Un dels principals reptes de l'actual sistema universitari espanyol, és el d'incrementar substancialment el nombre de persones competents en investigació i innovació, tant dins com fora dels àmbits acadèmics, fet que es vol aconseguir mitjançant la creixent incorporació de doctors en industries i empreses . Aquest canvi d'expectatives professionals en la figura del doctorat, les quals fins a la data estaven majoritàriament orientades a la permanència en la pròpia institució universitària, obliga a considerar l'empleabilitat dels doctors com un objectiu essencial de les universitats, el qual, a curt termini, haurà de proporcionar indicadors del nivell de qualitat dels programes acadèmics de doctorat. Les universitats espanyoles hauran de desenvolupar nous mapes de competències per a la formació dels doctors, vinculant la seva etapa prèvia formativa de màster, orientats a potenciar la seva nova empleabilitat, la qual a partir d'ara, s'haurà de desenvolupar en un entorn laboral més competitiu, internacional i divers, que el del món acadèmic tradicional. L'objectiu principal del present estudi és el de concretar quin ha de ser aquest model competencial, que ha d'afavorir l'empleabilitat internacional dels alumnes de postgrau, centrant la recerca en les competències específicament personals o de personalitat, fet que li dona un enfocament diferencial. El model competencial que es deriva de la recerca, sorgeix com a resultat de la revisió bibliogràfica existent, la qual es veu completada amb les opinions i percepcions dels actors que generen l'ocupació (ocupadors locals enquestats, N=151), fet que incorpora al model una perspectiva diferenciada dels models que s'estan implantant de forma majoritària en les universitats espanyoles, els quals parteixen de la detecció de competències fetes des de la pròpia universitat, sota una visió principalment acadèmica. La recerca es completa amb els resultats de l'avaluació de les principals competències identificades en el model competencial teòric-empíric resultant, en una mostra d'alumnes de postgrau de la Universitat Rovira i Virgili (N=314), mitjançant un test psicotècnic d'avaluació de competències laborals, amb propietats psicomètriques validades per a la població espanyola. Les aportacions fonamentals de la tesi es concreten en les següents: 1. Un model teòric/empíric de competències personals per a l'empleabilitat internacional dels alumnes de postgrau. 2. Conèixer quines competències són prioritàries pels ocupadors del nostre territori, a l'hora de reclutar futurs empleats amb estudis de postgrau. 3. Conèixer, en opinió dels ocupadors, el valor que atorguen a la formació doctoral. 4. Avaluar el nivell d'assoliment competencial dels alumnes de postgrau de la URV, de les competències identificades com a fonamentals dins del model. 5. Determinar quines competències del model poden ser predictores d'altres. 6. Aportar orientacions a implementar en el currículum competencial dels futurs postgraduats de la URV.

La tesis doctoral va dirigida a llenar una vertiente del Derecho Eclesiástico del Estado; en concreto, el conocimiento, estudio y análisis de las relaciones jurídicas habidas entre las confesiones religiosas y las administraciones públicas en Lérida de 1930 a 1985.Un primer capítulo está dedicado al análisis histórico basado en el contexto sociopolítico de las relaciones entre las confesiones religiosas y las administraciones públicas en Lérida de 1930 a 1985.Como es de suponer, la pluralidad de regímenes políticos que durante este período de tiempo ha conocido el Estado español ha influido de forma notable en dichas relaciones. Por ello no es difícil imaginar que la dinámica entre las confesiones religiosas y las administraciones públicas en Lérida no ha sido ajena, al menos totalmente, a las premisas ideológicas de los diferentes gobiernos que han constituido la España contemporánea.En la elaboración de este primer capítulo, he creído conveniente diferenciar entre los siguientes períodos:1. El primer período está dedicado al análisis del contexto español en el decenio 1930-1940.2. El segundo período va dirigido a analizar las relaciones entre las confesiones religiosas y las administraciones públicas en Lérida de 1930 a 1938.3. En el tercer período se analizan las relaciones entre las confesiones religiosas y las administraciones públicas en Lérida de 1938 a 1975.4. Y el cuarto y último período analiza las relaciones entre las confesiones religiosas y las administraciones públicas en Lérida de 1975 a 1985.Un segundo capítulo está ordenado a analizar los instrumentos jurídicos que configuran la actividad jurídico-negocial, que forma parte de las relaciones que durante el período comprendido entre 1930 y 1985 mantuvieron las administraciones públicas y las instituciones eclesiásticas para poder determinar desde la perspectiva jurídica la calificación de aquéllos.La tarea no ha resultado nada fácil, pues poder establecer la línea divisoria, clara y diáfana, a la hora de calificarlos de uno u otro modo, tiene sus dificultades.La dificultad básicamente ha consistido en calificarlos o bien como contratos de naturaleza administrativa o bien como contratos de naturaleza civil.Después de analizar si cada uno de los elementos que configuran la doctrina pluralista del contrato administrativo como son la noción de servicio público, la desigualdad entre las partes y el interés público, se contemplaban o no en los instrumentos suscritos entre las administraciones públicas y las instituciones eclesiásticas en Lérida de 1930 a 1985, la conclusión que se deduce de dicho análisis consiste:En que la actividad jurídico-negocial que han mantenido las administraciones públicas, como son el Ayuntamiento de Lérida y la Diputación Provincial de Lérida, con los institutos religiosos son un claro reflejo de la unión absoluta que existía entre aquéllas y la Iglesia católica.Así vemos como los contratos de contenido patrimonial, suscritos entre las diferentes instituciones, son en su mayoría de naturaleza civil, a pesar de que una de las partes contratantes en todos ellos sea una administración pública.El porqué se ha acudido al ámbito del Derecho Civil para la concreción contractual del fondo de los contratos se debe a que las administraciones públicas no quisieron someter a las instituciones eclesiásticas al Derecho Administrativo, siempre más complejo que el civil, debido a la prerrogativa que a favor de aquéllas subyacía.En este contexto negocial hay que señalar que de él no sólo se beneficiaban las instituciones eclesiásticas contratantes, sino que también en ocasiones las administraciones públicas resultaron beneficiadas, sobre todo en aquellos negocios jurídicos en que a las administraciones públicas les resultaba más rentable contratar al instituto religioso de las Hijas de la Caridad de San Vicente de Paúl, que no sustituirlo por otras personas no adscritas a alguna institución eclesiástica, para que prestaran sus servicios en los establecimientos de beneficencia, dependientes de la Diputación Provincial de Lérida. Por otra parte, también es cierto que existen antecedentes históricos que la Diputación Provincial debe respetar en todo momento.Un tercer capítulo está dedicado al estudio de las administraciones públicas en el ámbito local y las confesiones religiosas en el contexto de la Constitución de 1978 y su perspectiva de futuro en Lérida.En este orden de cosas, los nuevos principios informadores del Derecho Eclesiástico del Estado Español inciden directamente en las relaciones que las administraciones públicas en el ámbito local deben mantener con las confesiones religiosas en materias de interés común. Por ello, el propósito de este tercer capítulo es hacer un deslinde de competencias y analizar a la luz de éstas cómo son y cómo pueden llegar a ser en un futuro, en Lérida, las relaciones entre las administraciones públicas y las confesiones religiosas, de acuerdo con los nuevos principios informadores del Derecho Eclesiástico del Estado, sobre todo en aquellas materias que pueden ser causa de atracción de competencias, susceptibles de generar una dinámica de relaciones entre aquéllas. En este sentido, las materias que pueden ser causa de atracción de competencias básicamente son:a) El patrimonio histórico-artístico.b) La enseñanza religiosa.c) La asistencia religiosa en establecimientos penitenciarios.d) La asistencia religiosa en establecimientos hospitalarios.e) La asistencia religiosa en establecimientos de beneficencia.f) La financiación de las confesiones religiosas.Después de analizar el deslinde de competencias en todas estas materias, respecto a la Administración del Estado, de la Comunidad Autónoma de Cataluña y de las entidades locales de Lérida, en conexión directa con los principios informadores del Derecho Eclesiástico del Estado, vemos cómo en la mayoría de las materias de interés común se produce una inadecuación del principio de igualdad.Para subsanar dicha anomalía, concluimos que sería conveniente que, en espera de que se firmen los acuerdos marco de cooperación, entre el Estado y las confesiones religiosas a no católicas, a nivel provincial se suscribieran acuerdos en aquellas materias que pueden ser de interés para ambas partes, consiguiendo con ello que los principios constitucionales y los principios informadores del Derecho Eclesiástico del Estado dejen de ser una mera declaración programática y pasen a ser una realidad.TESIS PRESENTADA Y LEÍDA POR EL DEPARTAMENTO DE DERECHO PRIVADO Y ECONÓMICO DE LA FACULTAD DE DERECHO DEL ESTUDI GENERAL DE LLEIDA

L'objecte d'estudi d'aquest treball d'investigació són els alts càrrecs de l'Administració catalana. L'article 5.3 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d'organi tzació, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, considera alts càrrecs els secretaris generals i els directors generals. És, doncs, un estudi sobre elits polítiques de l'Administració i, per tant, s'insereix dins l'àmbit de la ciència política. No s'estudien, en canvi, ni les elits governamentals (els consellers) ni les elits funcionarials (els alts funcionaris).A més, no s'han estudiat tota els alts càrrecs des del 1980 fins avui, sinó aquells que ho eren durant el primer trimestre del 1992, és a dir, al final de la tercera legislatura: un total de 81. És un estudi, doncs, sobre alts càrrecs en actiu, tot i que els que han estat objecte d'estudi signifiquen gairebé el 50% del total de persones que han estat secretaris generals o directors generals des del 1980 fins al 1994. Després de gairebé dotze anys de funcionament de I'Administració catalana, es pot parlar d'una Administració consolidada; amb maduresa política, econòmica i administrativa. Estudiar una administració consolidada permet arribar a conclusions més sòlides i permet comparar els resultats obtinguts amb els d'administracions d'altres comunitats autònomes o d'altres països amb més tradició administrativa.El mètode que s'utilitza en l'estudi és l'entrevista personal amb un qüestionari tancat. El qüestionari dissenyat té 86 preguntes, estructurades en quatre grans blocs, i la mitjana de duració de les entrevistes va ser d'una hora i mitja. Un primer bloc fa referència a la formació professional dels alts càrrecs a la definició que fan dels diversos càrrecs polítics de l'administració i a les "actituds administratives". Són preguntes que ens permeten respondre quin és el perfil professional dels alts càrrecs: d'on provenen professionalment, quin perfil professional consideren que tenen i quin consideren que haurien de tenir. El segon bloc és el que fa referència a la percepció que tenen els alts càrrecs sobre el funcionament de l'Administració i s'incideix en tres aspectes fonamentals: en el procés decisional, en els conflictes i en l'agenda política dels alts càrrecs. El tercer bloc, sobre dades sòcio-demogràfiques, és el més extens. En aquest bloc trobem dades d'identitat personal, dades sobre el nivell i el tipus de formació acadèmica i sobre el lloc on s'han fet aquests estudis, sobre els antecedents familiars i sobre actituds. En el darrer bloc hi ha qüestions sobre l'opinió, la formació i la filiació polítiques dels alts càrrecs.No oblidem que són elits polítiques i que, per tant, interessa saber quina és l'opinió deIs alts càrrecs sobre alguns aspectes del funcionament del sistema polític català. A més, en aquest últim bloc es fa molt d'èmfasi en la filiación política dels alts càrrecs i en el "grau de militància".Dels 81 alts càrrecs objecte d'estudi han estat entrevistats 77, és a dir, el 95%. Aquest percentatge fa que el resultat de l'anàlísi de les respostes sigui molt fiable, ja que no es treballa sobre una mostra sinó prácticamente sobre el cens.Pel que fa a les dades sòcio-demogràfiques, cal parlar, respecte al lloc de naixement, de catalanitat (a Catalunya) i de centralitat (a Barcelona), és a dir, d'un origen català i urbà de l'elit politica de l'administració catalana. L":eda.t mitjana se situa en els 47 anys, la majoria estan casats i la mitjana de fills és de 2'3. Pel que fa a la presència de la dona en llocs de responsabilitat política dins de l'Administració catalana, es pot dir que és molt baixa (no arriba ni al 10%). Finalment, la gran majoria dels alts càrrecs residiesen en els districtes més rics de la ciutat de Barcelona (a l'Eixample i, sobretot, a Sarrià-Sant Gervasi).La majoria dels alts càrrecs procedeixen de famílies catalanes, catalanistes, religioses, polititzades, republicanes i benestants. A més. l'Administració catalana està dirigida per una primera generació de persones professionalmentvinculades a l'Administració, ja que els alts càrrecs, a diferència de les elits administratives d'altres països, no provenen de famílies vinculades professionalment a l'Administració.Quant a les principals actituds dels alts càrrecs, la majoria diuen que pertanyen a la classe social mi tjana (tot i que n'hi ha un terç que consideren que pertanyen a la classe social mitjana alta), són catòlics practicants, se senten únicament catalans (i, per tant, gens espanyols) i, en l'eix esquerra-dreta, se situen en posicions de centre.Respecte a la formació acadèmica, cal destacar un nivell força elevat: prácticamente tots tenen estudis universitaris, gairebé una quarta part han estudiat dues carreres, més del 80% han fet altres estudis d'especialització i més d'una quarta part han fet estudis complementaris a l'estranger. Com passa en moltes altres administracions, hi ha predomini dels juristes i dels economistes. Tot i que la majoria han rebut la seva formació universitària a la Universitat de Barcelona i, més concretament, a la Facultat de Dret, l'aspecte que més distingeix els alts càrrecs des del punt de vista del lloc on han rebut la seva formació acadèmica, potser no el trobem tant en la seva formació universitària com en un nivell inferior: en el fet d'haver estudiat el batxillerat als jesuïtes o als escolapis. Són, doncs, "jesulapis".Pel que fa al perfil professional, l'Administració catalana està dirigida per generalistes que legitimen tècnicament el seu càrrec. A més, els secretaris generals tenen un perfil político-generalista i els directors generals un de tècnico-especialista. La meitat dels alts càrrecs abans d'entrar a l'.Administraciótreballaven en el sector privat i un de cada cinc ha tingut o té un càrrec públic electiu. Quant a la funcionarització dels alts càrrecs, es pot dir que la majoria no són funcionaris i que, tot i que la majoria han fet carrera dins de l'Administració, pràcticament tots han fet una carrera meteòrica.Els partits que governen Catalunya tenen un paper molt important com a font de proveiment d'alts càrrecs. De cada tres alts càrrecs, n'hi ha dos que estan afiliats (a Convergència o a Unió) i un que no ho està (que és "independent"). A més, pràcticament tots els que estan afiliats, primer van entrar al partit i després a l'Adminiótració, i la majoria van entrar al partit més de cinc anys abans d'entrar a l'Administració. És a dir, primer es fa carrera dins del partit i després s'entra a l'Administració. Però, a més de militants històrics, els alts càrrecs afiliats es poden considerar persones influents en els seus respectius partits, ja que una gran majoria han assistit a tots els congressos des que són militants i n'hi ha molts que han ocupat un càrrec en el partit. Hi ha, doncs, un transvasament clar de les elits del partit a les elits de l'Administració. Pel que fa als alts càrrecs que estan afiliats, quasi el 75% pertanyen a Convergència i poc més del 25%, a Unió Democràtica. Per tant, el grup més nombrós d'alts càrrecs és el dels convergents, seguit dels "independents" i, finalment, dels democratacristians.Allò que més defineix ideològicament als alts càrrecs és el nacionalisme. Així, la principal reivindicació política que fan és de més poder polític i ecònòmic per Catalunya, ja que la meitat consideren que els principals problemes de Catalunya són, precisament, el del finançament autonòmic i el d'una millor interpretació de la Constitució i de l'Estatut en benefici dels interessos de Catalunya. A més, pràcticament tots consideren que el Govern central influeix massa a Catalunya i assenyalen com un dels principals objectius el d'assolir una quota més alta d'autogovern. / The focus of this study are those who hold "high posts" in the Catalan Administration, that is to say, the posts of secretary general and director-general (Law 13/1989, of December 14th, concerning the organization, the procedure and the juridical regime of the Administration of the Generalitat de Catalunya). Secretaries general and director general are designated by the Executive Council, or by the Government, according to the advice or the minister. Therefore, we are speaking or posts or political confidence and of which the status of civil servant is not a requisite (so we can qualify them as political elites). I have studied all the high officials that finished the third Iegislation and began the fourth, that is to say, those that were high officials during the first quarter of 1992. At that time, there were a total of sixty-six directors-general and fifteen secretaries-general which constituted the field of study, that is to say, eigthy-one posts.For the study of the high officials or the Catalan Administration l had chosen one or the basic and most common instruments used everywhere in in-depth studies of the political elites: personal interviews based on a questionnaire. l designed a questionnaire with 66 questions gathered in some main blocks: educational training, professional training, political training, sociological data, family antecedents, main attitudes, relations between politics and administration, and their perception of the Administration's functioning and the functioning or the Catalan political system. From these eighty-one high officials, seventy-seven were interviewed: that is to say, 95%. This percentage, which l qualify as an absolute success, makes the analysis or the answers more reliable, since we are not working with a sample, but with almost all the census. The average time of interviews was approximately 90 minutes. By stand their answers l have been able to draw some conclusions about the high officials cursus honorum and about the main characteristics of the Catalan Administration.

El trabajo presente está relacionado con los asuntos que se volvieron temas de discusiones en el nineties, como la Administración Pública brasileña y la mejora de las maneras de dirección. Sin embargo, como mostrado por el proceso de la globalización, no era bastante para reducir el Estado al mínimo; era necesario reconstruirlo para que prevaleciera la transparencia de las acciones, calidad de los servicios y obteniendo de resultados.La administración pública burocrática está mismo-refiriendo y lo al que se apunta es una administración pública directiva se remontado al ciudadano, el tributante que exige una aplicación buena de los recursos públicos. La investigación era cumplida en el año 2001, en una unidad de la Administración Pública Federal del Poder Ejecutivo, puesto en Palmas - Tocantins - Brasil, un estado recientemente-creado. Tenía como objetivo general investigar los instrumentos directivos, aplicando en las compañías privadas, necesario por el medir y la evaluación de las actividades de la administración pública, sin interferir en las Demostraciones de Contabilidad de la Contabilidad Pública, gobernada por la Ley 4.320/64. Los resultados apuntaron eso hay intención de cambios, y éstos están pasando en la administración pública federal, pero los mecanismos usados no son eficaces, aunque los resultados se alcanzan. No hay económico por consiguiente, y en algunos de los medios usados la efectividad no pasa. El mando es necesario, pero no es bastante el mando de la unidad; es aconsejable medir el recurso actividades generadoras que son decir secciones del extremo de la unidad de negocio por obtener información más segura y por usar estos instrumentos para perfeccionar la colección y manejar el proceso directivo con eficacia. Hay la posibilidad de implantación y manutención de un sistema de costos en la Administración Pública, de eso hay un sistema estructurado de información que habría vino a ayudar los anhelos de esa administración y facilita la conducción de la información generada, a traves de las herramientas de coste y su aplicación. Esa aplicación habría terminado al Modelo Propuesto de Administración Estratégica de Costos que serían la Contabilidad Directiva con el uso del Sistema Basado para la Actividad y juntos las técnicas directivas usadas por las compañías privadas con aplicación en la sección pública.

Prenent en consideració la perspectiva evolutiva del concepte de seguretat, realitzen un recorregut sobre les idees que han propiciat un plantejament global i integrador en l’elaboració de les Estratègies de Seguretat adoptades en el nostre entorn geopolític. En tots els àmbits es fa referència a la necessitat d’integrar els diferents elements i actors que formen part de les estructures de seguretat, però es nota a faltar una aposta decidida en aquest sentit. El plantejament objecte de la tesi pretén cridar l’atenció sobre l’esfera local, la qual, a través de les seves pròpies estructures, juga un paper important i de primer nivell, en tot allò concernent a la seguretat. La tesi, se circumscriu a l’àrea de Política de Seguretat i pretén ser una aportació en l’àmbit de la política de seguretat establerta tant a nivell nacional com dels demés nivells administratius i polítics, posant l’accent en l’esfera local i els cossos de seguretat dependents de les mateixes. La hipòtesi de treball pretén posar de manifest la inexistència, i reivindicar la necessitat, d’una Estratègia de Seguretat Local en línia amb els reptes definits en les Estratègies adoptades en l’arc internacional i nacional. Integrar la perspectiva local en el tractament de la seguretat establert des de les Estratègies adoptades per fer front als nous reptes i amenaces, es justifica per sí mateix, tant des d’una perspectiva conceptual com estructural, tenint en compte que és, precisament, en les ciutats, on més es perceben les dinàmiques associades a la seguretat. / Tomando en consideración la perspectiva evolutiva del concepto de seguridad, realizamos un recorrido sobre las ideas que han propiciado un planteamiento global e integrador en la elaboración de las Estrategias de Seguridad adoptadas en nuestro entorno geopolítico. En todos los ámbitos se hace referencia a la necesidad de integrar los diferentes elementos y actores que forman parte de las estructuras de seguridad, pero se echa en falta una apuesta decidida en este sentido. El planteamiento objeto de la tesis pretende llamar la atención sobre la esfera local, la cual, a través de sus propias estructuras, juega un papel importante y de primer nivel, en todo lo concerniente a la seguridad. La tesis se circunscribe al área de Política de Seguridad y pretende ser una aportación en el ámbito de la política de seguridad establecida tanto a nivel nacional como de los demás niveles administrativos y políticos, poniendo el acento en la esfera de la administración local y los cuerpos de seguridad dependientes de las mismas. La hipótesis de trabajo pretende poner de manifiesto la inexistencia, y reivindicar la necesidad, de una Estrategia de Seguridad Local en línea con los retos definidos en las Estrategias adoptadas en el arco internacional y nacional. Integrar la perspectiva local en el tratamiento de la seguridad establecido desde las Estrategias adoptadas para hacer frente a los nuevos retos y amenazas, se justifica por sí mismo, tanto desde una perspectiva conceptual como estructural, teniendo en cuenta que es, precisamente en las ciudades, donde más se perciben las dinámicas asociadas a la seguridad. / Taking into consideration the evolutionary perspective of the concept of security, we do a tour on the ideas that have fueled a global approach and integrator in the elaboration of strategies of security adopted in our geo-political environment. All areas refers to the need to integrate the different elements and actors that are part of the security structures, but will miss a bet decided in this respect. Approach to object of the thesis aims to call attention to the local area, which plays an important role through their own structures, and first level, in all matters relating to security. The thesis is confined to the area of security policy and is intended to be a contribution in the field of the established security policy both nationally as of the other administrative and political levels, putting the accent on the sphere of the local administration and dependent of them security forces. The working hypothesis aims to demonstrate the non-existence, and assert the need for a strategy of Local Security in line with the challenges set out in the strategies adopted in the arc international and national. Integrate local perspective in the treatment of security established since the strategies adopted to cope with new challenges and threats, it justifies itself, both from a conceptual and structural perspective, bearing in mind that it is precisely in the cities, where most are perceived dynamics associated with the security.

La divisió, organització i gestió del territori sobre el qual s'assenten i desenvolupen les activitats humanes són, segons el parer de l'autor, un clar exponent de mòbils transcendentals d'atenció per part de les diverses administracions públiques i dels seus administrats. Convindria inicialment posar de manifest que l'acceptació del principi d'interacció permanent i equilibrada entre l'economia i la geografia constitueix la justificació fonamental de la present tesi doctoral, en tenir ocasió de comprovar el seu autor que les divisions territorials realitzades fins a la data no responien a un tractament metodològic basat en el doble principi d'hipòtesi exclusiva d'equilibri econòmic espacial i metodologia rigorosament objectiva. doncs bé, avui creiem estar tractant un tema d'enorme actualitat en els moments crucials que el Parlament de Catalunya, ha aprovat (2006) un nou estatut d'autonomia i, en qualsevol cas, es planteja una nova organització territorial d'aquesta comunitat autònoma, mentre que a la resta d'Espanya es consolida i perfecciona, amb diverses propostes, l'estructuració autonòmica de l'estat. / La división, organización y gestión del territorio sobre el que se asientan y desarrollan las actividades humanas son, a juicio del autor, un claro exponente de móviles trascendentales de atención por parte de las diversas administraciones públicas y de sus administrados. Convendría inicialmente poner de manifiesto que la aceptación del principio de interacción permanente y equilibrada entre la economía y la geografía constituye la justificación fundamental de la presente tesis doctoral, al tener ocasión de comprobar su autor que las divisiones territoriales realizadas hasta la fecha no respondían a un tratamiento metodológico basado en el doble principio de hipótesis exclusiva de equilibrio económico espacial y metodología rigurosamente objetiva. pues bien, hoy creemos estar tratando un tema de enorme actualidad en los momentos cruciales en que el Parlament de Catalunya, ha aprobado (2006) un nuevo estatuto de autonomía y, en cualquier caso, se plantea una nueva organización territorial de esta comunidad autónoma, mientras que en el resto de España se consolida y perfecciona, con diversas propuestas, la estructuración autonómica del estado. / The division, organization and management of the territory on which the human activities are based and develop are, in opinion of the author, a clear exponent of transcendental reasons for attention on the part of the various public administrations and of those administered. To begin with, it would be convenient to accept the principle that a permanent and balanced interaction between economy and geography constitutes the fundamental justification of the present doctoral thesis. the author could appreciate the necessity of applying this principle after having observed, that the territorial divisions carried out so far did not follow a methodological procedure based on the double principle of exclusive hypothesis of spatial economic equilibrium and rigorously objective methodology. Today we are convinced that we are treating a subject of great actuality and importance as the Parliament of Catalonia has recently (2006) approved a new statute of autonomy and a new territorial organization is likely to be implemented in this autonomous community. on the other hand, in the rest of Spain, the autonomous structuring of the state is being consolidated and perfected through different proposals.

La presente investigación, cataloga, estudia y analiza los llamados Toques o Pitadas de Ordenanaza, musical e históricamente, contextualizando y explicando su uso. Todos ellos divididos en diferentes modalidades para su uso en las Fuerzas Armadas Españolas e interpretados todavía en la actualidad. Así mismo, se catalogan y clasifican organológicamente los instrumentos utilizados para ejecutar dichos Toques, atendiendo a su forma, corte, afinación, material de construcción, etcétera, para conocer más sobre la acústica y organológia de estos. Finalmente, se analizan con detalle los mencionados Toques, para su estudio y catalogación, recogiendo tanto los Toques editados en partituras como los que se conservaron oralmente. Todos ellos se han transcrito y revisado, siendo grabados e interpretados en un CD-Rom por el autor de la Tesis Doctoral y algunos Músicos Militares, teniendo en cuenta las pequeñas variantes de un mismo Toque trasmitido por vía oral. / This research catalogues, studies and examines the so-called bugles or orderly beeps from a musical and historical point of view, contextualizing and trying to explain its use. They have been divided in different forms to be played in the Spanish Armed Forces and they are currently performed. Likewise, the instruments to play these bugles are classified and catalogued according to their size, nature, tuning, manufacturing materials, etc in order to know more about their acoustic and organology. Finally, the aforementioned bugles are analyzed in detail for their study and cataloguing collecting in edited scores and those kept orally. They have been transcribed and revised as well as recorded and performanced in a CD-Rom by the author of the doctoral thesis and some military musicians, taking into account the slight differences of the same bugle transmitted orally.

L'objectiu d'aquesta tesis és esbrinar si el vigent sistema de finançament local garanteix la suficiència financera de les Hisendes Municipals. Per tant, s'analitza si l'actual configuració dels ingressos municipals és l'adequada per tal que els Ajuntaments puguin realitzar les seves funcions i prestar els seus serveis en una situació de suficiència financera. En d'altres paraules, els recursos financers actuals permeten als Ajuntaments cobrir la totalitat de les seves despeses? Per aquest motiu, en primer lloc es realitza una aproximació històrica a la suficiència financera dels Ajuntaments durant el període constitucionalista i, en segon lloc, s'analitzen els principals recursos econòmics de les Hisendes Municipals avui: els tributs propis, la participació en els ingressos de l'Estat i les participacions en els ingressos de les Comunitats Autònomes. El producte de la recerca és un conjunt de propostes de reforma i millora del sistema de finançament local, orientades a la consecució de la suficiència financera de les Hisendes Municipals. / El objetivo de esta tesis es averiguar si el vigente sistema de financiación local garantiza la suficiencia financiera de las Haciendas Municipales. Por consiguiente, se analiza si la actual configuración de los ingresos municipales es la adecuada para que los Ayuntamientos puedan realizar sus funciones y prestar sus servicios en una situación de suficiencia financiera. En otras palabras, ¿los recursos financieros actuales permiten a los Ayuntamientos cubrir la totalidad de sus gastos? En este sentido, en primer lugar se realiza una aproximación histórica a la suficiencia financiera de los Ayuntamientos durante el período constitucionalista y, en segundo lugar, se analizan los principales recursos económicos de las Haciendas Municipales hoy: los tributos propios, la participación en los ingresos del Estado y las participaciones en los ingresos de las Comunidades Autónomas. El producto de la investigación es un conjunto de propuestas de reforma y mejora del sistema de financiación local, orientadas a la consecución de la suficiencia financiera de las Haciendas Municipales. / The primary goal of this thesis is to help determine if current system of local funding allows for the delivery of adequate financial resources to municipalities. This thesis provides an analysis of current configuration of municipal incomes, and the adequacy of current income level to allow councils for the provision of their necessary services. In other words, does current level of financial resources allow councils to cover all their expenses? The thesis initially undertakes a historical study of municipal funding during the constitutional period, and then analyzes the current financial resources of councils including local taxation, state income, and income from the Autonomous Communities. Finally, this thesis offers a set of proposals for the reform and improving of local financial system aimed at achieving the adequate financial capacity of the municipal treasury.

Esta tesis doctoral se inscribe dentro de la disciplina de ciencia de la información y de la documentación, y tiene como foco de estudio el uso de la inteligencia competitiva como una herramienta más de gestión para las universidades. Esta herramienta guía la obtención de información del exterior, y su análisis para extraer inteligencia. Ésta se aplica a la planificación y a la toma de decisiones, con el objetivo de mejorar la efectividad y la competitividad, y contribuir al cumplimiento de la misión de las universidades. Concretamente, la tesis analiza el uso de la información sobre el entorno en las universidades para la definición de uno de sus productos, los Grados, adaptados al Espacio Europeo de Educación Superior (EEES). A partir de tres preguntas de investigación, esta tesis describe: a) las prácticas de IC habitualmente adoptadas en las universidades, y las que se desarrollan durante el proceso de adaptación; b) cuáles son los factores que influyen en la organización y en el desarrollo de estas prácticas, incluyendo el efecto de la presión del entorno, concretado en el proceso de adaptación; y c) la contribución de las prácticas de IC antes descritas, en el proceso de adaptación al EEES, facilitadas o inhibidas por los factores identificados. La metodología empleada está basada en los métodos mixtos, con predominio de las técnicas cualitativas. Se ha desarrollado en dos fases secuenciales, en relación a las estrategias de muestreo, recogida de datos y análisis. En una primera fase se explora el contexto y las prácticas de IC en la universidad mediante entrevistas en profundidad, a un total de 47 personas, pertenecientes a 14 universidades. Estas personas ocupan cargos en distintos niveles organizativos (Consejo de Gobierno de la Universidad, coordinación de la adaptación de un grado en una Facultad o Departamento, y representantes de la unidad encargada de gestionar la información). En una segunda fase, se envió un cuestionario en línea a un total de 258 personas encargadas del proceso de adaptación de una titulación. Este cuestionario, estaba compuesto de preguntas abiertas y cerradas, e integraba el conocimiento sobre las prácticas, problemáticas y contextos obtenidos en la fase previa. Los resultados obtenidos indican diferencia entre las prácticas habituales de IC y las realizadas durante el proceso de adaptación al EEES, como consecuencia del entorno regulador y la presión que algunos centros tienen de la competencia. Las universidades antes del proceso de adaptación tenían ya implementadas prácticas de IC, que de manera predominante eran poco formalizadas, discontinuas, reactivas, y con orientación táctica. Con motivo del proceso de adaptación al EEES, las prácticas se han ampliado e intensificado, han tendido a ser periódicas o continuas, y a estar más formalizadas, aunque mantienen la orientación táctica y reactiva. Estas prácticas cuentan con factores facilitadores e inhibidores que facilitan o frenan el desarrollo de éstas, y su eficiencia. El proceso de adaptación al EEES ha impulsado el desarrollo de los factores facilitadores de las prácticas de IC, a pesar de ello, aún existen algunos elementos inhibidores, que precisan de acciones para neutralizarlos. Por último, en algunas universidades la contribución de las prácticas de IC se ha plasmado en el diseño innovador de titulaciones adaptadas al EEES, y en el fortalecimiento del vínculo entre universidades y agentes sociales, planificándose, en algunos casos, su incorporación a procesos de evaluación futuros. Al final, se proponen dos líneas de investigación, una versada en los factores facilitadores e inhibidores de las prácticas de IC, y otra en las fórmulas organizativas de la IC en las universidades y su sistemática. / This dissertation studies the use of the competitive intelligence practice as a tool for the Spanish universities management, more specifically during the process to adapt the degree to the European Higher Education Area (EHEA). It answers three research questions: a) which were the CI practices usually adopted by universities, and those that were developed during the adaptation process; b) which are the factors that influence de development of the CI practices; and c) which is the contribution of the CI practice to the adaptation process. The methodology employed is based in the mixed methods, with predominance of qualitative techniques. Sampling strategies, data collection and analysis has been developed in two sequential phases. The first phase explores the context of the CI practices in the university, using semi-structured interviews, done to a total of 47 university managers, (degree coordinators, deans and vice-rectors) belonging to 14 universities. The second phase collects data with an on-line questionnaire send to 258 managers, who were commissioned of adaptation process. The results indicate differences between the usual practices of CI and those realised during the EHEA process, as a consequence of the regulation and the pressure that some centres have of their competition. Before the adaptation process, the universities had already implemented CI practices, but there were scarcely formalised, discontinuous, reactivate, and with tactical orientation. As a consequence of the adaptation process, the CI practice has been expanded and intensified, and had evolved to periodic or continuous, and more formalised, although they keep the tactical and reactive orientation. There are both enabler factors and inhibitor factors. The adaptation process propels the enabler factors. Nevertheless, there are still some inhibitors elements that need some actions to neutralise them. Finally, in some universities the CI practices has contributed to design innovative degrees adapted to the environment needs, and to strength the ties between universities and social agents. As a result, there are two lines of research, one about the enabler and inhibitor factors of the CI practices, and the other about the systematic of CI practices in the universities including, and the organisational formulas in universities.

La problemàtica del finançament dels municipis turístics és un assumpte present en el món local des de fa anys, tot i que no ha trobat una adequada resposta. Aquest treball pretén avaluar si les finances locals representen un problema per l'activitat turística i quines serien les possibles solucions. L'estudi de les característiques dels municipis turístics permet constatar les importants repercussions sobre el territori que comporta la gran concentració geogràfica del turisme, com el ràpid creixement demogràfic d'aquest municipis i un important augment dels habitatges. Dels resultats de la investigació es desprèn que els municipis turístics no tenen ni unes despeses, ni uns ingressos per càpita superiors als dels no turístics. Conseqüentment, tampoc presenten problemes de dèficit especials. El que es produeix és una redistribució interna de la despesa en perjudici de la despesa amb una baixa vinculació amb el turisme, que bàsicament té per destinatària la població resident / The problem concerning the funding of tourist destinations has been a problem which has been present at a local level for many years, without a satisfactory answer. This thesis has as its objective to evaluate if local funding represents a problem for tourism and what could constitute possible solutions. The study of the characteristics of tourist destinations allows one to perceive that the important geographical concentration of tourism results in important collateral effects on the territory such as a rapid increase in population, a growth in the number of households. The research throws light on the fact that a tourist resort has neither higher costs nor higher income per capita in comparison to non-touristic towns and cities. Consequently, they do not present specific problems of deficit. However what does appear is an internal redistribution of costs to the detriment of local budgetary needs not neccesarily linked to tourism but rather to those destined to the local population.