El siguiente trabajo trata sobre la problemática del estudio de la performance observada desde el jazz de Santiago de Chile. La manera de efectuar las aproximaciones analíticas ha sido a través de una metodología que involucre a músicos, por su soporte afín desde el punto de vista del músico que hace jazz, y analistas, que por intermedio de esta cercanía metodológica puedan acceder al conocimiento de un estilo exportado e integrado en esta sociedad.Sus objetivos principales se han centrado en dos puntos: (1) la Improvisación, observada como Composición Instantánea Espontánea y/o Predeterminada y (2) la Gestualidad expresada como Emblema. Ambos comportamientos relacionados con el discurso que los músicos realizan en el escenario, desde que ingresan hasta el final de su concierto. Se ha tratado, además dentro de los puntos (1) y (2), de sistematizar aquellas conductas musicales y extra-musicales que los realizadores utilizan para llamar la atención de la audiencia, con el fin de advertir el nexo que existe con el oyente. Desde mi punto de vista como músico y musicólogo creo que con la lectura de esta investigación el lector comprenderá que ambos mundos están interrelacionados. El jazz como un arte existencial y principalmente sus performances: un mundo en constantes actualizaciones. Por lo tanto, la metodología que sugiero en este trabajo indica que ella está abierta a posibles reorganizaciones y mejores soluciones por parte de músicos y analistas del jazz. / The following work deals with the problematical studies of the performance observed from the jazz of Santiago of Chile. The way to carry out the analytical approaches has been made through a methodology that involves musicians by its compatible support from the point of view of the those who makes jazz and the investigators who, by interval of this methodological proximity, can accede to the knowledge of a style exported and integrated in this society.Their primary targets have been centred in two points: (1) the Improvisation, observed like Instantaneous Composition Spontaneous and/or Predetermined and (2) the Gestuality expressed like Emblem. Both behaviours are related to the speech that the musicians make in the scene, since they enter until the end of their concert. It has also been tried, within these two points, to systematize those musical and extra-musical conducts that the producers use to call the attention of the hearing, with the purpose of noticing the nexus that exists with the listener. From my point of view as musician and musicologist, I believe that the reader of this investigation will understand that both worlds are interrelated. The jazz like a existential art and mainly its performances: a world in constant updates. Therefore, the methodology which I suggest in this work indicates that it is open to possible reorganizations and better solutions on the part of musicians and analysts of the jazz.

La tesi de doctorat El laberint del jo: Fonaments per a la interpretació del primer teatre de Josep Palau i Fabre (1935 – 1958) –dirigida pel doctor Jaume Mascaró i amb el suport tutoral del doctor Francesc Foguet–, es basa en els canvis conceptuals que caldrà introduir en la interpretació del teatre de Palau i Fabre a partir de la consideració d’un nombre important de textos no publicats. Efectivament, i centrant-nos en el període esmentat, aportem 197 referències inèdites de diferents dimensions i característiques: assaigs llargs, anotacions breus i textos dramàtics, escrits tant en català com en castellà o en francès. Deixant de banda el valor que aquests textos tenen per ells mateixos, cal remarcar que si els afegim a la cronologia de Palau i Fabre per la data d’escriptura, sorgeix un autor considerablement diferent del que coneixíem fins ara a través dels dos volum de l’Obra Literària Completa. Per exemple, aflora un dramaturg que ja el 1948 escrivia uns textos dramàtics en francès que són precursors del teatre de l’absurd. El 1947 també hi ha una resposta a Sartre pel llibre que aquest havia fet sobre Baudelaire. És un assaig llarg, de 47 pàgines, en què Palau ens dóna algunes claus del seu rebuig de l’existencialisme Sartrià. Aquest conjunt de noves referències ens durà a la necessitat de rellegir les obres de Palau i Fabre més des de Heidegger que no pas des de Sartre. En un altre sentit, a través de l’obra fins ara publicada de Palau i Fabre estava clar que, per a ell, Baudelaire era un poeta central i que el veia com el veritable iniciador de la modernitat i de la idea de la desintegració del jo. Per Palau la importància de Baudelaire és únicament comparable a la de Picasso, a l’estudi del qual va dedicar bona part de la seva vida. Tanmateix, Baudelaire era poc present en l’obra coneguda de Palau. En canvi, entre els inèdits que s’estudien a la tesi hi ha treballs d’una extensió considerable dedicats plenament a l’autor de Les Fleurs du Mal. Alguns d’aquests treballs també ens fan entendre de quina manera Baudelaire està al darrera de la crisi espiritual que Palau i Fabre va patir el 1938 i en la qual quallà la figura de l’Alquimista, l’alter ego de Palau i Fabre. Baudelaire està igualment al darrere del trasbals de la idea de bellesa que va allunyar Palau i Fabre estètica i políticament de la resistència cultural catalana de l’interior del país. Els textos inèdits han permès igualment entendre amb més detall la relació intel·lectual amb Artaud, la teoria de la tragèdia de Palau i Fabre –que es remunta a 1935 i a la seva passió per Lorca–, les seves idees al voltant de la mimesi i de l’excés, l’origen del seu concepte de temps teatral nou i, en conjunt, el model de teatre que buscava: no realista, no psicològic i no argumental. Aquests materials també ens han permès elaborar una nova nòmina de personatges de les obres de Palau i Fabre i detectar de quina manera, a partir de 1939 el mite de Faust provocà una profunda metamorfosi en el seu teatre. D'aquí sorgeixen les diverses figures mítiques algunes de les quals són: Prometeu, Don Joan, la Caverna de Plató, els Atrides… Són caràcters que s'enfronten al poder, que van incansablement a la recerca de la veritat, malgrat saber que no la trobaran. I d'aquí també sorgeix el debat de fons sobre quina posició té Palau i Fabre al voltant de termes com rebel·lió o revolució, que són essencials per conciliar les exigències de replegament interior de l’Alquímia amb la recerca d’un teatre que a través de la tragèdia també vol ser polític. / The PhD thesis The Labyrinth of The Self: A Basis for The Interpretation of The First Dramatic Works by Josep Palau i Fabre (1935 - 1958), –directed by Dr. Jaume Mascaro and with the tutorial support of Dr. Francesc Foguet– is based on the conceptual changes that will have to be introduced in the interpretation of Palau i Fabre’s dramatic works taking into account an important number of unpublished works. Indeed, focusing in this period, we provide 197 unpublished references of different dimensions and characteristics: long essays, brief notes and dramatic works written in Catalan, Spanish or French. Besides the value that these works have for themselves, it should be noted that if we add them to the chronology of Palau i Fabre according to the date of writing, another author appears, considerably different from the one we used to know from the two volumes of Obra Completa Literària. For example, it shows up a playwright who in 1948 wrote in French pioneering dramatic works of the theatre of the absurd. In 1947 there is also a reply to Sartre's book about Baudelaire. It is a long essay, 47 pages, in which Palau gives some clues of his rejection of Sartre’s existentialism. This set of new references will force us to re-read the works by Palau i Fabre more from Heidegger than from Sartre. In another sense, through his work so far published, it was clear that for Palau i Fabre Baudelaire was a central poet and that he used to consider him the true pioneer of modernity and the idea of the disintegration of the self. For Palau the importance of Baudelaire is comparable to that of Picasso, to the study of which he devoted much of his life. But Baudelaire was not much present in the published work by Palau. In contrast, among the unpublished works that are studied in this thesis there are some works of considerable extent devoted entirely to the author of Les Fleurs du Mal. Some of these works help us to understand how Baudelaire is behind the spiritual crisis that Palau i Fabre suffered in 1938 where the character of the Alchemist was forged, the alter ego of Palau i Fabre. Baudelaire is also behind the upheaval of the idea of beauty that separated Palau i Fabre, both aesthetically and politically, from the Catalan cultural resistance in the country. The unpublished works have also allowed us to understand in greater detail his intellectual relationship with Artaud, the theory of tragedy by Palau i Fabre –dating back to 1935 and his passion for Lorca–, his ideas about mimesis and the excess, the origin of his concept of a new theatrical time and, overall, the model of theatre he was looking for: not realistic, not psychological, not a plot. This material has also allowed us to elaborate a new list of characters of Palau i Fabre’s works and discover how from 1939 the Faustian myth caused a profound metamorphosis in his theatre. Hence arise the various mythical figures such as: Prometheus, Don Juan, Plato's cave, the Atrides ... Characters that face the power, who go tirelessly in search of truth, despite knowing that they will not find it. And there also arises the fundamental debate on Palau i Fabre’s position concerning terms like rebellion or revolution, which are essential to reconcile the demands for inside fold of Alchemy with the search of a theatre that through tragedy wants to be also political.

Le propos principal de cette Thèse de Doctorat est de réfléchir sur le monde de la politique et du pouvoir dans une société qui est en train de changer, à cheval entre le XIXème et XXème siècle. Cela signifie analyser la transformation de la politique en un moment clé de la transition de la politique des notables à la politique des masses. De même, on délimite les ruptures et les continuités et on définit les éléments du procès de changement politique experiementé. Et en dernier terme, on étudie la modernité politique à partir d'une étude de cas en concretant comment s'est produit l'accès à celle-ci. Le cas choisi est la ville de Manresa (Catalogne-Espagne) dont on analyse posément l'évolution de la vie politique le long de la période historique de la Restauration Borbonique entre 1875 et 1923. La méthodologie utilisée est de caractère interdisciplinaire et combine indistinctement les regards du politologue, du sociologue et de l'antropologue le long d'une chaîne diachronique d'événements et de changements structurels. En même temps, on concilie la méthode propre des sciences sociales qui contemple la perspective des modèles téoriques de changement avec la méthode spécifique de l'historien, basée sur la prise de données factuelles qui sont interprétées à la lumière des paradigmes nommés auparavant. / The main purpose of this doctoral thesis is to reflect on the world of politics and power in a society that was changing at the turn of 19th century. This involves analysing the transformation of politics in a crucial transition period from elite to mass politics. It also entails delimiting the breaks and continuities and defining the elements of this process of political change. Thus, it ultimately means examining political modernity through a case study and specifying how it came into being and what led to it. The case chosen is the town of Manresa (Catalonia, Spain), the evolution of the political life of which is carefully analysed through the historical period of the Bourbon Restoration from 1875 to 1923. The research methodology used is interdisciplinary, since it is a combination of various scientific approaches: those of the political scientist, the sociologist and the anthropologist throughout a diachronic chain of events and structural changes. At the same time, it makes it possible to mix the methods used in the social sciences, which contemplate the perspective of theoretical models of change, with those of history, based on the collection of factual information that is interpreted in the light of the aforementioned paradigms.

La tesis doctoral ¿Preferidos y Favorecidos? El proceso de asentamiento de la población latinoamericana en España contesta a dos preguntas de investigación. En primer lugar, está la pregunta ¿Existe una preferencia por los Latinoamericanos? Para ello se estudia en profundidad las leyes españolas que favorecen explícitamente la entrada y el asentamiento de esta población, la percepción de la sociedad civil española sobre los mismos y la formación de matrimonios exógamos entre inmigrantes y españoles. En segundo lugar, está la pregunta de en caso de que existe preferencia, ¿Esa preferencia les trae ventajas?. Para contestar a la pregunta se estudian dos diferentes ámbitos: los beneficios indirectos que han tenido los latinoamericanos con la legislación sobre inmigración y extranjería, por un lado, y la existencia de ventajas en las condiciones de vida de los latinoamericanos por el hecho de ser latinoamericanos en dos dominios: el mercado laboral y el asentamiento territorial, por otro. Los resultados encontrados apuntan a que sí existe una preferencia por este colectivo pero no se ha encontrado una única respuesta para el hecho de ser los favorecidos. Más bien, lo que se ha visto es una diversidad de situaciones dependiendo del tema en análisis y del origen nacional de los inmigrantes. Palabras-clave: Demografía, Movilidad y Migraciones Internacionales, Sociología de los asentamientos humanos, Latinoamericanos, España. / This doctoral thesis aims at answering two research questions. The first one is if there is a preference for Latin-Americans among the government and the Spanish society. In order to answer it, it was analyzed in depth the Spanish laws that explicitly promote the entry and settlement of this population, the perception of Spanish civil society and the formation of exogamous marriages between immigrants and Spaniards. The second question is if there is a preference, does this fact bring advantages to this population? To answer this question it was studied two different issues: the indirect benefits of the immigration law for Latin-Americans, on the one hand, and the existence of benefits in their trajectories due to the origin in two domains: the labor market and the territorial settlement, on the other. The results suggest that there is a preference for this group but it was not found a single answer for the fact that they were the most favored immigrant group. Rather, what we have seen is a variety of situations depending on the subject in analysis and national origin of the immigrants. Keywords: Demography, Mobility and International Migration, Sociology of human settlements, Latin-Americans, Spain

No description available.

Durante más de 120 años el flujo de migrantes de España a México ha sido continuo, lo cual ha representado una estrecha vinculación entre las dos naciones que ha conformado círculos virtuosos de intercambio de saberes y cultura, pero también de intercambios comerciales y de conocimientos. Este trabajo de investigación para la elaboración de la tesis doctoral se ocupa de la migración que desde España se realizó durante el siglo XX hacia México desde la época post-revolucionaria en que las condiciones sociales y económicas en el país se aceleraban y éste empezaba a industrializarse. Debido a fuertes redes familiares y de amistad que proveyeron un fuerte sostén organizativo estos migrantes se establecieron en país y lograron crear empresas, realizaron múltiples negocios, fundaron familias e instituciones y se establecieron relaciones exitosas económica y socialmente benéficas para ambos países, fortaleciendo los lazos culturales y comerciales y fomentando cada vez más los espacios de convivencia e integración de las dos culturas. La llamada migración económica no solamente es una migración asalariada sino que muchas veces acompaña a la expansión de la inversión y aporta conocimiento científico-tecnológico con espíritu emprendedor. La inversión extranjera no solamente consiste de la inversión de flujos de capital, sino que también son personas las que van y vienen, y no sólo es el posicionamiento de mercado y transferencia tecnológica sino que también tiene un contenido social. En ese sentido, la formación y transformación de los mercados domésticos e internacionales tienen que ser estudiados también con el componente de las relaciones sociales y de mercado, lo cual implica no solamente relaciones salariales, de inversión o comercio, sino que también implica procesos familiares y creación de redes de amistades. El objetivo de esta investigación es estudiar los procesos de creación de empresas y los beneficios potenciales que para los empresarios mexicanos en la integración europea y el Tratado de Libre Comercio de México con la Unión Europea han supuesto en el contexto de la migración española a México, partiendo de la hipótesis de que los procesos migratorios tienen un contenido que va más allá del carácter laboral del posicionamiento de las empresas y/o los trabajadores en los países huésped, sino que también tiene que ver ese posicionamiento con lazos de interrelaciones sociales de amistad y de familia, así como de transferencia de conocimientos para establecer empresas y negocios. Para la realización de este estudio se realizaron entrevistas a profundidad a empresarios mexicanos de ascendencia española que heredaron los negocios establecidos por sus abuelos y/o padres, algunos siguiendo las pautas empresariales y de producción aprendidas por ellos, y otros que presentan novedosos cambios realizados a partir del aprendizaje de sus antepasados. Se entrevistaron también, a dos empresarios jóvenes, del siglo XXI, que han llegado a México en el año 2002 y 2006 y que han comenzado empresas en México en nichos empresariales que el país provee inmerso en la vorágine de la globalización. La muestra abarca a 21 empresas localizadas en el Distrito Federal, Puebla y Veracruz. De otra parte, se estudiaron los casos documentados de empresarios que llegaron a México a mediados del siglo XIX y que establecieron empresas que hasta la fecha operan con éxito ahora con carácter de expansión internacional, como es el caso de la Cervecería Modelo y la Panificadora Bimbo. Estas empresas demuestran cómo se realiza la transferencia de conocimientos y tecnología creando círculos virtuosos para la economía y la cultura a través del “know how”, uno de los asuntos centrales sobre los cuales versa el presente trabajo. / For more than 120 years migration from Spain to Mexico has been continuous representing a strong linkage between the two nations that has conformed virtuous circles exchanging wisdom and culture, but also trade and knowledge. This research work to elaborate the present doctoral thesis deals with the migration process realized from Spain to Mexico during the XX Century since the post-revolutionary epoch when social and economic conditions started to develop in the country, and the industrialization process commenced. Supported by strong family and friends networks that organized migrations, newcomers achieved to build enterprises and several businesses, they founded families and institutions, and established economically and socially successful relationships that have been beneficial for both countries though the strengthening of cultural and commercial links fomenting integration spaces between the two cultures. The so called economic migration is not only a salary earner migration but it also accompanies the expansion of investment and delivers scientific-technological knowledge with an entrepreneurial spirit. Foreign investment does not only consist of capital flows investment, it is also people that move forward, and it is not only market positions and technological transference, but it also possesses a social content. In this sense, formation and transformation of domestic and international markets have to be studied within social and market relations, which imply not only salary, investment or trading relations, but also family processes and the creation of networks. The objective of this investigation is to study the creation process of enterprises and potential benefits that for Mexican entrepreneurs immersed in the European integration and the Free Trade Agreement of Mexico with the European Union have brought about within the context of the Spanish migration to Mexico, starting from the hypothesis that migration processes go beyond the labor character of the enterprises position and/or workers in the host countries, but it also has to do with social interrelations of friends and families, and with knowledge transference to establish enterprises and the realization of businesses. For the realization of the study insightful interviews were realized to Mexican entrepreneurs with Spanish origins that inherited their businesses from grandparents or parents. Some of them have followed the entrepreneurial and production characteristics achieved by their predecessors, and some others present novel changes accomplished through learning and experience from them. Two young entrepreneurs were also interviewed, from the XXI Century, that have arrived to Mexico City in the years 2002 and 2006, who have settled their business in the entrepreneurial niches that the country provides within the whirlpool of globalization. The sample comprises 21 enterprises located in Mexico City, and the counties of Puebla and Veracruz. On the other hand, documented cases from Spanish businessmen who arrived to Mexico during the second half of the XIX Century and who established significant enterprises that are still operating in the country but that have expanded internationally have also been studied, as it is the case of the brewery company Cervecería Modelo and the bakery and food company Bimbo. These enterprises show how to realize knowledge and technology transference therefore creating virtuous circles for the economy and culture through the “know how”, one of the central issues in this work.

Aquesta tesi versa sobre el procés de feixistització de la joventut universitària en el marc de la II República espanyola. És aquest un període d'intensa politització dels joves, que prenen consciència generacional i s'incorporen a l'activitat política, habitualment en organitzacions radicals que han superat els vells claveage polítics decimonònics. El moviment estudiantil, que mai fou apolític, està ara saturat de política. En ell es dóna, durant la República, un canvi de tornes: de moviment progressista d'oposició a la dictadura de Primo de Rivera i la monarquia d'Alfons XIII, el buc insígnia del qual és la FUE -Federació Universitària Escolar- passa a ser, al llarg dels anys trenta, un dels bastions del feixisme, coincidint amb l'arribada d'una nova generació, socialitzada sota la Dictadura, que reacciona amb la inadaptació a les transformacions socials i culturals que comporta la República. El feixisme aconseguirà esdevenir hegemònic a la universitat abans de l'esclat de la Guerra Civil, no tant com organització (la seva encarnació universitària és el SEU, Sindicato Español Universitario, afecta a Falange Española), sinó com a eix d'una coalició de forces nacionals antimarxistes, que inclou als estudiants catòlics i als tradicionalistes, que s'estan feixistitzant, tant per la modernització de trets inherents a la seva personalitat històrica, com per contagi directa en el decurs de l'experiència quotidiana compartida amb els seus socis feixistes. En aquesta tesi em volgut escatir per quins motius els estudiants es fan feixistes (un fenomen general a l'Europa del moment, Espanya no és pas una excepció). S'ha copsat el ressò que les grans proclames feixistes susciten en els estudiants (redempció nacional, culte imperial, exaltació de la heroïcitat...) però tenint en compte que aquesta "política sacralitzada" codifica un projecte social adreçat a resoldre la inestable situació social de la classe mitjana. Els interessos dels estudiants (no oblidem, professionals en formació, tot i ocupar, provisionalment, una posició particular dins l'estructura de classes, no deixen d'estar vinculats als de la seva classe d'origen, que percep el seu estatus social en regressió, amenaçat pel "despertar" de les masses. Comptat i debatut, el moviment estudiantil ha estat la peça a través del qual hem intentat recompondre el procés constitutiu del feixisme espanyol. L'eina metodològica amb la que s'ha treballat ha estat el concepte de feixistització, entenent el feixisme com un fenomen social, que vessa dels estrets límits del partit, imantant una àrea políticocultural major (que, fins 1936, està representada políticament pels partits de dretes, que, tanmateix, ja està educant als seus seguidors en valors antidemocràtics i prepar-los per l'acceptació d'un règim feixista), que Falange capitalitzarà políticament a partir del fracàs de la estratègia política de la CEDA, Confederación Española de Derechas Autónomas (així com el buidatge del centre). La universitat és un observatori privilegiat per estudiar el procés pel qual el feixisme s'estén de forma cancerígena sobre una àrea antidemocràtica i antimarxista que acaba per nuclear l'organització feixista, en aquest cas, el SEU, numèricament minoritari però de gran "presència" pel seu activisme i la seva doctrina congruent amb la modernitat. / This thesis is about the process of fascistization of university students in the context of the Second Spanish Republic. This was a period of intense politicization of young people, who took generational consciousness and joined in with political activity, usually in radical organizations that had taken over from the old nineteenth-century claveages. The student movement, which had never been apolitical, now became heavily politicized. During the Republic, there was a change of course: from the progressive movement of the opposition to the dictatorship of Primo de Rivera and the monarchy of Alfonso XIII, whose flagship the FUE, University School Federation, became, throughout the thirties, a bastion of fascism, coinciding with the arrival of a new generation, socialized under the dictatorship and which reacted with the refusal to adapt to social and cultural transformations brought about with the Republic. Fascism became hegemonic in the university before the outbreak of the Spanish Civil War, not so much as an organization (its university incarnation is the SEU, Spanish University Union, whose sympathies lay with the Spanish Falange), but as the hub of a national coalition of anti-Marxist forces, including Catholics and traditionalist students, who later became fascists, both via the modernization of the inherent traits of their historical personality, as well as by direct contamination during the course of the everyday experiences they shared with their fascist colleagues.In this thesis we wanted to clarify why the students became fascists (a general phenomenon throughout Europe; Spain was no exception). The attraction that great fascist proclamations had for university youth (national redemption, the imperial cult, the exaltation of the heroic...) has been covered while taking into account the "political sacralization" which codified a social project aimed at resolving the unstable social condition of the middle classes. The interests of the students (who, we must not forget, had professional training, despite taking, temporarily, a specific position within the class structure), were linked to their social class of origin, with their perceived social status in decline and threatened by the awakening of the masses.In short, the student movement is the core from which we have tried to reconstruct the constitutive process of Spanish fascism. The methodological tool which has been used is the concept of fascistization, where fascism is interpreted as a social phenomenon that goes beyond the narrow confines of the party, magnetizing a larger political and cultural area (until 1936, this was represented by right-wing parties, which were then also educating their followers in undemocratic values and preparing them for the acceptance of a fascist regime) that the Falange was able to capitalize on politically at the failure of the political strategy of the CEDA, Spanish Confederation of Autonomous Rights (and the emptying of the "centre"). The university is a privileged observatory for studying the process by which fascism spread like a cancer over an undemocratic anti-Marxist area, of which the fascist organization became the core, in this case the SEU, numerically a minority but with a strong "presence" via its activism and its doctrine which was consistent with modernity.

La presente Tesis se hizo con la intención de realizar un estudio del lenguaje contrapuntístico de la música del pasado desde la doble visión de la teoría y la práctica, un enfoque que hasta la fecha no ha sido muy empleado. Para lograr esta tarea ha sido necesario delimitar nuestro objeto de estudio en un contexto espacial y temporal muy concreto. Por ello hemos optado por realizar una aproximación al análisis del repertorio musical de los motetes de Francisco de Peñalosa y Cristóbal de Morales, dos compositores representativos del desarrollo musical del Renacimiento hispano desde el último tercio del siglo XV hasta la primera mitad del XVI. Para abordar el análisis hemos recurrido a los tratadistas españoles de la época que escribieron sobre teoría del contrapunto y la posterior recepción de todos ellos por parte de Pedro Cerone. Así, los objetivos de la Tesis fueron hacer, primeramente, un estudio de la teoría del contrapunto del contexto musical hispano del Renacimiento, para así determinar una metodología de análisis histórico; después aplicar esta metodología al análisis del repertorio de motetes de Peñalosa y Morales con la finalidad de definir su lenguaje contrapuntístico; y finalmente, determinar la relación existente entre la teoría histórica del contrapunto y la práctica musical. / This thesis was made with the intention of making a study of the contrapuntal language of music of the past from the double vision of theory and practice, an approach that to date has not been widely used. To accomplish this task it was necessary to define our object of study in a context very specific spatial and temporal. We have therefore chosen to make an approach to the analysis of the musical repertoire of motets by Francisco de Peñalosa and Cristóbal de Morales, two representative composers of Spanish Renaissance musical development from the last third of the 15th century to the first half of the 16th. For our analysis we used the Spanish treatises of the time who wrote about the theory of counterpoint as well as the subsequent reception of them all by Pedro Cerone. Thus, the objectives of this thesis were done, first, a study of the theory of Spanish Renaissance counterpoint to determine a methodology of historical analysis, then apply this methodology to the analysis of the repertoire of motets by Peñalosa and Morales, and finally determine the relationship between historical theory of counterpoint and musical practice.

Estudi de la capella de música de la catedral de Girona, les places de què constava (mestre de capella, organista, quatre escolans de cor, quatre violins, dues violes, un contrabaix, quatre instrumentistes de vent fusta, dues trompes, dos contralts, dos tenors i quatre xantres), les pautes de funcionament, les actuacions, els músics que hi treballaren (un total de cent cinquanta, amb personatges de renom com: Francesc Juncà, Antoni Guiu, Jaume Joan Lleys, Josep Barba...) i els instruments propietats del capítol (quatre orgues, un manacord, un contrabaix...).Durant el període estudiat es comprova el funcionament a ple rendiment de de la capella durant els primers anys del segle XIX, i els declivi de les activitats musicals que començarà a partir de l'any 1821 (Trienni Liberal), continuant amb les desamortitzacions de Mendizábal.Es realitza un inventari dels manuscrits musicals dels membres de la capella, i l'anàlisi i l'edició crítica de quatre obres instrumentals: "Quatro sonatas" per a forte piano de Miquel Albert; "Sinfonía obligada de órgano" d'Antoni Guiu; "Tema con variciones para el violoncelo" de Jaume Joan Lleys, "Variaciones para piano, flauta y fagote obligados" d'Antoni Guiu. A partir de l'anàlisi musical d'aquestes obres es comprova l'evolució musical des dels models del classicisme vienès cap els del primer romanticisme. / A study of the music chapel in the cathedral of Girona, its places (choirmaster, four child chorister, organist, four violins, two violists, a contrabass, four wood winds musicians, two horns, two contraltos, two tenors, and four chanters), the regulation ordinance, public functions, the musicians who worked (a hundred fifty musicians with some prestige ones like Francesc Juncà, Antoni Guiu, Jaume Joan Lleys, Josep Barba...) and its instruments (four pipe organs, a clavichord, a contrabass,...).Throughout the studied time we verify the high efficience of the chapel at the beggining of the nineteenth century, and the reduction of musical activities began during 1821 (Trienni Liberal), with the Mendizábal disentail.The thesis contains a musical manuscript catalogue from the members of the chapel, and musical analysis and a critical edition of four instrumental works: "Quatro sonatas" for a forte piano by Miquel Albert; "Sinfonía obligada de órgano" by Antoni Guiu; "Tema con variciones para el violoncelo" by Jaume Joan Lleys, "Variaciones para piano, flauta y fagote obligados" by Antoni Guiu.In consequence of this analysis we verify a musical evolution from the classical style to the early romanticism.

Manresa, ciutat mitjana de Catalunya, important pels seus esdeveniments històrics; l'església de Santa Maria de la Seu, nucli central on si celebraven les festivitats i commemoracions rellevants, a més de la seva litúrgia diària; i dues dades estratègicament escollides 1714-1808 (final de la guerra de Successió i principi de la guerra del francés) són els tres punts sobre els quals es basa la tesi, amb l'interès de mostrar la quotidianitat musical, d'aquests quasi cent anys, per arribar a unes conclusions extrapolables a altres ciutats semblants de Catalunya.Consta de dues parts:1a.- Documentació històrica, a partir dels documents conservats, que compren dos apartats: a.- La transcripció de tres manuscrits inèdits de Joaquim Sarret i Arbós (*1853; 1935) que donen informació de la música a Manresa, de la capella de música i dels organistes de la Seu de Manresa. b.- La transcripció d'informació a l'entorn de la música a la Seu de Manresa a través de diferents llibres conservats a l'Arxiu Històric de la Seu: A través d'acords: (Concòrdia del Tauler, Consueta del paborde Jacint Romanyà, Noticies de la Comunitat, Deliberacions del Capitols de Canonges, Resolucions de la Comunitat de Beneficiats); i a través dels pagaments i despeses (pòlisses de salaris, comptes de quotidianes distribucions, de terces dels residents; i d'anotacions en altres llibres (eixides de carnisseria, confraria de la Minerva, confraria de les Santes Ànimes, visites dels bisbes).Incloc, també, una relació dels manuscrits musicals conservats a l'Arxiu de de la Seu, que pertanyen a aquest periode, que fan un total de 191 obres.2ª.- Documentació musical a través de deu partitures, per donar a conèixer la música que s'interpretava a Manresa, oferir un "nou" material musica inèdit i mostrar models de treball amb exemples concrets.Les deu partitures, seleccionades segons diferents criteris, mostren a sis compositors: Jaume Balius, Salvador Dachs, Josep Masvasí, Caietà Mensa, Pere Antoni Monlleó i Joan Petzí, dels quals hi incloc una extensa biografia.Són composicions, totes en llatí, per ser utilitzades en un context litúrgic; amb forma polifònica, a excepció d'una que alterna la polifonia amb el cant pla.Cada un d'aquests manuscrits musicals, està transcrit amb la partitura i les particel·les corresponents, amb una anàlisi de les tècniques compositives i la comparació o relació -no exhaustiva- amb altres de semblants d'altres compositors internacionals de la mateixa època, com Domenico Scarlatti (*1685; 1757), Giovanni Pergolesi (*1710; 1736), Joseph Haydn (*1732; 1809), Luigi Boccherini (*1743; 1805), Johann Sebastian Bach (*1685; 1750), Wolfgang Amadeus Mozart (*1756; 1791), Charles Theodore Pachelbel (*1690; 1750), Antonio Vivaldi (*1678; 1741) i Antonio Salieri (*1750; 1825).Aquestes partitures, enteses com a una selecció significativa, mostren la forma de compondre dels músics d'aquesta época, on predomina la seva "funcionalitat" i demostren eficàcia i utilitat per a l'ocasió per a la qual varen ser realitzades.La finalitat d'aquesta tesi ha estat principalment donar a conèixer unes partitures perquè puguin ser interpretades. A més, la voluminosa documentació a l'entorn del fet musical ofereix un ampli fons inèdit que pot servir de consulta o com a base a altres investigacions i així ampliar els estudis i treballs d'investigació ja realitzats; i tot això encaminat a conèixer la música del segle XVIII a Catalunya. / Manresa, medium-size Catalan town, important due to its historical events; Santa Maria de la Seu church, central nucleus where outstanding festivities and commemorations were celebrated, as well as its own everyday liturgy; and two strategically chosen dates 1714-1808 (end of the Succession war and beginning of the French war, "guerra del francès") are the three subjects on which the thesis is based, together with the concern for showing the musical daily nature, of those almost a hundred years, in order to draw some comparable conclusions to other similar Catalan towns.It consists of two parts:1a.- Historical research, from preserved documents, which comprises two sections:a.- The transcription of three unpublished manuscripts by Joaquim Sarret i Arbós that give information about music in Manresa, the music choir and organists in "La Seu de Manresa".b.- The transcription of information about music in "La Seu de Manresa" by means of preserved books from "La Seu" historical archive: through agreements ("Concordia del Tauler", "Consueta del paborde Jacint Romanyà", "Notícies de la Comunitat", "Deliberacions del Capítols de Canonges", "Resolucions de la Comunitat de Beneficiats"); and through payments and expenses (salary certificates, accounts of quotidian distributions, resident taxes); and notes taken from other books (meat market records, Minerva brotherhood, Santes Ànimes brotherhood, bishop visits). I also include a list of the musical manuscripts preserved in "La Seu" archive, which belong to that period, which make up a total number of 191 works.2a.- Musical research by means of ten scores, to make the music that was interpreted in Manresa known, to offer a "new" unpublished musical material and show models of work together with particular examples. Those scores, chosen according to different criteria, show six composers: Jaume Balius, Salvador Dachs, Josep Masvasí, Caietà Mensa, Pere Antoni Monlleó i Joan Petzí, of whom I include full biographies. They are compositions, all of them in Latin, that were conceived to be used in a liturgical context; in polyphonic form, except for one that uses both polyphony and plainsong alternately.Each of those musical manuscripts, has been transcribed with its score and respective parts, with an analysis of the composing techniques and comparison or relationship -not exhaustive- to other similar international composers of the same time, such as Domenico Scarlatti (*1685; 1757), Giovanni Pergolesi (*1710; 1736), Joseph Haydn (*1732; 1809), Luigi Boccherini (*1743; 1805), Johann Sebastian Bach (*1685; 1750), Wolfgang Amadeus Mozart (*1756; 1791), Charles Theodore Pachelbel (*1690; 1750), Antonio Vivaldi (*1678; 1741) and Antonio Salieri (*1750; 1825).These scores, regarded as a remarkable selection, show how musicians used to compose during that time, where their "functional nature" prevails showing great efficacy and usefulness in the occasions for which they were made.The aim of this thesis has mainly been to have a number of scores come to light so that they can be interpreted. Apart from that, the great volume of documents about the musical fact offers a wide unpublished fund that can be used as a work of reference or as a basis for other studies and thus, do further research from that already done and as a result, get to know the music of the 18th C in Catalonia in greater depth.