Els caràcters amb major importància econòmica en el sistema de producció de la raça Bruna dels Pirineus són: interval entre parts, prolificitat, longevitat de les vaques, supervivència del vedell fins a l'escorxador, pes al deslletament, creixement durant l'engreix i conformació de la canal. Dins d'aquests, la longevitat de les vaques es una qualitat desitjable, ja que la seva millora permetria disminuir els costos de reposició i augmentar el percentatge de vaques en edats més productives. La supervivència dels vedells fins al deslletament incrementa els ingressos per la venta dels vedells i redueix significativament els costos. L'objectiu d'aquest treball es l'estudi dels factors que afecten la longevitat de les vaques de carn de la raça Bruna dels Pirineus i la supervivència dels seus vedells fins al deslletament mitjançant tècniques d'anàlisi de supervivència. El primer capítol és una revisió bibliogràfica que dóna una visió general de la situació i l'evolució de les tècniques d'anàlisi de supervivència en la seva aplicació a la producció animal.El segon capítol és l'anàlisi dels factors que influeixen la longitud de la vida productiva i les taxes de reposició de les vaques. La mitjana de la longitud de la vida productiva és aproximadament de 9 anys, que implicaria una taxa de reposició anual del 11%. Utilitzant un model de riscos proporcionals, hem vist que la taxa de reforma diaria augmenta amb edats al primer part tardanes, dificultats de part creixents, pesos al naixement dels vedells molt grans, guanys de pes fins al deslletament dels vedells molt petits i intervals entre parts molt llargs. A més, aquest increment també depèn de la seqüència de valors per a la mateixa variable en els parts previs. Una major taxa d'eliminació diària incrementa les taxes de reposició anuals, encara que la pèrdua de productivitat al reduir-se el percentatge de vaques en edats més productives no és molt important. El tercer capítol s'ha dedicat a l'anàlisi dels factors genètics i ambientals que afecten la supervivència dels vedells fins al deslletament, que és del 96.9%. Usant un model de riscos proporcionals, hem vist que la taxa de mortalitat diària no és constant durant tota la lactació sinó dins d'uns d'intervals: es major les primeres dos setmanes, disminueix les dos següents i a partir del mes de vida es gairebé negligible. Aquesta taxa s'incrementa per als vedells nascuts en la segona part del període de parts (de principis de març a agost), fills de mares joves, amb dificultat de part alta i amb pes al naixement petit. En el pla genètic, malgrat que el valor estimat de la variància genètica additiva sota un model pare és relativament alta (0.3), l'heretabilitat del caràcter al deslletament és només del 0.037.Finalment, el quart capítol és una validació per simulació d'un mètode aproximat amb dos passos per estimar correlacions genètiques entre caràcters lineals i de supervivència per a la seva aplicació a l'avaluació genètica. En el primer pas s'estimen les variàncies additives i es fa l'avaluació genètica de cada caràcter per separat amb el model univariant ideal per obtenir els pseudo-registres per cada caràcter i els seus pesos. En el segon pas, aquests registres s'utilitzen en l'avaluació genètica conjunta de los tres caràcters mitjançant la utilització de models lineals i mètodes de tipus BLUP y REML en la valoració genètica i l'estimació dels components de variància. El promig de les correlacions genètiques i les precisions obtingudes de les dades simulades confirma la validesa del procediment per a estimar correlacions genètiques en un ampli ventall de situacions (diferents correlacions genètiques, heretabilitats i nivells de censura). / The most economically important traits in the production system of the Bruna dels Pirineus beef breed are: calving interval, prolificity, cow longevity, calf survival until sale, weaning weight, growth rate during fattening and carcass conformation. Within these, cow longevity is a desirable quality, because its improvement would allow to reduce the replacement costs and increase the percentage of cows in more productive ages. Calf survival up to weaning increases the incomes from calf sales and reduce significantly the costs. The aim of this work is to study the factors that afect longevity of Bruna dels Pirineus beef breed cows and survival up to weaning of its calves using survival analysis techniques. The first chapter is a bibliographic revision that gives a general view of the situation and evolution of survival analysis techniques in its application to animal production. The second chapter is the analysis of factors that influence cow´s length of productive life and replacement rates. The average length of productive life is approximatelly of 9 years, which implies an annual replacement rate of 11%. Using a proportional hazard model, we have observed that the daily culling rate increases with late ages at first calving, increasing calving difficulties, very large calf birth weights, very small weight gains until weaning and very long calving intervals. Furthermore, this increase also depends on the sequence of values of the variable in previous calvings. A higher daily culling rate increases the annual replacement rates, in spite of the loss in productivity by reducing the percentage of cows in more productive ages is not very important. The third chapter analyses the genetic and environmental factors that afect calf survival up to weaning, which is 96.9%. Using a proportional hazard model, we have observed that the daily mortality rate is not constant during all the lactation but within intervals: is higher during the first to weeks, diminishes the next two weeks and after the first month of life is nearly depreciable. This rate increases for calf born in the second part of the calving period (from the beginning of march to august), born from young cows, with high calving difficulty and small birth weight. From a genetic point of view, despite the additive sire variance is relativelly high (0.3), the heritability of the trait at weaning is only 0.037.Finally, the fourth chapter is a validation via simulation of an approximate two-step approach to estimate genetic correlations between survival and linear traits for its aplication to genetic evaluation. In the first step, additive variances are estimated and a genetic evaluation is done separatelly for each trait with its ideal univariate model to obtain the pseudo-record for each animal and its weight. In the second step, these pseudo-records are used in the joint genetic evaluation of all traits using linear models and BLUP and REML methods in the genetic evaluation and the variance components estimation. The mean of the genetic correlations and accuracies obtained in simulated data confirmed the suitability of the approach to estimate genetic correlations in a wide range of situations (different genetic correlations, heritabilities and censoring levels).

La raza ovina Xisqueta, propia del N-O de Catalunya, se caracteriza por su gran rusticidad y máxima adaptación a los sistemas productivos de alta montaña, por su pigmentación centrífuga, típica del Tronco Ibérico al que pertenece, y por ser de producción cárnica. Es una raza muy apreciada por los ganaderos de las zonas de montaña donde se localiza, pero el abandono del sector agrario en éstas ha provocado su regresión censal durante las últimas décadas y, en la actualidad, se encuentra en peligro de extinción. Por ello, el presente trabajo tiene como objetivo el estudio de la raza Xisqueta a distintos niveles, para poder contribuir así al conocimiento y caracterización de la misma y para poder sentar las bases de un posible programa de conservación. Para conocer el funcionamiento de las explotaciones de la raza, se realizó una encuesta a un total de 108 ganaderos de las comarcas del Pallars Jussà, Pallars Sobirà y Alta Ribagorça. Se diseñó un amplio cuestionario que abarcaba aspectos que consideramos de interés, tales como el censo, manejos productivo y reproductivo, sanidad, instalaciones y otras cuestiones, y los datos obtenidos fueron tratados estadísticamente. Los resultados indicaron que los sistemas reproductivos más utilizados son las cubriciones controladas y la monta continua, mientras que el sistema productivo es el extensivo tradicional, en sus variantes de la trashumancia y los pastos estantes. En la Alta Ribagorça el porcentaje de xisquetas por explotación es más elevado que en las otras dos comarcas. Por otro lado, se realizó un estudio de la evolución censal de las ganaderías, también mediante un cuestionario, para ver la variación de las mismas tres años después del primer análisis y para valorar sus expectativas de futuro. En el intervalo de tiempo mencionado había desaparecido el 17% de las explotaciones y el censo de xisquetas se había reducido significativamente. Además, según los ganaderos, en los próximos diez años desaparecerá el 65% de las ganaderías restantes. A nivel morfológico, se colaboró con los ganaderos en la definición del patrón racial de la Xisqueta y, por otro lado, se realizó un estudio cuantitativo mediante la toma de veintiséis medidas y el cálculo de doce índices corporales en 304 animales. Los resultados obtenidos permitieron caracterizar morfológicamente a la Xisqueta e indicaron que es longilínea a mediolínea, eumétrica y dolicocéfala. A nivel genético molecular se quiso caracterizar la raza y comprobar su posible aislamiento en los distintos valles y regiones montañosas donde se ubica, por lo que en el esquema de trabajo se estructuró el territorio en catorce subpoblaciones o zonas. En éstas, se realizaron 622 extracciones sanguíneas, que fueron analizadas mediante marcadores moleculares de ADN de tipo microsatélite. Los resultados indicaron que la Xisqueta posee una elevada variabilidad genética y que no está estructurada reproductivamente por regiones. La combinación de 13 microsatélites utilizada en el estudio resultó ser un método efectivo para la asignación de paternidades en la raza. / The Xisqueta sheep breed, located in the north-western region of Catalonia, is characterized by its hardiness and suitability to high mountain pasture, by its centrifugal pigmentation (a typical trait of the Iberian Trunk from which it is descended), and by the value of its meat production. The Xisqueta is a very valuable breed for the mountainous areas where it is farmed, but the decline in the agricultural sector has led to a significant reduction in their population to the point where the breed is threatened with extinction. Because of this threat to their extinction, the objective of this work is a multi-layered study of the characteristics of the Xisqueta breed with a view to the establishment of an appropriate conservation program. In order to understand commercial farming techniques and practices, a survey of 108 Xisqueta farmers from the administrative divisions comprising a number of municipalities of the Pallars Jussà, Pallars Sobirà and Alta Ribagorça. An extensive questionnaire was designed which included questions related to the overall number of animals, productive and reproductive management, animal health and welfare, shelter (if any), sanitary conditions etc., and the collated data was statistically analyzed. The results showed that the most-commonly used reproductive management systems are controlled covering and continuous mounting, while the most common feeding regimens are traditional, extensive pasturing, augmented by "shepherding" over extended periods and enclosed "stay" pastures. In the Alta Ribagorça the percentage of Xisquetas per farm is higher than in the other administrative divisions within the study region. Additionally, the evolution of the population of the breed was monitored over a three-year period by several census studies and farmer questionnaires. During this period, the number of farms had reduced by 17 percent with a similar reduction in the Xisqueta population. Moreover, anecdotal evidence provided by the farmers themselves suggests that the loss of farms will continue over the next ten years, further reducing existing farms by some 65 percent. To facilitate the morphological study of the breed, and in close collaboration with the farmers, quantitative standards (some 26 in all) based on 12 appropriately-selected body indices were developed, and 304 animals were examined and measured. The results obtained enabled the Xisqueta breed to be characterized morphologically as longilinear to mesolinear, eumetrical and dolichocephalic. At the genetic molecular level, the study also wished to examine whether the genetic variability of the Xisqueta breed was affected by its possible isolation in the different valleys and mountainous areas where the breed is located. The studied region was subdivided into fourteen sub-populations or areas; blood samples were taken from 622 animals, which were then analyzed by microsatellites (DNA molecular markers). The results showed than the Xisqueta breed has a high genetic variability and that is not structured reproductively by regions (or indeed limited by the topographical features). The combination of the 13 microsatellites used in the study was an effective method to assign parenthood in the breed.

Para evaluar el uso de malato como aditivo en el pienso de corderos de engorde, se realizaron dos trabajos experimentales. En el primero de ellos se llevaron a cabo dos experimentos (1.1 y 1.2) a fin de evaluar los efectos del malato (Rumalato?, 160 g/kg malato sódico y 840 g/kg malato cálcico) y de la fuente de almidón en corderos en cebo intensivo. En el primer experimento (1.1) se utilizaron 73 corderos de raza Ripollesa (7 sem.) distribuidos en 8 lotes homogéneos (2 por tratamiento) para evaluar los efectos sobre el crecimiento y las características ruminales al sacrificio. Los corderos fueron alimentados ad libitum con paja de cebada y concentrado granulado, el cual varió según la adición o no de malato (0 o 2 g/kg) y la fuente principal de almidón (trigo o una mezcla de mandioca y cebada). Los tratamientos fueron: T (trigo sin malato), T+M (trigo con malato), MC (mandioca y cebada sin malato) y MC+M (mandioca y cebada con malato). En el segundo experimento (1.2) se utilizaron 8 corderos machos de raza Manchega (13,2 kg PV), alojados en cajas de digestibilidad, en un diseño en doble cuadrado Latino 4 × 4 para evaluar los efectos del malato y de la fuente de almidón (mismos tratamientos experimentales que en el caso anterior) sobre la digestibilidad de nutrientes, el pH y la consistencia de las heces, y los balances de energía y nitrógeno. En conclusión, los resultados de este primer estudio indican que el malato (2 g/kg concentrado) aumentó la GMD, especialmente en dietas a base de trigo, pero no mejoró el IC, la superficie de absorción ruminal, ni la digestibilidad y el balance de nutrientes.En el segundo trabajo experimental se realizaron también 2 experimentos (2.1) y 2.2) para evaluar los efectos de dosis crecientes (0, 3, 6, y 9 g/kg concentrado) de malato (Rumalato?, 850 g/kg de E 296 DL- ácido málico) en el concentrado de corderos en crecimiento. En el primer experimento (2.1) se usaron setenta y ocho corderos de cebo de razas Manchega y Lacaune a partir del destete (6 sem.) distribuidos en 8 lotes homogéneos (2 por tratamiento) para evaluar los efectos de la dosis de malato sobre los parámetros productivos. Los animales recibieron a voluntad, agua, paja de cebada y los concentrados experimentales. En el segundo experimento (2.2) se utilizaron treinta corderas de reposición de las razas Manchega y Lacaune (10 sem.) distribuidas en 4 grupos homogéneos, recibiendo los mismos tratamientos que en el anterior, para evaluar el pH, la concentración de N amoniacal (NH3-N) y la de ácidos grasos volátiles (AGV) en el rumen. En conclusión, en este segundo estudio la adición de malato (? 3 g/kg concentrado) aumentó el consumo de paja, pero redujo el de concentrado y el IC, sin afectar el crecimiento de los corderos. Este resultado contrasta con el obtenido en el primer estudio, en que el malato, bajo otra forma química y con otros ingredientes, mejoró la GMD, pero no el IC. Por tanto, se puede decir que, de forma general, la suplementación con malato puede tener efectos positivos sobre alguno de los parámetros productivos, pero dichos efectos son variables y difíciles de predecir, en función de las circunstancias concretas de cada caso. / Two studies were conducted to test the use of malate as a feed additive in fattening lambs. In the first study, two experiments (1.1 and 1.2) were carried out to evaluate the main effects of malate (Rumalato?, 160 g/kg disodium malate and 840 g/kg calcium malate) and starch source in the concentrate of fattening lambs on growth performance, ruminal traits, digestibility and nutrient balance. In the first experiment (1.1), 73 Ripollesa breed lambs (7 wk of age) were fed ad libitum with pelleted concentrates and barley straw, and used in a 2 × 2 factorial arrangement to evaluate effects on growth performance and ruminal traits at slaughter. Four types of concentrate were prepared according to malate addition (0 vs. 2 g/kg) and starch source (wheat vs. a mixture of manioc and barley). Treatments were: W (wheat without malate), W+M (wheat with malate), MNB (manioc-barley without malate) and MNB+M (manioc-barley with malate). In the second experiment (1.2), 8 individualized male Manchega lambs, under the same treatments than in exp. 1, were used in a double 4 × 4 Latin square design to evaluate nutrient digestibility and energy and nitrogen (N) balance. As a conclusion, the results obtained in this first study showed that malate (2 g/kg in concentrate) was useful for increasing ADG in wheat based diets, but did not provide additional benefits on feed efficiency, ruminal traits, digestibility and nutrient balance in intensively fattened lambs. In the second study, two experiments (2.1 and 2.2) were designed to evaluate the effects of increasing levels (0 3, 6 and 9 g/kg concentrate) of malate (Rumalato?, 850 g/kg of E 296 DL-Malic acid and 15 g/kg of calcium carbonate and sodium bicarbonate as excipient) in growing lambs. Lambs were fed ad libitum with barley straw and pelleted concentrates. In the first experiment (1.2), a total of seventy-eight Manchega and Lacaune weaned lambs (6 wk) were used in a completely randomized block design to evaluate growth performance. In the second experiment (2.2), a total of thirty female Manchega and Lacaune lambs (10 wk) were fed the same diets under the same design used in the first experiment to evaluate ruminal pH, ruminal ammonia nitrogen (NH3-N) concentration, and total and individual volatile fatty acid (VFA) concentration. As a conclusion of this second study, including increasing levels of malate (? 3 g/kg concentrate) in intensive fattening diets may result in lower consumption of concentrate, higher straw intake and reduced FCR. This result doesn't agree with the observed in the first study, under other experimental conditions, where feeding malate increased ADG but had no effect on FCR. Therefore, as a general conclusion, is possible to say that malate may have some positive effect on productive parameters, but the final response is difficult to predict.

Es varen realitzar quatre estudis per avaluar l'efecte de donar molta llet a les vedelles lactants durant la fase de lactància, per tal de millorar el creixement de les vedelles de reposició durant aquest període. Els vedells que varen rebre una alimentació mÎs rica en llet durant la lactància van créixer més, però van menjar menys pinso que els vedells que seguien una alimentació convencional. Tot i així, després del deslletament ambdos nivells d'alimentació van presentar el mateix ritme de creixement i consum de pinso. Per altra banda, el fet de criar vedells en grup i amb un nivell elevat de llet durant la lactància, no va estimular el consum de pinso en comparació als vedells criats individualment i alimentats amb un alt nivell de llet. A més a més, els index productius de creixement i l'aparició de problemes de salut van ser similar en vedells criats en grup o individualment. En general, els vedells criats en grups varen augmentar els comportaments orals amb finalitat no nutritiva, i disminuir els comportaments de succions creuades i succions dirigides a la zona pèlvica al llarg de l'estudi. Tant els vedells criats en grups com individualment van presentar un lleuger augment de la conducta de "selfgrooming" al llarg de l'estudi. La concentració plasmàtica d'amino àcids va indicar que cap amino àcid limitava el creixement durant la fase de lactància quan les vedelles es varen criar seguint una alimentació amb un alt nivell de llet. No obstant, en els vedells que es van criar convencionalment, les concentracions plasmàtiques de fenilalanina i triptòfan una hora després de menjar estaven positivament correlacionades amb el guany mig diari, i negativament correlacionades amb la concentració plasmàtica d'urea, suggerint que els creixements dels vedells criats convencionalment podria estar limitat per l'aportació d'aquests dos amino àcids quan s'utilitza una llet maternitzada i un pinso similar al d'aquest estudi. Per altra banda, la menor excreció urinària de derivats púrics observada en vedelles alimentades amb un alt nivell de llet en comparació a les vedelles criades convencionalment, va indicar un menor fluxe microbià a nivell duodenal que podria estar relacionat amb la menor ingestió de pinso en les vedelles alimentades amb un nivell elevat de llet durant el periode de lactància. A més a més, els vedells alimentats amb un nivell alt de llet durant la fase de lactància van tenir una menor digestibilitat aparent dels nutrients del pinso la setmana després del deslletament en comparació als vedells alimentats convencionalment. Les concentracions sèriques de glucosa i insulina varen ser majors en vedells alimentats amb un alt nivell de llet que en vedells alimentats convencionalment. Però, les concentracions sèriques d'urea no varen seguir un mateix patró en els diferents estudis. En dos dels tres estudis, les concentracions sèriques d'urea van ser superiors en vedells criats convencionalment que en aquells alimentats amb un alt nivell de llet, però en l'altre estudi les concentracions sèriques d'urea varen ser similars en ambdos nivells d'alimentació. Finalment, l'avantatge de pes viu aconseguit durant la fase de lactància en vedelles seguint una alimentació amb un alt nivell de llet es manté numèricament superior fins els 385 d d'estudi, però aquest avantatge no redueix l'edat a la primera cubrició, i ni millora la fertilitat a la primera cubrició en vedelles criades amb un alt nivell de llet en comparació amb vedelles criades convencionalment / Four studies were conducted to evaluate the effects of feeding dairy calves on an enhanced-growth feeding program. Enhanced-fed calves showed greater average daily gain, but lower starter dry matter intake than calves fed conventionally during the preweaning period. However, after weaning both feeding programs resulted in similar rates of growth and starter consumption. On the other hand, rearing enhanced-fed calves in groups did not stimulate starter intake. Also, performance was not decreased nor the occurrence of health problems increased when calves were reared in groups. In general, calves raised in groups increased non-nutritive oral behavior, and decreased cross-sucking and inter-sucking behaviors throughout the study, and both individually-and groupedreared calves slightly increased self-grooming behavior throughout the study. Plasma amino acid concentrations indicated that none amino acid was limiting growth during the preweaning period when calves were raised following an enhanced-growth feeding program. Nevertheless, with calves conventionally-fed, plasma phenylalanine and tryptophane concentrations one hour after feeding were positively correlated with average daily gain and negatively correlated with plasma urea concentrations, suggesting that growth of calves following conventional feeding programs could be limited by the supply of these two amino acids when using milk replacers and starters similar to those used in the present study. On the other hand, lower total purine derivatives urine excretions were observed in enhanced-compared with conventionally-fed calves, suggesting a lower microbial duodenal flow that was probably related to the low starter intake during the preweaning period of enhanced-fed calves. Furthermore, apparent nutrient starter digestibility was lower in enhanced-compared with conventionally-fed calves the week after weaning. Serum glucose and insulin concentrations were greater in enhanced-than in conventionally-fed calves, but serum urea concentrations did not follow a common pattern among studies. In two out of the three studies, serum urea concentrations were greater in conventionally-than in enhanced-fed calves, but in the other studies there were no differences between treatments. Body weight advantage obtained with enhancedgrowth feeding program was numerically maintained later in life, but this advantage did neither reduce the age at breeding, and nor improve fertility at first breeding of enhancedfed calves.

El objetivo de la presente tesis fue estudiar el efecto de algunos factores relacionados con el comportamiento, y el uso de bicarbonato sódico, sobre los procesos digestivos que afectan la función ruminal en terneros de cebo intensivo alimentados con pienso y paja ad libitum. En el primer experimento, 4 terneras Frisonas fistuladas en el rumen fueron asignadas a un Cuadrado Latino 4 × 4 para determinar el efecto del aumento en la concentración de bicarbonato sódico (0, 1,25, 2,50 y 5 % de la MS del pienso) sobre la ingestión, el consumo de agua, la fermentación ruminal, y los comportamientos de masticación e ingestión. La ingestión de pienso disminuyó mientras que la de paja aumentó linealmente con el aumento de bicarbonato. El consumo de agua aumentó linealmente sólo cuando se expresó en L/kg de MS. La media y el valor mínimo del pH diario del líquido ruminal no fueron afectados. Sin embargo, el pH ruminal aumentó linealmente a las 2 y 4 h post-alimentación, y el número de horas con pH ruminal por debajo de 5,8 mostró altos valores en el tratamiento sin bicarbonato. La proporción molar de propionato en rumen disminuyó linealmente, mientras que las proporciones de acetato, butirato y ácidos grasos volátiles no-ramificados aumentaron linealmente con el nivel de bicarbonato. La frecuencia de las comidas y la velocidad de ingestión disminuyeron linealmente. El tiempo comiendo por unidad de ingestión (min/kg MS) aumentó linealmente con el nivel de tampón. En el segundo experimento, se utilizaron 72 terneras Frisonas distribuidas en un diseño factorial con 3 tratamientos y 3 bloques con similar peso vivo para estudiar el efecto de la competencia social sobre la producción, el comportamiento y el bienestar durante las 4 semanas siguientes a la llegada al cebadero. Los tratamientos consistieron en aumentos en el nivel de competencia social a través del uso de 1, 2 y 4 espacios en el comedero de pienso por corral (8 terneras/corral). Hubo una disminución lineal en la ingestión de pienso y en el crecimiento durante la semana 1 después de la llegada al cebadero pero el efecto fue cuadrático durante las semana 3 y 4, con valores bajos cuando la competencia fue más alta. El consumo de paja y la variabilidad del crecimiento entre terneras dentro de cada corral tendieron a aumentar linealmente con el aumento en la competencia. El aumento de competencia por el pienso aumentó los efectos de la dominancia sobre el crecimiento, siendo su relación negativa en la primera pero positiva en la tercera semana. Los mismos animales con el mismo diseño experimental se utilizaron para estudiar el efecto de la competencia sobre la fermentación ruminal, la producción y el bienestar durante 6 períodos experimentales de 28 días cada uno. La ingestión de pienso disminuyó linealmente pero esto no afectó a ningún parámetro productivo. Hubo un alto porcentaje de hígados con abscesos en el nivel más alto de competencia. El tiempo diario comiendo pienso disminuyó, mientras que su velocidad de ingestión, el tiempo diario de pie y el número de agresiones aumentaron con la competencia. La corticosterona en heces mostró altos valores sólo en animales dominantes del nivel más alto de competencia. La concentración de haptoglobina en sangre aumentó linealmente, particularmente en las terneras mas subordinadas. El aumento en la competencia redujo el pH ruminal sólo en los primeros 2 períodos, y la proporción de terneras que mostraron un pH ruminal menor a 5,6 y la concentración de ácido láctico aumentaron linealmente. Esta tesis muestra que el comportamiento de la alimentación de los terneros en cebo intensivo permite entender mejor el funcionamiento ruminal y procurar así su bienestar. / The objective of the present thesis was to study the effects of some behavioral factors, and the use of sodium bicarbonate, on the digestion processes affecting ruminal function of beef cattle fed concentrate and straw ad libitum. In the first experiment, four ruminally fistulated Holstein heifers were used in a 4 x 4 Latin square design to determine the effect of increasing levels of sodium bicarbonate (0, 1.25, 2.50 and 5 %, on concentrate DM basis) on intake, water consumption, ruminal fermentation, and chewing and feed intake behaviors. Concentrate and barley straw were fed once daily at 0830 and ad libitum. Concentrate decreased and straw DMI increased linearly with buffer level. Water consumption increased linearly when expressed in L/kg of DMI but not in L/d. Daily mean and lowest ruminal pH were not affected by treatments. However, ruminal fluid pH increased linearly at 2 and 4 h after feeding and the number of hours in which ruminal pH was below 5.8 was greatest when no buffer was added. Daily average molar proportion of propionate decreased linearly but acetate, butyrate, and branched-chain VFA increased linearly as the level of bicarbonate increased. Meal frequency and eating rate decreased linearly. Time spent eating per unit of DMI increased linearly with buffer level. In the second experiment, 72 Friesian calves were distributed in a factorial design with 3 treatments and 3 blocks of similar fasted BW to study the effect of increasing competition on performance, behavior, and welfare indicators throughout the 4 wk after arrival. Treatments consisted of increasing levels of social competition with the use of 1, 2 or 4 concentrate feeding places/pen (8 calves/pen). Concentrate and straw were fed ad libitum at 0830 and in individual feeders. Increasing competition resulted in a linear decrease of concentrate DMI and ADG during wk 1 after arrival but the response was quadratic in wk 3 and 4, being lowest at the greatest competition. Straw intake and the within-pen SD of ADG tended to increase linearly with competition during the 4-wk receiving period. Increasing competition at the concentrate feeders reduced lying time, increased standing time, and changed the diurnal feeding pattern (concentrate eating time decreased but straw eating time increased during peak feeding times). Increasing social competition at the concentrate feeders accentuated the effects of dominance rank on ADG, with their relationship being negative at wk 1 but positive at wk 3. The same 72 heifers with the same experimental setup were used to study the effect of increasing competition on performance, behavior, welfare, and ruminal fermentation of feedlot heifers. After the 4-wk adaptation period, DMI and ADG were measured, and blood and rumen samples were taken during 6, 28-d experimental periods. Fecal corticosterone and behavior were measured at periods 1, 3 and 6. Concentrate intake decreased linearly with competition but final BW, ADG, and G:F ratio were not affected by treatments. The proportion of abscessed livers responded quadratically with high proportion at the greatest competition. Concentrate eating time decreased, and eating rate, standing time, and aggressions increased linearly with competition for concentrate. The pen-average fecal corticosterone was not affected by treatments but that of dominants responded quadratically, being greatest with the greatest competition. Serum haptoglobin concentration increased linearly with competition, particularly within the most subordinate heifers. Increased competition reduced ruminal pH only in periods 1 and 2 but tended to increase the proportion of heifers with ruminal pH below 5.6 and increased ruminal lactate. The present thesis shows that feeding behavior in beef cattle allows better understand ruminal function and to assess welfare as well.

La síndrome d'aprimament post-deslletament (SAPD) és considerada com una malaltia porcina d'origen multifactorial en la qual el Circovirus porcí tipus 2 (CP2) és l'agent infecciós essencial. L'objectiu de la present tesi doctoral era expandir el coneixement en l'epidemiologia de la infecció per CP2 i el SAPD a través de la realització d'estudis de cas-control a nivell de camp. De manera general, es va investigar la potencial influència de la genètica del CP2, el moment d'infecció del CP2, els anticossos contra CP2 derivats de la immunitat maternal i la resposta humoral dels porcs contra el CP2, en la presentació de la SAPD.En el primer estudi (estudi I) es van estudiar seqüències de PCV2 de porcs amb diferent condició clínica i patològica. Els resultats van confirmar l'existència de dos genogrups principals i es va proposar la definició de dos genotipus de CP2 (1 i 2). La metodologia suggerida per definir els genotipus està basada en la distribució de la relació p-distància/freqüència de les seqüències de CP2 conjuntament amb anàlisis filogenètics de CP2. Es va observar que el genotipus 1 era predominant en porcs de granges afectades per SAPD. Contràriament, totes les seqüències obtingudes de granges no afectades per la SAPD corresponien al genotipus 2. Així, es va suggerir que el genotipus 1 de CP2 podria ser potencialment més patogènic que el genotipus 2. Addicionalment, es va descriure la presència dels dos genotipus en el mateix moment en porcs individuals procedents de granges afectades per la SAPD.La present tesi doctoral es va desenvolupar dins del marc del projecte de la Unió Europea (UE) titulat Control de les malalties associades al Circovirus porcí (MACP): Cap a la Millora en la Qualitat i Seguretat Alimentàries (www.pcvd.org), la qual era finançada pel 6è programa marc de la UE. El consorci de la UE d'aquest porjecte va publicar la carta presentada com a addendum de l'estudi I. En aquesta carta es va donar suport a la definició de genotipus proposada, a la vegada que es va proposar la nomenclatura de genotipus a de CP2 (CP2a) i genotipus b (CP2b), corresponent als genotipus 2 i 1, respectivament, per tal d'evitar confusions amb la ja existent diferenciació entre PCV2 i PCV1. En el segon estudi (estudi II) es van comparar dues tècniques de PCR quantitativa (qPCR) de PCV2. Els resultats mostraven una associació lineal significativa entre les dues tècniques, i un biaix sistemàtic de 1.4 log10 copies of CP2 per mil·lilitre de mostra. Aquesta diferència indicava que la tècnica del laboratori danès generava un resultat sistemàticament més elevat que el generat a través de la tècnica del laboratori espanyol. A més, la tècnica del laboratori danès mostrava major sensibilitat que la tècnica del laboratori espanyol. En els treballs III i IV es van realitzar estudis longitudinals de tipus cas-control en granges afectades per la SAPD de Dinamarca i Espanya tot utilitzant dissenys similars. Es van observar patrons similars en la dinàmica d'infecció per CP2 tant a Espanya com a Dinamarca, amb un retard en l'edat de presentació de la SAPD a Espanya en comparació a Dinamarca. El diagnòstic individual de la SAPD es va confirmar, mitjançant tests laboratorials, en només la meitat dels porcs en els quals hi havia la sospita clínica. Globalment, els resultats van mostrar que la quantitat de CP2 incrementava concomitantment a la caiguda dels nivells d'anticossos maternals, assolint valors màxims de càrrega vírica en el moment d'aparició dels símptomes clínics. De manera interessant, la reacció de fase aguda (RFA) en porcs afectats per la SAPD s'observava paral·lelament a l'evolució de la virèmia per CP2, suggerint que el CP2 és el principal responsable de l'estat d'inflamació sistèmica que pateixen els porcs afectats per aquesta malaltia. Col·lectivament, els porcs afectats tenien quantitats de CP2 i concentracions de porc-MFA i HPT superiors en sang, excretaven càrregues víriques superiors tant per via nasal com a través de les femtes, i tenien nivells inferiors d'anticossos maternals enfront al CP2 que els porcs que no estaven afectats per la SAPD. Addicionalment, es va observar una menor resposta humoral en els porcs afectats per la SAPD provinents d'Espanya a les 11 setmanes de vida (abans de l'aparició dels símptomes clínics) i en el moment de la necròpsia, suggerint que aquesta circumstància era podria associar-se com a causa més que no pas una conseqüència de la malaltia. D'altra banda, la falta de sensibilitat i/o especificitat observades de les tècniques de qPCR i/o de serologia suggereixen que aquestes tècniques no poden substituir la histopatologia més la detecció de CP2 en teixits per l'establiment del diagnòstic individual de la SAPD. Malgrat això, els resultats indicaven que la qPCR podria ser potencialment útil per diagnosticar la SAPD a nivell poblacional. Addicionalment, els resultats obtinguts donaven suport a la idea que, malgrat que les PFA són marcadors inespecífics d'inflamació, aquestes proteïnes podrien ser marcadors útils de salut, esdevenint una eina potencialment útil per monitoritzar el desenvolupament de la SAPD en estudis epidemiològics o per la valoració de l'eficàcia de vacunes de CP2 a nivell de camp. / Postweaning multisystemic wasting syndrome (PMWS) is considered a multifactorial pig disease in which Porcine circovirus type 2 (PCV2) is the essential infectious agent. The present thesis aimed to expand the epidemiological knowledge on PCV2 infection and PMWS through the realization of case-control field studies. Mainly, the potential influence of PCV2 genetics, the timing of PCV2 infection, the PCV2 maternal derived humoral immunity and the pig humoral response against PCV2 infection in PMWS presentation were investigated.In the first study consisted in the sudy of PCV2 sequences obtained from pigs with different clinical and pathological conditions. Results further confirmed the existence of two main genogroups and the definition of two PCV2 genotypes (1 and 2) was proposed. The suggested methodology to define PCV2 genotypes is based on the p-distance/frequency distribution of PCV2 sequences together with PCV2 phylogenetic analyses. Genotype 1 was shown to be predominant within pigs coming from PMWS affected farms, while all sequences obtained from non-PMWS affected farms corresponded to genotype 2. Consequently, it was suggested that PCV2 genotype 1 might potentially be more pathogenic than PCV2 genotype 2. In addition, infection of single pigs from PMWS affected farms harbouring both genotypes at the same time was described. The present thesis was developed within the European Union (EU) project entitled Control of Porcine Circovirus Diseases (PCVD): Towards Improved Food Quality and Safety (www.pcvd.org), which was funded by the EU Sixth Framework Programme. The EU consortium on PCVD published the letter here presented as an addendum of study I. In this letter it was supported the genotype definition, but it was also proposed the nomenclature of PCV2 genotype a (PCV2a) and genotype b (PCV2b), corresponding to genotypes 2 and 1, respectively, in order to avoid potential confusions with the already existent PCV2 and PCV1. In the second study (Study II) two different real-time quantitative PCR (qPCR) assays were compared. Results showed a significant linear association between the assays, and a systematic difference of 1.4 log10 copies of PCV2 per millilitre of sample. This difference indicated that the assay from the Danish laboratory yielded a higher output than the assay from the Spanish laboratory. Moreover, the Danish assay had higher sensitivity than the Spanish one. In studies III and IV, longitudinal case-control studies were performed in PMWS affected farms from Denmark and Spain using similar designs. Similar PCV2 infection dynamic patterns were observed in Spain and Denmark, with a delay in PMWS age-presentation in Spain compared to the one in Denmark. Results showed that PCV2 load increased concomitantly to maternal antibody level waning, reaching the maximum viral load concurrently with the development of clinical signs. Interestingly, the acute phase response (APR) in PMWS affected pigs occurred in parallel to PCV2 viremia, suggesting that PCV2 is the main responsible for the systemic inflammatory status suffered by diseased pigs. As a collective, PMWS affected pigs harboured higher PCV2 loads and higher Pig-MAP and HPT concentrations in sera, shed higher viral loads through both nasal secretions and faeces, and had lower level of maternal antibodies against PCV2 than non-PMWS affected pigs. Furthermore, an impaired humoral response was observed in PMWS affected pigs from Spain at 11 weeks of age (prior to the appearence of clinical signs) and at the moment of necropsy, suggesting that this circumstance might be more a cause rather than a consequence of the disease. On the other hand, the lack of sensitivity and/or specificity observed from qPCR and/or serological techniques suggests that those techniques are not able to substitute histopathology plus detection of PCV2 in tissues for the individual PMWS diagnosis. However, results indicated that qPCR might potentially be a reliable technique to diagnose PMWS on a population basis. Additionally, obtained results supported the idea that although APPs are unspecific markers of inflammation, they might be useful indicators of health, becoming a potentially interesting tool to monitor PMWS development in epidemiological studies or in the assessment of the efficacy of PCV2 vaccines in the field.

Esta tesis hace parte del proyecto EUREKA para el desarrollo de nuevos adsorbente de micotoxinas a partir de la Tierra de Diatomeas. Se llevó a cabo las siguientes pruebas: La primera prueba experimental, confirma el efecto toxico de la AFB1 en aves, como especie susceptible. También evalúa la capacidad de la tierra de diatomeas, para secuestrar aflatoxina B1. Se evaluó sobre parámetros de crecimiento, digestibilidad de alimento y constantes fisiológicas. La ganancia de peso corporal y el consumo disminuyó de manera significativa, y la conversión alimenticia fue alterada por la micotoxina. La adición del adsorbente de micotoxina, en dietas contaminadas con toxina, disminuyó el efecto inhibitorio de ella sobre el crecimiento de los animales, sin diferencias con el grupo control. Las dietas con toxina disminuyeron la concentración de proteína sérica, incrementaron la actividad de la fosfatasa alcalina (ALP) y aumentaron los pesos relativos del hígado en los animales. Se concluye que la toxina afecta los parámetros analizados y la adición del adsorbente puede reducir los efectos adversos por la presencia de la toxina en las dietas de pollos. El segundo experimento, prueba la eficacia del adsorbente modificado, para capturar Ocratoxina A en dietas para gallinas. Evaluó parámetros productivos, bioquímica sérica, residuos de toxina en hígado y huevos, y calidad de huevo. Las dietas con adsorbente no difirieron del grupo control y la toxina redujo significativamente el consumo, la producción de huevo y la concentración sérica de triglicéridos, incrementó peso relativo de hígado, la actividad de ALP y la concentración de ácido úrico. El adsorbente, redujo los efectos de OTA, con valores sin diferencia al control, para la mayoría de parámetros. El adsorbente modificado puede contrarrestar los efectos de la OTA en las gallinas. La tercera prueba experimental, evalua el efecto toxico de ZEA en modelo murino, con diferentes niveles de toxina, y ver respuesta en parámetros de crecimiento, consumo, anatomía y fisiología.Se redujo el consumo diario de alimento y la ganancia de peso corporal. En contraste, con dosis de 1.8 ppm de toxina, se aumentó significativamente la ganancia de peso y mejoró la conversión alimenticia. Dos niveles altos de toxina (1.8 y 3.6 ppm) aumentaron peso del útero en los animales, pero no modificaron peso de ovarios, actividad de FSH, ALT, ALP ni tiempo de apertura vaginal en periodo estral. La ZEA en dosis de 1.8 ppm aumenta ganancia de peso y tamaño del útero en ratas hembras recién destetadas. El cuarto experimento, con dos pruebas para probar la eficacia del adsorbente modificado para reducir los efectos de la ZEA en ratas y en lechones. Se evaluaron dos niveles de toxina y tres de adsorbente en ratas recién destetadas. El nivel alto de toxina (6 ppm), incrementó significativamente peso relativo de útero, ovarios y bazo y disminuyó actividad sérica de ALP y AST. El adsorbente redujo los efectos de la ZEA sobre el peso de útero y ovarios. En segunda prueba, se evaluaron dos niveles de toxina y cuatro de adsorbente en lechones hembra. La toxina incrementó peso de útero y ovarios. Se encontró cantidades significantes de ZEA y α-zearalenol en residuos biliares de los lechones alimentados con dietas con ZEA. El adsorbente redujo significativamente la toxina en la bilis. El consumo crónico de ZEA, puede causar alteración en el tracto reproductivo de las ratas y de lechones. Estos efectos pueden ser reducidos por el adsorbente en la dieta. El quinto experimento, confirma los efectos perjudiciales de la Fumonisina B1, sobre crecimiento y fisiología de ratas en crecimiento. También, se evalúa el poder del adsorbente modificado, para captar la FB1 y evitar sus efectos en los animales. Se evaluaron dos niveles de toxina y cuatro del adsorbente. No se observaron diferencias en crecimiento. Se detectaron bajos niveles de esfingosina y esfinganina en hígado y la relación esfingosina/esfinganina en riñón fue más alta en los animales que recibieron la dieta con la toxina. La toxina redujo la actividad de la AST y aumentó el peso relativo de hígado y la concentración de colesterol. El adsorbente redujo significativamente el efecto toxico de la FB1. Se observó la reducción de la relación esfingosina/esfinganina en riñón. Los resultados sugieren que el adsorbente reduce los efectos perjudiciales de la toxina en las ratas. / This thesis is part of an EUREKA project entitled “Development of new adsorbents of mycotoxins derived from the diatomaceous earth”. We designed five experimental assays: First experiment, we wanted to confirm the toxic effect of aflatoxin B1 in birds, as the most susceptible specie. In turn, we wanted to evaluate the adsorptive capacity of the diatomaceous earth to bind and block aflatoxin B1. The study was conducted on parameters growth, digestibility of food and some physiological constants. The results showed that weight gain and feed intake decreased significantly, and feed conversion was altered by the mycotoxin. Contaminated diets decreased serum protein concentration, increased serum activity of phosphatase alkaline (ALP) and increased relative liver weights in animals. It concluded that the toxin affects the parameters analyzed and the addition of the adsorbent can reduce adverse effects by the presence of the toxin in chicken diets. Diatomaceous earth in the toxin contaminated diets decreased the inhibitory effect of mycotoxin on the growth and serum parameters of the animals. Second experiment, test the effectiveness of the modified adsorbent to capture Ochratoxin A in diets for laying hens. Production parameters, serum biochemistry, toxin residues in liver and eggs, and egg quality were evaluated. Adsorbent diets did not differ from control group and that the toxin significantly reduced the feed intake, egg production and serum triglyceride levels, increased relative liver weight, ALP activity and serum uric acid. Adsorbent, reduced the negative effects of OTA, reaching values not different from the control group for most parameters. Addition of modified adsorbent can counteract the detrimental effects of OTA in laying hens. The third experimental trial, evaluate toxic effects of ZEA in a murine model. We evaluated the effects of different levels of Zea in the diet of growing rats in order to see the animal responses in growth, feed intake, and anatomical and physiological parameters. Results showed a reduced feed intake in animals with diets contaminated with the toxin. In contrast, a dose of 1.8 ppm of toxin in the diet significantly increased weight gain and improved feed conversion. The highest levels of the toxin (1.8 and 3.6 ppm) increased uterine weight in animals but not ovarian weight, the activity of FSH, ALT, ALP or the vaginal opening time in the estrous period. The fourth experiment, consisted of two tests to prove the efficacy of the modified adsorbent to reduce the effects of ZEA in rats and piglets. In the first test, the highest level of the toxin (6 ppm), significantly increased the relative weight of uterus, ovaries and spleen and decreased serum activity of ALP and AST. The sorbent reduced the toxic effects of ZEA on the weight of uterus and ovaries. In the second experiment, we evaluated two levels of the toxin and four levels of the adsorbent in female piglets. Toxin increased the weight of uterus and ovaries. We found significant amounts of ZEA and α- zearalenol in the bile of pigs fed diets contaminated with ZEA. Adsorbent significantly reduced the toxin into bile. Chronic consumption of ZEA, can cause alterations in the reproductive tract of rats and piglets and that these effects can be reduced by the incorporation of the adsorbent in the diet. The fifth experiment, confirm the effects of fumonisin B1, on the growth and physiological parameters in growing rats. We wanted to evaluate the detoxifying power of the modified adsorbent to capture the FB1 and prevent their effects in animals. It was evaluated the effect of two levels of toxins and four levels of the adsorbent. There were no differences in animal growth. Consumption of the contaminated diets increased the content of sphingosine and sphinganine and the sphingosine / sphinganine ratio in kidney samples. Toxin reduced the serum activities of AST and increased relative liver weight and serum cholesterol. Adsorbent significantly reduced the toxic effect of FB1. Adsorbent also reduced the ratio sphingosine / sphinganine in kidney. Inclusion of the adsorbent reduces the harmful effects of the toxin in rats

Durant aquesta tesis es varen realitzar sis estudis en vedells joves amb l’objectiu de conèixer estratègies per incrementar el consum de concentrat al voltant del deslletament. En primer lloc, es realitzà un estudi per desenvolupar un mètode per determinar preferències oro-sensorials en vedells deslletats, aquest mètode va consistir en registrar el consum d’un grup mínim de 20 animals individualitzats, als quals se’ls ofertà una doble opció de dos ingredients o concentrats durant un període de 6 h. Amb aquest mètode es realitzà el segon estudi, on es van determinar les preferències oro-sensorials entre 8 ingredients energètics (arròs, blat, blat de moro, corn gluten feed, civada, melca, ordi i segones de blat) i 6 ingredients proteics (colza, DDG de blat, corn gluten meal, girasol, pèsol i soja). El blat i la soja van ser els ingredients preferits, mentre que el corn gluten feed, l’arròs i el corn gluten meal van ser els ingredients menys preferits a curt termini. En el tercer estudi, es testà l’efecte d’addicionar un edulcorant amb aroma al lactoremplaçant i al concentrat. Al addicionar l’aroma s’observà un increment en el consum de concentrat en aquells vedells que presenten un baix consum al moment del deslletament. El quart estudi avaluà la capacitat de regulació dels requeriments nutricionals en vedells nounats. En aquest estudi un grup de vedells van rebre un concentrat convencional i es van comparar amb un altre grup als quals se’ls ofertà una bateria de diferents ingredients que composaven el concentrat. Els vedells que tenien accés a la bateria d’ingredients van descriure un consum total i creixement similar als vedells que rebien concentrat. Però en canvi van descriure un major consum de proteïna i greix, i un menor consum de carbohidrats. Aquestes diferències es van deure principalment a la predilecció cap a la soja i la soja grassa que van mostrar els animals que podien escollir entre diversos ingredients. El cinquè estudi va analitzar el paper de la mida de partícula del farratge en vedells lactants. En aquest estudi es comparaven dos tipus de dietes, composades per un concentrat convencional al qual se li addicionava un 10% de farratge. Aquestes dues dietes diferien en la mida de partícula del farratge, molturat (2mm) o trinxat (3-4cm). Es va observar que els animals que rebien el farratge més groller (3-4 cm) incrementaven més el seu consum la setmana desprès del deslletament, millorava la seva digestibilitat de matèria seca, proteïna, fibra neutra detergent i àcid detergent, i també reduïa la realització de conductes orals no-nutritives. Es va realitzar un sisè estudi on es va avaluar el paper que tenen els opioids en la regulació de la ingesta mitjançant l’estimulació o inhibició del plaer. En aquest estudi es va provar l’efecte de la naloxona, un antagonista opioide, sobre l’elecció de concentrats preferibles en vedells deslletats, i les seves possibles interaccions amb altres metabòlits relacionats amb la regulació de la ingesta. Es va observar que en animals saciats la naloxona podria reduir el consum, indicant que els opioids intervenen en la regulació de la ingesta total, però a més es va observar redueix la preferència per concentrats amb edulcorants, que prèviament s’havien observat altament preferibles. Pel que fa als metabòlits analitzats només es va observar una interacció entre la naloxona i els nivells de glucagon-like peptide-1. Resumint, els vedells lactants van mostrar preferència pels edulcorants al voltant del deslletament, tant a curt termini com a llarg termini. La soja va ser un ingredient d’elecció, mentre que la civada no va ser desitjada, tant a curt termini com a llarg termini. El fet d’addicionar un mateix aroma amb edulcorant al concentrat com a la llet va incrementar el consum d’aquells animals que presentaven un consum baix prèviament al deslletament. La mida de partícula del farratge va condicionar el creixement, consum, digestibilitat i comportament dels vedells al voltant del deslletament. Finalment, es va observar que els opioides juguen un paper important en la regulació de la ingesta mitjançant l’hedonisme o el plaer. / In this thesis, six studies in young calves were performed in order to find strategies to increase concentrate intake around weaning. The first study was conducted to develop a method to determine oro-sensory preferences in weaned calves. This method consist on measure the solid feed consumption of a minimum group of 20 calves, which recieve two options of concentrates or ingredients during a period of 6 h. Using this method, the second study was performed, where the oro-sensory preferences between 8 energetic ingredients (rice, wheat, corn, corn gluten feed, oats, sorghum, barley and second wheat) and 6 protein ingredients (canola, corn DDG, corn gluten meal, sunflower, soybean and pea) were determined. Wheat and soybean meal were the favorite ingredients for weaned calves, while the corn gluten feed, rice and corn gluten meal ingredients were less preferred in this short term study. The third study was conducted to evaluate the effect of flavoring a starter concentrate in a same manner as a milk replacer on intake and performance of young calves. This study claims, that offering a starter concentrate flavored as the milk replacer enhances solid feed consumption of those calves that have a low intake around weaning. The fourth study evaluated the ability of calves to meet their nutrient requirements when different ingredients were offered indepently in newborn calves. In this study a group of calves received a conventional concentrate whereas another group received a battery of different ingredients. The calves that had access to the free-choice of ingredients described a similar total consumption and growth compared to calves that received concentrate. However, calves that had access to all ingredients described a higher consumption of protein and fat, and lower consumption of carbohydrates that those receiving concentrate. These differences in nutrient intake were mainly due to the preference toward soybean meal and soybean full fat described by the animals that had access to all ingredients. The fifth study analyzed the role of particle size of forage in lactating cattle. This study compared two diets, composed of a conventional concentrate with a 10% of forage added. These two diets were different in the particle size of forage, ground (2 mm) or choped (3-4cm). It was observed that animals receiving chopped forage (3-4 cm) increased solid feed consumption the week after weaning, improved the apparent digestibility of dry matter, crude protein, neutral detergent fibre and acid detergent fibre, and reduce undesired behaviors, such as non-nutritive oral behaviors. The sixth study was conducted to evaluate the role of opioids in the regulation of food intake by stimulation or inhibition of pleasure. This study tested the effect of naloxone, an opioid antagonist, on preferred concentrates consumption in weaned calves, and their possible interactions with other metabolites related to the regulation of food intake. It was observed that satiated animals treated with naloxone reduced solid feed consumption, indicating that opioids are involved in the regulation of total intake. Furthermore, calves treated with naloxone reduced their preference for concentrate with sweetener, which had been previously observed as a preferred concentrate. Regarding the analyzed metabolites, GLP-1 was influences by naloxone administration. In summary, calves showed preference for sweeteners around weaning, either in short term or long term assays. Soybean meal was a preferred ingredient, while oats was not desired, both in short term and long term. Adding a sweetener with the same aroma in concentrate and in milk replacer increased consumption of animals that had a low intake prior to weaning. The particle size of forage influenced the growth, consumption, digestibility and performance of calves around weaning. Finally, we observed that opioids play an important role in the regulation of food intake by hedonism or pleasure.

El sector porquí Espanyol ha sofert recentment profuns canvis degut bàsicament al'augment de la competència i al procés de globalització econòmica. Ademes, elsavenços tecnológicos i el grau creixent d'especialització en el sector afavoreixen eldesenvolupament i l'adopció de eienes avançades per a la pressa de decisions. Enaquest context, l'objectiu d'aquesta Tesi ha estat formular i implementar un modeldinàmic estocàstic del comportament productiu d'un remat de truges, basat enprocessos de decisió Markovians i capaç d'ésser utilitzat en condicions reals. Lafinalitat del model és representar alternatives de maneig reproductiu i de reposició enexplotacins porcines per assistir als grangers, tècnics i gerents en la pressa dedecisions en granja.El model de decisió semi-Markovià i el Markovià que s'en deriva del primer handemostrat ser models útils per la representació de les estratègies productives demaneig reproductiu i de la reposició. La disponibilitat de dades de camp de grangesindividuals ha permès la validació del model en situacions reals. La validació ha servittambé per mostrar com el model no pot ser aplicat indiscriminadament a qualsevolgranja, prèviament s'ha d'assegurar l'ajust del model a les condicions concretes decada explotació. També s'ha ficat de manifest que quan el model s'utilitza per acalcular l'estructura de la població a l'equilibri no és necessari que la matriu detransició representi el pas de temps constant, la qual cosa ha permès treballar ambtransicions associades als estats biològics que són més fàcils d'estimar (embeddedMarkov process), ademes, proporcionen estalvis computacionals que permeten unaavaluado més ràpida d'alternatives de maneig reproductiu i la implementaciód'algorismes d'optimització pel problema de la reposició més eficientes.La implementació del model de decisió semi-Markovià dins d'un sistema d'ajut a lapressa de decisions (DSS: Decision Support Systems) ha mostrat l'ús potencial delmodel en granja. El desenvolupament del DSS ha facilitat la disponibilitat d'un modelcomplex com el presentat a potencials usuaris menys especialitzats. El DSS permet algranger avaluar a peu de granja diferentes alternatives productives, analitzar lasensibilitat dels paràmetres que consideri crítics i optimitzar la política de reposició.Ademes, la integració del DSS en un sistema de gestió informatitzat (BDporc®2)facilita la difusió del DSS en empreses de producció porcina i també l'obtenció denoves variables com el número de serveis por monta, la detecció de zels, la deteccióde la gestació, instalacions, etc, que poden ajudar a incrementar la precisió delsresultats. El disseny sofisticat del interface del DSS ha millorat la interpretació delsresultats del model que no sempre és inmediata. La incorporació de l'anàlisi desensibilitat permet estudiar i profunditzar en els components crítics del model quesovint resulta més important que l'obtenció d'un resultat precis. Finalment, el model deremat formulat de forma flexible, és capaç d'adaptar-se a diferents propòsits ambcanvis mínims, la qual cosa contribueix a una millor comprensió dels efectes dediferentes alternatives de maneig reproductiu sobre la millora de la eficiènciaeconòmica de tot el sistema productiu. / El sector porcino en España ha sufrido recientemente profundos cambios debidobásicamente al aumento de la competencia y al proceso de globalización económica.Además, los avances tecnológicos y el creciente grado de especialización en el sectorfavorecen el desarrollo y la adopción de herramientas avanzadas para la toma dedecisiones. En este contexto, el objetivo de esta Tesis es presentar la formulación e¡mplementadón de un modelo dinámico estocástico del comportamiento productivo deun rebaño de cerdas, basado en procesos de decisión Markovianos y capaz de serusado en condiciones reales. La finalidad del modelo es representar alternativas demanejo reproductivo y de reposición en explotacines porcinas para asistir a granjeros,técnicos y gerentes en la toma de decisiones en granja.El modelo de decisión semi-Markovianos y el Markoviano que deriva del primero handemostrado ser modelos útiles en la representación de las estrategias productivas demanejo reproductivo y de la reposición. La disponibilidad de datos de campo degranjas individuales ha permitido la validación del modelo en situaciones reales. Lavalidación ha servido también para mostrar como el modelo no puede ser aplicadoindiscriminadamente en cualquier granja, previamente se asegurar el ajuste delmodelo a las condiciones concretas de cada explotación. También se ha puesto demanifiesto que cuando el modelo se utiliza para calcular la estructura de la poblaciónen equilibrio no es necesario que la matriz de transición represente de paso de tiempoconstante, con lo cual ha sido posible trabajar con transiciones asociadas a losestados biológicas que son más fáciles estimar (embedded Markov process), además,proporcionan ahorros computacionales que permiten una evaluación más rápida dealternativas de manejo reproductivo y la implementación de algoritmos de optimizaciónpara el problema de la reposición más eficientes.La implementación del modelo de decisión semi-Markoviano dentro de un sistema deayuda a la toma de decisiones (DSS: Decision Support Systems) ha mostrado el usopotencial del modelo en granja. El desarrollo del DSS ha facilitado la disponibilidad deun modelo complejo como el presentado a potenciales usuarios menos especializados.El DSS permite al granjero evaluar a pie de granja diferntes alternativas productivas,analizar la sensibilidad de los parámetros que considere críticos y optimiza la políticade reposición. Además, la integración del DSS en un sistema de gestión informatizado(BDporc®3) facilita la difusión del DSS en empresas de producción porcina y tambiénla obtención de nuevas variables como el número de servicios por monta, la detecciónde celos, la detección de la gestación, instalaciones, etc, que pueden ayudar aincrementar la precisión de los resultados. El diseño sofisticados del interface del DSSha mejorado la interpretación de los resultados que no siempre es inmediata. Elanálisis de sensibilidad incorporado permite estudiar y profundizar en los componentescríticos del modelo que a menudo resulta más importante que el disponer de unresultado preciso. Finalmente, el modelo de rebaño formulado de forma flexible, escapaz de adaptarse a distintos propósitos con cambios mínimos, lo que redunda enuna mejor compresión de los efectos de diferentes alternativas de manejo reproductivoa fin de mejorar la eficiencia económica de todo el sistema productivo. / Spanish pig sector has gone through a deep change during recent times, that is duebasically to the increase in competitiveness and the globalisation process of theeconomics. Furthermore, technological advances and the increasing degree ofspecialisation have maden possible the development and adoption of advanced toolsfor decision support. In this context, the objective of this Thesis has been to formulateand implement a dynamic estochastic model representing the productive behaviour ofa sow herd, based on Markov decision processes. The model was aimed to be used infield condicions to analyse different management alternatives on reproduction andreplacement, supporting farm managers in the decision-making process.The semi-Markovià decision model and the derived Markov decision model (embeddedMarkov process) have demonstrated to be useful in the representation of managementalternatives on reproduction and replacement. The availability of data from individualfarms has allowed the validation of the model in real situations. The validation also hasserved to show how the model can not be applied indiscriminately on any farm.Previously, it has been required to assess the fit of the model in specific farmconditions. Also, it is shown that when the model has been used to calculate thepopulation structure at equilibrium was not necessary a transition matrix being timestep constant. Instead have been possible to consider transitions associated tobiological states that are easier to estimate, more precise and provided computationaltime savings. Hence the model, as it was formulated, allowed a faster evaluation ofmanagement alternatives on reproduction and an efficient impleemntation of algorithmsto optimise replacement policies.The implementation of the semi-Markov model into a DSS (DSS: Decision SupportSystems) has shown the potential on-farm use of the model. The development of theDSS makes easier the availability of complex models to less specialised users. TheDSS allows the farm manager to evaluate on-farm different management alternativeson reproduction and optimise replacement decisions. Moreover, the integration of theDSS in a management information system (BDporc®1) makes easier the spreading of itover swine enterprises, as well the obtention of new variables like the number ofservices by mating, heat detections, pregnancy detection, facilities, etc, can help toincrement model precision. The sophisticated dessign of the DSS interface hasimproved the interpretation of the model results, that not always is right direct. Theaddition of sensitivity análisis capability provided insight about the impact of changes incritical components of the model, that quite often result in a more interest than a singleprecise result. Finally, the sow herd model formulated in a flexible way, was able to beadapted to différents goals with minimum changes, thus it contribute to improve theknowledge about the effect of different management alternatives on overall economicefficiency of the system.

L'objectiu de la present tesi era estudiar l'efecte d'una sèrie de variables i de les seves interaccions sobre els paràmetres reproductius de diverses explotacions de bestiar boví lleter. Determinades pràctiques de maneig (control de la involució uterina, interval part-inseminació i diagnosi de gestació), disfuncions reproductives (puerperals, en període potencialment fèrtil i durant la gestació) i les variacions meteorològiques varen ser considerades. Els resultats del present estudi mostren que l'estació del part va influir sobre les interaccions entre les disfuncions reproductives prèvies a la gestació de la vaca, de manera que un ambient fred a l'època de part va disminuir els efectes negatius subsegüents de les esmentades disfuncions, especialment en animals de major edat. En animals gestants, les vaques que havien desenvolupat prèviament alguna gestació a terme presentaren major probabilitat de patir una pèrdua fetal que les nul·lípares. En animals primigestants (braves) no es va observar efecte de la pràctica de la diagnosi de gestació mitjançant palpació rectal sobre la pèrdua de gestació. Tanmateix, a vaques gestants que ja havien desenvolupat gestacions prèvies a terme, el risc de pèrdua de gestació va incrementar-se a mesura que disminuïa l'interval entre la inseminació fèrtil i la diagnosi de gestació. Per altra banda, a vaques gestants inseminades a la tardor va detectar-se una incidència menor de pèrdua fetal que a les inseminades a d'altres estacions. Finalment, a vaques en lactació, disfuncions reproductives prèvies a la concepció com ara quistos ovàrics, endometritis i síndrome de vaca repetidora no varen influir sobre la incidència de pèrdues fetals a la subsegüent gestació. En canvi, la retenció de placenta i la piòmetra incrementaren el risc de pèrdua de gestació. / El objetivo de la presente tesis fue estudiar el efecto de una serie de variables y de sus interacciones sobre los parámetros reproductivos de varias explotaciones de ganado vacuno lechero. Se tuvieron en especial consideración determinadas prácticas de manejo (control de la involución uterina, intervalo parto-inseminación y diagnóstico de gestación), disfunciones reproductivas (puerperales, en período potencialmente fértil y durante la gestación) y las variaciones meteorológicas. Los resultados del presente estudio muestran que la estación del parto influyó sobre las interacciones entre las disfunciones reproductivas previas a la gestación en la vaca, de modo que un ambiente frío en la época de parto disminuyó los efectos negativos subsiguientes de dichas disfunciones, especialmente en animales de mayor edad. En animales gestantes, las vacas que habían desarrollado previamente alguna gestación a término presentaron mayor probabilidad de sufrir una pérdida fetal que las nulíparas. En animales primigestantes (novillas) no se observó efecto de la práctica del diagnóstico de gestación por palpación rectal sobre la pérdida de gestación. Sin embargo, en vacas gestantes que ya habían desarrollado gestaciones previas a término, el riesgo de pérdida de gestación se incrementó a medida que disminuía el intervalo entre la inseminación fértil y el diagnóstico de gestación. Por otra parte, en vacas gestantes inseminadas en otoño se detectó menor incidencia de pérdida fetal que en las inseminadas en otras estaciones. Finalmente, en vacas en lactación, disfunciones reproductivas previas a la concepción tales como quistes ováricos, endometritis y síndrome de vaca repetidora no influyeron sobre la incidencia de pérdidas fetales en la subsiguiente gestación. En cambio, la retención de placenta y la piómetra incrementaron el riesgo de pérdida de gestación. / The objective of the present research work was to study the effects of several variables and of their interacions on the reproductive performance of dairy cattle herds. Special interest was focussed on some management practices (control of uterine involution, calving to insemination interval, and pregnancy diagnosis), on reproductive disorders (in the puerperal period, the potentially fertile period and during pregnancy), and on meteorological variations. Our data show that calving season influenced the interrelationships among reproductive disorders previous to conception in dairy cows. Calving in cool weather reduces subsequent negative effects of reproductive disorders previous to conception, especially in older animals. In diagnosed pregnant animals, parous cows showed higher risk of pregnancy attrition than nulliparous heifers. In pregnant heifers, no effect of pregnancy diagnosis by rectal palpation was observed. However, in pregnant parous cows, the risk of pregnancy attrition increased as the interval from insemination to pregnancy diagnosis decreased. The incidence rate of pregnancy attrition was lower in cows inseminated in autumn than in those inseminated in other seasons. Reproductive disorders previous to conception such as ovarian cysts, endometritis and repeat breeding did not increase the probability of pregnancy attrition in parous cows, and, on the other hand, placental retention and pyometra increased the risk of experiencing pregnancy attrition.