• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 28
  • 8
  • Tagged with
  • 36
  • 36
  • 36
  • 36
  • 12
  • 12
  • 12
  • 10
  • 7
  • 5
  • 5
  • 5
  • 4
  • 4
  • 4
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
21

Differentiating factors in ARA Groups(groups of high academic achievement) and its effects on the definition of university strategies

Sanahuja Velez, Gisela 01 September 2017 (has links)
Tesis por compendio / This PhD thesis, which is presented in the mode of published articles, explores the differentiating factors of a High Academic Achievement Program at a public technological university in Spain and how they can affect the definition of the university strategies. The Universitat Politècnica de València (UPV), launched in the 2010-11 academic year the High Academic Achievement Groups ("Grupos de Alto Rendimiento Académico", from now on ARA Groups), characterized by a good number of courses taught using English as a medium of instruction, a small number of students in the class, and highly qualified teachers. English taught courses are a global phenomenon, associated to improved English language and internationalization skills, but it raises concerns about learning outcomes and equity (Dearden, 2014). The purpose of this study was to assess the first promotion (2010-2014) of this program at the five university bachelor degrees of the UPV that offered it. We wanted to analyze if this action has had any impact on a set of variables related to academic outcomes, international exchange programs, and business internships of the participating students in comparison with the rest of students of these degrees and hence, on their employability upon graduation. The sample consisted in the total of 3,543 students of the five degrees offering this innovation, of which 560 belonged to the ARA Groups. The first article "Effects of business internships on students, employers, and higher education institutions: a systematic review" (Sanahuja Vélez, G., and Ribes Giner, G., 2015) was published by the Journal of Employment Counselling on September 2015. The second publication consists of a Book Chapter published by Springer International Publishing on January 2017: "Intrapreneuring within a higher education institution: Introducing virtual business internships" (Sanahuja Vélez, G., Ribes Giner, G., Moya Clemente, I., 2017) in Entrepreneurial Universities (Peris-Ortiz, M., Alonso Gómez, J., Merigó Lindahl, J. M., and Rueda-Armengot, C., Eds.). The third publication is a "Systematic review of English Medium of Instruction (EMI) in higher education institutions. The case of a Business School", presented as a conference at the 2nd Seminar on Learning Internationalization: English Medium of Instruction (EMI) of the Centro de Lenguas of the Universitat Politècnica de València (March 30 and 31st, 2017) and which is currently being reviewed for its publication in its international journal. The fourth research work is the article "Enhancing student internationalization and employability in a Business School", which is presently been given full consideration for publication at the Journal of Business Management and Business Economics. The fifth article presents the core results of the empirical part of this research work and it is entitled: "Introducing a High Academic Achievement Program in a Technological University as a Social Innovation Mechanism to Enhance Graduates' Employability". This paper is currently given full consideration for publication at the journal Technovation. The overall conclusions of our research allow us to conclude that, from the academic point of view, the objectives of the High Academic Achievement Groups of the UPV were met, as results show that academic performance was enhanced. Our results also show that participation into exchange programs, at the School of Business Administration and Management and in the UPV as a whole, was almost four times higher in the ARA groups. Having in mind that better grades and international experience are directly linked to future employability and mobility of graduates, it is expected that these graduates will have a superior reception in the labor market. / Esta tesis doctoral, que se presenta en el formato de artículos publicados, explora los factores diferenciadores de un Programa de Alto Rendimiento Académico en una universidad politécnica pública en España y cómo pueden afectar al diseño de estrategias universitarias. La Universitat Politècnica de València (UPV) implementó en el curso 2010-11 los Grupos de Alto Rendimiento Académico (Grupos ARA), caracterizados por un alto número de asignaturas impartidas en inglés, un número pequeño de estudiantes por clase y profesores altamente calificados. El uso del inglés como medio de instrucción (EMI) es un fenómeno global, asociado a la mejora de los conocimientos del idioma inglés y de las habilidades interculturales, pero plantea algunas preocupaciones sobre los resultados sobre el aprendizaje y la equidad (Dearden, 2014). El objetivo de este estudio fue evaluar la primera promoción (2010-2014) de este programa en los cinco títulos de grado universitario de la UPV en los que se ofertaron los Grupos ARA. Queríamos analizar si está acción ha tenido algún impacto en distintas variables relacionadas con los resultados académicos, los programas de intercambio internacional y las prácticas en empresas en los alumnos participantes, en comparación con el resto de alumnos y en consecuencia, en su empleabilidad al graduarse. La muestra consistió en un total de 3.543 estudiantes, de los cuales 560 estaban matriculados en los grupos ARA y el resto, 2.983, en los grupos regulares. El primer artículo, titulado "Efectos de las prácticas en empresas en estudiantes, empresas e instituciones de educación superior: una revisión sistemática" (Sanahuja Vélez, G., Ribes Giner, G.), fue publicado por el Journal of Employment Counseling en septiembre de 2015. La segunda publicación consta de un capítulo de libro publicado por Springer International Publishing en enero de 2017: "Intraentreprendedurismo dentro de una institución de educación superior: las prácticas en empresa virtuales" en "Entrepreneurial Universities" (Peris-Ortiz, M., Alonso Gómez, J., Merigó Lindahl, J. M., and Rueda-Armengot, C., Eds.). La tercera publicación es una "Revisión sistemática del inglés como medio de instrucción (EMI) en instituciones de educación superior. El caso de una Facultad de Administración y Dirección de Empresas", presentada como Conferencia en el 2º Seminario de Internacionalización del Aprendizaje: Inglés como Medio de Instrucción (EMI) del Centro de Lenguas de la Universitat Politècnica de València (30 y 31 de marzo de 2017) y actualmente en revisión para su publicación en la correspondiente revista internacional. El cuarto trabajo de investigación es el artículo "Promocionar la internacionalización de los estudiantes y la empleabilidad en una escuela de negocios" (Sanahuja Vélez, G., Ribes Giner, G., Moya Clemente, I.), que actualmente se considera plenamente para su publicación en el Journal of Business Management y Business Economics. El quinto artículo presenta los principales resultados de la parte empírica de este trabajo de investigación y se titula: "Introducción de un Programa de Alto Rendimiento Académico en una Universidad Tecnológica como Mecanismo de Innovación Social para Mejorar la Empleabilidad de los Graduados" (Sanahuja Vélez, G., Ribes Giner, G., Moya Clemente, I.). Este artículo ha sido enviado a la revista internacional Technovation y en la actualidad está siendo revisado para su publicación. Como resultado de nuestra investigación empírica podemos destacar los factores diferenciadores de los Grupos ARA, que son: un mayor rendimiento académico de los estudiantes, una mayor participación en programas internacionales, además de una participación en prácticas en empresas sin diferencias significativas respecto a los demás grupos, todo lo cual conduce a una mayor empleabilidad y movilidad. / Esta tesi doctoral, que es presenta en la forma d'articles publicats, explora els factors diferenciadors d'un Programa d'Alt Rendiment Acadèmic en una universitat politècnica pública a Espanya i com poden afectar la definició de les estratègies universitàries. La Universitat Politècnica de València (UPV), va implementar en l'any acadèmic 2010-11 els "Grups d'Alt Rendiment Acadèmic" (Grups ARA), que es caracteritzen per un bon nombre de cursos que s'imparteixen utilitzant l'anglès com a mitjà d'instrucció (EMI), un petit nombre d'estudiants a la classe, i mestres altament qualificats. L'EMI és un fenomen global, associat a la millora dels coneixements d'anglès i de la internacionalització, però planteja preocupacions sobre els resultats de l'aprenentatge i l'equitat (Dearden, 2014). El propòsit d'aquest estudi va ser avaluar la primera promoció (2010-2014) d'aquest programa en els cinc graus universitaris de la UPV que en que s'hi va oferir. Vam voler analitzar si tenia algun impacte sobre diverses variables relacionades amb els resultats acadèmics, programes d'intercanvi internacionals i pràctiques en empreses dels 3.543 estudiants matriculats, dels quals 560 pertanyeren a eixos nous grups, i per tant en la seva futura ocupabilitat. El primer article "Efectes de les pràctiques en empreses en els estudiants, empresaris i institucions d'educació superior: una revisió sistemàtica" (Sanahuja Vélez, G., Ribes Giner, G.), va ser publicat per la revista Journal of Employment Counselling al setembre de 2015. La segona publicació consta d'un capítol de llibre publicat per Springer International Publishing, al gener 2017: "Intraentreprendurisme dins d'una institució d'educació superior: Presentació de les pràctiques virtuals en empreses" en "Entrepreneurial Universities" (Peris-Ortiz, M., Alonso Gómez, J., Merigó-Lindahl, J. M., Rueda-Armengot, C., Eds.). La tercera publicació és una "Revisió sistemàtica de l'Anglès com a mitjà d'instrucció (EMI) en les institucions d'educació superior. El cas d'una Escola de Negocis", presentada com conferència al 2ón Seminari sobre "Learning Internationalization: English as a Medium of Instruction (EMI)" del Centre de Llengües de la Universitat Politècnica de València (30 de març i el 31 de 2017) i actualment en revisió per a la seva publicació a la corresponent revista internacional. El quart treball d'investigació és l'article "Millora de la internacionalització i l'ocupabilitat dels estudiants a una Facultat de Negocis" (Sanahuja Vélez, G., Ribes Giner, G., Moya Clemente, I), que en l'actualitat ha rebut plena consideració per a la seva publicació al Journal of Business Management and Business Economics. El cinquè article presenta els principals resultats de la part empírica d'este treball d'investigació i es titula: "Introducció d'un Programa d'Alt Rendiment Acadèmic en una Universitat Tecnològica com a Mecanisme d'Innovació Social per Millorar l'Ocupabilitat dels Graduats" (Sanahuja Vélez, G., Ribes Giner, G., Moya Clemente, I.). Este article està en l'actualitat essent revisat per a la seva publicació a la revista internacional Technovation. En este article s'explora el paper d'un programa d'Alt Rendiment Acadèmic (Grups ARA) en una universitat tecnólogica pública espanyola, com a mecanisme d'innovació social, a fi de crear valor afegit en termes d'ocupabilitat. Les conclusions generals de la nostra investigació ens permeten afirmar que, des del punt de vista acadèmic, es van complir els objectius dels Grups d'Alt Rendiment Acadèmic de la UPV, ja que els resultats demostren que el rendiment acadèmic dels alumnes participants s'ha millorat. Els nostres resultats també demostren que la participació en programes d'intercanvi, a la Facultat d'Administració i Direcció d'Empreses i en la UPV en el seu conjunt, va ser gairebé quatre vegades més gran en els grups ARA. Tenint en compte que el rendiment acadèmic i l'exper / Sanahuja Velez, G. (2017). Differentiating factors in ARA Groups(groups of high academic achievement) and its effects on the definition of university strategies [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/86184 / Compendio
22

ANÁLISIS Y PROPUESTAS DE MEJORA DEL SISTEMA ENERGÉTICO ESPAÑOL

Galdón Ruiz, José Antonio 16 November 2017 (has links)
ABSTRACT Energy is the fundamental basis for the development and sustainable growth of any society. Thus we need a model which balances all the factors that define an energy system: "reliable and guaranteed supply", "sustainability" (clean, reduced emissions), "competitiveness" (reasonable price) and "self-sufficiency". This work analyses in detail the Spanish energy system by checking the current status of the four factors above to enable a basis to be set for proposals to improve the system, and will inexorably lead to a change of model in energy use which will favour using the energy we are able to produce (electricity, renewable energies, etc.) as opposed to fossil fuels, which we need to import. Therefore, based on all three main energy use sectors; industry, transport and various uses (residential, commercial, etc.); specific measures are proposed for each one, which will also entail another series of reforms in the electric system that should be carried out so that it is capable of not only meeting new demand, but of also optimising its operation as it is currently oversized and economically unsustainable. These reforms will also allow the already installed power to increase with renewable sources, especially wind and photovoltaic sources, which are currently profitable to compete in the market without requiring subsidies. With the proposed reforms, and by taking data from 1990-2014 as the basis for the study, both energy system simulations (optimistic and pessimistic) will be made until the year 2030, with and without reforms, to demonstrate the huge benefits they will contribute to the system and, therefore, the importance of correctly planning the energy system. / RESUMEN La energía es la base fundamental para el desarrollo y crecimiento sostenible de cualquier sociedad, y es por ello que necesitamos conseguir un modelo equilibrado entre todos los factores que definen un sistema energético, que son la "fiabilidad y garantía de suministro", "la sostenibilidad" (limpio y bajo en emisiones), "la competitividad" (precio razonable) y el "autoabastecimiento". En este trabajo, vamos a realizar un análisis exhaustivo del sistema energético español, comprobando el estado actual de cada uno de los factores, que nos permitirán sentar las bases para las propuestas de mejora del mismo, y que pasarán inexorablemente por un cambio de modelo en el consumo energético, que favorezca el uso de las que seamos capaces de producir (electricidad, energías renovables,¿) frente a los combustibles fósiles que hemos de importar. Para ello y en base a cada uno de los tres grandes sectores de consumo, industria, transporte y usos varios (residencial, comercial, etc¿), se propondrán las medidas específicas para cada uno de ellos, que conllevarán además otra serie de reformas que deberán realizarse en el sistema eléctrico, para que sea capaz de absorber la nueva demanda, y de paso optimizar su funcionamiento, ya que en la actualidad está sobredimensionado y es económicamente insostenible. Dichas reformas pasarán también por aumentar la potencia instalada con fuentes renovables, especialmente eólica y fotovoltaica, que en la actualidad ya son rentables para competir en el mercado, sin necesidad de subvención. Con las reformas propuestas, y tomando como base para el estudio los datos entre los años 1990-2014, se realizarán sendas simulaciones del sistema energético (optimista y pesimista) hasta el año 2030 con y sin reformas, para demostrar los enormes beneficios que aportarían en el sistema, y por tanto, la importancia de una correcta planificación del mismo. / RESUM L'energia és la base fonamental per al desenrotllament i creixement sostenible de qualsevol societat, i és per això que necessitem aconseguir un model equilibrat entre tots els factors que definixen un sistema energètic, que són la "fiabilidad i garantia de suministro", "la sostenibilidad" (net i davall en emissions), "la competitividad" (preu raonable) i el "autoabastecimiento". En este treball, realitzarem una anàlisi exhaustiva del sistema energètic espanyol, comprovant l'estat actual de cada un dels factors, que ens permetran assentar les bases per a les propostes de millora del mateix, i que passaran inexorablement per un canvi de model en el consum energètic, que afavorisca l'ús de què siguem capaços de produir (electricitat, energies renovables,...) enfront dels combustibles fòssils que hem d'importar. Per a això i basant-se en cada un dels tres grans sectors de consum, indústria, transport i usos diversos (residencial, comercial, etc...), es proposaran les mesures específiques per a cada un d'ells, que comportaran a més una altra sèrie de reformes que hauran de realitzar-se en el sistema elèctric, perquè siga capaç d'absorbir la nova demanda, i de pas optimitzar el seu funcionament, ja que en l'actualitat està sobredimensionat i és econòmicament insostenible. Les dites reformes passaran també per augmentar la potència instal¿lada amb fonts renovables, especialment eòlica i fotovoltaica, que en l'actualitat ja són rendibles per a competir en el mercat, sense necessitat de subvenció. Amb les reformes proposades, i prenent com a base per a l'estudi les dades entre els anys 1990-2014, es realitzaran sengles simulacions del sistema energètic fins a l'any 2030 amb i sense reformes, per a demostrar els enormes beneficis que aportarien en el sistema, i per tant, la importància d'una correcta planificació del mateix. / Galdón Ruiz, JA. (2017). ANÁLISIS Y PROPUESTAS DE MEJORA DEL SISTEMA ENERGÉTICO ESPAÑOL [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/91109
23

Valoración de los beneficios recreativos de los parques naturales mediante el método del costo del viaje. Una aplicacion al eco-parque "Xcaret"; México

Urcelay Gual, Enrique Arturo 21 March 2016 (has links)
[EN] Public administration in developing countries heavily weighs the benefits of short-term conservation, despising the long-term economic benefits as those generated by recreational use. The economic assessment of recreational use of natural areas has been widely used, however it is relatively new in Mexico. The Travel Cost Method (TCM) has been widely used for this type of assessment, both in its individual modality as zonal. This paper makes the first estimation of the recreational benefits generated by the ecological park "Xcaret" Mexico, using the method with their zonal variant (ZTCM) for total visitors in the period 2004-2008, estimating travel costs attributable to visit the park from income level, the cost of air travel, time of flight and the cost of admission to the park, investigated by independent sources. 4 scenarios weighting for allocating costs of multi-trip to visit the park "Xcaret" have been proposed: 15%, 25% 33% y 50% for all visitors to the park regardless of their origin and a fifth stage in which different weights are proposed depending on the origin of the visitors. For the 5 scenarios analyzed in the shortest travel time costs were evaluated more intensely than the costs of time corresponding to longer trips. For each scenario has been modeled the demand curve applying models: Linear, log-linear Poisson and negative binomial, with the only explanatory variable Cvxw. The best results were obtained with the Poisson regression model very appropriate for modeling count data, estimating the regression coefficients by maximum likelihood. The best result was obtained with the stage 5 which considers different weightings and indicates that most park visitors from Mexican origins weighted visiting the park by 33% of total costs of multi-destination trip, with exception of visitors from D.F. and Nuevo Leon, who weighted his visit to the park with only 10% of the total costs of multi-destination trip, meanwhile most visitors from Americans origins weighted visiting the park by 35% of the total costs of multi-destination trip, except visitors from California, Texas and other unspecified northamerican origins who weighted his visit to the park with only 20% of the total costs of multi trip. The five models estimated for each of the five years studied explain between 45% and 62% of the variability in the data. The results show that the average annual consumer surplus was 977 Mexican pesos (57 US dollars), while the annual average value of the recreational benefits produced by the park for the period under review was 943.6 million Mexican pesos (55.5 million US dollars), with a value of average annual profit per hectare of 15.7 billion Mexican pesos (925 thousand US dollars), presenting the lowest values in 2005 and 2006 as a result of hurricane "Wilma" that hit the area, devastating the park which remains closed to the public for several months. / [ES] La valoración económica de los usos recreativos de los espacios naturales ha sido ampliamente utilizada, sin embargo es relativamente reciente en México. El Método de Coste de Viaje (MCV) ha sido muy utilizado para éste tipo de valoración, tanto en su modalidad individual como zonal. La presente Tesis Doctoral Doctoral realiza la primera valoración de los beneficios recreativos generados por el parque ecológico "Xcaret", México, aplicando el método con su variante zonal (MCVZ) para el total de sus visitantes dentro del periodo 2004-2008. Se ha estimado el coste de viaje atribuible a la visita al parque (Cvxw) a partir de: El nivel de ingresos (Ipc), el coste de viaje en avión (Cvu), el tiempo del vuelo (Tv) y el coste de admisión al parque (Cad) investigadas en fuentes independientes. Se plantearon 4 escenarios de ponderación para la asignación de costes del viaje multidestino a la visita al parque "Xcaret": 15%, 25%, 33% y 50%, para todos los visitantes al parque sin importar el origen de los mismos y un quinto escenario en el que se proponen diferentes ponderaciones dependiendo del origen de los visitantes. Para los 5 escenarios analizados, en los viajes más cortos los costes de tiempo se valoraron más intensamente respecto de los costes de tiempo correspondientes a viajes más largos. Para cada uno de los escenarios y utilizando los cinco años de información de la base de datos disponible se ha modelado la curva de demanda aplicando los modelos: Lineal, logarítimo-lineal, de Poisson y binomial negativo, teniendo como única variable explicativa el Cvxw. Los mejores resultados se obtuvieron con el modelo de regresión de Poisson, muy apropiado para modelizar datos por conteo y estimando los coeficientes de la regresión por máxima verosimilitud. Igualmente, el mejor resultado se obtuvo con el escenario 5 que considera distintas ponderaciones e indica que la mayoría de visitantes de orígenes mexicanos pondera su visita al parque en un 33% del total de los costes de su viaje multidestino, con excepción de los visitantes provenientes del Distrito Federal y Nuevo León, los cuales ponderan su visita al parque con solamente el 10% del total de los costes de su viaje multidestino. Por su parte, la mayoría de los visitantes de orígenes estadounidenses ponderan su visita en un 35% del total de los costes de su viaje multidestino, con excepción de los visitantes provenientes de California y Texas y otros orígenes no especificados, quienes ponderan su visita al parque con únicamente el 20% del total de costes de su viaje multidestino. Realizando una regresión de Poisson para cada año de información disponible se obtuvieron cinco modelos, uno por cada año estudiado, que explican entre el 45% y el 62% de la variabilidad de los datos. Los resultados obtenidos muestran que el excedente promedio anual del consumidor fue de 977 pesos mexicanos (57 dólares americanos), mientras que el valor anual promedio de los beneficios recreativos producidos por el parque para el periodo analizado fue de 943.6 millones de pesos mexicanos (55.5 millones de dólares americanos), con un beneficio anual promedio por hectárea de 15.7 millones de pesos mexicanos (925 mil dólares americanos), presentándose los valores más bajos en los años 2005 y 2006 como consecuencia del huracán "Wilma" que impactó en la zona, devastando el parque el cual permaneció cerrado al público por varios meses. / [CA] La valoració econòmica dels usos recreatius dels espais naturals ha sigut àmpliament utilitzada, no obstant això és relativament recent a Mèxic. El Mètode de Cost de Viatge (MCV) ha sigut molt utilitzat per a aquest tipus de valoració, tant en la seua modalitat individual com zonal. La present Tesi Doctoral realitza la primera valoració dels beneficis recreatius generats pel parc ecològic "Xcaret", Mèxic, aplicant el mètode amb la seua variant zonal (MCVZ) per al total dels seus visitants dins del període 2004-2008. S'ha estimat el cost de viatge atribuïble a la visita del parc (Cvxw) a partir de: nivell d'ingressos (Ipc), el cost del viatge en avió (Cvu), el temps del vol (Tv) i el cost d'admissió al parc (Cad) investigades en fonts independents. Es plantejaren 4 escenaris de ponderació per a l'assignació de costos del viatge multidestí a la visita del parc "Xcaret": 15%, 25%, 33% i 50%, per a tots els visitants al parc sense importar l'origen dels mateixos i un quint escenari en el que es proposen diferents ponderacions depenent de l'origen dels visitants. Per als 5 escenaris analitzats, en els viatges més curts els costos de temps es valoraren més intensament respecte dels costos de temps corresponents a viatges més llargs. Per a cadascú dels escenaris i utilitzant els cinc anys d'informació de la base de dades disponible s'ha modelat la corba de demanda aplicant els models: lineal, logarítmic-lineal, de Poisson i binomial negatiu, tenint com a única variable explicativa el Cvxw. Els millors resultats es varen obtindre amb el model de regressió de Poisson, molt apropiat per a modelitzar dades per conteu i estimant els coeficients de la regressió per màxima versemblança. Igualment, el millor resultat es va obtindre amb l'escenari 5 que considera diferents ponderacions i indica que la majoria dels visitants d'origens mexicans pondera la seua visita al parc en un 33% del total dels costos del seu viatge multidestí, amb l'excepció dels visitants provinents del Districte Federal i Nuevo León, els quals ponderen la seua visita al parc amb solament el 10% del total dels costos del seu viatge multidestí. Per la seua part, la majoria dels visitants d'origens nord-americans ponderen la seua visita en un 35% del total dels costos del seu viatge multidestí, amb l'excepció dels visitants provinents de California i Texas i altres origens no especificats, els quals ponderen la seua visita al parc únicament amb el 20% del total dels costos del seu viatge multidestí. Realitzant una regressió de Poisson per cada any d'informació disponible es varen obtindre cinc models, un per cada any estudiat, que expliquen entre el 45% i el 62% de la variabilitat de les dades. Els resultats obtinguts mostren que l'excedent mitjà anual del consumidor fou de 977 pesos mexicans (57 dòlars americans), mentre que el valor anual mitjà dels beneficis recreatius produïts pel parc per al període analitzat foren de 943.6 milions de pesos mexicans (55.5 milions de dòlars americans), amb un benefici anual mitjà per hectàrea de 15.7 milions de pesos mexicans (925 mil dòlars americans), presentant-se els valors més baixos als anys 2005 i 2006 com a conseqüència de l'huracà "Wilma" que impactà a la zona, devastant el parc que tingué que estar tancat al públic varis mesos. / Urcelay Gual, EA. (2016). Valoración de los beneficios recreativos de los parques naturales mediante el método del costo del viaje. Una aplicacion al eco-parque "Xcaret"; México [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/61975
24

El concepto de empresa ética o sostenible y su importancia en el diseño de productos de inversión socialmente responsables

Espinós Vañó, María Dolores 02 September 2019 (has links)
[ES] Desde la creación de los mercados financieros modernos, siempre ha habido inversores que han tenido presentes sus valores éticos y religiosos a la hora de seleccionar las empresas en las que invertir. Esta sensibilidad se ha incrementado muy notoriamente en las últimas décadas, lo que ha propiciado la aparición de numerosos productos financieros, como fondos de inversión o índices bursátiles, que proclaman que, junto a los criterios tradicionales de rentabilidad y riesgo, también consideran el comportamiento ético de las empresas en sus decisiones de selección de activos. La aparición de estos productos financiero éticos, sostenibles o socialmente responsables a suscitado numerosos estudios, como por ejemplo los que comparan la rentabilidad de los productos financieros éticos y los convencionales, o como los que aportan metodologías para diseñar cartearas de inversión socialmente responsables. Uno de los resultados más llamativos es que la mayoría de estudios no encuentra diferencia significativa entre la performance de estos dos grupos de productos, los sostenibles y los convencionales. La tesis que defiende el presente trabajo es que la clave para comprender este hecho radica en cómo se discrimina entre las empresas socialmente responsables y las que no lo son, es decir cómo se define una empresa sostenible o ética. Las modernas metodologías de selección de empresas incorporan numerosa información de las empresas y son cada vez más complejas, pero al aplicar el screening positivo o best-in-class no pueden evitar que empresas claramente irresponsables sean incluidas en los portafolios supuestamente éticos. Así, la tesis, tras comentar el auge reciente de la inversión socialmente responsable, se adentra en la problemática de definir qué es una empresa responsable, analizando las metodologías aplicadas por las principales agencias de rating social y proponiendo como alternativa el simple, sencillo y transparente método del screening negativo. Este screening negativo se aplica con diferentes criterios, como el cumplimiento de la normativa de competencia o los informes de ONGs de reconocido prestigio, sobre las empresas españolas cotizadas supuestamente éticas, con el resultado de que muy pocas pasan estos filtros. Finalmente, se estudia si la situación es similar en el ámbito internacional, analizándose si es posible, y en qué medida, que empresas que realizan actividades irresponsables puedan ser incluidas en el prestigioso índice bursátil sostenible DJSI World. El resultado muestra que, efectivamente esto es así, aunque el porcentaje de empresas involucradas en actividades censurables que forman parte del índice ha disminuido a lo largo del periodo analizado. Además, en número de controversias en las que se ven envueltas las compañías sí que influye negativamente en la probabilidad de que permanezcan en el DJSI World. / [CA] Des de la creació dels mercats financers moderns, sempre han estat inversors que han tingut en compte valors ètics i religiosos en el moment d'escollir les empreses on invertir. Aquesta sensibilitat s'ha incrementat notòriament durant les últimes dècades, la qual cosa ha afavorit l'aparició de nombrosos productes financers, com fons d'inversió i índexs bursàtils que proclamen, junt als criteris tradicionals de rentabilitat i risc, el comportament ètic de les empreses en les decisions de selecció d'actius. La irrupció d'aquestos productes financers ètics, sostenibles o socialment responsables ha suscitat nombrosos estudis, com per exemple aquells que comparen la rentabilitat dels productes financers ètics i els convencionals, o els que aporten metodologies per al disseny de carteres d'inversió socialment responsables. Un dels resultats més cridaners es que la majoria d'estudis no troba diferències significatives entre la performance d'aquestos dos grups de productes, els sostenibles i els convencionals. La tesi que defensa aquest estudi és que la clau per a comprendre aquest fet està arrelat en com es discrimina entre les empreses socialment responsables i les que no ho son, es a dir, com es defineix una empresa sostenible o ètica. Les metodologies modernes per a la selecció d'empreses incorporen nombrosa informació de les empreses i cada vegada son més complexes, però al tenir en compte el screening positiu o best-in-class no poden evitar que empreses clarament irresponsables s'inclouen en els portafolis suposadament ètics. D'aquesta forma, la tesis, després de tenir en compte el recent augment de la inversió socialment responsable, s'endinsa en la problemàtica de definir què és una empresa responsable, analitzen les metodologies aplicades per les principals agències de ràting social i proposant com alternativa el simple, senzill i transparent mètode de screenning negatiu. Aquest screenning negatiu s'aplica amb diferents criteris, com el compliment de la normativa de competència o bé els informes d'ONGs de reconegut prestigi, sobre les empreses espanyoles cotitzades suposadament ètiques, amb el resultat de que molt poques acaben superant aquests filtres. Finalment, s'estudia si la situació es semblant en l'àmbit internacional, analitzant-se si es possible, i en quina mesura, que empreses que realitzen activitats irresponsables puguen estar incloses en el prestigiós índex bursàtil sostenible DJSI World. El resultat posa de manifest que, efectivament açò és així, encara que el percentatge d'empreses involucrades en activitats censurables que formen part de l'índex ha baixat al llarg del període analitzat. A més a més, el nombre de controvèrsies en les que es veuen involucrades les empreses si que influeix negativament en la probabilitat de permanència en el DJSI World. / [EN] Practitioners of socially responsible investing (SRI) have from the creation of the financial markets been applying religious and ethical values to their investments. In the last decades, we have seen a notable increase in ethical products such as investment funds and stock indices. These products apparently invest in ethical companies with environmental, social and governance(ESG) values. There are numerous studies based on the profitability of responsible portfolios and the methodologies applied for defining sustainable companies to be included in sustainable portfolios. Many of these studies concluded that there is no significant difference between the performance of sustainable products in comparison with their conventional counterparts. Social rating agencies apply the best-in-class screening, this methodology allows companies with bad behaviour to be included in ethical portfolios. The paper proposes to apply a very simple negative screening, such as: excluding those companies that do not comply with the Law or excluding companies with bad reports elaborated by the prestigious ONGs. Concluding, the paper highlights there are companies with bad behaviour included in the prestigious ethical index "The DJSI World". Although the trend is decreasing many of them do not pass either screening, including the Spanish listed companies, when selecting responsible portfolios. / Espinós Vañó, MD. (2019). El concepto de empresa ética o sostenible y su importancia en el diseño de productos de inversión socialmente responsables [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/125706
25

Los activos del mercado del arte como objeto de inversión financiera

De la Poza, Elena 24 May 2010 (has links)
En la presente tesis se analizan los activos del mercado internacional de arte como objetos de inversión financiera alternativa a otros activos clásicos (acciones, bienes inmuebles ), para el período 1997-2006. En primer lugar, se lleva a cabo un estudio de la evolución del mercado de arte internacional, analizando la distribución de la cifra de negocios por países y categorías artísticas. A continuación, se analizan los diferentes activos que componen el mercado del arte, definiendo las características que determinan el precio de mercado de cada obra de arte. Se dedica especial atención a la variable Artista, la cual ha sido cuantificada a través de fuentes documentales y digitales, dando lugar a dos grupos de variables, las V.Redmétricas y las V.Bibliométricas. De esta forma, se ha analizado la influencia de las variables redmétricas y bibliométricas en el volumen de facturación del mercado del arte. Posteriormente, se construye un índice del mercado internacional de arte, que permita recoger los cambios experimentados en el mercado internacional de arte en su totalidad y no en un segmento del mismo (grupo de artistas o movimiento artístico) en el pasado y en base a ellos intentar predecir la evolución del mismo, a fin de de utilizarlo conjuntamente en las decisiones de inversión con otros sectores de actividad económica, fundamentalmente los sectores bursátiles e inmobiliario. Por último, una vez analizada la mayor rentabilidad riesgo de la inversión en obras de arte frente a inversiones clásicas en acciones e inmuebles, se estudia el comportamiento del un inversor clásico, aquel que invierte en acciones e inmuebles consigue maximizar su rentabilidad invirtiendo en carteras diversificadas mixtas, que combinen tanto objetos de arte como acciones, para el mismo nivel de riesgo que si invirtiera únicamente en el mercado bursátil. Por otra parte, se quiere comprobar cómo el inversor arriesgado, aquel que invierte en arte tratará de reducir el riesgo, diversificando su inversión en acciones e inmuebles. En ambas hipótesis se lleva a cabo la aplicación del modelo de Markowitz y Tobin. / De La Poza, E. (2008). Los activos del mercado del arte como objeto de inversión financiera [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/8307
26

Variabilidad en la práctica médica de prescripción de procesos de incapacidad temporal, por código diagnóstico 300 de la CIE, en la Comunidad Valenciana

Andani Cervera, Joaquín Alfonso 03 December 2010 (has links)
Las prestaciones de la Seguridad Social, en general, y la gestión sanitaria de la prestación de Incapacidad Temporal (I.T.), sobre todo en trastornos mentales, son asuntos de gran trascendencia social, económica y sanitaria actualmente en España. Esta Tesis pretende describir la variabilidad, por centros de salud, en la prescripción de procesos de I.T. de patologías incluidas en el código 300 de la CIE, en la Comunidad Valenciana (C.V.), durante 2009 y conocer las variables a las que se asocia dicha variabilidad, como elemento esencial para la mejora de la gestión sanitaria de esta prestación. Para ello, se han estudiado los 480.755 procesos de I.T. por todos los diagnósticos ocurridos durante 2009 en la C.V., de los que 26.069 procesos correspondieron al código diagnóstico 300. Esta información se ha obtenido de los sistemas de información de la Conselleria de Sanidad y la Agencia Valenciana de Salud, previa preceptiva autorización. La unidad de análisis ha sido la incidencia de procesos de IT en los 739 Centros de Salud y Consultorios Auxiliares de la CV. La metodología utilizada ha sido: el análisis descriptivo con el test de las medias para detectar diferencias significativas en función de las distintas variables socio demográficas, geográficas y de organización de la Agencia Valenciana de Salud, el análisis de la varianza y el análisis de regresión. Se constata que los indicadores sanitarios de gestión son significativamente superiores en la población integrada por los profesionales del sistema sanitario público que en la población laboral general. Asimismo, se evidencia una variabilidad significativa entre los centros de salud, entre los departamentos de salud y entre las provincias de la C.V. También se han constatado diferencias significativas considerando los factores: litoralidad, acreditación para la formación médica posgraduada, y tamaño de la población donde radica el centro de salud. El análisis de regresión lineal múltiple consigue explicar un 28,7% de la variabilidad de la prescripción de los procesos en los centros de salud. Los centros de salud de la provincia de Valencia respecto a los de Castellón, los centros de salud del litoral respecto a los del interior, y los centros acreditados para la docencia presentan mayor Incidencia de prescripción de procesos de I.T. por código 300. La variabilidad evidenciada en la prescripción de estos procesos parece aconsejar la utilización de guías de práctica clínica en salud mental por los profesionales médicos de los centros de salud. Asimismo, las diferencias detectadas en los indicadores de gestión de la I.T. en población sanitaria y no sanitaria, quizás aconsejen abordajes diferenciales para ambas poblaciones. / Andani Cervera, JA. (2010). Variabilidad en la práctica médica de prescripción de procesos de incapacidad temporal, por código diagnóstico 300 de la CIE, en la Comunidad Valenciana [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/8971
27

FIJACIÓN DEL DIFERENCIAL DE CRÉDITO MEDIANTE MODELOS ESTRUCTURALES Y MIXTOS. APLICACIÓN EMPÍRICA EN UNA ECONOMÍA EMERGENTE: EL CASO MEXICANO

Morales Bañuelos, Paula Beatriz 08 February 2011 (has links)
La naturaleza de las empresas obliga a que se deba pagar o estar dispuesto apagar un precio por los bienes y servicios que serán utilizados en las actividades del negocio, cualquiera que sea el giro de que se trate. El costo de financiarse a través de diferentes fuentes es determinado mediante la aplicación de diversos modelos, en el caso de la deuda se debe establecer un costo de oportunidad (tasa de interés) que además de incorporar el valor del diero en el tiempo, incluya una prima que cubra la posibilidad de que el emisor incumpla con alguna de las cláusulas del contrato. Para determinar un costo de oportunidad acorde con el nivel de riesgo de incumplimiento, se utilizaron 3 modelos Estructurales: Merton (1974), Leland (1994) y Fan y Sundaresan (2000) y dos mixtos (incluyen características de los modelos Estructurales y de los Forma Reducida): el Brownian Motion Model (BM) y el Power Law Brownian Motion Model (PLBM), bajo los cuales se puede convertir una frecuencia de incumplimento, emitida por un sistema en línea desarrollado por Moody's Investor Service, en una probabilidad neutral al riesgo de incumplimiento y ésta a su vez en un diferencial de crádito. Debido a que la mlyor parte de los modelos antes mencionados fueron calibrados con datos de economías desarrolladas, en la presente investigación se decidió probar estos cinco modelos en un mercado emergente, como es el caso de México. Para ello se tomaron deudas referenciadas a una tasa base perteneciente a entidades que cotizaron en la Bolsa Mexicana de Valores durante el pedíodo comprendido de 1998 a 2008. El valor agregado que proporciona esta investigación es tomar la información de un mercado emergente y seleccionar el modelo que aproxime en mayor medida el diferencial de crédito real. Adicionalmente se buscó desarrollar un modelo que le permita, sobre todo a las pequeñas y medianas empresas determinar la tasa de recuperación de los préstamos cuando fijen el costo de oportunidad de las deudas. / Morales Bañuelos, PB. (2011). FIJACIÓN DEL DIFERENCIAL DE CRÉDITO MEDIANTE MODELOS ESTRUCTURALES Y MIXTOS. APLICACIÓN EMPÍRICA EN UNA ECONOMÍA EMERGENTE: EL CASO MEXICANO [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/9473
28

Análisis de la relación causal de la responsabilidad social corporativa y la performance financiera de las empresas

Poyatos León, Juan Ángel 31 March 2015 (has links)
El objetivo del trabajo es analizar las relaciones entre la Responsabilidad Social Corporativa, RSC y la performance financiera de empresas europeas, buscando una posible relación causal entre ambas dimensiones. Hasta la fecha, se han alcanzado resultados dispares al analizar dichas relaciones, debido a causas diversas, que han sido abordadas en el presente trabajo, aplicando modelos estadísticos para seleccionar las variables que representan ambas performances, introduciendo un desfase temporal de tres años al medir la relación entre la RSC y los resultados financieros de las empresas (diversos autores afirman que el impacto de la RSC en el rendimiento de es a medio plazo) y separando el análisis entre empresas de sectores cuyo comportamiento (desde un punto de vista RSC) es homogéneo o heterogéneo (numerosos autores indican que el sector es una variable moderadora muy importante). Para comenzar a analizar las relaciones entre ambas dimensiones, en el presente trabajo se aplica un modelo de programación por metas, generando medidas únicas del comportamiento social y los resultados financieros. Estos valores de RSC se comparan con diversas variables económico-financieras, que representan los rendimientos y la dimensión de las empresas analizadas. A continuación, se lleva a cabo un análisis de correlaciones entre las variables que miden ambos comportamientos. Al final, se concluye que la RSC y la performance financiera no están correlacionadas entre sí, pero si se comparan las variables económico-financieras con la variable que representa a los Grupo de Interés (la dimensión que, en el análisis factorial exploratorio, explica el mayor porcentaje de variabilidad de la varianza del comportamiento social de las empresas y que, además, es una de la variables que mayor peso le otorga el modelo de Programación por Metas), se verifica que esta variable sí está correlacionada con varias variables económico-financieras. Ante estos datos, el análisis se centra en esta dimensión (Grupos de Interés), para determinar si existe o no relación causal entre la dimensión Grupos de Interés y los resultados financieros de las empresas analizadas, siguiendo las indicaciones de diversos autores que planteaban que, la dimensión de RSC Grupos de Interés, es la que más influye en el desempeño de las empresas. Para hacerlo, se plantea un Sistema de Ecuaciones Estructurales. Se determina así si los factores de la dimensión Grupos de Interés, mantienen una relación causal con la performance financiera de empresas de los sectores homogéneos y heterogéneos, manteniendo el desfase temporal de 3 años. En el presente caso, solamente uno de los factores (Empleados) causa, con un nivel de significación del 95%, al factor Rendimientos de las empresas procedentes de los sectores Homogéneos analizados, teniendo en cuenta el desfase temporal de 3 años. Cuando se analizaban los sectores Heterogéneos, el modelo no muestra relación causal con un nivel de significación del 95%, por lo que se valida una causa de la disparidad de resultados al valorar el impacto de la RSC sobre la performance financiera: la mezcla de empresas de múltiples sectores. En el presente trabajo abre una línea sobre cómo poder maximizar el impacto de la RSC en la performance financiera, aportando indicios basados en los modelos de ecuaciones estructurales, sobre cómo gestionar (dar más peso a unos factores frente a otros) las distintas dimensiones de la RSC para tal fin. / Poyatos León, JÁ. (2015). Análisis de la relación causal de la responsabilidad social corporativa y la performance financiera de las empresas [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/48517
29

Modelos de valoración de marcas del sector tecnológico y la responsabilidad social corporativa

Alcaide González, María Ángeles 23 March 2020 (has links)
Tesis por compendio / [ES] La presente Tesis Doctoral, desarrollada a modo de compendio de cuatro publicaciones, tiene como objeto el valor de las marcas del sector de las nuevas tecnologías y la sostenibilidad de las empresas propietarias de dichas marcas. En las dos primeras publicaciones se desarrollan modelos matemáticos de estimación del valor de marca, utilizando únicamente la información económico-financiera de las empresas. En la tercera publicación se analiza el grado de similitud de los rankings de sostenibilidad de acceso abierto más importantes que han aparecido en la última década, para determinar si incorporan de facto las marcas mejor valoradas del sector tecnológico. Y, por último, en la cuarta publicación se desarrollan modelos matemáticos que explican diferentes tipos de resultados de las empresas en función de la transparencia en materia de sostenibilidad de las compañías propietarias de las marcas. En las cuatro publicaciones presentadas, la muestra es común y está formada por un total de trece marcas del sector tecnológico: Accenture, Apple, Cisco, Facebook, Google, HP, IBM, Intel, Microsoft, Oracle, Samsung, SAP y Sony. Estas marcas son las mejor valoradas del sector de la tecnología en el periodo 2000-2018 según los rankings internacionales de valoración de marcas (Interbrand, Brand Finance y Millward Brown), y han permanecido en el Top-100 de al menos dos de dichos rankings en dicho periodo. Las conclusiones generales de nuestra investigación permiten confirmar que la información económico-financiera es importante para explicar el valor de las marcas de las empresas tecnológicas. Concretamente, únicamente con el resultado neto de las empresas se explica cerca del 60% del valor de marca proporcionado por los rankings internacionales. Si al resultado neto, se añade la cotización bursátil de las empresas propietarias de las marcas, se llega a explicar el 80% del valor de las marcas. Y si, por último, se añaden un conjunto de variables económico-financieras, el valor de marca se aproxima al 90%. De estos resultados, se puede deducir que la proporción restante del valor de marca, entre el 10% y el 40%, (en función de las variables que se incluyan en los modelos), es explicada por la fortaleza de la marca. Esta Tesis también evidencia, tanto las diferencias significativas entre las valoraciones de marca proporcionadas por las consultoras de valoración de marcas, como las diferencias entre las valoraciones de sostenibilidad proporcionadas por los rankings de RSC de acceso abierto, y al mismo tiempo, las diferencias entre ambos tipos de valoraciones; ya que, las empresas con las marcas más reconocidas mundialmente, no son las que mayor conciencia socio-ambiental tienen. Por último, se observa que las grandes empresas son más transparentes en términos de sostenibilidad, pero esta transparencia apenas se relaciona con otros resultados económicos como el incremento de los activos, de los ingresos, el apalancamiento, el ROE o el ROA. Además, se muestra que los tres pilares de la RSC son utilizados por las consultoras para determinar el valor de marca, mientras que los rankings de RSC solo utilizan la transparencia en los aspectos sociales y ambientales. / [CA] La present Tesi Doctoral, desenvolupada com un compendi de quatre publicacions, té com a objecte el valor de les marques del sector de les noves tecnologies i la sostenibilitat de les empreses propietàries d'aquestes marques. En les dos primeres publicacions es desenvolupen models matemàtics d'estimació del valor de marca, utilitzant únicament la informació económico-financera de les empreses. En la tercera publicació s'analitza el grau de similitud dels rànquings de sostenibilitat d'accés obert més importants que han aparegut en l'última dècada, per a determinar si incorporen de facto les marques millors valorades del sector tecnològic. I, finalment, en la quarta publicació es desevolupen models matemàtics que expliquen diferents tipus de resultats de les empreses en funció de la transparència en matèria de sostenibilitat de les companyies propietàries de les marques. En les quatre publicacions presentades, la mostra és comú i està formada per un total de tretze marques del sector tecnològic: Accenture, Apple, Cisco, Facebook, Google, HP, IBM, Intel, Microsoft, Oracle, Samsung, SAP i Sony. Aquestes marques són les millor valorades del sector de la tecnologia en el període 2000-2018 segons els rànquings internacionals de valoració de marques (Interbrand, Brand Finance i Millward Brown), i han estat al Top-100 en almenys dos d'aquestos rànquins en eixe període. Les conclusions generals de la nostra investigació permeten confirmar que la informació económico-financera és important per explicar el valor de les marques de les empreses tecnològiques. Concretament, sols amb el resultat net de les empreses s'explica prop del 60% del valor de marca proporcionat pels rànquings internacionals. Si al resultat net, s'afig la cotització borsària de les empreses propietàries de les marques, s'arriba a explicar el 80% del valor de les marques. I si, finalment, s'afigen un conjunt de variables económico-financeres, el valor de marca s'aproxima al 90%. D'aquestos resultats, es pot deduir que la proporció restant del valor de marca, entre el 10% i el 40%, (en funció de les variables que s'incloguen en als models), és explicada per la fortalesa de la marca. Aquesta Tesi també evidencia, tant les diferències significatives entre les valoracions de marca proporcionades per les consultores de valoració de marques, com les diferències entre les valoracions de sostenibilitat proporcionades pels rànquings de RSC d'accés obert, i al mateix temps, les diferències entre ambdós tipus de valoracions; ja que, les empreses amb les marques més reconegudes mundialment, no són les que major consciència socioambiental tenen. Finalment, s'observa que les grans empreses són més transparents en termes de sostenibilitat, però aquesta transparència només es relaciona amb altres resultats econòmics com l'increment dels actius, dels ingressos, l'apalacament, el ROE o el ROA. A més, es mostra que els tres pilars de la RSC són utilitzats per les consultores per determinar el valor de marca, mentre que els rànquings de RSC només utilitzen la transparència en els aspectes socials i ambientals. / [EN] This PhD Thesis, developed as a compendium of four publications, aims at the value of brands in the new technology sector and the sustainability of the companies that own these brands. In the first two publications, mathematical models for estimating brand value are developed, using only the economic-financial information of the companies. The third publication analyzes the degree of similarity of the most important open access sustainability rankings that have emerged in the last decade, to determine if they incorporate de facto the best valued brands in the technology sector. And finally, in the fourth publication, mathematical models are developed to explain different types of business results based on transparency in terms of sustainability of the companies that own the brands. In the four publications presented, the sample is common and consists of a total of thirteen brands in the technology sector: Accenture, Apple, Cisco, Facebook, Google, HP, IBM, Intel, Microsoft, Oracle, Samsung, SAP and Sony. These brands are the best valued in the technology sector in the 2000-2018 period according to the international brand valuation rankings (Interbrand, Brand Finance and Millward Brown), and have remained in the Top-100 of at least two of these rankings in that period. The general conclusions of our research allow us to confirm that economic-financial information is important to explain the value of the brands of technology companies. Specifically, 60% of the brand value is explained by the net results of the companies, this percentage rises up to 80% when the stock price of the company is added to the net results as explanatory variable of the brand values. Finally, the brand value is explained nearby to 90% when a set of economic-financial variables are added. From these results, it can be deduced that the remaining proportion of the brand value, between 10% and 40%, (depending on the variables included in the models), is explained by the strength of the brand. This thesis also evidences, both the significant differences between the brand valuations provided by the brand valuation consultancy agencies, but also the differences between the sustainability valuations provided by the open access CSR rankings; in addition, the thesis shows the existing differences between these two types of valuations. Thus, companies with the most recognized brands worldwide are not the ones with the highest socio-environmental awareness. Finally, it is observed that large companies are more transparent in terms of sustainability, but this transparency is hardly related to other economic results such as the increase in assets, income, leverage, ROE or ROA. In addition, it is shown that the three pillars of the RSC are employed by the consultancy agencies to determine the brand value, while the CSR rankings only provide transparency in social and environmental aspects. / Alcaide González, MÁ. (2020). Modelos de valoración de marcas del sector tecnológico y la responsabilidad social corporativa [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/139141 / Compendio
30

The Impact of Audit Committee Characteristics on Corporate Social Responsibility Disclosure

Dwekat, Aladdin 02 September 2021 (has links)
[ES] A través de cuatro trabajos interrelacionados, esta tesis llena el vacío existente en la literatura al examinar el efecto del Comité de Auditoría (CA) y las características del Consejo de Administración en la divulgación de información RSC. El primer artículo presenta una imagen completa del campo de estudio utilizando dos metodologías: el análisis bibliométrico y el de redes sociales, mapeando el conocimiento de trabajos anteriores y sugiriendo nuevas vías para futuras investigaciones. Este trabajo analizó 242 artículos publicados en revistas indexadas en la Web of Science (1992-2019). El segundo papel revisó la literatura previa sobre RSC y los consejos de administración mediante el análisis de contenido, ofreciendo una imagen novedosa de los impulsores más críticos de su desempeño y divulgación, y proporcionando sugerencias constructivas para guiar la investigación futura. El tercer artículo examina el efecto de las características del Comité de Auditoría y del Consejo de Administración sobre la divulgación de la RSC mediante la aplicación de una metodología de investigación novedosa: el análisis comparativo cualitativo difuso (fsQCA). Esta investigación utilizó una muestra de las 69 principales empresas europeas no financieras en el periodo 2016-2018. Los resultados principales de este trabajo muestran como las estrategias RSC se están formando a partir de determinadas configuraciones de las características del Consejo de Administración y señala como una única dimensión es insuficiente para generar una estrategia eficaz. En este contexto, se debe indicar que existen diversas configuraciones de características óptimas para lograr niveles más altos de divulgación de la RSC. Además, respondiendo a las recomendaciones del segundo trabajo para examinar más a fondo el vínculo entre las características del Consejo de Administración y la verificación del informe de Responsabilidad Social Corporativa, el cuarto trabajo prueba el efecto de los atributos de Comité de Auditoría en la adopción de la verificación. Esta investigación utilizó una muestra de empresas europeas que cotizaron en el índice STOXX Europe 600 entre 2011 y 2018. Los dos primeros trabajos han mostrado como las características del Consejo de Administración tienen un impacto significativo y creciente en la literatura sobre RSC, y como sus prácticas juegan un papel crucial en la gestión del desempeño y la divulgación de la RSC. Los hallazgos también identifican el efecto y los patrones que vinculan las características críticas del Consejo sobre el desempeño de la RSC, así como sobre la cantidad y calidad de la información divulgada. En consecuencia, los hallazgos también trazan posibles vías futuras de investigación en el campo con respecto a los vacíos de investigación. El tercer trabajo sugiere que la divulgación de información sobre RSC se basa en una configuración compleja de algunos atributos del Comité de Auditoría y del Consejo de Administración. Estas características juegan un papel fundamental y, en una combinación adecuada, promueven el logro de altos niveles de divulgación. Los resultados empíricos ofrecen una información valiosa para los profesionales y los gobernantes a la hora de establecer y revisar las directrices sobre la composición del Comité Ejecutivo y del Consejo de Administración. Por último, en línea con la literatura anterior, el cuarto de los trabajos desarrollados encuentra que los atributos del Comité de Auditoría relacionados con su independencia, su tamaño, la existencia de un experto financiero y de un comité de RSC están positivamente vinculados con la verificación de la memoria RSC. / [CA] A través de quatre treballs interrelacionats, aquesta tesi ompli el buit existent en la literatura en examinar l'efecte del Comitè d'Auditoria (CA) i les característiques del Consell d'Administració en la divulgació d'informació RSC. El primer article presenta una imatge completa del camp d'estudi utilitzant dues metodologies: l'anàlisi bibliomètrica i el de xarxes socials, traçant el mapa del coneixement dels treballs ja publicats i suggerint noves vies per a futures investigacions. Aquest treball va analitzar 242 articles publicats en revistes indexades en la Web of Science (1992-2019). El segon paper va revisar la literatura prèvia sobre RSC i els consells d'administració mitjançant l'anàlisi de contingut, oferint una imatge nova dels impulsors més crítics del seu acompliment i divulgació, i proporcionant suggeriments constructius per a guiar la investigació futura. El tercer article examina l'efecte de les característiques del Comitè d'Auditoria i del Consell d'Administració sobre la divulgació de la RSC mitjançant l'aplicació d'una metodologia d'investigació novedosa: l'anàlisi comparativa qualitativa difusa (fsQCA). Aquesta investigació va utilitzar una mostra de les 69 principals empreses europees no financeres en el període 2016-2018. Els resultats principals d'aquest treball mostren com les estratègies RSC s'estan formant a partir de determinades configuracions de les característiques del Consell d'Administració i assenyala com una única dimensió és insuficient per a generar una estratègia eficaç. En aquest context, s'ha d'indicar que existeixen diverses configuracions de característiques òptimes per a aconseguir nivells més alts de divulgació de la RSC. A més, responent a les recomanacions del segon treball per a examinar més a fons el vincle entre les característiques del Consell d'Administració i la verificació de l'informe de Responsabilitat Social Corporativa, el quart treball prova l'efecte dels atributs de Comité d'Auditoria en l'adopció de la verificació. Aquesta investigació va utilitzar una mostra d'empreses europees que van cotitzar en l'índex STOXX Europe 600 entre 2011 i 2018. Els dos primers treballs han mostrat com les característiques del Consell d'Administració tenen un impacte significatiu i creixent en la literatura sobre RSC, i com les seues pràctiques juguen un paper crucial en la gestió de l'acompliment i la divulgació de la RSC. Les troballes també identifiquen l'efecte i els patrons que vinculen les característiques crítiques del Consell sobre l'acompliment de la RSC, així com sobre la quantitat i qualitat de la informació divulgada. En conseqüència, les resultats obtinguts també tracen possibles vies futures d'investigació en el camp respecte als buits d'investigació. El tercer treball suggereix que la divulgació d'informació sobre RSC es basa en una configuració complexa d'alguns atributs del Comitè d'Auditoria i del Consell d'Administració. Aquestes característiques juguen un paper fonamental i, en una combinació adequada, promouen l'assoliment d'alts nivells de divulgació. Els resultats empírics ofereixen una informació valuosa per als professionals i els governants a l'hora d'establir i revisar les directrius sobre la composició del Comitè Executiu i del Consell d'Administració. Finalment, en línia amb la literatura anterior, el quart dels treballs desenvolupats troba que els atributs del Comitè d'Auditoria relacionats amb la seua independència, la seua grandària, l'existència d'un expert financer i d'un comitè de RSC estan positivament vinculats amb la verificació de la memòria RSC. / [EN] This thesis fills the literature gap by examining the effect of Audit Committee (AC) and board characteristics on Corporate Social Responsibility Disclosure (CSRD) in four interrelated articles. The first article presents a full picture of the board-CSR field using two methodologies: bibliometric and social network analysis. Thus, it maps the knowledge of preceding works and suggests new avenues for future investigations to connect board characteristics, Corporate Social Responsibility Performance (CSRP), and CSRD. This article analysed 242 articles published on Web of Science database (WoS) journals (1992- 2019). The second article reviewed the previous board-CSR literature by applying a content analysis method. By doing so, this article offers a novel picture of the most critical drivers of CSRP/CSRD and provide constructive suggestions to guide future research. The first and second articles' main results suggest that little research on the board and CSR field have studied other board variables such as AC characteristics. In addition to that, CSR strategies are forming from several combinations of the board attributes and consider one dimension to be insufficient to generate an effective strategy. In this context, it must be pointed out that there is more than one best possible characteristics combination to achieve higher levels of CSRD. Therefore, building on the first and second articles, the third article examines the effect of AC and board characteristics on CSRD by applying a novel research methodology (fuzzy-set Qualitative Comparative Analysis). Furthermore, responding to the second article recommendations to further examine the link between board characteristics and the decisions to obtain Corporate Social Responsibility Assurance (CSRA) report, the fourth article test the effect of AC attributes on the adoption of CSRA. The third article used a sample of the top 69 non-financial European companies for 2016-2018. In comparison, the fourth article used a sample of European companies listed on STOXX Europe 600 over 2011-2018. Our first and second articles indicate that board characteristics have a significant and increasing impact on CSR literature. The results also revealed that the board practices play a crucial role in managing CSRP/CSRD-related issues. The findings also identify the effect of the critical board characteristics on CSRP, CSRD quantity, and CSRD quality. Furthermore, our outcomes provide an overarching picture of the patterns and trends of the systematic nexus between board characteristics and CSRP/CSRD quality and quantity. The findings also draw potential future avenues for research in the field regarding research gaps. Furthermore, our results suggest some potential areas of interest for future political reforms of board of directors' guidelines. The third article suggests that CSRD relies on a complex configuration of some AC attributes, for example, independence, financial expert member, chair independence, size and activity, and other board characteristics. These characteristics play a leading part as a recipe ingredient and, in an appropriate combination, promote achieving high CSRD levels. Our empirical results offer multidimensional and valuable insights for professionals, regulators, and policymakers in establishing and revising the guidelines regarding the AC and board of directors' composition. In line with the complementary role of CG and AC mechanisms suggested by prior literature, our fourth article finds that AC attributes related to AC financial expert, AC independence and size of AC, and the existence of CSR committee are positively linked with the adoption of CSRA. However, our empirical analysis further indicates that AC with a higher percentage of financial expert members tends to choose higher assurance scopes. / Dwekat, A. (2021). The Impact of Audit Committee Characteristics on Corporate Social Responsibility Disclosure [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/172178

Page generated in 0.0877 seconds