Die Dissertation befasst sich mit der Erweiterung und Anwendung des allgemeinen räumlichen Gleichgewicht- und Transportmodells RELU-TRAN (Anas und Liu, 2007) und analysiert verschiedene verkehrs- und klimabezogene Politikmaßnahmen (Tempo-30 in Städten, Infrastrukturqualität, Anpassung an den Klimawandel) in einer Stadtökonomie.

Ethiopia is an agrarian country dominated by subsistence farming which is highly vulnerable to climate change. This study was therefore carried out to assess smallholder farmers’ perceptions of climate change and adaptation strategies followed to prevent vulnerability to climate change in the Medium and Upper highlands of the Amhara region of Ethiopia. Data was collected from 300 sample smallholder farmers using questionnaire, key informant interviews, and Focus Group discussions with farmers and experts. The survey result showed that households differ in terms of asset endowments, vulnerability, and coping and adaptation capability to climate change. About 87.3% noticed climatic change and their perception of climatic variable attributes indicated about 75% felt a decline in the amount of rainfall, 52.6% stated early onset, about 66.6 % showed late on set, 84% expressed poor distribution of rainfall, high temperature (83.7%) and desiccating wind (52.7%). The major adaptation strategies employed by the majority of small holder farmers included enhancing traditional irrigation, use of drought tolerant and early maturing varieties, converting farm land to tree growing and relay cropping immediately after harvesting. The coping strategies to climate variability are largely related to migrating to urban areas, engaging in daily work, selling of fuel wood and asset while mitigation measures have focused on ecosystem rehabilitation. “Multi Nominal Logit” (MNL) model analysis indicated gender, education, off farm activity, farm size, ownership of oxen, farmer to farmer extension, access to credit and information on climate change as determinants of adaptation to climate change and variability. Institutional support to farmers’ efforts to adapt to climate change is generally weak. The overall analysis leads to conclude that despite the presence of awareness on climate change and its likely impacts on livelihoods of the smallholder farmer, development intervention at local level are not systematically designed to address the problems of the resource poor farmers and environmental challenges. In the immediate future there is an urgent need to capitalize on existing awareness, document, package and disseminate successful adaptation interventions to farmers. As a long term solution it is recommended that institutions in charge of climate change need to develop a national drought and climate change management strategic plan with full accountability to facilitate ecosystem development, resilience against climate change and ultimately improvements in the livelihood of farmers. Such interventions could potentially be achieved by taking practical measures on policy support and Institutional building for climate change, knowledge management on adaptation to climate change, filling technological gaps related to agriculture including livestock husbandry in the context of climate change, applying innovative local level participatory land use planning and promoting livelihood diversification initiatives that could enable small holder farmers create assets to enhance their livelihoods. / Environmental Sciences / D. Phil. (Environment Management)

One of the main challenges in promoting rainwater management into practise is the fact that it was not recognized as an interdisciplinary issue. We should seek ways how to open the problem to other professions, specially for architects and urban planners, who are the key element of its farther development. This work analyzes the reasons of this unsatisfactory state of rainwater management in the Czech Republic and it defines the possible ways how to remedy this state and outlines scenarios of its further development. The default document of the work is czech technical standard "TNV 75 9010 Hospodaření se srážkovými vodami". The new methodological guide, which is part of this work, is based on it. The work extends the range of measures which are mentioned in the standard. It brings new ways for assessing the benefits of the various measures to streamline the application of rainwater management measures in urban space.

Tesis por compendio / [ES] La agricultura a pequeña escala en América Central, región donde se esperan fuertes cambios en las temperaturas y patrones de lluvias, sostiene el empleo y la seguridad alimentaria de las familias rurales. La adaptación al cambio climático es, por ende, altamente prioritaria. Esta investigación analiza la vulnerabilidad al cambio climático y la capacidad adaptativa de los medios de vida agrícolas a pequeña escala en la región en dos niveles. El primer análisis usa información pública de municipios de cuatro países, mientras el segundo se basa en procesos participativos en cinco microcuencas de la vertiente del Pacífico. Esta investigación incluye también una evaluación de productos de información agroclimática para gestionar los impactos del cambio climático en la producción agrícola y la seguridad alimentaria en Guatemala. El primer análisis muestra, en primer lugar, que los municipios que están en zonas de frontera agrícola o propensas a la sequía tienden a tener menor capacidad adaptativa, en contraste con la capacidad adaptativa más alta de los que están cerca a zonas urbanas y rutas de comercio. En segundo lugar, muestra que los grupos de municipios con menos satisfacción de necesidades básicas tendieron también a tener menor desempeño en los indicadores de acceso a la innovación y su puesta en práctica. Por último, muestra que los grupos de municipios que más incentivos agrícolas han recibido no tienen necesariamente una mayor capacidad adaptativa. Los resultados sugieren que los proyectos y programas de adaptación al cambio climático en la región deben considerarse un espectro de estrategias, y que la metodología propuesta puede apoyar el establecimiento de prioridades geográficas y la identificación de estas estrategias. El segundo análisis muestra diferencias fundamentales entre diferentes medios de vida agrícolas, en especial en su capacidad adaptativa. Los capitales humano y social mostraron amplias diferencias entre medios de vida que tienen acceso a la tierra y el agua, y los que dependen del arriendo de la tierra y de la venta de mano de obra. Aunque en todos los sitios hay algún nivel de incentivos y asistencia técnica, estas ayudas no necesariamente responden a las necesidades de adaptación de las familias agricultoras. Las medidas de adaptación implementadas y propuestas incluyen medidas incrementales y transformacionales, y existe conciencia en las familias agricultoras de la importancia de fortalecer los capitales no físicos para la viabilidad y sostenibilidad de las medidas de adaptación, y no solo el capital natural y construido. Estos resultados confirman que los programas de adaptación deben considerar un espectro amplio de estrategias y las necesidades a nivel local para una mejor inversión de recursos. La evaluación de productos de información agroclimática muestra progresos en la gestión de la variabilidad del clima en Guatemala, pero también que los productos destinados a apoyar decisiones para gestión de la agricultura y la seguridad alimentaria a nivel local requieren cambios en las prácticas institucionales de compartir y producir información más útil y oportuna. Esta tesis intenta poner en valor diferentes fuentes de información y conocimiento para la adaptación al cambio climático, en una región donde es frecuente que se atribuya la falta de decisiones oportunas y objetivas a su ausencia y baja calidad. Las propuestas metodológicas tratan de identificar opciones para el mejor uso de los recursos disponibles y esfuerzos para apoyar la adaptación de la agricultura a pequeña escala en América Central. / [CA] L'agricultura a petita escala a Amèrica Central, una regió on s'esperen canvis bruscos de les temperatures i dels patrons de pluges, sosté l'ocupació i la seguretat alimentària de les famílies rurals. L'adaptació al canvi climàtic és, per tant, altament prioritària. Aquesta investigació analitza la vulnerabilitat front al canvi climàtic i la capacitat adaptativa dels mitjans de vida agrícoles a petita escala de la regió en dos nivells. La primera anàlisi usa informació pública de municipis de quatre països, mentre que la segona es basa en processos participatius en cinc microconques del vessant del Pacífic. Així mateix, aquesta investigació inclou una avaluació de productes d'informació agroclimàtica per tal de gestionar els impactes del canvi climàtic sobre la producció agrícola i la seguretat alimentària a Guatemala. La primera anàlisi mostra, en primer lloc, que els municipis de les zones de frontera agrícola o propenses a la sequera tendeixen a tindre menor capacitat adaptativa, tot contrastant amb la capacitat adaptativa més elevada d'aquells municipis que són a prop de zones urbanes i de rutes comercials. En segon lloc, trobem que els grups de municipis amb menys satisfacció de necessitats bàsiques van tendir també a obtenir resultats inferiors en els indicadors d'accés a la innovació i la seua aplicació. Per últim, observem que els grups de municipis que han rebut més incentius agrícoles no tenen necessàriament una major capacitat adaptativa. Els resultats suggereixen que els projectes i els programes d'adaptació al canvi climàtic a la regió han de considerar tot un espectre d'estratègies, i que la metodologia proposada pot donar suport a l'establiment de prioritats geogràfiques i la identificació d'aquestes estratègies. La segona anàlisi mostra diferències fonamentals entre diferents mitjans de vida agrícoles, sobretot pel que fa a la seua capacitat adaptativa. Els capitals humà i social van mostrar àmplies diferències, d'una banda, entre els mitjans de vida que tenen accés a la terra i a l'aigua i, de l'altra, aquells que depenen de l'arrendament de la terra i de la venda de mà d'obra. Malgrat que a tot arreu existeix algun nivell d'incentius i assistència tècnica, aquestes ajudes no responen necessàriament a les necessitats d'adaptació de les famílies agrícoles. Les mesures d'adaptació implementades i proposades inclouen mesures incrementals i transformacionals, i les famílies agrícoles són conscients de la importància d'enfortir els capitals no físics de cara a la viabilitat i la sostenibilitat de les mesures d'adaptació, i no sols el capital natural i construït. Aquests resultats confirmen que els programes d'adaptació han de considerar un espectre ampli d'estratègies d'adaptació i les necessitats en l'àmbit local, per tal d'aconseguir una millor inversió dels recursos. L'avaluació de productes d'informació agroclimàtica mostra progressos en la gestió de la variabilitat del clima a Guatemala, però també que els productes destinats a donar suport a decisions per a la gestió de l'agricultura i la seguretat alimentària en l'àmbit local requereixen canvis en les pràctiques institucionals a l'hora de compartir i de transferir informació més útil i oportuna. Aquesta tesi intenta posar en valor diferents fonts d'informació i de coneixement que faciliten l'adaptació al canvi climàtic, en una regió on és freqüent que s'atribuïsca la falta de decisions oportunes i objectives a la seua absència o baixa qualitat de les mateixes. Les propostes tracten d'identificar opcions que permeten millorar l'ús dels recursos disponibles i dels esforços per tal de donar suport a l'adaptació de l'agricultura a petita escala a Amèrica Central. / [EN] Smallholder agriculture in Central America, a region where marked changes in temperature and rainfall patterns are expected, sustains employment and food security for rural households. Adaptation to climate change is therefore a high priority. This research analyses the vulnerability to climate change and the adaptive capacity of small-scale agricultural livelihoods in the region at two levels. The first analysis uses public information from municipalities in four countries, while the second is based on participatory processes in five micro-watersheds on the Pacific slope. This research also includes the evaluation of agro-climatic information products that are intended to support the management of the impacts of climate change on agricultural production and food security in Guatemala. The first analysis shows, first, that municipalities that are in agricultural frontier or drought-prone areas tend to have lower adaptive capacity, in contrast to those that are close to urban areas and trade routes. Secondly, it shows that groups of municipalities with less satisfaction of basic needs also tended to perform less well on indicators of access to and implementation of innovation. Finally, it shows that groups of municipalities that have received more state agricultural incentives do not necessarily have higher adaptive capacity. The results suggest that climate change adaptation programs and projects in the region should consider a spectrum of adaptation strategies, and that the proposed methodology could support the geographic prioritisation and identification of these strategies. The second analysis showed fundamental differences between different agricultural livelihoods, especially in their adaptive capacity. Human and social capitals showed wide differences between livelihoods that have access to land and water, and those that rely on renting land and selling labour. While there was some level of incentives and technical assistance in all sites, there were also differences in access to this support, which do not necessarily respond to the adaptation needs of farming families. The adaptation measures implemented and proposed include incremental and transformational measures, and there is awareness among farming families of the importance of strengthening non-physical capital for the viability and sustainability of adaptation measures, and not only natural and built capital. These results confirm that adaptation programmes should consider a broad spectrum of adaptation strategies and needs at the local level for better investment of resources. The evaluation of agroclimatic information products shows progress in managing climate variability in Guatemala, but also that products aimed at supporting decisions for agriculture and food security management at the local level require changes in institutional practices to share and produce more useful information. This thesis attempts to highlight different sources of information and knowledge for climate change adaptation in a region where the lack of timely and objective decisions is often attributed to their absence or low quality. The methodological proposals seek to identify options for the best use of available resources and efforts to support adaptation in smallholder agriculture in Central America. / Bouroncle Seoane, CM. (2023). Vulnerabilidad y capacidad adaptativa de la agricultura a pequeña escala en América Central: brechas actuales y elementos para la gestión de información de sequías y otros fenómenos del cambio y variabilidad climática [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/199547 / Compendio

För att möta kommande klimatförändringar behövs klimatanpassning vilket innebär att skydda samhället mot klimatförändringarna och ta tillvara eventuella möjligheter. Olika länder har tillämpat olika sätt att styra anpassning, vilka generellt kan delas in i top-down och bottom-up styrning. Dessa styrformer generar olika problem och möjligheter för implementering. Till exempel så brister ofta styrning genom top-down implementeringen på lokal nivå, medan bottom-up ofta försvåras av att lokala aktörer saknar resurser i implementering. I denna litteratur och dokumentsbaserade studie undersöker vi aktuell forskning och policydokument för att med stöd av Environmental Governance-teorin, klargöra styrningsformernas uppbyggnad, effektivitet, problem och möjligheter. Länderna Sverige, Finland och Holland är i fokus då de tillämpar olika styrformer och har kommit relativt långt i implementeringen av klimatanpassning. Resultaten visar bland annat att en kombinerad modell där båda styrformerna används är den bästa för att styra klimatanpassning. Det finns också skillnader, top-down tenderar att sakna tydliga riktlinjer från nationell nivå, medan bottom-up ofta är drabbat av brist på ekonomiska resurser, styrmedel och informationsmedel. Men styrformerna har även likheter som problem med att inkludera privata aktörer i implementering av anpassning. / In order to manage anticipated effects from future climate change, adaptation is needed. Which implies protecting society against risks and take advantage of possible new opportunities. Different countries, are using different methods to steer adaptation, which generally can be described the top-down and bottom-up approaches. However, there are different problems and opportunities with those arrangements. For example, control through top-down is often weak in implementation at local level, while on the other hand local actors in the bottom-up system often lacks resources to carry out implementation. In this literature- and document study, we examine current research and policy document with the support of the Environmental Governance theory, in order to clarify the structure, effectiveness, problems and opportunities of this steering approaches for the implementation of adaptation. The countries Sweden, Finland and Netherlands, were selected as case countries since they have chosen different approaches and have relatively developed climate adaptation systems. The results show, among other things, that a combined model in which both control methods are used is the best model to guide adaptation. There are also differences, top-down tend to lack clear guidelines from the national level, despite the national plans, while the bottom-up system often is affected by lack of financial resources, instruments and information resources. But those arrangements also have similarities, such as problems with the inclusion of private actors in the implementation of adaptation.