El objetivo de la Tesis es el estudio de los conjuntos líticos recuperados en los niveles de Paleolítico Medio del yacimiento arqueológico del Abric Romaní (Capellades, Barcelona). Tras una exposición del marco teórico en el que se inscribe el trabajo y la presentación de las características generales del yacimiento (contexto geológico y geomorfológico, estratigrafía, cronología, datos paleoambientales, historia de las investigaciones), se desarrolla la metodología de estudio, que se estructura en dos líneas principales: a) el análisis morfotécnico de los artefactos líticos mediante los procedimientos establecidos en el marco del Sistema Lógico-Analítico, y b) el análisis de la distribución espacial de los restos líticos a partir de los remontajes y de la utilización de tests estadísticos. Los resultados muestran la existencia en la secuencia arqueológica de tendencias de cambio temporal que afectan a la captación de materias primas, la tecnología y la tipología de los artefactos, así como unos patrones de organización del espacio basados en la concentración de las actividades técnicas en torno a los hogares.

¿Ha existido en realidad el fascismo chino? Cuando hablamos de fascismo chino tenemos que hacer referencia necesariamente a una organización política conocida con varios nombres distintos: el nombre más común fue el de Camisas Azules (lanyishe) que fue utilizado en las prensa internacional durante los año treinta, aunque también se conoció por su nombre oficial, Sociedad de la Práctica Rigurosa de los Tres Principios del Pueblo (sanminzhuyi lixingshe o simplemente lixingshe). Lógicamente los Camisas Azules fue la expresión más conocida del fascismo chino, aunque no fue la única, sí fue la más relevante. Más su desarrollo y características e importancia, más como grupo del tipo escuadrista y elitista, no deben oscurecer la existencia de otra manifestación menos conocida del fascismo chino: el Movimiento de la Nueva Vida (xinshenghuo yundong). Una plataforma fascista de masas -que se nutría de la experiencia ideológica de los Camisas Azules- basada en la captación, encuadramiento y control de la población a través eminentemente de políticas sociales. Por todo ello, si ignoráramos los Camisas Azules, prácticamente nos quedaríamos sin objeto de estudio. Pero por otro lado, pese a tratarse de la referencia ineludible, la misma historiografía especializada en sinología ha mantenido sus dudas y reservas a la hora de definir como fascista a este grupo. En este sentido, parece que nos encontramos en una situación parecida a la que se ha producido en ocasiones en el caso español: el grupo fascista por excelencia sería aparentemente Falange Española, pero pese a tratarse del de mayor importancia su inclusión dentro de la nómina de los partidos fascistas europeos ha sido puesta insistentemente en duda. El fascismo en Europa es un tema muy estudiado por la historiografía occidental, pero el caso del fascismo asiático, concretamente el fascismo chino, es aún desconocido por la gran mayoría, especialmente por parte de la historiografía española. Asimismo, desde los años veinte y treinta, el fenómeno fascista influenció a China -así como también a otros países asiáticos- hasta el punto de llegar a un desarrollar un fascismo «autóctono». Por lo tanto, el presente trabajo tratará sobre el papel del Partido Nacionalista Chino (Guomindang, en adelante GMD) y su más destacado grupo fascista -la Sociedad de los Tres Principios del Pueblo (sanminzhuyi lixingshe, en adelante Sociedad Lixingshe o Camisas Azules)-, así como su expresión como plataforma de masas fascista en el denominado Movimiento de la Nueva Vida (Xinshenghuo yundong, en adelante MNV), en el contexto sociopolítico chino de la primera Guerra Civil China (1927-1937). La Sociedad de Lixingshe nació como un grupo secreto dentro de la militancia militar del GMD durante el año 1932, una situación que la revestía de características peculiares en la historia fascista, desapareciendo orgánicamente como grupo en las Juventudes de los Tres Principios del Pueblo (sanminzhuyi qingniantuan) el 9 de julio de 1938, como consecuencia de la reorganización del partido. Para ello es necesario enfatizar en sus orígenes, los cuales están insertos en el mismo desarrollo del GMD como partido, en el régimen de Nanjing liderado por el propio GMD, en la figuras de Sun Yat-sen (1866-1925) y de Chiang Kai-shek (1887-1975), así como en su fondo rabiosamente neoconfucianista y nacionalista «chino» de nuevo cuño «sunyasenista». Por lo tanto, todo ello nos hace necesariamente iniciar nuestro relato más allá de la cronología de la primera parte de la Guerra Civil China, para adentrarnos en el mismo devenir de la crisis del Imperio Qing y el advenimiento de la República de China en 1911. / Has Chinese Fascism really existed? When we talk about Chinese Fascism, it is necessary to mention the political organization which is known by several different names, being the most common one The Blue Shirts - lanyishe - used by the international newspapers during the 1930s. But they were also known by his official name Society of Rigorous Practice of the Three Principles of the People - sanminzhuyi lixingshe or simply lixingshe -. Blue Shirts was the best known Chinese Fascism expression. Although they were not the only fascist group in China at that time, they were the most relevant one. Apart from the character and development of this scuadrismo and elitist-type group, it should also be mentioned the other manifestation of Chinese Fascism: the New Life Movement - Xinshenghuo yundong - a mass-fascist platform that drew ideological experience from the Blue Shirts regarding recruitment, mentoring and social control by means of social policies mainly. Therefore, we should not ignore the relevance of the Blue Shirts in the New Life Movement. Nevertheless, despite being that the essential reference, historians specialized in Chinese studies showed some doubts and reservations about defining them as fascists. In that sense, the situation might be similar to what has happened in Spain with the apparently most relevant fascist party Falange Española whose inclusion in the list of European fascist parties has been repeatedly put into question. Fascism in Europe is a subject broadly studied by the Western Historiography, but the case of Fascism in Asia, specifically the Chinese, is still unknown by the vast majority, especially by the Spanish Historiography. In the twenties and thirties, the fascist phenomenon influenced China as well as other Asian countries up to the point of reaching the development of a local Fascism. This dissertation will therefore discuss the role of the Chinese Nationalist Party (Guomindang, GMD) and highlight the fascist group Society of Rigorous Practice of the Three Principles of the People and its expression as a platform for the fascist mass movement called The New Life (Xinshenghuo yundong, MNV) in the Chinese socio-political context of the first Chinese Civil War (1927-1937). In 1932 the Lixingshe Society began as a secret group within the military in GMD, situation was one of particular characteristics in the history of Fascism. The Blue Shirts disappeared organically as a group and was reborn as the Guomindang party named Youth of the Three Principles of the People (sanminzhuyi qingniantuan) on July 9th, 1938. It is necessary to emphasize their origins, which are embedded in the development of the GMD and in the Nanjing regime. The figures of Sun Yat-sen (1866-1925) and Chiang Kai-shek (1887-1975), were both symbols of the authentic and legal leader as well as of the defender of the Chinese tradition and Confucianism. So all this makes us necessarily start this paper beyond the chronology of the First Civil War in China, and at some point go back to the crisis of the Qing Empire and the Revolution of 1911 to find the origins of the Chinese modern nationalism and its relation with Chinese Fascism.

Aquesta tesi presenta la primera edició crítica completa del tractat de Gisemund sobre l'art gromàtica o geometria, realitzada a partir dels testimonis directes (manuscrits Ripoll 106, ACA i París BN 8812) així com les fonts indirectes conegudes en què es basà el seu autor (bàsicament obres del Corpus Agrimensorum Romanorum, la Geometria I de Pseudoboeci i Orosi). L'edició es presenta amb els habituals praefatio, stemma codicum i conspectus notarum redactats en llatí i un complet aparat crític amb indicació de les fonts directes, les edicions anteriors i les fonts indirectes corresponents a cada passatge, així com de les variants textuals en totes les fonts. S'acompanya d'una traducció catalana amb notes aclaratòries, presentada en format d'edició bilingüe, i va precedida d'una introducció i estudi del seu contingut. En aquesta introducció s'explica la història de la transmissió del text, els anteriors estudis i edicions parcials de l'obra i el procés d'edició. També en aquest apartat es fan algunes aportacions al respecte del seu contingut en quatre aspectes fonamentals: 1- L'aportació de l'obra al coneixement del C.A.R. 2- Una nova visió sobre la qüestió de les Casae Litterarum. 3- Una anàlisi del contingut històric de la Discriptio Hispaniae. 4- Algunes observacions sobre la llengua i l'estil de Gisemund. / This thesis presents the first complete critical edition of Gisemundus' treatise about gromatic art or geometry, carried out from direct sources (manuscripts: Ripoll 106, ACA and Paris BN 8812) and also indirect sources, those known to us, on wich the author based his work (especially the Corpus Agrimensorum Romanorum, Pseudoboethius' Geometria I and Orosius). Our edition offers a praefatio, stemma codicum and conspectus notarum, all written in latin as usual, and a rich critical apparatus wich gives indication of direct sources, previous editions and indirect sources referred to every passage, followed by textual readings in all sources. We also offer a catalan translation with notes, in a bilingual edition format, and it is preceded by an introduction and a study of the work's content. In this introduction we explain the historical transmission of this text, the previous studies and parcial edtions of the work and our edition process. Along this introduction some contribution is made on four important issues: 1- This treatise's contribution to the knowledge of C.A.R. 2- A new vision of the question of Casae Litterarum. 3- An analysis of the historical content of the Discriptio Hispaniae. 4- A few remarks about Gisemundus' language and style.

Esta tesis es una historia del exilio argentino de la última dictadura militar y en concreto el que se instaló en Cataluña desde mediados de los ´70 escrita desde la tripe temporalidad de los actores, los procesos sociales y políticos y las representaciones colectivas. Se trata de una historia situada en la intersección entre lo ocurrido y lo experimentado, entre la historia en su dimensión social y política más estructural y la subjetividad de los actores. Incursiona en el universo de los exiliados argentinos de la dictadura militar, rescatando la experiencia de sus protagonistas, recuperando sus recuerdos, valorando la localización geográfica de la comunidad exílica y el impacto del proceso político y social catalán, pero sin olvidar que este drama no ha ocurrido sólo en Cataluña, sino que se ha desarrollado en el contrapunto entre un aquí (España) y un allá (Argentina) de peso material y simbólico indiscutido.En principio, la pesquisa se plantea como objetivos generales: 1. ver la historia nacional desde un margen, analizando los modos en que expulsados y huídos de la Argentina en los siglos XIX y XX dieron sentido a esa experiencia de desplazamiento político, 2. profundizar la dimensión política y humana de una comunidad del último exilio político, en concreto la comunidad de Cataluña originada por el impacto de la violencia del Estado Terrorista argentino de 1976 y 3. valorar cómo la marginalidad física de estos sujetos expulsados del país se ha ido inscribiendo (o no) en la memoria colectiva, desde la contemporaneidad del golpe del ´76 hasta el presente y gracias al impulso de los propios exiliados, por la intervención de otros actores (poder militar, argentinos del exilio interior, fuerzas políticas en democracia, prensa, intelectuales, etc.) y teniendo en cuenta las matrices simbólicas de las que disponían los perseguidos del ´76 para poner en palabras su propia historia. Muchos han descripto al exilio como la suspensión o expulsión de un individuo o grupo de su historia. El proceso político argentino reconoce exilios desde los primeros tiempos de su separación de España. En la década de 1970, en el contexto del plan sistemático de represión y silenciamiento de la oposición política y social, la última dictadura militar produjo miles de exilios, obligando a estos hombres y mujeres a "vivir sin historia" (Anguita, 2001: 58). En este marco, la investigación parte de la hipótesis que en el destierro del ´76 y tal como el caso catalán permite elucidar, aquella suspensión de la historia tuvo un correlato en una expulsión de la memoria, que no ha logrado reconectar plenamente y hasta hoy y más allá de la especificidades de los diferentes escenarios de lucha, la historia de esos sujetos en la historia nacional y ha mantenido su condición "flotante" (Ramos, 1994:56).En resumen, esta investigación intenta analizar en el "laboratorio" del exilio argentino en Cataluña las relaciones entre historia y memoria; entre la experiencia vivida por los actores y las lógicas sociales y culturales; entre el tiempo corto de la lucha política del exilio contra las Juntas Militares (1976-1983) y el tiempo largo de las luchas simbólicas por inscribir este destierro en la historia nacional; entre las representaciones que elaboraron los actores de la diáspora del ´76 en su intento por definirse/legitimarse en diferentes coyunturas de lucha política/simbólica y la tradición exiliar, esto es, el conjunto de representaciones acerca del exilio que otros exiliados históricos y los poderes de turno produjeron en diversas coyunturas de exclusión política en Argentina entre 1810 a 1976. / This thesis is about the history of the Argentine exile during the last military dictatorship and, more specifically, it is the history of those exiles who settled in Catalunia by the mid 1970s. It is written from the triple temporality of actors, social and political processes, and collective representations. It is a history located at the crossroads of what happened and what was experimented, between the history in its most structural social and political dimension and the subjectivity of the actors. It goes deep into the universe of Argentine exiles during the military dictatorship, rescuing the experience of its main characters, recovering their memories, valuing the geographical location of the exiled community and the impact of the Catalan political and social process, without forgetting that this tragedy does not occur only at Catalunia, but also at the counterpoint between here (Spain) and there (Argentina) with an undisputed material and symbolic significance.At the beginning, the search is approached following three general objectives: 1. to see the national history from a margin, analysing the way in which those who were expelled or who escaped from Argentina during the 19th and 20th century made sense out of that experience of political displacement; 2. to go deep into the political and human dimension of a community -concretely Catalunia- originated by the impact of the Argentine Terrorist State violence in 1976; and 3. to value how the physical marginality of these individuals expelled from their country has been engraved (or not) in the collective memory -from the contemporaneity of the coup to the present- thanks to the impulse of the exiles themselves by the intervention of other actors -such as the military power, the Argentines of the interior exile, the political forces in democracy, the press, the intellectuals, etc.- taking into account the symbolic matrices they had available in order to put their own history into words. Many have described the exile as the suspension or expulsion of individuals or groups from their history. The Argentine history has recognized exiles since the beginning of its independence from Spain and, in the 1970s, within the context of the systematic repression and silencing of the political and social opposition, the military dictatorship resulted in thousands of exiles, compelling these men and women "to live without history" (Anguita, 2001: 58). Within this framework, the present research starts from the hypothesis that in the 1976 exile, as it can be elucidated through the Catalan case, that suspension in history correlated to an expulsion in memory, that is not still fully reconnected today and, beyond the characteristics of the different struggle scenarios, the history of those individuals within the national history has remained "floating" (Ramos, 1994:56).In brief, this research attempts to analyse the "laboratory" of the Argentine exile in Catalunia, the relationship between history and memory; between the experience lived by the actors and social and cultural logics; between the short political time of struggle of the exiles against the Military Juntas (1976-1983) and the long symbolic struggle time devoted to the recording of this exile in the national history; between the representations created by the 1976 dispersion actors in their attempt to define/legitimate themselves in different political/symbolical struggle situations and the exile tradition -i.e. the representations created in the different political situations in Argentina between 1810 and 1976 by other historical exiles and the government in turn.

pendent

S'estudia els precedents de l'actual edifici de la Catedral de Girona prenent com a guia bàsica les restes físiques detectades en el sector, combinant-les amb nombroses notícies procedents de la documentació escrita i la consideració de paral·lels. Un apartat historiogràfic posa de relleu les diferents opinions sobre la història de la Catedral i dels seus edificis d'ençà del segle XVII. El conjunt d'època romana consistia en la plaça religiosa del fòrum de la ciutat. Com que els segles de l'Antiguitat Tardana i Alta Edat Mitjana no deixaren rastre físic identificable, el següent conjunt arquitectònic estudiat és el de la catedral del segle XI (iniciada vers 1010), detallada en cadascuna de les seves parts així com en els seus aspectes generals (implantació, tècnica constructiva, decoració). Finalment, l'estudi del conjunt claustral (configuració i funcions) permet aclarir determinats aspectes de la història institucional del capítol de la Catedral. / The precedent buildings on the area of the present Cathedral of Girona are studied considering in fisrt place the archaeological data, complemented with a large use of documentary sources and comparisons. A historiographical section presents the several opinions on the history and precedent buildings of the Cathedral produced from 17th century on. The roman ensemble consisted in the religious area of the roman forum of the city. As the Late Antiquity and High Middle Ages have not clearly left physical data, the following ensemble to be studied is the 11th century cathedral church (building started ca. 1010), which is detailed in every part as well as in its general aspects (layout, building technique, decoration). Finally, a study of the cloister buildings and fuctions allows some precisions on the institutional history of Girona Cathedral Chapter.

Malgrat la terciarització de les economies pirinenques, la ramaderia de muntanya conserva encara una presència significativa a les comarques del Pirineu català. El seu paper, però, ha canviat considerablement al llarg de l'últim segle, passant de constituir un dels pilars de l'economia i societat de muntanya a esdevenir una activitat minoritària i en regressió. Aquesta tesi parteix de la premissa que la activitat ramadera continua sent una activitat necessària en àrees de muntanya, tal i com es desprèn del caràcter multifuncional amb què s'identifica: diversificació econòmica, creació i preservació d'un paisatge considerat de qualitat, conservació de la biodiversitat, manteniment de la població rural, construcció identitària, etc. A partir d'una aproximació interdisciplinar, que combina metodologies qualitatives i quantitatives, i que converteix en objecte d'estudi tant el medi físic com el medi social, la tesi s'aproxima a l'estat actual de la ramaderia al Pirineu, identificant i analitzant els elements que supediten l'activitat en l'actualitat, així com aquells aspectes a potenciar per tal d'assegurar la seva continuïtat. L'estudi es situa en un context determinat, el de la Vall Fosca (municipi de la Torre de Cabdella, Pallars Jussà). Després de contextualitzar l'objecte d'estudi, situant-lo en l'escenari que resulta dels canvis experimentats per les àrees del Pirineu durant el darrer segle, es presenta l'àrea d'estudi en què es desenvolupa la tesi, la Vall Fosca, i les seves peculiaritats, referides tant al medi físic com al medi social. Es descriuen, a continuació, les característiques que defineixen als sistemes ramaders del Pirineu, els elements principals que històricament han assegurat la seva reproducció, i la seva evolució al llarg de les últimes dècades. S'exposa, a la mateixa secció del document, el paper que han exercit les polítiques agràries en la configuració dels sistemes ramaders de muntanya actuals, encapçalades per la Política Agrària Comuna. A partir d'aquest punt la tesi es centra en el cas concret i particular de la Vall Fosca. La consulta de fonts bibliogràfiques, fonts històriques i fonts orals permet reconstruir els processos de transformació de la ramaderia a la vall. A partir de la realització d'entrevistes qualitatives a un conjunt de ramaders i ramaderes, s'estudia la situació general de les explotacions actives. S'identifiquen així dinàmiques comunes i estratègies particulars, i es detecten els principals problemes i oportunitats. S'analitza el pes de factors com ara el caràcter familiar de les explotacions, la irrupció de l'orientació ecològica, la relació amb l'Administració o l'associacionisme /cooperativisme. Es mostra que la viabilitat de les explotacions actuals depèn en gran mesura de tres elements principals: la integració vertical de les activitats, els complements de renda i l'autoexplotació personal i familiar. Aquesta integració vertical de l'activitat és possible, en part, gràcies a l'aprofitament de prats i pastures, els quals permeten que les explotacions puguin autoabastir-se de recursos alimentaris. Les fluctuacions en la producció d'herba poden arribar a tenir un impacte important sobre l'economia de les explotacions. S'analitza doncs la possibilitat d'utilitzar la informació proporcionada per la teledetecció en el seguiment de recursos ramaders. D'aquesta forma, i a partir d'una sèrie d'imatges Landsat-5 TM i de la recollida de dades de camp durant dues campanyes estivals el 2008 i 2009, s'estudia l'aplicació de dos models diferents per la quantificació de biomassa herbàcia. El primer consisteix en un model estadístic, basat en la capacitat d'una sèrie d'índexs de vegetació i humitat per explicar la producció de biomassa aèria herbàcia a partir d'un model de regressió múltiple. El segon és un model físic basat en l'equació de Monteith (1972), segons la qual la producció de biomassa aèria herbàcia seria funció de la radiació fotosintèticament activa (PAR) absorbida per la planta i de l'eficiència en la conversió de la radiació (factor LUE). Els models analitzats han obtingut resultats especialment bons en les campanyes de camp realitzada de forma prèvia al primer i segon dall duts a terme pels ramaders, com a part del calendari estival de gestió. S'evidencia l'alta variabilitat del fenomen estudiat, tant interanual com dins d'uns mateix cicle vegetatiu. Les conclusions de la tesi, referents a la durabilitat dels sistemes ramaders del Pirineu, s'estructuren en base a tres dimensions: social, econòmica i ecològica. La reproducció social es trobaria en últim terme determinada per la capacitat de l'activitat de generar benestar i qualitat de vida. La intensificació que ha experimentat la ramaderia de muntanya durant els últims anys i la sobrecàrrega de feina que implica, anirien en la direcció oposada. També hi juguen en contra la valoració negativa de l'activitat, tant des de dins com des de fora d'ella. Igualment important és la qualitat del teixit social que es desplega sobre el territori, l'existència de xarxes de col·laboració i cooperació a les que encara es recorre massa tímidament. La propera reforma de la PAC, prevista pel període 2013-2020, cobra vital importància en referència a la dimensió econòmica, podent significar una eventual reducció de les subvencions percebudes. Per la seva banda, les estratègies de valorització del producte i de generació de valor afegit in situ ensopeguen amb massa obstacles, tal i com passa en el cas de la producció ecològica. A la tercera dimensió, l'ecològica, correspon la renovació dels recursos naturals que la ramaderia de muntanya explota: prats i pastures. Aquests no constitueixen només el recurs ramader bàsic, sinó que són a la vegada producte de la pròpia ramaderia. La seva conservació implica, a més d'una gestió correcta i eficient, garantir l'accés a la terra, evitant els processos d'abandonament. / Despite predominance of tertiary sector in Pyrenean economies, mountain stockbreeding still represents an important activity in Catalan Pyrenees. Nevertheless, its role has changed significantly in the course of the last century: it has turned from being a basic pillar in mountain economy and society to a minority and regressive activity. This thesis takes base on the argument that stockbreeding activities are necessary to be continued in mountain areas, such as Pyrenees, considering their multifunctional character, that is, their active role in landscape configuration and preservation, biodiversity conservation, economic diversification, maintenance of rural population, identity construction, etc. Through an interdisciplinary approach, which combines qualitative and quantitative methodologies, and which takes into account both society and environment, this thesis is aimed at studying the present state of mountain farming in Catalan Pyrenees. The purpose of this research would be then to identify and to analyze the elements which condition mountain stockbreeding at the present time, as well as to determine those aspects which should be strengthened in order to guarantee its continuity. For doing so, we study the case of Vall Fosca, which corresponds to the municipality of la Torre de Cabdella (Pallars Jussà). After contextualizing the object of study, by referring to the transformation which Pyrenees have undergone over the last century, we present the study area, Vall Fosca, and its peculiarities regarding both physical and social environment. Main characteristics which define current stockbreeding systems in Pyrenees are afterwards described. Attention is paid to the historical process, by identifying the mechanisms and institutions which have ensured mountain farming reproduction and by following its evolution over the last decades. Within this part, a section is dedicated to agrarian policies, specially the Common Agrarian Policy (CAP), and its role in mountain farming systems configuration. From now on, the thesis focuses on Vall Fosca's particular case. Bibliographic and historical sources query, together with oral sources, allow to reconstruct stockbreeding transformation process in the valley. Qualitative interviews are conducted to learn about farms' present situation. Common dynamics and particular strategies are identified, as well as main problems and opportunities. Importance of relevant aspects such as farms family base, organic farming, Administration's role or collaboration networks is analyzed. Three elements are found to be basic regarding to livestock farming viability: vertical integration, income complement and self- and family exploitation. Vertical integration of livestock production is in part possible thanks to meadows and pastures exploitation, which allow, to some extent, to cover farm requirements concerning food supply. As a matter of fact, fluctuations in grass production could hinder economic performance of livestock farms. A part of this thesis is then dedicated to forage production quantification by applying remote sensing techniques. A series of Landsat-5 TM images together with on-site data sampling over two field campaigns during summer 2008 and 2009 is used to quantify herbaceous resources in terms of biomass production. Two different models are applied. Firstly, a statistical model (multiple regression model) based on vegetation and humidity indexes' capacity to predict aboveground biomass. And, secondly, a physical model based on Monteith's equation (1972). According to it, aboveground biomass production is related to photosintetically active radiation (PAR) absorbed by vegetation and to efficiency in converting radiation into biomass (LUE). In both cases, best results are obtained when models are applied previously to first and second grass harvesting by farmers, which take place usually in early and late summer. The results obtained highlight the system's complexity and its high variability, year-on-year and within the same seasonal cycle. The thesis conclusions, referred to Pyrenees livestock breeding system's durability, are structured around three dimensions: social, economic and ecologic. Social reproducibility would be determined, as a last resort, by the capacity to generate well-being and quality of life. However, growing intensification and work overload act in the opposite direction, leading to a negative perception towards stockbreeding activities, both from within and from outside the sector. Social fabric and existence of collaboration and cooperation networks are likewise important, though the willingness to collaborate and cooperate is not really widespread. Concerning the economic dimension, next CAP reform (2013-2020) will be of great importance, since it could lead to an eventual reduction in subsidies. In turn, strategies for generating added value in situ run into too many difficulties, as it turns out to be the case of organic production. Natural resources renewal corresponds to the third dimension considered, the ecological one. Meadows and pastures are not only the basic grazing resource but also the product of grazing activity itself. Their conservation implies both a suitable way of management and the guarantee of access to land, thus avoiding abandonment processes.

L'objectiu de la tesi és intentar establir la base social que el règim franquista va trobar a Barcelona en establir-s'hi a partir del 26 de gener de 1939. Per a fer-ho, s'han cercat motius possibles d'adhesió al nou règim per part de diferents sectors socials. La font d'informació bàsica per aquest punt han estat els llibres de memòries, dels quals n'han estat consultats prop de 125, entre publicats i inèdits. Els motius d'adhesió o acomodació al nou règim que s'han trobat han estat els següents:1) L'anticatalanisme. Els plantejaments contraris no solament al catalanisme polític sinó també a un catalanisme sentimental, de costums i tradicions, van atreure els qui, vivint a Barcelona, se sentien incòmodes amb el nacionalisme. Pel contrari, van allunyar del règim sectors de població que, per altres motius, podria haver-se adaptat amb gust al franquisme.2) La religió. La possibilitat de recuperar els actes de culte i la vida social relacionada amb les parròquies va atreure sectors importants de les classes mitjanes.3) L'esperança. Les ganes d'oblidar la guerra i l'esperança en una millora de les condicions de vida van ser, en uns primers moments, un factor d'acolliment del franquisme. Però aviat aquestes esperances es van veure frustrades.4) El silenci. El control ferri sobre els mitjans de comunicació impedia la població obtenir informació de la realitat i la sotmetia a una constant propaganda a favor del nou règim.5) El record de la repressió republicana. Durant la guerra van ser executades 2.400 persones amb veïnatge a Barcelona. El record d'aquelles morts entre familiars i amics va ser un altre factor d'adhesió.6) Sobreviure. La por a perdre el lloc de treball obligava a acomodar-se a la nova situació si hom havia decidit quedar-se. Les depuracions van ser estrictes a l'Administració pública i més laxes a l'empresa privada.7) La por. El règim es va basar en un sistema policíac obsessionat pel control dels ciutadans. La delació va ser elevada "al prestigio de aviso patriótico". Adaptar-se esdevingué una necessitat vital.8) El possibilisme. L'intent de salvar alguna cosa de la personalitat catalana va portar a persones del món de la cultura a restar i, adaptant-se al nou règim, portar a terme discretes actuacions possibilistes.Com a pas previ a l'estudi d'aquestes actituds, en la tesi es fa una descripció física de la ciutat basada en documentació arxivística, bibliogràfica i de premsa. S'estudia de manera molt pormenoritzada la vida quotidiana dels homes i les dones "corrents" que es van quedar i no foren empresonats: el funcionament dels serveis bàsics (aigua, gas, electricitat, transports, ensenyament, sanitat, cultura...), les dificultats en l'aprovisionament de menjar, què feien en les estones d'oci, la situació de la premsa... / El objetivo de la tesis es intentar establecer la base social que el régimen franquista encontró en Barcelona al establecerse a partir del 26 de enero de 1939. Para hacerlo, se han buscado motivos posibles de adhesión al nuevo régimen por parte de diferentes sectores sociales. La fuente d'información básica para este punto han sido los libros de memorias, de los que se han consultado cerca de 125, entre publicados e inéditos. Los motivos de adhesión o acomodación al nuevo régimen que se han encontrado han sido los siguientes:1) El anticatalanismo. Los planteamientos contrarios no sólo al catalanismo político sino también a un catalanismo sentimental, de costumbres y tradiciones, atrajeron quienes, viviendo en Barcelona, se sentían incómodos con el nacionalismo. Por el contrario, alejaron del régimen sectores de población que, por otros motivos, podría haberse adaptado con gusto al franquismo.2) La religión. La posibilidad de recuperar los actos de culto y la vida social relacionada con las parroquias atrajo sectores importantes de las clases medias.3) La esperanza. Las ganas de olvidar la guerra y la esperanza en una mejora de las condiciones de vida fueron, en unos primeros momentos, un factor de aceptación del franquismo. Pero pronto estas esperanzas se vieron frustradas.4) El silencio. El control férreo sobre los medios de comunicación impedía a la población obtener información de la realidad y la sometía a una constante propaganda en favor del nuevo régimen.5) El recuerdo de la represión republicana. Durante la guerra fueron ejecutadas 2.400 personas con vecindad en Barcelona. El recuerdo de aquellos muertos entre familiares y amigos fue otro factor de adhesión.6) Sobrevivir. El miedo a perder el puesto de trabajo obligaba a acomodarse a la nueva situación si se había decidido no exiliarse. Las depuraciones fueron estrictas en la Administración pública y más laxas a la empresa privada.7) El miedo. El régimen se basó en un sistema policial obsesionado por el control de los ciudadanos. La delación fue elevada "al prestigio de aviso patriótico". Adaptarse se convirtió una necesidad vital.8) El posibilismo. El intento de salvar algo de la personalidad catalana llevó a personas del mundo de la cultura a quedarse y, adaptándose al nuevo régimen, llevar a cabo discretas actuaciones posibilistas.Como paso previo al estudio de estas actitudes, en la tesis se hace una descripción física de la ciudad basada en documentación archivística, bibliográfica y de prensa. Se estudia de manera muy pormenorizada la vida cotidiana de los hombres y las mujeres "corrientes" que se quedaron y no fueron encarcelados: el funcionamiento de los servicios básicos (agua, gas, electricidad, transportes, enseñanza, sanidad, cultura...), los apuros en el aprovisionamiento de comida, lo que hacían en los ratos de ocio, la situación de la prensa... / The social base that the Franco's regime found in Barcelona from 26 of January of 1939 is the aim of the thesis. To attain it, I have been searching possible adhesion motives to the new regime from different social sectors. The main source of information for this point has been autobiographic books, which 125 has been consulted, some published and some unpublished. The accommodation to the new regime have been found in the following reasons:1) Against catalanism: the contrary poses nor only to the politic catalanism and also to a sentimental catalanism, of habits and traditions, attracted who, living in Barcelona felt uncomfortable with the nacionalism. However, they spaced out from sectors regime ofpopulation that from others circumstances, could be adapted to the Franco's regime.2) The religion: the possibility to recover acts of cult and the social life related with parishes attrached important sectors of middle social class.3) The hope:the desire to forget the war and to hope to a better life conditions were, the firt moment, to welkom the new regime. But soon thoses expectations were frustated.4) The silence: the strict control on the media impeded the population to get any information about reality and subject to a constant publicity from the new regime.5) The recollection of a republican repression. During the war were executed 2.400 persons around Barcelona. The recollection of those deads between friends and familiars were another adhesion factor.6) Survive: the fear of loosing a job maded the obligation to repair into the new situation if had been decide to remain in Barcelona. the filters were strict to the public administration and less into the private companies.7) Fear: the regime was based in a policy sistem obsessed by controlling the citizen.the delation was increased "to the patriotic notice prestige" Being adapted was a vital need.8) The possibilism: the intention to save something from the catalan personality brought some people from the culture world , addapting themself into the new regime, carry out discreet performances.

Esta investigación pretende analizar, desde un punto de vista histórico, el corpus literario de la novela colonial francesa entre 1870 y 1931. La primera parte es dedicada a las practicas culturales que se mueven alrededor de los libros y de la lectura, al mismo tiempo otorga atención al contexto histórico. Los primeros dos capítulos se centran alrededor de dos grandes actitudes: la tendencia francesa a comparar la experiencia africana con el mundo y la sociedad clásica y medieval europea y el arte de la denigración, es decir la costumbre de rebajar y quitar valor a las sociedades africanas. El tercer capitulo se centra en el discurso anticolonial. En ese apartado se evidencia como el anticolonialismo fue un hecho marginal. La cuarta sección es dedicada a los personajes de la novela colonial. El cazador, el soldado, el científico, el cura, el viajero y el publico funcionario son las principales figura de la novela que se han analizado. En el epilogo se examinan los vicios y las virtudes de ese tipo de literatura, su utilidad para la historia cultural de las representaciones. / The research analyzes, through a historical approach, the literary corpus of the colonial French novel between 1870 and 1931. The first part is dedicated to the cultural practices that revolve around books and reading, and tries to pay attention to the historical context. The first two chapters are focused on two large attitudes: the French tendency to compare the African experience with classical or medieval world and the art of denigration, namely the custom to degrade and remove value to the African societies. The third chapter focuses on all anti-colonial literary events. In this section we show how anti-colonialism was rather marginal. The fourth part is dedicated to the characters of the colonial novel: the hunter, the soldier, the scientist, the priest, the traveller, the civil servant, being the main figures of the novel, are the main subjects analysed. In the epilogue, vices and virtues of this type of literature are discussed, as well as its importance for the cultural history of representations.

Ce travail repose sur l’étude d’une compilation d’objets médiévaux (Ve-XVe siècles) portant tout type d’inscriptions, exposés dans les musées de la ville de Gérone aujourd’hui : au musée du Trésor de la Cathédrale, au musée d’Art diocésain, au musée d’Histoire des Juifs, au musée d’Histoire de la Ville et au musée archéologique. La proposition méthodologique part d’une perspective littéraire appliquée au contexte muséal, avec l’objet inscrit comme « texte matériel » et le lecteur traditionnel se muant en visiteur-lecteur. De même, on transposera le concept de paratexte de Gérard Genette dans le cadre des objets, avec un « péritexte muséal » et un « épitexte bibliographique ». Chaque inscription est donc étudiée dans son rapport aux autres éléments ou au contexte temporel de l’objet. Le corps de thèse est divisé en trois parties : en premier lieu, des rappels historiques préliminaires sur l’écrit au Moyen-âge et l’exposé des objectifs et méthodes de l’étude ; puis, l’analyse de chaque pièce inscrite avec des inscriptions inédites ou encore mystérieuses ; troisièmement, une analyse transversale mêlant divers courants (Communication, Muséologie, Analyse littéraire…) qui montre la multiplicité des formes de réception des objets inscrits, et l’importance de l’écrit autour de l’objet. Elle se termine par la transposition de notions du domaine de la publicité : les mêmes processus cognitifs identifiés dans les théories actuelles de marketing étant déjà à l’œuvre dans notre contexte médiéval, non dans une optique commerciale ici, mais d’adhésion à certaines valeurs. / El trabajo se asienta en el estudio de una recopilación de objetos del Medioevo (siglos V-XV) que llevan todo tipo de inscripciones, que están expuestos en los museos de la ciudad de Girona hoy en día: en el museo del Tesoro de la Catedral, en el museo de Arte diocesano, en el museo de Historia de los Judíos, en el museo de Historia de la Ciudad y en el museo arqueológico. La propuesta metodológica radica en una perspectiva literaria aplicada al contexto museal, con el objeto inscrito como «texto material» y el lector tradicional convertido en visitor-lector. También se propone transferir el concepto de paratexto de Gérard Genette al ámbito de los objetos, con «peritexto museal» y «epitexto bibliográfico». Cada inscripción se estudia en sus relaciones con los demás elementos o con el contexto temporal del objeto. La tesis está dividida en tres partes: primero, unas recapitulaciones históricas preliminares sobre la escritura en la Edad Media y la exposición de objetivos y métodos del estudio; luego, los análisis de cada pieza inscrita con inscripciones inéditas o aún misteriosas; y tercero un análisis transversal que va mezclando varias corrientes (Comunicación, Museología, Análisis literario…) y muestra la multiplicidad de formas de recepción de los objetos inscritos, y la importancia de lo escrito en torno al objeto. Se acaba con la transposición de nociones del campo de la publicidad: los mismos procesos cognitivos que se identifican en las teorías actuales de marketing ya estaban funcionando en nuestro contexto medieval, aquí no con perspectiva comercial sino apuntando a la adhesión a determinados valores. / El treball en si es fonamenta en l'estudi d'una recopilació d'objectes de l’edat mitjana (segles V-XV) per tant tot tipus d’inscripcions que estan exposades, avui en dia, en els diversos museus de la ciutat de Girona : al Museu del Tresor de la Catedral, al Museu d’Art Diocesà, al Museu d'Història dels Jueus, al Museu d'Història de la Ciutat i al Museu Arqueològic. La proposta metodológica arrenca d'una perspectiva literària aplicada al context museal, amb l’objecte inscrit com a «text material» i el lector tradicional convertit en visitant-lector. També es proposa aplicar el concepte de paratext de Gérard Genette a l'àmbit dels objectes, amb «peritext museal» i «epitext bibliogràfic». Cada inscripció s’estudia en les seves relacions amb els altres elements o amb el context temporal de l’objecte. La tesi està dividida en tres parts: la primera, on es recullen les recapitulacions preliminars sobre l'escriptura a l’Edat Mitjana i l'exposició dels objectius i mètodes de l'estudi; en la segona, es fa l'anàlisi de cada peça inscrita amb inscripcions inèdites o encara misterioses ; i la tercera, recull l'anàlisi transversal tenint en compte elements de diversos àmbits del coneixement (Comunicació, Museologia, Anàlisi literària...) i aquesta perspectiva permet mostrar la multiplicitat de formes de recepció dels objectes inscrits, i la importància de l'escriptura (o de l'escrit) al voltant de l'objecte. La tesi es tanca amb l'aplicació de nocions del camp de la publicitat: els mateixos processos cognitius identificats en les actuals teories del marketing ja eren vàlids pel nostre context medieval, no pas amb una base comercial, sinó per l'adhesió a determinats valors. / The work is based on the study of medieval objects bearing inscriptions (Vth-XVth centuries), recollected from Girona city museums where they are exhibited today: Treasure Museum of the Cathedral, Diocesan Art Museum, Jews History Museum, City History Museum, and Archeological Museum. The methodological purpose comes from a literary viewpoint applied to the museal framework, with epigraphic items viewed as “material text” converting the traditional figure of text reader into a visitor-reader. We also propose transposing the Gérard Genette’s paratext concept onto objects, with emergence of notions of “museal peritext” and “bibliographic epitext”. Each inscription is examined through connections with the other elements or with the temporal context of the object. The research was lead with museums archives files and bibliography from different frameworks as History and Philosophy of writing, Semiology, Semiotics, History and Catalan Art History. The thesis is divided into three parts: preliminary summary statement about writing in Middle Ages and the explanation of aims and methods of the study; then, the analysis of each piece with its inscription(s), some of which were unpublished or remain mysterious ; and at last a cross-sectional analysis, mixing various disciplinary areas (Communication studies, Museology, Literary analysis…), which shows multiplicity of receptions of epigraphic objects, and the importance of writing around them. It ends with transposing notions of advertising: the same cognitive processes identified in the current marketing theories were already at work in our medieval context, not with a commercial purpose here but in order to get adherence to values.