Environmental problems can have an impact on both the ecological and social spheres for people; yet, depending on social status, the impacts might be felt differently. Latin America is a continent deeply affected by environmental conflicts and inequalities, which continues to affect indigenous peoples in the region. In this study, environmental justice was used as an analytical tool to examine news articles from Ecuador's El Universo, Chile's La Tercera, and Bolivia's La Razón through a qualitative content analysis. The study's goal is to contribute to the debate on environmental justice. It will be accomplished by: (1) identifying recurring topics throughout the newspaper columns on ecology, the environment, and indigenous peoples; and (2) analyzing whether these topics can be addressed in the field of environmental justice. Because it has its roots in a social movement, the definition of environmental justice is broad and varied which is further discussed in this study.  Environmental justice is also a growing focal point within the political and academic arena that it's mentioned in this study.  The findings showed that ecological modernization, sustainable development, and attributing monetary value to nature are recurring themes. Mining, seed, and land rights are also mentioned as issues affecting indigenous peoples in the region. Finally, I argue that the results demonstrate that these issues can and should be addressed in environmental justice discussions. In this regard, I believe that environmental justice can be used to connect issues of equality, social injustice, and environmental issues. More research, however, is required before environmental justice can be considered an interdisciplinary field. Finally, I want to emphasize that environmental justice is a topic that can help to develop new perspectives in societies all over the world, motivate actors to act quickly, and connect social inequalities and environmental issues. / Miljöproblem kan idag påverka den ekologiska och den sociala sfären för människor, beroende på social status kan konsekvenserna dock upplevas olika. Latinamerika är en kontinent som är djupt påverkad av miljörättvisekonflikter och ojämlikheter, som till stor del påverkar ursprungsbefolkningar i regionen. I denna studie har miljörättvisa använts som ett analytiskt verktyg för att studera nyhetsinslag av tre tidningar i Latinamerika. Definitionen av miljörättvisa är bredd och varierad eftersom den har sina rötter i en social rörelse. Miljörättvisa är vidare ett växande huvudområde inom den politiska och akademiska arenan som analyseras i studien. Jag har gjort en kvalitativ innehållsanalys av artiklar från El Universo från Ecuador, La Tercera från Chile och La Razón från Bolivia. Syftet med studien är att bidra till debatten om miljörättvisa. Det kommer att göras genom att; (1) redogöra vilka ämnen som är återkommande i tidningarnas kolumner av ekologi, miljön och ursprungsbefolkningar och (2) analysera om dessa ämnen kan behandlas inom temat miljörättvisa. Resultatet visar på att ekologisk modernisering, hållbar utveckling och att ge naturen ett monetärt värde är återkommande ämne. Gruvarbeten, frö- och lands rättigheter pekas även ut som konflikter som påverkar ursprungsbefolkningar i regionen. Slutligen argumenterar jag att resultaten pekar på att dessa ämnen både kan och bör behandlas inom miljörättviseteman. Avslutningsvis menar jag på miljörättvisa kan användas som ett hjälpmedel för att koppla samman frågor om jämlikhet, sociala orättvisor och miljöproblem. Ytligare forskning behövs dock för att miljörättvisa ska anses som ett tvärvetenskapligt område. Avslutningsvis menar jag på att miljörättvisa är ett ämne som kan bidra till att utveckla nya perspektiv i samhällen runt om i världen och få aktörer att agera i en snabbare takt och koppla samman sociala ojämlikheter och miljöproblem. / Los problemas ambientales pueden tener un impacto tanto en el ámbito ecológico como en el social de las personas; sin embargo, dependiendo del estatus social, los impactos pueden sentirse de manera diferente. América Latina es un continente profundamente afectado por conflictos ambientales y desigualdades, que siguen afectando a los pueblos indígenas. En este estudio, la justicia ambiental se utilizó como herramienta analítica para examinar artículos periodísticos de El Universo de Ecuador, La Tercera de Chile y La Razón de Bolivia a través de un análisis de contenido cualitativo. El objetivo del estudio es contribuir al debate sobre la justicia ambiental. Se logrará mediante: (1) la identificación de temas recurrentes en las columnas de los periódicos sobre ecología, medio ambiente y pueblos indígenas; y (2) analizar si estos temas pueden ser abordados en el campo de la justicia ambiental. Debido a que tiene sus raíces en un movimiento social, la definición de justicia ambiental es amplia y variada, lo que se analiza más adelante en este estudio. La justicia ambiental también es un punto focal creciente dentro de la arena política y académica que se menciona en este estudio. Los hallazgos mostraron que la modernización ecológica, el desarrollo sostenible y la atribución de valor monetario a la naturaleza son temas recurrentes. La minería, las semillas y los derechos sobre la tierra también se mencionan como problemas que afectan a los pueblos indígenas de la región. Finalmente, argumento que los resultados demuestran que estos temas pueden y deben abordarse en las discusiones sobre justicia ambiental. En este sentido, creo que la justicia ambiental puede usarse para conectar temas de igualdad, injusticia social y problemas ambientales. Sin embargo, se requiere más investigación académica antes de que la justicia ambiental pueda considerarse un campo interdisciplinario. Finalmente, quiero enfatizar que la justicia ambiental es un tema que puede ayudar a desarrollar nuevas perspectivas en las sociedades alrededor del mundo, motivar a los actores a actuar rápidamente y conectar las desigualdades sociales y los problemas ambientales.

[EN] This thesis will analyze various constructions of contemporary art projects and exhibitions held since the beginning of the 21st century in rural areas in Spain. From these general cultural parameters and specific parameters, indeterminacy of artistic projects in rural areas requires, at present, a review of the various samples for the analysis of the activities of artists, collectives and institutions in the same area. This study is divided into three chapters: The first chapter will examine the increase in the recuperation of autonomous pedagogical approaches and popular education frameworks, which has led to rethinking relationship modes and generating nodes of artistic creation in rural areas. More specifically, in line with the new cultural policy review models, allowing for affective, the contribution of other participatory political mutual support and mediation in terms of the commons, the representation of cultural, ecological, aesthetic, educational, productive and free software use in various artistic projects. These creation-based laboratories are represented in the more mature manifestations of projects and works that integrate rural art within an institutional framework and try to develop a standardized normative. The second chapter examines how interdisciplinary knowledge and art function in the various locations called Fab labs, which advocate the use of open-source technologies. After verifying this, the analysis of case studies related to existing art in rural areas in Spain is presented. This has led to the formulation of a few basic steps to follow for the compendium and creation of a directory in the last chapter of the dissertation. The third chapter will present my personal proposal as an artist in search of new production models. Being part of a collective has allowed me to develop an interdisciplinary art project in rural areas called "Paraisurural". This is implemented with the knowledge acquired during the research into the creation of an online platform called Lab Rural, hosting artistic presentations in rural areas made by groups, institutions and entities created in Spain during the first decade of this century. Places that are labeled and cataloged in hitherto neglected parameters -such as ethnographical readings, ethnology and assessment of the contributions of open-source technologies- provide a more rigorous characterization and promote coherence in the creation of artistic works. / [ES] La tesis analiza diversas construcciones del Arte contemporáneo en los proyectos y exposiciones llevados a cabo desde principios del siglo XXI en el ámbito rural en España. A partir de estos parámetros culturales generales y de parámetros específicos la indeterminación de los proyectos artísticos en el medio rural requiere, en la actualidad, una revisión de las diversas muestras para el análisis de las actividades realizadas por los artistas, los colectivos y las instituciones en este mismo ámbito. El estudio se divide en tres capítulos: El primer capítulo ha detectado la proliferación de recuperar planteamientos pedagógicos autónomos y marcos de educación popular, repensando los modos de relación y generación de Arte en los nodos de creación en el medio rural. Más concretamente bajo los nuevos modelos de una política cultural crítica, dando cabida a lo afectivo, la aportación de otras políticas participativas del apoyo mutuo y la mediación en términos del procomún, la representación de las funciones culturales, ecológicas, estéticas, didácticas, productivas y los usos del software libre en los diversos proyectos artísticos. Estos laboratorios de creación se representan en las manifestaciones más maduras de proyectos y obras que integran el Arte en el medio rural en el sistema institucional e intentan el desarrollo de una normativa regularizada. El segundo capítulo examina de qué maneras actúan el conocimiento transdisciplinar y el Arte en los diversos emplazamientos de los centros llamados Fab labs, sedes de creación cuyo uso aboga las tecnologías de código abierto. Tras constatar esto se presenta el análisis de los casos prácticos en torno al Arte existentes en el medio rural en España, que han llevado a la formulación de unos criterios básicos a seguir para el compendio y creación de un directorio en el último capítulo. El tercer capítulo presenta mi propuesta personal como artista en búsqueda de nuevos modelos de producción, que como parte de un colectivo me ha permitido desarrollar un proyecto artístico transdisciplinar en el medio rural, llamado "Paraisurural". Este se implementa con los conocimientos adquiridos a lo largo de esta investigación en la creación de una plataforma online llamada Labrural o Laboratorio rural, que acoge las representaciones artísticas en el medio rural realizadas por los colectivos, las instituciones y las entidades creadas en España en la primera década del siglo XXI. Lugar en el que se etiquetan y catalogan en parámetros hasta ahora no considerados -como las lecturas de la etnografía, la valoración de la etnología y las aportaciones de las tecnologías de código abierto- para servir de una más rigurosa tipificación y propiciar una coherencia en la materialización de las obras artísticas. / [CA] La tesi analitza diverses construccions de l'art contemporani en els projectes i exposicions duts a terme des de principis del segle XXI en l'`ambit rural a Espanya. A partir d'estos paràmetres culturals generals i de paràmetres específics la indeterminació dels projectes artístics en el medi rural requerix, en l'actualitat, una revisió de les diverses mostres per l'anàlisis de les activitats realitzades pels artistas, els col lectius i les institucions en este mateix àmbit. L'estudi es dividix en tres capítols: El primer capìtol ha detectat la proliferació de recuperar plantejaments pedagògics autònoms i marcs d'educació popular, repensant els modes de relació i generació d'Art en els nodes de creació en el medi rural. Més concretament davall els nous models d'una política cultural crítica, donant cabuda a l'afectiu, l'aportació d'altres polítiques participatives del suport mutu i la mediació en termes de l'utilitat pública, la representació de les funcions culturals, ecològiques, estètiques, didàctiques, productives i els usos del programari lliure en els diversos projectes artístics. Estos laboratoris de creació es representen en les manifestacions més madures de projectes i obres que integren l'art en el medi rural en el sistema institucional i intenten el desenrotllament d'una normativa regularitzada. El segon capítol examina de quines maneres actuen el coneixement transdisciplinar i l'Art en els diversos emplaçaments dels centres cridats Fab labs, seus de creació l'ús dels quals advoca les tecnologies de codi obert. Després de constatar açò es presenta l'anàlisis dels casos pràctics entorn de l'Art existents en el medi rural a Espanya, que han portat a la formulació d'uns criteris bàsics a seguir per al compendi i la creació d'un directori en l'últim capítol. El tercer capítol presenta la meua proposta personal com a artista a la recerca de nous models de producció, que com a part d'un col¿lectiu m'ha permés desenrotllar un projecte artístic transdisciplinar en el medi rural, cridat "Paraisurural". Este s'implementa amb els coneixements adquirits al llarg d'esta investigació en la creació d'una plataforma online crida Labrural o Laboratori Rural, que acull les respresentacions artístiques en el Medi Rural realitzades pels col¿lectius. les institucions i les entitats creades a Espanya en la primera década del segle XXI. Lloc en què s'etiqueten i cataloguen en paràmetres fins ara no considerats -com les lectures de l'etnografía, la valoració de l'etnologia i les aportacions de les tecnologies de codi obert- per a servir d'una més rigorosa tipificació i propiciar una coherencia en la materialització de les obres artístiques. / Gónzalez Fernández, M. (2016). Prácticas artísticas híbridas contemporáneas en el ámbito rural. Paraisurrural [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/61461