Aim: The aim of the study was to compile scientific studies that studied the reliability of the caries risk assessment instruments (CAMBRA, Cariogram and R2) and their capacity to predict future caries development in children and adolescents. Method: The study is a general literature study based on scientific articles obtained from the databases Dentistry & Oral Sciences source (DOSS), PUBMED, CINAHL, SwePub and SveMed+. The articles were selected according to inclusion-/exclusion criteria. The included studies were reviewed with modified review template to present studies of strong value. The result is based on a total of 17 scientific articles that respond to the study's purpose and questions. Result: Caries risk assessment instrument is a useful tool in dental care, as it facilitates work with the risk grouping of patients. However, there is a need for further development of the various instruments in order for these to be considered fully reliable. Conclusion: The common feature of the three caries risk assessment instruments is that these should be reviewed and further developed in order to achieve full reliability. / Syfte: Syftet med litteraturstudien var att sammanställa vetenskapliga studier som studerat tillförlitligheten av kariesriskbedömningsinstrumenten (CAMBRA, Cariogram och R2) och deras kapacitet att förutse framtida kariesutveckling hos barn och ungdomar. Metod: Studien är en allmän litteraturstudie baserad på vetenskapliga artiklar hämtade från databaserna Dentistry & Oral Sciences source (DOSS), PUBMED, CINAHL, SwePub och SveMed+. Artiklarna har valts ut med hjälp av inklusion- och exklutionskriterier. De inkluderade artiklarna granskades med hjälp av en modifierad kvalitetsgranskningsmall för att fastställa att studierna vara av hög validitet, reliabilitet och kvalitet. Resultatet baseras på totalt 17 vetenskapliga artiklar som svarar på studiens syfte och frågeställning. Resultat: Användning av de tre kariesriskbedömningsinstrumenten är ett bra hjälpmedel inom tandvården, då det underlättar vid riskgruppering av patienter. Dock finns ett stort behov av vidareutveckling av de olika instrumenten för att dessa ska anses fullt tillförlitliga. Slutsats: Gemensamt för de tre kariesriskbedömningsinstrumenten är att dessa bör granskas och vidareutvecklas för att full tillförlitlighet ska kunna uppnås.

Dental caries is a disease process, one that will not be eliminated by tooth repair alone. Caries is the most prevalent disease of children and the primary reason for most restorative dental visits in both adults and children. A risk-based approach to managing caries targets those in greatest jeopardy for contracting the disease and provides evidenced-based decisions to treat current disease and prevent it in the future. This dissertation focuses on an approach to diagnosing and managing caries disease that holds promise of transforming the ways dentists treat this disease. This approach focuses on assessing the risk of caries and designing an individualized treatment plan that treats the disease in the least invasive way possible known as "Caries Management by Risk Assessment" or CAMBRA. Taken in total, the chapters presented in this dissertation address the related problems of disseminating information about CAMBRA and influencing both the practice of dentistry and the education of dentists.

El País Valencià fou ocupat per les tropes franquistes en dues etapes: la primera l'abril-juny de 1938 quan s'arribà a la Mediterrània i fins el front de Nules; la segona, amb el final de la guerra que suposà l'ocupació de la resta del territori. En aquest treball analitzem la instauració del nou règim als territoris que corresponen a les províncies de València i de Castelló de la Plana. L'estudi repassa les principals institucions (ajuntaments, diputacions, governs civils, FET i de les JONS locals i provincials, CIIM núm. 3 i cambres de Comerç, Indústria i Navegació) per veure quina fou la seua actuació i qui foren les persones que ocuparen els seus càrrecs. A través d'aquesta anàlisi podrem comprovar quines foren les diferències arran de l'ocupació en dos temps, a més d'aprofundir en les relacions entre les diferents faccions de la dreta (fonamentalment carlistes versus falangistes), en els conflictes entre institucions i en la influència dels poders centrals. I tot plegat ens serveix per entendre alguna cosa més sobre la naturalesa del mateix règim. / The Valencian Country was occupied by Franco's troops in two stages: the first in April-June 1938, when they reached the Mediterranean sea and along it to the front of Nules; the second, with the end of the war which meant the occupation of the rest of the territory. This paper analyzes the new regime's instauration in the provinces of València and Castelló de la Plana. The study looks at the major institutions (town councils, provincial councils, governs civils, the local and provincial structures of FET i de les JONS, CIIM no. 3 and chambers of Commerce, Industry and Navigation) to see what was their practice and who were the people who occupied their main posts. Through this analysis we will see what were the differences due to the two-time occupation. We will also explore the relations between the different right wing factions (especially Carlists versus Falangist), the institutional conflicts and the central powers' influence (especially Ramon Serrano Suñer). All of which will helps us to understand a bit more on the regime's fascist nature.

Valencia's musical life of the thirties lived a flourishing of groups and societies that fomented and dynamized the musical culture of the city filling its halls and theaters of concerts, zarzuelas and musical theater. With the exception of the opera that lived a state of lethargy both the zarzuela and the musical theatre were programmed with several daily titles in many of the theaters. The Philharmonic Society of Valencia was the undisputed protagonist of symphonic programming as well as chamber music with a continuous and varied seasons that brought together international stars as well as the most outstanding national performers. Next to this the Valencia Symphony Orchestra, conducted by maestro José Manuel Izquierdo, was the best example of the efforts to endow the city with a serious project that could rival the best ensembles in the country in the divulgation and interpretation of the symphonic repertoire. But with the arrival of the Civil War in Spain every sign of cultural and musical vitality was stopped by the cruelty of the moment. The musical profession, in crisis since the advent of talking pictures, was compounded his difficulties with the outbreak of the conflict. While music education disappeared daily musical activity, their schedules and contracting remained in minimum records and with many difficulties. Despite all the musical theater, with the exception of opera, maintained a vigorous life, allowing the Valencian public, at least for a few hours, to escape from the difficult situation that plagued their lives. Even with all the difficulties the city could enjoy a musical program that would be difficult to imagine arriving to hold concerts until in the moments of greater virulence of the bleeding conflict. / La vida musical de la Valencia de los 30 vivió un florecimiento de agrupaciones y sociedades que fomentaban y dinamizaban la cultura musical de la ciudad llenando sus salas y teatros de conciertos y espectáculos líricos y de teatro musical. Con la excepción de la ópera que vivía un estado de letargo tanto la zarzuela como la revista musical se programaban con varios títulos diarios en muchas de las salas. La Sociedad Filarmónica de Valencia fue la protagonista indiscutible de la programación sinfónica así como de la música de cámara con una programación continua y variada que reunía tanto a estrellas internacionales como a los más destacados intérpretes nacionales. Junto a ésta la Orquesta Sinfónica de Valencia, dirigida por el incansable maestro José Manuel Izquierdo fue el mejor exponente de los esfuerzos por dotar a la ciudad de un proyecto serio que pudiese rivalizar con los mejores conjuntos del país en la divulgación e interpretación del repertorio sinfónico más selecto. Pero con la llegada de la Guerra Civil a España todo signo de vitalidad cultural y musical era frenado por la crueldad del momento. La profesión musical, en plena crisis desde la aparición del cine sonoro, vio agravadas sus dificultades con el desencadenamiento del conflicto. Mientras la educación musical desapareció del día a día la actividad musical, sus programaciones y las contrataciones se mantuvieron bajo mínimos no con pocas dificultades. Pese a todo algunos de los géneros de teatro lírico, con la excepción de la ópera, mantuvieron una vida vigorosa, permitiendo que el público valenciano pudiese, al menos durante unas horas, evadirse de la difícil situación que asolaba sus vidas. Aun con todas las dificultades la ciudad pudo gozar de una programación musical seria difícil de imaginar llegándose a celebrar conciertos hasta en los momentos de mayor virulencia del sangrante conflicto. / La vida musical de la València dels 30 va viure un augment d'agrupacions i societats que fomentaven i dinamitzaven la cultura musical de la ciutat omplint les seues sales i teatres de concerts i espectacles lírics i de teatre musical. Amb l'excepció de l'òpera que vivia un estat de letargia tant la sarsuela com la revista musical es programaven amb diversos títols diaris en moltes de les sales. La Societat Filarmònica de València va ser la protagonista indiscutible de la programació simfònica així com de la música de cambra amb una programació contínua i variada que reunia tant a estrelles internacionals com als més destacats intèrprets nacionals. Al costat d'aquesta l'Orquestra Simfònica de València, dirigida per l'incansable mestre José Manuel Izquierdo va ser el millor exponent dels esforços per dotar la ciutat d'un projecte seriós que pogués rivalitzar amb els millors conjunts del país en la divulgació i interpretació del repertori simfònic més selecte. Però amb l'arribada de la Guerra Civil a Espanya tot signe de vitalitat cultural i musical era frenat per la crueltat del moment. La professió musical, enmig d'una gran crisi des de l'aparició del cinema sonor, va vore agreujades les seues dificultats amb l'inici del conflicte. Mentre l'educació musical desaparegué del dia a dia l'activitat musical va poder continuar, amb les seues programacions i les contractacions baix registres mínims, amb no poques dificultats. Tot i això el teatre musical, amb l'excepció de l'òpera, va mantenir una vida vigorosa, permetent al públic valencià, almenys durant unes hores, evadir-se de la difícil situació que assolava le seues vides. Fins i tot amb la gran quantitat de dificultats pròpies de la guerra la ciutat va poder gaudir d'una programació musical seriosa difícil d'imaginar arribant-se a celebrar concerts en els moments de major virulència del sagnant conflicte. / Miravet Lecha, J. (2017). La vida musical en Valencia durante la Guerra Civil (1936-1939): Percepción de la vida musical valenciana a través de la prensa y otras fuentes documentales [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/86203