Written in Swedish with an English abstract. Polygamy has recently received more and more attention in Sweden due to, among other things, the streams of refugees and globalization. The Swedish norm of marriage is monogamy thus family constellations that go against this sometimes have difficulties to adapt to the Swedish family law. Polygamy is a collective name for marriages where a person is married to several people at the same time. The sex basically does not play a role in the concept of polygamy, but the most common marriage constellation, and the constellation that this essay has delimited itself to, is the one where one man is married to several women. Today, polygamy is mainly practiced in the Muslim countries of Asia and Africa where the Qur'an is an important part of the construction of the countries' legal systems. In order for polygamy to be allowed in Sweden, it is required that the marriage can be recognized according to the law on certain international legal relationships concerning marriage and guardianship (lag om vissa internationella rättsförhållanden rörande äktenskap och förmynderskap). According to the Swedish Tax Agency's (Skatteverket) investigation, there are currently 679 persons registered with one or more spouses in the population register in Sweden; on the other hand, the figure is not considered to reflect reality. When a person dies, there are many things to be organized. Most of these issues in Sweden are regulated in the Inheritance Code (ärvdabalken). But since most of the family law in Sweden is based on the Swedish norm of marriage of monogamy, there are several application problems when the Inheritance Code is to be applied to polygamous marriages. But although the law is mainly designed for monogamy, it is possible to apply the law to polygamous family constellations. Even though it is not designed for this purpose, the law should be considered flexible enough that it can be applied. However, the application of the law creates problems among other things when it comes to the women in the relationship. It is clear that women in polygamous marriages have more uncertainties than women in monogamous marriages when it comes to the right to inherit and survivor`s protection. It is also difficult to presume that the proposal for legislative amendment that are on the table will contribute to strengthening the protection of the women. However, there are many indications that it in general looks good for the children in the marriages. There is really not much that suggests that children whose parents are in polygamous relationships are treated a lot differently when it comes to the right to inherit then children with parents in monogamous marriages. / Polygami har på senare tid uppmärksammats mer och mer i Sverige med anledning av bland annat flyktingströmmar och globalisering. Den svenska äktenskapsnormen är tvåsamhet, monogami vilket således har lett till att familjekonstellationer som går emot denna norm ibland har svårt att anpassas till den svenska familjerätten. Polygami är ett samlingsnamn för äktenskap där en person är gift med flera personer samtidigt.  I grunden spelar könet inte någon betydelse för begreppet polygami men den vanligaste äktenskapskonstellationen, och den konstellation som uppsatsen har avgränsat sig till, är den där en man är gift med flera kvinnor. Idag är polygami främst praktiserat i de muslimska länderna i Asien och Afrika där Koranen är en viktig del av uppbyggnaden av ländernas rättsordningar. För att polygami ska bli tillåtet i Sverige krävs det att äktenskapen kan erkännas enligt lagen om vissa internationella rättsförhållanden rörande äktenskap och förmynderskap. Enligt Skatteverkets utredning finns det idag 679 personer registrerade med en eller flera makar i folkbokföringsdatabasen i Sverige, däremot anses siffran inte spegla verkligheten. När en människa dör är det mycket saker som ska anordnas. De flesta av dessa angelägenheterna i Sverige regleras i ärvdabalken. Men eftersom den till största delen av familjerätten i Sverige utgår från den svenska äktenskapsnormen om tvåsamhet, föreligger det ett flertal tillämpningsproblem när ärvdabalken ska tillämpas på polygama äktenskap. Men trots att lagen i huvudsak är utformad för monogami finns det möjlighet att tillämpa lagen vid polygama familjekonstellationer. Trots att lagen i sig inte är konstruerad för polygama familjer torde den dock vara så flexibel att den går att tillämpa. Tillämpningen av lagen är dock behäftade med problem för bland annat kvinnorna i relationen. Det är tydligt att kvinnor i polygama äktenskap har det mer osäkert än kvinnor i monogama äktenskap när det kommer till arv och efterlevnadsskydd. Att de förslag till lagändring som ligger på bordet kommer bidra till en stärkelse av kvinnornas skydd är även det svårt att förmoda. Mycket tyder dock på att det överlag ser bra ut för barnen i äktenskapen. Det finns egentligen inte mycket som tyder på att barnen i hög utsträckning blir särbehandlade jämte barn i monogama äktenskap.

No description available.

This project is centered on two primary concerns. First, to reformulate Adornos notion of ethical subjectivity in a way that allows for a clearer articulation of his normative position, and second, to make it more relevant to our contemporary social context and advances in social theory. My claim is that we can achieve this by rejecting Adornos philosophical method (negative dialectics and constellations) by reading his ethics through the lens of ieks method which I am calling autoprohibition. As I will show, autoprohibition is ieks strategy for breaking the deadlock of the dialectic of enlightenment and its accompanying defeatist politics by developing a dialectical theory that neither rests on pure negation nor falls into the totalising and reifying trap of orthodox Marxism. It is in the context of autoprohibition that one can rearticulate Adornos normative imperatives (specifically, the imperative to end suffering, and to recognise the truth-content of the body) without these imperatives being negated by the totalising dictates of the dialectic of enlightenment. The best way to redeem the important normative components of Adornos formulation of ethical subjectivity is to reject its underlying philosophical method and resituate it in another. I frame this methodological shift as one from constellations to autoprohibition, which allows for a more positive articulation of Adornos ethics; a plan for actively practising an ethical life vs. one premised on the rejection of participating in an unethical system (which Adornos ethics amounts to on my account).

By examining five types of astronomical and celestial phenomena—comets, constellations, the zodiac, planets, and the music of the spheres—this thesis posits not only that early modern dramatists were influenced by established and emerging natural philosophy as habits of thought that manifested in their writing, but also that astronomical phenomena operate within the drama, performance, and in the theatre as elements for creating and developing a distinctly spatial dramaturgy. Using theories from the spatial turn, this thesis maps the positions, edges, disturbances, and motions of celestial properties within the imaginary and physical space of early modern drama and theatre. It argues that the case study plays examined within this thesis demonstrate a period-wide engagement, rather than an authorial-, company-, theatre-, or even genre-specific practice. Dramatists developed techniques using astronomical phenomena as dramatic methods that occasionally underscored early modern astronomical thought. However, in many cases constructed plots, characters, visual and sound effects, and movements transgressed astronomical expectations. Dramatists broke down constellations, inserted new stars in the heavens, created zodiacal females, launched pyrotechnical comets, moved planets unexpectedly across the stage, and played (and refrained from playing) celestial "music" for the audience. Recognising composite and often contradictory astronomical constructions within the drama, this thesis moves the critical discussion away from an intellectual history of natural philosophy and gravitates toward an active astronomical dramaturgy.

Orientador: Eliseu Savério Sposito / Resumo: Processos diversos diferenciaram a trajetória do conhecimento/pensamento que hoje concebemos como geográfico. A história humana revela que, em diversos períodos, o humano – e seu meio subjetivo e material – alicerçou elementos para a efetivação de características que, unidas, dão substância a saberes; e o geográfico não foge à regra. De maneiras distintas e caminhos os mais diversos, geógrafos de diferentes instituições ocuparam-se do exercício de compreensão do saber geográfico. A materialização dessa ocupação cristalizou-se, entre outros resultados, em dissertações e teses. O propósito desta tese, assim, é compreender os estudos, na pós-graduação brasileira, que se voltaram ao pensamento e conhecimento geográfico como objetos de investigação, os quais entendo, contudo, como estudos de saberes. Julgo, portanto, que o saber é uma síntese do conhecer e do pensar. Nesse estado de coisas, identifico que o estudo do saber, na condição de objeto na Geografia brasileira, é investigado por meio de duas dimensões de análise: uma é histórica e outra é teórica-conceitual e propositiva. No interior dessas duas dimensões, concentra-se um conjunto de outros temas de pesquisa. As dissertações e teses foram detalhadamente distribuídas entre essas dimensões e outros subeixos, revelando autores, objetos de pesquisa, instituições onde foram realizadas e datas de quando foram concluídas. Com efeito, os autores e seus respectivos objetos de análise não estão fora do tempo e do espaço, uma vez qu... (Resumo completo, clicar acesso eletrônico abaixo) / Abstract: Diverse processes have differentiated the trajectory of the knowledge/thought that we conceive today as geographic. Human history reveals that, in different periods, the human – and their subjective and material milieu – has underpinned elements for the effectuation of characteristics that, united, give substance to knowledge; and geographic knowledge is no exception. In different manners and in the most diverse paths, geographers from various institutions did engage in the exercise of understanding geographic knowledge. Such occupation came into materialization and crystallized, inter alia, in the form of master's theses and doctoral dissertations. The present doctoral dissertation, therefore, aims to understand the studies, in Brazilian graduate programs, that turned to geographic thought and knowledge as objects of investigation, which I however understand as studies of knowing. I therefore think that knowing is a synthesis of knowledge and thought. In this state of affairs, I identify that the study of knowing, as an object in Brazilian Geography, takes place under two dimensions of analysis: one is historical, and the other is theoretical-conceptual-propositional. A set of other research themes concentrates within these two dimensions. The dissertations and theses were distributed in detail into these dimensions and other sub-axes, revealing authors, research objects, institutions of origin, and dates of conclusion. In effect, the authors and their respective objects of ... (Complete abstract click electronic access below) / Résumé: Divers processus ont différencié la trajectoire de la connaissance/pensée que nous concevons aujourd'hui comme géographique. L'histoire humaine révèle que, à différentes époques, l'humain – et son milieu subjectif et matériel – a soutenu des éléments pour la réalisation de caractéristiques qui, unies, donnent corps aux savoirs; et la géographique ne fait pas exception. De plusieurs manières et dans les voies les plus diverses, les géographes de différentes institutions se sont engagés dans l'exercice de la compréhension du savoir géographique. Cette occupation s'est matérialisée et s'est cristallisée, entre autres, sous la forme de mémoires de master et de thèses de doctorat. La présente thèse vise donc à comprendre les études, dans les programmes d'études supérieures brésiliennes, qui se sont tournées vers la pensée et la connaissance géographiques comme objets d'investigation, ce que je comprends cependant comme des études de connaissances. Je considère donc que le savoir est une synthèse de la connaissance et de la pensée. Dans cet état de fait, j'identifie que l'étude du savoir, en tant qu'objet de la géographie brésilienne, se déroule sous deux dimensions d'analyse: l'une historique, l'autre théorique-conceptuelle-propositionnelle. Un ensemble d'autres thèmes de recherche se concentre dans ces deux dimensions. Les thèses ont été répartis en détail dans ces dimensions et d'autres sous-axes, révélant des auteurs, des objets de recherche, des institutions d'origine et des d... (Résumé complet accès életronique ci-dessous) / Doutor

Nowadays, the digital terrestrial television (DTT) market is characterized by the high capacity needed for high definition TV services. There is a need for an efficient use of the broadcast spectrum, which requires new technologies to guarantee increased capacities. Non-Uniform Constellations (NUC) arise as one of the most innovative techniques to approach those requirements. NUCs reduce the gap between uniform Gray-labelled Quadrature Amplitude Modulation (QAM) constellations and the theoretical unconstrained Shannon limit. With these constellations, symbols are optimized in both in-phase (I) and quadrature (Q) components by means of signal geometrical shaping, considering a certain signal-to-noise ratio (SNR) and channel model. There are two types of NUC, one-dimensional and two-dimensional NUCs (1D-NUC and 2D-NUC, respectively). 1D-NUCs maintain the squared shape from QAM, but relaxing the distribution between constellation symbols in a single component, with non-uniform distance between them. These constellations provide better SNR performance than QAM, without any demapping complexity increase. 2D-NUCs also relax the square shape constraint, allowing to optimize the symbol positions in both dimensions, thus achieving higher capacity gains and lower SNR requirements. However, the use of 2D-NUCs implies a higher demapping complexity, since a 2D-demapper is needed, i.e. I and Q components cannot be separated. In this dissertation, NUCs are analyzed from both transmit and receive point of views, using either single-input single-output (SISO) or multiple-input multiple-output (MIMO) antenna configurations. In SISO transmissions, 1D-NUCs and 2D-NUCs are optimized for a wide range of SNRs and different constellation orders. The optimization of rotated 2D-NUCs is also investigated. Even though the demapping complexity is not increased, the SNR gain of these constellations is not significant. The highest rotation gain is obtained for low-order constellations and high SNRs. However, with multi-RF techniques, the SNR gain is drastically increased, since I and Q components are transmitted in different RF channels. In this thesis, multi-RF gains of NUCs with and without rotation are provided for some representative scenarios. At the receiver, two different implementation bottlenecks are explored. First, the demapping complexity of all considered constellations is analyzed. Afterwards, two complexity reduction algorithms for 2D-NUCs are proposed. Both algorithms drastically reduce the number of distances to compute. Moreover, both are finally combined in a single demapper. Quantization of NUCs is also explored in this dissertation, since LLR values and I/Q components are modified when using these constellations, compared to traditional QAM constellations. A new algorithm that is based on the optimization of the quantizer levels for a particular constellation is proposed. The use of NUCs in multi-antenna communications is also investigated. It includes the optimization in one or two antennas, the use of power imbalance, the cross-polar discrimination (XPD) between receive antennas, or the use of different demappers. Assuming different values for the parameters evaluated, new Multi-Antenna Non-Uniform Constellations (MA-NUC) are obtained by means of a particularized re-optimization process, specific for MIMO. At the receiver, an extended demapping complexity analysis is performed, where it is shown that the use of 2D-NUCs in MIMO extremely increases the demapping complexity. As an alternative, an efficient solution for 2D-NUCs and MIMO systems based on Soft-Fixed Sphere Decoding (SFSD) is proposed. The main drawback is that SFSD demappers do not work with 2D-NUCs, since they perform a Successive Interference Cancellation (SIC) step that needs to be performed in separated I and Q components. The proposed method quantifies the closest symbol using Voronoi regions and allows SFSD demappers to work. / Hoy en día, el mercado de la televisión digital terrestre (TDT) está caracterizado por la alta capacidad requerida para transmitir servicios de televisión de alta definición y el espectro disponible. Es necesario por tanto un uso eficiente del espectro radioeléctrico, el cual requiere nuevas tecnologías para garantizar mayores capacidades. Las constelaciones no-uniformes (NUC) emergen como una de las técnicas más innovadoras para abordar tales requerimientos. Las NUC reducen el espacio existente entre las constelaciones uniformes QAM y el límite teórico de Shannon. Con estas constelaciones, los símbolos se optimizan en ambas componentes fase (I) y cuadratura (Q) mediante técnicas geométricas de modelado de la señal, considerando un nivel señal a ruido (SNR) concreto y un modelo de canal específico. Hay dos tipos de NUC, unidimensionales y bidimensionales (1D-NUC y 2D-NUC, respectivamente). Las 1D-NUC mantienen la forma cuadrada de las QAM, pero permiten cambiar la distribución entre los símbolos en una componente concreta, teniendo una distancia no uniforme entre ellos. Estas constelaciones proporcionan un mejor rendimiento SNR que QAM, sin ningún incremento en la complejidad en el demapper. Las 2D-NUC también permiten cambiar la forma cuadrada de la constelación, permitiendo optimizar los símbolos en ambas dimensiones y por tanto obteniendo mayores ganancias en capacidad y menores requerimientos en SNR. Sin embargo, el uso de 2D-NUCs implica una mayor complejidad en el receptor. En esta tesis se analizan las NUC desde el punto de vista tanto de transmisión como de recepción, utilizando bien configuraciones con una antena (SISO) o con múltiples antenas (MIMO). En transmisiones SISO, se han optimizado 1D-NUCs para un rango amplio de distintas SNR y varios órdenes de constelación. También se ha investigado la optimización de 2D-NUCs rotadas. Aunque la complejidad no aumenta, la ganancia SNR de estas constelaciones no es significativa. La mayor ganancia por rotación se obtiene para bajos órdenes de constelación y altas SNR. Sin embargo, utilizando técnicas multi-RF, la ganancia aumenta drásticamente puesto que las componentes I y Q se transmiten en distintos canales RF. En esta tesis, se han estudiado varias ganancias multi-RF representativas de las NUC, con o sin rotación. En el receptor, se han identificado dos cuellos de botella diferentes en la implementación. Primero, se ha analizado la complejidad en el receptor para todas las constelaciones consideradas y, posteriormente, se proponen dos algoritmos para reducir la complejidad con 2D-NUCs. Además, los dos pueden combinarse en un único demapper. También se ha explorado la cuantización de estas constelaciones, ya que tanto los valores LLR como las componentes I/Q se ven modificados, comparando con constelaciones QAM tradicionales. Además, se ha propuesto un algoritmo que se basa en la optimización para diferentes niveles de cuantización, para una NUC concreta. Igualmente, se ha investigado en detalle el uso de NUCs en MIMO. Se ha incluido la optimización en una sola o en dos antenas, el uso de un desbalance de potencia, factores de discriminación entre antenas receptoras (XPD), o el uso de distintos demappers. Asumiendo distintos valores, se han obtenido nuevas constelaciones multi-antena (MA-NUC) gracias a un nuevo proceso de re-optimización específico para MIMO. En el receptor, se ha extendido el análisis de complejidad en el demapper, la cual se incrementa enormemente con el uso de 2D-NUCs y sistemas MIMO. Como alternativa, se propone una solución basada en el algoritmo Soft-Fixed Sphere Decoding (SFSD). El principal problema es que estos demappers no funcionan con 2D-NUCs, puesto que necesitan de un paso adicional en el que las componentes I y Q necesitan separarse. El método propuesto cuantifica el símbolo más cercano utilizando las regiones de Voronoi, permitiendo el uso de este tipo de receptor. / Actualment, el mercat de la televisió digital terrestre (TDT) està caracteritzat per l'alta capacitat requerida per a transmetre servicis de televisió d'alta definició i l'espectre disponible. És necessari per tant un ús eficient de l'espectre radioelèctric, el qual requereix noves tecnologies per a garantir majors capacitats i millors servicis. Les constel·lacions no-uniformes (NUC) emergeixen com una de les tècniques més innovadores en els sistemes de televisió de següent generació per a abordar tals requeriments. Les NUC redueixen l'espai existent entre les constel·lacions uniformes QAM i el límit teòric de Shannon. Amb estes constel·lacions, els símbols s'optimitzen en ambdós components fase (I) i quadratura (Q) per mitjà de tècniques geomètriques de modelatge del senyal, considerant un nivell senyal a soroll (SNR) concret i un model de canal específic. Hi ha dos tipus de NUC, unidimensionals i bidimensionals (1D-NUC i 2D-NUC, respectivament). 1D-NUCs mantenen la forma quadrada de les QAM, però permet canviar la distribució entre els símbols en una component concreta, tenint una distància no uniforme entre ells. Estes constel·lacions proporcionen un millor rendiment SNR que QAM, sense cap increment en la complexitat al demapper. 2D-NUC també canvien la forma quadrada de la constel·lació, permetent optimitzar els símbols en ambdós dimensions i per tant obtenint majors guanys en capacitat i menors requeriments en SNR. No obstant això, l'ús de 2D-NUCs implica una major complexitat en el receptor, ja que es necessita un demapper 2D, on les components I i Q no poden ser separades. En esta tesi s'analitzen les NUC des del punt de vista tant de transmissió com de recepció, utilitzant bé configuracions amb una antena (SISO) o amb múltiples antenes (MIMO). En transmissions SISO, s'han optimitzat 1D-NUCs, per a un rang ampli de distintes SNR i diferents ordes de constel·lació. També s'ha investigat l'optimització de 2D-NUCs rotades. Encara que la complexitat no augmenta, el guany SNR d'estes constel·lacions no és significativa. El major guany per rotació s'obté per a baixos ordes de constel·lació i altes SNR. No obstant això, utilitzant tècniques multi-RF, el guany augmenta dràsticament ja que les components I i Q es transmeten en distints canals RF. En esta tesi, s'ha estudiat el guany multi-RF de les NUC, amb o sense rotació. En el receptor, s'han identificat dos colls de botella diferents en la implementació. Primer, s'ha analitzat la complexitat en el receptor per a totes les constel·lacions considerades i, posteriorment, es proposen dos algoritmes per a reduir la complexitat amb 2D-NUCs. Ambdós algoritmes redueixen dràsticament el nombre de distàncies. A més, els dos poden combinar-se en un únic demapper. També s'ha explorat la quantització d'estes constel·lacions, ja que tant els valors LLR com les components I/Q es veuen modificats, comparant amb constel·lacions QAM tradicionals. A més, s'ha proposat un algoritme que es basa en l'optimització per a diferents nivells de quantització, per a una NUC concreta. Igualment, s'ha investigat en detall l'ús de NUCs en MIMO. S'ha inclòs l'optimització en una sola o en dos antenes, l'ús d'un desbalanç de potència, factors de discriminació entre antenes receptores (XPD), o l'ús de distints demappers. Assumint distints valors, s'han obtingut noves constel·lacions multi-antena (MA-NUC) gràcies a un nou procés de re-optimització específic per a MIMO. En el receptor, s'ha modificat l'anàlisi de complexitat al demapper, la qual s'incrementa enormement amb l'ús de 2D-NUCs i sistemes MIMO. Com a alternativa, es proposa una solució basada en l'algoritme Soft-Fixed Sphere Decoding (SFSD) . El principal problema és que estos demappers no funcionen amb 2D-NUCs, ja que necessiten d'un pas addicional en què les components I i Q necessiten separar-se. El mètode proposat quantifica el símbol més pròxim utilitzan / Fuentes Muela, M. (2017). Non-Uniform Constellations for Next-Generation Digital Terrestrial Broadcast Systems [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/84743

L’interès d’aquesta investigació s’ha centrat en dos aspectes complementaris de l’obra de Joan Miró, del període de 1939 a 1945. Un és la producció artística i l’altre és el procés auto reflexiu. El període de la trajectòria vital i professional objecte d’anàlisi, el de major tensió emocional per a l’artista i la seva família, està marcat per inflexions significatives, però també per continuïtats. Miró fou capaç de superar l’opressió d’un ambient hostil gràcies a una severa auto disciplina en el treball, una recapitulació sobre el propi llenguatge artístic i un inèdit procés d’auto reflexió escrit. Pel que fa a la producció, hem destacat amb una especial significació dues sèries: Constellations (1940-41) i la Sèrie Barcelona (1941-1944). L’obra realitzada en aquest període és un dels exemples més interessants de com les característiques evasives, de l’absurd o tocades pel seu particular humour grotesc, suposen un contrapès al carregat ambient que l’envolta / El interés de nuestra investigación se ha centrado en dos aspectos complementarios de la obra de Joan Miró, comprendida entre el período 1939 y 1945. Uno es la producción artística y el otro es el proceso autoreflexivo. El período de la trayectoria vital y profesional objeto de análisis, el de mayor tensión emocional para el artista y su familia, está marcado por inflexiones significativas, pero también por continuidades. Miró fue capaz de superar la opresión de un ambiente hostil gracias a una severa autodisciplina en el trabajo, una recapitulación sobre el propio lenguaje artístico y un inédito proceso de auto reflexión escrito. Por lo que se refiere a la producción, hemos destacado con una especial significación dos series: Constellations (1940-41) y la Sèrie Barcelona (1941-1944). La obra realizada en este período es uno de los ejemplos más interesantes de como las características evasivas, del absurdo o tocadas por su particular humour grotesco, suponen un contrapeso al cargado ambiente que le rodea / The interest of our research is located in two complain aspects of Joan Miró’s work, between 1939 and 1945. One aspect is the artistic production and the other one is the self reflexive process. This vital and professional period is the most emotional tension for the artist and his family, and it is distinguished by important changes but also by continuities. Miró was into the most strict anonymous. He was able to overcome the oppression of a hostile atmosphere because he impose himself a hard auto discipline of work, a recapitulation about his artistic language, and an unpublished process of written reflection. In concerning the artistic production, we have studied two series because its special signification: Constellations (1940-41) and the Sèrie Barcelona (1941-44). The works made in this period of time are one of the most interesting examples of evasive trends, absurd or with a particular and grotesque humour. This attributes were the counter balance to the loaded climate

Thesis (M.S.)-- Air Force Institute of Technology. / The original document contains color images.

La majeure partie des communications mondiales est transportée par des systèmes transocéaniques à fibre optique. Il est estimé que d'ici 2020 le trafic de données atteindra 4.3 ZB par an. Afin de faire face à cette demande, différentes technologies sont actuellement étudiées pour augmenter la capacité des systèmes de transmission très longue distance. Avec l'avènement des circuits intégrés à haute vitesse, des formats de modulation avancés et des techniques de traitement de signal numérique (DSP) peuvent être utilisés pour maximiser l'efficacité spectrale de transmission. Par ailleurs, la capacité des systèmes modernes est fortement limitée par les effets non-linéaires de type Kerr dans la fibre. Ainsi, la première partie de ce travail est axée sur l’étude de la performance et des gains réalisables par des techniques DSP à faible complexité pour mitiger les effets non-linéaires monocanal. En outre, l’utilisation des formats de modulation multiniveaux à haute efficacité spectrale au-delà de 16QAM a pris de l'ampleur pour augmenter le débit de transmission des systèmes, notamment avec l’introduction des formats QAM avec mise en forme probabiliste (PCS-QAM), plus performants que les formats QAM classiques. La deuxième partie de ce travail présente donc une comparaison théorique ainsi qu’expérimentale du format PCS-64QAM avec d’autres formats à haute efficacité spectrale pour les distances transatlantiques. La mise en œuvre d’un format PCS-64QAM conçu pour les distances transpacifiques est également abordée. Enfin, la dernière partie de ce travail concrétise les résultats des travaux menés dans les deux sections précédentes en présentant plusieurs records de transmission / Global data traffic is expected to reach up to 4.3 ZB per year by 2020. With the majority of the global communications being transported on submarine point-to-point fiber-optic systems, different cutting-edge technologies have been under research to cope with this unprecedented traffic growth. Continuous advances in high-speed integrated circuits have allowed the use of advanced modulation formats and digital signal processing (DSP) techniques to maximize the transmission spectral efficiency. With mitigation of fiber linear effects efficiently carried out by DSP with relative low-complexity, the capacity of modern fiber optic systems rests limited by fiber nonlinearities. To this extent, in the first part of this work, the performance and achievable benefits of low-complexity DSP techniques aiming to mitigate fiber Kerr nonlinear effects are investigated. Besides nonlinear compensation techniques, the use of multi-level modulation formats beyond 16QAM and high symbol rate channels have gained momentum to increase the system spectral efficiency. One of the major breakthroughs in the recent years, has been the introduction of QAM-based probabilistic constellation shaping (PCS-QAM), which has proven to outperform regular QAM formats. In this sense, in the second part of this work, the practical achievable rate increase brought by PCS-QAM for transoceanic distances is investigated. A theoretical and experimental comparison with other high-capacity formats is performed, and the design of a PCS-QAM for trans-Pacific distances is addressed. Finally, in the last section, several transmission records using the two above techniques are reported