Aquesta tesi doctoral té com a principal objectiu fer un estudi iconogràfic de diferents pintures, escultures i gravats catalans dels segles XVII i XVIII que tenen com a tema principal o secundari la música com a representació. A través l’anàlisi de les fonts documentals que parlen de música, es fa una descripció del context socio-cultural que va influir en l’elaboració d’aquests programes iconogràfics. Es tracta d’un anàlisi historiogràfic nou que reflexiona sobre la iconografia musical com a disciplina, i serveix per fer una aproximació inèdita al context de l’època que representen aquestes obres d’art i a les intencions dels seus artistes i mescenes. Per a la descripció d’aquestes imatges s’han manejat una seixantena d’imatges i s’ha reconstruit el paper de la música en diferents situacions i contextos socials. Divida en dues parts, la primera part fa referència a les imatges iconograficomusicals amb contingut religiós. S’han estudiat els àngels músics d’època barroca que es troben representats en alguns retaules catalans, representacions de sants amb atributs musicals i les representacions originals i úniques de l’Escolania de Montserrat. Per altra banda, la segona part de la tesi està dedicada a les imatges promogudes per la monarquia, la noblesa i la burgesia. S’han estudiat els principals temes on la música i l’art s’han desenvolupat com activitats d’oci i entreteniment. Es tracta tant d’esbossos i dibuixos de creació amb escenes de gènere com imatges al·legòriques que commemoren el poder polític. Per primera vegada es fa una lectura d’aquests programes iconogràfics, posant especial atenció a la simbologia, la organologia i les corrents artístiques que han circulat per Catalunya al llarg d’aquests segles. Això ens ha portat a descriure, de forma paral·lela, alguns esdeveniments històrics de Catalunya, com ara l’arribada de l’arxiduc Carles d’Àustria a Barcelona, la visita de Carles III i les primeres representacions operístiques catalanes. D’aquesta manera, aquesta tesi doctoral és un complement als estudis històrics i musicològics que s’han realitzat fins ara i esdevé una nova font documental per il·lustrar i entendre el paper de la música dins la societat catalana. / The principal aim of this doctoral thesis is to carry out an iconographic study of different Catalan paintings, sculptures and prints from the seventeenth and eighteenth centuries that have music as performance as their primary or secondary theme. A description of the socio-cultural context influencing these iconographic programmes is made following analysis of documentary sources which talk about music. This is a new historiographical analysis which reflects on musical iconography as a discipline and, for the first time, allows the context of the age which these works represent and the intentions of their artists and patrons to be addressed. Around sixty images have been used for the description which reconstructs the role of music in different situations and social contexts. It is divided into two parts: the first refers to the iconographical-musical images with religious content. The musical angels of the Baroque period found on some Catalan altarpieces, representations of saints with musical attributes and original and unique representations from the Escolania de Montserrat are studied in this section. The second part of the thesis is dedicated to the images promoted by the monarchy, the nobility and the bourgeoisie. The main themes in which music and art have become activities of leisure and entertainment are studied. In other words, the creative sketches and drawings with genre scenes such as allegorical images commemorating political power. For the first time a reading is made of these iconographic programmes, with a special focus on the symbology, organology and the artistic trends circulating around Catalonia during those centuries. This has led to a parallel description of some of the historic events in Catalonia, such as the arrival in Barcelona of Archduke Charles of Austria, the visit by Charles III and the first performances of Catalan operatic works. This doctoral thesis is therefore a complement to the historical and musicological studies that have been carried out to date and a new documentary source to illustrate and understand the role of music in Catalan society.

La investigación se ha centrado en la iconografía diabólica e infernal en el corpus de los Beatos hispanos, entre la segunda parte del siglo X y las primeras décadas del XIII. En una primera parte se ha indagado acerca de la conceptualización de la personificación del mal en la figura del Diablo y en cómo imaginaron el Infierno las culturas antiguas de la cuenca del Mediterráneo. Se ha dedicado particular interés a las Escrituras canónicas judeocristianas que determinarían la austeridad representativa de las primigenias imágenes de nuestro objeto de estudio, en consonancia con los planteos teológicos de la Patrística temprana. Debido a que las imágenes acompañan al "Comentario al Apocalipsis" de Beato de Liébana, se ha contextualizado la producción hispana dentro del panorama artístico europeo en lo referente a la ilustración del Libro de la Revelación; se han consultado y analizado los escritos apocalípticos extracanónicos y la tradición oral u escrita musulmana como posibles fuentes iconográficas a la hora de representar a los personajes y los lugares del más allá. El trabajo incluye el relevamiento completo de once escenas en que las fuerzas del mal operan en la era escatológica y luego son derrotadas y aprisionadas en la estancia punitiva, en todo el corpus de veintisiete códices. Su análisis demuestra que mientras la iconografía se mantiene fiel a la tradición hispana de sus primeros ejemplares, el estilo se va adaptando a los lineamientos formales del románico, en función de la internacionalización de dicho estilo. El apéndice fotográfico reúne por primera vez la totalidad de las imágenes diabólicas e infernales en el corpus beatiano. / The research has focused on the diabolical and infernal iconography in the corpus of Hispanic Beatus, between the second half of the tenth century and the first decades of the thirteenth. In the first part has inquired about the personification of evil in the figure of the Devil and how Hell was imagined in ancient cultures of the Mediterranean basin. It has devoted particular interest to judeochristians canonical Scriptures that would trigger austerity representative of the primordial images of our object of study, consistent with the theological proposals of the early Fathers. Because the images are accompanying the "Commentary on the Apocalypse" of Beatus of Liebana, it has contextualized the Hispanic production in the European art scene and has analyzed the apocalyptic writings extracanonical and oral or written Muslim tradition as possible iconographic sources when representing the characters and the places of the Other World. The work includes the full survey of eleven scenes in which the forces of evil operating in the eschatological age and then are defeated and imprisoned in punitive stay throughout the corpus of twenty codices. Their analysis shows that while the iconography is faithful to the hispanic iconography tradition of its first copies, the style adapts to the formal guidelines of Romanesque, depending on the internationalization of that style. The photographic appendix meets for the first time all the diabolical and infernal images in the twenty seven copies of the Beatus.

La tesi és un estudi iconogràfic sobre el filòsof mallorquí Ramon Llull. En primer lloc s’estudia i analitza la codificació i l’evolució del tipus iconogràfic de Ramon Llull; en un primer moment s’inicia en l’anomenada primera generació de manuscrits dels segles XIV i XV fins arribar a les representacions del segle XIX. S’estableixen diferents models iconogràfics que abracen diferents processos i tècniques com miniatures, gravats, pintura i escultura. A continuació es tracta la iconografia narrativa dels diferents episodis de la vida de Ramon Llull, seguint els capítols de la Vita Coaetanea, primera biografia de Llull i altres biografies posteriors. El punt de partida de l’estudi són les cèlebres miniatures de Karlsruhe - primera manifestació plàstica que tracta les estacions més importants de la vida de Llull. A banda del cicle narratiu de Llull, un altre apartat està dedicat al beat envers la devoció mallorquina. Santa Pràxedis, santa Caterina Tomàs, sant Alonso Rodríguez o la venerable Anna Maria del Santíssim Sagrament són algunes de les santes i sants amb els quals el savi mallorquí es representa acompanyat. Un altre bloc rellevant tracta els diferents ordes religiosos en relació a Llull. L’orde franciscà amb sant Francesc d’Assís inicien el repertori d´imatges de sants franciscans amb Ramon Llull. La temàtica de la defensa de la Immaculada Concepció està encapçalada per la tríade dels franciscans Duns Escott, sant Bonaventura i el mateix Llull. L’orde dominicà amb l’entrevista de sant Ramon de Penyafort i el savi mallorquí, o la temàtica de les controvèrsies i els atacs a les imatges de Llull són les representacions més significatives d’aquest grup. La Companyia de Jesús també és un dels ordes religiosos que gaudeix de representacions lul·lianes. El P. Jeroni Nadal i el P. Andreu Moragues varen esser grans impulsors en el patronatge d’obres lul·lianes. El següent apartat tracta els grans programes iconogràfics que s’han dedicat al savi mallorquí. En primer lloc s’estudia el seu sepulcre del segle XV situat en la capella de la Puritat de Maria del convent de Sant Francesc de Palma de Mallorca, en segon lloc el retaule de la Santíssima Trinitat, obra de principis de segle XVI, en tercer lloc el retaule de la “capella nova del beat Ramon Llull” realitzada a principis del segle XVII, i finalment s’analitza les escenes de la vida de Ramon Llull del pintor del sis-cents Miquel Bestard. La redacció de la tesi es completa amb un apèndix documental en el qual s’ ha incorporat tota la documentació que s’ha pogut localitzar relativa a les obres artístiques. Contractes de retaules i pintures, testificacions notarials, i declaracions sobre peces artístiques lul·lianes són el contingut d´aquesta documentació. El catàleg és una altra de les parts importants de la tesis. La catalogació i la sistematització de les representacions del beat Ramon Llull ha estat una de les qüestions prioritàries. El criteri s’ha basat en dos elements claus: el tema o contingut de la representació i la cronologia. L’objetiu de l’estudi és aportar una visió diacrònica dels diferents models iconogràfics que s’han creat mitjançant l’ajuda de les fonts literàries, sobretot biografies de Llull i altres escrits, a més de fonts gràfiques com les còpies de gravats i altres repertoris plàstics amb els seus conseqüents canvis, transmissions, i permanències que s’han desenvolupat al llarg del temps. / The thesis is an iconographic study about the Majorcan philosopher, Raymond Lully. In first instance the codification and evolution of the iconographic origins of Raymond Lully are closely studied; commencing with the first set of manuscripts dating from the XIV- XV until the XIX Century. Different iconographic models are established by way of studying the different processes and techniques, such as miniatures, reliefs, paintings and sculpture. After which the close study of the iconographic narrative in all various stages of the life of Raymond Lully is observed, following the footsteps of "Vita Coaetanea" (Daily Life), the very first biography of Lully, as well as later biographies. The starting point of this study are the famous miniatures of Karlsruhe- the first plastic manifestation which treats the most important epoch in the life of Raymond Lully. Apart from the narrative aspect of Lully, another section is dedicated to the Majorcan Beatification and Majorcan Belief in general. St. Praxedes, St. Catherine Thomas, St. Alonso Rodriguez or the venerable Anne Marie of the Holy Sacrament are some of the Saints that accompany the wise Majorcan on his journey. Another relevant section deals with the various religious Orders. The Franciscan Order of St. Francis of Assisi as their leader start the repertoire of images of Franciscan Saints with Raymond Lully. The theme of the defense of the Immaculate Conception is headed by the triad of the Franciscans Duns Escotto, St. Bonaventure and the same Lully. The Dominican Order with the interview of St. Raymond of Peñafort and the wise Majorcan, or the theme of the controversies and the attacks towards the images of Lully are most significant representations. The company of Jesus is also one of the religious Orders that is involved in the Lullian representations. Father Jeffrey Nadal and Father Andreas Moragues were great pillars in the funding of Lullian works. The following section deals with the great iconographic programmes which have been dedicated to the wise Majorcan. In first instance the sepulchre of the XV Century situated in the Chapel of the Purity of Maria in the Convent of St. Francis of Palma of Majorca is studied, in second instance the altarpiece of St. Holy Trinity, work from the beginning of the XVI Century, and thirdly the altarpiece of the so-called “New Chapel of the Beatified Raymond Lully”, created at the beginning of the XVII Century, in fourth and last instance the scenes of the life of Raymond Lully are analized in the paintings of the 600's Michael Bestard. The edition of the thesis is completed by a documentation appendix in which all documentation that could be found in relation to the artistic works has been added. Contracts of altarpieces and paintings, notary accounts as well as declarations about artistic pieces by Lully are the content of this documentation. The catalogue is another of the important pieces of the thesis. The catalogisation and order of representations of the Beatified Raymond Lully has been one of the main concerns in this study. The criteria for the afore-mentioned catalogisation has been based on two elementary keys: the theme or the content of the representation and the chronology. The object of this study is to offer a diachronic vision of the different iconographic models that have been created via the help of literary sources, above all biographies of Lully and other writs, apart from other graphic sources like the copies of the reliefs and other plastic repertoires with their according changes, transmissions and remains that have evolved throughout the course of time.

La reformes eclesiàstiques imposades pel Concili de Trento (13 de desembre de 1545 – 4 de desembre de 1563) va posar les bases necessàries per a la renovació de l’Església en els territoris catòlics, com la diòcesi de Mallorca. Aquest marc contextual va ser favorable perquè la institució religiosa tingués un vertader floreixement cultural, artístic i religiós mai vist en centúries enrere. D’aquesta manera, la victòria del catolicisme es palesa en dos aspectes: l’esplendor del culte i el floreixement de les arts que exalten la puixança cultual. Aquest tesi doctoral de Bartomeu Martínez Oliver titulada Art i Església a la Mallorca del segle XVI a través de les visites pastorals del bisbe Joan Vic i Manrique (1573-1604) és innovadora pel tema, però també per l’enfocament metodològic, ja que obre noves vies per conèixer millor l’art eclesiàstic, en el seu cas de Mallorca al tombant del segle XVII, mitjançant l’anàlisi rigorós de les visites pastorals del bisbe Joan Vic i Manrique. L’autor centra l’interés en la personalitat d’un prelat extraordinari que governà la diòcesi de mallorquina durant més de trenta anys. A més de l’enèrgica aplicació dels principis reformadors tridentins, aquest bisbe valencià (que gaudia d’una conspícua cultura, no debades era nét de Jeroni Vich i Vallterra, ambaixador de Ferran el Catòlic a Roma i important col·leccionista de pintura renaixentista) va ser l’introductor de noves devocions a l’illa, per exemple la Immaculada Concepció, i va afavorir els intercanvis artístics entre Mallorca i València. La Seu de Mallorca, el santuari de Lluc i la parròquia de sant Llorenç de Selva són els exemples que serveixen a l’autor per a canalitzar els ideals de reforma de Vic i Manrique. Les visites pastorals sobre aquest punt són exhaustives. Considerades com un gran instrument de reforma tridentina, suposaren un primer contacte del bisbe amb el poble: esdevenen el símbol del nou poder episcopal. En aquest sentit, el principal objectiu del prelat Vic i Manrique era denunciar les deficiències que els visitadors observen en els costums de clergues i laics, en l’administració dels béns i rendes parroquials, o en l’estat de conservació dels temples i el parament litúrgic, sempre sotmesos a un constant desgast. En aquest sentit, les visites pastorals són un instrument ideal per demostrar aquesta adaptació, esment i perseverança de la reforma tridentina, a més de ser una font magnífica per a l’historiador de l’art per estudiar l’estat del patrimoni historicoartístic de les diferents parròquies. A través de l’estudi de diversos registres de visita pastoral podem intuir l’ordre d’una visita i els diferents punts que es tractaven, no obstant, això no pressuposa que aquest cerimonial es realitzés íntegrament en totes les visites, especialment l’administració de la confirmació i la col·lació de la tonsura, subjectes a la intervenció del bisbe. El cerimonial era el següent: l’inspecció ocular de l’església i edificis parroquials, la cura dels seus béns immoble i mobles conjuntament amb els litúrgics, i també sobre els beneficis. Les visites pastorals analitzades en aquesta tesi doctoral serviran per conèixer millor l’estat material del patrimoni artístic i l’estat espiritual de l’episcopat dels bisbes: es converteixen en mecanismes de control d’una societat totalment sacralitzada. Aquesta investigació incideix en tres coordenades que duen implícites les visites pastorals a Mallorca entre els anys d’episcopat de Vic i Manrique (1573 i 1604): mecanisme de control pastoral, reafirmació del poder religiós i un vertader sistema de recol·lecció d’informació per estudiar el patrimoni religiós. / Le riforme ecclesiastiche imposte dal Concilio di Trento (13 dicembre 1545-4 dicembre 1563) hanno posto le basi necessarie per il rinnovamento della Chiesa nei territori cattolici, come la diocesi di Maiorca. Questo quadro contestuale è stato favorevole perché l'istituzione religiosa avesse una vera e propria fioritura culturale, artistica e religiosa mai vista nei secoli precedenti. Così, la vittoria del cattolicesimo si fa evidente in due aspetti: lo splendore del culto e il fiorire delle arti che esaltano la forza della cultura. Questa tesi dottorale di Bartomeu Martinez Oliver, intitolata Arte e Chiesa nella Mallorca del Cincuecento attraverso le visite pastorali del vescovo Joan Vic i Manrique (1573-1604), è innovativa per il suo argomento, ma anche l'approccio metodologico, in quanto apre nuovi modi per conoscere meglio l'arte ecclesiastica, nel caso di Maiorca a cavallo del Seicento, attraverso l'analisi rigorosa delle visite pastorali del vescovo Joan Vic i Manrique. L'autore concentra il suo interesse nella personalità di un prelato straordinario che ha governato la diocesi di Maiorca per ben trenta anni. Oltre alla vigorosa applicazione dei principi riformatori tridentini, questo vescovo di Valencia (che godeva di una cospicua cultura, infatti era nipote di Geroni Vich i Vallterra, ambasciatore del re Ferdinando a Roma e un grande collezionista di pittura rinascimentale) è stato l’introduttore di nuove devozioni sull'isola, ad esempio l'Immacolata Concezione, e ha favorito gli scambi artistici tra Maiorca e Valencia. La Cattedrale di Maiorca, il santuario di Lluc e la parrocchia di San Lorenzo de Selva sono gli esempi che servono all’autore per incanalare gli ideali di riforma di Vic i Manrique. Le visite pastorali su questo punto sono esaustive. Considerate come uno dei principali strumenti della riforma tridentina, hanno rappresentato il primo contatto con il popolo: diventano il simbolo del nuovo potere vescovile. In questo senso, l'obiettivo principale del prelato Vic i Manrique era di denunciare le carenze che i visitatori osservano nei costumi del clero e dei laici, nell’ amministrazione dei beni e del reddito della parrocchia, o lo stato di conservazione dei templi e dei paramenti liturgici, sempre sottoposti a usura costante. In questo senso, le visite pastorali sono uno strumento ideale per dimostrare questo adattamento, attenzione e perseveranza della riforma tridentina, oltre ad essere una fonte eccellente per lo storico dell'arte allo scopo di studiare lo stato del patrimonio storico artistico delle diverse parrocchie. Attraverso lo studio di vari registri di visite pastorali, si è in grado di indovinare l'ordine di una visita così come i vari punti che si trattavano, tuttavia, questo non implica che questa cerimonia fosse realizzata integralmente in tutte le visite, soprattutto per quanto riguarda l’amministrazione della cresima e la collocazione della tonsura, soggette all'intervento del vescovo. La cerimonia era la seguente: il sopralluogo della chiesa e degli edifici parrocchiali, la cura dei loro beni mobili ed immobili insieme con i beni liturgici e addirittura sui benefici. Le visite pastorali analizzate in questa tesi dottorale servono a capire meglio lo stato materiale del patrimonio artistico e lo stato spirituale dell'episcopato dei vescovi: diventano meccanismi di controllo di una società totalmente sacralizzata. Questa ricerca si concentra su tre coordinate che portano implicite visite pastorali a Maiorca tra gli anni di vescovato di Vic i Manrique (1573 e 1604): meccanismo di controllo pastorale, riaffermazione del potere religioso ed un vero e proprio sistema di raccolta di informazione per studiare il patrimonio religioso / The ecclesiastical reforms imposed by the Council of Trent (13 December 1545-4 December 1563) laid the foundations necessary for the renewal of the Catholic Church in the territories, as the diocese of Mallorca. This contextual framework was favorable because the religious institution had real flourishing cultural, artistic and religious never seen centuries ago. Thus, the victory of Catholicism is evident in two aspects: the splendor of the cult and the flourishing of the arts that extol the strength worship. This doctoral thesis of Bartholomew Martínez Oliver entitled Art and Church in the sixteenth century Mallorca through pastoral visits the bishop Joan Vic Manrique de Lara (1573-1604) is the subject innovative, but also the methodological approach, as it opens new ways to better understand the ecclesiastical art, in the case of Mallorca at the turn of the seventeenth century, through the rigorous analysis of the pastoral visits of Bishop Joan Vic Manrique. The author focuses its interest in the personality of an extraordinary prelate who ruled the diocese of Mallorca for over thirty years. Besides the vigorous application of the principles Tridentine reformers, the bishop of Valencia (which enjoyed a conspicuous culture was not in vain grandson of Jerome and Vallterra Vic ambassador of King Ferdinand in Rome and important collector of Renaissance painting) he introduced new devotions on the island, such as the Immaculate Conception, and foster artistic exchanges between Mallorca and Valencia. Mallorca Cathedral, Luke and the sanctuary of the parish of Saint Lorenzo Selva are examples that serve to channel the author's ideals and reform Vic Manrique. Pastoral visits on this point exhaustive. Considered as a major instrument of Tridentine reform, represented a first contact with the bishop the people become the symbol of the new Episcopal power. In this regard, the main objective of the prelate Vic Manrique was to denounce the deficiencies that visitors observe the customs of the clergy and laity in the administration of parish property and income, or the state of conservation of the temples and household Liturgical always subjected to constant wear. In this sense, pastoral visits are an ideal instrument to demonstrate this adaptation, attention and perseverance of the Tridentine reform, besides being an excellent source for the art historian to study the state of the historical heritage different parishes. Through the study of various pastoral visit records can guess the order and visit the various points that were treated, however, this does not imply that this ceremony was realized in full in all visits, especially administration confirmation and collation of tonsure, subject to the intervention of the bishop. The ceremony was: the visual inspection of the church and parish buildings, the care of their property and assets together with the liturgical furniture and also the benefits. Pastoral visits analyzed in this research will be used to better understand the state of the art heritage material and spiritual state of the episcopate of bishops become control mechanisms of a society totally sacralised. This research focuses on three coordinates that carry implicit pastoral visits to Mallorca between bishops of Vic and Manrique (1573 and 1604): control mechanism pastoral reaffirmation of religious power and a true system of data collection to study the religious heritage.

La presente investigación trabaja en la abstracción del concepto “metafísica del objeto cotidiano” procedente de la obra del pintor griego Giorgio de Chirico (Volos, 1888-1978), con el fin de probarlo como herramienta de análisis para el teatro de objetos. Al final se obtiene la definición de un concepto formado por tres principios y un proceso de dos pasos entendido como una dinámica de poetización del objeto cotidiano en la escena. Se pone de ejemplo el análisis de la metafísica escénica del “objeto-armario” en la obra En la pequeña casa del campo (1961), del director de teatro polaco Tadeusz Kantor (Wielopole,1915-1990). Esta definición se puede aplicar a cualquier proyecto escénico que trabaje con objetos cotidianos, como instrumento para la comprensión de procesos creativos. / This research works in to get the concept "metaphysics of everyday objects" from the work of the greek painter Giorgio de Chirico (Volos, 1888-1978), in order to test as an analysis tool for object theater. At the end, the definition of a concept consists of three principles and two-step process understood as a dynamic of poetization from everyday objects in the scene. I put as example, the metaphysical analysis of one everyday object in the work of the polish theater director Tadeusz Kantor (Wielopole,1915-1990): “the wardrobe” inside In the little mannor house (1961). This definition can be applied as a tool for understanding creative processes at any stage project that works with everyday objects.

La tesi doctoral que aquí es presenta té com a objectiu fonamental traçar una panoràmica d’abast ampli sobre els fenòmens tant de la producció com de la recepció de l’orfebreria plenomedieval a Catalunya. Es tracta d’un tema de molt poc recorregut historiogràfic, en bona mesura condicionat per l’escassa categoria del corpus d’obres conservat. L’interès d’aquest corpus és certament discret, i només algunes peces singulars sobresurten d’un conjunt anodí protagonitzat per materials menors (coure i bronze, sobretot), i en el qual manquen completament les obres de més envergadura, que han desaparegut. Tanmateix, les fonts documentals antigues permeten superar la visió simple i tan poc esplèndida que ofereixen els objectes conservats. Gràcies als textos, coneixem una realitat catalana de notable potència i amb projectes artístics de gran ambició, tot plegat paranogonable al que s’esdevé en territoris similars de l’Occident medieval. La tesi s’organitza en un cos analític central, estructurat en vuit aproximacions distintes, i en una segona part que inclou una catalogació de les peces conservades i diversos materials auxiliars. Els vuit capítols que formen la base del treball ofereixen visions complementàries de l’orfebreria plenomedieval a Catalunya. El primer tracta dels materials emprats, de la seva provisió i característiques, i de la seva incidència en la producció, tant local com importada, a Catalunya. El segon és un voluntariós estudi dels artífexs que, de manera molt vaga, sabem que protagonitzen la producció catalana; els rastres són escassíssims, les notícies molt excepcionals. Cal tot sovint imaginar, doncs com eren aquests artistes i com organitzaven els seus tallers, de quins coneixements disposaven, quines tasques els ocupaven especialment, etc. El tercer capítol es dedica a les importacions, l’estudi de les quals és imprescindible per a completar la visió de la realitat orfebre catalana de l’època, on les aportacions exteriors (procedents del món islàmic, de l’Orient bizantí, de l’Occitània llemosina) són sempre importants. La quarta aproximació és especialment significativa dels interessos de la tesi; es dedica a l’estudi econòmic dels objectes sumptuaris. Es caracteritzen tant els seus promotors com els seus propietaris, i s’analitzen els usos diversos d’aquests objectes en el marc, complex i múltiple, del mercat financer plenomedieval. Els quatre darrers capítols del cos central de la tesi són aproximacions més directes a la realitat de les peces, a les obres artístiques pròpiament dites. Hi ha, en primer lloc, un estudi del gran mobiliari litúrgic de què disposaven les catedrals i les grans cases monàstiques, estudi de base documental ple de notícies i dades de gran interès històric. A continuació es tracta l’orfebreria religiosa, a partir d’una classificació tipològica de les peces conservades o documentades, i amb el mateix criteri s’analitza després l’orfebreria profana, que sol quedar generalment exclosa dels estudis orfebres però que tenia una importància fonamental en l’època, cosa que s’ha intentat reflectir. Un darrer capítol, el vuitè, inclou quatre estudis específics sobre quatre obres catalanes d’especial significació, a manera de petits articles. L’esmentada catalogació de les peces conservades serveix per a tancar la panoràmica oferta i a la vegada confirma la distància entre allò conservat, clarement menor, i allò molt més esplèndid que existia. Completen el treball un repertori documental notablement ampli, fet amb la voluntat de reunir el màxim possible de textos antics que tractin específicament d’orfebreria, un breu glossari i una bibliografia final, que s’ha volgut especialment completa i exhaustiva. / The main aim of this thesis is to describe the production and reception of Romanesque metalwork in Catalonia. This subject has largely been neglected by the Catalan historiography, probably due to the relatively low quality of the preserved corpus of works, mainly constituted by pieces of minor materials (as copper, bronze, among others). To overcome this limitation, documentary sources have been used in the present study as fundamental evidences. This allowed the identification of major and ambitious metalwork of the period, which places Catalonia at the same level of other similar territories of medieval Europe. The thesis has been organized in two volumes. The main theoretical body is in the first one, while the second includes a catalogue of the preserved pieces and several auxiliary appendices. The theoretical body comprises eight chapters that analyze from different perspectives metalwork in Romanesque Catalonia. The first chapter focuses in materials (provenance, characteristics, and relevance). The second covers the description of local goldsmiths, a subject difficult to approach due to the scarce evidences and reports of them that available. The third study describes the importations, a fundamental subject to complete the vision of Catalan metalwork, where objects coming from Islamic territories, from the Mediterranean East, or from the limousine region in central France, are certainly relevant. The fourth chapter focuses the economic value of sumptuary objects, analyzing the patrons, the owners of metalwork and its cultural and economic usages. The following four chapters are direct approaches to the objects. First, there is a description of the sumptuary liturgical furniture of cathedrals and major monastic houses, based on documentary sources, which are quite specific in this subject. Next two chapters analyses (in a typological classification) both religious and profane objects, the second having a fundament role in medieval times that is often neglected by modern historiography. Last chapter includes four in-depth studies of four specially relevant Catalan works (the silver baldachin in Ripoll –unfortunately lost–; an enameled censer preserved in the Museu Nacional d’Art de Catalunya; the so-called ciborium from la Cerdanya or “Barcelona ciborium” also in the MNAC; and the Missal of Sant Ruf in Tortosa cathedral’s treasure). The second volume of the thesis presents the above mentioned catalogue of preserved works, which clearly shows the difference between what was done in the time and what has last. It also includes a documentary repertory with documents related to Catalan metalwork, a glossary of terms and a complete bibliography.

La presente tesis estudia en detalle el proceso de restauración del claustro de San Pedro el Viejo de Huesca a finales del siglo XIX con el objeto de restituir la obra a su estado original tardorrománico. A través del análisis exhaustivo de las memorias, planos, dibujos y fotografías de la restauración y de otras fuentes anteriores a la misma, así como de la elaboración de un catálogo completo de todas las 75 piezas escultóricas (originales y modernas) asociadas al claustro, la mayoría de ellas inéditas, se reconstruye la disposición medieval de los capiteles en el claustro y se ensaya una interpretación iconográfica de conjunto. Además, se estudia sistemáticamente el entorno inmediato del claustro, es decir, sus muros perimetrales, puertas, arcosolios, capillas y necrologio, y se plantean diversas hipótesis sobre su secuencia constructiva y funcionalidad. Asimismo, se ha realizado una lectura completa del Cartulario del monasterio, compilado por un monje llamado Garín a finales del XIII, con el objeto de enriquecer con nuevas noticias, sobre todo constructivas, la historia del monasterio de San Pedro en general y de su iglesia y claustro en particular, lo que entre otras cosas ha permitido identificar un buen número de artesanos hasta ahora desconocidos y la ubicación original de los tres tímpanos románicos del monasterio todavía conservados. / This doctoral thesis studies in detail the restoration process of the cloister of San Pedro el Viejo monastery in Huesca at the end of the nineteenth century. The purpose of the restoration was to return the building to its original Late-Romanesque condition. The medieval arrangement of the capitals in the cloister is reconstructed through the thorough analysis of reports, plans, drawings and photographs from the restoration, as well as from previous sources. A complete catalogue of the 75 sculptural pieces (original and modern) associated to the cloister, most of them hitherto unstudied, is also used in the reconstruction. All of these sources are used to assay an iconographic interpretation of the ensemble. The immediate surroundings of the cloister are also systematically studied and researched, that is, its perimeter walls, doors, arcosolia, chapels and necrologium. Several hypotheses have been proposed on its constructive development and its functionality. In this doctoral thesis a complete reading of the monastery’s Cartulary, compiled by Garin, a monk who lived in the 13th century, aiming to provide new information on the history of the monastery in general, and of its church and cloister in particular, has been carried out. This has allowed the author to identify a good number of artisans heretofore unknown as well as the original location of three Romanic tympanums still preserved.

El present estudi s’ha analitzat com el pensament de Fina Miralles va fluctuar del corrent neopositivista i analític de la seva primera etapa conceptual (1972-1975) , sense entrar a l’etapa postconceptual (1976-1978) o els treballs de quadre concepte (1979-1983), fins a arribar a una obra textual i poètica vinculada a un pensament holístic espiritual (1981-1996). Del conjunt de l’obra de Fina Miralles es denota com l’encadenament d’idees que estan presents -algunes vegades latents i d’altres més evidents- en el procés de treball plasticovisual i poèticotextual de l’artista, formen part d’un tot que es va generant, no de manera lineal, sinó com a resultat de múltiples interaccions entre ells al llarg de tota la seva trajectòria vital artística, literària i filosòfica. Aquest estudi aporta una nova visió sobre la naturalesa de l’obra de Fina Miralles i revela que la seva forma del treballar s’ha fonamentat en la capacitat de l’artista de relacionar, interaccionar i traslladar l’essència dels materials, idees, vivències, així com els seus pensaments poètics expressats -tant en imatges com en paraules- a àmbits completament inesperats, fins i tot imaginaris, per atorgar-los una nova realitat ontològica, que queda recollida en la figura cosmològica de l’arbre. / The present article examines how Fina Miralles’ thought fluctuated from the analytical, neo-positivist current of her first conceptual stage (1972-1975) to her later poetic, textual work linked to spiritual holism (1981-1996), without taking into account her post-conceptual stage (1976-1978) or her concept pictures (1979-1983). Fina Miralles’ works show how the chain of ideas (at times latent and other times more manifest) present in her visual and poetic-textual work process is part of a whole body of work, generated not in a linear manner but as the result of multiple interactions between both, throughout her artistic, literary and philosophical life experience. This study contributes a new insight into the nature of Fina Miralles’ works. It shows how her artistic approach was based on her capacity to relate and interact, and to transpose the essence of her materials, ideas, experiences, and poetic thought (expressed in images and words), to completely unexpected and even imaginary spheres, in order to endow them with a new ontological reality, as captured in the cosmological figure of the tree.

El model de Helmud Leder defineix i ordena els processos afectius i cognitius que es troben implicats en l´experiència estètica. Basant-nos en aquest model hem estudiat la resposta estètica d´una mostra de noies estudiants de disseny a qui s´ha proposat d´interaccionar amb una instal·lació d´art. Les participants cumplimentaven diversos qüestionaris pre-post mitjançant els quals es registraven aspectes de la valència afectiva, l´autoconsciència i l´ansietat. Posteriorment a l´experiència en la instal·lació es passaven altres qüestionaris per recollir els judicis sobre la qualitat de l´experiència i sobre la interpretació dels elements significants de la instal·lació, així com del grau de coherència de cadascun d´aquests elements amb el conjunt. Mitjançant la comparació de les dades obtingudes de totes les participants abans i després de l´experiència en la instal·lació, hem analitzat fins a quin punt es donaven tendències detectables en els canvis cognitius i afectius que poguessin ser depenents del material estimular. Per altra banda i per tal de contrastar la influència d´aportació prèvia d´informació sobre els continguts conceptuals de la instal·lació en la resposta de les participants vam definir dos sub-grups, un dels quals rebia informació suplementària sobre els continguts de la instal·lació, mentre que l´altre no en rebia. Els resultats obtinguts suggereixen que la instal·lació d´art “H1” té la propietat de generar canvis en algunes de les variables afectives i cognitives estudiades, i que l´aportació d´informació bàsica addicional sobre els conceptes representats en aquesta instal·lació afecta a determinats aspectes de la resposta de les participants, tant afectius com cognitius. / Helmud Leder’s model defines and orders the affective and cognitive processes involved in the aesthetic experience. On the basis of this model, we studied the aesthetic response of a sample of female design students, who were invited to interact with an art installation. The participants filled in various pre-post questionnaires to record aspects of affective valence, self-consciousness and anxiety. After the experience in the installation, they were given other questionnaires to find out their opinions on the quality of the experience and their interpretation of the significant elements of the installation, and the degree of consistency of each of these elements with the installation as a whole. By comparing the data obtained from all the participants before and after the experience in the installation, we analysed the extent to which there were detectable trends in cognitive and affective changes that may be dependent on the stimulating material. Meanwhile, in order to verify the influence of previously provided information on the conceptual content of the installation in the response of participants, we defined two sub-groups, one of which received additional information on the contents of the installation, while the other did not. The results suggest that the “H1” art installation has the property of generating changes in some of the affective and cognitive variables studied, and that the provision of additional basic information on the concepts represented in the installation affects certain aspects of both the cognitive and affective response of the participants.

No description available.