• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 2
  • 1
  • 1
  • Tagged with
  • 4
  • 4
  • 2
  • 2
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
1

La construcción histórica en la cinematografía norteamericana

Laborda Oribes, Luis 22 June 2007 (has links)
Análisis de las relaciones entre el cine norteamericano y la historia. Atendiendo al carácter humanístico de la investigación se amplían las perspectivas de análisis a otras disciplinas como la literatura, la filosofía o el arte. Se entiende el término historia desde la polisemia, esto es, atendiendo al conjunto de sucesos o hechos políticos, sociales, económicos o culturales, de un pueblo, de una nación o de un individuo, desde el ámbito público o desde el privado.Para todo ello resulta necesario superar la clasificación de géneros cinematográficos y buscar las huellas de la historia en géneros diversos.Asimismo, se analizan diferentes modelos de discurso, como enunciado cuyos elementos y la organización de los mismos presentan el acontecimiento o hecho histórico.El arte (más concretamente el cine, para los intereses de la investigación), y sus múltiples discursos y voces narrativas, como elemento necesario en el acercamiento a la historia, significando el carácter poliédrico de las manifestaciones humanas y de sus diversas lecturas y (re)presentaciones. / We analyse relations between North-American cinema and history. Taking into account the aspects of this research related to the different humanities, we widen our analysis perspectives to other disciplines like Literature, Philosophy and Art. We understand the term history in its multiple meanings, that is - referring to the set of political, social, economic or cultural events of a specific people, nation or individual, public or private.In order to do so, we need to overcome cinema genre classifications and look for the imprints of history in several genres.Likewise, we analyse different patterns of discourse as statements whose different elements and organisation introduce us to the specific event or historical fact.Art (more specifically cinema, for our research interests), as well as its multiple discourses and narrative voices, is a necessary element in our approach to history, representing the multiple-faced character of human manifestations and their different readings and representations.
2

Implicacions dels mercats de futurs i opcions sobre bestiar en viu: anàlisi de la possibilitat d'implantació en territori català

Torres Feixas, Carles 27 April 2001 (has links)
Quan es planteja la possibilitat d'implantació d'un mercat de futurs i opcions sobre bestiar en viu es requereix conèixer les implicacions que comporten i, a més a més, els condicionants de l'entorn per determinar la idoneïtat de la seva implantació.En aquesta investigació, en primer lloc, és realitza una anàlisi dels principals mercats de futurs i opcions sobre bestiar en viu, investigant l'origen i l'evolució que han tingut, les causes que han propiciat la situació actual i, a la vegada, identificant tots els contractes de futurs i opcions sobre bestiar en viu que s'han comercialitzat i que es comecialitzen actualment. En segon lloc, s'analitza l'eficiència dels mercats de futurs sobre bestiar en viu -a partir d'investigacions realitzades, sobretot, als EUA- tot i que el concepte d'eficiència, en aquest context, no ha estat sempre el mateix al llarg dels anys, ja que han variat les situacions socioculturals. Malgrat que en molts estudis s'han arribat a conclusions poc contundents i, en ocasions, contradictòries entre elles, d'acord amb la majoria de les investigacions s'ha trobat que aquests mercats són eficients, tant en l'accepció clàssica com en l'accepció global.Tanmateix, cada un dels aspectes relacionats amb l'eficiència en l'accepció global s'analitzen individualment. És a dir, s'analitza la capacitat de predicció dels preus d'aquests contractes, les implicacions de les estratègies de cobertura de bestiar en viu, la reacció dels preus d'aquests contractes a la nova informació, la integració i la relació dominant-satèl·lit entre els mercats de futurs sobre bestiar en viu i els mercats al comptat, les implicacions del comportament dels operadors d'aquests mercats i, finalment, el problema del lliurament d'aquests contractes.En tercer lloc, s'analitzen les repercussions dels mercats d'opcions sobre contractes de futurs que tenen com a producte subjacent bestiar en viu. En quart lloc, amb els resultats de l'anàlisi de l'eficiència dels mercats de futurs sobre bestiar en viu i de les repercussions de les opcions, s'analitzen els beneficis potencials que podria reportar la implantació d'un mercat d'aquestes característiques en territori català.Tanmateix, els beneficis d'un mercat de futurs i opcions només es poden produir si el mercat té una bona acceptació i els contractes tenen èxit. En cinquè lloc, doncs, s'analitzen les causes dels èxits i fracassos d'aquest tipus de contractes i el procés d'innovació que segueixen aquests mercats. En sisè lloc, s'analitzen els condicionants que es tenen en el territori català per la implantació d'un mercat de futurs sobre bestiar en viu aprofundint, sobretot, els condicionats que fan referència a l'entorn productiu del bestiar: l'emmagatzemabilitat o el procés de formació de preus; la homogeneïtat; la variabilitat de preus; la importància econòmica i la competitivitat del mercat; l'existència de contractes a termini; el risc de Base d'altres contractes; els costos de liquiditat; l'estructura i l'activitat del mercat.Finalment, es fan propostes sobre les característiques que haurien de tenir els contractes de futurs i els contractes d'opcions sobre bestiar en viu, així com sobre les característiques del mercat, en base a totes les anàlisis realitzades, per garantir un bon funcionament i l'èxit dels contractes. / When it is planning the possibility of implantation of one livestock futures and options market, it is necessary to know the implications that they have and, over-more, the condicionants of the territory in order to determine if that implantation is adequate.In this investigation, in the first place, an analysis of the main livestock futures and options markets has been realised, determining the origin and the evolution that they have been, the factors that have contributed to the nowadays situation and also identifying all the futures and options contracts they have been traded.Secondly, it has been analysed the livestock futures markets efficiency, according to investigations realised mostly in the USA. Nevertheless, the efficiency concept, in this context, has changed over the time.Every aspect related to the efficiency has also been analysed. That is to say, the forecasting capacity of these contracts prices, the implications of the hedges strategies, the prices reaction to new information, the integration and the dominant-satellite relationship between the futures and the cash markets, the implications of the operator's behaviour of these markets and, finally, the problem of the delivery of these contracts.In the third place, the repercussions of the options markets over the futures contracts who have as underlying product the livestock have been analysed.Fourthly, based in the results of the efficiency analysis of the futures markets and the repercussions of the options contracts, it has been analysed the potential benefits that could offer the implantation of one of these markets in the catalan territory.Nevertheless, the benefits of one futures and options market only can be obtained if the market has a good acceptance and the contracts have success. So, In the fifth place, it has been analysed the factors that can contribute to the success or failure of these contracts and the innovation process these markets follow.In the sixth place, the condicionants or the catalan territory have been analysed in order to implant a futures and options market, putting an especial interest in the livestock production environment: the storage capacity or the price discovery process, the homogeneity, the price's variability, the importance and the competitiveness of the market, the existence of forward contracts, the Basis risk of other contracts, the liquidity costs, the structure and the activity of the market. Finally, proposals about the appropriate characteristics of the futures and options contracts and also about the market have been presented, based in all the previous analysis, in order to guarantee a good performance and the success of the contracts.
3

Performance indicators in academic radiology departments in the United States

Ondategui Parra, Silvia 21 April 2008 (has links)
PURPOSE: To determine the management performance indicators most frequently utilized in academic radiology departments in the United States. MATERIALS AND METHODS: This investigation met the criteria for an exemption from institutional review board approval. A cross-sectional study in which a validated national survey was sent to members of the Society of Chairmen of Academic Radiology Departments (SCARD) was conducted. The survey was designed to examine the following six categories of 28 performance indicators: (a) general organization, (b) volume and productivity, (c) radiology reporting, (d) access to examinations, (e) customer satisfaction, and (f) finance. A total of 158 variables were included in the analysis. Summary statistics, the 2 test, rank correlation, multiple regression analysis, and analysis of variance were used. RESULTS: A response rate of 42% (55 of 132 SCARD members) was achieved. The mean number of performance indicators used by radiology departments was 16 ± 6.35 (standard deviation). The most frequently utilized performance indicators were as follows: (a) productivity, in terms of examination volume (78% [43 departments]) and examination volume per modality (78% [43 departments]); (b) reporting, in terms of report turnaround (82% [45 departments]) and transcription time (71% [39 departments]); (c) access, in terms of appointment access to magnetic resonance imaging (80% [44 departments]); (d) satisfaction, in terms of number of patient complaints (84% [46 departments]); and (e) finance, in terms of expenses (67% [37 departments]). Regression analysis revealed that the numbers of performance indicators in each category were statistically significant in predicting the total number of performance indicators used (P < .001 for all). Numbers of productivity and financial indicators were moderately correlated (r = 0.51). However, there were no statistically significant correlations between the numbers of performance indicators used and hospital location, hospital size, or department size (P > .4 for all). CONCLUSION: Assessing departmental performance with a wide range of management indicators is not yet an established and standardized practice in academic radiology departments in the United States. Among all indicators, productivity indicators are the most frequently used.
4

Guerra i persuasió. La justificació de l’acció militar en la retòrica presidencial nord-americana: de Vietnam a Afganistan

Franch Puig, Pere 05 June 2013 (has links)
El tema d'aquesta tesi és l'ús del discurs polític coma eina per influir en l'opinió pública, en concret la retòrica presidencial de guerra nord-americana i els recursos argumentatius que els presidents utilitzen en els seus discursos orals per persuadir els ciutadans de la necessitat de dur el país a la guerra. S'ha estudiat la retòrica presidencial per justificar la guerra del Vietnam i la guerra contra el terror (Afganistan i Iraq), partint de tres hipòtesis: 1) que existeix una continu!tat en els recursos argumentatius amb els quals els presidents justifiquen la guerra 2) que aquesta continu!tat es trenca amb !'arribada de Barack Obama a la presidència el novembre de 2008 i 3) que la major presència de la televisió en el discurs polític fomenta al segle XXI una retòrica que apel•la més a les emocions de l'auditori i que tendeix a la representació (que en direm retòrica de la persuasió) en detriment d'una retòrica més adreçada a l’intel•lecte i que apel•la a les idees i a la raó (i que en direm retòrica de la convicció). A partir de l’anàlisi de contingut d'una mostra de discursos de Lyndon B. Johnson i Richard M. Nixon sobre la guerra del Vietnam i de George W. Bush i Barack Obama sobre la guerra contra el terror, s'han arribat a una sèrie de conclusions que resumim en les següents afirmacions: efectivament existeix una continu!tat en l'ús que els presidents nord-americans fan dels recursos argumentatius per justificar la guerra; aquesta continu!tat es manté amb Barack Obama i el missatge de canvi i renovació que va acompanyar la retòrica de la seva campanya no s'ha traduït en un canvi en la retòrica de guerra: els arguments amb que Obama justifica l'acció bèl•lica són molt semblants als de Bush i els presidents anteriors; els principals d'aquests recursos argumentatius són la defensa de la llibertat i la democràcia, la presentació de l'enemic com l'encarnació del mal i per tant la identificació de la batalla com una guerra justa i en defensa del bé, les freqüents referències als antecessors i als pares fundadors i la necessitat de llegar una vida millor per a les generacions futures. Finalment, es constata un ús molt més freqüent de la que hem anomenat retòrica de la persuasió enfront de la retòrica de la convicció en els discursos referits a la guerra contra el terror. Que la causa en sigui la major presencia de la televisió queda pendent de confirmar, el que es constata és que en Bush i Obama es dóna un major ús d'aquest ti pus de recursos retòrics. / El tema de esta tesis es el uso que el poder hace del discurso político como herramienta para influir en la opinión pública, en concreto la retórica presidencial de guerra en Estados Unidos y los recursos argumentativos que los presidentes utilizan en sus discursos orales para persuadir a los ciudadanos de la necesidad de llevar al país a la guerra. Se ha estudiado la retórica presidencial con la que se pretendió justificar la guerra de Vietnam y la guerra contra el terror (Afganistán e Irak), partiendo de tres hipótesis: 1) existe una continuidad a lo largo del tiempo en los recursos argumentativos con los que los presidentes justifican la guerra 2) esta continuidad se rompe con Barack Obama a partir de noviembre de 2008 y 3) la mayor presencia de la televisión en el discurso político fomenta en pleno siglo XXI un tipo de retórica que apela más a las emociones del auditorio y que tiende a la representación (a la que llamaremos retórica de la persuasión) en detrimento de un tipo de retórica más dirigida al intelecto y que apela a las ideas y a la razón (a la que llamaremos retórica de la convicción). A partir del análisis de contenido de una muestra de discursos de Lyndon B. Johnson y Richard M. Nixon sobre la guerra de Vietnam y de George W. Bush y Barack Obama sobre la guerra contra el terror, el trabajo llega a una serie de conclusiones que resumimos en las siguientes afirmaciones: efectivamente se observa un elevado grado de continuidad en el tipo de argumentos con los que los presidentes norteamericanos justifican ante su opinión pública la necesidad de llevar al país a la guerra. Esta continuidad se mantiene con Barack Obama, con lo que el mensaje de cambio y renovación que acompañó a la retórica de su elección no se ha traducido en un cambio en la retórica de guerra: los argumentos con los que Obama justifica la acción bélica son muy parecidos a los de Bush y de los anteriores presidentes, siendo los principales la defensa de la libertad y la democracia, la presentación del enemigo como encarnación del mal y por lo tanto la identificación de la batalla como una guerra justa y en defensa del bien, las frecuentes referencias a los presidentes anteriores y los padres fundadores y la necesidad de legar un mañana mejor para generaciones futuras. Finalmente, se constata un uso mucho más frecuente de lo que hemos llamado retórica de la persuasión frente a la retórica de la convicción en los discursos sobre la guerra contra el terror en contraste con los relativos a la guerra de Vietnam. Que la causa sea la mayor presencia de la televisión queda pendiente de confirmar, lo que se constata en el trabajo que se presenta es que en Bush y en Obama se da un mayor uso de este tipo de recursos retóricos. / The subject of this thesis is the use of political discourse as a tool to influence public opinion. The specific area of interest is the U.S. war presidential rhetoric and the arguments used in presidential speeches through which the U.S. presidents try to persuade the public of the need to lead the country into war. In particular we have studied the Vietnam's and the War on Terror's presidential rhetoric, departing from three hypothesis: 1) there is a historical continuity in the arguments through which the presidents justify the war 2) this continuity ends with the arrival of Barack Obama to the presidency in November 2008 and 3) the increasing role of television in the communication of the political discourse accentuates a type of rhetoric that appeals more to the audience's emotions tending towards a performance (we'll call this rhetoric of persuasion) rather than appealing to the intellect and to ideas and reason (which we'll call rhetoric of conviction). Through a content analysis of a sample of speeches on the Vietnam War by Lyndon B. Johnson and Richard M. Nixon and on the War on Terror by George W. Bush and Barack Obama, the study reaches different conclusions that can be summarized by the following principles: there is a high degree of continuity in the kind of arguments that American presidents use to justify the need to go to war; such common arguments have continued under Barack Obama's presidency, which tells us that the message of change and renovation inherent to his election rhetoric has not resulted in a change in his war rhetoric. Obama's arguments to justify U. S. military action are very similar to those of Bush and previous presidents, and the main ones are: the defense of freedom and democracy; the presentation of the enemy as evil and the battle as a just war in defense of good; the frequent reference to the ancestors and to the founding fathers; and the need to leave the legacy of a better life for future generations. Finally, the study confirms that, in the speeches on the War on Terror, the rhetoric of persuasion is much more common than the rhetoric of conviction. We can't confirm that the reason is a major use of television as a media to spread the political discourse; what we can confirm, however, is that Bush and Obama's war rhetoric is characterized by the frequent use of arguments that appeal to emotions and tend to construct visual representations, in what constitutes a performative rhetoric.

Page generated in 0.056 seconds