In western countries, we are now living in a period of economic prosperity. This has undermined in a certain way the “world’s balances” in terms of social, economic and well-being equilibrium. In particular, well-being grows in parallel with its side effects: it allows the population to grow, which generates a rise of the resources need, with related risk of pauperization of the planet. The two main aspects of the current world’s living system crisis are climate change and widespread poverty, even and mainly in terms of lack of housing. Until some years ago one was the cause of the other: the building sector is the most energy consumer and CO2 emitter. Anyway, thanks to the contemporary knowledge and technology, this trend is inverted: it is now quite simple, and in several countries compulsory, to realize NZEB or ZEB constructions. However, especially in growing countries, the building industry is yet too slow to meet the contemporary changes which are consistently faster and pressing. The main theme is now to explore the possibility of generating a new building system which can be fast in construction, adaptable to changes and completely fade away. It must respond either to growing needs or to change during the time. All focusing on very low energy consumption in use and to production/disposal phases.

[ES] El objetivo de esta tesis es diseñar una estructura polivalente que tiene la capacidad y los criterios a ser utilizados en situaciones de emergencia, y en los países en desarrollo, donde se deben realizar intervenciones para ayudar a superar algunos problemas de la vida. Se trata de un esqueleto principal que definirá la forma final de la estructura y se va a transformar con el fin de que se adapte a todos los climas, y a los diferentes terrenos, y a las diferentes situaciones de emergencia. Esta estructura puede ser utilizada para las escuelas y los hospitales en los países en desarrollo, para el apoyo a los refugiados, para las exposiciones temporales de recaudación de fondos... El proyecto se realizará con materiales sostenibles traídos de los alrededores de la zona de intervención con el fin de eliminar los gastos de transporte y dejar que se mezclan con su ambiente. La tecnología elegida es la del Space Frame, proporcionando una gran cobertura de espacio con un mínimo de material. La estructura es sostenible por lo que se basara únicamente en las fuentes naturales de energía para satisfacer las necesidades de los usuarios y, si es posible, crear energía adicional. La investigación y el desarrollo del proyecto se llevaron a cabo en 3 países: el estudio sostenible ha sido realizado en Italia, el desarrollo del proyecto en España, Valencia, y la recuperación de información, investigación de campo y la experimentación se llevaba a cabo en el Líbano, donde los conflictos en curso han dado lugar a un número sin precedente de refugiados allí. La tesis parte desde el estudio de la arquitectura de emergencia en general para después tratar la historia de este tema en el Líbano. Una vez entendido el contexto es más fácil traer las líneas guiadas necesarias para que este proyecto no cae en los mismos errores de los antecedentes. Llegado a este nivel, y para justificar más el proyecto y hacerlo lo más cercano de las necesidades actuales en el país, se ha hecho un largo trabajo e investigación y entrevistas en diferentes campos de refugiados. Desde esta parte se ha podido traer otras líneas guiadas para mejorar el proyecto. Con todas estas líneas guiadas, se ha adelantado el dibujo, estudio y análisis sostenible y estructural del proyecto de la tesis. / [CA] L'objectiu d'aquesta tesi és dissenyar una estructura polivalent que tingui la capacitat i els criteris a utilitzar en situacions d'emergència i en països en desenvolupament, on s'han de fer intervencions per ajudar a superar alguns problemes de vida. Es tracta d'un esquelet principal que definirà la forma final de l'estructura i es transformarà de manera que s'adapti a tots els climes i a diferents terrenys i a diferents situacions d'emergència. Aquesta estructura es pot utilitzar per a escoles i hospitals dels països en desenvolupament, per donar suport als refugiats, per a exposicions temporals de recaptació de fons... El projecte es farà amb materials sostenibles provocats per l'àrea d'intervenció per eliminar els costos de transport i deixar-los barrejar al seu entorn. La tecnologia escollida és Space Frame, proporcionant una gran cobertura espacial amb un mínim de material. L'estructura és sostenible, de manera que només es basarà en fonts d'energia naturals per satisfer les necessitats dels usuaris i, si és possible, crear energia addicional. La investigació i el desenvolupament del projecte es van dur a terme a 3 països: l'estudi sostenible es va dur a terme a Itàlia, el desenvolupament del projecte a Espanya, València i la recuperació d'informació, la investigació i l'experimentació de camp es van dur a terme al Líban, on els conflictes en curs han provocat un nombre sense precedents de refugiats. La tesi parteix de l'estudi de l'arquitectura d'emergència en general i després tracta la història d'aquest tema al Líban. Un cop entès el context, és més fàcil portar les línies guiades necessàries perquè aquest projecte no caigui en els mateixos errors que els anteriors. A aquest nivell, i per justificar encara més el projecte i fer-lo tan a prop de les necessitats actuals del país, s'han realitzat treballs extensos i investigacions i entrevistes en diferents camps de refugiats. A partir d'aquesta part ha estat possible portar altres línies guiades per millorar el projecte. Amb totes aquestes línies guiades, s'ha avançat el dibuix, l'estudi i l'anàlisi sostenible i estructural del projecte de tesi. / [EN] The objective of this thesis is to design a multipurpose structure that has the capacity and criteria to be used in emergency situations, and in developing countries, where interventions must be made to help overcome some life problems. This is a main skeleton that will define the final shape of the structure and will be transformed so that it adapts to all climates, and to different terrains, and to different emergency situations. This structure can be used for schools and hospitals in developing countries, for supporting refugees, for temporary fundraising exhibitions... The project will be made with sustainable materials brought from around the area of intervention in order to eliminate transportation costs and let them blend into their environment. The technology chosen is Space Frame, providing great space coverage with a minimum of material. The structure is sustainable so it will rely solely on natural energy sources to meet the needs of users and, if possible, create additional energy. The research and development of the project was carried out in 3 countries: the sustainable study was carried out in Italy, the development of the project in Spain, Valencia, and the information retrieval, field research and experimentation was carried out in Lebanon, where ongoing conflicts have led to unprecedented numbers of refugees there. The thesis starts from the study of emergency architecture in general and then deals with the history of this topic in Lebanon. Once the context is understood, it is easier to bring the necessary guided lines so that this project does not fall into the same errors as the previous ones. At this level, and to further justify the project and make it as close to the current needs in the country, extensive work and research and interviews have been done in different refugee camps. From this part it has been possible to bring other guided lines to improve the project. With all these lines guided, the drawing, study and sustainable and structural analysis of the thesis project has been advanced. / Jaber, N. (2024). Study and analysis of the behavior of a construction system for sustainable architecture [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/206180

[ES] La presente tesis de doctorado "Architecture in motion: procesos dinámicos en la reconstrucción post-catástrofe" reflexiona sobre la reconstrucción como un proceso en constante transformación. El objetivo principal es demostrar la necesidad de contar con una visión procesual de la intervención post-catástrofe para integrar a los usuarios con el entorno cambiante del contexto específico y con el fin de proteger y preservar a la identidad socioespacial del lugar. Para tal fin, se ha utilizado la metodología del reserch-by-design, concretamente en su primera fase de pre-design (observación y proyección), como un proceso de investigación llevado a cabo desde la experiencia vivida en primera persona en la localidad de Chamanga en Ecuador, donde se registró en el 2016 un evento sísmico de 7.8 de la escala Richter. La estructura del presente texto de investigación está estrictamente relacionada con los métodos utilizados. Por lo tanto, después de la introducción, en la cual se manifiestan el problema, los objetivos, la relevancia, el estado de la cuestión y la metodología y los métodos, se desarrollan los capítulos que ponen las bases teóricas que definirán la reconstrucción post-catástrofe como dinámica. Finalmente, Architecture in motion es el capítulo final que une las reflexiones teóricas de los apartados que analizan el tiempo, la imagen, la realidad espacial, la evolución y el habitar de un contexto post-catástrofe. El desenlace de la investigación demuestra la importancia de aproximarse a la realidad de la post-catástrofe, desde el pre-design, con una perspectiva dinámica. Por ende, la intervención debe basarse en el concepto de flexibilidad, en donde la adaptabilidad se manifiesta como cuestión multiescalar, tanto del espacio como de quien lo vive o interviene en ello. El ámbito de esta tesis es teórico, aun siendo consecuencia de la forma experimental en la cual se lleva el estudio de la investigación. Así, se quiere contribuir a la reflexión sobre los conceptos de catástrofe, imagen y temporalidad de la post-catástrofe, indefinición del espacio, evolución del territorio y hábitat para que, una vez analizadas las cuestiones que nacen de la problemática, se puedan definir los aspectos principales a tomar en cuenta en la reconstrucción en clave dinámica. / [CAT] La present tesi de doctorat "Architecture in motion: processos dinàmics en la reconstrucció postcatàstrofe" reflexiona sobre la reconstrucció com un procés en constant transformació. L'objectiu principal és demostrar la necessitat de comptar amb una visió de procés de la intervenció postcatàstrofe per a integrar als usuaris amb l'entorn canviant del context específic i amb la finalitat de protegir i preservar a la identitat socioespacial del lloc. Per a tal fi, s'ha utilitzat el reserch-by-design, en la fase de pre-design (observació i projecció), com un procés d'investigació dut a terme, des de l'experiència viscuda en primera persona, en la localitat de Chamanga a l'Equador, on es va registrar, en el 2016, un esdeveniment sísmic de 7.8 de l'escala Richter. L'estructura del present text d'investigació està estrictament relacionada amb els mètodes fets servir. Per tant, després de la introducció, en la qual es manifesten el problema, els objectius, la rellevància, l'estat de la qüestió i la metodologia i els mètodes, es desenvolupen els capítols que posen les bases teòriques que definiran la reconstrucció postcatàstrofe com a dinàmica. Finalment, Architecture in motion és el capítol final que uneix les reflexions teòriques dels apartats que analitzen el temps, la imatge, la realitat espacial, l'evolució i l'hàbitat d'un context postcatàstrofe. El desenllaç de la investigació demostra la importància d'aproximar-se a la realitat de la postcatàstrofe, des del pre-design, amb una perspectiva dinàmica. Per tant, la intervenció ha de basar-se en el concepte de flexibilitat, on l'adaptabilitat es manifesta com a qüestió multiescalar, tant de l'espai com de qui el viu o intervé en això. L'àmbit d'aquesta tesi és teòric, fins i tot sent conseqüència de la forma experimental en la qual s'emporta l'estudi de la investigació. Així, es vol contribuir a la reflexió sobre els conceptes de catàstrofe, imatge i temporalitat de la postcatàstrofe, indefinició de l'espai, evolució del territori i hàbitat perquè, una vegada analitzades les qüestions que naixen de la problemàtica, es puguen definir els aspectes principals a tenir en compte en la reconstrucció en clau dinàmica. / [EN] This doctoral thesis, "Architecture in motion: dynamic processes in post-catastrophe reconstruction," reflects on reconstruction as a process in constant transformation. The main objective is to demonstrate the need to have a processual vision of post-catastrophe intervention to integrate users with the changing environment of the specific context in order to protect and preserve the socio-spatial identity of the place. For this purpose, the research-by-design has been used, in the pre-design phase (observation and projection), as a research process carried out from experience lived in first person in the town of Chamanga in Ecuador, where a seismic event of 7.8 on the Richter scale was recorded in 2016. The structure of this research text is strictly related to the methods used. Therefore, after the introduction, in which the problem, the objectives, the relevance, the state of the question, and the methodology and methods are manifested, the chapters introduce the theoretical bases that will define post-catastrophe reconstruction as a dynamic are developed. Finally, Architecture in motion is the final chapter that unites the theoretical reflections of the sections that analyze time, image, spatial reality, evolution, and living in a post-catastrophe context. The outcome of the investigation demonstrates the importance of approaching the post-catastrophe reality, from the pre-design, with a dynamic perspective. Therefore, the intervention must be based on the concept of flexibility, where adaptability is manifested as a multiscalar issue of both the space and those who live it or intervene in it. The field of this thesis is theoretical, even though it is a consequence of the experimental way the study of the investigation is carried out. This dissertation wants to contribute to the reflection on the concepts of catastrophe, image, and temporality of the post-catastrophe, lack of definition of space, and the evolution of the territory and habitat so that, once the issues arising from the problem have been analyzed, the main aspects to be taken into account in the reconstruction can be defined. / Rocchio, D. (2023). Architecture in motion: procesos dinámicos en la reconstrucción post-catástrofe [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/195439