• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 1
  • 1
  • Tagged with
  • 2
  • 2
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
1

Asimilación de elementos outsider en la cultura de masas. La fotografía como catalizador de la banalización del tabú en el retrato de consumo.

Esparza Parra, Violeta 19 February 2024 (has links)
[ES] La fotografía, no sólo ha favorecido, que en la era de la imagen los contenidos visuales se expandan e involucren en todas las áreas de la vida; sino que ha posibilitado la hibridación de lenguajes pertenecientes a diversas esferas culturales. La consideración de la fotografía como soporte artístico, supuso tan sólo el inicio de un proceso que ha terminado copando casi todas las áreas conceptuales de la imagen. La fotografía artística fue pionera en desacralizar las realidades silenciadas, en volcar sobre papel los tabúes sociales, y dotar de consideración estética a las verdades incómodas. El surgimiento de la tecnología digital, la expansión de Internet y la industrialización de la cultura, han sido determinantes para que el retrato de lo outsider sea visto como un elemento clave para favorecer el consumo cultural. En los albores del siglo XXI, arte y medios de masas han ido de la mano, para convenir productos visuales que parten de premisas análogas. La banalización de la violencia, la sexualidad, la enfermedad o la muerte, son tan sólo algunas de las áreas conceptuales más tratadas. / [CA] La fotografia, no sols ha afavorit, que en l'era de la imatge els continguts visuals s'expandisquen i involucren en totes les àrees de la vida; sinó que ha possibilitat la hibridació de llenguatges pertanyents a diverses esferes culturals. La consideració de la fotografia com a suport artístic, va suposar tan sols l'inici d'un procés que ha acabat copant quasi totes les àrees conceptuals de la imatge. La fotografia artística va ser pionera a dessacralitzar les realitats silenciades, a bolcar sobre paper els tabús socials, i dotar de consideració estètica a les veritats incòmodes. El sorgiment de la tecnologia digital, l'expansió d'Internet i la industrialització de la cultura, han sigut determinants perquè el retrat de l¿outsider siga vist com un element clau per a afavorir el consum cultural. En les albors del segle XXI, art i mitjans de masses han anat de bracet, per a convindre productes visuals que parteixen de premisses anàlogues. La banalització de la violència, la sexualitat, la malaltia o la mort, són tan sols algunes de les àrees conceptuals més tractades. / [EN] Photography has not only favored the expansion and involvement of visual content in all areas of life in the image era; rather, it has enabled the hybridization of languages belonging from various cultural spheres. The consideration of photography as an artistic medium was only the beginning of a process that has embraced almost all the conceptual areas of the image. Artistic photography was a pioneer demystifying silenced realities, turning social taboos onto paper, and giving to uncomfortable truths an aesthetic consideration. The emergence of digital technology, the expansion of the Internet and the industrialization of culture, were decisive for the portrayal of the outsider to be seen as a key element in favoring cultural consumption. At the dawn of the 21st century, art and the mass media have gone hand in hand, to agree on visual products that start from similar premises. The trivialization of violence, sexuality, disease or death, are just some of the most treated conceptual areas. / Esparza Parra, V. (2024). Asimilación de elementos outsider en la cultura de masas. La fotografía como catalizador de la banalización del tabú en el retrato de consumo [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/202802
2

Défenses et résistance en psychodynamique du travail / Defensas y resistencia en psicodinámica del trabajo / Defenses and resistance in psychodynamics of work

Duarte, Antoine 21 November 2017 (has links)
Fondée sur de nombreuses enquêtes en psychodynamique du travail menées au sein d’entreprises publiques et privées, relevant des secteurs de l’industrie et des services aussi bien que de l’agriculture, cette thèse se propose d’analyser les ressorts psychologiques individuels et collectifs de ce qui peut s’apparenter à des actions de résistance face aux contraintes du travail imposées par l’organisation néolibérale du travail. Le matériel clinique de la recherche porte spécifiquement sur les rapports entre les différentes formes d’organisation du travail d’une part, la souffrance psychique et les pathologies mentales d’autre part. Dans la plupart des cas ce matériel a été recueilli à l’occasion d’interventions spécialisées en clinique du travail engagées à la demande des médecins du travail ou de services de santé au travail des entreprises. Par le truchement de ces interventions (qui ont débouché sur des actions de transformation de l’organisation du travail), une attention particulière a été portée aux formes concrètes que revêtent les conduites de résistance inventées par les salariés lorsqu’ils sont confrontés aux dérives de certaines méthodes introduites dans les entreprises depuis le tournant gestionnaire. Dans cette perspective, l’analyse des conduites de résistance a permis de les identifier comme relevant d’un tournant dans l’orientation des stratégies de défense contre la souffrance au travail. Les faits cliniques construits dans ces enquêtes suggèrent que ce tournant affecte électivement les stratégies de défense construites pour lutter contre la souffrance éthique, c’est-à-dire la souffrance éprouvée par des sujets lorsqu’ils sont amenés, par les consignes de l’organisation du travail, à apporter leur concours à des pratiques que leur sens moral réprouve. In fine, la référence au travail vivant permet de dégager une conception de la praxis de résistance visant spécifiquement à lutter contre trois des conséquences produites par l’organisation néolibérale du travail : le mépris du travail vivant, la désolation et la banalisation de l’injustice sociale. Pour cela, le rôle revenant à la recomposition des coopérations dans le travail apparaît comme l’élément central structurant la praxis de résistance. La thèse mobilise des connaissances dans le champ de la clinique et de la psychodynamique du travail d’abord, dans le champ de la psychologie individuelle et de la psychanalyse ensuite, de la « psychologie morale » et de la philosophie politique enfin. / Based on numerous surveys in psychodynamics of work conducted in public and private companies, in the sectors of industry and services as well as agriculture, this thesis proposes to analyse the individual and collective psychological springs of resistance actions against the constraints of work imposed by the neoliberal work organization. The clinical material of the research deals specifically with the relationships between the different forms of work organization on the one hand, and psychological suffering and mental pathologies on the other. In most cases, this material was collected through specialized interventions in "work clinics" at the request of occupational physicians or occupational health services. Through these interventions (which have resulted in changes in the work organization), attention has been paid to the concrete forms of resistance behaviours invented by workers when confronted with some methods introduced in companies since the managerial revolution. In this perspective, the analysis of the resistance behaviours made it possible to identify them as a turning point in the orientation of strategies of defense against suffering at work. The clinical facts constructed in these surveys suggest that this turning point affects electively the strategies of defense constructed to combat the ethical suffering, that is to say the suffering experienced by subjects when they are brought, by the instructions of the work organization, to contribute to practices which their moral sense condemns. Ultimately, the reference to living labor gives rise to a conception of the praxis of resistance aimed specifically at combating three of the consequences produced by the neo-liberal organization of work: contempt for living labor, loneliness and the banalization of social injustice. For this, the role of recomposing cooperation in labor appears to be the central element structuring the praxis of resistance. The thesis mobilizes knowledge in the field of clinical and psychodynamics of work first, in the field of psychology and psychoanalysis, "moral psychology" and finally political philosophy. / A partir de numerosas encuestas en psicodinámica del trabajo llevadas a cabo en empresas públicas y privadas, en los sectores de la industria y los servicios, así como en la agricultura, esta tesis propone analizar los resortes psicológicos individuales y colectivos de acciones de resistencia a la dominación impuestas a los trabajadores por la organización neoliberal del trabajo. El material clínico de la investigación trata específicamente de las relaciones entre las diferentes formas de organización del trabajo, por un lado, y el sufrimiento psicológico y las patologías mentales, por el otro. En la mayoría de los casos, este material fue recolectado a través de intervenciones especializadas en "la Clínica del trabajo" a solicitud de médicos ocupacionales o de servicios de salud ocupacional. A través de estas intervenciones (que han dado lugar a cambios en la organización del trabajo), se ha prestado una atención especial a las formas concretas de comportamientos de resistencia inventados por los empleados cuando se enfrentan a algunos métodos introducidos en las empresas desde "la revolución gerencial". En esta perspectiva, el análisis de los comportamientos de resistencia permitió identificarlos como un punto de inflexión en la orientación de las estrategias de defensa contra el sufrimiento en el trabajo. Los hechos clínicos construidos en estas encuestas sugieren que este punto de inflexión afecta electivamente las estrategias de defensa construidas para combatir el sufrimiento ético, es decir, el sufrimiento experimentado por el sujeto cuando están impulsado por las instrucciones de la organización del trabajo, a realizar actos que su sentido moral condena. En última instancia, la referencia al trabajo vivo da lugar a una concepción de una praxis de la resistencia dirigida específicamente a combatir tres de las consecuencias producidas por la organización neoliberal del trabajo: el desprecio por el trabajo vivo, la soledad y la banalización de la injusticia social. Para ello, el papel de recomponer la cooperación en el trabajo parece ser el elemento central que estructura la praxis de la resistencia.

Page generated in 0.041 seconds