Objectius. Conèixer l’evolució del perfil del viatger durant el període 2003-2008. Pels atesos el 2008, caracteritzar l’adherència a les recomanacions i la incidència de problemes de salut relacionats amb el viatge. Mètodes. Estudi transversal pel període esmentat i seguiment de la cohort dels atesos el 2008. La informació es va obtenir de la fitxa del viatger (previatge) i d’una enquesta telefònica a la tornada. Es va mesurar la prevalença i la tendència lineal al llarg del període, l’adherència a les recomanacions i la incidència i el risc relatiu de problemes de salut. Resultats. Al llarg del període, es va produir un augment de la demanda i del risc dels viatges, tant en autòctons com en immigrants. Llevat de les vacunacions, es van observar deficiències en l’adherència i el seguiment de les recomanacions durant el viatge, especialment en immigrants. Una tercera part va presentar problemes de salut durant el viatge, bàsicament gastrointestinals. Els immigrants perceben menys el risc però milloren amb el temps d’arribada. Conclusions. Les recomanacions han de tenir en compte les actituds, les motivacions i la disponibilitat al canvi. / Objetivos. Conocer la evolución del perfil del viajero durante el periodo 2003-2008. Para los atendidos en el 2008, caracterizar la adherencia a las recomendaciones y la incidencia de problemas de salud relacionados con el viaje. Métodos. Estudio transversal del periodo mencionado y seguimiento de la cohorte de los atendidos durante 2008. La información se obtuvo de la ficha del viajero (previaje) y de una encuesta telefónica realizada al regreso. Se midieron la prevalencia y la tendencia lineal a lo largo del periodo, la adherencia a las recomendaciones y la incidencia y el riesgo relativo de problemas de salud. Resultados. A lo largo del periodo se produjo un aumento de la demanda y del riesgo de los viajes, tanto en autóctonos como en inmigrantes. Excepto en lo relativo a las vacunaciones se observaron deficiencias en la adherencia y seguimiento de las recomendaciones durante el viaje, especialmente por parte de los inmigrantes. Una tercera parte presentaron problemas de salud durante el viaje, básicamente gastrointestinales. Los inmigrantes perciben menos el riesgo pero esta percepción mejora a medida que aumenta el tiempo de estancia en nuestro país. Conclusiones. Las recomendaciones han de tener en cuenta las actitudes, motivaciones y disponibilidad para el cambio. / Objectives. Determine the evolution of the traveler’s profile during the period 2003-2008 and, for those demanding attention in 2008, describe the adherence to the recommendations and the incidence of health problems related to the trip. Methods. We carried out a cross-sectional study with those demanding attention during that period and a cohort study for those demanding in 2008. The information was obtained from the encounter before travel and the telephone survey performed when coming back. We measured the prevalence and the linear trend over the period, adherence to the recommendations and the incidence and relative risk of health problems. Results. Throughout the period, there was an increase in demand and the risk of trips, both local as immigrants. Except for vaccinations, deficiencies were observed in the adherence of the recommendations during the trip (starting and keeping on), especially in immigrants. One third had health problems during the trip, mostly gastrointestinal. Immigrants perceive less risk but improve with time of arrival. Conclusions. The recommendations must take into account the attitudes, motivations and availability to change.

En aquesta tèsi s'ha avaluat l'ús de la teràpia fotodinàmica antimicrobiana (APDT) com a alternativa als antibiòtics. Inicialment, s'ha demostrat in vitro i en un model de cremades en ratolins el potencial de les fenotiazines, i més concretament del nou blau de metilè, per inactivar un bacteri resistent a antibiòtics com Acinetobacter baumanii. A més, també s'ha investigat el potencial dels porficens aril catiònics com a agents fotosensibilitzadors per a APDT in vitro i in vivo, inactivant exitosament diferents tipus de bacteris gram positius i negatius, així com fongs. Per altra banda, s'han estudiat les cinètiques de formació i decaïment d'oxigen singlet (1O2) en E. coli mitjançant un espectrofotòmetre ultrasensible a l'infraroig proper amb resolució temporal per sota del microsegon. Els resultats ens permeten profunditzar en el mecanisme de l'APDT, és a dir, en la localització del fotosensibilitzador (PS) en el bacteri i la reactivitat de l'1O2. Per un costat, l'entorn del PS canvia quan la distribució de les càrregues catiòniques varia. Per l'altre, en funció del lloc de formació, l'1O2 reacciona amb l'entorn proper o és capaç d'escapar fora de les cèl·lules. En tercer lloc, també s'ha estudiat, mitjançant sondes fluorescents i tècniques amb resolució temporal, l'habilitat d'una proteïna fluorescent per produir espècies reactives d'oxigen, actuant com a agents fotosensibilitzadors genèticament codificats. Així, s'ha calculat per primera vegada el rendiment quàntic de formació d'1O2 obtenint un valor similar al del cromòfor sintètic de les GFPs. Finalment, s'ha investigat mitjançant l'espectrofotòmetre en l'infraroig proper l'efecte plasmó produït per films d'illes de plata sobre l'1O2, demostrant un increment màxim en la luminescència d'1O2 a 1270 nm al voltant de 30 vegades en alguns casos. / En esta tesis se ha evaluado el uso la terapia fotodinámica antimicrobiana (APDT) como alternativa a los antibióticos. Inicialmente, se ha demostrado, in vitro y en un modelo de quemaduras en ratón, el potencial de las fenotiazinas, y más concretamente del nuevo azul de metileno, para inactivar una bacteria resistente a antibióticos como Acinetobacter baumanii. Además, también se ha investigado el potencial de los porficenos aril catiónicos como agentes fotosensibilizadores para APDT in vitro e in vivo, inactivando exitosamente distintos tipos de bacterias gram positivas y negativas, así como hongos. Por otro lado, se ha estudiado las cinéticas de formación y decaimiento de oxígeno singlete (1O2) en E. coli mediante un espectrofotómetro ultrasensible en el infrarrojo cercano con resolución temporal por debajo del microsegundo. Los resultados nos permiten profundizar en el mecanismo de la APDT, es decir, en la localización del fotosensibilizador (PS) en la bacteria y la reactividad del 1O2. Por un lado, el entorno del PS cambia cuando la distribución de las cargas catiónicas varía. Por otro lado, en función del lugar de formación, el 1O2 reacciona con el entorno cercano o es capaz de escapar fuera de las células. En tercer lugar, también se ha estudiado, mediante sondas fluorescentes y técnicas con resolución temporal, la habilidad de una proteína fluorescente para producir especies reactivas de oxígeno, actuando pues como agentes fotosensibilizadores genéticamente codificados. Así, se ha calculado por primera vez el rendimiento cuántico de formación de 1O2 mostrando un valor similar al del cromóforo sintético de las GFP. Finalmente, se ha investigado mediante el espectrofotómetro en el infrarojo cercano el efecto plasmon producido por films de islas de plata sobre 1O2, observando un incremento máximo de la luminiscencia de 1O2 a 1270 nm alrededor de 30 veces en algunos casos. / In this thesis, the use of antimicrobial photodynamic therapy as alternative to antibiotics has been assessed. First, the potential of phenothiazinium dyes, and specifically new methylene blue, to inactivate multidrug-resistant strains has been demonstrated against Acinetobacter baumanii in vitro and in a mouse burn model. In this regard, it also has been investigated the potential of aryl cationic porphycenes as photosensitizing drugs in APDT in vitro and in vivo, successfully inactivating different gram-positive and negative bacteria, and fungal cells.Second, the kinetics of singlet oxygen (1O2) production and fate in E. coli have been investigated by means of an ultrasensitive near-infrared spectrometer with submicrosecond time resolution. The results allowed us to gain insight into the mechanism of APDT, i.e., the localization of the photosensitiser (PS) in the bacteria and the reactivity of 1O2. On one hand, the microenvironment of the PS changes when the distribution of the cationic charges changes. On the other hand, depending on the site of production, 1O2 reacts with the nearest microenvironment or is able to escape out of the cells. Third, the ability of fluorescent proteins (GFPs), as genetically-encoded photosensitisers, to produce reactive oxygen species has been studied by means of fluorescent probes and time-resolved techniques. Thus, for the first time, the quantum yield of 1O2 production of some of the studied proteins has been calculated showing a value similar to that of the synthetic GFP chromophore.Finally, the plasmonic effect of silver island films on 1O2 has been investigated using the near-infrared spectrometer, demonstrating a maximum enhancement of the 1O2 luminescence signal at 1270 nm ca. 30-fold in some cases.