La présence d'éléments de la tradition classique chez Robert Venturi et Ricardo Bofill origine dans la volonté de doter l'architecture actuelle d'un langage qui lui redonne un pouvoir d'évocation et une richesse sémantique jugés déficients dans la production moderniste. Le langage classique est l'objet chez les deux architectes d'un projet de remise à jour par une transformation physique et sémantique dont le modèle opérationnel est basé sur la sémiotique d'origine linguistico-saussurienne. L'entreprise de Venturi et Bofill est marquée d'insuffisances qui peuvent originer dans la spécificité du langage architectural ou dans les faiblesses du modèle opérationnel d'une sémiotique architecturale encore imparfaite. Ces problèmes n'entachent cependant pas la valeur du but poursuivi, qui s'inscrit dans une longue tradition humaniste concevant l'architecture comme un art au service de l'homme. / Montréal Trigonix inc. 2018

El Congrés d'Otterlo de 1959 va significar el principi de la fi de la Carta d'Atenes. Els arquitectes del Team 10 van plantejar, a partir d'aquest moment, una nova forma de relació entre edifici i ciutat. La ciutat tradicional, la "kashba" i les medines, van ser reinterpretades com a opcions per futures reflexions de relació, a diverses escales, entre l’hàbitat i el seu entorn. D'aquesta manera l'arquitectura, a través de l’autonomia que li atorguen les seves pròpies lleis, va ser capaç; d'establir diàleg amb el territori i amb la societat. La voluntat de canvi cap a una nova societat i una nova forma de fer ciutat van introduir conceptes arquitectònics totalment nous. Els sistemes agregatius, van ser les propostes més utilitzades com a resposta a les qüestions plantejades. L'activitat edilícia va ser vista com una escala intermèdia de relació a través de la unitat d’agregació. Mig segle més tard, tota una sèrie d'arquitectes reinterpreten molts d'aquests conceptes. Les noves tecnologies aplicades a l'activitat arquitectònica han fet una nova relectura d'aquests sistemes. La incorporació de conceptes matemàtics i conceptes estètics, com el collage arquitectònic, són fonamentals per entendre la manera com plantegen estudis com OMA i, especialment, SANAA, la resposta arquitectònica als problemes plantejats perla societat actual. La tesis profunditza en la manera en que totes aquestes idees plantejades a partir dels anys seixanta, i que encara perduren com a mètode de treball, van arribar al nostre país i com es van desenvolupar, de forma embrionària, unes propostes que van sorprendre inclús més enllà de les nostres fronteres. A la península ibèrica deis anys seixanta, hi va haver cert interès pels sistemes modulars. En el camp teòric, s'han de destacar les propostes de Rafael Leoz, les seves publicacions i llibres. En el camp pràctic, arquitectes com Bonet Castellana, Coderch, Sáez de Oiza i Corrales i Molezun, van demostrar la connexió amb las propostes que es desenvolupaven als països veïns. Tot i així, va ser el Taller d'Arquitectura el que va projectar i executar un major número d'exemples en una línea clara, treballant els sistemes agregatius i el desenvolupament d'aquests a partir d'una investigació modular. El barri Gaudí de Reus serà un primer intent de recerca de lleis agregatives. A la Muralla Roja i a l'edifici Xanadú, es van començar a explorar els habitatges i a concretar el mòdul que finalment van aplicar al Castell de Sitges. La culminació del sistema agregatiu es realitzarà a la Ciudad en el Espacio i a Walden 7, on s'arriba a la solució més rica i clara de totes les anteriors. Li seguirà la Petit Cathedral, on la recerca de la monumentalitat s'anteposa a les pròpies lleis agregatives, i que serà el final de tota una dècada d'investigació. L’anàlisi d'aquestes obres, així com la metodologia utilitzada i l'organització del propi Taller són fonamentals per entendre l'evolució d'aquestes propostes que van demostrar el geni i caràcter d’un jove Ricardo Bofill al davant del Taller de Arquitectura. / El Congreso de Otterlo de 1959 significó el principio del fin de la Carta de Atenas. Los arquitectos del Team 10 plantearon, a partir de ese momento una nueva forma de relación entre edificio y ciudad. La ciudad tradicional, la "kashba" y las medinas, fueron reinterpretadas como opciones para futuras reflexiones de relación, a diversas escalas, entre el hábitat y su entorno. De este modo la arquitectura, a través de la autonomía que le otorgan sus propias leyes, fue capaz de establecer diálogo con el territorio y con la sociedad. La voluntad de cambio hacia una nueva sociedad y una nueva forma de hacer ciudad introdujeron conceptos arquitectónicos totalmente nuevos. Los sistemas agregativos, fueron las propuestas más utilizadas como respuesta a las cuestiones planteadas. La actividad edilicia fue vista como una escala intermedia de relación a través de la unidad de agregación. Pasado medio siglo, toda una serie de arquitectos reinterpretan actualmente muchos de estos conceptos. Las nuevas tecnologías aplicadas a la actividad arquitectónica, han hecho una nueva relectura de dichos sistemas. La incorporación de conceptos matemáticos y conceptos estéticos como el collage arquitectónico son fundamentales para entender la manera de cómo plantean estudios como OMA y, especialmente, SANAA, la respuesta arquitectónica a los problemas planteados por la sociedad actual. La tesis profundiza en la manera en que todas estas ideas planteadas a partir de los años sesenta, y que aún perduran como método de trabajo, llegaron a nuestro país y como se desarrollaron, de forma embrionaria, unas propuestas, que asombraron incluso más allá de nuestras fronteras. En la península ibérica de los años sesenta, hubo un cierto interés por los sistemas modulares. En el campo teórico, hay que destacar las propuestas de Rafael Leoz y sus publicaciones y libros. En la práctica, arquitectos como Bonet Castellana, Coderch, Sáez de Oiza y Corrales y Molezun, demostraron la conexión con las propuestas que se desarrollaban en los países vecinos. Sin embargo, fue el Taller de Arquitectura, el que proyectó y ejecutó un mayor número de ejemplos en una línea clara, trabajando los sistemas agregativos y el desarrollo de estos a partir de una investigación modular. El barrio Gaudí de Reus será un primer intento de búsqueda de leyes agregativas. En la Muralla Roja y en el edificio Xanadú, comenzaron a explorar las viviendas y a concretar el modulo que finalmente aplicaron en el Castell de Sitges. La culminación del sistema agregativo se realizara en la Ciudad en el Espacio y en Walden 7, donde se llega a la solución más rica y clara de todas las anteriores. Le seguirá la Petit Cathedral, donde la búsqueda de la monumentalidad se antepone a las propias leyes agregativas y que será el fin de toda una década de investigación. El análisis de estas obras, así como la metodología utilizada y la organización del propio Taller son fundamentales para entender la evolución de estas propuestas que demostraron el genio y carácter de un joven Ricardo Bofill al frente del Taller de Arquitectura. / The Otterlo Congress of 1959 marked the beginning of the end of the Athens Charter. From then on, the Team 10 architects raised a new form of relationship between the building and the city. The traditional city, the "Kashba" and the medinas, were reinterpreted as options for future relationship considerations between habitat and environment at different scales. Thereby architecture, by virtue of the autonomy granted by its own laws, was able to establish a dialogue with the territory and with society. The will to change towards a new society and a new way of city-making introduced totally new architectural concepts. Aggregative systems were the most commonly used proposals in response to the issues raised. The building activity was seen as an intermediate relationship scale through the aggregation unit. Half a century later, a vast number of architects currently reinterpret many of these concepts. New technologies applied to architectural activity have generated a new reading of such systems. The incorporation of mathematical and aesthetic concepts such as architectural collage are fundamental for the understanding of the way in which studios such as OMA and especially Saana set out the response to the problems posed by today's society. The thesis delves into the manner in which all the ideas raised in the sixties- and which still remain as working methods- reached our country and how they embryonically developed proposals that stunned even beyond our borders. In the lberian Peninsula of the sixties there was some interest in modular systems. In the theoretical field, Rafael Leoz's proposals and publications are noteworthy. In the practical field, architects such as Bonet Castellana, Coderch,Sáez de Oiza y Corrales and Molezún showed the connection with the proposals that were developed in the neighboring countries. However, it was the Taller de Arquitectura [Architecture Workshop], which planned and executed a large number of clear examples working with aggregative systems and their development on the basis of a modular research. The Gaudí neighborhood in Reus would become the first attempt to search aggregative laws. The Muralla Roja [Red Wall] and the Xanadú building, began to explore the dwellings and to settle the module that would then be applied on the Castell de Sitges [Sitges Castle]. The culmination of aggregative system would be accomplished in the Ciudad en el Espacio [The City in Space] and in the Walden 7, where the richest and clearest solution among all the previous is reached. They were followed by the Petite Cathédrale, wherein the search for monumentality preempts aggregative laws themselves and that will be the end of a whole decade of research. The analysis of these works, as well as the methodology and the organization of the Taller itself are key to understand the evolution of proposals which proved the genius and character of a young Ricardo Bofill leading the Taller de Arquitectura.

En komplex tomt Att framställa ett förslag för ett Komvux i Fatbursparken på Södermalm i Stockholm är en utmaning. Detta är en tomt placerad mitt i mötet mellan flertalet skalor och stilar. En delikat och central urban kontext som domineras av Ricardo Bofills postmodernistiska bostadspalats men som också är välkänd för sin problematik kring att vara en plats för droghandel och för sin vida och oklara grönyta. Platsen och parken är oerhört välintegrerade i övriga staden men uppfattas ändå på många vis som en baksida – en plats att passera, men inte att uppehålla sig på. Tekniska aspekter De tekniska förutsättningarna kring tomten har till mångt och mycket fått diktera utformningen. Hela tomten undermineras utav den nybyggda citybanans och stambanans tunnlar. Var man kan ta ner laster har fått avgöra volymernas placering liksom våningsantal och materialval.  Sekvenser i staden Jag har velat laga platsen genom att tydligare definiera den rumsliga sekvensen som kan sägas vara torg – passage – torg – passage från Medborgarplatsen och dess tunnelbanestation i öst, till Södra Stations pendeltågsperronger i väst. I nuläget är sammanhanget kring Fatbursparken väldigt oklart. Sydsidan definieras av Bofills symmetriska och tydliga grepp medan norrsidan är som odefinierad och uppluckrad både i stilar och tydliga rumsligheter. Oscar Is Minne I uppgiften har ingått att skapa en byggnad som också relaterar till framförallt en viss annan byggnad på tomten. Byggnaden heter Oscar Is Minne och uppfördes 1870 som ett änkehem för de mindre bemedlade kvinnorna från den högre ståndsklassen. Byggnaden är i dagsläget blåklassad  och får således inte utföras ingrepp på. I det tilldelade programmet så står skrivet att Oscars minne kommer inhysa Komvuxets administration. Jag vill framhäva kopplingen mellan mitt tillägg och Oscars minne genom att skapa en tydlig sträckning mellan huvudstråket i Fatburen och Oscars minne, rakt igenom mitt tillägg. Kopplingen görs tydlig också av att byggnaden placerar sig så nära Oscars minne som jag funnit möjligt. I och med tunnlarna under tomten så placerar sig merparten av byggnaden utanför tunnlarna. En utkragning över dessa möjliggörs utav den våningshöga fackverkskonstruktionen. Läromiljön och en rumsligt med identitet Vad gäller läromiljön så har mitt mål varit att skapa rumsligheter vilka tillåter att däri vistas vuxna som studerar grundskole- och gymnasieämnen, men utan att dessa vuxna påminns om att de enligt samhällsormen misslyckats med att läsa eller klara kurserna i den ålder då det borde ha gjorts. I sökandet efter vad dessa rum skulle kunna vara så har frågor om informella läromiljöer och space syntax  funnits med i arbetet.  Byggnaden är uppdelad i tre plan, där de två första är publika och semi-publika och kretsar kring livet mellan fackverken samt relationen till parkmiljön framför huset på plan ett och gårdsmiljön bakom huset på plan 2. Det tredje planet består av konventionella klassrum för studier, seminarier, grupparbeten och föreläsningar. På detta översta planet så är tanken att endast undervisning ska ske och därför återfinns inga ytor att uppehålla sig på och korridorerna är smala. Före och efter föreläsning så tvingas man således ner till det gemensamma semipublika planet för att umgås, luncha eller läsa läxor. Denna dualitet skapar en byggnad vilken fyller sin funktion genom att tillhandahålla stora rumsliga och organisatoriska kontraster. Plan två, som helt domineras av de röda fackverken blir en signaturplats både för de på skolan och de i staden. Tanken och förhoppningen är att byggnaden genom sin starka karaktär, upplevs som en neutral plats för vuxna att ta ikapp missade kurser från grundskola och gymnasium på. / A complex plot Making a proposal for a Komvux building located in Fatbursparken on Södermalm in Stockholm, is a challenge. This plot is located in the midst of were a multitude of scales and styles converge, a delicate and central urban context well known for it’s postmodern housing palace by Ricardo Bofill, but also infamous for its problems with drug dealing  and its ambiguous green space in front of Bofill’s housing complex. The park is very well integrated in the urban fabric, but still somehow, perceived as a backyard and space to pass by, not to stay in.  Technical aspects The technical premises for the project couldn’t be neglected now the tunnels of the just finished Citybanan and the mainline, passes right beneath the plot. The possible load bearing zones have dictated the premises for this project when it comes to placement, the amount of floors and choice of construction and materials.  Sequences in the city I’ve wanted to mend the park by trying to fulfil the geometry and the sequence of rooms that is experienced when walking the passage between the metro station Medborgarplatsen and the commuter train station Södra Station. By doing this, creating a more clearly defined spatial experience when passing through the park. Oscar Is Minne The structure is also supposed to relate to a certain structure on the plot. Oscar Is Minne is a former Home for the widowed of the less well-to-do from the higher classes, built during the end of the 1900th century. The building is marked as class blue – notable building, which means it’s to be preserved in its original shape even though its use will change over time and can’t be altered with. In this project the use of the building is assumed to be administration for the Komvux. I want put on display the connection between this renowned building and my addition by letting them get as close as possible to each other. A framework structure is therefore used to reach for Oscar Is Minne’s southern wing entrance without placing load on top of the tunnels. The cantilever effect keeps it afloat above the surface.  Learning environment and a space with identity When it comes to the learning environment, I’ve tried to create  a building that allows for grown ups to come and study on a high-school level without making them feel like they’ve failed earlier in life. Trying to achieve this has raised questions about informal spaces for studying as well as space syntax. The building is divided into three floors were the first two floors are public or semi public, dominated by the life in between the red framework. The third floor consists of conventional class rooms that allows for conventional lectures and seminars led by teachers. The narrow corridors and the lack of space for just hanging out, forces students to move down on the second floor, where they meet to study, relax and have lunch or coffee. This duality creates a building that fills its purpose by providing contrasts in space and organisation of the program. The red framework floor becomes a signature space both within the city as well as a signature space within the school. The ambition is that the feeling of this being an unique space with a clearly defined character, trumps the notion of it being a space for adults to study high school courses.