When shall we three meet again? es una de las preguntas que se plantean las hechiceras al comienzo de la obra shakesperiana de Macbeth. Meditan sobre un nuevo re-encuentro al que todas ellas asistan en compañía, a su vez, del protagonista. Sin embargo, desde sus primeros momentos de vida en la producción dramática londinense de comienzos del siglo XVII, no sabían, quizás ni el propio Shakespeare lo sabía, que se reencontrarían hasta la infinidad, en los escenarios más diferentes y variopintos del mundo desde la creación de esta obra hasta la actualidad. A partir de reflexiones de este tipo, el objetivo de la tesis es indagar los procesos de metamorfosis que experimenta un conjunto de datos históricos sobre rey escocés Macbeth en el campo de la producción dramática británica, en concreto, en ocho instantes específicos de la historia del teatro inglés. Y lo hace a través de ocho reescrituras que incluyen elementos comunes reconocibles en las crónicas iniciales junto a otros de características ajenas que dependen de la particular aclimatación de cada una de ellas a cada momento social. En primer lugar, se analizan las aventuras y desventuras de este personaje legendario en la obra shakesperiana de Macbeth junto a las fuentes i situaciones sociopolíticas que originaron la aparición de esta tragedia. Se constata la multiplicidad referencial y semántica de la obra jacobina y su capacidad virtual de reproducirse en otras producciones. En segundo lugar, asistimos al rediseño de esta ficción por parte de otros dramaturgos a través de los siglos, desde la época de la Restauración hasta finales del siglo XX: Sir William Davenant, Robert Bell, Francis Talfourd, George Bernard Shaw, Charles Marowitz, Welcome Msomi y Tom Stoppard. Finalmente, presenciamos cómo cada nueva acomodación a un período distinto y a sus receptores ha motivado, por una parte, ideas inéditas relacionadas con la situación contemporánea que rodea a cada nueva re-lectura, por otra parte, ideas inéditas relacionadas con el original shakesperiano, que, observado desde perspectivas distantes, nos sumerge en contenidos inexplorados con anterioridad. Un proceso en el que el mito se retroalimenta: sirve para nuevas creaciones, custodia su riqueza de significados y, en último lugar, acrecienta su credibilidad. / "When shall we three meet again?" is a question the weird sisters usually draw attention to when the Shakespearean play of Macbeth is performed. When they first uttered those words in the 17th century, however, they did not know about their never-ending meetings on the stage of a vast number of theatres since the creation of this tragedy to the present time.These kind of thoughts conduct the project of this thesis: the metamorphosis processes which several historical data about the Scottish king Macbeth have gone through in the field of the British drama. In particular, in eight moments of the history of British theatre.Firstly, we observe the special quest this Jacobean character is involved in. We study the historical sources and political influence upon Shakespeare's play, its semantic and referential multiplicity and its virtual possibilities of procreation in other productions.Secondly, we view the reshaping of this fiction in other dramatic pieces and how it has been transformed through diverse styles along the centuries, from the Restoration to our time. We study the plays related to Macbeth of Sir William Davenant, Robert Bell, Francis Talfourd, George Bernard Shaw, Charles Marowitz, Welcom Msomi and Tom Stoppard.Finally, we witness how each new rewriting has accommodated itself to a different period, to its audience, to its instant. How it has produced newborn ideas related, on the one hand, to the contemporary situation involving each fresh interpretation of the story. On the other hand, to the Shakespearean original itself, which, being observed from distant viewpoints, lets us know contents unexplored previously.

Aquesta Tesi ofereix una visió panoràmica de la recepció del teatre britànic contemporani a l'Estat espanyol des de 1956 a 2004. En primer lloc, s'estableix el marc teòric, que parteix d'una revisió dels pressupòsits de l'Estètica de la Recepció, per a acabar contemplant les troballes de la Teoria de Polisistemes com a recursos teòrics més complets a l'hora d'abordar un objecte d'estudi tan complex com és un procés de recepció. Tot i això, també s'assenyalen les mancances d'aquest model teòric sobretot pel que fa a la seua falta d'aplicació al camp dels estudis teatrals.Per aquesta raó, en aquesta Tesi s'ha hagut de dissenyar un model metodològic propi que consta de diverses fases. Durant la fase de documentació, s'han recopilat les traduccions i produccions teatrals d'obres de dramaturgs britànics contemporanis a Madrid, Barcelona i València durant el període 1956-2004; a més, s'han recopilat també les dades de les produccions originals al Regne Unit. Tota aquesta informació s'ha abocat en una base de dades de fàcil consulta, adjunta a la Tesi en format CD-ROM.Durant la fase d'organització de les dades, s'han classificat en un primer moment totes les variables que afecten l'organització i sentit de les dades. Posteriorment, s'ha dut a terme una anàlisi quantitativa de les dades, els resultats de la qual es presenten a través d'anàlisis estadístiques de tendència central i de taules i gràfics de barres i de sector.Durant la fase d'anàlisi de les dades, s'han posat a col·lació les dades recollides i la totalitat de les variables identificades per a realitzar una anàlisi qualitativa. Durant aquesta anàlisi es tenen en compte les característiques dels sistemes polítics, socials, culturals i teatrals de cada subperíode històric i de cada territori sota estudi, així com informacions sobre permanència en cartell i reacció de la crítica, tot això en constant comparació amb la recepció original al Regne Unit.Finalment, a les conclusions s'exposen les tendències generals del procés de recepció sota estudi a partir de les informacions obtingudes en les fases anteriors. La Tesi es completa amb dos annexos documentals impresos. / This thesis provides a panoramic view of the reception of contemporary british drama in Spain from 1956 to 2004. Its theoretical framework reviews Reception Theory, as conceived by Hans Robert Jauss, and concludes that Polysystem Theory reworks the analysis of reception in a more complex and, therefore, complete way. However, the shortcomings of Polysystem Theory, specially regarding theatre studies, are also illustrated. For that reason, a specific method of approach has been devised by the author of this thesis in order to meet the requiriments of such a complex object of study as the reception of drama is. This method of approach is developed in several phases. During the documentation phase, detailed information about all the translations and productions of contemporary british plays in Madrid, Barcelona and Valencia from 1956 to 2004 has been collected. That information has been stored in an accessible database, which is attached to this Thesis as a CD-ROM.During the data organization phase, all the variables affecting the data have been identified and classified. Next, a quantitative analysis of the interaction between the data and the quantitative variables has been carried out through measures of central tendency, tables and bar and circle graphs. During the data analysis phase, a qualitative analysis of the interaction of the data and all the variables affecting it is presented. Therefore, a complex panorama emerges as the characteristics of the political, social, cultural and theatrical systems of every city under study during every historical period are taken into account. Moreover, every remark about the reception of British drama in Spain during this period is always completed with information about the original reception of the plays under study in the United Kingdom. Detailed information regarding the number of performances and the reaction of the reviewers is also fully contemplated. Finally, this Thesis' concluding remarks describe the general tendencies of the process of reception under study, which emerge from the interaction of the information obtained during the previous phases. The study is completed with an extensive appendix, as well as a vast bibliography and hemerography.

En mi tesis doctoral he estudiado qué elementos suprasegmentales de la voz se combinan a nivel prosódico para transmitir información sobre nuestra identidad (origen, personalidad, emociones.). En la parte teórica se define el concepto de identidad, llegando a la conclusión de que identidad es un término relacional que construye un paralelismo entre dos campos, el de la individualidad y el de la colectividad. En el marco teórico se tratan distintas teorías como el constructivismo radical y el experiencialismo radical para comprender cómo la percepción, la estereotipación y la categorización de la voz son actores indispensables a la hora de utilizar la voz o escuchar otras voces. En la parte experimental se han utilizado herramientas de análisis fonético, de análisis de corpus, tests de personalidad y de percepción de la voz para llegar a las siguientes conclusiones: si bien no se encuentran diferencias a nivel de la intensidad media de las voces grabadas (todas femeninas, de tres nacionalidades diferentes), se observa cierta diferencia entre las nacionalidades a nivel de la frecuencia y a nivel de la velocidad. Se ha tratado de encontrar posibles diferencias fonéticas entre voces extrovertidas e introvertidas pero no hay resultados concluyentes. El análisis del corpus recogido en entrevistas acerca de la voz, permite concluir que en general se consideran desagradables las voces agudas y chillonas, mientras que las voces graves y roncas se consideran sexys. El test de percepción llevado a cabo después, utilizando tanto voces agudas como voces graves, permite confirmar esta clasificación estereotipada de las voces. Este test demuestra que, independientemente de la comprensión o no del contenido lingüístico, todos somos capaces de percibir qué emociones básicas y actitudes transmite la voz. También se observan esquemas de verticalidad en las correlaciones entre algunos elementos vocales y algunos elementos de la identidad. Así pues, uniendo teoría con práctica se concluye que nuestra voz codifica ambos aspectos de nuestra identidad (como individuos y como seres sociales) y que la producción de la voz no se puede entender sin la percepción y vice-versa. Ambos fenómenos están unidos a las características de nuestro cuerpo y de nuestra cognición. / In my doctoral thesis I have focused on the suprasegmental level of language in order to find out which combinations of prosodic features convey not only content information but also information about our personality, our attitudes and our emotions, that is, information about our identity.After considering different definitions of the term "identity", I come to the conclusion that "identity" is a relational term that establishes a parallelism between two domains: the domain of individuality and the domain of collectiveness. In this regard, theories from cognitive linguistics, radical constructivism and radical experientialism are studied and applied to show how our identity is a necessary construction expressed through different means. Moreover, the theoretical part of the dissertation bases itself on the notion of embodiment from the cognitive field and gives great importance to the role played by perception in the use of our voice.The theoretical implications are then verified in an empirical part: 60 female voices (20 German, 20 American, 20 Spanish) are recorded in interviews and analysed phonetically with Praat. After classifying the voices in terms of nationality and in terms of personality groups (introversion/extroversion) vocal aspects such as length, average pitch, intensity and speech rate are measured. Although the results show nationality differences in pitch and speech rate there are no concrete tendencies observed for the personality parameters of introversion/extroversion, even though we do have common expectations about how an introvert or an extrovert speaks. These results are also checked statistically.In a second step, all the voice labels used by the candidates interviewed are collected, classified according to their frequency and compared with results given by certain corpora tools. This shows clear vocal stereotypes: for the three nationalities studied, deep and raspy voices are judged to be sexy and high and squeaky voices are considered unpleasant. Phonetic voice labels are preferred to impressionistic voice labels. Certain voice labels such as sweet or soft seem more language dependant.A comparison between judgements made on the own voice (in terms of frequency, intensity and speech rate) and the results from the phonetic analysis proves that non-experts have an accurate self perception of voice, which is then confirmed in a perception test by using high and deep voices as stimuli. This test proves that independently of whether we understand the language heard or not, we are capable of guessing correctly basic emotions and attitudes by interpreting the prosodic cues available. For certain voice correlations between vocal cues and identity cues a verticality schema has been found.As a conclusion, by contrasting theory and practice it can be stated that our voice encodes the dichotomy of our identity very well (as unique beings and as members of a collectivity) and that voice production cannot be understood without voice perception and vice-versa. Both phenomena are linked to our embodied condition and our cognition.

El presente trabajo es una aproximación a la figura literaria de mayor fuerza creativa, la metáfora. Gracias al estudio de algunos autores, sabemos que las metáforas participan en la configuración del pensamiento humano y en el lenguaje en general, y lo hacen a través de la imaginación. Partimos así de un enfoque cognitivo, pero para el estudio de este tropo también son necesarias las aproximaciones tradicionales. Nos guiamos, en consecuencia, por una perspectiva interdisciplinar, ecléctica; retórica e imaginativa a la vez, aunque con preponderancia de la segunda, pues supera problemas del pasado y permite que nuestras conclusiones abarquen un ámbito mayor. Encontramos metáforas incluso en situaciones cotidianas, y podemos afirmar que contribuyen a la coherencia y cohesión de cualquier tipo de texto. Ésta es nuestra premisa inicial; pero nuestro gran objetivo es demostrarlo en el lenguaje cinematográfico, un arte con cada día más influencia social pero sorprendentemente poco estudiado hasta la fecha. Presentamos un concepto amplio de metáfora pues, para nosotros, si no todo es metáfora, casi todo puede serlo. Comprobaremos la existencia de metáforas en el cine, no en vano son la parte del lenguaje más cercana a la imagen; estudiaremos su tipología, y la forma de adaptar obras literarias al séptimo arte. Escogemos el lenguaje artístico para la aplicación práctica también porque da mucho más juego. Así, en primer lugar, ratificaremos la gran importancia de las metáforas en el lenguaje literario procediendo a su análisis en la novela Wuthering Heights, de Emily Brontë. Hemos escogido este libro debido principalmente a la intensidad de las metáforas que contiene. A continuación, analizaremos las metáforas en tres de sus adaptaciones al cine: la clásica de Wyler, la surrealista de Buñuel, y la más moderna de Krishnamma. La elección de éstas tres se debe a que son las que presentan un mayor contraste de manera que nuestro estudio será más rico. Aunque estudiaremos muchas metáforas, destacan entre ellas el espacio, los fenómenos atmosféricos y la metáfora del cristal. Las metáforas constituyen el lugar donde se engarzan el comportamiento de los personajes, la evolución del argumento y por supuesto el significado más profundo del discurso. Por tanto, ostentan una función clave en la organización del filme, a nivel estructural; pero también en la comunicación del universo del creador, a nivel simbólico. Por último, contrastamos las metáforas de la novela con las de los filmes y las de estos entre sí, y concluimos que abundan las similitudes, tanto en las metáforas escogidas como en su función, a pesar de que pueda cambiar el director, la época o el tipo de espectador al que va dirigida. El apartado final constituye un breve resumen de lo hecho en el trabajo. Queda claro que las metáforas son un elemento fundamental en cualquier tipo de discurso; nosotros lo hemos ejemplificado casi exclusivamente en el terreno del arte, pero nuestras conclusiones son extrapolables a todo tipo de texto. Para terminar, evaluamos las limitaciones y ventajas de nuestro estudio, destacamos algunas de sus utilidades y aplicaciones que van más allá de la didáctica de lenguas, y proponemos algunos caminos por los que podría ser continuado. / This piece of work deals with metaphors. Cognitivists show they participate in the configuration of human thought and in language in general. Combining this approach with more traditional ones, we will follow an ecclectic perspective, simultaneously rhetoric and imaginative, so that our conclusions can reach further. Metaphors appear in everyday situations, and they help in the coherence and cohesion of all types of text. We will try to prove it in the cinema, a really influential art which surprisingly has not been studied in depth so far. Led by a wide notion of metaphor, we chose the language of the arts for our analysis due to its richness but our conclusions can be applied to all types of text. We will begin by assessing the importance of metaphor in literature, analysing their use in Emily Brontë's Wuthering Heights. Then, we will do likewise in three of its film adaptations; Wyler's, the classical; Bunuel's, the surrealist, and Krishnamma's, the most modern. Many metaphors will be dealt with but three of them stand out: space, weather and the glass (windows and mirrors). We will conclude that metaphors become the characters' behaviour, the evolution of the plot, and the work's most profound meaning; being crucial both in the organizing of the text (structural level) and in the communication of the creator's universe (symbolic level). Moreover, there are similar aspects both with respect to the metaphors used by each creator and with reference to their function. Finally, we will assess both the limits and advantages of our study, underlining some of its practical uses, which go beyond language teaching. We will also suggest interesting ways to continue with it.

Aquesta tesi doctoral conté els problemes i entrebancs bàsics als quals s'enfronta l'Administració local valenciana a l'hora de promoure l'ús de la llengua pròpia, així com les actuacions i mesures d'intervenció que es porten a terme per tal d'avançar en els processos de normalització lingüística. A més, s'hi ofereix una anàlisi descriptiva, una visió panoràmica de les accions de política i planificació lingüístiques que repercuteixen en el canvi lingüístic en l'àmbit municipal.El municipi és l'entorn més pròxim i immediat als ciutadans i, per tant, té una importància clau i estratègica per tal d'intentar capgirar el procés de substitució lingüística. Per la proximitat i relació amb la població en general, l'ajuntament, en l'àmbit municipal, ocupa una posició privilegiada per tal de desplegar mesures i accions de política lingüística. Els avanços més importants i destacats en els processos de normalització lingüística que s'han dut a terme en els ens locals al País Valencià s'han produït en aquells ajuntaments o mancomunitats de municipis en què hi ha -o hi ha hagut- una clara i decidida política lingüística, sobretot en aquelles administracions en què hi ha un servei lingüístic encarregat de planificar, programar i donar suport tècnic a l'ús de la llengua.La creació de serveis lingüístics, l'aprovació de reglaments d'usos lingüístics, la normalització en la toponímia i la retolació, la convocatòria de premis literaris, l'exigència del requisit lingüístic, les jornades i les festes per la llengua, l'extensió de l'ensenyament en català, etc. són actuacions positives i fonamentals per tal d'avançar i intentar capgirar la situació actual de subordinació de la nostra llengua. Un treball, però, que també es troba farcit d'obstacles, problemes i dificultats, de contradiccions i paradoxes: toponímia i retolació bilingüe, sentències en contra del requisit lingüístic, informes en contra de l'augment de les línies en català, contraplanificació lingüística, etc.L'objectiu fonamental d'aquest treball de recerca és facilitar una informació completa i ordenada que servisca de referència i eina de consulta, i contribuïsca a establir noves mesures i intervencions estratègiques, fermes i decidides, en política lingüística en l'àmbit municipal, orientades a impulsar i afavorir els canvis necessaris per a la recuperació i la promoció del català en tots els àmbits d'ús: l'administració, l'escola, els mitjans de comunicació, la cultura, les festes, l'esport, l'empresa..., tot tenint en compte la importància dels ajuntaments i de la societat civil en aquest procés de canvi lingüístic. / This doctoral thesis deals with the problems and the pitfalls that Valencian local administration confronts when promoting the usage of the language native to the region (Catalan), as well as the measures of intervention implemented in order to promote use of the language in all areas (linguistic normalisation). Moreover, a descriptive analysis is offered, with a panoramic view of the linguistic policies that affect language shifts on a local scale.The local sphere is the closest and most immediate environment for citizens and therefore has a clear strategic importance in reversing the process of language shift. The establishment of services whose aim is linguistic normalisation, the passing of local regulations determining the usage of the official languages, the «normalisation» of place-names and all the written notices, the establishment of literary awards, the fact that a mastery of Catalan is demanded in the recruitment of civil servants («requisit linguistic»), the festivals and meetings to celebrate and defend the language, the extension of lessons carried out in Catalan, etc., are all proactive policies, that are key in any advance in the process of reversing the present-day situation of Catalan's subordination to Spanish. It is, nevertheless, a task with pitfalls, problems and difficulties, contradictions and paradoxes, such as Catalan place-names signed bilingually (in both Catalan and Spanish) and bilingual road signs, judges ruling against the demand for a mastery of Catalan in the recruitment of civil servants («requisit linguistic»), reports that oppose the increase of subjects taught in Catalan, language counterplanning and so forth.The fundamental aim of this dissertation is to make available a comprehensive, well-ordered documentation that might serve both as a reference and as a consultative tool, and which might help to establish new measures and strategies of intervention, in a steady and determined way, with respect to language-planning on the local scale, intended to encourage and foster the necessary changes for the recovery and the promotion of Catalan in all spheres of usage: administration, education, media, culture, festivities, sport, business, etc., taking into account the importance of local authorities and civil society in this process of language shift.

La tesi doctoral L'obra editada del canonge Teodor Tomàs (València, 1677-1748). Estudi lingüístic i edició estudia la vida i obra del canonge Teodor Tomàs Palomar, que es dedicà al mecenatge d'obres d'art (retaules i llenços) i sobretot a la reescriptura i edició d'obres medievals en català de tema hagiogràfic. Aquesta tasca la concebé com un exercici d'actualització lingüística i d'assentament doctrinal; això va comportar que el canonge farcira amb altres passatges les seues edicions, que ampliara alguns capítols o parts, que glossara mots dels llibres medievals sense suprimir-los i que n'eliminara fragments poc consistents doctrinalment, sobretot a causa del seu caràcter supersticiós. En concret, les dues edicions que el canonge va editar, després d'haver-les modificades com hem explicat, van ser el Verger de la sacratíssima Verge Maria i la Història y portentosa vida de la extàtica y seràfica verge sancta Catherina de Sena; la primera es va imprimir a Barcelona l'any 1732 i la segona a València el 1736. Segons les conclusions aportades, l'estudi de les edicions de Tomàs demostra que al segle XVIII existia un públic lector interessat en la literatura hagiogràfica en català, escrita en un model lingüístic culte; i també prova que el mercat del llibre i de la cultura escrita no se supeditava a les fronteres polítiques, sinó que s'estenia naturalment de València a Barcelona. / The doctoral thesis L'obra editada del canonge Teodor Tomàs (València, 1677-1748). Estudilingüístic i edició studies the life and work of the canon Teodor Tomàs Palomar, whodedicated himself to the patronage of works of art and specially to the rewriting andmedieval edition of works in Catalan of hagiographic subject. The two editions that thecanon edited, after having modified them, were Verger de la sacratíssima Verge Maria andHistòria y portentosa vida de la extàtica y seràfica verge sancta Catherina de Sena; the first oneprinted in Barcelona in year 1732 and the second one in Valencia 1736. According to thebrought conclusions, the study of the editions of Tomàs demonstrates that in the 18thcentury there was a reading public interested in the hagiographic literature in Catalan,written in a literate linguistic model; and also evidences that the market of the book and thewritten culture did not depend on the political borders, but arrived naturally from Valenciato Barcelona.

RÈSUMAquest treball analitza de manera quantitativa i qualitativa el lèxic disponible del valencià dels estudiants de segon de batxillerat de les comarques valencianoparlants de la província de valència.El lèxic disponible s'obté mitjançant l'aplicació de tècniques associatives controlades, les quals possibiliten que els individus actualitzen unitats lèxiques, principalment de caràcter paradigmàtic, a partir de determinats centres d'interés que actuen com a veritables estímuls verbals de situacions comunicatives concretes per als parlants.En el nostre cas el lèxic estudiat correspon als camps lèxics següents: el cos humà, la roba, parts de la casa (sense mobles), els mobles de la casa, menjars i begudes, objectes col·locats a taula per a menjar, la cuina i els seus utensilis, l'escola: mobles i material (institut o col·legi), il·luminació, calefacció i ventilació, la ciutat, el camp, mitjans de transport, treballs del camp i del jardí, els animals, jocs i distraccions, professions i oficis, i colors.La mostra està formada per 464 informants i les variables preses en consideració han estat: sexe, tipus de centre, llengua habitual, nivell sociocultural, lloc de residència, llengua materna, programa d'educació bilingüe i comunitat de parla.Els programes emprats per a l'estudi del corpus lèxic obtingut, han estat per una banda el programa Lexidisp (Moreno i altres, 1995) i per d'altra el programa SPSS (versió 11.0). El primer és un programa estadístic, que parteix de la fórmula de López Chávez i Strasburguer (1991) que calcula l'índex de disponibilitat (Disponibilitat) de cada vocable (Paraula) combinant el seu nombre d'aparicions amb la posició que ocupa en la llista; el nombre de vegades que sobre el total de lexies recollides s'actualitza aqueix mot (Freqüència %); la freqüència d'actualitzacions (Aparició %) % i la suma de les freqüències relatives (Freqüència Acumulada).Per la seua part, el programa SPSS calcula els valors que mostren el grau de significacióestadística dels resultats obtinguts (valor p), les correlacions que es poden establir entre totes les variables interrelacionades, dependents i independents, i el pes específic que les variables socials tenen en el comportament lèxic definitiu. / This study analyses, both in quantity and in quality, the available Valencian lexic of 2n year Baccalaureate students from Valencian-speaking areas of the province of València. This is obtained by applying controlled associating techniques, which enable testees to update lexical units/ items, mainly of paradigmatic character, arising from interest focuses that stimulate verbal performance in communicative situations.The studied lexic falls under the following semantic areas/ hyperonims : the human body, clothes, , the house, furniture, food and drink, the table set, the kitchen and its utensils, school, light, heating, the town and countryside, transport gardening and farming activities, animals, games and entertainment, jobs and colours.The samples have been taken from 464 informants and the considered variables include sex, school type, language used habitually, socio-cultural level, place of residence, mother tongue, bilingual education programme and type of speaking community.The programmes used to carry out the study are Lexidisp (Moreno et altri1995) and SPSS 11.0. The first one, developed from López Chávez an Strasburguer (1991) calculates the index of availability of each word by combining its frequency with its position in the list; the number of times a particular word is updated over the total number of collected lexical items (frequency %); the frequence of updates (appearance %) and the addition of relative frequencies (accumulated frequency).The second programme calculates the value p , the values which show the degree of statistic significance of the obtained results, the relationships that can be established amongst the connected variables, both dependent and independent, and the specific weight the social variables have in the final lexical behaviour.

El present treball, cal situar-lo dins dels estudis sobre la variació lingüística, i més concretament sobre la variació sintàctica. És un fet evident que les llengües, com a entitats vives, evolucionen amb el pas dels anys i que aquests canvis no solen ser discrets o radicals, sinó continus o progressius. Això significa que en un determinat període històric poden conviure perfectament la solució conservadora, que tendeix a desaparéixer, i la innovadora, que mira d'imposar-se. Aquestes solucions, al mateix temps, poden donar-se en un mateix parlant, de manera que manifeste vacil·lacions, o poden estendre's més ràpidament en unes determinades zones dialectals.Entre els estudis sobre la variació, els sintàctics són els que han rebut una menor atenció. Per la nostra part, volem contribuir a millorar aquesta situació centrant-nos en el fenomen de les alternances entre el règim datiu i l'acusatiu, que no disposa d'un estudi exhaustiu i detallat en el nostre idioma.Per dur a terme aquesta investigació, afrontem l'estudi des de dos vessants fonamentalment: un basat en un corpus escrit, que té un caràcter més exhaustiu, i un altre basat en un corpus oral, que té una funció més complementària.Per a l'anàlisi de la llengua escrita, partim d'un extens corpus de textos literaris provinents de tot el domini català extret del fons bibliogràfic de l'Institut d'Estudis Catalans (Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana/CTILC). Aquest corpus, l'hem dividit en dos períodes cronològics: de 1833 a 1932 i de 1933 a 1988, per tal de comprovar si l'aparició del Diccionari general de la llengua catalana de Fabra ha suposat un canvi en l'ús del règim verbal per part dels nostres literats.Estructuralment, el treball es divideix en cinc apartats. El primer capítol constitueix la introducció. En aquesta, es mostra el posicionament pres pels distints estudiosos sobre el tema a analitzar, es justifica aquesta investigació, es fa una descripció de les característiques del corpus escrit i s'aborden aspectes metodològics de l'anàlisi del corpus.En els capítols segon i tercer, a partir de l'estudi del corpus escrit, es fa una descripció del comportament dels verbs seleccionats. D'acord amb l'entrada que ens ofereix el DIEC, hem classificat aquests verbs segons les estructures sintàctiques que els caracteritzen, es fa una anàlisi quantitativa dels resultats i s'indica la procedència geogràfica de les tendències sintàctiques. Els verbs agentius estudiats són: ajudar, aplaudir, apuntar, disparar, encertar, ensenyar, obrir, pagar, pegar, picar, pregar, respondre, robar, servir, succeir, suplicar, telefonar, tocar (per telèfon), trucar, tossar/tussar, votar, i xiular. Mentre que els verbs psicològics són: agafar, apassionar, apetir, concernir, desagradar, destorbar, encantar, entusiasmar, espantar, esperar, estranyar, impressionar, interessar, intrigar, molestar, picar, preocupar, rebentar, sobtar, i sorprendre.En el capítol quart, es comenten les característiques del corpus oral elaborat a partir d'unes enquestes dialectals, i es confronten i valoren les dades obtingudes amb les que aportaven les fonts bibliogràfiques, a més de les que ens proporcionen els capítols segon i tercer. El capítol es tanca amb un apartat de caràcter interpretatiu, en el qual s'intenten explicar els factors que han pogut intervenir en el tema que tractem.Finalment, en el capítol cinqué, dedicat a les conclusions, fem un breu repàs dels diversos aspectes i hipòtesis que hem plantejat al llarg de la tesi i apuntem la conveniència que els documents normatius tinguen presents les tendències observades.La tesi doctoral es completa amb un segon volum, que a tall d'apèndix mostra de manera ordenada i classificada la totalitat dels exemples que per raons d'espai i expositives no s'han inclòs en el primer volum, però que constitueixen la base de les anàlisis quantitatives que duem a terme al llarg de la tesi. / This thesis is situated in the studies about linguistic variation and, more specifically, about syntactic vacillation. In this research, we focus on the phenomenon of the vacillation between dative and accusative government, since there isn't an exhaustive analysis in Catalan language.In order to carry out this research, we are based on the analysis of an oral corpus and a written corpus. For the study of the written language, we start from a lengthy corpus that contains literary texts from the whole catalan dominion. This corpus is extracted from the Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana and it is divided into two chronological periods: from 1833 to 1932 and from 1933 to 1988, in order to prove if the appearance of the Fabra Diccionari general de la llengua catalana has meant a change in the use of the verbal government among our literary people.Structurally, this study is divided into five sections. Chapter one is the introduction, where we justify our research.In chapter two and three, according to the entry of the DIEC, we describe the performance of the verbs from their syntactic structures and we indicate the geographical origin of syntactic tendencies. The agentive verbs which have been studied are: ajudar, aplaudir, apuntar, disparar, encertar, ensenyar, obrir, pagar, pegar, picar, pregar, respondre, robar, servir, succeir, suplicar, telefonar, tocar (per telèfon), trucar, tossar/tussar, votar, and xiular. And the psycological verbs are: agafar, apassionar, apetir, concernir, desagradar, destorbar, encantar, entusiasmar, espantar, esperar, estranyar, impressionar, interessar, intrigar, molestar, picar, preocupar, rebentar, sobtar, and sorprendre.In chapter four, we comment on the characteristics of the oral corpus which has been prepared from dialectal surveys, and we compare the information with the other one of the chapter two and three.Finally, in chapter five, which is on conclusions, we do a brief review of the diverse aspects and hypothesis we have explained throughout our research and we point out it would be better normative documents would take these observed tendencies into account.Our doctoral thesis has another volume by way of an appendix that shows all the analyzed examples neatly.

La tesi es planteja una aproximació a les dues traduccions catalanes medievals del Liber de Moribus (ca. 1300) del dominic piemontés Jacobus de Cèssulis i l'edició crítica de la primera d'elles (ca. 1385), transmesa a través del ms. M (Madrid, Biblioteca Nacional, ms. 925). L'edició és precedida d'un estudi que s'inicia amb la contextualització de la funció del joc dels escacs en la vida social i literària medieval. Aspectes com ara la transformació del caràcter militar del joc en cortesà, la possessió de taulers d'escacs, les condemnes socials als jocs, la presència de tractats tècnics d'escacs i de textos literaris on el joc és present, proven l'arrelament dels escacs a tot l'occident medieval i, molt especialment, a la Corona d'Aragó.Pel que fa al Liber, es fa un repàs biogràfic a la vida del seu autor i es valora la seua vigència durant més de dos segles a través de les seues múltiples traduccions (quatre alemanyes, tres franceses, dues italianes i una holandesa, txeca i sueca, respectivament) i edicions, especialment en el perídode 1474-1551. En aquest sentit, es localitza i descriu una traducció castellana del s. XV no coneguda fins ara, diferent al Dechado de 1549.S'estudia l'obra des de diferents perspectives, que caracteritzen el tractat successivament com un pseudosermó, un mostrari de vicis i virtuts, un art de la memòria, una col·lecció d'exemples i sentències, un regiment de prínceps que descriu un model social jerarquitzat i, finalment, un llibre d'escacs. S'hi arrepleguen les fonts bàsiques del Líber (en especial Vicent de Beauvais), el context genovés de la seua redacció i la influència posterior de l'obra. A partir de documentació procedent d'inventaris, s'estudia l'enorme difusió del Líber, almenys en tres llengües (llatí, català i francés) formant part de les biblioteques de les diferents categories socioprofessionals en la Corona d'Aragó durant el període 1349-1527. Entre els possesors, són importants els conjunts de la Casa Reial i dels centres monàstics diversos, però hi destaca el grup dels notaris i escrivans i el dels nobles i cavallers, amb una forta presència entre els mercaders.Es descriuen codicològicament els cinc ms. coneguts que transmeten les traduccions catalanes. Una traducció, que anomenem A, de mitjan s. XIV, amb el testimoni del còdex de Madrid. I una segona traducció, que anomenem B, de finals del s. XV, tranmesa pels manuscrits següents: Carpentràs, Biblioteca Inguimbertina, ms. 951, el ms. 58 de l'Arxiu Capitular de Girona, l'incomplet ms. 41 de l'ACA, procedent de Sant Cugat i el ms. 4.801 de la Biblioteca Vaticana, copiat el s. XVIII pel canonge Antoni de Basteró a la compilació del ms. 239 de la Biblioteca Universitària de Barcelona.La compilació on es troba el ms. M hauria estat encarregada pel rei Pere III amb la finalitat de servir a la formació del seu fill primogènit, l'infant Joan (ca. 1370-1385). El traductor, per les característiques de producció del volum, el suposem un membre de la Cancelleria Reial.Es caracteritza lingüísticament el ms. M, amb constància de l'ús asistemàtic de les correspondències gràfiques, i de les formes consonàntiques i morfosintàctiques, i s'hi analitzen les seues particularitats traductològiques i estilístiques. El text editat destaca per la convivència de formes, entre cultes i populars dins un model prosa cancelleresc i és prou més fidel respecte al text llatí, que no pas el de la traducció B, més tardana, i amb un grau d'intervenció major respecte a l'original. L'edició es completa amb una síntesi dels errors accidentals de còpia motivats pels fenòmens de l'addició, omissió, alteració i substitució. S'hi acompanya del text llatí i s'hi anoten les fonts llatines constatades. A l'aparat crític es contrasten les lliçons dubtoses amb el text llatí i, subsidiàriament, amb les traduccions romàniques més pròximes. Tanca el treball un índex de noms, un glossari de lèxic, una taula sistemàtica amb els diferents exempla i sententiae, amb anotació de les fonts clàssiques i tardanes i les indicacions bibliogràfiques particulars, i un annex amb la reproducció de fulls manuscrits dels volums descrits i una selecció de motius iconogràfics, comuns en múltiples còpies. / The objective of this work, is the study of the two Middle Age Catalan translations of the Liber de Moribus (ca. 1300) of the Dominican Jacobus de Cessulius from Piedmont, Italy, and a review of the first of them, which was diffused through the ms M (Madrid, Biblioteca Nacional, ms 925). The publication is preceded by a survey, which begins with the conceptualisation of the role of the game of chess within the medieval social and literary life. In regards to the Liber, the work includes a review of the author's life and its influence during more than two centuries, through its various translations and editions. In this vein, the study has identified Castilian translation from the 15th century, which was unknown till our days. The study reviews the edition from different perspectives, which describe it as a pseudo sermon; an inventory of virtues and vices; an art of memory; a compilation of models and sentences; a regiment of princes that describes a hierarchic social model; and eventually, a chess book. The study also compiles the fundamental sources of the Liber, its Genoa context in its writing, and the later influence of the work. It studies the large diffusion of the Liber, which is available at the different socio-professional libraries within the Kingdom of Aragon during the period 1349-1527. It also includes a codified description of the five well-known ms., which diffuse the Catalan translation. The ms M is linguistically characterised, and its translation and style peculiarities are analysed. The various copying errors are also described. Finally, the edition includes Latin text, with annotations of the Latin sources (with special attention to the ones coming from the Speculum maius of Vincent of Beauvais) and ends with a systematic table of exempla and sententiae and one selection of iconographic motifs witch appear in many editions.

Este trabajo pretende procurar unos criterios teóricos adecuados para caracterizar la intensificación, fenómeno pragmático en torno al que predominan una confusión terminológica y unas definiciones vagas e imprecisas. Hasta el momento, se ha descrito la intensificación desde perspectivas semánticas y estilísticas; sin embargo, por tratarse de un hecho comunicativo de la lengua, estos enfoques resultan insuficientes. Se requiere tener en cuenta los factores que intervienen en su enunciación para juzgar su función y su valor. Es necesario, por tanto, acudir a explicaciones pragmáticas para su completa caracterización, puesto que su empleo en el discurso no es gratuito, sino que se debe a propósitos concretos del hablante.Se adopta como punto de partida la consideración de la intensificación como una categoría pragmática (Briz 1998), concepto que relaciona las formas lingüísticas con elementos de la comunicación y se asocian a una actividad estratégica. En el caso de la intensificación, se realiza una manipulación de la expresión lingüística y/o de su significado con el fin de producir efectos intencionados en alguno de los elementos del proceso de comunicación.Este trabajo se basa en un análisis inductivo del corpus de conversaciones orales del español Val.Es.Co. (2002). El resultado radica en que la intensificación se realiza en tres niveles de estudio de la lengua, cada uno de los cuales ofrece un rasgo para identificarla según los elementos de la comunicación destacados:- está codificada en la estructura lingüística: se puede estudiar solo en el mensaje en sí, sin referencia a la situación de enunciación. La noción semántica común a todas las formas de intensificación es la de escala: las formas intensificadas codifican su significado estructuralmente en una escala.- depende de un contexto situacional y atañe a la relación que mantiene el hablante con su mensaje. Es en la dimensión comunicativa donde se define la intensificación de modo completo. La escalaridad también define otros fenómenos semánticos, como la gradación y la cuantificación, por lo que se añade otro criterio de reconocimiento, la evaluación, que también permite explicar la intensificación como estrategia comunicativa. La evaluación se manifiesta en que el punto de vista del interlocutor se hace presente en el mensaje, pues no solo se describe o transmite información, sino que se expresa un juicio del hablante. Este se sirve de tal juicio para indicar al oyente que algo excede el curso normal de las cosas o que el propio hablante exagera la realidad.- incide en las relaciones entre hablante y oyente, puesto que determinados factores sociales y situacionales propician su empleo. En la conversación coloquial se ha asociado frecuentemente a la negociación directa, a veces, incluso descortés. Sin embargo, es muy habitual en este registro el empleo de la intensificación dirigida a reforzar la imagen del receptor, y en consecuencia estrechar los lazos sociales (cortesía valorizante). La estructura de esta Tesis responde a la operatividad de la intensificación en los tres niveles de realización. Presenta dos partes generales: un estado de la cuestión (capítulos 2 y 3), en el que se revisan y analizan los acercamientos anteriores a este fenómeno, y se muestra una clasificación de los procedimientos de intensificación al modo de las consideraciones teóricas de la bibliografía revisada; la segunda parte es la propuesta para caracterizar la intensificación (capítulos 5, 6 y 7) desde sus tres dimensiones, codificación, comunicación y relación social. Entre ambas partes se ha introducido un capítulo de balance (capítulo 4) en el que se valoran los problemas de las definiciones anteriores al concepto de intensificación, se destacan sus aportaciones y se plantea el marco teórico y metodológico desde el que debe estudiarse una categoría comunicativa, la pragmática transversal. / This thesis aims to establish suitable theoretical criteria to characterize intensification through the inductive analysis of corpus of Spanish colloquial conversations (Val.Es.Co., 2002).Until now, intensification has been described from both semantic and stylistic point of view; however, neither are sufficient since it is a communicative fact. As such, the factors intervening in the enunciation must be considered when determining its role and its function. Therefore, it is necessary to resort to pragmatic explanations to provide a complete definition of intensification. In this study, intensification is regarded as a pragmatic category (Briz, 1998), one that relates linguistic forms with communicative units and is associated to a strategic activity.This research is divided into two parts: 1) an examination of the literature available and 2) a proposal of characterization of intensification from a pragmatic perspective. In the first part (chapters 2 and 3), earlier approaches to this phenomenon in the literature on the subject are reviewed and a classification of the intensification devices is provided as set forth by scholars. In chapter 4, the problems of earlier definitions of intensification are identified, their contributions highlighted and a theoretical and methodological framework is established so as to examine transversally a communicative category such as the pragmatic one. The proposed definition of intensification is developed in chapters 5, 6 and 7. Intensification is considered to be carried out in three language dimensions according to distinctive level of language: in terms of the code, scalarity; on the communicative level, evaluation and on the social plane, public face enhancement and valued politeness.