EN CASTELLANO:La confabulación es un síntoma clínico que aparece espontáneamente o elicitada por preguntas. Ha sido poco estudiada en la demencia de Alzheimer y además con resultados discordantes. En este trabajo se explora la confabulación espontánea y provocada y se examinan sus relaciones con los procesos mnésicos, semánticoconceptuales, ejecutivos y el funcionamiento cognitivo general con objeto de aportar más información empírica, aclarar si está presente o no, si hay uno o varios tipos deconfabulación, la intensidad y el contenido de la misma, cuáles son las preguntas más propicias para hacerlas emerger y la relación que presenta con procesos cognitivos que permita proponer mecanismos explicativos de la misma. Para ello, se amplió el tamaño de muestra de los estudios previos y se realizaron análisis por subgrupos de pacientes.Participaron 33 personas diagnosticadas de demencia de Alzheimer en fase leve y 37 sindemencia, entre 65 y 85 años de edad. Se utilizó una entrevista de confabulación espontánea; una adaptación en español de la entrevista de confabulación provocada de Dalla Barba; una adaptación en español de la prueba de recuerdo libre/facilitado de Grober y Buschke; dos pruebas semántico-conceptuales: una de verificación de enunciados semánticos y otra de clasificación de categorías; la versión en español de la escala de demencia de Mattis con especial mención a dos subescalas de funcionamiento ejecutivo: la iniciación-perseveración y la conceptualización; y una adaptación en español de la escala de anosognosia de Bisiach y cols. Los dos grupos no se diferenciaron en cuanto al sexo y escolaridad, y las diferencias estadísticas en cuanto a la edad no fueron clínicamente relevantes. En promedio, los participantes con demencia de Alzheimer se situaron por debajo de los puntos de corte de los participantes sanos en la mayoría de las medidas obtenidas. Sólo un tercio no presentó confabulaciones espontáneas. A mayor puntuación de confabulación espontánea mayor número de falsos positivos y menor capacidad ejecutiva de conceptualización. Los pacientes hicieron alrededor de un 14% de confabulaciones provocadas, 4 veces más que los participantes sin demencia. Todos presentaron un síndrome amnésico clásico franco con una alteración tanto de los procesos mnésicos de codificación como de recuperación. El 64% se consideraron confabuladores provocados leves. Las confabulaciones provocadas predominaron en las preguntas específicas de la memoria episódica, sobre todo en los confabuladores provocados.Sólo 2 presentaron confabulaciones provocadas de contenido implausible.Paradójicamente, los confabuladores provocados obtuvieron un mejor rendimiento en la prueba de verificación de enunciados semánticos y en la escala de demencia de Mattis.También tenían una tendencia a presentar mejores resultados en la prueba de iniciación-perseveración que los no confabuladores. Aunque los confabuladores provocados no hicieron más intrusiones en la prueba de memoria que los no confabuladores, apareció una relación entre la confabulación provocada y las intrusiones pero sólo del recuerdo facilitado diferido. No en todos los que produjeron confabulaciones provocadas se observó confabulación espontánea. Los resultados de la investigación permiten concluir que los dos tipos de confabulación son diferentes por presentar procesos neurocognitivos diferenciados. En la demencia de Alzheimer en fase leve, tanto en la génesis de la confabulación provocada como en la génesis de la confabulación espontánea, no puede confirmarse un rol específico y único de los procesos de recuperación mnésicos y no puede excluirse el rol que juega la alteración de los procesos mnésicos de codificación y de consolidación. Estos resultados avalarían las hipótesis de una alteración ejecutiva y del proceso mnésico de verificación en la confabulación espontánea. No permiten apoyar las hipótesis de una alteración ejecutiva o global en la confabulación provocada. Por otro lado, no podemos seguir considerando como sinónimos a la confabulación provocada y a las intrusiones mnésicas. / Confabulation is a clinical symptom occurring spontaneous or elicited by questions.Confabulation has been the subject of limited investigation in Alzheimer's dementia. The aim of this study was to explore the frequency and intensity of spontaneous and provoked confabulations and to examine its relationship with memory, executive functions and global cognition. 33 elderly subjects with mild Alzheimer's dementia and 37 elderly without dementia between 65 to 85 years of age entered the study. We used an interview of spontaneous confabulations, the Spanish version of Dalla Barba provoked confabulation's interview, the Spanish version of Grober and Buschke memory test, two test of semantic memory, the Spanish version of the Mattis dementia rating scale with particular emphasis on the two subscales of executive function and the Bisiach et al.'s anosognosia scale. Thirty tree percent of the Alzheimer's dementia patients did not submit spontaneous confabulation. A higher score of spontaneous confabulation largest number of false alarms in memory and less ability of conceptualization. Patients with Alzheimer's dementia made about 14% provoked confabulations. Sixty-four percent of the Alzheimer's dementia patients were considered mild confabulators. All patients with Alzheimer's disease presented a classic amnesic syndrome. Paradoxically, the confabulators group obtained better performance in the conceptual semantic memory task and in the Mattis dementia rating scale total score. Confabulators and non confabulators did not statistically differ regarding intrusions in the various aspects of cued recall. However, when the two were considered continuous variables, provoked confabulations were significantly related to intrusions in delayed cued recall. They also had a trend towards better executive abilities on the initiation/perseveration subscale than non confabulators. In conclusion, in mild Alzheimer's dementia, provoked confabulations are frequent but mild in intensity.These results support the hypothesis of executive dysfunction in spontaneous confabulation but do not support the hypothesis of executive dysfunction or global cognitive impairment in provoked confabulations. The absence of a stable statistical relationship between provoked confabulations and intrusions using different methods evidence that provoked confabulations and intrusion only share some common neurocognitive mechanisms.

OBJECTIU: Avaluar el paper del DC en l'aparició de demència a una població de pacients majors de 64 anys, procedents de 54 equips d'Atenció Primària de salut d'arreu del territori català als 3 anys i mig de seguiment, segons presència prèvia o absència de DC. Avaluar també si existeix una associació entre la mortalitat, la institucionalització, la inclusió en el programa ATDOM, la comorbiditat (AVC, IAM, arteriopatia perifèrica) i el consum de recursos dels pacients en relació a la presència o absència de DC DISSENY: Estudi de cohorts retrospectiuÀMBIT: 54 Equips d'Atenció Primària d'arreu de CatalunyaSUBJECTES: 712 pacients dividits en dues cohorts segons presència o absència de DCMEDICIONS. Variables resultat (aparició d'events- demència, èxitus, institucionalització, inclussió al programa ATDOM, AVC incident i temps fins aquesta aparició-) i nombre de visites a professionals. Variables explicatives : DC, edat, sexe, màxim nivell d'estudis, CAP, FRCV (HTA, DM, DL), patologia càrdiovascular prèvia (IAM, AVC, AP), patologies relacionades amb demència (acxfa, hipotiroidisme), altres patologies cròniques.Anàlisi de supervivència (associació entre factors predictors: Hazard Ratio; distribució del temps fins a l'esdeveniment segons DC corbes de supervivència de Kaplan-Maier ; associació entre DC i el temps fins a cada esdeveniment, model de regressió de riscos proporcionals de Cox o model estès de Cox). Nivell de significació: 5%; paquet estadístic Stata/Se versió 9.1Resultats: Presenten demència 72 individus, 66 del grup de deteriorats i 6 del grup de no deteriorats (Chi quadrat 66,47; P<0,000). Densitat d'incidència global de demència: 38,14 (IC 95%: 30,27-48,05) per 1000 persones-any. La presència de DC (HR que varia en el temps; 3,53 als 4 anys de seguiment) i l'edat (HR 2,59; IC 95%1,62-4,14 i P<0,001 per majors de 80 anys) expliquen l'aparició de demència. Per la resta de variables, els models són els següents. Èxitus: DC, l'edat, la comorbiditat, l'ingrés al programa ATDOM i el fet de patir un AVC ; Institucionalització: DC, l'ingrés al programa ATDOM, el fet de patir un AVC i el fet de patir demència;ATDOM: DC, l'edat, el fet de patir un AVC i el fet de no tenir DL. AVC: edat i la DM. No influeixen la HTA ni la DL ni el DC. La comorbiditat i el seguiment de la HTA expliquen la càrrega assistencial dels metges. El seguiment de la HTA, el seguiment de la DM i el sexe masculí expliquen la càrrega assistencial de les infermeres. Ni el DC ni la demència influeixen en la càrrega assistencialCONCLUSIONS: el DC és un predictor de la incidència de demència (HR varia en el temps), èxitus (HR=1,86), institucionalització (HR=4,99) i ATDOM (HR=1,87). No hem pogut demostrar que tingui aquest paper en el cas de la incidència d'AVC ni en el consum de recursos sanitaris. / "Study of the freqüency of cognitive impairment (CI) in Catalonia and prediction role of cognitive impairment. First Phase of Cuida'l study"TEXT:OBJECTIVE. To know the role of CI in dementia appearance in a population of people older than 64 years, from 54 Primary Care teams all arround Catalonia according to presence or absence of CI. DESIGN: Retrospective cohort studySETTING: Primary Care PARTICIPANTS: 712 patients divided into two cohorts according to presence or absence of CI. MEASUREMENTS: Result Variables: Dementia, death, institutionalisation, home care, stroke and times until these events. Number of visits to physician and nurse. Explicative variables: CI, age, sex, educational level, primary care team, cardiovascular risk factors, previous cardiovascular diseases, diseases related to dementia, and other chronic diseasesSurvival analysis. Signification level 5%. Statistical software: Stata 9.1.MAIN RESULTS: 72 patients adquired dementia (66 with previous CI, 6 without (Chi quadrat 66,47; P<0,000). Global density of incidence of dementia: 38,14 (CI 95%: 30,27-48,05) 1000 persons-year. The presence of CI (HR time-changing: 3,53 at 4 years of follow-up) and age HR 2,59; CI 95%1,62-4,14 and P<0,001 for older than 80 years explain the diagnosis of dementia). CI is explains mortality, institutionalisation, and home care. But has no role on stroke and sanitary services use.CONCLUSIONS: CI has a role on dementia (HR time-changing), death (HR=1,86), institutionalisation (HR=4,99) and home care (HR=1,87).KEY WORDS: Cognitive impairment, prediction role, dementia, primary care

L'objectiu general d'aquest treball és el d'aprofundir en l'estudi de les sinucleïnopaties, principalment a nivell bioquímic, en les interaccions de l'alfa-sinucleïna amb altres proteïnes del cervell humà per tal d'estudiar l'efecte de la unió en aquestes patologies. També hem volgut comprovar la similitud de les sinucleïnopaties humanes amb un model animal transgènic per a la forma humana mutada de l'alfa-sinucleïna. D'altra banda i també relacionat amb aquestes neurodegenarions, s'ha estudiat de quina manera resultaven afectats diferents marcadors de l'estrès oxidatiu, que se sap juga un important paper en el desenvolupament d'aquestes patologies. Mitjançant estudis d'immunoprecipitació i de pull-down en cervell humà s'ha trobat interacció de l'alfa-sinucleïna amb les proteïnes sinàptiques rab3a i rabfilina a córtex de la sinucleïnopatia anomenada Demència amb cossos de Lewy (DLBD), i no en cervells control. Donada la interacció anòmala amb aquestes proteïnes sinàptiques podem afirmar que a DLBDs la transmissió sinàptica es troba alterada, i una de les causes és la interacció anòmala de l'alfa-sinucleïna amb rab3a i rabfilina. Aquest tipus d'interacció també s'ha estudiat a l'MSA o Atròfia Sistèmica Múltiple, una sinucleïnopatia que té afectat sobretot el cerebel, i no el córtex, com les DLBDs. Doncs, tot i estar classificada com a sinucleïnopatia a part, hem observat la mateixa interacció anòmala tan a cerebel com escorça de pacients d'MSA, suggerint-se un mecanisme comú de neurodegeneració per a totes les sinucleïnopaties. Paral.lelament també hem estudiat la via de transducció glutamatèrgica a pacients amb DLBDs, i s'ha trobat que en condicions normals exiteix interacció de l'alfa-sinucleïna amb un efector del receptors metabotròpics del glutmat tipus I, com és la PLC-beta-1. Al mateix temps, i a través d'estudis de solubilitat, s'han observat canvis en la solubilitat de PLC-beta-1 en aquestes patologies, tal com succeeix amb l'alfa-sinucleïna.Quan s'han estudiat marcadors d'estrès oxidatiu per una forma primerenca de la malaltia de Parkinson s'han trobat alterats a córtex d'aquest pacients, quan la patología, en els primers estadis només es detecta fins ara a substància negra. Per tant, l'estrès oxidatiu a córtex d'una forma pre-clínica de la malaltia de Parkinson, ja té un paper en el desenvolupament d'estadis posterior de la malaltia, com podrien ser les DLBDs. / The aim of this work is to study alpha-synuclein interactions in human brain to deep on the knowledge of a group of neurodegenerative diseases called synucleinopathies in which alpha-synuclein accumulates in the form of Lewy bodies. In human cortex we found alpha-synuclein interactions with the synaptic proteins rab3a and rabphilin in Dementia with Lewy Bodies (DLBDs) patients, and not in control brains. This interaction is corroborated in transgenic mice expressing human A30P human mutated alpha-synuclein. When a different synucleipathy , like Multiple Systemic Atrophy (MSA), is studied we found the same anomalous interaction even different areas were affected, cerebellum vs cortex in the case of MSA and DLBDs, indicating a common neurodegenerative mechanism for the synucleinopathies group. Also in DLBDs we studied the glutamatergic signal transduction pathway immunoprecipitating alpha-synuclein from brain cortex and we found that PLC-beta-1, an effector of the metabotropic glutamate receptors (mGLuR1) binds to alpha-synuclein only in control conditions and not in DLBDs. At the same time PLC-beta-1 showed changes in solubility like alpha-synuclein in DLBDs. So, the results presented here indicate a kind of relation between alpha-synuclein and PLC-beta-1 in DLBDs which damage can affect the mGLuR1 transduction pathway which is altered in cortex from DLBDs.The other factor studied in this work is the oxidative stress effect in brain cortex from early stages Parkinson's disease (PD) patients. We found an increase of the oxidative stress markers used in this work indicating that oxidative stress in cortex from PD patients starts at early stages in human cortex, even though in early stages only the substantia nigra seems to be affected. This markers of oxidative stress were also studied in Alzheimer's disease (AD) obtaining similar results. Finally another point of this work is the study of the Amyloid Precursor Protein (A-beta-PP) mRNA isoforms in human cortex from DLBDs. We found a relative increase of the isoforms contained the Kunitz Protease Inhibitor, implicating A-beta-PP the isoforms processing in the developing of DLBDs

L’infart cerebral és la segona causa de mort, així com d’incapacitació a nivell mundial (Di Carlo et al.,2000), essent responsable de múltiples seqüeles físiques i cognitives, incloent la demència. L’infart cerebral es caracteritza per una simptomatologia neurològica focal i sobtada en consonància amb la localització topogràfica de la lesió cerebral, un cop s’han exclòs altres possibles causes. La demència vascular (DV) històricament s’ha basat en el model de demència multi-infart (Erkinjuntti et al.,2002), tot i que cada vegada hi ha una major evidència de que diferents patologies vasculars (malaltia vascular subcortical de petit vas o infarts llacunars), així com infarts corticals, poden contribuir a desenvolupar-la (Hachinski et al.,1974; Esiri et al.,1997; Rockwood et al.,1999; Erkinjuntti et al.,1999; Pohjasvaara et al.,2000; Ballard et al.,2000). L’objectiu d’aquesta recerca és l’estudi del perfil neuropsicològic i dels dèficits cognitius associats a la malaltia vascular cerebral de petit vas (infarts llacunars i lesions de la substància blanca), així com l’evolució d’aquests pacients després de 2 anys d’haver patit l’event vascular. Aquest tema mereix especial interès perque la malaltia vascular subcortical de petit vas és una de les causes més comunes de demència vascular (DV), i el fet de poder conèixer el seu estat prodròmic i poder previndre els principals factors de risc, ens podrien fer possible el desenvolupament d’estratègies preventives. Aquesta àrea d’estudi també mereix atenció perque s’han fet molts estudis sobre l’evolució i les seqüeles cognitives en els infarts isquèmics de gran vas, però no hi ha gaire evidència sobre l’efecte d’un primer ILL i l’evolució a llarg terme d’aquests pacients. Finalment, no hi ha estudis a la literatura sobre el perfil neuropsicològic de les diferents síndromes llacunars (segons Miller-Fisher) i la seva evolució a llarg terme.

Objetivo: Evaluar la eficacia de un programa de entrenamiento de memoria, denominado Taller de Memoria (TM), aplicado a enfermos con demencia de Alzheimer (DSM-IV, 1997 y NINCDS-ADRDRA, 1984) en fase leve (GDS=4. Global Deterioration Scale. Reisberg, 1982). Metodología: Pacientes con demencia de Alzheimer (DSTA) (24) tratados con inhibidores de la acetilcolinesterasa (IChE), sometidos al programa de memoria (12) (grupo experimental) o sin tratamiento psicosocial (12) (grupo control). La intervención cognitiva (TM), consiste en la aplicación de un programa intervención psicosocial focalizado en memoria durante un año y con 96 sesiones estructuradas de ejercicios cognitivos. Como medidas de eficacia se utilizaron el Mini Mental Status Examination (Folstein et al, 1975), la Alzheimer's Disease Assessment Scale (Rosen, Mohs & Davis, 1984), el test conductual de memoria Rivermead (Wilson, Cockburn, Baddeley, 1991), el Syndrom kurz Test (Erzigheit, 1992), la escala de Blessed (Blessed, Tomlinson & Roth, 1968), el Rapid Disability Rating Scale-2 (Linn & Linn, 1982) y el Neuropsychiatric Inventory (Cummings et al, 1994). Se utilizó un diseño cuasi-experimental pretest-postest con grupo control, con cuatro evaluaciones postest trimestrales. Resultados: el programa aplicado resulta efectivo en la mejoría del rendimiento cognitivo global a lo largo del tratamiento (p=.007), en el mantenimiento de la memoria a partir de los 6 meses (p=.028), en el mantenimiento de las actividades funcionales de la vida diaria (p=.041) y en la mejoría del estado de ánimo (p=.043).Conclusiones: la eficacia del programa de memoria se mantiene a lo largo del año de estudio, manteniendo los sujetos experimentales un beneficio cognitivo (especialmente de memoria), conductual y funcional. Palabras clave: Enfermedad de Alzheimer. Demencia leve. Tratamiento no farmacológico. Programa de entrenamiento estructurado de Memoria. Taller de Memoria. / Objective: to evaluate the efficacy of a memory training program, called "Memory Workshop", applied to early stage Alzheimer's patients (DSM-IV, 1997 and NINCDS-ADRDRA, 1984) (GDS=4. Global Deterioration Scale. Reisberg, 1982). The following assesses the treatment's effects on the cognitive abilities, memory, activities of daily living and well-being of patient.Methods: Patients with mild AD (24) who are treated with a cholinesterase inhibitor (ChEI) received the memory training program (12) (experimental group) or psychosocial support alone (control group). Cognitive intervention consisted of a one-year structured program of 96 sessions of cognitive exercises. Our controlled study employed the following evaluation tools: the Mini-Mental State Examination (Folstein et al, 1975), the Alzheimer's Disease Assessment Scale (Rosen, Mohs & Davis, 1984), the Rivermead Memory Test (Wilson, Cockburn & Baddeley, 1991), the Syndrom Kurztest (Erzigheit, 1989), the Rapid Disability Rating Scale-2 (Linn & Linn, 1982), the Blessed Dementia Rating Scale (Tomlinson & Roth, 1968) and the Neuropsychiatric Inventory (Cummings et al, 1994). The study utilized a quasi-experimental design, pre-test and post-test with a control group, with four trimester post-test evaluations. Results: the program was effective in improving global cognitive performance throughout treatment (p=.007), maintaining memory performance for six months (p=.028), maintaining levels of functional ability (p=.041) and improving personal affect (p=.043).Conclusions: the program maintained its efficacy throughout the study year. The experimental subjects experienced cognitive benefits and improvement or maintenance in conduct and functioning.