El 1922, amb la creació d'Acció Catalana, es fa efectiva l'escissió de la Lliga Regionalista. Un grup d'empresaris vinculats a la formació compra La Publicitat i la catalanitza perquè esdevingui la seva plataforma periodística a partir de l'1 d'octubre d'aquell any. Des d'aquest mateix moment, Foix hi tindrà una participació ben activa, gairebé sense entrebancs fins a la rebel·lió militar del juliol de 1936.Al llarg d'aquests quinze anys tan decisius per a la història de Catalunya, en què es produeixen tants esdeveniments especialment significatius, en el terreny polític i també en l'artístic i literari, la ploma periodística de Foix sempre està amatent a comentar-los per als seus lectors diaris, amb la voluntat central d'acostar el conjunt de la societat catalana a la realitat europea contemporània i engrescar-la perquè hi tingui un paper significatiu.Malgrat les dificultats per reunir tots els articles de Foix, perquè utilitza diversos pseudònims com a signatura o fins i tot sovint els publica sense signar, la tesi presenta un conjunt de prop de 1200 articles, que apareixen llistats en l'annex.L'anàlisi diacrònica d'un període tan vast i interessant i d'una intervenció tan àmplia no pot pretendre arribar a conclusions aprofundides d'aspectes concrets, que seria més propi de monografies específiques. Tot i així, aquest plantejament té l'avantatge de posar al seu lloc la importància de la dedicació periodística del Foix de l'època. També permet observar fins a quin punt Foix tenia la voluntat d'incidir intel·lectualment en la societat catalana i, per tant, deixar clar que la guerra i la postguerra suposen un trencament traumàtic per als plantejaments polítics i literaris de Foix que, per grat o per força, haurà de passar a dedicar-se gairebé exclusivament a la seva vessant més pròpiament poètica, que en aquests anys de dedicació periodística havia quedat en un segon pla.L'estudi d'aquests articles també permet observar els diversos períodes d'aquesta intervenció periodística, molt vinculada a la creació de seccions i de pseudònims diversos (en què destaca especialment el de Focius) que es van adequant a les circumstàncies històriques de cada època.És per això que la tesi s'ha de centrar exclusivament en els articles de La Publicitat i intenta observar la recepció contemporània que podien tenir per tal de concretar-ne la seva incidència; ben gran malgrat el relatiu oblit que ha comportat la impossibilitat de continuïtat durant la postguerra per la prohibició d'ús de la llengua catalana en mitjans periodístics i el compromís de fidelitat absoluta manifestat per J. V. Foix. Sense poder arribar a conclusions definitives, aquesta anàlisi cronològica permet presentar una visió diàfana dels plantejaments de Foix a La Publicitat; per posar uns exemples ben interessants: les manifestacions pacifistes i europeistes són ben allunyades de les influències feixistes que puntualment s'han volgut atribuir a Foix; la defensa de la llibertat creativa de l'artista és ben crítica amb les propostes del surrealisme d'André Breton, amb el qual també s'ha volgut relacionar eventualment l'obra poètica de J. V. Foix, etc.En definitiva, els primers textos de La premsa estrangera i de La premsa catalana, els més innovadors del Focius de Meridians o d'Itineraris, el Ramon N. Girald del Panorama Universal de les Lletres o els articles més polítics de J. V. Foix, en una publicació lligada als plantejaments polítics d'Acció Catalana com a continuació natural dels ideals de la Solidaritat Catalana de Prat de la Riba, ens ofereixen una font inesgotable de temes que ens presenten un Foix compromès i participatiu, vinculat a la voluntat de situar la societat catalana en el paper que li correspon jugar en el context polític i cultural europeu. Evidentment, la situació bèl·lica de la guerra d'Espanya i, després, de la segona guerra mundial serà un obstacle, de moment, infranquejable. / In 1922, with the creation of Acció Catalana, the split in La Lliga Regionalista is pushed into effect. A group of businessmen linked to the new party buys La Publicitat and catalanises it in order to make it become their journalistic platform from 1st October in the same year. From that moment on, Foix participated in it actively, almost without obstacles, until the military rebellion in July 1936.All through these fifteen years, which were so decisive for the history of Catalonia and in which so many significant events happened in the political field as well as in the artistic and literary ones, the journalistic pen of Foix is always ready to comment them for his daily readers, with the main intention of bringing the whole Catalan society to the European contemporary reality and encourage them in order that they could take part in it in a significant way.It is difficult to gather all the articles by Foix because he used different pseudonymous or even some of them are often published without signing. However, the thesis presents a whole of about 1200 articles, which are listed in the attached document.The diachronic analysis of such a vast, interesting period and of such a broad contribution cannot endeavour to come to deep conclusions on concrete aspects, which would be more suitable for specific monographs. Nevertheless, this approach allows us to see the importance of the journalistic dedication of Foix in his time and it also permits to observe his will to influence intellectually on the Catalan society and therefore to make it clear that the war and the post-war period involve a traumatic breaking for the political and literary ideas of Foix who, willingly of by force, will have to devote almost exclusively to his poetic aspect, which had been in the foreground during his journalistic dedication.The study of these articles also allows us to notice the various periods of this journalistic contribution which is linked to the creation of various sections and pseudonymous (among which Focius is especially outstanding) that are adapting to the historical circumstances of each period. This is why the thesis must be centred exclusively on the articles in La Publicitat and it tries to observe the contemporary reception that these articles might have had in order to express in concrete terms their incidence, which was grand despite the relative forgetfulness caused by the impossibility to continue during the post-war as the use of the Catalan language in the media was forbidden and J. V. Foix had stated his commitment to remaining absolutely loyal to Catalan language. Without coming to definitive conclusions, this chronological analysis permits to present a diaphanous view of the ideas of Foix in La Publicitat. Some interesting examples: the pacifist and pro-European statements are very distant to the fascist influences that have been attributed to Foix; the defence of the creative freedom of the artist is very critical to the proposals of the surrealism of André Breton, who someone wanted to relate to the poetical work by Foix, etc. In short, the first texts in La premsa estrangera and in La premsa catalana, the most innovatory by Focius in Meridians or in Itineraris, Ramon N. Girald in Panorama Universal de les Lletres or the most political articles by J.V. Foix, all of them in a publication linked to the political ideas of Acció Catalana as the natural continuation of the ideals of Solidaritat Catalana of Prat de la Riba, offer to us an inexhaustible source of subjects which present Foix as a committed and participant intellectual, linked to the desire of placing the Catalan society in the role they had to play in the European political and cultural context. Obviously, the warlike situation of the Spanish war and, afterwards, of the Second World War will be an impassable obstacle, for the moment.

L'objectiu de la investigació és l'estudi dels orígens del Noucentisme literari català entre 1901 i 1906, aproximadament. L'estudi se centra en la figura de Josep Carner, però fa referència també als altres components del seu grup intel·lectual (principalment Jaume Bofill, Rafael Masó, Joan Alzina i Emili Vallès). Així mateix, s'estableix relació amb altres futurs noucentistes (com Eugeni d'Ors) que provenen d'orígens diferents. Les conclusions fonamentals són les dues següents:a) Hi ha prou proves que demostren que existeix un grup intel·lectual liderat per Carner que exerceix una influència considerable en el panorama literari del moment. És un grup que, entre 1901 i 1906, passa per unes fases diferenciades de confluència, consolidació, expansió i reestructuració.b) El seguiment de les actuacions del grup permet destriar una doble evolució estètica i ideològica que condueix fins al Noucentisme. L'estètica passa dels models vuitcentistes a la selecció d'entre allò que ofereix el Modernisme i que explica la configuració d'una poètica que tindrà un gran rendiment en els anys immediatament posteriors. La ideològica, amb el catalanisme i el cristianisme com a constants, passa del model de Torras i Bages al de Prat de la Riba. Aquesta doble evolució conflueix el 1905, moment en què, per tant, ja queden formulats uns pressupòsits que Ors batejarà el 1906 com a Noucentisme. / The aim of the investigation is the study of the origins of literary Catalan Noucentisme between 1901 and 1906 approximately. The study focuses on Josep Carner, and marginally on the members of his intellectual group (especially Jaume Bofill, Rafael Masó, Joan Alzina and Emili Vallès). The relation with other future noucentistes (like Eugeni d'Ors) is not excluded, either. The basic conclusions are:a) There is enough evidence to prove that there is an intellectual group leader by Carner that exerts considerable influence on the literary scene of the time. It's a group that, between 1901 and 1906, passes through four distinct phases: confluence, consolidation, expansion and restructuringb) The study of the actions of the group allows us to distinguish a double aesthetic and ideological evolution that takes us to Noucentisme. The aesthetic evolution goes from the eightteenth-century models to the selection from that Modernisme can offer, and witch explains de configuration of a theory of poetry that will be very efficient in the immediately following years. The ideological evolution, with Catalanism and Christianism as constants, goes from the model of Torras i Bages of Prat de la Riba. This double process becomes a single one in 1905, by which time a whole theoretical programme, which in 1906 Eugeni Ors will call Noucentisme, is already formulated.

Aquest estudi se centra en l’exploració dels coneixements sobre el verb i els temps verbals d’alumnes de segona i tercera etapa de primària. Es parteix de cinc supòsits: a) els alumnes tenen un coneixement interioritzat dels elements lingüístics i del seu funcionament en l’ús, fruit de la seva experiència lingüística i de la representació que se’n fan; b) l’aprenentatge significatiu de la gramàtica es produeix quan l’alumne estableix relacions entre els coneixements que ja ha adquirit i els que li són nous; c) l’ensenyament de la gramàtica ha de ser vinculat a l’ús lingüístic; c) la reflexió metalingüística és l’instrument metodològic privilegiat per explorar el coneixement construït, i d) la incidència de la instrucció és fonamental en la construcció del coneixement. La primera part del treball, on s’exposa el marc teòric de la recerca, s’organitza en quatre apartats: la temporalitat lingüística, els elements lingüístics per codificar el temps, els conceptes gramaticals dels escolars i la transposició didàctica. En els dos primers apartats es descriuen les característiques del temps lingüístic i els diferents elements amb què s’expressa en l’enunciat: temps, aspecte, modalitat de l’acció i modificadors temporals tot ressaltant la rellevància de la forma verbal per ser on conflueixen més elements de codificació temporal (temps, aspecte i modalitat de l’acció) i es mostren les dificultats que pot suposar per als alumnes la descodificació temporal dels temps dels enunciats. En el capítol 3, s’exposen els punts de vista a partir dels quals es descriu el coneixement gramatical dels alumnes. S’inicia amb la descripció de les unitats lingüístiques objecte de coneixement (les categories gramaticals), després s’aprofundeix en la situació d’aprenentatge de les categories gramaticals en el context escolar, fent referència en primer lloc a la conceptualització com a procés de construcció del coneixement i, en segon lloc, a la rellevància de la reflexió metalingüística com un camí cap a la conceptualització dels elements lingüístics. En el capítol 4, es prenen com a referència diferents fonts d’informació (el currículum de primària, llibres de text, gramàtiques pedagògiques) per arribar a una impressió general de com es du a terme l’ensenyament de les nocions de verb i de temps verbals a les aules de primària. En el capítol 5 es plantegen els objectius i les preguntes de recerca i es finalitza la primera part amb l’explicació de la metodologia seguida. L’objectiu general és conèixer les característiques del coneixement construït sobre el verb i els temps verbals i com l’alumne hi pot reflexionar a quart i sisè de primària. S’inscriu en la recerca interpretativa de l’àmbit de les ciències socials a partir de dos tipus de dades (textos elaborats per a la instrucció i activitats dels alumnes). A la segona part es presenta la part empírica del treball (presentació i anàlisi de les dades). Es divideix en tres apartats: L’ànalisi dels llibres de text usats pels alumnes, l’anàlisi dels exercicis escrits realitzats a tot el grup classe a quart i sisè curs de primària i l’anàlisi de les entrevistes semiestructurades a alguns dels alumnes de cada curs. A l’última part del treball es relacionen les conclusions amb cada un dels objectius principals. Les conclusions es presenten agrupades en tres subapartats: els coneixements dels alumnes sobre la temporalitat de l’enunciat, el verb i els temps verbals i les confluències i divergències en les dues edats proposades; les relacions entre les característiques dels continguts i les activitats dels llibres de text amb les característiques dels coneixements construïts pels alumnes, i en darrer lloc les característiques del metallenguatge usat pels alumnes . / This study aims to assess students’ knowledge and awareness of verbs and verb tenses in the second and third stages of Primary education in the Spanish school system. It is based on five assumptions: a) students have an interiorised knowledge of linguistic elements and their usage as a result of their linguistic experience and their own representation of this experience; b) the significant learning of grammar takes places when the student establishes relationships between existing and new knowledge; c) the teaching of grammar has to be linked to the linguistic usage; c) metalinguistic reflection is the preferential methodological tool to explore constructed knowledge; and d) the influence of instruction is key in the construction of knowledge. The first part of the study, containing the theoretical framework of the research, is organized in four sections: linguistic temporality; linguistic elements to codify time, grammatical concepts in students; and didactic transposition. The first and second sections describe the characteristics of linguistic time and the different elements used to express it in statements: time, aspect, action modality and time modifiers, stressing the relevance of the verb form as the one combining the most elements of time coding (time, aspect and action modality) as well as pinpointing the difficulties students encounter when it comes to decoding time in tenses within statements. Chapter 3 presents the points of view from which the students’ grammatical knowledge is described. It begins with a description of the linguistic units which are the object of knowledge (grammatical categories), followed by an in-depth assessment of the learning situation towards grammatical categories within the school context, with particular reference to conceptualization as a knowledge construction process and also to the relevance of metalinguistic reflection as a path towards conceptualization of the linguistic elements. Chapter 4 analyses different sources of information (the Primary curriculum, textbooks, pedagogical grammars) to establish a general impression of how the notions of verb and verb tense are taught in Primary classrooms. Chapter 5 presents the project aims and research questions, and the first part finishes with an explanation of the methodology used. The main aim is to identify the characteristics of constructed knowledge on the verb and verb tenses, and how students are able to reflect on them in fourth and sixth form. The study falls within the interpretative research paradigm in the field of Social Sciences. The second part presents the empirical side of the research (presentation and data analysis). It consists of three sections: analysis of textbooks used by students; analysis of written exercises completed by the whole class in fourth and sixth forms; analysis of semi-structured interviews to some of the students in each form. The last part of the project establishes links between the conclusions and each of the main objectives. Conclusions are presented grouped in three subsections: firstly, the students’ knowledge on the temporality of the statement, the verb and verb tenses and the confluences and divergences between the two age groups; secondly, the relations between the characteristics of content and activities in textbooks and the characteristics of the knowledge constructed by the students; and thirdly, the characteristics of the metalanguage used by students.

Este documento contiene la edición crítica, estudio e índices de la traducción latina del Corán preparada para el cardenal italiano Egidio de Viterbo (c. 1465 – 1532). El texto fue traducido por primera vez en 1518 aunque su copia completa y corregida data del año 1621. El estudio preliminar, que constituye la primera parte de la introducción, incluye una sinopsis de las traducciones conocidas del Corán al latín, una edición del prólogo a uno de los manuscritos, presentación de las personas históricas involucradas intelectualmente en la elaboración y estudio de esta traducción y también un estudio de algunas glosas. La segunda parte del estudio de la introducción está dedicada a los manuscritos y a las normas de edición, y profundiza en el problema de la transmisión del texto. La edición crítica está fijada a partir de los dos manuscritos conservados, Cambridge ms. Mm. v. 26 (C) y Milán ms. D 100 inf. (M). El material editado ha requerido la lectura de 936 folios en total, que han sido editados en 708 páginas. El aparato crítico recoge los variantes entre C y M, correcciones y aclaraciones añadidas entre líneas en ambos manuscritos, correcciones y anotaciones añadidas por la segunda mano de C y algunas glosas de carácter filológico o cultural relacionadas con la traducción. Los índices elaborados en base a la edición latina recogen nombres propios y palabras redactadas también en idiomas que no sean latín. Estos índices están divididos en cuatro listas: los nombres propios (Index nominum personarum, locorum et rerum), las palabras árabes (Index verborum arabicorum), las palabras griegas (Index verborum graecorum) y las palabras hebreas (Index verborum hebraeorum). / This document contains a critical edition, an analytical study and indices of a Latin translation of the Qur’ān prepared for the Italian cardinal Egidio da Viterbo (c. 1465 – 1532). The edited text was first translated in 1518, although its complete and corrected copy dates to 1621. The preliminary study, which forms the first part of the introduction, embraces a summary of the known translations of the Muslim holy book into Latin, an edition of the prologue to one of the manuscripts, presentation of the historical persons who were intellectually involved in the translating and studying this text as well as a study of selected glossae. The second part of the introductory study is dedicated to the manuscripts and the editorial principles and it focuses on the different transmissions of the text. The critical edition is based on two manuscripts, Cambridge MS Mm. v. 26 (C) and Milan MS D 100 inf. (M). The edited material is derived from nine hundred thirty-six folios of text which have been edited on seven hundred and eight pages. The critical apparatus incorporates the differences in transmission between C and M, corrections and clarifications added between the lines in both manuscripts, corrections and annotations added by the second hand of the C and some glossae containing either philological or cultural information related to the translation. The indices added to the edition make reference to foreign words and proper names found in the text. These indices are divided into four lists: one of proper names (Index nominum personarum, locorum et rerum), one of Arabic words (Index verborum arabicorum), one of Greek words (Index verborum graecorum) and finally one of words in Hebrew (Index verborum hebraeorum).

Aquesta tesi s’inicia amb una panoràmica de la literatura d’autora a la Catalunya dels anys vint i trenta del segle XX, en la qual s’emmarquen seguidament, en un doble zoom expositiu, tant l’estudi de l’obra narrativa i la recepció crítica de sis de les set principals novel·listes del període com el repàs de la trajectòria completa de la setena i més important, Mercè Rodoreda. En la primera part, la dialèctica fonamental entre tradició i modernitat i l’accés generalitzat de la dona al consum i a la producció culturals, en el context específic del nostre país, constitueixen el teló de fons sobre el qual es descriu el mapa que dibuixen un sector puixant del públic (l’anomenat públic femení) i un nombre considerable d’escriptores, l’activitat de les quals resulta impactant: més de sis centenars de dones conreen tots els àmbits genèrics (poesia, traducció, literatura infantil, teatre i prosa), i estenen la seva activitat cap als espais del periodisme, les conferències, les associacions i entitats, l’acció social o la militància política. Les dades quantitatives es combinen amb la reflexió entorn d’alguns aspectes especialment rellevants (el concepte de feminisme ben entès, la creació d’una tradició femenina, el debat entorn de l’art i la moral, etc.) per exposar els components fonamentals d’aquest fenomen complex i suggerir vies de recerca en relació amb aquesta part poc coneguda de la literatura catalana contemporània. En la segona part, s’analitzen els contes i les novel·les de Maria Teresa Vernet, Carme Montoriol, Rosa Maria Arquimbau, Anna Murià, Elvira Augusta Lewi i Aurora Bertrana; la qüestió de la condició femenina és l’eix central d’un seguiment diacrònic que se centra en les quatre primeres i considera les dues darreres com a casos especials dins del grup. Els coms i els perquès del reconeixement i la valoració amb què van comptar totes, al costat dels textos, proven que aquestes autores són responsables de la producció incipient d’una novel·la femenina moderna (en el sentit d’encarada a la nova problemàtica de les dones catalanes del segle XX) i que la seva promoció tenia un sentit estratègic clar. Els relats, la recepció que van tenir i les figures mateixes de les escriptores configuren un entramat polièdric situat al cor de l’esforç per modernitzar la realitat social, cultural i literària de Catalunya, equiparar-la amb Europa i fer realitat un determinat projecte de país. Aquest entramat ens parla, així mateix, de les profundes transformacions que estaven afectant la condició de la dona en un món que, obert a les novetats, es resistia alhora a desfer-se dels valors de sempre. En la tercera part, el repàs minuciós de l’etapa inicial de la carrera de Rodoreda demostra la manera com les bases de la seva literatura es perfilen i s’assenten en aquests anys. El relleu d’aquesta escriptora ve donat per una categoria que es manifesta des del principi malgrat les marrades i els productes no aconseguits. Des del compromís profund amb el propi temps, l’autora busca una via literària efectiva sobretot a través de la novel·lística (en la pràctica simultània del gènere i la seva paròdia, des de l’enllaç amb la tradició i entroncant amb la modernitat); però la seva recerca, alhora, pren un nombre considerable de formes i es manifesta en àmbits complementaris en la mesura que respon tant a uns certs plantejaments personals com a unes necessitats compartides, a un determinat context cultural. Al costat de les seves quatre primeres novel·les, així, hi ha el conte, el teatre, la literatura infantil, l’assaig, la crítica el periodisme i les entitats. Aloma, acabada el 1936 i tota una fita col·lectiva, esdevé el corol·lari d’un periple primigeni sense el qual no s’explica el que vindria després. / This thesis begins with an overview of the Catalan literary production of women between the 20's and the 30's. It then goes through an analysis of the narratives of six of seven outstanding novelists and their critical reception. Finally, it ends up with a complete review of the career of the seventh and most important writer Mercè Rodoreda. In the first part, the fundamental dialectic between tradition and modernity as well as the general access of women in the cultural production and consumption in the specific context of our country, provides the necessary background to describe the map and the situation of an increasing amount of public (female audience) and a considerable number of writers, whose activities shock: more than six hundred women cultivate all genres (poetry, translation, children's literature, theater and prose) and they extend their activities towards other areas like journalism, participating in conferences, creating associations and doing militancy in social or political actions. The quantitative data are combined with the reflection of some relevant aspects (understanding the concept of feminism, the creation of a female literary tradition and a debate about art and morality, etc.) to expose the fundamental components this complex phenomenon and to suggest new lines of research of this unknown chapter of the contemporary Catalan literature. The second part examines the narratives of Maria Teresa Vernet, Carmen Montoriol, Rosa Maria Arquimbau, Anna Murià, Elvira Augusta Lewi and Aurora Bertrana. The female condition is the main question of this diachronic analysis. These authors are responsible for the emerging female literary production due to their recognition. Moreover their promotion had a clear strategic direction. Their stories, the way they were received by the public and the writers themselves represent the effort to modernize the social, cultural and literary reality in Catalonia, as a response to a specific national project, which also aimed to be like some other European realities. This framework also shows the deep changes that were affecting women in a versatile world, opened to new opportunities but stuck to traditional values. The third and final part is a review of the first stage of Rodoreda's career as a writer. It shows how the basis of her corpus are built over these years. From the beginning the author seeks a commitment with her time especially through the novels (the genre and their parody as well as the link between the tradition and modernity). However her research also takes a considerable number of forms and answers to certain approaches to personal needs and the specific cultural context. Beside her first four novels, she also wrote other genres like tales, theater, children's literature, essays, criticism and journalism. Her novel Aloma, completed in 1936, represents a milestone for what she published afterwards.

"Ramon Vinyes i el teatre (1904-1939)" investiga la trajectòria d'aquest escriptor català (Berga, 1882, Barcelona, 1952), consagrat en "El sabio catalán", personatge de la novel.la Cien años de soledad de Gabriel García Márquez. L'estudi se centra en la faceta de dramaturg, amb atenció a l'etapa 1925-1939 en què destacà a Catalunya. En els primers capítols s'estudien els seus orígens dins la cultura de la Renaixença i l'entorn polític, social i ideològic de la seva ciutat de naixement. Des de 1904 en què es projectaren les seves primeres peces, s'analitza la seva producció en connexió amb les teoritzacions teatrals defensades per les darreres fornades del modernisme i el noucentisme naixent. Dins d'aquesta transició, Vinyes optà per una tragèdia inspirada en els models teatrals del modernisme -Ibsen, D'Annunzio, Hauptmann, Maeterlinck-, en visió oposada a la major part de les directrius estètiques i comercials de l'escena i la crítica de Barcelona cap a 1910.L'estudi apunta tot seguit els condicionaments literaris que determinaren l'emigració de Vinyes a Colòmbia el 1913, on s'establí a Barranquilla des de 1914. L'autor de la tesi aprofundeix en el paper com a teòric i orientador exercit en aquell país durant la seva estada entre 1913 i 1925. Bona part de l'apartat és ocupat per l'estudi de la revista Voces de Barranquilla (1917-1920), de la qual fou el principal impulsor i que representà una de les principals plataformes de l'avantguarda a Hispanoamèrica. Hi adquireixen relleu les posicions que sobre estètica literària i art dramàtic hi adoptà Vinyes. Malgrat la distància colombiana, es trobava en ple seguiment de la cultura catalana i europea: es destaca el paper revulsiu de Voces en autors colombians contraris a tota restricció acadèmica, estètica o moral damunt del fet literari. El nucli de la tesi, desenvolupat en els capítols 5 i 6, analitza la producció i recepció de les peces estrenades, editades o inèdites de Vinyes durant el fecund període 1926-1939, en connexió amb els seus nombrosos posicionaments crítics. Aquesta panoràmica s'insereix dins el context literari català, singularment després de l'estrena de Llegenda de boires (1926), que significà el reingrés a l'escena barcelonina amb una polèmica recepció. Hom subratlla el seguiment respecte de revulsius models foranis: l'expressionisme alemany -Bertolt Brecht- o la via lírica de Jean Giraudoux, per exemple. Les expectatives desvetllades per les seves conferències i escrits de 1928-1929, resten confirmades en obres com Viatge (1927 ), Qui no és amb mi...(1929), Peter's Bar. (1929) o Ball de titelles (1936), farsa antiburgesa que representa a parer de Lladó una de les seves vies més consolidades en el camp creatiu. Durant el període de la Segona República, la tesi incideix en les orientacions polítiques de la seva obra, amb èmfasi en el compromís de les seves posicions durant els anys de la Guerra Civil. L'avinentesa dels seus articles com a crític de rereguarda atent als posicionaments d'Erwin Piscator o l'estrena d'obres com Comiats a trenc d'alba (1938) i Fum sobre el teulat (1939), confirmen la implicació dins el moment històric, coherent amb els plantejaments antiburgesos d'anys precedents.Lladó recalca en les conclusions el paper de Vinyes en el teatre català, a mig camí dels principis tràgics d'inicis de segle i l'expectativa de modernització que significaren les seves propostes durant els anys 20 i 30. L'estudi és coronat amb un apèndix ampli que conté significatius textos teoricocrítics redactats entre 1917 i 1939 i una vasta bibliografia que fixa i data el conjunt de la producció literària de l'autor: s'hi inclouen nombrosos escrits inèdits classificats en el Fons Ramon Vinyes de l'Arxiu Comarcal de Berga, fruit d'una donació dels hereus de l'escriptor a la qual contribuí l'autor de la tesi. / "Ramon Vinyes and the Theater (1904-1939)" studies the trajectory of this Catalan writer (Berga, 1882-Barcelona, 1952) who was immortalized as "The Wise Catalan", one of the characters in Gabriel García Márquez' novel One Hundred Years of Solitude.The study focuses on his activity as a playwright, paying special attention to the period from 1925 to 1939, during which he was a prominent figure in Catalonia.The first chapters examine his origins against the background of the "Renaixença" (Catalonia's nineteenth century literary renaissance) and the social, political and ideological environment of Berga, his hometown. Starting in 1904 when his first plays were staged, came into light his work is analyzed in connection with the theatrical theories defended by the last generations of Catalan Modernism and the first ones of the movement that followed it: the"Noucentisme". In this period of transition Vinyes chose a style of tragedy inspired by Ibsen, D'Annunzio, Hauptmann, Maeterlink..., which were models to the Modernists, defying thereby many of the esthetic and commercial guidelines followed by the theatrical community and the critics in Barcelona around 1910.Next, the study delves into the literary climate that determined Vinyes' emigration to Colombia in 1913, where he settled in Barranquilla the following year. The thesis deepens on the leading role as a theoretician that Vinyes played in that country between 1913 and 1925. This section devotes mainly to the study of the Barranquilla's magazine Voces (1917-1920), which he promoted and which became one of the main platforms for the avant-garde in Latin America. Vinyes' positions regarding literary esthetics and dramatic arts are emphasized. Despite the geographical distance Vinyes followed Catalan and European culture very closely. The study points out the thought-provoking impact that Voces had on Colombian authors opposed to any academic, esthetic or moral restriction on the literary act.The core of the thesis, developed in chapters 5 and 6, analyzes the production and reception of Vinyes' staged, edited and unpublished plays, during the productive 1926-1939 period, establishing links with his numerous critical positions. This survey is placed in the context of Catalan Literature, particularly after the opening of Llegenda de boires (1926), which represented his controversial return to Barcelona's theater scene.The study emphasizes the influence on his work of groundbreaking foreign models: German Expressionism -Bertolt Brecht- or Jean Giraudoux' lyrical mode, for instance. The expectations aroused by his talks and writings of 1928-29 are fulfilled in plays such as Viatge (1927), Qui no és amb mi...(1929), Peter's Bar (1929), or Ball de titelles (1936), an anti-bourgeois farce which is deemed to be one of his strongest suits in the creative field. In the Spanish Republican period, the thesis delves into the political leanings of Vinyes' work, emphasizing his commitment during the years of the Civil War. The timeliness of his articles as a critic behind the lines who was paying attention to Erwin Piscator's perspectives besides the opening of plays such as Comiats a trenc d'alba (1938) and Fum sobre el teulat (1939), confirm his implication in the historical moment, consistent with anti-bourgeois stance of preceding years.Lladó emphasizes in his conclusions Vinyes's role in Catalan theater, midway between the tragical principles of the beginning of the century and the expectations of modernization that his literary proposals represented during the 20's and 30's. The study concludes with an extensive appendix featuring significant theoretical and critical texts written between 1917 and 1939, as well as a vast bibliography that catalogues the author's entire literary production. The bibliography includes the unpublished writings archived in the "Ramon Vinyes Foundation" at the "Arxiu Comarcal de Berga" (Berga's regional records), the result of a donation by the writer's heirs to which the author of this thesis also contributed.

No description available.

PRIMERA PARTEl volum d'obres de tot tipus que s'han publicat a partir del coneixement de l'existència dels camps de concentració i d'extermini nazis és inabastable. Amb tot, la primera part intenta abordar la naturalesa d'aquest tipus de literatura tot classificant-la segons gèneres, tipologies textuals i àmbits científics d'estudi. Mitjançant aquesta classificació, s'acosta als considerats autors canònics de cada epígraf, amb una anàlisi succinta de les propostes tècniques i conceptuals que aporten.SEGONA PARTJoaquim Amat-Piniella és un intel·lectual manresà, autor de diverses obres relacionades amb els perdedors de la guerra civil. Però en allò que excel·leix és en l'anàlisi que fa de l'univers concentracionari arran de la seva experiència al camp austríac de Mauthausen entre 1941 i 1945, i que recull a K.L. Reich. Aquesta segona part aporta el detall biogràfic de l'escriptor i l'intel·lectual, tot seguint el seu itinerari vital i literari, aportant les claus de lectura de les seves obres. El gruix d'aquesta part, però, ressegueix el procés de creació, automutilicació i d'interpretació de la novel·la: des del punt de vista historiogràfic, semiòtic, crític, semàntic i narratològic. S'analitzen les diferents parts de la novel·la, els personatges, el punt de vista, la tipologia textual i de gènere escollits i una interpretació simbòlico-morals d'elements i aspectes temàtics. Es refereix la sistematització de l'edició crítica (textos utilitzats, remarques tècniques, anàlisi de variants formals i semàntiques). La novel·la d'Amat-Piniella cal situar-la dintre el cànon de la literatura concentracionària europea especialment per les seves aportacions tècniques, ontològiques i morals. Esdevé un fenomen únic d'anàlisi de la condició humana amb tots els seus matisos. Planteja el vell tema de la soledat, i llibertat, de l'home davant de l'horror. Partint del laïcisme i de l'existencialisme humanista dels 40, precedent per tant d'Albert Camus, Amat arriba a la conclusió que només mitjançant l'esforç per aconseguir la llibertat és possible de plantejar l'existència d'un home nou que hagi après la lliçó dels lager. Amat construeix un Bildungsroman partint de les tècniques pròpies de la literatura nord-americana d'entreguerres (especialment Dos Passos i Faulkner, a qui havia descobert al front mediterrani durant la Guerra Civil), i ofereix una galeria essencialitzadora de personatges i escenes a partir de les quals pretén analitzar la varietat d'actituds humanes davant d'una situació extrema.Finalment es fa una proposta de conclusions que recull els conceptes bàsics, generals i concrets, que es dedueixen de l'estudi d'aquesta segona part.TERCERA PARTS'aporta l'edició crítica de K.L. Reich, prenent com a text base l'edició de 1963 publicada al Club Editor i com a variants totes aquelles plantejades entre 1945 i la publicació. / IThe amount of works published around the existance of the concentrations camp is a neverending. The finest part tries to the essence of this type of literature, classifying it according to genres, textual typologies and scientific areas of study. This classification helps approaching the authors and analyses their technical and conceptual proposals.IIJoaquim Amat-Piniella is an intellectual from Manresa (Barcelona, Catalonia), and author of many works connected to those losing the civil war. His best is trough, his analysis of the concentrations universe which he himdelf experience in Mauthausen from 1941 to 1945 and which contains K.L. Reich. The second part buings up a detailed biography of the united and the studious and following his life and literature offers some keys to the reading of his works. Special attention is paid to the creation, selfmutilation and interpretation of the novel from a historiographical, semiotic, critical, semantical and narration point of view. Different aspects of the novel such as characters, point of view, textual typology and genre as well as the moral symbology and other topic aspects are analysed. There is a reference to the systematisation of the critical editions (used texts, technical remarks, formal and semantic variants analysis).Amat Piniella's novel should be placed within Concentration Europeanliterature particulary because of its technical, onthologic and moral approach. It becomes a unique fenomen to analyse human condition with all its different faces. It faces the problem of loneliness and freedom, of men in front of horror. Taking the 40's "laicism" and "existencialism" humanists as a starting poing, and preceding hence Albert Camus, Amat gets to the conclusion that onh though the effort to reach freedom is possible to propose the existence of a new man who has learnt the lesson of the Amat builds a Bildungsroman from north-american technics specially Dos Passos and William Faulkner who he had discovered in the Mediterranean front during the civil war. IIIHe also offers characters and scenes from wich he tries to analyse a variety of human attitudes in front of an extreme situation finally there's a conclusion proposal wich collects all basic, general and more specific conclusions concepts.

No description available.

Aquesta tesi doctoral consisteix en un estudi de recepció experimental sobre audiodescripció (AD) per a persones cegues i amb baixa visió en què es comprova com la velocitat de narració, l'entonació i l'explicitació de l'AD afecten la comprensió fílmica i, secundàriament, el gaudi. En primer lloc, es fa un repàs i una classificació de la bibliografia principal sobre AD fins al 2012, amb èmfasi especial a Catalunya i l'Estat espanyol. Després es presenta el marc teòric triat (Branigan 1992) que, amb el seu concepte d'esquema narratiu, ens serveix per a establir una definició de comprensió fílmica i una base teòrica per a desenvolupar alguns aspectes metodològics de l'experiment. Seguidament, expliquem aspectes metodològics de la tesi com la selecció, l'anàlisi narratològica i la modificació del corpus; la creació de l'escala de mesurament de la comprensió; la creació dels grups experimentals (persones cegues i amb baixa visió) i del grup de control (persones vidents); i diversos aspectes ètics i de processament de les dades. En tercer lloc, presentem una anàlisi quantitativa sobre els resultats de comprensió i una de qualitativa sobre el gaudi dels diferents grups i valors dels paràmetres de l'AD modificats. Finalment, apuntem les tendències observades en l'anàlisi i donem una sèrie d'orientacions que poden ser aplicades tant a la pràctica professional com a la docència de l'AD i que complementen la vaguetat de la majoria d'estàndards sobre AD. / This PhD thesis is an experimental reception study on audio description (AD) for the blind and the visually impaired in which we test the effect of AD narration speed, intonation and explicitation on film comprehension and, secondarily, on enjoyment. First of all, we review and classify the main literature on AD up to 2012, with a special emphasis on Catalonia and Spain. After that, we present the theoretical frame chosen (Branigan 1992) and its concept of narrative schema, which allows us to define film comprehension and to have a theoretical basis to tackle some methodological aspects related to the experiment. Next, we explain the methodological aspects of the research, such as the selection, the narratological analysis and the manipulation of the corpus; the creation of the measurement scale of comprehension; the creation of the experimental groups (blind and visually impaired people) and the control group (sighted people); and other ethical and data processing issues. On the third place, we present a quantitative analysis of the results on comprehension and a qualitative analysis on the enjoyment for the different groups and values of the AD parameters which were manipulated. Finally, we highlight the tendencies observed in the analysis and we provide some recommendations which can be applied both to the professional and the teaching practice of AD and which complement the vagueness of most AD standards.