This thesis deals with the in-store marketing and its application in the supermarket Billa ltd. The work is divided into the theoretical and practical part. The theoretical part deals with sales support, which includes in-store marketing. In the practical part I describe the current trends within in-store marketing and the merchandising problems there as well. The practical work is also dedicated to the description of the actual means of in-store marketing in the supermarket Billa ltd. The actual research work is carried out on the basis of survey and field survey of the supermarket. Using the obtained results and their comparison with the supermarket Albert are defined and I evaluated current trends in in-store marketing within the supermarket Billa ltd.

Dissertação (mestrado) - Universidade Federal de Santa Catarina, Centro Tecnológico, Programa de Pós-Graduação em Arquitetura e Urbanismo, Florianópolis, 2016. / Made available in DSpace on 2016-09-20T04:15:37Z (GMT). No. of bitstreams: 1 341249.pdf: 10963702 bytes, checksum: 07b9c33dd8b3115d15e103fc92127a85 (MD5) Previous issue date: 2016 / A inserção de novas tecnologias digitais no processo de projeto e de materialização, vem agregar em todas as fases de desenvolvimento do projeto e produção, na arquitetura e design. A fabricação digital (FD) possibilita controlar dados, customizar, adaptar e transformar as características digitais. Isto, permite produzir desde protótipos até uma edificação completa. No entanto, é fundamental a aproximação do profissional em todo o processo, desde a concepção do projeto até a manufatura.Assim, esta pesquisa tem como objetivo identificar formas de contribuição do uso da FD na arquitetura efêmera, de estandes em feiras comerciais, aplicada em visual merchandising (VM). Primeiramente, buscou-se estabelecer um cruzamento teórico dos conceitos de FD, arquitetura efêmera e VM. Na sequência, identificou-se as características de estandes em feiras comerciais, em que a FD trouxe o diferencial e as técnicas aplicadas. Por fim, fez-se um estudo de campo, em uma feira comercial, no intuito de saber se os expositores conheciam ou usaram a FD e/ou VM em seus estandes. E também, a percepção dos visitantes em relação aos estandes desta feira.Para coleta de dados optou-se pela técnica do questionário. Este foi aplicado aos visitantes e expositores em uma feira na cidade de Chapecó/SC. Após a coleta de dados desenvolveu-se gráficos, os quais foram interpretados. Com este trabalho constatou-se que a arquitetura efêmera, estandes em feiras comerciais, pode ser potencializada pelas técnicas de FD. Principalmente, em relação a exploração formal, customização, rapidez no processo de projeto e manufatura. Enquanto, o VM pode contribuir com o fortalecimento da identidade da marca e do produto, incluindo a arquitetura como um dos aspectos essenciais para atrair o consumidor. No entanto, através do estudo de campo, constatou-se que a FD e o VM são pouco explorados, demonstrando que é necessário a disseminação destas técnicas, no intuito de valorizar a arquitetura efêmera.<br> / Abstract : The introduction of new digital technologies in the design process and materialization might contribute in all phases of project development and production. The digital fabrication enables control data, customizes, adapts and modifies the digital features. This allows producing from prototypes to complete building. However, it is necessary the professional's approach in the entire process, from design concept to manufacture.Thus, this research aims to identify ways of contribution the use of digital fabrication in ephemeral architecture, in trade fairs, applied in visual merchandising. First, it established a theoretical intersection about the concepts of digital fabrication, ephemeral architecture and visual merchandising. Following, it identified the stands' characteristics, in trade fairs, in which the digital fabrication brought some differential and it also the techniques applied. Finally, a study at a trade fair was made, this had the goal of know if the exhibitors knew or used digital fabrication and/or visual merchandising in their stands. Also, it know the visitors? perception about this trade fair.In order to collect data, the questionnaire technique was chosen. This questionnaire was applied to visitors and exhibitors in a trade fair in Chapecó city/SC, Brazil. After data collection, graphs were developed and interpreted. This research realized that the ephemeral architecture, in this case, stands in trade fairs, it might be potentiated by digital fabrication techniques. Especially, regarding formal exploration, customization, quickness in the design process and manufacturing. Likewise, visual merchandising can contribute to strengthening of the brand identity and product, comprising the architecture as an essential aspect to appeal the consumer. However, through this study, it was found that the digital fabrication and visual merchandising are little explored, it shows that is necessary spread this techniques in order to valorize the ephemeral architecture.

This diploma thesis deals with merchandising. Merchandising is a new discipline achieveing a high development potential and being more and more important in the competitive business environment. The teorethical part describes the basic concepts of the merchandising, its definitions, types and possible merchandising strategies. The practical part explains and shows whole merchandising process of the make up merchandising on a real examples from the chosen international company.

This study investigated the (1) relationship of students' family and educational background to their opinions of fashion retailing as a career, and (2) preferences for fashion retail job attributes in relationship the appeal of fashion retail job profiles. A sample of 131 fashion merchandising students from five state-funded universities completed a four-part survey which measured two independent variables: student background and preferences of fashion retail job attributes and two dependent variables: opinions of fashion of retailing as a career and the appeal of fashion retail job profiles. Analyses included multiple regression, t-test, and correlations. For opinions of fashion retailing as a career, parental background was not significant while attendance at a retailing course, semester hours completed and G.P.A. had limited relationships. Fashion retail job attribute preferences were related to the appeal of fashion retail job profiles; the most preferred attribute was high personal freedom.

Ph.D. (Marketing Management) / As more retailers gain access to similar technologies, information and processes, it is becoming increasingly difficult to establish a sustainable competitive advantage in the marketplace, ensure customer satisfaction and encourage repurchase intention. This is especially true for high fashion retailers, since their higher margin customers have greater expectations to receive value from these high fashion retailers. To succeed in a highly competitive marketplace, high fashion retailers must become adept not just at providing quality products, but also at providing value to their customers. Only those businesses that truly offer the value that customers want and expect, remain competitive in the long term and are able to increase customer satisfaction levels. Higher levels of customer satisfaction leads to improved repurchase intention. It is therefore important for high fashion retailers to ensure that they offer value to their customers. Despite research undertaken in customer value, much debate still exists as to what contributes to customer value and what the relevant customer value dimensions are. Customer value is of managerial interest to high fashion retailers, as these retailers need to identify the dimensions they should focus on to increase the value they are delivering to their customers in order to obtain or retain a sustainable competitive advantage. Customer value leads to customer satisfaction and customer satisfaction in turn is a strong indicator of repurchase intention. This study therefore focuses on uncovering the concept of customer value, with specific emphasis on determining the underlying customer value dimensions from the perspective of the customer shopping at high fashion retail stores. The aim of this study is to propose a multidimensional model of customer value for high fashion retailers, including the interrelationship between customer value, customer satisfaction and repurchase intention.....

För att ett företag ska bli lönsamt krävs anpassning till kundens efterfrågan. Då de flesta kunder tar majoriteten av alla köpbeslut på plats i butiken, blir varuexponeringen i många fall avgörande. Genom att skapa en inspirerande varuexponering som framhäver de ekologiska kläderna kan företag således påverka fler kunder att handla ekologiskt och på så sätt öka efterfrågan. Syftet med vår studie är att granska hur Gina Tricot, Lindex och Polarn O. Pyret exponerar sina ekologiska kläder i butik samt att studera exponeringsmetoder butikerna kan applicera på sitt ekologiska sortiment, för att påverka försäljningen. Insamling av material till studien har gjorts med kvalitativ metod så som intervjuer och observationer. Vi har sedan analyserat det inhämtade materialet utifrån teorier i ämnet. Resultatet av vår studie visar att samtliga butiker arbetar mycket med att märka sina miljövänliga plagg med hang tags och liknande men utöver det så brister det i kommunikationen till kunderna. Genom en tydligare och mer kreativ exponering med mer fokus på de miljöanpassade alternativen hade de kunnat inspirera fler kunder till att handla mer ekologiskt och därmed få en större lönsamhet på det ekologiska sortimentet. / Program: Butikschef, textil och mode

The basic problem confronting the dairy industry today is one of utilizing its total fluid milk production. During recent years the industry has witnessed a general decrease in per capita consumption of dairy products while per capita production has remained fairly constant and in amounts approximating the average for the past 16 years (Table 2 ). As a result the dairy industry has produced a surplus of fluid milk and manufactured dairy products. The Federal Government, under its price support program, has been the ultimate recipient of these surpluses and now possesses huge warehouse stocks. The cost to the Federal Government and to the taxpayer has been great, resulting in an intense desire by both the Federal Government and the dairy industry to take steps to alleviate this condition. The following study is undertaken with the hope that the findings from it may provide the dairy industry with information which, in some small way, may contribute a partial solution to this problem.

Uppsatsen behandlar den framgångsrika affärsformen merchandising utifrån ett rättsligt perspektiv. Den för denna uppsats relevanta betydelsen av begreppet kan formuleras enligt följande; Merchandising är metoder för att åstadkomma försäljning och marknadsföring av artfrämmande produkter, genom att utnyttja det kommersiella värdet i en immateriell tillgång. Karakteriserande för merchandising är det sekundära utnyttjandet av den immateriella rättigheten, vilket innebär att merchandisingprodukten tillhör en annan varusfär än den som ursprungligen förknippats med det immateriellt skyddade objektet. Merchandising bygger på licensiering och affärsformen för med sig särskilda fördelar. För licensgivaren kan merchandising generera inkomster i form av försäljningsroyalties och samtidigt ge tillgång till en ny produktmarknad, till en relativt låg kostnad och risk. Det kan också fungera som ett effektivt marknadsföringsverktyg. För licenstagaren kan merchandising ge de egna produkterna en ökad dragningskraft.På grund av affärsformens speciella karaktär måste en rad olika rättsområden beaktas vid en juridisk analys. Sui generis lagstiftning saknas i Sverige såväl som internationellt och olika regelverk blir därför tillämpliga i varje enskilt fall, främst beroende på vilken typ av immateriell rättighet som det aktuella merchandisingavtalet baserats på. Vid utformandet av ett merchandisinglicensavtal så blir allmänna avtalsrättsliga principer och regler tillämpliga. I detta avseende bör man uppmärksamma de rättsliga egenskaper som är särskiljande för immaterialrättsliga licensavtal i allmänhet. Specifikationsprincipen, vilken förordar en restriktiv tolkning av avtalsvillkor, blir här av central betydelse. I övrigt är avtalsfriheten och det ibland ojämna balansförhållandet mellan parterna, utmärkande faktorer. Därtill kommer de för merchandising utmärkande avtalsaspekter som normalt bör regleras tydligt i licensavtalet och som kan ge upphov till särskilda frågor. De licensavtal som används för merchandising kan också diskuteras utifrån ett konkurrensrättsligt perspektiv, bl.a. i relation till de europarättsliga gruppundantagsförordningarna.

Este trabajo estudia los aspectos relativos al contrato de licencia de personality merchandising. Este contrato consiste en un acuerdo mediante el cual una persona, llamada licenciante, a cambio de una contraprestación, autoriza a un tercero, conocido como licenciatario, a usar un aspecto de la imagen de una persona famosa para distinguir productos o servicios en el mercado. El estudio se inicia con un capítulo que pretende analizar el significado, la evolución y la función económica de la figura del merchandising. Asimismo, se hace referencia a los diferentes tipos de contrato de merchandising que se encuentran agrupados en función de la regulación aplicable para proteger el bien inmaterial escogido para designar los productos o servicios. Con posterioridad, se analiza la protección que nuestro ordenamiento jurídico confiere a la marca renombrada así como la naturaleza del contrato de merchandising de marcas. El examen de este tipo de merchandising es importante en la medida en que constituye una modalidad general, ya que, en realidad, todos los bienes inmateriales que pueden ser objeto de merchandising pueden inscribirse en la Oficina española de patentes y marcas, y en consecuencia, disfrutar de la protección que ofrece la Ley de marcas. De hecho, hay que tener en consideración que el merchandising pretende distinguir en el mercado los productos o los servicios de un empresario de los de otro. Y, en este sentido, estos bienes inmateriales cumplen una función distintiva que los aproxima a la figura de la marca. En tercer lugar, se aborda detenidamente el tema relativo a la protección jurídica que recibe la imagen en nuestro ordenamiento. Hay que afirmar que el conjunto de derechos relativos a la explotación comercial de la imagen no forma parte del derecho constitucionalmente protegido. Esta conclusión nos permite estudiar su transmisión tanto por un acto inter vivos como por un acto mortis causa. Por lo que respecta a la transmisión inter vivos, es habitual que la persona famosa ceda su derecho a explotar comercialmente su imagen a un tercero que, entonces, estará autorizado a comercializarla. Esta cesión no tiene una regulación autónoma en nuestro ordenamiento. Ahora bien, de acuerdo con la naturaleza de este derecho, el contrato mediante el cual el titular del derecho a explotar comercialmente la imagen de una persona lo cede a un tercero se regulará por las normas del derecho civil y del derecho mercantil vigentes. Respecto a la determinación de la duración de este derecho cuando se transmite mortis causa, aplicaremos analógicamente el artículo 26 de la Ley de propiedad intelectual ante la falta de una regulación expresa que resuelva esta cuestión. El cesionario que tiene el derecho exclusivo a explotar comercialmente la imagen puede transmitirla limitadamente a diferentes empresarios. Esta transmisión legitima al empresario a utilizar un aspecto de la imagen de una persona famosa para distinguir en el mercado sus productos o servicios. El contrato suscrito entre el cesionario y el empresario es un contrato de licencia. La obligación principal del licenciante consiste en autorizar a un tercero el uso de un aspecto de la imagen de una persona famosa, mientras que la obligación principal del licenciatario consiste en el pago del precio fijado en el contrato. Del mismo modo, las partes normalmente incluyen cláusulas de diferente naturaleza con la finalidad de proteger este derecho y obtener una mayor y mejor rentabilidad de su explotación. Por lo que respecta a estas cláusulas, es necesario someterlas al juicio antitrust de acuerdo con lo que establece el artículo 81.3 del Tratado y el Reglamento 1/2003. Por lo que respecta a la extinción del contrato de licencia de personality merchandising, son aplicables las normas generales sobre extinción de las obligaciones y de los contratos. Ahora bien, conviene hacer énfasis en las facultades que corresponden al licenciatario en el uso de los derechos inmateriales hasta la liquidación de los stocks. También, es necesario tener en cuenta que, en determinadas hipótesis, la resolución unilateral del contrato por parte del licenciante podría comportar una eventual indemnización por pérdida de la clientela / This paper studies the aspects related to the Personality Merchandising License. We use this term to define the agreement between a person called the licensor, who permits another person known as the licensee, to use the true identity of an individual in the marketing of goods or services. The first chapter of this study analyses the meaning and the evolution of the merchandising operations. Moreover, these operations are viewed from a commercial point of view. In addition to this, three different types of merchandising operations (trade mark merchandising, character merchandising and personality merchandising) have been studied. The difference between them lies in the special regulation which protects the property right used to distinguish the goods or the services in the market. It has also examined the protection of well-known registered trade-marks according to Spanish law and we draw attention to the nature and structure of the famous marks' merchandising agreement. This part is very important because the property rights used in a merchandising context could become a trade-mark, so they would benefit from the protection of Spanish trade-mark law. Indeed, in a merchandising context it is important to find a property that is able to distinguish products or services in the market. Clearly, this kind of property right may acquire a distinctive character in the same way as a trade-mark. We look into the matter concerned with the protection of one's privacy according to Spanish law with great detail and conclude that in our jurisdiction there is a right of publicity. This conclusion allows us to study its assignment inter vivos or even mortis causa. In relation to the assignment of the right of publicity inter vivos, it is fairly common to assign this right to another person who will be able to commercialise it. In Spain, this kind of assignment does not have a specific regulation. However, according to the special nature of this right, the agreement between the owner of the right of publicity and the assignee, will be ruled by the Civil Law and the Commercial Law in force. The problem relating to the duration of the right to commercialise a person's identity mortis causa will be solved by applying article 26 of our Copyright Law. We apply this law because there is no special law which rules on inheritability of this right in our jurisdiction. In this case, the assignee may grant licenses. A license is a permission granted to a company or to a businessman to use the identity of a famous person within the area and scope defined by the license. The main licensor's obligation is to grant permission to another person to use the identity of a famous person to distinguish a product in the market. The duty of the licensee consists in paying the price fixed in the agreement. Moreover, the parties may include in the agreement, other clauses to adapt it to their needs. It should be borne in mind that these clauses are subject to the regulation provided by the competition rules of the Treaty. According to recent developments it is important to take into account article 81.3 of the Treaty and the Regulation (CE) nº. 1/2003. Finally, in relation to the termination of the license agreement, we will apply the general rules of Civil Law on termination of the obligations and contracts. It should be mentioned in the agreement if the licensee is entitled to use the right granted for stocks remaining after the date of termination. Moreover, it is important to foresee compensation for the clients if the licensor terminates the contract unilaterally. / Aquest treball estudia els aspectes relatius al contracte de llicència de personality merchandising. Aquest contracte consisteix en un acord mitjançant el qual una persona, anomenada llicenciant, a canvi d'una contraprestació, autoritza a un tercer, conegut com a llicenciatari, a usar un aspecte de la imatge d'una persona famosa per distingir productes o serveis en el mercat. L'estudi s'inicia amb un capítol que mira d'analitzar el significat, l'evolució i la funció econòmica de la figura del merchandising. Igualment, es fa referència als diferents tipus de contracte de merchandising que es troben agrupats en funció de la regulació aplicable per protegir el bé immaterial escollit per designar els productes o serveis. Tot seguit, s'analitza la protecció que el nostre ordenament jurídic confereix a la marca de renom així com la naturalesa del contracte de merchandising de marques. L'examen d'aquest tipus de merchandising és important en la mesura que constitueix una modalitat general, ja que, en realitat, tots els béns immaterials que poden ser objecte de merchandising poden inscriure's a l'Oficina espanyola de patents i marques, i, en conseqüència gaudir de la protecció que ofereix la Llei de marques. De fet, cal tenir en consideració que el merchandising pretén distingir en el mercat els productes o els serveis d'un empresari dels d'altres. I, en aquest sentit, aquests béns immaterials compleixen una funció distintiva que els aproxima a la figura de la marca. En tercer lloc, s'aborda detingudament el tema relatiu a la protecció jurídica que rep la imatge en el nostre ordenament. Cal afirmar que el conjunt de drets relatius a l'explotació comercial de la imatge no forma part del dret constitucionalment protegit. Aquesta conclusió ens permet estudiar la seva transmissió tant per una acte inter vivos com per un acte mortis causa. Pel que fa a la transmissió inter vivos, és habitual que la persona famosa cedeixi el seu dret a explotar comercialment la seva imatge a un tercer que, llavors, estarà autoritzat a comercialitzar-la. Aquesta cessió no té una regulació autònoma en el nostre ordenament. Ara bé, d'acord amb la naturalesa d'aquest dret, el contracte mitjançant el qual el titular del dret a explotar comercialment la imatge d'una persona el cedeix a un tercer es regularà per les normes del dret civil i del dret mercantil vigents. Respecte a la determinació de la durada d'aquest dret quan és transmès mortis causa, aplicarem analògicament l'article 26 de la Llei de la propietat intel·lectual davant la manca d'una regulació expressa que resolgui aquesta qüestió. El cessionari que té el dret exclusiu d'explotar comercialment la imatge pot transmetre'l limitadament a diferents empresaris. Aquesta transmissió legitima a l'empresari a utilitzar un aspecte de la imatge d'una persona famosa per distingir en el mercat els seus productes o serveis. El contracte subscrit entre el cessionari i l'empresari és un contracte de llicència. L'obligació principal del llicenciant consisteix a autoritzar a un tercer l'ús d'un aspecte de la imatge d'una persona famosa, mentre que l'obligació principal del llicenciatari consisteix en el pagament del preu fixat en el contracte. Tanmateix, les parts normalment inclouen clàusules de diferent naturalesa amb la finalitat de protegir aquest dret i obtenir una millor i més gran rendibilitat de la seva explotació. Pel que fa a aquestes clàusules cal sotmetre-les al judici antitrust d'acord amb el que estableix l'article 81.3 del Tractat i el Reglament 1/2003. Pel que fa a l'extinció del contracte de llicència de personality merchandising, són aplicables les normes generals sobre extinció de les obligacions i dels contractes. Ara bé, convé fer una especial referència a les facultats que corresponen al llicenciatari en l'ús dels drets immaterials fins a la liquidació dels stocks. També, cal tenir en compte que, en determinades hipòtesis, la resolució unilateral del contracte pel llicenciant podria comportar una eventual indemnització per pèrdua de la clientela.

The entire thesis text is included in the research.pdf file; the official abstract appears in the short.pdf file; a non-technical public abstract appears in the public.pdf file. Title from PDF of title page (University of Missouri--Columbia, viewed on December 29, 2009). Thesis advisor: Dr. Joe L. Parcell. Includes bibliographical references.