Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior / The seminal plasma is particularly important in sperm protection against damage caused by reactive oxygen species (ROS). The paraoxonase type 1 (PON1) is a multi-enzymatic complex with antioxidant properties, preventing the increase of ROS quantities, thus protects cell membranes and neutralizes the effects of lipid oxidation. The objective of this study was to correlate the influence of PON1 activity with the CASA system parameters and sperm viability (membrane integrity acrosome integrity, functionality of mitochondria and DNA fragmentation) of swine semen in natura, and investigate the PON1 expression (mRNA) in testicle and epididymis (head, body and tail) tissue of boars. The sperm fraction (FE) presented the major PON1 activity and males 81, 80 and 79 (P<0.05) showed the highest enzyme activity. But, when comparing the differences between the ejaculate samples, our study showed differences (P<0.05) between males 81 and 92 in FE and sperm post fraction (PF). However, when the ejaculated was diluted (1:1), it has presented 44% average reduction in the activity of PON1. The activity of PON1 in FE showed positive correlation with sperm concentration, curvaceous distance, curvy velocity and DNA integrity (P<0.05), and also showed negative correlation with straightness and linearity parameters advised by the CASA system. The mRNA expression was observed only in the body portion of the epididymis. The FE is the part of the ejaculate that more PON1 activity and presented the parameters DCL, VCL, STR and LIN, together, with concentration and sperm viability (integrity of DNA) are those who showed the greatest association with the enzyme. Already the PON1 was only expressed (Mrna) in the body of epididymis pig breeder. / O plasma seminal é particularmente importante na proteção do espermatozoide contra os danos causados pelas espécies reativas ao oxigênio (EROs). A paraoxonase tipo 1 (PON1) é um complexo multienzimático com propriedades antioxidantes, impedindo o aumento da quantidade de EROs, o que confere proteção às membranas celulares e neutraliza os efeitos da oxidação lipídica. O estudo objetivou correlacionar a influência da atividade de PON1 com os parâmetros de avaliação do sistema Computer Assisted Semen Analysis (CASA) e a viabilidade espermática (integridade de membrana, integridade de acrossoma, funcionalidade de mitocôndria e fragmentação do DNA) do sêmen suíno in natura e investigar a expressão da PON1 (RNAm) no tecido do testículo e epidídimo (cabeça, corpo e cauda) do reprodutor suíno adulto. A fração espermática (FE) apresentou a maior atividade de PON1 e os machos 81, 80 e 79 (P<0,05) apresentaram a maior atividade de PON1. Já em relação a comparação entre as diferentes amostras do ejaculado, nosso estudo demonstrou diferenças (P<0,05) nos machos 81 e 92 em relação a FE e a fração pós-espermática (FP). Entretanto, quando o ejaculado foi diluído (1:1) apresentou redução média de 44% na atividade da PON1. A atividade de PON1 na FE apresentou uma correlação positiva com a concentração espermática, DCL, VCL e IDNA (P<0,05) e apresentou correlação negativa para os parâmetros de STR e LIN assessorados pelo sistema CASA. A expressão de RNAm somente foi observada para a porção do corpo do epidídimo. A FE é a parte do ejaculado que mais apresentou atividade da PON1 e os parâmetros DCL, VCL, STR e LIN, juntamente, com concentração e viabilidade espermática (integridade de DNA) são os que apresentaram a maior associação com a enzima. Já a PON1 foi somente expressa (RNAm) no corpo de epidídimo do reprodutor suíno.

La capacitación es un proceso fisiológico que el espermatozoide debe experimentar para que la fecundación del ovocito tenga lugar. Este proceso se encuentra regulado en el espermatozoide por diferentes vías moleculares, varias de las cuales, a día de hoy, se desconocen o no están totalmente dilucidadas. Estos eventos moleculares que acontecen en el espermatozoide durante el proceso de capacitación están condicionados por distintos factores que rodean su entorno, entre los cuales podemos destacar el ambiente epididimario, el plasma seminal o las secreciones del aparato reproductor femenino como el fluido oviductal. El objetivo principal de este trabajo fue analizar el comportamiento de espermatozoides epididimarios-EP (en contacto con el fluido epididimario y no con el plasma seminal) y eyaculados-EY (en contacto con el plasma seminal) sometidos a 3 tratamientos diferentes: 1) Espermatozoides no tratados (grupo control-C); 2) Lavados a través de gradientes de Percoll e incubados en medio de capacitación TALP (grupo lavados-L); 3) Espermatozoides lavados e incubados en Fluido Oviductal Porcino (grupo FOP).

El present treball analitza la morfologia espermàtica de l'ejaculat de Sus domesticus, la histologia del conducte epididimari i la qualitat de l'esperma epididimari. El material d'estudi prové de mascles reproductors porcins de les races Landrace i Pietrain, sans i sexualment madurs. La metodologia emprada es basa en l'examen al microscopi òptic (camp dar, contrast de fases i contrast interferencial) i al microscopi electrònic (de rastreig i de transmissió). Per a l'anàlisi estadística de les dades s'ha utilitzat el test de la X2 de Pearson (p<0,01). L'estudi de la morfologia espermàtica de l'ejaculat permet distingir diversos tipus de gàmetes que s'han classificat en tres grups: espermatozoides madurs, espermatozoides immadurs i espermatozoides aberrants, així com algunes cèI.lules somàtiques. L'espermatozoide madur de Sus domesticus és un gàmeta típic de mamífer (format per tres parts: cap, peça de connexió i cua) en que destaquen: la forma oval i plana del cap, el desenvolupament d'una protuberància acrosòmica apical en una de les cares del cap i la presencia dels cossos laminars en la peça de connexió. L'espermatozoide immadur es caracteritza per la presencia de la gota citoplasmàtica, el major desenvolupament de la protuberància acrosòmica apical i per la flexibilitat del cap. Els espermatozoides aberrants es descriuen i classifiquen segons la morfologia externa i la morfologia interna, distingint-se una amplia gama de malformacions que afecten les diverses parts de l'espermatozoide. Les cèl·lules somàtiques presents en l'ejaculat ofereixen les característiques pròpies d'un macròfag i se les ha observat englobant espermatozoides immadurs. L'estudi de l'estructura i la ultraestructura de les tres regions anatòmiques de l'epidídim (caput, corpus i cauda) revela que: a) l'epiteli epididimari és pseudoestratificat amb esterocilis, b) cada regió epididimària presenta uns valors característics en relació al diàmetre intern del conducte, a l'alçada de l'epiteli, a la longitud dels esterocilis i al nombre de cèl·lules somàtiques luminals, i c) l'epiteli epididimari esta format per cinc tipus cel·lulars: les cèl·lules principals, les cèl·lules basals, les cèl·lules dares, les cèl·lules estretes i les cèl·lules basòfiles. Dels resultats obtinguts es pot deduir que: a) aquests cinc tipus cel·lulars es distribueixen al llarg del conducte epididimari de forma no homogènia, b) les cèl·lules basals, les cèl·lules principals, les cèI.Iules dares i les cèl·lules estretes són diversos estadis del desenvolupament d'un mateix tipus cel·lular especialitzat en la secreció i reabsorció cel·lular, i c) les cèl·lules basòfiles són les precursores de les cèl·lules somàtiques luminals. La qualitat de l'esperma procedent de les tres regions de l'epidídim ha estat analitzada a partir dels següents paràmetres espermàtics: vitalitat, resistència osmòtica dels acrosomes, estabilitat cefàlica, morfologia, malformacions i aglutinació. La vitalitat espermàtica disminueix progressivament al llarg del conducte epididimari. La resistència osmòtica dels acrosomes s'assoleix en la regió corporal de l'epidídim. L'estabilitat cefàlica dels espermatozoides és més elevada en les dues primeres regions de l'epidídim que en la regió caudal. Cada regió de l'epidídim es caracteritza per una morfologia espermàtica específica: a) el caput es caracteritza per l'elevat percentatge d'espermatozoides immadurs amb gota citoplasmàtica proximal, b) el corpus es caracteritza per l'elevat percentatge d'espermatozoides immadurs amb gota citoplasmàtica distal, i c) el cauda es caracteritza per l'elevat percentatge d'espermatozoides madurs. S'han estudiat les següents malformacions d'origen epididimari: espermatozoides de cua doblegada per l'anell de Jensen (origen en el cauda), espermatozoides de cua enrotllada i espermatozoides de cues fusionades (origen en el corpus). Els espermatozoides perden la capacitat de doblegar la cua per la peça intermèdia a mesura que avancen pel conducte epididimari. L'aglutinació espermàtica tendeix a augmentar progressivament al llarg del conducte epididimari, si bé, no s'han observat variacions significatives en els diversos tipus d'aglutinació. La maduració epididimaria dels espermatozoides de Sus domesticus és un procés lent i complex, i la qualitat de l'ejaculat depèn de que aquesta maduració hagi estat completa. La presencia en l'esperma ejaculat de formes gamètiques pròpies de l'esperma epididimari és un signe d'una incompleta maduració dels espermatozoides; i, pot considerar-se com un paràmetre indicador d'estrés del mascle reproductor, tant més quant més s'assembli a la morfologia espermàtica de la regió cefàlica de l'epidídim. / This work analyzes the sperm morphology of the ejaculate of Sus domesticus, the histology of the epididymal duct and the quality of the epididymal sperm. The material of research comes from healthy and sexually mature boars (Landrace and Pietrain breeds). The methodology used is based on the examination by light microscopy, phase-contrast and interferential contrast microscopy and by electron microscopy (scanning and transmission). Comparisons of data of the seminal parameters observed in the three epididymal regions were made by the Pearson's X2 test at the 0.01 level of significance. The study of the sperm morphology of the ejaculate allows distinguishing different gamete forms classified into three groups: mature, immature and aberrant spermatozoa, as well as some somatic cells. The mature spermatozoon of Sus domesticus is a typical gamete of a mammal (it can be divided into three regions: head, connecting piece and tail) characterized by the following features: the oval and plain shape of the head, the development of an apical semi lunar protuberance in one of the head's sides and the presence of the laminar bodies in the connecting piece. The immature spermatozoon is characterized by the presence of the cytoplasmic droplet, by the greater development of the apical acrosome protuberance and by the head's flexibility. The aberrant spermatozoa are described and classified according to the external and internal morphology, being observed a large range of malformations which affect to different regions of the spermatozoon. The somatic cells present in the ejaculate show the characteristics of a macrophage and have been observed including immature spermatozoa. The study of the structure and ultra structure of the three anatomic regions of the epididymis (caput, corpus and caudal) reveals that: a) the epididymal epithelium is pseudo stratified with sterocilia, b) each epididymal region presents characteristic values in relation to the internal diameter of the duct, to the height of the epithelium, to the length of the stereocilia and to the number of luminal somatic cells, and c) the epididymal epithelium contains five cellular types: principal cells, basal cells, clear cells, narrow cells and basophilic cells. From the results obtained it can be deduced that: a) these five cellular types are not distributed homogeneously along the epididyrnal duct, b) the basal cells, clear cells and narrow cells are different stadia of the development of a same cellular type specialized in the cellular type specialized in the cellular secretion and resorption, and c) the basophilic cells are the precursors of the luminal somatic cells. principal eells, c1ear eells and narrow cells are different stadia of the development of a same eellular type specialized in the eellular seeretion and resorption, and el the basophilie eells are the preeursors of the luminal somatie eells. The sperm quality from the three epididymal regions has been analyzed starting from the following sperm parameters: vitality, osmotic resistance of the acrosomes, cephalic stability, morphology, malformations and agglutination. The sperm vitality decreases progressively along the epididymal duet. The osmotic resistance of the acrosomes occurs in the corporal region of the epididymis. The cephalic stability of the spermatozoa is higher in the first two epididymal regions than in the caudal region. Each epididymal region is characterized by specific sperm morphology: a) the caput is characterized by the high percent of immature spermatozoa with proximal cytoplasmic droplet, b) the corpus is characterized by the high percent of immature spermatozoa with distal cytoplasmic droplet, and c) the cauda is characterized by the high percent of mature spermatozoa. There have been studied the following malformations of epididymal origin: spermatozoa with tail folded at the Jensen's ring (cauda origin), coiled tail spermatozoa and spermatozoa with fused tails (corpus origin). The sperm agglutination tends to increase progressively along the epididymal duet, although it has not been observed significative variations in the different types of agglutination. The epididymal maturation of the spermatozoa of Sus domesticus is a slow and complex process, and the quality of the ejaculate depends on a complete maturation of the spermatozoa. The presence of gametic forms characteristic of the epididymal sperm in the ejaculated is a sign of an incomplete maturation of the spermatozoa; and, it can be considered as a stress indicative parameter of the boar, the more when they look more similar to the sperm morphology of the cephalic region of the epididymis.