Spelling suggestions: "subject:"evolutionary algorithms "" "subject:"mvolutionary algorithms ""
341 |
Evoluční návrh kombinačních obvodů / EVOLUTIONARY DESIGN OF COMBINATIONAL DIGITAL CIRCUITSHojný, Ondřej January 2021 (has links)
This diploma thesis deals with the use of Cartesian Genetic Programming (CGP) for combinational circuits design. The work addresses the issue of optimizaion of selected logic circuts, arithmetic adders and multipliers, using Cartesian Genetic Programming. The implementation of the CPG is performed in the Python programming language with the aid of NumPy, Numba and Pandas libraries. The method was tested on selected examples and the results were discussed.
|
342 |
Multicriteria optimization with expert rules for mechanical designFilomeno Coelho, Rajan 01 April 2004 (has links)
Though lots of numerical methods have been proposed in the literature to optimize me-chanical structures at the final stage of the design process, few designers use these tools since the first stage. However, a minor modification at the first step can bring significant change to the global performances of the structure. Usually, during the initial stage, models are based on theoretical and empirical equations, which are often characterized by mixed variables: continuous (e.g. geometrical dimensions), discrete (e.g. the cross section of a beam available in a catalogue) and/or integer (e.g. the number of layers in a composite material). Furthermore, the functions involved may be non differentiable, or even discontinuous. Therefore, classical algorithms based on the computation of sensi-tivities are no more applicable. <p><p>Consequently, to solve these problems, the most wide-spread meta-heuristic methods are evolutionary algorithms (EAs), which work as follows: the best individuals among an initial population of randomly generated potential solutions are favoured and com-bined (by specific operators like crossover and mutation) in order to create potentially better individuals at the next generation. The creation of new generations is repeated till the convergence is reached. The ability of EAs to explore widely the design space is useful to solve single-objective unconstrained optimization problems, because it gener-ally prevents from getting trapped into a local optimum, but it is also well known that they do not perform very efficiently in the presence of constraints. Furthermore, in many industrial applications, multiple objectives are pursued together. <p><p>Therefore, to take into account the constrained and multicriteria aspects of optimization problems in EAs, a new method called PAMUC (Preferences Applied to MUltiobjectiv-ity and Constraints) has been proposed in this dissertation. First the user has to assign weights to the m objectives. Then, an additional objective function is built by linearly aggregating the normalized constraints. Finally, a multicriteria decision aid method, PROMETHEE II, is used in order to rank the individuals of the population following the m+1 objectives. <p><p>PAMUC has been validated on standard multiobjective test cases, as well as on the pa-rametrical optimization of the purge valve and the feed valve of the Vinci engine, both designed by Techspace Aero for launcher Ariane 5.<p>\ / Doctorat en sciences appliquées / info:eu-repo/semantics/nonPublished
|
343 |
An Evolutionary Approach to Adaptive Image Analysis for Retrieving and Long-term Monitoring Historical Land Use from Spatiotemporally Heterogeneous Map SourcesHerold, Hendrik 23 March 2015 (has links)
Land use changes have become a major contributor to the anthropogenic global change. The ongoing dispersion and concentration of the human species, being at their orders unprecedented, have indisputably altered Earth’s surface and atmosphere. The effects are so salient and irreversible that a new geological epoch, following the interglacial Holocene, has been announced: the Anthropocene. While its onset is by some scholars dated back to the Neolithic revolution, it is commonly referred to the late 18th century. The rapid development since the industrial revolution and its implications gave rise to an increasing awareness of the extensive anthropogenic land change and led to an urgent need for sustainable strategies for land use and land management. By preserving of landscape and settlement patterns at discrete points in time, archival geospatial data sources such as remote sensing imagery and historical geotopographic maps, in particular, could give evidence of the dynamic land use change during this crucial period.
In this context, this thesis set out to explore the potentials of retrospective geoinformation for monitoring, communicating, modeling and eventually understanding the complex and gradually evolving processes of land cover and land use change. Currently, large amounts of geospatial data sources such as archival maps are being worldwide made online accessible by libraries and national mapping agencies. Despite their abundance and relevance, the usage of historical land use and land cover information in research is still often hindered by the laborious visual interpretation, limiting the temporal and spatial coverage of studies. Thus, the core of the thesis is dedicated to the computational acquisition of geoinformation from archival map sources by means of digital image analysis. Based on a comprehensive review of literature as well as the data and proposed algorithms, two major challenges for long-term retrospective information acquisition and change detection were identified: first, the diversity of geographical entity representations over space and time, and second, the uncertainty inherent to both the data source itself and its utilization for land change detection.
To address the former challenge, image segmentation is considered a global non-linear optimization problem. The segmentation methods and parameters are adjusted using a metaheuristic, evolutionary approach. For preserving adaptability in high level image analysis, a hybrid model- and data-driven strategy, combining a knowledge-based and a neural net classifier, is recommended. To address the second challenge, a probabilistic object- and field-based change detection approach for modeling the positional, thematic, and temporal uncertainty adherent to both data and processing, is developed. Experimental results indicate the suitability of the methodology in support of land change monitoring. In conclusion, potentials of application and directions for further research are given.
|
344 |
Efficient allocation for distributed and connected Cloud / Allocation efficace de ressource Cloud dans l’intérêt du fournisseur et des consommateursEcarot, Thibaud 29 September 2016 (has links)
Dans ce travail, nous nous intéressons à la modélisation des ressources Cloud, indépendamment des couches existantes, afin d’apporter un cadre (framework) de représentation unique et ouvert à l'arrivée anticipée du XaaS (Anything as a Service). Nous fournissons, à l'aide de ce framework, un outil de placement des ressources pour une plate-forme donnée. Les travaux de thèse se portent aussi sur la prise en compte des intérêts des utilisateurs ou consommateurs et des fournisseurs. Les solutions existantes ne se focalisent que sur l’intérêt des fournisseurs et ce au détriment des consommateurs contraints par le modèle d’affaire des fournisseurs. La thèse propose des algorithmes évolutionnaires en mesure de répondre à cet objectif / This thesis focuses on optimal and suboptimal allocation of cloud resources from infrastructure providers taking into account both the users or consumers and the providers interests in the mathematical modeling of this joint optimization problem. Compared to the state of the art that has so far remained provider centric, our algorithms optimize the dynamic allocation of cloud resources while taking into account the users and the providers objectives and requirements and consequently frees the users (or consumers) from provider lock in (providers’ business interests). Evolutionary algorithms are proposed to address this challenge and compared to the state of the art
|
345 |
Evoluční predikce časových řad / Evolutionary Prediction of Time SeriesKřivánek, Jan January 2009 (has links)
This thesis summarizes knowledge in the field of time series theory, method for time series analysis and applications in financial modeling. It also resumes the area of evolutionary algorithms, their classification and applications. The core of this work combines these knowledges in order to build a system utilizing evolutionary algorithms for financial time series forecasting models optimization. Various software engineering techniques were used during the implementation phase (ACI - autonomous continual integration, autonomous quality control etc.) to ensure easy maintainability and extendibility of project by more developers.
|
346 |
Evoluční návrh a optimalizace komponent používaných ve vysokorychlostních počítačových sítích / Evolutionary design and optimization of components used in high-speed computer networksGrochol, David Unknown Date (has links)
Výzkum prezentovaný v této práci je zaměřen na evoluční optimalizaci vybraných komponent síťových aplikací určených pro monitorovací systémy vysokorychlostních sítí. Práce začíná studiem současných monitorovacích systémů. Jako experimentální platforma byl zvolen systém SDM (Software Defined Monitoring). Detailně bylo analyzováno zpracování síťového provozu, protože tvoří důležitou součást všech monitorovacích systémů. Jako demonstrační komponenty pro aplikaci optimálních technik navržených v této práci byly zvoleny klasifikátor aplikačních protokolů a hashovací funkce pro síťové toky. Evoluční algoritmy byly zkoumány s ohledem nejen na optimalizaci kvality zpracování dat danou síťovou komponentou, ale i na čas potřebný pro výpočet dané komponenty. Byly zkoumány jednokriteriální i vícekriteriální varianty evolučních algoritmů. Byl navržen nový přístup ke klasifikaci aplikačních protokolů. Přesná i aproximativní verze klasifikátoru byla optimalizována pomocí CGP (Kartézské Genetické Programování). Bylo dosaženo výrazné redukce zdrojů a zpoždění v FPGA (Programovatelné Logické Pole) oproti neoptimalizované verzi. Speciální síťové hashovací funkce byly navrženy pomocí paralelní verze LGP (Lineární Genetické Programování). Tyto hashovací funkce vykazují lepší funkcionalitu oproti moderním hashovacím funkcím. S využitím vícekriteriální optimalizace byly vylepšeny výsledky původní jednokriteriální verze LGP. Paralelní zřetězené verze hashovacích funkcí byly implementovány v FPGA a vyhodnoceny za účelem hashování síťových toků. Nová rekonfigurovatelná hashovací funkce byla navržena jako kombinace vybraných hashovacích funkcí. Velmi konkurenceschopná obecná hashovací funkce byla rovněž navržena pomocí multikriteriální verze LGP a její funkčnosti byla ověřena na reálných datových sadách v provedených studiích. Vícekriteriální přístup produkuje mírně lepší řešení než jednokriteriální LGP. Také se potvrdilo, že obecné implementace LGP a CGP jsou použitelné pro automatizovaný návrh a optimalizaci vybraných síťových komponent. Je však důležité zvládnout vícekriteriální povahu problému a urychlit časově kritické operace GP
|
347 |
Novelty-assisted Interactive Evolution Of Control BehaviorsWoolley, Brian G 01 January 2012 (has links)
The field of evolutionary computation is inspired by the achievements of natural evolution, in which there is no final objective. Yet the pursuit of objectives is ubiquitous in simulated evolution because evolutionary algorithms that can consistently achieve established benchmarks are lauded as successful, thus reinforcing this paradigm. A significant problem is that such objective approaches assume that intermediate stepping stones will increasingly resemble the final objective when in fact they often do not. The consequence is that while solutions may exist, searching for such objectives may not discover them. This problem with objectives is demonstrated through an experiment in this dissertation that compares how images discovered serendipitously during interactive evolution in an online system called Picbreeder cannot be rediscovered when they become the final objective of the very same algorithm that originally evolved them. This negative result demonstrates that pursuing an objective limits evolution by selecting offspring only based on the final objective. Furthermore, even when high fitness is achieved, the experimental results suggest that the resulting solutions are typically brittle, piecewise representations that only perform well by exploiting idiosyncratic features in the target. In response to this problem, the dissertation next highlights the importance of leveraging human insight during search as an alternative to articulating explicit objectives. In particular, a new approach called novelty-assisted interactive evolutionary computation (NA-IEC) combines human intuition with a method called novelty search for the first time to facilitate the serendipitous discovery of agent behaviors. iii In this approach, the human user directs evolution by selecting what is interesting from the on-screen population of behaviors. However, unlike in typical IEC, the user can then request that the next generation be filled with novel descendants, as opposed to only the direct descendants of typical IEC. The result of such an approach, unconstrained by a priori objectives, is that it traverses key stepping stones that ultimately accumulate meaningful domain knowledge. To establishes this new evolutionary approach based on the serendipitous discovery of key stepping stones during evolution, this dissertation consists of four key contributions: (1) The first contribution establishes the deleterious effects of a priori objectives on evolution. The second (2) introduces the NA-IEC approach as an alternative to traditional objective-based approaches. The third (3) is a proof-of-concept that demonstrates how combining human insight with novelty search finds solutions significantly faster and at lower genomic complexities than fully-automated processes, including pure novelty search, suggesting an important role for human users in the search for solutions. Finally, (4) the NA-IEC approach is applied in a challenge domain wherein leveraging human intuition and domain knowledge accelerates the evolution of solutions for the nontrivial octopus-arm control task. The culmination of these contributions demonstrates the importance of incorporating human insights into simulated evolution as a means to discovering better solutions more rapidly than traditional approaches.
|
348 |
Trajectory Optimisation of a Spacecraft Swarm Maximising Gravitational Signal / Banoptimering av en Rymdfarkostsvärm för att Maximera GravitationsignalenMaråk, Rasmus January 2023 (has links)
Proper modelling of the gravitational fields of irregularly shaped asteroids and comets is an essential yet challenging part of any spacecraft visit and flyby to these bodies. Accurate density representations provide crucial information for proximity missions, which rely heavily on it to design safe and efficient trajectories. This work explores using a spacecraft swarm to maximise the measured gravitational signal in a hypothetical mission around the comet 67P/Churyumov-Gerasimenko. Spacecraft trajectories are simultaneously computed and evaluated using a high-order numerical integrator and an evolutionary optimisation method to maximise overall signal return. The propagation is based on an open-source polyhedral gravity model using a detailed mesh of 67P/C-G and considers the comet’s sidereal rotation. We compare performance on various mission scenarios using one and four spacecraft. The results show that the swarm achieved an expected increase in coverage over a single spacecraft when considering a fixed mission duration. However, optimising for a single spacecraft results in a more effective trajectory. The impact of dimensionality is further studied by introducing an iterative local search strategy, resulting in a generally improved robustness for finding efficient solutions. Overall, this work serves as a testbed for designing a set of trajectories in particularly complex gravitational environments, balancing measured signals and risks in a swarm scenario. / En korrekt modellering av de gravitationsfält som uppstår runt irreguljärt formade asteroider och kometer är en avgörande och utmanande del för alla uppdrag till likartade himlakroppar. Exakta densitetsrepresentationer tillhandahåller viktig information för att säkerställa säkra och effektiva rutter för särsilt närgående rymdfarkoster. I denna studie utforskar vi användningen av en svärm av rymdfarkoster för att maximera den uppmätta gravitationssignalen i ett hypotetisk uppdrag runt kometen 67P/Churyumov-Gerasimenko. Rymdfarkosternas banor beräknas och utvärderas i parallella scheman med hjälp av en högre ordningens numerisk integration och en evolutionär optimeringsmetod i syfte att maximera den totala uppmätta signalen. Beräkningarna baseras på en öppen källkod för en polyhedral gravitationsmodell som använder ett detaljerat rutnät av triangulära polygoner för att representera 67P/C-G och beaktar kometens egna rotation. Vi jämför sedan prestanden för olika uppdragscenarier med en respektive fyra rymdfarkoster. Resultaten visar att svärmen uppnådde en förväntad ökning i täckning jämfört med en enskild rymdfarkost under en fast uppdragsvaraktighet. Dock resulterar optimering för en enskild rymdfarkost i en mer effektiv bana. Påverkan av dimensionshöjningen hos oberoende variabler studeras vidare genom att introducera en iterativ lokal sökstrategi, vilket resulterar i en generellt förbättrad robusthet samt effektivare lösningar. Sammantaget fungerar detta arbete som en testbädd för att studera och utforma rymdfarkosters banor i särskilt komplexa gravitationsmiljöer, samt för att balansera uppmätta signaler och risker i ett svärmscenario.
|
349 |
Identification of nonlinear processes based on Wiener-Hammerstein models and heuristic optimization.Zambrano Abad, Julio Cesar 02 September 2021 (has links)
[ES] En muchos campos de la ingeniería los modelos matemáticos son utilizados para describir el comportamiento de los sistemas, procesos o fenómenos. Hoy en día, existen varias técnicas o métodos que pueden ser usadas para obtener estos modelos. Debido a su versatilidad y simplicidad, a menudo se prefieren los métodos de identificación de sistemas. Por lo general, estos métodos requieren la definición de una estructura y la estimación computacional de los parámetros que la componen utilizando un conjunto de procedimientos y mediciones de las señales de entrada y salida del sistema. En el contexto de la identificación de sistemas no lineales, un desafío importante es la selección de la estructura. En el caso de que el sistema a identificar presente una no linealidad de tipo estático, los modelos orientados a bloques, pueden ser útiles para definir adecuadamente una estructura. Sin embargo, el diseñador puede enfrentarse a cierto grado de incertidumbre al seleccionar el modelo orientado a bloques adecuado en concordancia con el sistema real. Además de este inconveniente, se debe tener en cuenta que la estimación de algunos modelos orientados a bloques no es sencilla, como es el caso de los modelos de Wiener-Hammerstein que consisten en un bloque NL en medio de dos subsistemas LTI.
La presencia de dos subsistemas LTI en los modelos de Wiener-Hammerstein es lo que principalmente dificulta su estimación. Generalmente, el procedimiento de identificación comienza con la estimación de la dinámica lineal, y el principal desafío es dividir esta dinámica entre los dos bloques LTI. Por lo general, esto implica una alta interacción del usuario para desarrollar varios procedimientos, y el modelo final estimado depende principalmente de estas etapas previas.
El objetivo de esta tesis es contribuir a la identificación de los modelos de Wiener-Hammerstein. Esta contribución se basa en la presentación de dos nuevos algoritmos para atender aspectos específicos que no han sido abordados en la identificación de este tipo de modelos. El primer algoritmo, denominado WH-EA, permite estimar todos los parámetros de un modelo de Wiener-Hammerstein con un solo procedimiento a partir de un modelo dinámico lineal. Con WH-EA, una buena estimación no depende de procedimientos intermedios ya que el algoritmo evolutivo simultáneamente busca la mejor distribución de la dinámica, ajusta con precisión la ubicación de los polos y los ceros y captura la no linealidad estática. Otra ventaja importante de este algoritmo es que bajo consideraciones específicas y utilizando una señal de excitación adecuada, es posible crear un enfoque unificado que permite también la identificación de los modelos de Wiener y Hammerstein, que son casos particulares del modelo de Wiener-Hammerstein cuando uno de sus bloques LTI carece de dinámica. Lo interesante de este enfoque unificado es que con un mismo algoritmo es posible identificar los modelos de Wiener, Hammerstein y Wiener-Hammerstein sin que el usuario especifique de antemano el tipo de estructura a identificar.
El segundo algoritmo llamado WH-MOEA, permite abordar el problema de identificación como un Problema de Optimización Multiobjetivo (MOOP). Sobre la base de este algoritmo se presenta un nuevo enfoque para la identificación de los modelos de Wiener-Hammerstein considerando un compromiso entre la precisión alcanzada y la complejidad del modelo. Con este enfoque es posible comparar varios modelos con diferentes prestaciones incluyendo como un objetivo de identificación el número de parámetros que puede tener el modelo estimado. El aporte de este enfoque se sustenta en el hecho de que en muchos problemas de ingeniería los requisitos de diseño y las preferencias del usuario no siempre apuntan a la precisión del modelo como un único objetivo, sino que muchas veces la complejidad es también un factor predominante en la toma de decisiones. / [CA] En molts camps de l'enginyeria els models matemàtics són utilitzats per a descriure el comportament dels sistemes, processos o fenòmens. Hui dia, existeixen diverses tècniques o mètodes que poden ser usades per a obtindre aquests models. A causa de la seua versatilitat i simplicitat, sovint es prefereixen els mètodes d'identificació de sistemes. En general, aquests mètodes requereixen la definició d'una estructura i l'estimació computacional dels paràmetres que la componen utilitzant un conjunt de procediments i mesuraments dels senyals d'entrada i eixida del sistema. En el context de la identificació de sistemes no lineals, un desafiament important és la selecció de l'estructura. En el cas que el sistema a identificar presente una no linealitat de tipus estàtic, els models orientats a blocs, poden ser útils per a definir adequadament una estructura. No obstant això, el dissenyador pot enfrontar-se a cert grau d'incertesa en seleccionar el model orientat a blocs adequat en concordança amb el sistema real. A més d'aquest inconvenient, s'ha de tindre en compte que l'estimació d'alguns models orientats a blocs no és senzilla, com és el cas dels models de Wiener-Hammerstein que consisteixen en un bloc NL enmig de dos subsistemes LTI.
La presència de dos subsistemes LTI en els models de Wiener-Hammerstein és el que principalment dificulta la seua estimació. Generalment, el procediment d'identificació comença amb l'estimació de la dinàmica lineal, i el principal desafiament és dividir aquesta dinàmica entre els dos blocs LTI. En general, això implica una alta interacció de l'usuari per a desenvolupar diversos procediments, i el model final estimat depén principalment d'aquestes etapes prèvies.
L'objectiu d'aquesta tesi és contribuir a la identificació dels models de Wiener-Hammerstein. Aquesta contribució es basa en la presentació de dos nous algorismes per a atendre aspectes específics que no han sigut adreçats en la identificació d'aquesta mena de models. El primer algorisme, denominat WH-EA (Algorisme Evolutiu per a la identificació de sistemes de Wiener-Hammerstein), permet estimar tots els paràmetres d'un model de Wiener-Hammerstein amb un sol procediment a partir d'un model dinàmic lineal. Amb WH-EA, una bona estimació no depén de procediments intermedis ja que l'algorisme evolutiu simultàniament busca la millor distribució de la dinàmica, afina la ubicació dels pols i els zeros i captura la no linealitat estàtica. Un altre avantatge important d'aquest algorisme és que sota consideracions específiques i utilitzant un senyal d'excitació adequada, és possible crear un enfocament unificat que permet també la identificació dels models de Wiener i Hammerstein, que són casos particulars del model de Wiener-Hammerstein quan un dels seus blocs LTI manca de dinàmica. L'interessant d'aquest enfocament unificat és que amb un mateix algorisme és possible identificar els models de Wiener, Hammerstein i Wiener-Hammerstein sense que l'usuari especifique per endavant el tipus d'estructura a identificar.
El segon algorisme anomenat WH-MOEA (Algorisme evolutiu multi-objectiu per a la identificació de models de Wiener-Hammerstein), permet abordar el problema d'identificació com un Problema d'Optimització Multiobjectiu (MOOP). Sobre la base d'aquest algorisme es presenta un nou enfocament per a la identificació dels models de Wiener-Hammerstein considerant un compromís entre la precisió aconseguida i la complexitat del model. Amb aquest enfocament és possible comparar diversos models amb diferents prestacions incloent com un objectiu d'identificació el nombre de paràmetres que pot tindre el model estimat. L'aportació d'aquest enfocament se sustenta en el fet que en molts problemes d'enginyeria els requisits de disseny i les preferències de l'usuari no sempre apunten a la precisió del model com un únic objectiu, sinó que moltes vegades la complexitat és també un factor predominant en la presa de decisions. / [EN] In several engineering fields, mathematical models are used to describe the behaviour of systems, processes or phenomena. Nowadays, there are several techniques or methods for obtaining mathematical models. Because of their versatility and simplicity, system identification methods are often preferred. Generally, systems identification methods require defining a structure and estimating computationally the parameters that make it up, using a set of procedures y measurements of the system's input and output signals. In the context of nonlinear system identification, a significant challenge is the structure selection. In the case that the system to be identified presents a static type of nonlinearity, block-oriented models can be useful to define a suitable structure. However, the designer may face a certain degree of uncertainty when selecting the block-oriented model in accordance with the real system. In addition to this inconvenience, the estimation of some block-oriented models is not an easy task, as is the case with the Wiener-Hammerstein models consisting of a NL block in the middle of two LTI subsystems.
The presence of two LTI subsystems in the Wiener-Hammerstein models is what mainly makes their estimation difficult. Generally, the identification procedure begins with the estimation of the linear dynamics, and the main challenge is to split this dynamic between the two LTI block. Usually, this implies a high user interaction to develop several procedures, and the final model estimated mostly depends on these previous stages.
The aim of this thesis is to contribute to the identification of the Wiener-Hammerstein models. This contribution is based on the presentation of two new algorithms to address specific aspects that have not been addressed in the identification of this type of model. The first algorithm, called WH-EA (An Evolutionary Algorithm for Wiener-Hammerstein System Identification), allows estimating all the parameters of a Wiener-Hammerstein model with a single procedure from a linear dynamic model. With WH-EA, a good estimate does not depend on intermediate procedures since the evolutionary algorithm looks for the best dynamic division, while the locations of the poles and zeros are fine-tuned, and nonlinearity is captured simultaneously. Another significant advantage of this algorithm is that under specific considerations and using a suitable excitation signal; it is possible to create a unified approach that also allows the identification of Wiener and Hammerstein models which are particular cases of the Wiener-Hammerstein model when one of its LTI blocks lacks dynamics. What is interesting about this unified approach is that with the same algorithm, it is possible to identify Wiener, Hammerstein, and Wiener-Hammerstein models without the user specifying in advance the type of structure to be identified.
The second algorithm called WH-MOEA (Multi-objective Evolutionary Algorithm for Wiener-Hammerstein identification), allows to address the identification problem as a Multi-Objective Optimisation Problem (MOOP). Based on this algorithm, a new approach for the identification of Wiener-Hammerstein models is presented considering a compromise between the accuracy achieved and the model complexity. With this approach, it is possible to compare several models with different performances, including as an identification target the number of parameters that the estimated model may have. The contribution of this approach is based on the fact that in many engineering problems the design requirements and user's preferences do not always point to the accuracy of the model as a single objective, but many times the complexity is also a predominant factor in decision-making. / Zambrano Abad, JC. (2021). Identification of nonlinear processes based on Wiener-Hammerstein models and heuristic optimization [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/171739
|
350 |
Deterministic model of the radio channel applied to the optimization of the UAV trajectory for optimum air-to-ground communication in the environment of future urban scenariosExpósito García, Adrián 27 March 2023 (has links)
[ES] Las ciudades modernas están al límite de su capacidad en el plano horizontal. Muchas de ellas tienen un problema de tráfico muy complejo de paliar o resolver. La movilidad aérea urbana promete ser la revolución que puede resolver la saturación del tráfico en los futuros escenarios urbanos. Se espera que el crecimiento del mercado de la movilidad aérea urbana muestre una tendencia positiva constante, pero la tecnología asociada necesita aumentar su madurez. La gestión de múltiples vehículos aéreos, que dependen de tecnologías en auge como la inteligencia artificial y las estaciones de control en tierra automatizadas, requerirá una conexión tierra-aire-tierra sólida e ininterrumpida para completar sus trayectorias. La exigencia de una conexión ininterrumpida está naturalmente relacionada con una comprensión completa de los fenómenos que afectan al canal aire-tierra. La primera contribución es proponer un modelo de canal que pueda capturar las consecuencias de dichos fenómenos. Normalmente, un modelo de este tipo puede emitir el estado del canal en un punto determinado, prediciendo el estado del canal a lo largo de la trayectoria de la aeronave. Un modelo muy detallado exige herramientas y datos que proporcionen la información necesaria. La descripción y enumeración de cada pieza de información necesaria para una simulación de canal satisfactoria componen la segunda contribución. Una vez conocido el estado del canal, se pueden optimizar los puntos recorridos por la aeronave para cubrir aquellos con mejor rendimiento del canal. La tercera y última contribución es la propuesta de un conjunto de algoritmos de optimización para encontrar la ruta más adecuada. El algoritmo de optimización constituye el planificador de trayectorias, del que se espera que explore eficazmente el espacio de búsqueda y proponga una trayectoria que cumpla con los objetivos predefinidos: máxima calidad aire-tierra, disponibilidad y tiempo de vuelo. Cada método propuesto se pone a prueba en varios escenarios. Estos escenarios incluyen diversas situaciones que pueden estresar a los métodos y favorecer la elección de uno de ellos. Las situaciones incluidas son diferentes condiciones del terreno y zonas de exclusión aérea. / [CA] Les ciutats modernes estan al límit de la seua capacitat al pla horitzontal. Moltes tenen un problema de trànsit molt complex de pal·liar o resoldre. La mobilitat aèria urbana promet ser la revolució que pot resoldre la saturació del trànsit als futurs escenaris urbans. S'espera que el creixement del mercat de la mobilitat aèria urbana mostre una tendència positiva constant, però la tecnologia associada necessita augmentar-ne la maduresa. La gestió de múltiples vehicles aeris, que depenen de tecnologies en auge com la intel·ligència artificial i les estacions de control a terra automatitzades, requerirà una connexió terra-aire-terra sòlida i ininterrompuda per completar les seues trajectòries. L'exigència d'una connexió ininterrompuda està relacionada naturalment amb una comprensió completa dels fenòmens que afecten el canal aire-terra. La primera contribució és proposar un model de canal que puga capturar les conseqüències dels fenòmens esmentats. Normalment, un model d'aquest tipus pot emetre l'estat del canal en un punt determinat, predient l'estat del canal al llarg de la trajectòria de l'aeronau. Un model molt detallat exigeix eines i dades que proporcionen la informació necessària. La descripció i l'enumeració de cada peça d'informació necessària per a una simulació de canal satisfactòria componen la segona contribució. Una vegada conegut l'estat del canal, es poden optimitzar els punts recorreguts per l'aeronau per tal de cobrir aquells amb el millor rendiment del canal. La tercera i última contribució és la proposta d'un conjunt d'algorismes d'optimització per trobar la ruta més adequada. L'algorisme d'optimització constitueix el planificador de trajectòries, del qual s'espera que explore eficaçment l'espai de cerca i propose una trajectòria que complisca els objectius predefinits: màxima qualitat aire-terra, disponibilitat i temps de vol. Cada mètode proposat es posa a prova a diversos escenaris. Aquests escenaris inclouen diverses situacions que poden estressar els mètodes i afavorir-ne l'elecció. Les situacions incloses són diferents condicions del terreny i les zones d'exclusió aèria. / [EN] Modern cities are at the limit of their capacity in the horizontal plane. Many of them have a traffic problem that is highly complex to alleviate or solve. Urban air mobility promises to be the revolution that can solve traffic saturation in future urban scenarios. The growth of the urban air mobility market is expected to show a constant positive tendency, but the associated technology needs to raise its readiness levels. Managing aerial vehicle fleets, dependent on rising technologies such as artificial intelligence and automated ground control stations, will require a solid and uninterrupted connection to complete their trajectories. The requirement for an uninterrupted connection is naturally connected to a complete understanding of phenomena affecting the air-to-ground channel. The first contribution to the field is to propose a channel model that can capture the consequences of said phenomena. Typically, such a model can output the channel state at a given point, predicting the channel state throughout the aircraft's trajectory. A highly detailed model demands tools and data to deliver the necessary information. The description and enumeration of each piece of information required for a successful channel simulation compose the second contribution to the field. Once the channel state is known, the travelled points by the aircraft can be optimised to cover those with better channel performance. The third and last contribution to the field is proposing a set of optimisation algorithms to find the most suitable route. The optimisation algorithm forms the path planner, expected to efficiently explore the search space and propose a trajectory compliant with predefined objectives: maximum air-to-ground quality, availability, and flight time. Each proposed method is tested in various scenarios. These scenarios include various situations that can stress the methods and favour the choice of one. Included situations are different terrain conditions and no-fly zones. / Expósito García, A. (2023). Deterministic model of the radio channel applied to the optimization of the UAV trajectory for optimum air-to-ground communication in the environment of future urban scenarios [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/192614
|
Page generated in 0.1043 seconds