No description available.

Capítols 1 i 7 escrits també en anglés / The spatial decision-making process for the purpose of planning, policies, plans, or territorial programs, is intimately tied to the concept of location in the respective geographical space, mainly because many aspects such as natural resources; raw materials, infrastructure, proximity to markets, weather, culture, safety and strategic areas, among others, can be determined, and directly or indirectly related, based on spatial locations. Because of this and assuming that the geographical space constitutes a complex system, it is necessary that the spatial decision-making process intended for achieving aspects of location of goods and services, and/or events for the aforementioned purposes, is carried out in an interdisciplinary way, preferably through participation and consensus from the involved stakeholders involved.In this thesis, an applied research is presented that had as main purpose to provide an archetype that supports the process of spatial decision-making through the spatial consensus by diverse social actors, specially in regard to the location of goods, services and/or events. The archetype, based on the spatial version of the Delphi method modified, has as main characteristic the use of the opinions from a group of experts to solve a problem in the context of the decision-making process and / or in the framework for foresight while also considering the geographical aspect, all of this in order to reach a consensus in regard to the identification of an optimal location in a limited part of a territory.By following the Design Science Research methodology (DSR) and by adopting as auxiliary methods, Documentary Research and Reuse-Based Software Development, an artifact called Geospatial System of Collective Intelligence (SIGIC) was devised through which a collective intelligence behavior could be induced into multidisciplinary groups not experienced in the use of geotechnologies, and for the purpose of locating goods, services, and / or events through the spatial consensus from the participants. After having evaluated the artifact in five different spatial decision situations, two of them in Italy for the location of an air quality monitoring station, and for the zoning of the street prostitution process; two of them in Ecuador to determine the location for the installation of a booth for the screening of HIV and to state the location of booths for the annual initiative for blood collection, and finally, one more in Antarctica, Greenwich Island to determine the location of goods and services to plan the activities of the Scientific Station Pedro Vicente Maldonado.The main results exhibit that even multidisciplinary groups without previous experience in the use of geotechnologies can interact with these tools to study and determine through consensus of their spatial opinions, the potential location of goods, services and / or events in a given territory, thus achieving in this way a process of Collective Spatial Analysis as support for spatial decisions, mainly in aspects related to planning, organization, and use of resources in the territory, and even for the evaluation, preparation, or adoption of policies, plans, and corresponding programs. / El proceso de toma de decisiones espaciales con fines de planificación, políticas, planes o programas territoriales, está estrechamente vinculado con el concepto de la localización en el espacio geográfico respectivo, principalmente porque en base a las ubicaciones espaciales se pueden determinar y relacionar directa e indirectamente, muchos otros aspectos como son los recursos naturales, las materias primas, la infraestructura, la proximidad al mercado, el clima, la cultura, las áreas estratégicas y de seguridad, entre otros. Por esta razón, y asumiendo que el espacio geográfico constituye un sistema complejo, es necesario que la toma de decisiones espaciales destinada a lograr aspectos de localización de bienes servicios y/o eventos para lo fines antes mencionados, se efectúe interdisciplinarmente, preferentemente a través de la participación y consenso de los actores involucrados.En esta tesis se presenta una investigación aplicada que tuvo como propósito aportar un arquetipo para coadyuvar en el proceso de toma de decisiones espaciales por medio del consenso espacial entre diversos actores sociales, primordialmente con respecto a la localización de bienes, servicios y/o eventos. El arquetipo, basado en la versión espacial del Método Delphi modificado, tiene como característica principal el uso de las opiniones de un grupo de expertos para resolver un problema en el contexto de toma de decisiones y/o marco de previsión considerando el aspecto geográfico, con el objetivo de llegar a un consenso respecto a la identificación de una ubicación óptima en una parte limitada del territorio.Siguiendo la metodología de Investigación en Ciencia del Diseño (DSR por su acrónimo en Inglés) y adoptando como métodos auxiliares la Investigación Documental y el Desarrollo de Software Basado en la Reutilización, se ideó el artefacto llamado Sistema Geoespacial de Inteligencia Colectiva (SIGIC), con el cual se logró inducir y coordinar un comportamiento de inteligencia colectiva en grupos multidisciplinares no experimentados en el uso de geotecnologías, con el propósito de localizar bienes, servicios y/o eventos mediante el consenso espacial de los participantes. Este artefacto se evaluó en cinco situaciones diferentes de decisión espacial: dos en Italia, para la ubicación de una estación de monitoreo de calidad del aire y para la zonificación del proceso de prostitución de calle; dos en Ecuador, para determinar el lugar de instalación de un puesto para pruebas de tamizaje de VIH y para establecer las ubicaciones de puestos para la campaña anual de colecta de sangre; y una en la Antártida, Isla de Greenwich, para determinar la ubicación de bienes y servicios con fines de planificación de actividades de la Estación Científica Pedro Vicente Maldonado.Los principales resultados exhiben que grupos multidisciplinares sin práctica en el uso de geotecnologías pueden interactuar con estas herramientas para estudiar y determinar a través del consenso de sus opiniones espaciales, la probable localización de bienes, servicios y/o eventos en un territorio determinado, conformando de esta manera un proceso de Análisis Espacial Colectivo como soporte a las decisiones espaciales principalmente, para aspectos de planificación, organización y empleo de recursos en el territorio o bien para la evaluación, preparación o adopción de políticas, planes y programas correspondientes. / El procés de presa de decisions espacials amb fins de planificació, polítiques, plans o programes territorials, esta íntimament vinculat amb el concepte de la localització en l’espai geogràfic respectiu, principalment perquè en base a las ubicacions espacials es pot determinar i relacionar directament i indirecta, molts altres aspectes com són els recursos naturals, les matèries primeres, la infraestructura, la proximitat al mercat, el clima, la cultura, les àrees estratègiques i de seguretat, entre d´altres. Per aquesta raó, i assolint que el espai geogràfic constitueix un sistema complex, és necessari que la presa de decisions espacials destinada a aconseguir aspectes de localització de béns serveis i/o esdeveniments per els fins anteriorment esmentats, s’efectui interdisciplinariament, de manera preferent mitjançant la participació i consens dels actors involucrats.A aquesta tesi es presenta una investigació aplicada que va tenir com a propòsit aportar un arquetip per coadjuvar en el procés de presa de decisions espacials mitjançant el consens espacial entre diversos actors socials, primordialment respecte de la localització de béns, serveis i/o esdeveniments. L'arquetip, basat en la versió espacial del Mètode Delphi modificat, té com a característica principal l'ús de les opinions d'un grup d'experts per resoldre un problema en el context de presa de decisions i/o marc de previsió considerant l'aspecte geogràfic, amb el objectiu d'arribar a un consens respecte a la identificació d'una ubicació òptima en una part limitada del territori.Tot seguint la metodologia d´Investigació en Ciència del Disseny (DSR per el seu acrònim en anglès) i adoptant com a mètodes auxiliars la Investigació Documental i el Desenvolupament de Software Fonamentat en la Reutilització, es va idear l’artefacte anomenat Sistema Geoespacial d’Intel·ligència Col·lectiva (SIGIC), mitjançant del qual es va aconseguir induir i coordinar un comportament d’intel·ligència col·lectiva en grups multidisciplinaris no experimentats en l’ús de geotecnologíes, amb el propòsit de localitzar béns, serveis i/o esdeveniments mitjançant el consens espacial dels participants. Aquest artefacte es va avaluar en cinc situacions diferents de decisió espacial: dos a Itàlia, per a la ubicació d'una estació de monitorització de qualitat de l'aire i per a la zonificació del procés de prostitució del carrer; dos a Equador, per determinar el lloc d'instal·lació d'un posat per a proves de tamisatge de VIH i per establir les ubicacions de llocs per a la campanya anual de col·lecta de sang; i una a l'Antàrtida, Illa de Greenwich, per determinar la ubicació de béns i serveis amb fins de planificació d'activitats de l'Estació Científica Pedro Vicente Maldonado.Els principals resultats exhibeixen que grups multidisciplinaris sense practica en l’ús de les geotecnologíes poden interactuar amb aquestes eines per estudiar i determinar mitjançant el consens de les seves opinions espacials, la probable localització de béns, serveis i/o esdeveniments en un territori determinat, conformant d´aquesta manera un procés d’Anàlisi Espacial Col·lectiu com a suport a les decisions espacials principalment, per aspectes de planificació, organització i ocupació de recursos en el territori o bé per l´avaluació, preparació o adopció de polítiques, plans i programes corresponents. / Il processo decisionale spaziale ai fini della pianificazione, delle politiche, dei piani o dei programmi territoriali, è strettamente legato al concetto di localizzazione dello spazio geografico di riferimento, principalmente perché in base alle ubicazioni spaziali possono essere determinati e si relazionano direttamente e indirettamente, molti altri aspetti tra i quali le risorse naturali, le materie prime, le infrastrutture, la vicinanza al mercato, il clima, la cultura, le aree strategiche e di sicurezza. Quindi, assumendo che lo spazio geografico costituisce un sistema complesso, è necessario che le decisioni spaziali volte ad ottenere aspetti per la localizzazione di beni e servizi e/o eventi per i fini prima menzionati, siano effettuate in maniera interdisciplinare, preferibilmente attraverso la partecipazione e il consenso tra le parti interessate. In questa tesi viene presentata una ricerca applicata che ha avuto come proposito fornire un archetipo per aiutare nel processo decisionale spaziale per mezzo del consenso speciale tra diversi attori sociali, soprattutto per quanto riguarda la localizzazione dei beni, servizi e/o eventi. L'archetipo, in base alla versione spaziale del Metodo Delphi modificato, ha come caratteristica principale l'uso delle opinioni di un gruppo di esperti per risolvere un problema nel contesto del processo decisionale e/o di un quadro di previsione considerando l'aspetto geografico, con l'obiettivo di giungere ad un consenso riguardo l'identificazione di una posizione ottimale in una parte limitata del territorio. Seguendo la metodologia della Ricerca Scientifica di Progettazione (DSR con il suo acronimo in inglese) e adottando come metodi ausiliari la Ricerca Documentaria e lo Sviluppo del Software Basato sulla Riutilizzazione, è stato messo a punto l’artefatto chiamato Sistema Geo-Spaziale di Intelligenza Collettiva (SIGIC), con il quale è stato possibile indurre e coordinare un comportamento di intelligenza collettiva in gruppi multidisciplinari non sperimentati nell'uso di geo-tecniche, al fine di localizzare beni, servizi e/o eventi attraverso il consenso spaziale dei partecipanti. Questo artefatto è stato valutato in cinque situazioni diverse di decisione spaziale: due in Italia, per l'ubicazione di una stazione di monitoraggio della qualità dell'aria e per la zonizzazione del processo di prostituzione di strada; due in Ecuador, per determinare il luogo di installazione di un centro per i test per l'HIV e per stabilire le ubicazioni di centri per la campagna annuale di donazione del sangue; e una in Antartide, nell'isola Greenwich, per determinare l'ubicazione di beni e servizi al fine di pianificare le attività della Stazione Scientifica Pedro Vicente Maldonado. Dopo aver valutato l'artefatto in cinque differenti situazioni di decisione spaziale, i principali risultati mostrano che i gruppi multidisciplinari senza pratica nell'uso di geo-tecniche possono interagire con questi strumenti per studiare e determinare attraverso il consenso delle loro opinioni spaziali, la probabile localizzazione dei beni, servizi e/o eventi in un determinato territorio, formando così un processo di Analisi Spaziale Collettiva principalmente come supporto alle decisioni spaziali, per gli aspetti di pianificazione, organizzazione e l'uso delle risorse in il territorio o anche per la valutazione, la preparazione o l'adozione di politiche, piani e programmi corrispondenti.

El Sindicat d'Iniciativa i Turisme de Tarragona és una associació que es va crear el 1910 amb l'objectiu de promoure el turisme a Tarragona. Des dels seus orígens i fins a l'actualitat ha passat per diferents etapes històriques però sempre ha tengut cura d'organitzar tot un conjunt d'iniciatives destinades a fomentar la indústria turística. Per això ha editat un gran nombre de fulletons, cartells, guies o àlbums fotogràgics, materials tots ells que ha difós el nom i la imatge de Tarragona. La preocupació per unes infraestructures i uns transports que facilitassin els desplaçaments dels visitants també ha estat una línia de prioritat per al SIT. També ha organitzat un gran nombre de fires, exposicions i congressos encaminats a difondre el tema turístic. El patrimoni arqueològic, historicoartístic i natural han estats utilitzats per desenvolupar un turisme cultural. El foment de l'excursionisme, les festes i tradicionals locals ha estat una altre via de treball del SIT per aconseguir els seus objectius. / The Sindicat d'Iniciativa i Turisme de Tarragona is an association that was created in 1910 with the goal to promote the tourism in Tarragona. From its origins and until the present it has passed appened for different historical stages but always has cure of organizing a real set of initiatives destined to fostering the touristic industry. Because of that a great number of serials, posters, guides or fotografics albums, has edited materials all them that it has spread the name and the image of Tarragona. The worry from some infrastructures and some transports that facilitated the displacements of the visitors also has been a line of priority for the SIT. Also it has organized a great number of fairs, exhibitions, exposures and congresses directed to spread the touristic subject. The archeologic, historicartistic and natural patrimony they have been used to develop a cultural tourism. The promotion of the hiking, the parties and traditional premises has been one another way of work of the SIT to achieve its goals.

Este trabajo se centra en la caracterización de los materiales geológicos de la ciudad de Toledo y su territorium, así como en la localización de posibles canteras que suministraron material a Toledo en época romana y tardoantigua. Destaca en este estudio su carácter multidisciplinario, apoyándose en gran medida en aspectos geológicos, históricos, y arqueológicos. Se ha realizado un inventario de los usos atestiguados (epigrafía, escultura y decoración arquitectónica) de cada uno de los materiales tratados y convenientemente caracterizados a través de análisis petrológicos. Estos análisis, se realizaron tanto a muestras de cantera como arqueológicas, destacando el estudio llevado a cabo en el circo y acueducto de Toledo. El análisis comparativo de todas las muestras ha supuesto, entre otros resultados, la confirmación de: canteras romanas y visigodas, la existencia de canteras en la misma ciudad, y nuevos planteamientos sobre la topografía de la ciudad. / This work focuses on the characterization of geological materials from the city of Toledo and its territorium as well as the possible location of quarries that supplied materials to Toledo in Roman and Late Antiquity. Emphasises this study its multidisciplinary nature, relying heavily on geological, historical, and archaeological. It has made an inventory of attested uses (epigraphy, sculpture and architectural decoration) of each of treated materials and properly characterized by petrological analysis. These tests were carried out to both quarry and archaeological samples, highlighting the study made in the circus and aqueduct of Toledo. The comparative analysis of all samples has meant, among other results, confirmation of: Roman and Visigoth quarries, the presence of quarries in the same city, and new approaches to the topography of the city.

Este trabajo, en cuanto estudia la sequía como riesgo climático y desastre natural recurrente en interacción con el tejido social y económico del área de estudio (Cuenca del Guadalentín, SE de España), analiza desde una perspectiva global, integrando parámetros climáticos (que determinan el grado de peligrosidad) y socioeconómicos (que definen la vulnerabilidad de la población ante este fenómeno natural extremo), la problemática de las sequías, determinando la adecuación de las políticas de combate a los efectos que provocan y formulando una redefinición del ámbito geográfico sobre el que deberían ser implantadas medidas de prevención y mitigación que sustituyan a las actuales de carácter urgente y eventual. / This work analyzes drought as climatic risk and natural disaster in interaction with the society of the area of study (Guadalentin river basin, SE of Spain). The study analyzes from a global perspective, integrating climatic parameters (that determine the degree of dangerousness) and socioeconomic measures (that define the vulnerability of the population to this natural extreme phenomenon), the problematics of the droughts, determining the adequacy of the policies of combat to the effects that them motivate, and specifying measures of prevention and mitigation that should substitute the current ones of urgent and eventual character.

Extreme temperature events are of particular importance due to their severe impact on the environment, economy and the society. Focused on the uppermost percentiles of summer daily maximum (Tx) and minimum (Tn) temperatures,in this thesis a modelling and analysis of summer very hot days (VHD) and nights (VHN) over mainland Spain has been carried out applying the methodology of Point Process Approach based on Extreme Value Theory. It has been investigated whether large-scale variables of Sea Level Pressure, Sea Surface Temperature and soil moisture are associated to the occurrence and intensity of these exceptional events. Furthermore, the observed changes and trends in Tx and Tn extreme distribution have been analysed and different returns levels have been estimated. The link between the occurrence and the intensity of VHD and VHN with the large-scale anomalies has been demonstrated. Changes in extreme temperatures are generalized, but not homogeneous in space and time. / Els esdeveniments extrems de temperatura tenen una gran importància a causa del seu fort impacte al medi ambient, l'economia i la societat. Centrada en percentils elevats de temperatures màximes (Tx)i mínimes (Tn) diàries d'estiu, en aquesta tesi s’han modelitzat i analitzat els dies molt càlids(VHD) i les nits molt càlides (VHN)estivals a l'Espanya peninsular aplicant la metodologia de Point Process Approach basada en la Teoria dels Valors Extrems. S'ha investigat si les variables de gran escala de la pressió al nivell del mar,la temperatura superficial del mar i humitat del sòl estan associades amb l'ocurrència i la intensitat d'aquests esdeveniments excepcionals. A més, s'han analitzat els canvis i les tendències observades en la distribució d’extrems de Tx i Tni s’han estimat diferents nivells de reton. El vincle entre l'ocurrència i la intensitat dels VHDiVHN amb les anomalies de gran escala ha estat demostrat. Els canvis en les temperatures extremes són generalitzats, però no homogenis en l'espai i el temps.

La cova d'Azokh és un jaciment de Plistocè Mitjà a Holocè situada a Nagorno Karabaj (Càucas Sud). La regió geogràfica forma un passadís que connecta Àfrica, Europa i Àsia, i ha estat un àrea important per a l'expansió dels humans i altres animals. Aquest estudi està basat en l'anàlisi detallada i sistemàtica de les matèries primeres, la tecno-tipologia, la funció i les alteracions post-deposicionals dels conjunts lítics trobats en la seqüència sedimentària superior de la cova (nivells V – I) durant les excavacions de 2002 – 2012. Les dades cronològiques indiquen una edat d'entre 293 – 100 ka per a aquests nivells. Els resultats mostren l'explotació de diferents matèries primeres locals i no locals en tots els nivells per a la producció dels artefactes lítics, encara que les matèries primeres són més variades en el Nivell II. L'obsidiana és l'única matèria primera d'origen llunyà. Els conjunts lítics estan compostos principalment per productes de talla, amb pocs nuclis i restes de talla. La cadena operativa està fragmentada en tots els nivells i per a totes les matèries primeres. Les característiques tecno-tipològiques i la cronologia de Nivell V presenten similituds amb l'Acheulo-Yabrudià i el Kudaro-Acheulià del Sud-oest d'Àsia. Es pot caracteritzar com a Acheulià tardà o pre-Musterià sense bifaços. Els conjunts lítics dels nivells IV i III són massa petits i, de moment, no se'ls pot assignar a cap algun grup tecno-tipològic en particular. El conjunt lític de Nivell II, pel el seu clar caràcter Levallois i per la seva cronologia, presenta similituds amb Tabun C, amb el Kudaro-Djruchulià, i parcialment també amb el Musterià de Zagros i Karain. És clarament Mode 3 Levallois Musterià. Algunes peces de diferents nivells tenen evidents traces d'ús, tot i que les col•leccions estan afectades en major o menor mesura per diverses alteracions postdeposicionals, principalment mecàniques i químiques. Els conjunts lítics inclouen eines mòbils, adaptades a un estil de vida mòbil que inclou ocupacions humanes curtes i temporals a la cova d'Azokh, afectades clarament per l'ús de la cova per grans carnívors. / La cueva de Azokh es un yacimiento de Pleistoceno Medio a Holoceno situada en Nagorno Karabaj (Cáucaso Sur). La región geográfica forma un pasillo conectando África, Europa y Asia, y ha sido un área importante para la expansión de los humanos y otros animales. Este estudio está basado en el análisis detallado y sistemático de las materias primas, la tecno-tipología, la función y las alteraciones post-deposicionales de los conjuntos líticos hallados en la secuencia sedimentaria superior de la cueva (niveles V – I) durante las excavaciones de 2002 – 2012. Los datos cronológicos indican una edad de entre 293 – 100 ka para estos niveles. Los resultados muestran la explotación de diferentes materias primas locales y no locales en todos los niveles para la producción de los artefactos líticos, aunque las materias primas son más variadas en el Nivel II. La obsidiana es la única materia prima de origen lejano. Los conjuntos líticos están compuestos principalmente por productos de talla, con pocos núcleos y restos de talla. La cadena operativa está fragmentada en todos los niveles y para todas las materias primas. Las características tecno-tipológicas y la cronología de Nivel V presentan similitudes con el Achelo-Yabrudiense y el Kudaro-Achelense en Suroeste de Asia. Se puede caracterizar como Achelense tardío o pre-Musteriense sin bifaces. Los conjuntos líticos de los niveles IV y III son demasiado pequeños y, de momento, no se pueden asignar a ningún grupo tecno-tipológico en particular. El conjunto lítico de Nivel II muestra un claro carácter Levallois, por su cronología tiene similitudes con Tabun C, con el Kudaro-Djruchuliense, y parcialmente también con el Musteriense de Zagros y Karain. Es claramente Modo 3 Levallois Musteriense. Algunas piezas de diferentes niveles tienen evidentes huellas de uso, aunque las colecciones están afectadas en mayor o menor medida por diversas alteraciones postdeposicionales, principalmente mecánicas y químicas. Los conjuntos líticos incluyen herramientas móviles, adaptadas a un estilo de vida móvil que incluye ocupaciones humanas cortas y temporales en la cueva de Azokh, afectadas claramente por el uso de la cueva por grandes carnívoros. / Azokh Cave is a Middle Pleistocene to Holocene site in Nagorno Karabagh (Southern Caucasus). The geographic region forms a corridor linking Africa, Europe and Asia, and was important for early hominin and other animal expansion. The study is based on detailed, systematic analyses of raw material, techno-typology, function, and post-depositional alteration of lithic assemblages recovered from the upper sedimentary sequence of the cave (Units V - I) during the 2002 – 2012 excavations. Chronological data indicates an age between 293 – 100 Kyr for these units. Results showed exploitation of different local and non-local raw materials in all units for the production of lithic artefacts, although the range of raw materials is more varied in Unit II. Obsidian is the only raw material originating from distant sources. The lithic assemblages are composed primarily of knapping products with a few cores and some knapping waste. The operative chain is fragmented in all units and for all raw materials. The techno-typological characteristics and chronology of Unit V share similarities with the Acheulo-Yabrudian and Kudaro Acheulean in Southwest Asia. It is Late Acheulean or pre-Mousterian without large-cutting tools. The lithic assemblages of Unit VI and III are too small and cannot be assigned to a particular techno-group at present. The Unit II assemblage with its clear Levallois component and chronology shares similarities with Tabun C, Kudaro-Djruchulian, partly also with the Zagros and Karain Mousterian and is clearly Mode 3 Mousterian of Levallois facies. Some artefacts from different units bear evident use-wear traces, and lithics in all units are affected by different post-depositional alterations, primarily mechanical and chemical. Lithic assemblages included mobile tool kits adapted to a mobile lifestyle indicated by short, seasonal occupations of the cave by hominins, who were nevertheless affected by large carnivore use of the cave.

Al llarg dels segles, el mar Mediterrani, font de recursos i d’intercanvis, ha vist com les societats que s’hi han establert desenvolupaven tècniques per aprofitar les seves riqueses. Alhora, ha estat escenari de continus enfrontaments derivats de la confluència de múltiples factors. La present tesi analitza la política, l’economia i la societat del litoral de la Corona d’Aragó en els segles XVI i XVII amb l’objectiu concret de conèixer l’aprofitament del mar, a partir d’un sistema de pesca: les almadraves. Sicília, Sardenya, València i Catalunya van protagonitzar un complex negoci, d’àmplies expectatives, enfocat a la pesca de la tonyina, que va significar millores tècniques, una nova visió de la vida al litoral, una lluita contra els perills del mar, però sobretot, un impuls econòmic. Les almadraves van contribuir a una organització social pròpia que unia aquests territoris amb uns interessos comuns, que els va portar a cooperar i a competir pels mercats. Totes aquestes relacions van proporcionar una millora en el desenvolupament del mar alhora que, sense saber-ho, constituïen un ric llegat cultural i lingüístic que, sobretot a les illes, constitueix una part important en el conjunt de la història marítima. / En el transcurso de los siglos, el Mediterráneo, como fuente de recursos y de intercambios, ha visto como las sociedades que se establecieron en su litoral desarrollaron técnicas para aprovechar sus riquezas. Al mismo tiempo ha sido escenario de reiterados conflictos derivados de la confluencia de varios factores. La presente tesis analiza la política, la economía y la sociedad del litoral de la Corona de Aragón en los siglos XVI y XVII con el objetivo concreto de conocer el aprovechamiento del mar, a partir de un sistema de pesca: las almadrabas. Sicilia, Cerdeña, Valencia y Cataluña protagonizaron un complejo negocio, con amplias expectativas, que se centraba en la pesca del atún y que significó una notable evolución tecnológica, una nueva visión de la vida en el litoral, una lucha contra los peligros del mar, pero por encima de todo, un impulso económico. Las almadrabas han contribuido a estructurar una organización social propia que conectaba unos territorios con intereses comunes, que les llevó a cooperar y a competir por los mercados. Estas relaciones proporcionaron una mejora en el desarrollo del mar, al mismo tiempo que, sin saberlo, contribuyeron a enriquecer el legado cultural y lingüístico que, sobre todo en las islas, constituía una parte importante en el conjunto de la historia marítima. / Over the centuries, Mediterranean Sea has been a strategic and resource site. So as to exploit its riches, large variety of techniques was developed. However, Mediterranean Sea also witnessed constant clashes during this period for its interest. This thesis analyzes the coast of the Crown of Aragon from its politics, economy and society, with a specific aim; acknowledge sea profit during sixteenth and seventeenth centuries, while a certain kind of tuna fishing called almadraba was applied. Sicily, Sardinia, Valencia and Catalonia took part in this broad business, which meant the need in technical improvements and a struggle against the dangers of the sea. But it especially promoted life near the coast and an economic boost. All these regions used to have in common a characteristic social organization according their interests, which led them to cooperate but also compete in the markets. It also meant culture and linguistics enrichment. All in all, this kind of trap fishery is a remarkable part in those islands maritime history.

"La matèria artúrica en la literatura catalana medieval i les seves connexions europees" vol explorar les possibilitats d’aquesta matèria més enllà de l’esfera estrictament catalana. En primer lloc, es proposa l’anàlisi de tots els treballs de Chrétien de Troyes, un autèntic mestre de la “conjointure”, que establí les bases per al posterior desenvolupament de la matèria artúrica. A més, l’últim dels seus "romans", que restà inacabat, proporcionà una excel·lent font d’inspiració per a la següent generació d’escriptors, a la vegada que el Graal va esdevenir el gran misteri capaç de fer-se amb més d’una solució. El fascinant procés de transformació del Graal ens mena cap a la literatura catalana amb una forta convicció que ha d’haver alguna cosa més que allò que realment conservem. Quatre casos (La Stòria del Sant Grasal, els fragment del Tristany, La Faula de Guillem de Torroella i La Tragèdia de Lançalot de Mossèn Gras) exemplifiquen diferents resultats de la difusió a través de tota Europa de les històries del rei Artús i els cavallers de la Taula Rodona. Les conclusions sobre això són clares: potser el material seleccionat pugui ésser ampliat, però hem de pensar que el profund coneixement del context històric de l’època, els treballs codicològics i l’estudi dels manuscrits escrits en altres llengües són les assignatures pendents en aquesta qüestió. / "La matèria artúrica en la literatura catalana medieval i les seves connexions europees" quiere explorar las posibilidades de esta temática más allá del ámbito estrictamente catalan. Para hacerlo, la tesis propone analizar todos los trabajos de Chrétien de Troyes, un auténtico maestro de la “conjointure”, que estableció las bases para el posterior desarrollo de la materia artúrica. Además, el último de sus "romans", que quedó inacabado, proporcionó una excelente fuente de inspiración para la siguiente generación de escritores, al mismo tiempo que el Grial se convirtió en el gran misterio capaz de dar con más de una solución. El fascinante proceso de transformación del Grial nos conduce hacia la literatura catalana con una fuerte convicción que tiene que haber alguna cosa más que lo que realmente se ha conservado. Cuatro casos (La Stòria del Sant Grasal, los fragmentos del Tristany, La Faula de Guillem de Torroella y La Tragèdia de Lançalot de Mossèn Gras) ejemplifican diferentes resultados de la difusión por toda Europa de las historias del rey Arturo y sus caballeros de la Tabla Redonda. Las conclusiones sobre esto son claras: quizás el material seleccionado pueda ser ampliado, pero tenemos que pensar que el profundo conocimiento del contexto histórico de la época, los trabajos codicológicos y el estudio de los manuscritos escritos en otras lenguas son las asignaturas pendientes sobre esta cuestión. / "La matèria artúrica en la literatura catalana medieval i les seves connexions europees" wants to explore the possibilities of this subject beyond the Catalan sphere. First, it is proposed the analysis of all works of Chrétien de Troyes, a truly master of “conjointure”, that established the bases of the later development of Arthurian Matter. In addition, the last of his "romans", without a proper end, provided an excellent background to the next generation of writers, and the Grail became a huge mystery with a more than one solution. The fascinating process of Grail’s transformation leads us to the Catalan literature with a strong certitude that it had to be more than what we actually preserve. Four cases (La Stòria del Sant Grasal, the Tristan fragments, La Faula of Guillem de Torroella and La Tragèdia de Lançalot of Mossèn Gras) exemplifies different results of the spread across Europe of the stories about King Arthur and the Knights of the Round Table. The conclusions on this topic are clear: maybe the selected material for this work can be enlarged, but we must keep in mind that a detailed knowledge of historical context, the codicology works and the study of other language’s manuscripts are the pending issues in this subject.

La tesi doctoral "Vers una gestió territorial del regadiu. Model i aplicació a tres casos d’estudi de l’Europa meridional" aprofundeix en la gestió del regadiu des d’una perspectiva territorial, tot definint i aplicant el Model de Gestió Territorial del Regadiu i aplicant una metodologia basada en l’anàlisi qualitativa. La recerca ha radiografiat la gestió de tres canals de regadiu de caràcter multifuncional (canal Segarra-Garrigues, Lleida; canal de la Neste, Hautes-Pyrénées; i canal de la Muzza, Lombardia) a partir de l’anàlisi de la naturalesa de cadascuna de les parts interessades, identificant així els reptes que afronta cada model de gestió a curt i mig termini i extrapolant-ne bones pràctiques.Els resultats obtinguts posen de manifest com la contraposició d’interessos, demandes, prioritats i relacions de poder està estretament lligada al reconeixement mutu entre actors així com a la seva representativitat dins del model de gestió del canal de regadiu. / The thesis "Territorial management of irrigation: model and application in three case studies from Southern Europe" explores the management of irrigation from a territorial perspective and based on qualitative analysis of the assumptions contained in three Southern European case studies where converge conflicting values and functions of irrigation practice (the Segarra-Garrigues canal, Lleida; the Neste canal, Hautes-Pyrénées; and the Muzza canal, Lombardia) and from the study of the nature of each stakeholder, identifying the challenges that each model of management facing in the short and medium term and extrapolating best practices. The results show how the contrast of interests, needs, priorities and power relations is closely linked to mutual recognition between stakeholders as well as their representation in the management model of each irrigation canal.