La relació de la població local amb el riu ha sofert profundes transformacions al llarg del segle XX, cosa que, inevitablement, ha influït en la percepció i significació que aquesta població anava donant a l'Ebre. A principis de segle, el riu era un recurs molt aprofitat: via de comunicació, font de matèries primeres, d'energia hidràulica, d'aigua per a reg i consum domèstic i, fins i tot, escenari de celebracions i actes lúdics. Existien una sèrie d'oficis que implicaven una important ocupació del medi fluvial: llaüters, raiers, barquers, pescadors i guardes del canal (o "canaleros") compartien un mateix espai, amb interessos de vegades contraposats. Aquesta intensa vida al voltant del riu per força havia de generar una rica sociabilitat i convertir l'Ebre en un dels principals llocs on es desenvolupaven les relacions personals. Més tard, tota una sèrie de factors, que culminen cap allà a la dècada dels 60 del segle XX, releguen l'Ebre a l'oblit: la decadència de la navegació; la desaparició de la pesca per al consum, la dels cistellers i dels canyissers; l'arribada de l'aigua corrent a les cases... És, senzillament, com si el riu no existís; durant vint o trenta anys els riberencs "viuen d'esquena al riu". Gairebé no se'n parla, perquè no té els efectes beneficiosos que hem descrit abans però tampoc en té de negatius ja que, amb la construcció dels pantans, es redueixen dràsticament les riuades. D'altra banda, el procés porta aparellada també una desvalorització i un menyspreu de l'Ebre, basats en el sorgiment de la consciència de contaminació i de deteriorament del medi. A la dècada dels 90, el riu torna a prendre valor, però és un valor diferent: ara és un recurs turístic. El Pla de Navegabilitat, amb poca acceptació entre la població local i resultats discutibles, iniciarà aquesta tendència, que s'anirà consolidant per diferents camins. Es tracta d'una mirada més activa sobre l'Ebre que es troba fonamentada en el potencial lúdic i paisatgístic del medi fluvial, i que servirà per a construir l'embrió de la nova identitat ebrenca.Però l'autèntica recuperació de la importància perduda no tindrà lloc fins a l'any 2000, amb l'inici de les mobilitzacions contràries al PHN. Les Terres de l'Ebre viuen una resposta sense precedents que recuperarà velles imatges del riu, algunes d'elles reformulades, però que també en farà sorgir de noves. En aquesta darrera etapa, els postulats teòrics, de caire ecologista, es fusionen amb antigues idees sobre el paper del riu Ebre i donen lloc a una nova construcció social de l'Ebre en la qual es combinen vells i nous símbols: els ebrencs s'han adonat que el riu que els volien "prendre" és l'element bàsic de la seva identitat. Des d'ara, l'Ebre recupera la seva centralitat.El resultat ha estat una mirada més respectuosa sobre el riu per part dels autòctons, que ara és percebut com una riquesa que cal preservar i transmetre a les generacions futures. Els coneixements directes del medi, procedents de la interacció i de la transmissió oral, van sent substituïts pels que procedeixen d'una representació més àmplia i fonamentada en textos científics, ja que el context ecologista global afavoreix aquest tipus de concepció del riu. Si per als avantpassats el riu constituïa un modus vivendi, per als ebrencs actuals el riu no és un recurs per a explotar sinó per a conservar. / The relation between the local population and the river has suffered deep transformations along the 20th century, which, unavoidably, it has influenced on the perception and signification that this population kept on giving in the Ebre.At the beginning of century, the river was a useful resource: communication route, source of raw materials, of hydraulic energy, of water for irrigation and domestic use and, even, place of celebrations and ludic ceremonies. There were some professions that implied an important occupation of the fluvial environment: "llaüters", "raiers", "barquers", fishermen and canal guards (or "canaleros"). They shared a same space and their interests were sometimes opposed. This intense activity in the river inevitably generated a rich sociability and converted the Ebre into one of the main places where the personal relations were developed.Later, some factors, that culminate in the 60's of the 20th century, caused the Ebre's forget: the navigation decadence; the fishing disappearance, that of the basket makers and of the "canyissers"; the introduction of the running water in home... The river did not exist; for twenty or thirty years the "riberencs turn away from the river". People do not speak about the river: it does not have beneficial effects but either it does not have negatives (the reservoirs constructions have reduced drastically the floods). On the other hand, the process involves also an undervalue and a contempt of the Ebre, based on the coming of the pollution consciousness and of environment ruin. In the 90's the river takes value again. It is a different value: now it is a touristic resource. The "Pla de Navegabilitat" is unsuccessful and their results are debatable, but it will begin this trend, which will be consolidated by different ways. It is a look more active about the Ebre that it is founded in the ludic and landscape potential of the fluvial environment and that will be useful to constructing the germ of the new "ebrenca" identity.The authentic revival of the lost importance will take place in the year 2000 during the mobilizations against the PHN. The "Terres de l'Ebre" experienced an answer without precedents that will retrieve old images of the river, some of them reformulated, but it will also take place the appearance of new images. In this last stage, the theoretical postulates, of environmental look, mixed with ancient ideas about the Ebre's role. Old symbols and new symbols cause a new social construction of the Ebre: the "ebrencs" have noticed that the river is the basic element of its identity. The Ebre retrieves its centrality.The result has been a more respectful look about the river by the native population, which now it is see like a good that must be preserved and transmitted to the future generations. The direct knowledge of the environment, coming from the interaction and of the oral transmission, is substituted for those that proceed of a more extense representation founded in scientific texts. The global environmental context favours this sort of river's conception. For the ancestors the river was a modus vivendi; for the contemporary "ebrencs" the river is not a resource to explode but to preserve.

El objetivo de esta tesis es conocer las prácticas sociales de los mayores de 44 años en el ciberespacio. El cometido del presente trabajo es entender el grado de penetración de las TIC y las formas de uso del ciberespacio por parte de las generaciones objeto de estudio que han sido extendidas de forma masiva en la última década.De forma general, este texto responde a si este proceso de transformación social y tecnológica está contribuyendo a alejar a los mayores del acceso y uso de un conjunto de servicios dispensados en el ciberespacio que, por su magnitud y extensión en la sociedad, forman parte del tipo de ciudadanìa que se está fraguando. Esta forma de ciudadaní¬a condiciona, de forma creciente, unos modos de producir, relacionarse o divertirse a través del acceso y uso del ciberespacio. Con este fin se analizan entonces los usos y prácticas sociales en el ciberespacio por parte de las generaciones nacidas con anterioridad a la década de los sesenta del siglo pasado y, en consecuencia, la tesis trata de verificar en qué medida el desarrollo de las TIC acelera el proceso de exclusión social de las personas mayores.

No description available.

Pràctiques de consum ritual al curs inferior de l'Ebre (segles VII-VI ane). Comensalitat, ideologia i canvi social.En aquest treball s'aprofundeix en l'estudi de les pràctiques relacionals que expliquen el funcionament social de les comunitats del primer ferro al curs inferior de l'Ebre (650-550 ane). Es parteix de la idea que en les societats de petita escala, els rituals de comensalitat constitueixen un dels escenaris on les estratègies ideològiques es materialitzen habitualment d'una manera més emfatitzada, ja que a través del banquet s'articulen aspectes socio-econòmics fonamentals com la gestió dels recursos alimentaris, la generació i l'emmagatzematge d'excedents, l'articulació dels sistemes d'intercanvi i el consum i/o exhibició dels béns de prestigi.Per tal d'avançar en aquesta línia d'investigació, s'efectua un estudi detallat dels repertoris (vasos ceràmics, elements metàl·lics, instrumental litúrgic) i es duu a terme un anàlisi aprofundit d'aquells contextos (domèstics i funeraris) que han proporcionat les evidències més clarament relacionades amb els usos rituals de la beguda i els aliments. / Ritual consumption practices in the lower Ebro bassin (s. VII-VI BC). Commensality, ideology and social change.The aim of this work is to study the relational practices that explain the social functioning of the lower Ebro basin communities during the first Iron Age (650-550 BC). Our starting point is that, in small-scale societies, commensality rituals are one of the contexts where the ideological strategies are usually materialized in a more emphasized form, because feasting articulates important socio-economic aspects such as managing food resources, the generation and storage of surpluses, the articulation of systems of exchange and the consumption and/or display of the prestige goods.In order to advance in this line of research, we made a detailed study of the material assemblages (ceramic vessels, metallic elements and liturgical instruments) and performed an in depth analysis of those contexts (consumption spaces, storage spaces and certain graves) which have provided evidences associated with the ritual uses of food and drink.

Aquesta tesis doctoral ofereix un estudi en profunditat sobre les possibilitats que ofereix el fet d’incorporar la Metodologia Comunicativa Crítica al Disseny de la Interacció Persona- Ordinador. Des de finals dels setanta, amb l’aparició del “Disseny escandinau” de sistemes interactius -posteriorment identificat com “Disseny Participatiu de la Interacció Persona Ordinador”- s’ha indagat en metodologies que facilitessin el treball conjunt de persones usuàries, desenvolupadores i professionals en el procés de disseny de la interacció. El dilema que ha aparegut recurrentment al llarg de quasi 40 anys ha girat entorn la confiança o incredulitat sobre la possibilitat d’establir relacions igualitàries entres els diferents perfils de persones sense que generin “lluites de poder” que acabin coartant la participació i, en definitiva, els processos de creació i organització de la informació en sistemes interactius. Amb aquesta tesi oferim una resposta científica a aquest dilema mitjançant la incorporació de la Metodologia Comunicativa Crítica al procés del disseny de la Interacció- Persona Ordinador, desenvolupant un marc de relació entre persones usuàries, professionals del disseny i investigadores de les Ciències Socials i la Interacció Persona-Ordinador que possibilita les relacions igualitàries fonamentades en interaccions dialògiques i no de poder. Aquesta incorporació dona lloc al Disseny Dialògic de la Interacció Persona Ordinador, capacitat tant per optimitzar la usabilitat i accessibilitat de sistemes interactius com per a potenciar la inclusió social de totes les persones en la Societat de la Informació. / Esta tesis doctoral ofrece un estudio en profundidad sobre las posibilidades que ofrece el hecho de incorporar la Metodología Comunicativa Crítica al Diseño de la Interacción Persona-Ordenador. Desde finales de los setenta, con la aparición del ‘Diseño escandinavo’ de sistemas interactivos -posteriormente identificado como ‘Diseño Participativo de la Interacción Persona-Ordenador’- se ha indagado en metodologías que facilitaran el trabajo conjunto de personas usuarias, desarrolladoras y profesionales en el proceso del diseño de la interacción. El dilema que ha aparecido recurrentemente a lo largo de casi 40 años ha girado entorno de la confianza o incredulidad sobre la posibilidad de establecer relaciones igualitarias entre los diferentes perfiles de personas sin que se generen ‘luchas de poder’ que acabaran coartando la participación y, en definitiva, los procesos de creación y organización de la información en sistemas interactivos. Con esta tesis ofrecemos una respuesta científica a ese dilema mediante la incorporación de la Metodología Comunicativa Crítica al proceso del diseño de la Interacción-Persona Ordenador, desarrollando un marco de relación entre personas usuarias, profesionales del diseño e investigadoras de las Ciencias Sociales y la Interacción Persona-Ordenador que posibilita las relaciones igualitarias fundamentadas en interacciones dialógicas y no de poder. Esta incorporación da lugar al Diseño Dialógico de la Interacción Persona-Ordenador, capacitado tanto para optimizar la usabilidad y accesibilidad de sistemas interactivos como para potenciar la inclusión social de todas las personas en la Sociedad de la Información. / This dissertation provides a thorough study to the possibilities of incorporating the Critical Communicative Methodology for the Design of Human-Computer Interaction. Since the late 70s, with the emergence of 'Scandinavian design' of interactive systems, later identified as 'Participatory Design of Human-Computer Interaction', methodologies have been investigated to facilitate the joint work of users, developers and professionals into the process of interaction design. The dilemma that has arisen repeatedly over nearly 40 years has revolved around the trust or disbelief about the possibility of equal relationships between the different profiles of people without generating 'power struggles' that ended up restricting the participation and in short, the processes of creation and organization of information in interactive systems. This dissertation offers a scientific answer to this dilemma by incorporating Critical Communicative Methodology in the process of designing Human Computer Interaction, developing a framework for the relationship between users, design professionals and researchers of the Social Sciences and the Interaction Human-Computer which enables egalitarian relationships based on dialogic interactions rather than power relationships. This incorporation gives rise to the Dialogic Design of HCI, trained to both enhance the usability and accessibility of interactive systems and to strengthen the social inclusion of all people in the Information Society.