L'objectiu d'aquest treball és analitzar en tota la seva riquesa i complexitat la filosofia de la història universal del Hegel ja madur. Aquesta temàtica ha estat en general menystinguda per la part més creativa de la crítica hegeliana. Les raons poden ser moltes: (1) Hi ha intervingut la convicció que les grans "presses" especulatives es poden trobar més en unes altres obres -en especial les sistemàtiques i, fins i tot, les juvenils-. (2) També hi ha tingut a veure la reducció de la temàtica a alguns aspectes -pretesament més filosòfics o especulatius- d'escrits, rics però relativament curts, com són el final de la “Filosofia del dret” o l'escrit “La raó en la història”, tot oblidant o menystenint el gran cos de les “Lliçons sobre filosofia de la història” o els continguts referents a la història en la resta de cursos de Berlín. Així hom ha eludit gran part de la riquesa originària de la proposta hegeliana. (3) També s'ha produït que la filosofia de la història i els seus escrits han estat interpretats des d'altres obres, amb la qual cosa ha quedat malmesa l'especificitat del seu discurs. (4) A més a més aquesta temàtica, com a conseqüència de la crisi de l'historicisme, va ser molt abandonada fins recentment. El resultat ha estat que la producció en aquest àmbit del pensament hegelià no està al mateix nivell que la producció en altres àmbits de la filosofia hegeliana. Així resulta que encara podem considerar com la millor obra sobre la filosofia hegeliana de la història l'escrit de Lasson “Hegel als Gesehiehtsphilosoph” de 1920. La bibliografia sobre temes de filosofia de la història es troba dividida en dos tipus o gèneres d'obres: - El primer, són els intents pretesament complets i sistemàtics d'abastar tota la complexitat de la temàtica. D'aquests els realment valuosos són molt pocs: el de Lasson ja citat, esperem el que ens ha promès Meist, cal remarcar els D'Hondt “Hegel philosophe de l'historie vivante” i Flórez “La dialéctica de la historia en Hegel” (que són dels més interessants i complets). Cal tenir en compte naturalment els d'Hyppolite “Introduction à la philosophie de l'histoire de Hegel”, Löwith “El sentido de la historia” i també “De Hegel a Nietzsche”, Plebe “Hegel filosofo della historia”, O'Brien “Hegel on Reason and History”, Plenge “Hegel und die Weltgeschichte. Ein Vortrag”, Sofia Vanni “La concezione hegeliana della storia”. Tots aquests llibres són bons però solen estar mancats d'una anàlisi detallada i profunda de tot el material que sobre la filosofia de la història ens ha arribat del Hegel de Berlín. En general estan tan preocupats pel nucli especulatiu que obvien gran part de la riquesa -amb importants conseqüències especulatives, com tractarem de demostrar- de la filosofia de la història. Com veiem la bibliografia d'aquest tipus és relativament reduïda, alhora que ràpidament baixa de qualitat. - El segon tipus de bibliografia està composta per l'enorme quantitat d'articles -i algun llibre molt cabdal com per exemple el de Ritter “Hegel und die franzosische Revolution”- que fan referència a aspectes més o menys directament tractats per la filosofia hegeliana de la història. Aquest material és molt dispers però alhora molt ric: és plenament complementari de l'anterior ja que el que perden en voluntat de completesa ho guanyen en riquesa i preocupació pels continguts concrets. Alguns d'aquests articles són obres de circumstàncies o per engrandir la pròpia llista de publicacions, però molt d'ells són completes síntesis resultat de molts esforços dedicats a un tema específic. Dintre d'aquest tipus de bibliografia hi ha els escrits que estudien la relació de Hegel amb Grècia, la Revolució francesa, la Reforma, el cristianisme, l'art, la filosofia, l'astúcia de la raó, la fi de la història, etc. Són temes molt importants per a una completa elucidació de la filosofia de la història hegeliana. Normalment enllacen amb altres obres -des de les quals són sovint interpretats- i contribueixen, per tant, a arrodonir el pensament hegelià sobre filosofia de la història i a enllaçar-Io amb el conjunt del seu pensament i sistema. Entre aquests dos tipus de producció ens movem nosaltres i hem procurat no caure en un o altre tipus, sinó mirar d'aprofitar els avantatges de cada un i mirar d'evitar-ne els defectes. Així hem intentat abastar la totalitat de la rica proposta hegeliana; abastar la pràctica totalitat de la seva obra madura a Berlín sobre filosofia de la història. Analitzar-la, estructurar-la i sintetitzar-la, atenent tant als continguts concrets que Hegel desenvolupa com al nucli més especulatiu que s'hi pot trobar. Creiem que tots dos elements són absolutament indissolubles, solidaris i complementaris. La lògica específica del discurs hegelià només es pot copsar a partir dels desenvolupaments concrets -empírics- que la vehiculen, i aquests només mostren el seu logos a partir d'integrar-se en i exterioritzar aquella lògica. Per això hem acarat el nostre treball com una nova lectura que abastés tot aquest material alhora ric especulativament i concretament, que tant pot informar del nucli més profund del pensament hegelià com sobre els pressupòsits del seu pensament i de la seva època. Es tractava, doncs, d'encarar-nos directament amb Hegel, procurant evitar que els arbres dels comentaristes hegelians ens impedissin veure el bosc hegelià. Es tractava de veure si llegint de nou tots els escrits de temàtca filosofico-històrica podíem construir un discurs i una anàlisi que fes justícia, tant a la profunditat lògica del discurs hegelià com a la seva riquesa empírica. El treball s'estructura en quatre parts. - La primera estudia aspectes importants en l'evolució del pensament hegelià sobre la història: els diversos escrits rellevants conservats, el divers paper que hi juga, el lloc ocupat dintre del Sistema, el canvi -amb les possibles raons- en l'estructuració de la història universal de quatre a tres etapes. - La segona part és una anàlisi i intent de reconstruccIó del contingut de les “Vorlesungen” (edició Lasson), cercant-ne el fil lògic. - La tercera part investiga els elements que estructuren el discurs: (1) La llibertat com a meta de la història. (2) L'estat i les constitucions (crítica de la democràcia i dels plantejaments liberals (elogi de la monarquia). (3) El paper de l'esperit absolut (en especial de la religió com a saber de l'absolut accessible a tot el poble, cronològicament previ i amb més força impulsora que no la filosofia). (4) L'oposició esperit-natura (permanència d'un fons il.lustrat basat en el desequilibri entre esperit I natura, paral.lel al que s'estableix entre subjecte-objecte i universalitat-particularitat. (5) L'astúcia de la raó (l'astut argument que permet justificar la realització de la lògica de la història mItjançant I’empíria, anàlisi del paper de les passions, dels herois i del savi). - La quarta part treu les conclusions respecte al problema de l'harmonia entre lògica i empíria històriques (una distinció necessària encara que hi hagi una total immanència, la lògica com a punt de vista del Tot a partir del qual s'avalua l'empíria). Analitza l'especificitat del discurs dintre del sistema (com una versió lògico-diacrònica de la totalitat de la filosofia de l'esperit) i la resta d'obres (que és divers del discurs de la “Ciència de la lògica”, “La fenomenologia de l'esperit”, “Història de la filosofia”). Exposa el procés correlatiu i paral.lel d'autoconeixement i autocreació com a nucli lògico-especulatiu més profund. Finalment, treu les conseqüències de les nostres tesis respecte a la concepció de progrés (derivada de la seva noció de desenvolupament) i sobre el problema de l'afirmació hegeliana de la fi de la història. / Analysis of Hegels' mature thought on philosophy of universal history. The thesis is divided in four parts. The first part is devoted to important aspects in the evolution of Hegelian thought on history: the various relevant writings that have been preserved, the different role history plays, its diversified place within the system, the change (always conveniently reasoned) in the structure of universal history from three to four stages. The second part is an analysis and an attempt to reorganize the contents of the “Vorlesungen” (Lassons's edition), trying to find its logical thread. The third part researches the elements that structure the discourse: (1) the freedom as an aim of history, the state and the political constitutions (criticism of democracy and the liberal tradition, praise of monarchy), the role played by the absolute spirit (specially the role of religion as the wisdom of the absolute to which everyone has access, anterior in time and more powerful than philosophy, the contrast spirit-nature (permanence of an illustrated background based in the imbalance between spirit and nature and parallel to that established between the categories of subject-object and universality-peculiarity), the astuteness of the reason (the cunning reasoning which allows us to justify the ways in which “empiria” (the realm of the empirical) realizes the logic of history, analysis of the role played by the passions, the heroes and the wise). The fourth part draws conclusions referring to the problem of the harmony between historic logic and the realm of the empirical (a necessary distinction though a total immanence prevails, logic being a point of view for the whole from which “empiria” is evaluated). It analyses the specificity of the discourse within the system (as a logic-diachronic version of the totality of the philosophy of the spirit) and the other works (which is different from the discourse of the “Science of Logic”, “The Phenomenology of the Spirit” and “The History of Philosophy”). This fourth part also presents the correlative and parallel process of self-knowledge and self-creation as a deeper logic-speculative nucleus. Finally it draws conclusions from our thesis regarding our conception of progress (derived from his notion of development) and about the problem of the Hegelian affirmation of the end of history).

Des del 2003, any en què es va fer públic el desxiframent del Genoma Humà, hi ha hagut una allau de descobriments i aplicacions relacionats amb aquesta gran fita històrica i científica. Paral·lelament han anat sorgint diferents qüestionaments ètics; entre ells, aquells que es plantegen de quina manera es pot veure afectada la imatge de l'home en el desplegament de les possibilitats que ofereix aquesta singular troballa. En aquesta recerca s'estudien les diferents repercussions des d'un angle concret: el pensament de Hans Jonas. La proposta ètica desenvolupada per Hans Jonas permet fer una valoració acurada de la problemàtica que es dóna en alguns camps de la bioètica i, d'una manera especial, la que va associada amb la manipulació genètica. En aquesta tesi s'ofereix una sistematització dels plantejaments d'aquest autor per tal de facilitar la seva aplicació a situacions concretes.L'estudi del genoma i les pràctiques científiques, mèdiques i socials que se'n deriven, especialment les del genoma humà, han estat i constituiran en el futur una gran contribució per a la humanitat. Tanmateix, s'imposa la prudència en l'actuació de diferents estaments per preservar el bé de les persones, especialment d'aquelles més vulnerables.Un aspecte fonamental que es pot veure afectat per la tecnologia genètica aplicada a l'ésser humà és el mateix concepte d'home en la seva peculiaritat tridimensional: biològica, cultural i espiritual. En aquesta recerca es delimita l'especificitat humana en les seves diverses esferes tot oferint una orientació sobre l'eticitat de les intervencions genètiques per tal de preservar la dignitat de la persona humana.Es constata en aquest estudi que ciència i humanitats no són mons separats i que es fa necessari el diàleg constant entre les diverses disciplines perquè no és possible parlar de bioètica sense un clar i honest diàleg interdisciplinar. Les conclusions principals conflueixen en una qüestió que planteja una de les preocupacions principals de Jonas i també de l'autora: podrà la genètica arribar, amb el seu poder, a afectar allò més íntim que té la persona com és la seva essència, allò que li fa ser el que és? / Desde el 2003, año en que se hizo pública la descodificación del Genoma Humano, ha tenido lugar una ingente cantidad de descubrimientos y aplicaciones relacionados con este gran hito histórico y científico. Paralelamente han ido surgiendo diferentes cuestionamientos éticos; entre ellos, aquellos que plantean en qué medida puede verse afectada la imagen del hombre cuando se desplieguen las diversas posibilidades que ofrece el singular hallazgo. En investigación presente se estudian las diferentes repercusiones desde un ángulo concreto: el pensamiento de Hans Jonas. La propuesta ética desarrollada por Hans Jonas permite hacer una buena valoración de la problemática que se da en algunos campos de la bioética y, de una manera especial, la que va asociada con la manipulación genética. En esta tesis se ofrece una sistematización de los planteamientos del autor, con la pretensión de facilitar su aplicación a situaciones concretas. El estudio del genoma y las prácticas científicas, médicas y sociales que se desprenden de él, especialmente las que afectan al genoma humano, han sido y constituirán en el futuro una gran contribución para la humanidad. Aun así, se impone la prudencia en la actuación de diferentes estamentos si se quiere preservar el bien de las personas, especialmente el de las más vulnerables. Un aspecto fundamental que puede verse afectado por la tecnología genética aplicada al ser humano es el mismo concepto de hombre en su peculiaridad tridimensional: biológica, cultural y espiritual. En esta tesis se delimita la especificidad humana en sus diversas esferas ofreciendo diversas orientaciones sobre la eticidad de las intervenciones genéticas de manera que se pueda preservar la dignidad de la persona humana. Se constata en este estudio que ciencia y humanidades no son mundos separados y que se hace necesario el diálogo constante entre las diversas disciplinas porque no es posible hablar de bioética sin un claro y honesto diálogo interdisciplinar. Las conclusiones principales confluyen en una cuestión que plantea una de las preocupaciones principales de Jonas y también de la autora: ¿podrá la genética llegar, con su poder, a afectar lo más íntimo que tiene la persona como es su esencia, aquello que le hace ser lo que es? / The human genome was first completed in 2003 and since then there has been a surge of discoveries and applications related to that historic and scientific deed. Different ethical issues have arisen in parallel posing the question of how man's image can be affected by the immense quantity of ramifications that the finding itself possesses. In this study we have focused on the impact of the human genome's applications from the perspective of Hans Jonas' thinking. His ethical approach will allow us to assess accurately the problems associated with genetic manipulation which occur in some fields of bioethics. This study aims to systematize points of view so as to make a future practical application less complex. The study of the human genome and its scientific, medical and social practices have been and will continue to be a great contribution to mankind. Nonetheless, caution and good sense should prevail when applying its results in order to protect those members of society who are more vulnerable.The concept of human being in its biological, cultural and spiritual could be negatively affected by genetic technology so this research highlights human uniqueness within different spheres while offering ethical guidance on how to preserve human dignity in genetic interventions.This study states both that science and humanities are not two worlds apart and that an ongoing dialogue within different disciplines is very much needed. It makes no sense to talk about bioethics without opening first an honest interdisciplinary dialogueThe main conclusions of this study point at an issue which is both mine and Jona's top priorities: Will genetic engineering eventually have a negative impact on the essence of human's core values?