CÂNDIDO, Rayssa Santos. Farinha de silagem de pescado em rações para suínos nas fases de crescimento e terminação. 2016. 46 f. : Dissertação (Mestrado) - Universidade Federal do Ceará, Centro de Ciências, Departamento de Zootecnia, Programa de Pós-Graduação em Zootecnia. Fortaleza-CE, 2016. / Submitted by Eric Santiago (erichhcl@gmail.com) on 2016-08-03T13:17:05Z No. of bitstreams: 1 2016_dis_rscandido.pdf: 956578 bytes, checksum: 0d586e6bc0d9244ade1b445bf839110c (MD5) / Approved for entry into archive by Nádja Goes (nmoraissoares@gmail.com) on 2016-08-03T13:27:51Z (GMT) No. of bitstreams: 1 2016_dis_rscandido.pdf: 956578 bytes, checksum: 0d586e6bc0d9244ade1b445bf839110c (MD5) / Made available in DSpace on 2016-08-03T13:27:51Z (GMT). No. of bitstreams: 1 2016_dis_rscandido.pdf: 956578 bytes, checksum: 0d586e6bc0d9244ade1b445bf839110c (MD5) Previous issue date: 2016 / Two assays were conducted, the first one to determine the nutrient digestibility and metabolizable energy of fish silage with microbiological inoculum for growing pigs, and the second one to evaluate the addition of fish silage flour, which was obtained from the mixture of 50% of corn and 50% of fish silage in diets for pigs at growing and finishing phases, regarding on performance, carcass characteristics, meat quality, sensorial evaluation of natural meat as well as mortadella and economic evaluation. In the digestibility assay, it was used 16 barrows with an initial average weight of 33.20 ± 4.93 kg, using the method of total collection of feces and urine. The fish silage presented 36.50% of crude protein, 14.45% of mineral matter, 39.78% of ether extract, and 4,032.09 kcal GE/kg. In the performance assay, 32 barrows with an initial average weight of 26.00 ± 1.68 kg were distributed among four treatments, considering the inclusion levels of 0, 25, 50 and 75% of fish silage flour with microbiological inoculum in the feed. For the whole period, there was a quadratic effect about the daily weight gain with increasing additions of fish silage flour to the diets, presenting the best results with the estimated level at 25.83%. With the increasing levels of fish silage flour there was a decrease on the average thickness of back fat, fat depth and loin depth, but carcass yield and the amount of lean meat were not affected. There was no effect on the quality characteristics of meat. Regarding the mortadella, the inclusion of fish silage flour from 25% in the feed resulted in better color attributes and between 25 and 50% for flavor and overall acceptability. The fish silage flour may be included in diets for pigs at growing and finishing phases up to 25% of inclusion, resulting in inclusion of up to 5.87% of fish silage on dry matter basis. / Foram realizados dois ensaios. O primeiro, para determinar a digestibilidade dos nutrientes e a energia metabolizável da silagem de pescado para suínos em crescimento; e o segundo, para avaliar a adição da farinha de silagem de pescado, obtida a partir da mistura de 50% de milho e 50% da silagem de pescado, em rações para suínos nas fases de crescimento e terminação, quanto ao desempenho, características de carcaça, qualidade da carne, análise sensorial da carne in natura e da mortadela e avaliação econômica. No ensaio de digestibilidade, foram utilizados 16 suínos machos castrados com peso médio inicial próximo de 33,20 ± 4,93 kg, sendo utilizado o método de coleta total de fezes e urina. A silagem de pescado apresentou 36,50% de proteína bruta, 14,45% de matéria mineral, 39,78% de extrato etéreo e valor energético de 4.032,09 kcal de EM/kg. No ensaio de desempenho, foram utilizados 32 suínos machos castrados, com peso inicial médio de 26,00 ± 1,68 kg, distribuídos entre quatro tratamentos, considerando os níveis de inclusão de 0, 25, 50 e 75% de farinha de silagem de pescado nas rações. No período total, observou-se efeito quadrático sobre o ganho diário de peso com as crescentes adições de farinha de silagem de pescado às dietas, apresentando o melhor resultado no nível estimado de 25,83%. Com os níveis crescentes de farinha de silagem de pescado, houve redução da espessura média de toucinho, profundidade de gordura, área de gordura e profundidade do lombo, porém o rendimento de carcaça e a quantidade de carne magra na carcaça não foram reduzidos. Não houve efeitos sobre as características qualitativas da carne. Em relação à mortadela, a inclusão da farinha de silagem de pescado a partir de 25% na ração resultou nos melhores atributos de cor e entre 25% e 50% para sabor e aceitação global. A farinha de silagem de pescado pode ser incluída em rações para suínos nas fases de crescimento e terminação até o nível de 25% de inclusão, resultando na inclusão de até 5,87% de silagem de pescado com base na matéria seca.

CoordenaÃÃo de AperfeiÃoamento de Pessoal de NÃvel Superior / Two assays were conducted, the first one to determine the nutrient digestibility and metabolizable energy of fish silage with microbiological inoculum for growing pigs, and the second one to evaluate the addition of fish silage flour, which was obtained from the mixture of 50% of corn and 50% of fish silage in diets for pigs at growing and finishing phases, regarding on performance, carcass characteristics, meat quality, sensorial evaluation of natural meat as well as mortadella and economic evaluation. In the digestibility assay, it was used 16 barrows with an initial average weight of 33.20  4.93 kg, using the method of total collection of feces and urine. The fish silage presented 36.50% of crude protein, 14.45% of mineral matter, 39.78% of ether extract, and 4,032.09 kcal GE/kg. In the performance assay, 32 barrows with an initial average weight of 26.00  1.68 kg were distributed among four treatments, considering the inclusion levels of 0, 25, 50 and 75% of fish silage flour with microbiological inoculum in the feed. For the whole period, there was a quadratic effect about the daily weight gain with increasing additions of fish silage flour to the diets, presenting the best results with the estimated level at 25.83%. With the increasing levels of fish silage flour there was a decrease on the average thickness of back fat, fat depth and loin depth, but carcass yield and the amount of lean meat were not affected. There was no effect on the quality characteristics of meat. Regarding the mortadella, the inclusion of fish silage flour from 25% in the feed resulted in better color attributes and between 25 and 50% for flavor and overall acceptability. The fish silage flour may be included in diets for pigs at growing and finishing phases up to 25% of inclusion, resulting in inclusion of up to 5.87% of fish silage on dry matter basis. / Foram realizados dois ensaios. O primeiro, para determinar a digestibilidade dos nutrientes e a energia metabolizÃvel da silagem de pescado para suÃnos em crescimento; e o segundo, para avaliar a adiÃÃo da farinha de silagem de pescado, obtida a partir da mistura de 50% de milho e 50% da silagem de pescado, em raÃÃes para suÃnos nas fases de crescimento e terminaÃÃo, quanto ao desempenho, caracterÃsticas de carcaÃa, qualidade da carne, anÃlise sensorial da carne in natura e da mortadela e avaliaÃÃo econÃmica. No ensaio de digestibilidade, foram utilizados 16 suÃnos machos castrados com peso mÃdio inicial prÃximo de 33,20  4,93 kg, sendo utilizado o mÃtodo de coleta total de fezes e urina. A silagem de pescado apresentou 36,50% de proteÃna bruta, 14,45% de matÃria mineral, 39,78% de extrato etÃreo e valor energÃtico de 4.032,09 kcal de EM/kg. No ensaio de desempenho, foram utilizados 32 suÃnos machos castrados, com peso inicial mÃdio de 26,00  1,68 kg, distribuÃdos entre quatro tratamentos, considerando os nÃveis de inclusÃo de 0, 25, 50 e 75% de farinha de silagem de pescado nas raÃÃes. No perÃodo total, observou-se efeito quadrÃtico sobre o ganho diÃrio de peso com as crescentes adiÃÃes de farinha de silagem de pescado Ãs dietas, apresentando o melhor resultado no nÃvel estimado de 25,83%. Com os nÃveis crescentes de farinha de silagem de pescado, houve reduÃÃo da espessura mÃdia de toucinho, profundidade de gordura, Ãrea de gordura e profundidade do lombo, porÃm o rendimento de carcaÃa e a quantidade de carne magra na carcaÃa nÃo foram reduzidos. NÃo houve efeitos sobre as caracterÃsticas qualitativas da carne. Em relaÃÃo à mortadela, a inclusÃo da farinha de silagem de pescado a partir de 25% na raÃÃo resultou nos melhores atributos de cor e entre 25% e 50% para sabor e aceitaÃÃo global. A farinha de silagem de pescado pode ser incluÃda em raÃÃes para suÃnos nas fases de crescimento e terminaÃÃo atà o nÃvel de 25% de inclusÃo, resultando na inclusÃo de atà 5,87% de silagem de pescado com base na matÃria seca.

El present treball analitza al microscopi òptic i al microscopi electrònic de transmissió el testicle de Sus domesticus (raça Landrace - varietat anglesa) a partir de mascles reproductors porcins adults i sans. L'objectiu principal de tots els centres d'Inseminació Artificial Porcina i de les Explotacions de Selecció i Multiplicació Porcina és garantir una excel·lent qualitat espermàtica al llarg de la vida reproductiva útil d'un mascle reproductor porcí. Així doncs, un millor coneixement dels patrons estructural i ultraestructural normals del testicle permetrà diagnosticar amb facilitat quina ha estat l'estructura o funció testicular afectada quan s'observa una disminució de la qualitat del semen. Les anàlisis seminals i hormonals són certament crucials en la valoració d'aquests mascles, però, no són totalment informatives de les alteracions testiculars, ja que és necessari conèixer l'organització microscòpica.Diversos estudis sobre testicle han demostrat que els marcadors més sensibles per a l'avaluació de la funció testicular són els següents: (1) la grandària testicular, (2) el gruix i l'organització de la càpsula testicular, (3) el percentatge de túbuls seminífers i de teixit intersticial en el parènquima testicular, (4) el diàmetre dels túbuls seminífers, (5) l'alçada i la composició de cèl·lules germinals de l'epiteli seminífer, (6) el gruix i l'organització de la làmina pròpia i, (7) la morfologia i la grandària de les cèl·lules de Leydig. El primer objectiu concret del present estudi ha estat, per tant, caracteritzar tots aquests paràmetres testiculars en mascles porcins sans i adults. L'organització estructural del testicle i les mesures quantitatives utilitzades com a marcadors no mostren diferències significatives ni entres els mascles porcins (P > 0,01), ni entre el testicle dret i l'esquerre (P > 0,01). Els testicles, de 330,80  16,99 g de pes, estan envoltats per una càpsula, de 2.375,13  246,68 m de gruix, la qual es divideix en tres capes: la túnica vaginalis constitueix l'1,82  0,78 % de la càpsula i està composta per una capa mesotelial externa i una capa interna de teixit conjuntiu dens; la túnica albuginea representa el 37,31  3,27 % i és de teixit conjuntiu dens i, la túnica vasculosa constitueix el 64,24 4,40 % i és de teixit conjuntiu lax. En el parènquima testicular els túbuls seminífers i el teixit intersticial representen el 72,44  2,12 % i el 27,46  2,12 %, respectivament. Els túbuls seminífers, de 226,23  18,08 m de diàmetre, es troben fortament recargolats i empaquetats, i estan compostos per la làmina pròpia i l'epiteli seminífer. La làmina pròpia, de 4-4,5 m de gruix, està formada per la làmina basal i dues capes de cèl·lules peritubulars. L'epiteli seminífer, amb una alçada mitjana de 66,11  10,62 m, és columnar i estratificat amb cèl·lules de Sertoli i diferents generacions d'espermatogònies, espermatòcits i espermàtides. El teixit intersticial és un teixit conjuntiu lax amb abundants cèl·lules de Leydig polièdriques fortament empaquetades (ca. 15 x 12 m).El segon objectiu concret d'aquest estudi ha estat estudiar des del punt de vista morfològic i morfomètric (alçada, longitud, freqüència relativa d'aparició i durada) els estadis del cicle de l'epiteli seminífer en els mascles porcins de la raça Landrace (varietat anglesa), classificats d'acord amb el mètode de la morfologia tubular. Els estadis premeiòtics ( I, II i III) ocupen el 31,9 % del cicle espermatogènic i es caracteritzen, principalment, per la presència de cèl·lules en les fase inicials de la meiosi I. Les primeres etapes de la meiosi I no afecten els paràmetres morfomètrics de l'epiteli seminífer ja que els valors obtinguts per l'alçada de l'epiteli seminífer, la freqüència relativa, la longitud i la durada d'aquests estadis són molt variables. Els estadis meiòtics (IV i V) representen el 16,4 % del cicle espermatogènic i estan constituïts, principlament, per cèl·lules en un estat avançat de la meiosi I i /o cèl·lules en meiosi II. Les últimes fases de la meiosi I i també de la meiosi II tenen lloc ràpidament, la qual cosa resulta en una baixa freqüència relativa d'aparició i, per tant, en una baixa durada dels estadis meiòtics. Els estadis postmeiòtics (VI, VII i VIII) ocupen el 50,6 % del cicle espermatogènic. L'esdeveniment més important que té lloc en aquests estadis és la fase de maduració de l'espermiogènesi. En la fase de maduració, les espermàtides experimenten diverses modificacions morfològiques i estructurals que donen lloc, finalment, als espermatozoides. La complexitat d'aquests processos fa que els estadis postmeiòtics presentin valors més grans de freqüència relativa, longitud i durada.El tercer objectiu concret d'aquest treball ha estat descriure a nivell ultraestructural el procés d'espermiogènesi, i relacionar les transformacions que experimenten les espermàtides en fase d'elongació amb els canvis ultraestructurals que tenen lloc en les diferents cèl·lules que constitueixen el testicle (cèl·lules germinals, de Sertoli i de Leydig, principalment). L'espermiogènesi del mascle porcí de la raça Landrace (varietat anglesa) s'ha dividit en 9 passos que vénen definits per 9 tipus diferents d'espermàtides. Al llarg de l'espermiogènesi no s'observen diferències ultraestructurals significatives (P > 0,01) ni entre els mascles porcins ni entre el testicle esquerre i dret en les cèl·lules que constitueixen el testicle. / The present study describes the structure and ultrastructure of the Sus domesticus testis (Landrace breed -british variety) from healthy adults boars. The main goal of the whole of Porcine Artifitial Insemination Centres and of the Porcine Livestocks is to guarantee an excellent spermatic quality along the boar reproductive life. Therefore, a better knowlegment of the normal structural and ultrastructural patterns of the testis will improve the prognosis of subfertility when a low spermatic quality is observed. Both seminal and hormonal analysis are certainly crucial in the assessment of these males, but it is also necessary to know the microscopic organization.Several studies have demonstrated that the most sensitive markers of impaired function are: (1) the testicular size, (2) the thickness and organization of the testicular capsule, (3) the percentage of seminiferous tubules and interstitial tissue in the testicular parenchyma, (4) the diameter of seminiferous tubules, (5) the height and germ cell composition of the seminiferous epithelium, (6) the thickness and organization of the lamina propria, and (7) the Leydig cell size and morphology. The first aim of this study has been to characterize all these testicular parameters in healthy adults boars. The structural organization of the testis and quantitative measures used as markers did not differ significantly either among boars (P > 0.01), or between left and right testes (P > 0.01). Testes, of 330.80  16.99 g weight, were surrounded by a capsule, of 2,375.13  246.68 m thick, divided into three layers: the tunica vaginalis constituted 1.82  0.78% of the capsule and was composed by an outer mesothelial layer and an inner dense connective tissue layer; the tunica albuginea represented 37.31  3.27% and was of dense connective tissue and the tunica vasculosa constituted 64.26  4.40% and was of loose connective tissue. In the testicular parenchyma, the seminiferous tubules and the interstitial tissue comprised 72.44  2.12% and 27.46  2.12%, respectively. Seminiferous tubules were highly convoluted ducts of 226.23  18.08 m in diameter composed by a lamina propria and the seminiferous epithelium. The lamina propria, of 4-4.5 m thick, was formed by basal lamina and two layers of peritubular cells. The seminiferous epithelium, of 66.11  10.62 m high, was stratified columnar with Sertoli cells and different generations of spermatogonia, spermatocytes and spermatids. The interstitial tissue was loose connective tissue with abundant and closely-packed polyhedral Leydig cells (av. 15 x 12 m).The second aim of this study has been to describe the morphological features of the eight stages of the seminiferous epithelium in Landrace boars (british variety) according to the tubular morphology method, as well as their relative frequency, length, height and duration. Premeiotic stages (I, II and III) occupied the 31.9 % of the spermatogenic cycle and were mainly characterized by the presence of cells in the initial phases of meiosis I. Early meiosis I did not affect the morphometric parameters of the seminiferous epithelium as indicated by the variable values obtained in the seminiferous epithelium height, as well as in the relative frequency, length, and duration of premeiotic stages. Meiotic stages (IV and V) represented the 16.4 % of the spermatogenic cycle and were constituted, mainly, by cells in advanced meiosis I and/or cells in meiosis II. Last phases of meiosis I and also meiosis II occurred rapidly, resulting in low relative frequency and, therefore, in low duration of meiotic stages. Postmeiotic stages (VI, VII and VIII) occupied the 50.6 % of the spermatogenic cycle. The most important event of these stages was the maturation phase of spermiogenesis. The maturation phase included several morphological and ultrastructural modifications in spermatids, resulting in the formation of spermatozoa. The complexity of these processes correlated with the high relative frequency, length, and duration of postmeiotic stages.The third aim of this study has been to describe the spermiogenesis process at ultrastructural level and, to relate the spermatid transformations along the spermiogernesis with the ultraestructural changes undergoing in testicular cells (mainly germinal, Sertoli and Leydig cells).The spermiogenesis of Landrace boars (british variety) was divided into 9 steps, each one characterized by the presence of an specific spermatid type. Significant differences were found neither among the three healthy boars (P > 0.01), nor the left and right testes (P > 0.01) in the ultrastructure of the testiculars cells along spermiogenesis.

En aquest treball s'han desenvolupat dos mètodes simples i ràpids pel cultiu de les cèl·lules epitelials de les tres regions de l'epidídim de Sus domesticus. Un es basa en el cultiu de fragments del túbul epididimari intactes durant 8 dies. L'altre mètode es basa en el cultiu de fragments del túbul epididimari digerits amb col·lagenasa que, després de 7 dies, donen lloc a la formació d'una monocapa de cèl·lules epitelials epididimàries que adquireixen el 90-100% de confluència després de 12-16 dies en cultiu. Aquestes cèl·lules es mantenen viables durant més de 60 dies en cultiu i no s'observa proliferació de cèl·lules no epitelials. Per determinar el nivell de conservació de les característiques epididimàries en els cultius s'ha analitzat l'estructura cel·lular, l'activitat de síntesi i secreció proteica, i el manteniment i maduració dels espermatozoides en cocultiu. / In this work, we have developed two simple and quick methods for the culture of boar epididymal epithelial cells. The first one involves the culture of intact epididymal tubule fragments during 8 days. The second one involves the culture of epididymal tubule fragments digested with collagenase that, after 7 days in culture, allows the formation of an epididymal epithelial cell monolayer that reached 90-100% confluence after 12-16 days. These epididymal epithelial cells monolayers were maintained in vitro for more than 60 days and overgrowth of non-epithelial cells was not observed. To estimate the level of preservation of epididymal characteristics in these cultures we have focused on cell morphology, protein secretion activity, and sperm preservation and maturation.

En el presente estudio se analizan los efectos de los fotoperiodos ambientales de otoño e invierno y los fotoperiodos experimentales de 24, 12 y 0 horas de luz artificial sobre la calidad del semen de machos reproductores porcinos de raza Landrace.El estudio se realizó sobre 30 machos postpuberales de 8 meses de edad y testados con el fin de comprobar la homogeneidad. Los machos fueron distribuidos aleatóriamente en los 3 grupos de luz artificial durante 3 meses. El tratamiento de 12 horas de luz artificial fue considerado como grupo control. Previamente al inicio de cada tratamiento, se sometió a cada grupo de machos al fotoperiodo ambiental correspondiente a la época del año; así, se caracterizó también la calidad seminal en otoño e invierno, manteniendo la temperatura constante.La nave experimental que acogió a los machos tiene una superficie de 100 m2 y una altura de 3,5 m. Un pasillo central divide la nave en dos hileras de 5 y 6 celdas respectivamente. En una de las celdas pequeñas se instaló el maniquí y fue utilizada para las extracciones de semen. La iluminación artificial se consiguió con la instalación de 6 lámparas fluorescentes en el techo del pasillo central que proporcionaron una luz homogénea superior a 200 lux. Así mismo, la nave se mantuvo en todo momento a 21±1ºC y la humedad relativa osciló entre el 60-75%.A todos los verracos se les proporcionó una dieta nutritiva y equilibrada y se les sometió a un regimen de extracciones de semen de 2 veces por semana, habiendo sido previamente entrenados en la monta del maniquí.Les muestras de semen fueron recogidas según la técnica de la mano enguantada (Martín, 1982; Daza, 1992) y se analizaron los siguientes parámetros: el volumen y el pH seminales, la concentración, la vitalidad y la motilidad espermáticas, la resistencia acrosómica de los espermatozoides, la morfología espermàtica a partir de la frecuencia de los espermatozoides maduros, inmaduros y aberrantes, la producción testicular y el número de dosis seminales. Se analizó, además, bioquímicamente el plasma seminal al principio y al final de cada tratamiento experimental de luz artificial a partir de la concentración de proteína total, de la identificación de residuos fosforilados de proteína y del contenido de azúcares. También se determinaron los índices de fertilidad y prolificidad. El volumen y el pH de los eyaculados se utilizaron como marcadores del estado funcional de las glándulas sexuales accesorias; la concentración espermàtica como un indicador de la actividad testicular (Pinart y col., 1999). La vitalidad y la motilidad espermáticas fueron estimadores del grado de diferenciación del espermatozoide tanto a nivel testicular como epididimario; la resistencia acrosómica fue utilizada para valorar el nivel de diferenciación de la membrana acrosómica durante la espermiogénesis y/o maduración epididimària (Briz i col., 1996; Pinart i col., 1999). Referente a la morfología espermática, los espermatozoides inmaduros fueron marcadores de anomalías en la maduración de éstos a lo largo del conducto epididimario y los espermatozoides aberrantes se utilizaron como marcadores de una diferenciación defectuosa a nivel de testículo (anomalías primarias) y a nivel de conducto epididimario (anomalías secundarias) (Briz i col., 1996). La concentración de proteína total se utilizó para valorar la integridad funcional de las membranas del espermatozoide y la actividad de las glándulas sexuales accesorias. La identificación de proteínas con residuos de tirosina fosforilados fue un estimador de la viabilidad celular y la actividad de las glándulas sexuales, y el contenido de azúcares como un indicador de la producción de las vesículas seminales.La determinación del volumen y el pH de los eyaculados se realizó en las instalaciones de la granja a partir de semen fresco el mismo día de la extracción. El resto de parámetros se analizaron en el laboratorio durante las 48 horas posteriores a la extracción a partir de semen diluido en BTS (diluyente de Bestville) (Daza, 1992) y transportado y conservado a 15ºC. Las muestras fueron previamente filtradas con el fin de eliminar la tapioca.El estudio estadístico de los resultados obtenidos se realizó a partir del análisis de la varianza (ANOVA) con un nivel de significación de =0,05.En cuanto al estudio comparativo de los fotoperiodos ambientales estacionales se ha observado un incremento significativo del pH del eyaculado en los machos expuestos a otoño (P0,0001), mientras que el volumen seminal se mantiene en valores similares en ambos tratamientos (P=0,1650). La concentración espermàtica, la producción espermàtica y el número de dosis seminales que se pueden preparar a partir de un eyaculado se duplica en los verracos sometidos al fotoperiodo de primavera (P0,0001). La vitalidad y la motilidad espermáticas no experimentan cambios significativos entre tratamientos (P=0,3440 y P=0,9220, respectivamente). La resistencia osmótica de los acrosomas desciende únicamente en los machos expuestos a condiciones estacionales de otoño (P0,0001). En referencia a la morfología espermàtica aunque no se observan diferencias entre primavera y otoño (P0,05), sí se detecta un incremento de los porcentajes de espermatozoides inmaduros y aberrantes en ambos fotoperiodos estacionales, y en especial en los machos expuestos a condiciones fotoperiódicas de otoño. Según los resultados obtenidos en este estudio la calidad seminal de los verracos es inferior en el fotoperiodo de otoño debido a un descenso de la concentración y la producción espermáticas, un aumento del pH seminal, una disminución de la resistencia de la membrana acrosómica y a un incremento en la frecuencia de espermatozoides inmaduros y aberrantes. Parece ser, pues, que en el otoño tiene lugar la disminución de la producción testicular, cambios en la actividad de las glándulas sexuales accesorias y disfunciones en el proceso de diferenciación testicular y epididimària de los espermatozoides y especialmente del acrosoma.En relación a los resultados obtenidos en el estudio de los diferentes fotoperiodos artificiales se observa que la iluminación continua provoca un aumento significativo del volumen del eyaculado en el primer y segundo mes de tratamiento (P0,0001), disminuyendo en el tercer mes. La oscuridad absoluta no modifica este parámetro (P0,05). En cuanto al pH seminal la iluminación continua provoca un incremento progresivo del valor del pH a lo largo del periodo experimental (P0,0001), mientras que la oscuridad absoluta tiene un efecto más irregular. La exposición de los machos a iluminación continua y a oscuridad absoluta se manifiesta en un descenso de la concentración y la producción espermáticas que se mantiene hasta el segundo mes de tratamiento (P0,0001), observándose un incremento en el tercer mes de exposición de los machos a oscuridad absoluta (P=0,1010). De todas maneras, este descenso es mas severo en los machos sometidos a iluminación continua ya que no presentan recuperación. La vitalidad y la motilidad espermáticas no se ven alteradas por la iluminación continua y la oscuridad absoluta, ni tampoco el contenido de los azúcares mayoritarios del plasma seminal (P0,005). La glucosa aparece como un azúcar minoritario y sí que presenta concentraciones inferiores en los tratamientos experimentales de luz continua y de oscuridad absoluta (P0,0001 y P=0,0002, respectivamente). La resistencia osmótica de los acrosomas desciende en ambos tratamientos artificiales extremos de luz continua y oscuridad total (P0,0001), aunque en los machos expuestos a iluminación continua se produce una recuperación a partir del segundo mes de tratamiento (P=0,4930). Dado que tampoco se han observado diferencias significativas en las concentraciones de proteína total (P0,05), es probable que las anomalías de la membrana acrosómica se originen durante el proceso de espermiogénesis y/o maduración epididimària. La exposición de los verracos a oscuridad absoluta no altera la morfología espermàtica de los eyaculados, aunque se observa un aumento de la frecuencia de espermatozoides con anomalías en la forma de la cola en el primer mes (P0,0001), y un aumento de la frecuencia de espermatozoides inmaduros con gota distal y de espermatozoides con anomalías en el número de colas en el tercer mes de experimentación (P=0,0030 y P0,0001). La luz continua, sin embargo, provoca un incremento de la frecuencia de espermatozoides inmaduros con gota distal (P0,0001) y de espermatozoides con anomalías en la forma de la cola (P=0,0040) ya en el primer mes. El fotoperiodo provoca un descenso de la fertilidad de los machos expuestos a oscuridad absoluta en el tercer mes de tratamiento (P0,0001) y un incremento de ésta en los machos sometidos a iluminación continua (P=0,0005). La prolificidad no se ve modificada por ambas condiciones extremas de luz artificial (P0,05). Así pues, los resultados obtenidos demuestran que el fotoperiodo afecta la actividad testicular, provoca alteraciones en la actividad de las glándulas sexuales accesorias, altera el proceso de expulsión de la gota citoplasmática y provoca anomalías en el proceso de diferenciación de la cola tanto a nivel testicular como epididimario, siendo los verracos expuestos a luz continua más sensibles a estos parámetros que los verracos sometidos a oscuridad absoluta. El fotoperiodo, sin embargo, no altera de forma esencial la integridad de las membranas del espermatozoide ni la capacidad fecundante de éste. / The present study analizes the effects of ambiental photoperiods of srping and autumn and of experimental photoperiods of 24, 12 and 0 hours lighting on the semen quality of Landrace boars.For this purpouse 30 healthy postpuberal boars of 8 months of age were selected; the males chosed showed both facility to mount on the dummy and high semen quality. In order to determine the effects of light on seminal features. Boars were randomly distributed into 3 experimental groups throughout 3 months. The artificial photoperiod of 12 h was considered a control treatment. Previous to the initiation of each experimental treatment, the males were exposed in a natural photoperiod of autumn or spring for 15 days by maintaining the temperature constant.In all groups the boars were kept in a experimental room of 100 m2 and 3,5 m high, divided into 2 files of 5 and 6 boxs, respectively. One box contained the dummy and was reserved for semen collections. The artificial lighting, upper the 200 lux, was obtained from 6 regulaly distributed lamps in the ceiling. The experimental room was always maintained in a temperature of 201ºC and an humidity of 60-75%.Boars were fed with a nutritious diet, and subjected to a semen collection rythm of twice per week. Semen samples were obtained by the gloved hand method. For each semen sample the parameters analized were the ejaculate volume and pH, the sperm concentration, vitality and motility, the acrosomic resistance, the sperm morphology from the frequency of mature, immature, and aberrant spermatozoa, the testicular production and the number of dosis for each ejaculate. Moreover, samples from the day 30th and 90th of each experimental treatment were processed for biochemical analysis in order to determine protein concentracion and identificate the tyrosine phosphorilated residues and to determine fructose, sorbitol and glucose concentrations; and, also they were processed to value fertility and prolificity indexs.The volume and pH of the ejaculates were measured from the sperm fraction the same day of the extractions. The other seminal parameters were analized in the 48 hours after the obtention of the samples from the filtration and dilution of the sperm fraccion. Statistical comparisons were made using the analysis of variance ANOVA at a significance level of =0,05.The comparative study of natural photoperiods indicated that pH was significantly higher in males under autumn conditions, while seminal volume did not differ. Sperm concentration, sperm production and number of seminal dosis were higher in males exposed to spring conditions. Sperm vitality and sperm motility was similar in males exposed to both spring and autumn conditions, whereas osmotic resistance of acrosomes was lower in autumn photoperiod. The sperm morphology did not differed between treatments, but in males exposed to autumn photoperiod an increase of the frequency of inmature and aberrant spermatozoa was found.These results show that the sperm quality of boars was lower in autumn photoperiod than in spring photoperiod due to low sperm concentration and sperm production, a high pH value of semen, a low osmotic resistance of acrosome and a high frequency of inmature and aberrant spermatozoa. Thus, autumn conditions induces a decrease in testicular production, and dysfunctions in both testicular and epididymal differentiation of spermatozoaThe comparative study of artificial photoperiods showed that 24 h lighting resulted in an increase of seminal volume in the first and second months of treatment, whereas 0 h lighting did not affect this parameter. The pH of semen increased progressively throughout the 24h treatment, whereas the 0h treatment showed an irregular effect on this parameter. Both experimental conditions produced a decrease in sperm concentration and sperm production until the second month; this decrease was more severe in males exposed to 24 h lighting. Neither the sperm vitality and motility nor the fructose and sorbitol concentration were affected by experimental condictions. In our study, glucose appeared as a minoritary sugar that was affected by artificial photoperiod. The effect of artificial photperiod on osmotic resistance of acrosome was more severe in darkness than in continuous lighting. The exposure of boars to darkness and continuous lighting did not alter the sperm morphology; however an increase of the frequency of inmature spermatozoa with distal droplet and aberrant spermatozoa with tail anomalies. The total protein concentration and the content of phophorilated tyrosine residues showed normal values throughout the experimental treatments. Fertility and prolificity were not affected by experimental conditions; however in males exposed to darkness a decrease in fertility was found in the third month of threatment.Data obtained indicate that photoperiod affects the semen quality of boars by decreasing the sperm concentration and sperm production, the osmotic resistance of acrosome and the glucose concentration, and by increasing the frequencies of inmature and tail aberrant spermatozoa; these alterations were more severe in those males exposed to 24h lighting thant in males exposed to 0h lighting. However, despite these anomalies both the fecundity and prolificity are not disturbed. Lack of abnormalitites in fecundity and fertility are correlated with the normal content of both sugar and proteins in seminal plasma of boars.

El present treball analitza la morfologia espermàtica de l'ejaculat de Sus domesticus, la histologia del conducte epididimari i la qualitat de l'esperma epididimari. El material d'estudi prové de mascles reproductors porcins de les races Landrace i Pietrain, sans i sexualment madurs. La metodologia emprada es basa en l'examen al microscopi òptic (camp dar, contrast de fases i contrast interferencial) i al microscopi electrònic (de rastreig i de transmissió). Per a l'anàlisi estadística de les dades s'ha utilitzat el test de la X2 de Pearson (p<0,01). L'estudi de la morfologia espermàtica de l'ejaculat permet distingir diversos tipus de gàmetes que s'han classificat en tres grups: espermatozoides madurs, espermatozoides immadurs i espermatozoides aberrants, així com algunes cèI.lules somàtiques. L'espermatozoide madur de Sus domesticus és un gàmeta típic de mamífer (format per tres parts: cap, peça de connexió i cua) en que destaquen: la forma oval i plana del cap, el desenvolupament d'una protuberància acrosòmica apical en una de les cares del cap i la presencia dels cossos laminars en la peça de connexió. L'espermatozoide immadur es caracteritza per la presencia de la gota citoplasmàtica, el major desenvolupament de la protuberància acrosòmica apical i per la flexibilitat del cap. Els espermatozoides aberrants es descriuen i classifiquen segons la morfologia externa i la morfologia interna, distingint-se una amplia gama de malformacions que afecten les diverses parts de l'espermatozoide. Les cèl·lules somàtiques presents en l'ejaculat ofereixen les característiques pròpies d'un macròfag i se les ha observat englobant espermatozoides immadurs. L'estudi de l'estructura i la ultraestructura de les tres regions anatòmiques de l'epidídim (caput, corpus i cauda) revela que: a) l'epiteli epididimari és pseudoestratificat amb esterocilis, b) cada regió epididimària presenta uns valors característics en relació al diàmetre intern del conducte, a l'alçada de l'epiteli, a la longitud dels esterocilis i al nombre de cèl·lules somàtiques luminals, i c) l'epiteli epididimari esta format per cinc tipus cel·lulars: les cèl·lules principals, les cèl·lules basals, les cèl·lules dares, les cèl·lules estretes i les cèl·lules basòfiles. Dels resultats obtinguts es pot deduir que: a) aquests cinc tipus cel·lulars es distribueixen al llarg del conducte epididimari de forma no homogènia, b) les cèl·lules basals, les cèl·lules principals, les cèI.Iules dares i les cèl·lules estretes són diversos estadis del desenvolupament d'un mateix tipus cel·lular especialitzat en la secreció i reabsorció cel·lular, i c) les cèl·lules basòfiles són les precursores de les cèl·lules somàtiques luminals. La qualitat de l'esperma procedent de les tres regions de l'epidídim ha estat analitzada a partir dels següents paràmetres espermàtics: vitalitat, resistència osmòtica dels acrosomes, estabilitat cefàlica, morfologia, malformacions i aglutinació. La vitalitat espermàtica disminueix progressivament al llarg del conducte epididimari. La resistència osmòtica dels acrosomes s'assoleix en la regió corporal de l'epidídim. L'estabilitat cefàlica dels espermatozoides és més elevada en les dues primeres regions de l'epidídim que en la regió caudal. Cada regió de l'epidídim es caracteritza per una morfologia espermàtica específica: a) el caput es caracteritza per l'elevat percentatge d'espermatozoides immadurs amb gota citoplasmàtica proximal, b) el corpus es caracteritza per l'elevat percentatge d'espermatozoides immadurs amb gota citoplasmàtica distal, i c) el cauda es caracteritza per l'elevat percentatge d'espermatozoides madurs. S'han estudiat les següents malformacions d'origen epididimari: espermatozoides de cua doblegada per l'anell de Jensen (origen en el cauda), espermatozoides de cua enrotllada i espermatozoides de cues fusionades (origen en el corpus). Els espermatozoides perden la capacitat de doblegar la cua per la peça intermèdia a mesura que avancen pel conducte epididimari. L'aglutinació espermàtica tendeix a augmentar progressivament al llarg del conducte epididimari, si bé, no s'han observat variacions significatives en els diversos tipus d'aglutinació. La maduració epididimaria dels espermatozoides de Sus domesticus és un procés lent i complex, i la qualitat de l'ejaculat depèn de que aquesta maduració hagi estat completa. La presencia en l'esperma ejaculat de formes gamètiques pròpies de l'esperma epididimari és un signe d'una incompleta maduració dels espermatozoides; i, pot considerar-se com un paràmetre indicador d'estrés del mascle reproductor, tant més quant més s'assembli a la morfologia espermàtica de la regió cefàlica de l'epidídim. / This work analyzes the sperm morphology of the ejaculate of Sus domesticus, the histology of the epididymal duct and the quality of the epididymal sperm. The material of research comes from healthy and sexually mature boars (Landrace and Pietrain breeds). The methodology used is based on the examination by light microscopy, phase-contrast and interferential contrast microscopy and by electron microscopy (scanning and transmission). Comparisons of data of the seminal parameters observed in the three epididymal regions were made by the Pearson's X2 test at the 0.01 level of significance. The study of the sperm morphology of the ejaculate allows distinguishing different gamete forms classified into three groups: mature, immature and aberrant spermatozoa, as well as some somatic cells. The mature spermatozoon of Sus domesticus is a typical gamete of a mammal (it can be divided into three regions: head, connecting piece and tail) characterized by the following features: the oval and plain shape of the head, the development of an apical semi lunar protuberance in one of the head's sides and the presence of the laminar bodies in the connecting piece. The immature spermatozoon is characterized by the presence of the cytoplasmic droplet, by the greater development of the apical acrosome protuberance and by the head's flexibility. The aberrant spermatozoa are described and classified according to the external and internal morphology, being observed a large range of malformations which affect to different regions of the spermatozoon. The somatic cells present in the ejaculate show the characteristics of a macrophage and have been observed including immature spermatozoa. The study of the structure and ultra structure of the three anatomic regions of the epididymis (caput, corpus and caudal) reveals that: a) the epididymal epithelium is pseudo stratified with sterocilia, b) each epididymal region presents characteristic values in relation to the internal diameter of the duct, to the height of the epithelium, to the length of the stereocilia and to the number of luminal somatic cells, and c) the epididymal epithelium contains five cellular types: principal cells, basal cells, clear cells, narrow cells and basophilic cells. From the results obtained it can be deduced that: a) these five cellular types are not distributed homogeneously along the epididyrnal duct, b) the basal cells, clear cells and narrow cells are different stadia of the development of a same cellular type specialized in the cellular type specialized in the cellular secretion and resorption, and c) the basophilic cells are the precursors of the luminal somatic cells. principal eells, c1ear eells and narrow cells are different stadia of the development of a same eellular type specialized in the eellular seeretion and resorption, and el the basophilie eells are the preeursors of the luminal somatie eells. The sperm quality from the three epididymal regions has been analyzed starting from the following sperm parameters: vitality, osmotic resistance of the acrosomes, cephalic stability, morphology, malformations and agglutination. The sperm vitality decreases progressively along the epididymal duet. The osmotic resistance of the acrosomes occurs in the corporal region of the epididymis. The cephalic stability of the spermatozoa is higher in the first two epididymal regions than in the caudal region. Each epididymal region is characterized by specific sperm morphology: a) the caput is characterized by the high percent of immature spermatozoa with proximal cytoplasmic droplet, b) the corpus is characterized by the high percent of immature spermatozoa with distal cytoplasmic droplet, and c) the cauda is characterized by the high percent of mature spermatozoa. There have been studied the following malformations of epididymal origin: spermatozoa with tail folded at the Jensen's ring (cauda origin), coiled tail spermatozoa and spermatozoa with fused tails (corpus origin). The sperm agglutination tends to increase progressively along the epididymal duet, although it has not been observed significative variations in the different types of agglutination. The epididymal maturation of the spermatozoa of Sus domesticus is a slow and complex process, and the quality of the ejaculate depends on a complete maturation of the spermatozoa. The presence of gametic forms characteristic of the epididymal sperm in the ejaculated is a sign of an incomplete maturation of the spermatozoa; and, it can be considered as a stress indicative parameter of the boar, the more when they look more similar to the sperm morphology of the cephalic region of the epididymis.

En aquest estudi s'ha determinat que al augmentar el ritme d'extraccions de semen es produeixen canvis en el patró d'absorció i secreció del fluid epididimari, que provoquen alteracions en la maduració epididimaria dels espermatozoides i un desenvolupament anòmal de la motilitat espermàtica.La concentració de glutamat i carnitina al fluid epididimari augmenten al llarg del conducte epididimari, alhora que la concentració de myo-inositol disminueix. El contingut de myo-inositol a l'interior dels espermatozoides disminueix, mentre que el contingut de glutamat augmenta a partir del caput distal i el contingut de carnitina no varia al llarg del conducte. S'ha determinat la presència de la ruta del poliol a l'epidídim de porcí. Els resultats obtinguts indiquen que la glucosa difon de la sang cap al fluid epididimari, és convertida a sorbitol per l'aldosa reductasa, i aquest sorbitol s'acumula al fluid luminal i és convertit a fructosa per l'acció de la sorbitol deshidrogenasa. / A high semen collection frequency brought about an altered resorption and secretion pattern of the epididymal fluid, which results in defective sperm maturation and abnormal development of sperm motility. In this study, it has been determined that in epididymal fluid the concentration of myo-inositol decreased in a proximo-distal direction, whereas intraluminal concentrations of L-carnitine and L-glutamate increased distally. The content of inositol in spermatozoa fell as they moved from the distal caput whereas sperm glutamate increased from the distal caput to more distal regions and carnitine content remained unchanged during epididymal transit. In this study, evidence for an operative polyol pathway was demonstrated in the porcine epididymis. The results found are consistent with diffusion of circulating glucose into the lumen, its conversion via aldose reductase to sorbitol which accumulates in the lumen and the action of sorbitol dehidrogenase on sorbitol to produce fructose.

El present treball analitza al microscopi òptic i al microscopi electrònic de transmissió les glàndules sexuals accessòries de Sus domesticus (raça Landrace - varietat anglesa) a partir de mascles reproductors porcins adults i sans. Un millor coneixement dels patrons estructural i ultraestructural normals de las glàndules sexuals accessòries permetrà diagnosticar amb facilitat quina ha estat l'estructura o la funció glandular afectada en mascles en els que s'observa una disminució de la qualitat del semen. Per altra banda, els estudis anatomopatològics s'han de complementar amb tècniques histoquímiques que generalment permeten confirmar o excloure un diagnòstic histopatològic previ.Les glàndules sexuals accessòries del mascle reproductor porcí estan molt desenvolupades i inclouen les glàndules vesiculars, la pròstata i les glàndules bulbouretrals. L'epiteli secretor de les glàndules vesiculars està format per cèl·lules columnars, cèl·lules basals i mastòcits. Les cèl·lules columnars es caracteritzen per presentar tres morfologies diferents que es consideren diferents estadis d'un mateix tipus cel·lular: les cèl·lules principals, les cèl·lules clares i les cèl·lules denses. Les cèl·lules principals secreten activament glicoproteïnes N- i O- glicosilades amb residus d'&#945;-L-fucosa, &#945;(1&#61543;6)fucosa, &#945;-D-mannosa, &#945;-D-glucosa, &#945;- i &#61538;-D-N-acetilgalactosamina, &#61538;-D-galactosa-&#61538;(1&#61543;3)-D-N-acetilgalactosamina, &#945;-D-galactosa, galactosa-&#61538;(1&#61543;4)-N-acetilglucosamina, D-N-acetilglucosamina i àcid neuramínic. Aquestes glicoproteïnes afavoreixen les interaccions entre l'espermatozoide i l'occit i regulen la permeabilitat de la membrana espermàtica. La pròstata està formada per dues porcions glandulars, el cos de la pròstata (BP) y la pròstata disseminada (DP), entre las quals s'observen diferencies estructurals, ultraestructurals, histoquímiques i funcionals. En ambdues porcions, l'epiteli secretor està constituït per cèl·lules columnars principals, denses i cèl·lules basals, i també per cèl·lules cúbiques en el BP i per cèl·lules mucoses en la DP. En ambdues porcions glandulars, se sintetitzen i secreten N- i O- glicoproteïnes neutres i àcides. Aquestes glicoproteïnes s'alliberen mitjançant un mecanisme regulat en el BP y mitjançant un mecanisme regulat i un constitutiu en la DP. Les glucoproteïnes luminals del BP contenen residus de fucosa, mannosa, &#945;- i &#61538;-D-N-acetilgalactosamina, galactosa-&#61538;(1&#61543;4)-N-acetilglucosamina, D-N-acetilglucosamina i àcid neuramínic. En la DP les glicoproteïnes presenten, a més, &#61538;-D-galactosa-&#61538;(1&#61543;3)-D-N-acetilgalactosamina i &#945;-D-galactosa. Les glicoproteïnes secretades en el BP i en la DP per via regulada, participen en el control de l'estabilitat del plasmalemma dels espermatozoides, eviten la resposta immune uterina i l'aglutinació dels espermatozoides i afavoreixen la seva motilitat progressiva. Les glicoproteïnes secretades per via constitutiva en la DP protegeixen i lubrifiquen la uretra pelviana.L'epiteli secretor de les glàndules bulbouretrals està format per cèl·lules piramidals principals i denses. Les cèl·lules principals sintetitzen i secreten principalment O-glicoproteïnes àcides carboxilades i sulfatades amb residus glicosídics d'N-acetilgalactosamina, &#61538;-D-galactosa-&#61538;(1&#61543;3)-D-N-acetilgalactosamina, &#945;-D-galactosa, D-N-acetilglucosamina i àcid neuramínic. Aquests residus proporcionen resistència a la proteolisi a les O-glicoproteïnes secretades, les quals participen en la lubrificació y protecció de l'epiteli, i intervenen en el control de la permeabilitat del plasmalemma dels espermatozoides i en el transport d'ions al seu través. / The present study evaluates by means of light and transmission electron microscopy, the accessory sex glands coming from adult and healthy boars (Sus domesticus Landrace breed - British variety). A deeper knowledge of the normal structural and ultrastructural patterns of the accessory sex glands will allow diagnosing easily the structure or the glandular function affected when a low spermatic quality is observed. On the other hand, anatomopathological studies must to be complemented with histochemical techniques which generally allow confirming or rejecting a previous histopathological diagnostic. The boar accessory sex glands were very developed and formed by the vesicular glands, the prostate and the bulbourethral glands. Columnar cells, basal cells and mast cells composed the secretory epithelium of the vesicular glands. Columnar cells showed three morphologies, which were considered different stages of the same cell typology and named: principal cells, clear cells and dense cells. Principal cells secreted actively N- and O- glycoproteins that exhibited residues of: &#945;-L-fucose, &#945;(1&#61543;6)fucose, &#945;-D-mannose, &#945;-D-glucose, &#945;- and &#61538;-D-N-acetilgalactosamine, &#61538;-D-galactose-&#61538;(1&#61543;3)-D-N-acetilgalactosamine, &#945;-D-galactose, galactose-&#61538;(1&#61543;4)-N-acetilglucosamine, D-N-acetilglucosamine and neuraminic acid. These glycoproteins improve sperm-oocyte interactions and regulate plasma membrane permeability.The prostate was constituted by two glandular portions, the prostate body (PB) and the disseminate prostate (DP). Both of them showed structural, ultrastructural, histochemical and functional differences. Principal columnar cells, dense columnar cells and basal cells composed the secretory epithelium of these two glandular parts. The PB contained also cubic cells and the DP contained mucous cells. Both glandular portions synthesised and secreted N- and O- neutral and acid glycoproteins. These glycoproteins were thought to be released by a regulated pathway in the BP while in the DP the glycoproteins seemed to follow a regulated and a constitutive pathway. The BP luminal glycoproteins exhibited residues of: fucose, mannose, &#945;- and &#61538;-D-N-acetilgalactosamine, galactose-&#61538;(1&#61543;4)-N-acetilglucosamine, D-N-acetilglucosamine and neuraminic acid. The DP glycoproteins also contained &#61538;-D-galactose-&#61538;(1&#61543;3)-D-N-acetilgalactosamine and &#945;-D-galactose residues.The BP and the DP glycoproteins secreted by the regulated pathway participate in the control of sperm membrane stability, avoid uterine immune response and sperm agglutination and, improve their progressive motility. The DP glycoproteins secreted by the constitutive pathway protect and lubricate the pelvic urethra.Principal and dense piramidal cells composed the secretory epithelium of the bulbourethral glands. The principal cells mainly synthesised and secreted carboxylated and sulfated acid O-glycoproteins with residues of: N-acetilgalactosamine, &#61538;-D-galactose-&#61538;(1&#61543;3)-D-N-acetilgalactosamine, &#945;-D-galactose, D-N-acetilglucosamine and neuraminic acid. These O-linked oligosaccharides make these proteins extremely resistant to proteolysis, provide lubrication and protection to the epithelium, and participate in ion transport throughout the plasma membrane.

En aquest treball s'ha dissenyat un mètode ràpid i fiable de tinció amb fluorocroms per a l'anàlisi de la integritat i viabilitat espermàtiques a partir del marcatge de la beina mitocondrial amb MitoTracker®Green FM, de l'acrosoma amb la lectina Trypsin inhibitor from Soybean (SBTI) conjugada amb el fluorocrom Alexa Fluor®488 específic per la proacrosina i del nucli amb els fluorocroms bis-benzimida (específic per a cèl·lules viables) i iodur de propidi (específic per a cèl·lules no viables). També s'ha determinat l'efecte de la filtració de dosis seminals de mascles astentoteratonecrospèrmics en columnes de Sephadex neutre i de dosis de mascles amb baixa qualitat espermàtica per filtració en columnes de Sephadex iònic, llana de vidre i glass beads sobre la qualitat espermàtica dels diferents grups de mascles analitzats. Els resultats obtinguts han mostrat que diversos paràmetres de qualitat espermàtica milloren després de la filtració en les diferents reïnes segons la patologia que presentin. / In this work, a quick and reliable method of staining with fluorochromes was designed for the assessment of the sperm integrity and vitality by marking the mitochondrial sheath with MitoTracker®Green FM, the acrosome with the lectine Trypsin inhibitor from Soybean (SBTI) conjugated with the fluorochrome Alexa Fluor ® 488m, specific for the proacrosine, and the nucleus with the fluorochromes bis-benzimida (specific for viable cells) and propidium iodide (specific for non-viable cells).Moreover, in this work, the effects of filtration of seminal doses from asthenoteratonecrospermic boars through columns of Sephadex neuter and seminal doses from boars with low sperm quality through ionic Sephadex, glass wool and glass beads columns on sperm quality were tested. The results obtained showed that some sperm quality parameters improved after filtration through the different matrixes depending on the pathology that the males presented before filtration.