• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 3
  • Tagged with
  • 3
  • 3
  • 3
  • 2
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
1

Cartografía multimedia de la ciudad del placer y el pecado. Entre lo informe y lo abyecto, lo sublime, las normalizaciones y disidencias. Estructuras de poder y sexualidad en espacios públicos y privados del municipio de León, Guanajuato

Zermeño Méndez, Salvador 07 January 2016 (has links)
[EN] The research analyzes the development of a multimedia mapping of the city of pleasure in which are joined various historical stages through key characters, the norms and regulations of the control systems of the brothels, the newspaper reports of violence and the positioning geographical of the places where it was given and it is given the exercise of pleasure, fused with current practices pleasure, building bridges of sense in the understanding of the sexuality of the practices in the city of pleasure. Delimiting in two phases, the pre-modern and postmodern city. Through a systematic theory of set, the mapping process is done structuring opposing forces involved with pleasure. The creation of this device is configured to interleave arrays of interactions between different thematic units that are becoming more complex knowledge about the city of pleasure, and lead to reflect on the historical horizon marked the cultural history of the modes and practices sexuality. Crisscrossing pictures present and past, and logical ways in various cultural stories, compilations of data, images, voices and bodies that are diluted in marks passersby who can enjoy the city and meet with Eros and Thanatos simultaneously. The viewer can discover and weave the relationships between the conjugation of the city of pleasure in the pre-modern (1950-1960) and postmodern (2015) era, through the construction of an interactive mapping. This allows viewing the interactions of the modes and logics of "pleasure"; to explore the boundaries between the private and the public; to present the body as support and social image. The historical distance allows us to configure worlds with logics located in different common sense. The premodern city sets the guidelines of pleasure, and the postmodern city marks the current outcome. Analysis axes according to established thematic units are established in the investigation: 1. Drift and ambulation of passersby in their search for pleasure. 2. The comparative of an incipient industrial city in the pre-modern era. 3. The images of the places that advertise the city of pleasure, from the perspective of aesthetic hyper capitalism. 4. The mapping will give us the mobility of strokes and brushstrokes of passersby each cultural history; and its comparison of pre-modern and postmodern visions of the city, built on the basis of their the logical located and demanded each cultural history historical contexts. / [ES] La investigación muestra el desarrollo de una cartografía multimedia de la ciudad del placer en la que se unen diversos estadíos históricos a través de personajes clave, la normatividad y reglamentación de los sistemas de control prostibulario las notas periodísticas de violencia y el posicionamiento geográfico de los lugares dónde se dio y se da el ejercicio del placer, fusionadas con las prácticas del placer actual, construyendo puentes de sentido en la comprensión de la sexualidad de las prácticas en la ciudad del placer. Delimitando en dos fases, la ciudad premoderna y la ciudad posmoderna. El proceso cartográfico se realiza estructurando, a través de una teoría sistemática de conjunto, con fuerzas contrapuestas relacionadas con el placer. La creación de este dispositivo se configura para entrelazar matrices de interacciones entre diversas unidades temáticas que van complejizando los conocimientos en torno a la ciudad del placer, y llevan a reflexionar en los horizontes históricos señalado la historia cultural de los modos y prácticas de la sexualidad. Entrecruzando imágenes presentes y pasadas, modos y lógicas en historias culturales diversas, compilaciones de datos, imágenes, voces y cuerpos que se diluyen en marcas de transeúntes que pueden gozar la ciudad y encontrarse con el eros y el tánatos simultáneamente. El espectador puede descubrir y tejer a través de la construcción de una cartografía interactiva las relaciones entre la conjugación de la ciudad del placer en la era premoderna (1950-60) y la posmoderna (2015), haciendo posible visualizar las interacciones que construyen los modos y lógicas del "placer"; explorando las fronteras entre lo íntimo y lo público, la presentación del cuerpo como soporte, como imagen social; que por su distancia histórica nos configuran mundos con lógicas situadas en sentidos comunes distintos. La ciudad premoderna marca las pautas del placer y la ciudad posmoderna el desenlace presente. En la presente investigación se establecen ejes de análisis de acuerdo a unidades temáticas establecidas: 1. La deriva y deambulación de los transeúntes en sus búsquedas de placer. 2. La comparativa de una ciudad industrial incipiente en la era premoderna. 3. Las imágenes de los lugares que anuncian la ciudad del placer, bajo la óptica del hiper capitalismo esteticista. 4. La cartografía nos dará una movilidad de trazos y pinceladas de los transeúntes de una determinada historia cultural y su comparativa de las visiones premodernas y posmodernas de la ciudad, construidas en base a sus contextos históricos situados y de las lógicas que cada historia cultural demanda. / [CAT] La investigació mostra el desenvolupament d'una cartografia multimèdia de la ciutat del plaer en la qual s'uneixen diversos estadis històrics a través de personatges clau, la normativitat i reglamentació dels sistemes de control prostibulari, les notes periodístiques de violència i el posicionament geogràfic dels llocs on es va donar i es dóna l'exercici del plaer, fusionades amb les pràctiques del plaer actual, construint ponts de sentit en la comprensió de la sexualitat de les pràctiques a la ciutat del plaer. Delimitant en dues fases, la ciutat premoderna i la ciutat postmoderna. El procés cartogràfic es realitza estructurant, a través d'una teoria sistemàtica de conjunt, amb forces contraposades relacionades amb el plaer. La creació d'aquest dispositiu es configura per entrellaçar matrius d'interaccions entre diverses unitats temàtiques que van fent complexos els coneixements al voltant de la ciutat del plaer, i porten a reflexionar en els horitzons històrics assenyalat la història cultural de les maneres i pràctiques de la sexualitat. Entrecreuant imatges presents i passades, maneres i lògiques en històries culturals diverses, compilacions de dades, imatges, veus i cossos que es dilueixen en marques de transeu¿nts que poden gaudir la ciutat i trobar-se amb Eros i Tanatos simultàniament. L'espectador pot descobrir i teixir, a través de la construcció d'una cartografia interactiva, les relacions entre la conjugació de la ciutat del plaer en l'era premoderna (1950-1960) i la postmoderna (2015), fent possible visualitzar les interaccions que construeixen les maneres i lògiques del "plaer"; explorant les fronteres entre l'íntim i el públic, la presentació del cos com a suport, com a imatge social; que per la seva distància històrica ens configuren mons amb lògiques situades en sentits comuns diferents. La ciutat premoderna marca les pautes del plaer i la ciutat postmoderna el desenllaç present. En la present investigació s'estableixen eixos d'anàlisi d'acord a unitats temàtiques establertes: 1. La deriva i deambulació dels transeu¿nts en les seves recerques de plaer. 2. La comparativa d'una ciutat industrial incipient en l'era premoderna. 3. Les imatges dels llocs que anuncien la ciutat del plaer, sota l'òptica del hiper capitalisme esteticista. 4. La cartografia ens donarà una mobilitat de traços i pinzellades dels transeu¿nts d'una determinada història cultural i la seva comparativa de les visions premodernes i postmodernes de la ciutat, construïdes en base als seus contextos històrics situats i de les lògiques que cada història cultural demanda. / Zermeño Méndez, S. (2015). Cartografía multimedia de la ciudad del placer y el pecado. Entre lo informe y lo abyecto, lo sublime, las normalizaciones y disidencias. Estructuras de poder y sexualidad en espacios públicos y privados del municipio de León, Guanajuato [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/59398 / TESIS
2

LA DESEMBOCADURA DEL TURIA. INFRAESTRUCTURA HIDRÁULICA Y TERRITORIO

García Sogo, María Lourdes 06 November 2017 (has links)
The Turia river-mouth is a territorial unit whose boundaries are defined by the river's flowing irrigation ditches, the shores of the lagoon sited between both Turia and Júcar river-mouths, and the waters of the Mediterranean Sea. Man has gradually and profoundly transformed this territory. The transformation began sometime after the 2nd century BC, and has never ceased. The guideline to understand this transformation is to follow the development of the hydraulic infrastructures that have been endlessly changing the river, the lagoon and the coastline. Man-made changes to the river were aimed at irrigation, water supply and defence against its recurrent torrential swells. Environmental alterations in the lagoon were aimed at food production, whereas those at the seafront were aimed at facilitating trade. The construction of the city of Valencia and other minor settlements went on simultaneously, growing and acquiring its own form while interspersing or overlapping with these infrastructures. An orderly analysis of the events giving rise to the construction of the various different infrastructures will allow us a better insight into the origin and the structure of this territory. We have divided the analysis into two major periods. The first one extends for almost two thousand years, from 138 a.C., date on which the city of Valencia is founded, until about 1700. When this period ended, the many built-up infrastructures had not been able to completely fulfill its objectives. The river waters already irrigated a perfect orchard, but periods of famine endangered the crops. Seasonal river swells periodically flooded the city. Supposedly fresh drinking waters were frequently unhealthy, the lagoon drainage was not efficiently controlled, and on the coast, despite many attempts, port facilities had not gone beyond building a modest wooden pier. The second period begins about 1700, when first steps were taken towards industrial production and consequently, towards achieving a new and powerful capacity for transforming the territory. This period ends in 1973, the year in which the works for the new artificial riverbed channel were concluded. The infrastructures built in this period fulfilled their objectives. Healthy river water-supply arrived to the city network with sufficient flow and pressure. The orchard lands were irrigated without suffering periods of famine. Turia river seasonal swells did not flood the city again, and city sanitation was renewed. In the transformed Albufera, irrigation and drainage systems were controlled and rice harvests from the new earth-filled plots were regularly collected. The port was thoroughly built and continued to expand, and Valencia finally had adequate facilities for its maritime trade. Without the fulfillment of these objectives, the making of the industrial city would not have been possible, but the development of these infrastructures and the way in which the city grew have given place, with time, to a fragmented, hardly meaningful territory. This analysis allows us to reach the origins of the transformation and to understand the true structure of this territory. And to find out that, behind man-made mistakes that may obscure its profile, there remains a powerful reality, which once recognized, will not be difficult to pursue. / La desembocadura del Turia constituye una unidad territorial cuyos límites quedan definidos por el agua que discurre por las acequias del río, por los límites del lago situado entre la desembocadura del Turia y el Júcar y por las aguas del mar Mediterráneo. Este territorio ha sido profunda y paulatinamente transformado por el hombre. La transformación comenzó en algún momento despues del siglo II a.c. y nunca ha cesado. El desarrollo de las infraestructuras hidráulicas que han manipulado el río, el lago y la línea de costa, constituye el hilo conductor de esta transformación. La manipulación del río tuvo como objeto el riego, el abastecimiento y la defensa de sus recurrentes aguas torrenciales. La manipulación del lago, la producción, y la de la línea de costa, el comercio. Intercalándose o superponiéndose a estas infraestructuras, la edificación de la ciudad y las demás poblaciones que construyeron este entorno fue conformándose y creciendo. El ordenado relato de los acontecimientos que fueron dando lugar a la ejecución de unas y otras infraestructuras nos permitirá conocer el origen y la estructura de este territorio. Hemos dividido el análisis en dos grandes periodos. El primero se extiende desde 138 a.C., fecha en la que se funda la ciudad de Valencia, hasta el 1700. Finalizado este, las muchas infraestructuras construidas no habían conseguido cumplir completamente sus objetivos. Las aguas del río regaban ya una perfecta huerta, pero los periodos de carestía ponían en peligro las cosechas. Las crecidas del río inundaban periódicamente la ciudad. Las aguas que se bebían eran insalubres, el desagüe del lago no estaba eficientemente controlado y en la costa, a pesar de los intentos, no se había conseguido construir con éxito más que un muelle de madera. El segundo periodo se inicia en 1700, fecha en la que se dan los primeros pasos hacia la producción industrial y como consecuencia hacia una nueva y potente capacidad de intervención en el territorio. Y finaliza en 1973, fecha en que se concluye el nuevo cauce del río. Las infraestructuras construidas en este periodo cumplieron con sus objetivos. El agua del río llegaba potable a la ciudad con suficiente caudal y presión. La huerta se regaba sin sufrir periodos de carestía. Las crecidas del Turia no volvieron a inundar la ciudad y el saneamiento estaba renovado. En la transformada Albufera, los sistemas de riego y desagüe estaban controlados y las cosechas de arroz de las parcelas aterradas se recogían con regularidad. El puerto estaba construido y se continuaba ampliando, y Valencia contaba con instalaciones adecuadas a su tráfico marítimo. Sin el cumplimiento de esos objetivos la ciudad industrial no hubiera sido posible, pero la implantación de estas infraestructuras y la forma en la que creció la ciudad, con el tiempo, dio lugar a un territorio fragmentado e incomprensible. El análisis realizado nos permite llegar hasta el origen de la transformación y comprender la verdadera estructura de este territorio. Y descubrir que tras los errores que lo desdibujan hay una realidad mucho más potente, que una vez reconocida, no será difícil perseguir. / La desembocadura del Turia constitueix una unitat territorial els límits de la qual queden definits per l'aigua que discorre per les sèquies del riu, pels límits del llac situat entre la desembocadura del Turia i el Xúquer i per les aigües del mar Mediterrani. Aquest territori ha sigut profunda i gradualment transformat per l'home. La transformació va començar en algun moment després del segle II a.c. i mai ha cessat. El desenvolupament de les infraestructures hidràuliques que han manipulat el riu, el llac i la línia de costa, constitueix el fil conductor d'aquesta transformació. La manipulació del riu va tenir com a objecte el reg, el proveïment i la defensa de les seues recurrents aigües torrencials. La manipulació del llac, la producció, i la de la línia de costa, el comerç. Intercalant-se o superposant-se a aquestes infraestructures, l'edificació de la ciutat i les altres poblacions que van construir aquest entorn va ser conformant-se i creixent. L'ordenat relat dels esdeveniments que van anar donant lloc a l'execució d'unes i unes altres infraestructures ens permetrà conèixer l'origen i l'estructura d'aquest territori. Hem dividit l'anàlisi en dos grans períodes. El primer s'estén des de 138 a.c., data en la qual es funda la ciutat de València, fins al 1700. Finalitzat aquest, les moltes infraestructures construïdes no havien aconseguit complir completament els seus objectius. Les aigües del riu regaven ja una perfecta horta, però els períodes de carestia posaven en perill les collites. Les crescudes del riu inundaven periòdicament la ciutat. Les aigües que es bevien eren insalubres, el desguàs del llac no estava eficientment controlat i en la costa, malgrat els intents, no s'havia aconseguit construir amb èxit més que un moll de fusta. El segon període s'inicia en 1700, data en la qual es donen els primers passos cap a la producció industrial i com a conseqüència cap a una nova i potent capacitat d'intervenció en el territori. I finalitza en 1973, data en què es conclou el nou llit del riu. Les infraestructures construïdes en aquest període van complir amb els seus objectius. L'aigua del riu arribava potable a la ciutat amb suficient cabal i pressió. L'horta es regava sense patir períodes de carestia. Les crescudes del Turia no van tornar a inundar la ciutat i el sanejament estava renovat. En la transformada Albufera, els sistemes de reg i desguàs estaven controlats i les collites d'arròs de les parcel.les aterrides s'arreplegaven amb regularitat. El port estava construït i es continuava ampliant, i València comptava amb instal.lacions adequades al seu tràfic marítim. Sense el compliment d'aqueixos objectius la ciutat industrial no haguera sigut possible, però la implantació d'aquestes infraestructures i la forma en la qual va créixer la ciutat, amb el temps, va donar lloc a un territori fragmentat i incomprensible. L'anàlisi realitzada ens permet arribar fins a l'origen de la transformació i comprendre la vertadera estructura d'aquest territori. I descobrir que després dels errors que ho desdibuixen hi ha una realitat molt més potent, que una vegada reconeguda, no serà difícil perseguir. / García Sogo, ML. (2017). LA DESEMBOCADURA DEL TURIA. INFRAESTRUCTURA HIDRÁULICA Y TERRITORIO [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/90568 / TESIS
3

Las colonias obreras de las primeras décadas de HIDROLA, 1910-1940. Adoptando modelos utópicos del s.XIX; aportando soluciones de vivienda obrera del s.XX

Salvador Luján, Nuria 03 September 2014 (has links)
El trabajo que a continuación se expone tiene el interés de ser la única investigación que recoge la aportación a la vivienda obrera española realizada en las colonias industriales impulsadas durante las primeras décadas de vida de la empresa Hidrola (Hidroeléctrica Española o HE) concretamente en la etapa comprendida entre los años 1910 y 1940, abordando el estudio de las tres unidades situadas a lo largo del Sistema Hidrográfico del río Júcar, en la Comunidad Autónoma de Castilla-la Mancha: El Molinar (1910, Villa de Ves), Lucas Urquijo (1914, Enguidanos) y El Tranco del Lobo (1925, Casas de Ves), proyectos de los ingenieros en plantilla de la empresa, principalmente Manuel Cominges y Oscar Laucirica. De entre las soluciones aportadas en estos modestos y autosuficientes asentamientos destaca la ordenación espacial, así como el proyecto de algunos tipos edificatorios, teniendo un especial interés, por sus rasgos de modernidad, la construcción de vivienda colectiva para obreros en la colonia Lucas Urquijo: un bloque lineal exento de viviendas con acceso por escaleras y corredores exteriores de la primera mitad de la década de los años treinta. Se ha realizado un análisis comparativo con otros ejemplos europeos, considerados paradigmáticos y que gozan de reconocimiento internacional, con el fin de reconocer el valor -no sólo arquitectónico, sino también histórico, social y cultural- de las actualmente olvidadas colonias objeto de esta investigación, constituyendo un primer paso hacia su merecida conservación. / Salvador Luján, N. (2014). Las colonias obreras de las primeras décadas de HIDROLA, 1910-1940. Adoptando modelos utópicos del s.XIX; aportando soluciones de vivienda obrera del s.XX [Tesis doctoral]. Editorial Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/39345

Page generated in 0.0945 seconds