La principal finalitat es profunditzar en l’estudi psicoeducatiu de les relacions entre els tipus de concepcions dels professors d’història a secundària i les pràctiques educatives que duen a terme en les seves classes amb el suport de les TIC. En primer lloc es profunditza en el coneixement sobre les concepcions dels professors d’història sobre ensenyar i aprendre; en segon lloc, en el coneixement sobre les pràctiques educatives que els profesors d’història duen a terme amb l’ús de les TIC. Teòricament s’assumeix la noció de concepció com coneixement explícit i situat, des del qual s’estudien les concepcions com una construcció personal lligada a com viuen les experiències escolars els professors, de caràcter idiosincràtic i vinculades a la disciplina que ensenyen. La Metodologia es basa en un disseny mixt. El procediment de recolecció d’informació es sustenta en l’aplicació d’una entrevista semiestructurada i la filmació en vídeo de deu seqüències didàctiques. L’enfocament assumit per l’anàlisi de les entrevistes és la fenomenografia i els vídeos són analitzats mitjançant la identificació de segments d’actuació docent i episodis d’interacció educatives. La interrelació es fa mitjançant el creuament interpretatiu de les dades configurant patrons prototípics entre concepcions i pràctiques. / La principal finalidad es profundizar en el estudio psicoeducativo de las relaciones entre los tipos de concepciones de los profesores de historia en secundaria y las prácticas educativas que llevan a cabo en sus clases con soporte TIC. En primer lugar se profundiza, en el conocimiento sobre las concepciones de los profesores de historia sobre enseñar y aprender; en segundo lugar, en el conocimiento sobre las prácticas educativas que los profesores de historia llevan a cabo en sus aulas con el uso de TIC. Teóricamente se asume la noción de concepción como conocimiento explícito y situado, desde el cual se estudian las concepciones como una construcción personal ligada al cómo viven las experiencias escolares los profesores, de carácter idiosincrático y vinculadas a la disciplina que enseñan. La Metodología se basa en un diseño mixto. El procedimiento de recolección de información se sustenta en la aplicación de una entrevista semiestructurada y la filmación en video de diez secuencias didácticas. El enfoque asumido para el análisis de las entrevistas es la fenomenografía y los videos son analizados mediante la identificación de segmentos de actuación docente y episodios de interacción educativas. La interrelación se hace por medio del cruce interpretativo de los datos configurando patrones prototípicos entre concepciones y prácticas. / The main purpose is to accomplish a deeper knowledge in the psychoeducational study between the relations of different types of conceptions of secondary history teachers and their educative practices with ICT. To get this aim we have studied the teacher’s knowledge and their conceptions of learning and teaching history. We also studied their educative practices to teach history in their classrooms with the use of ICT. Theoretically we assume a position towards knowledge as explicit and situated, from this perspective conceptions are assumed as a personal construction tie to their personal experiences in school. The thesis was built with a mixed methodology. To collect data the procedure used was a semi-structre interview also ten teaching units were filmed. The approach assume to analysis of the interviews was phenomenological. The videos were analyzed by identifying teaching segments (SAD). Also the analysis was done by identifying educational interaction with the use of ICT (El-TIC). The interrelation was done by interpretive crossing of the results, establishing prototypical patterns. In relation with the results we can conclude that there is correlation between the learning and teaching conceptions of teaching history with the educational uses of ICT. First in the use that the teacher gives it and second with the dimensions of educational interaction. On the contrary, there is no relation in the didactic sequences or in the types of uses of ICT regarding to the students.

La present tesi se centra en l'estudi dels processos d'acomodació de les famílies davant les necessitats de criança que presenten els seu fills entre 3 i 5 anys amb problemes en el desenvolupament a l'hora de crear i mantenir unes rutines diàries familiars que siguin significatives pels seus membres. Els motius que ens porten a plantejar-nos aquesta tesi els podem resumir en dos. En primer lloc, esperem contribuir modestament des de la nostra realitat al cos de coneixement científic sobre com les famílies s'adapten a les noves necessitats del seu fill amb DID. En segon lloc, considerem que aquest coneixement pot tenir implicacions per a la pràctica professional a dos nivells. A un nivell més general, permetrà dissenyar programes i ajuts per a les famílies que tenen un infant amb discapacitat i, a un nivell més concret, aportarà als professionals reflexions i eines que els permetin apropar-se a la vida diària de les famílies i, en conseqüència, elaborar programes d'intervenció adients a la situació de cada família i coherents amb les seves necessitats reals. El treball s'organitza en tres grans parts. En la primera part es plantegem els elements teòrics que sustenten la recerca. Aquesta part persegueix un doble objectiu: d'una banda, justificar la importància de centrar-nos en el procés d'adaptació de les famílies a la discapacitat del fill a partir de la construcció i el manteniment de les rutines diàries i, de l'altra, desgranar aquells conceptes claus de la vida de les famílies que ens permeten conèixer i comprendre com s'adapten a les noves necessitats.La segona part se centra en el treball de camp realitzat, en l'estudi i en la discussió dels resultats obtinguts. Consta de tres capítols. En el primer es presenta l'estudi que consisteix en la identificació i comprensió dels processos d'acomodació que duen a terme 18 famílies catalanes amb un fill amb problemes en el desenvolupament per tal de crear i mantenir unes rutines diàries que siguin sostenibles amb el seu nínxol ecocultural. Per realitzar-lo hem optat per l'estudi de casos múltiples com a mètode.La tercera i última part de la tesi es dedica a les conclusions que, segons la nostra opinió, es desprenen del treball de camp realitzat en relació al marc teòric presentat. Aquest últim punt es completa amb la presentació d'algunes de les limitacions de l'estudi realitzat i la descripció de noves propostes de recerca. / La presente tesis se centra en el estudio de los procesos de acomodación que llevan a cabo las familias debido a las necesidades de crianza y educación que presentan sus hijos de entre 3 y 5 años con problemas en el desarrollo a la hora de crear y mantener unas rutinas diarias que sean significativas para sus miembros. Los motivos que nos han llevado a plantear esta tesis se puede resumir en dos. En primer lugar, esperemos contribuir modestamente y desde nuestra realidad al cuerpo científico sobre como las familias se adaptan a las nuevas necesidades de su hijo con problemas en el desarrollo. En segundo lugar, consideramos que este conocimiento puede tener implicaciones para la práctica profesional a dos niveles. A un nivel más general, permitirá diseñar programas y ayudas para las familias con hijos con discapacidad, y a un nivel más concreto, aportará a los profesionales reflexiones y herramientas que les permitan acercarse a la vida diaria de las familias y, en consecuencia, elaborar programas de intervención más adecuados a la situación de cada familia y coherentes con sus necesidades reales. El trabajo se organiza en tres partes. En la primera parte se plantean los elementos teóricos que sustentan el estudio. Esta parte persigue un doble objetivo: por una parte, justificar la importancia de centrarnos en el proceso de adaptación de las familia a la discapacidad de su hijo a partir de la construcción y el mantenimiento de unas rutinas diarias familiares y, por la otra, describir los conceptos claves de la vida de las familias que nos permiten conocer y comprender como se adaptan a las nuevas necesidades. La segunda parte se centra en el trabajo de campo realizado, en los resultados, y en la discusión de estos resultados. Consta de tres capítulos. En el primero es presenta el estudio que consiste en la identificación y la comprensión de los procesos de acomodación que llevan a cabo 18 familias catalanas con un hijo con problemas en el desarrollo con la finalidad de crear y mantener unas rutinas familiares que sean sostenibles con su entorno ecocultural. Para realizarlo hemos optado por el estudio de casos múltiple como método. La tercera y última parte de la tesis se dedica a las conclusiones que, según nuestra opinión, se derivan del trabajo de campo realizado en relación con el marco teórico presentado. Este último punto se completa con la presentación de algunas de las limitaciones del estudio realizado y la descripción de nuevas propuestas de investigación. / The thesis focuses on the study of the accommodation processes that are doing the families who have a child with disabilities due to their educational and care needs in order to create and sustain significant dairy routines. There are two reasons that move us to realize this study. First, we hope to contribute modestly from our reality to the scientific knowledge about family adaptation. Second, we considerer that this knowledge could have practical implication at two levels. From a general level, it allows to design programs and to support the families with a child with developmental disabilities. From a concrete level, it provides reflexions and tools that permit to meet the daily family life and, in consequences, to elaborate interventional programs/working proposal more realistic and coherent with their real needs. The present document is organized in three parts. In the first part we expose theoretical framework aspects that sustain the study. The objective is double. First, justify the importance of focus on the sustainability of the family daily routines in order to study the family adaptation. Second, describe the key concepts of the family life that let us know and understand how they adapt to the new needs. The second part is focused on the field work, results and the discussions of that. It's composing of three chapters. The study consist on the identification and the understanding of the accommodations processes that are doing 18 families with a child with developmental problems in order to create a sustainability family daily routines. We have adopted the "multiples cases study" as a method. The last part presents the conclusions of the study according to the theoretical framework. Furthermore, we present the limits of the present study and we suggest and describe some new further researches.

En aquesta recerca es dissenyen i analitzen diferents activitats d'aprenentatge que possibiliten un aprenentatge autònom i reflexiu de l'estudiant a mestre d'Educació Física. Durant el darrer curs del període acadèmic es va portar a terme l'experiència, compaginant la formació acadèmica universitària i la pràctica professional amb el Pràcticum. L'autora utilitza una metodologia qualitativa d'enfocament interpretatiu i reconstructiu. Els instruments de la recerca són els escrits dels estudiants de les deu activitats d'aprenentatge, un informe del procés d’aprenentatge de cada estudiant elaborat per la investigadora i el diari de camp de la recercadora. La triangulació metodològica de les dades ha permès comprendre com els participants experimenten, interpreten i reconstrueixen les pròpies pràctiques educatives. L’estructura de la tesi és la següent: Plantejament de la pregunta i objectiu de la tesi, desenvolupament del marc teòric que permet dissenyar la proposta pràctica, en relació als conceptes clau que són: la formació inicial de mestres de primària en Educació Física, l'aprenentatge reflexiu i autònom en l'ensenyament universitari i l'aprenentatge del Pràcticum en Educació Física. L'anàlisi de les dimensions d'estudi: les emocions en la pràctica docent, el procés de reflexió sobre la pràctica docent i la relació teoria i pràctica segons la percepció dels estudiants en la pràctica docent. La tesi es tanca amb les conclusions, propostes de millora, limitacions de l'estudi i perspectives de futur. / This research designs and analyzes different learning activities that enable an independent and reflective learning of the primary Physical Education teaching student. During the last academic year it was carried out the experience, combining the university academic Education and the professional practice with the practicum. The author uses a qualitative research methodology with a reconstructive and interpretive approach. The instruments of research are the writings of the students according to 10 learning activities, a learning process report of each student done by the researcher and the research diary field. The methodological triangulation of data has allowed participants to understand how they test, interpret and reconstruct their own teaching practices. The structure of the thesis is as follows: Question description and aim of the thesis, development of the theoretical framework that allows designing a practical proposal according to key concepts that they are: initial training of primary physical education teaching, reflective and independent university teaching learning and Physical Education learning in the Practicum. The analysis of the study dimensions: teaching emotions, a reflection process about teaching practice and the theory and practice relation according to the student perception during the teaching practice. The thesis ends with the conclusions, the improvement suggestions, the study limitations and the future perspectives.

El segle XX, però especialment el traspàs cap al segle XXI, ha servit per trencar amb formes estàtiques d'entendre determinades pràctiques educatives, que privilegiaven la formació intel·lectual i que menyspreaven el cos dels educands en moltes de les seves dimensions. Aquest trencament ens ha permès obrir uns escletxa que des de l'hermenèutica ens ha ofert la possibilitat de fer-ne noves interpretacions que ens han conduït a una proposta d'ideació corporal per part dels educands.Es tracta d'una investigació hermenèutica sobre la construcció social del cos en les praxis pedagògiques, que ha estat feta des d'una mirada interdisciplinar, posant en joc múltiples perspectives (filosòfica, antropològica, teològica, lingüística, històrica, estètica, psicològica, mèdica, sociològica i pedagògica). Allò que aporta la tesi doctoral és una "nova mirada" al cos més enllà de les seves dimensions físiques, situant-se en la seva perspectiva simbòlica i cultural. La memòria de la tesi doctoral ha estat estructurada en tres parts diferents que donen cos al conjunt de discursos al voltant de l'educació corporal. La primera part té a veure amb els aspectes epistemològics de la tesi doctoral i s'enceta amb un capítol dedicat a la Planificació de la investigació, on es situen els objectius, la metodologia, i sobretot es defineix i justifica el perquè la construcció del nostre discurs des de l'hermenèutica. Seguidament es reflexiona sobre les possibilitats de situar el cos com a objecte d'estudi en les ciències socials, i en la pedagogia en particular, elaborant el que hem denominat com a Bases per a l'elaboració d'una epistemologia del cos. Situar els fonaments científics de la recerca no es pot fer, entenem, al marge de la seva dimensió històrica, que hem recollit en la Genealogia del cos. Abans d'entrar a investigar el paper del cos en els models pedagògics ens ha calgut situar la Teoria del cos i analitzar i desvetllar els mecanismes de Construcció social del mateix.La segona part es centra en els discursos del cos en la pedagogia. Hem estructurat la narració en tres capítols diferents. El primer revisa el paper del cos en les pràctiques d'Higienització i control pedagògic dels cossos dels educands. Partint de les teories racials, i passant pels projecte eugenèsic de l'Alemanya nazi, arribem a construcció actual de cossos heteronormatius. El segon estudia les formes pedagògiques de subjectivització corporal, partint de les experiències i discursos del naturalisme pedagògic, de l'Escola Nova, de la pedagogia culturalista i finalitzant en l'educació del cos des de la psicoanàlisi. El darrer capítol d'aquest apartat analitza els discursos actuals de la pedagogia sobre el cos a partir dels nous dualismes, de les pràctiques de poder i control corporals i del cos situat en els territoris fronterers. Finalitza amb el que hem denominat com Pedagogia queer.El darrer apartat de la tesi doctoral consta de tres capítols. El primer revisa les formes contemporànies de transformació corporal (tatuatges, piercings, transsexualitat, cirurgia estètica, etc.). El segon projecta les bases per a la ideació corporal del subjectes pedagògics, i el tercer revisa les aportacions que la tesi fa a la pedagogia, així com noves vies de continuïtat. S'acompanya d'una àmplia i acurada bibliografia en diferents idiomes.RESUMENEl siglo XX, pero especialmente el traspaso hacia el siglo XXI, ha servido para romper con formas estáticas de entender determinadas prácticas educativas, que privilegiaban la formación intelectual y que menospreciaban el cuerpo de los educandos en muchas de sus dimensiones. Esta rotura nos ha permitido abrir una brecha que desde la hermenéutica nos ha ofrecido la posibilidad de realizar nuevas interpretaciones que nos han conducido a una propuesta de ideación corporal por parte de los educandos.Se trata de una investigación hermenéutica sobre la construcción social del cuerpo en las praxis pedagógicas, que ha sido hecha desde una mirada interdisciplinar, poniendo en juego múltiples perspectivas (filosófica, antropológica, teológica, lingüística, histórica, estética, psicológica, médica, sociológica y pedagógica). Lo que la tesis aporta es una "nueva mirada" al cuerpo más allá de sus dimensiones físicas, situándose en su perspectiva simbólica y cultural. La memoria de la tesis doctoral se ha estructurado en tres partes diferentes que dan cuerpo al conjunto de discursos sobre la educación corporal. La primera parte está relacionada con los aspectos epistemológicos de la tesis doctoral y empieza con un capítulo dedicado a la Planificación de la investigación, en el cual se sitúan los objetivos, la metodología, y dónde se define y justifica la construcción del discurso desde la hermenéutica. Seguidamente se reflexiona sobre las posibilidades de situar el cuerpo como objeto de estudio en las ciencias sociales, y en la pedagogía en particular, elaborando lo que hemos denominado Bases para elaboración de una epistemología del cuerpo. Situar los fundamentos científicos de la investigación no se puede llevar a cabo al margen de su dimensión histórica, que hemos recogido en la Genealogía del cuerpo. Antes de entrar a investigar el papel del cuerpo en los modelos pedagógicos ha sido necesario situar la Teoría del cuerpo y analizar y desvelar los mecanismos de Construcción social del mismo.La segunda parte se centra en los discursos del cuerpo en la pedagogía. Hemos estructurado la narración en tres capítulos diferentes. El primero revisa el papel del cuerpo en las prácticas de Higienización y control pedagógico de los educandos. Partiendo de las teorías raciales, y pasando por el proyecto eugenésico de la Alemania nazi llegamos a la construcción actual de cuerpos heteronormativos. El segundo estudia las formas pedagógicas de subjetivación corporal, partiendo de las experiencias y discursos del naturalismo pedagógico, de la Escuela Nueva, de la pedagogía culturalista y finalizando en la educación del cuerpo desde el psicoanálisis. El último capítulo de este apartado analiza los discursos actuales de la pedagogía sobre el cuerpo a partir de los nuevos dualismos, de las prácticas de poder y control corporales y del cuerpo situado en territorios fronterizos. Finaliza con lo que hemos denominado pedagogía queer.

La tesi tracta de conèixer els programes i espais publicitaris de TVC (TV3 i C33) i TVE (TV1 i TV2) que ofereixen un contingut informatiu, educatiu o cultural respecte als productes alimentaris. La intenció fonamental del treball és constatar i sistematitzar els programes que sobre alimentació han emès entre 1999-2003, ambdós inclosos, les televisions estatals i autonòmica, abans esmentades, en els seus respectius canals; així com els anuncis que sobre alimentació s'han passat per les diferents televisions; per després veure la relació que tenen (programes i anuncis) amb la Piràmide de l'Alimentació saludable que recomana l'Organització Mundial de la Salut; per finalment, constatar en quina mesura la televisió contribueix a l'educació alimentària sana a través de la seva programanció i publicitat. / This thesis tries to know the programs and advertising spaces on TVC, (TV3 and C33) and on TVE (TV1 and TV2) that offer an informative, educational or cultural content about food products.The fundamental intention of this work is to ascertain and systematize the food programs that have been issued between 1999-2003, both included, on the above mentioned televisions through their respective channels; as well as the food advertisements appeared on them; and afterwards to see the relation existing between both, adverts and programs, and the Healthy Food Pyramid recommended by the World Health Organization.; and finally, to ascertain in which measure television contributes to healthy food education through its programming and advertising.

El tema de la tesis es la pedagogía líquida: entendida como el discurso pedagógico, teórico y práctico, caracterizado a partir de las condiciones sociales de la Modernidad Líquida, que situamos entre el último tercio de siglo XX y lo que llevamos del XXI.Se defiende la posibilidad de una rearticulación conceptual que mantiene una parte fundamental de la idea moderna de pedagogía (un discurso coherente, global y normativo sobre educación), al tiempo que se desprende de otra (la de la pretensión universalista y de absolutidad). Se caracteriza la pedagogía líquida como postmoderna, pero en relación a una Postmodernidad que no supone una ruptura radical, ya que ésta se entiende como un palimpsesto, es decir: como una superposición histórica de distintas capas e imaginarios (en la que se pueden encontrar elementos modernos y premodernos).La investigación trata de fundamentar las siguientes tres hipótesis: 1) el imaginario social es condición de posibilidad y explica la emergencia de la pedagogía líquida. 2) No existe contradicción en la posibilidad de fundamentar y legitimar una pedagogía líquida y postmoderna. 3) Se puede comprender y fundamentar una concreción de la pedagogía líquida en base a: a) el Tao en cuanto a su modelo vital; b) la Escuela Nueva en cuanto a sus medios; c) la filosofía de Jacotot en cuanto a sus fines.La propuesta pedagógica líquida se tematiza, no como una mera constatación empírica de la liquidez pedagógica, sino como un punto de partida donde lo líquido se postula como valor normativo. En este sentido, la importancia de considerar la pedagogía líquida, entendida como discurso, desde un punto de vista teórico reside en que es ese discurso lo que construye la realidad pedagógica -o el contexto educativo-. Construye la realidad pedagógica no en un sentido literal, claro, de fenómenos y relaciones materiales, sino en tanto que entidad significativa. Es decir, el discurso de la pedagogía líquida construye la imagen que los individuos (profesionales de la educación o no) tienen de la realidad pedagógica. Y esa imagen es el marco de referencia en función del cual, a favor o en contra, actúan. / "Liquid pedagogy. Contextual and doctrinal sources"TEXT:The subject of the thesis is the liquid pedagogy: understood as a pedagogical discourse, theoretical and practical, characterised from the social conditions of the Liquid Modernity, site between the last decades of 20th century and what bring of the XXI.The thesis defends the possibility of a conceptual articulation that keeps a fundamental part of the modern idea of pedagogy (a coherent discourse, global and normative on education), to the same time that throw away another one (the absolute universalism). It characterises the liquid pedagogy as a postmodern one, but in relation to a Post-modernity that does not suppose a radical split, since this understands how a palimpsest, that is to say: as a historical superposition of different layers and imaginaries (in which modern and pre-modern elements and can be found).The research treats of the following three hypotheses: 1) the imaginary social iscondition of possibility and explains the emergency of the liquid pedagogy. 2) there is no contradiction in the possibility of found and legitimate a liquid pedagogy and postmodern. 3) there is possible understand and build on a liquid pedagogy on the base of: a) the Tao regarding his life style; b) the New School regarding his means; c) the philosophy of Joseph Jacotot regarding his purposes.The liquid pedagogical proposal is thought, no like a simply empirical fact of the pedagogical liquidity, but as a point of split where the liquid posits as a normative value. In this sense, the importance to consider the liquid pedagogy as a discourse and from a theoretical point of view grows from the same discourse that builds the pedagogical reality -or the educational context-. The point is to build the pedagogical reality no in a literal sense, of course, of phenomena and material relations, but whereas significant entity. This is to say, the discourse of the liquid pedagogy builds the image that the individuals (professionals of the education or not) have from the pedagogical reality. And this image is the frame of reference for these individuals to take his decisions, in favour or against them.

Gràcies a la implementació d'activitats d'extensió, hem contribuït al desenvolupament local, plantejant un compromís amb els deures socials i polítics, i el sentit dels drets de la ciutadania. Hem promogut la participació voluntària d'estudiants de Grau en Educació en zones desfavorides complementant aquesta participació amb una formació que ha integrat la RSU en el currículum. S'han implementat tècniques qualitatives com: entrevistes (a estudiants, entitats i assessors d'aquests últims), focus group amb estudiants, i tècniques quantitatives: pre i post test. Aquesta metodologia ha servit per comprovar la millora la Resposabilitat Social Universitària i les competències personals i porfesionales mitjançant la integració de la participació social en el currículum. / Gracias a la implementación de actividades de extensión, hemos contribuido al desarrollo local, planteándonos un compromiso con los deberes sociales y políticos, y el sentido de los derechos de la ciudadanía. Hemos promovido la participación voluntaria de estudiantes de Grado en Educación en zonas desfavorecidas complementando tal participación con una formación que ha integrado la RSU en el currículum. Se han implementado técnicas cualitativas como: entrevistas (a estudiantes, entidades y asesores de éstos últimos), focus group con estudiantes, y técnicas cuantitativas: pre y post test. Esta metodología ha servido para comprobar la mejora la Resposabilidad Social Universitaria y las competencias personales y porfesionales mediante la integración de la participación social en el currículo.

La present tesi doctoral parteix de la idea que la música pot aportar beneficis a les persones. En aquest sentit, la recerca pretén analitzar la implementació d'una Intervenció Educativa Musical (IEM) a dos nens amb un marcat dèficit atencional quan cursaven segon de primària. Aquesta intervenció s'ha desenvolupat en tres contextos diferents del centre escolar de forma paral·lela, amb un total de 30 sessions, 10 amb cadascun d'ells. El primer context és l'aula de música on es desenvolupa una unitat didàctica amb tot el grup-classe. El segon context inclou les diferents intervencions individuals de teràpia musical, de 30 minuts setmanals, on participen cadascun dels nens. Finalment, el tercer context són les sessions conjuntes de musicoteràpia que comparteixen aquests dos alumnes. La fonamentació teòrica del treball se centra en dos àmbits diferents que es plantegen al llarg del primer capítol: d'una banda s'aprofundeix en els conceptes d'atenció, autoregulació i TDAH i, per una altra, en l'educació musical i la musicoteràpia. El treball s'emmarca dins del paradigma de la recerca-acció i presenta un estudi de dos casos. Aquesta aproximació metodològica va permetre indagar sistemàticament i conèixer en profunditat els comportaments dels nens durant les sessions de la IEM. D'altra banda, el tractament i interpretació de les dades es va fer amb el suport del programari Transana per tal de facilitar el treball amb els vídeos i les seves transcripcions. A més, es van registrar notes de camp per mitjà de les observacions realitzades a l'aula. L'estudi se situa en un paradigma qualitatiu, però malgrat això, també es van recollir dades de forma quantitativa per complementar l'anàlisi de les informacions d'escales i pautes d'observació creades pel mateix investigador. El procés d'anàlisi dels registres es va realitzar en diferents nivells, utilitzant fonts d'informació complementàries que van permetre diverses interpretacions de la realitat d'estudi. Primerament, es va fer un visionat general de totes les intervencions; i així, posteriorment, es va poder desenvolupar, descriure i analitzar en profunditat les intervencions. Per finalitzar, es van identificar i es van categoritzar les dades més significatives i representatives de tots dos casos d'estudi. Les conclusions de la recerca evidencien que els comportaments autoreguladors es van produir principalment en les sessions de musicoteràpia (tant en el format individual com en el de grup) quan l'activitat que s'estava desenvolupant tenia un fort sentit rítmic. Es pot concloure, per tant, que l'element rítmic es relaciona molt positivament amb l'aprenentatge de l'autoregulació, ajudant així als alumnes a organitzar les seves intervencions verbals, conductes i emocions. Un altre resultat d'aquesta recerca té relació amb l'evolució positiva de l’atenció, actitud i comportament dels nens estudiats en el context del grup classe, sobretot en un d'ells. Per tot això, el treball posa en relleu la necessitat d'aprofundir en l'ús de la música, i molt concretament del ritme, com a agent benefactor per a la autoregulació d’infants amb simptomatologia de TDAH. / La presente tesis doctoral parte de la idea de que la música puede aportar beneficios a las personas. En este sentido, la investigación pretende analizar la implementación de una Intervención Educativa Musical (IEM) a dos niños con un marcado déficit atencional, cuando cursaban segundo de primaria. Esta intervención se ha desarrollado en tres contextos diferentes del centro escolar de forma paralela, con un total de 30 sesiones, 10 en cada uno de ellos. El primer contexto es el aula de música dónde se desarrolla una unidad didáctica con todo el grupo clase. El segundo abarca las distintas intervenciones individuales de musicoterapia, de 30 minutos semanales, que reciben cada uno de los niños. Por último, las sesiones conjuntas de musicoterapia que comparten estos dos alumnos. La fundamentación teórica del trabajo se centra en dos ámbitos distintos que se plantean a lo largo del primer capítulo: por un lado se profundizan los conceptos de atención, autorregulación y TDAH y, por otro, la educación musical y la musicoterapia. El trabajo se enmarca dentro del paradigma de la investigación-acción y presenta un estudio de dos casos. Esta aproximación metodológica permitió indagar sistemáticamente y conocer en profundidad los comportamientos de los niños durante las sesiones de la IEM. Por otro lado, el tratamiento e interpretación de los datos se hizo con el soporte del software Transana para facilitar el trabajo con los vídeos y sus transcripciones. Además se registraron notas de campo por medio de las observaciones realizadas en el aula. El estudio se sitúa en un paradigma cualitativo, pero a pesar de ello, también se recogieron datos de forma cuantitativa para complementar el análisis de los datos de escalas y pautas de observación creadas por el propio investigador. El proceso de análisis de datos se realizó en distintos niveles, utilizando fuentes de información complementarias que permitieron diferentes miradas de la realidad de estudio. Primero se hizo un primer visionado general de todas las intervenciones, para posteriormente desarrollar, describir y analizar en profundidad las intervenciones. Para finalizar, se identificaron y se categorizaron los datos más significativos y representativos de ambos casos de estudio. Las conclusiones de la investigación evidencian que los comportamientos autorreguladores se produjeron principalmente en las sesiones de musicoterapia (tanto en el formato individual como grupal) cuando la actividad que se estaba desarrollando tenía un fuerte sentido rítmico. Se puede concluir, por lo tanto, que el elemento rítmico se relaciona muy positivamente con el aprendizaje de la autorregulación, ayudando así a los alumnos a organizar sus intervenciones verbales, conductas y emociones. Otro resultado de esta investigación tiene relación con la evolución positiva de la atención, actitud y comportamiento de los niños estudiados en el contexto del grupo clase, sobre todo en uno de ellos. Por todo ello, el trabajo pone de relieve la necesidad de profundizar el uso de la música -y muy concretamente del ritmo- como agente benefactor para la autorregulación de niños con sintomatología de TDAH. / The following thesis is based on the idea that music can provide benefits on people. In this sense, this investigation pretends to analyze the implementation of an Educative Musical Intervention (EMI) on two second grade boys seriously affected by an attention deficit disorder. This intervention has been developed in three different contexts in the school center, in 30 sessions, 10 sessions in each parallel context. The first context is the music classroom where a didactic unit was developed with the whole class. The second, includes different individual interventions of music therapy, 30 minutes weekly. Finally, the music therapy sessions carried out as with the two boys together as a group. The theoretical framework is focused into two separate areas presented throughout the first chapter. On one hand, concepts such as attention, selfregulation and ADHD, and on the other hand, musical education and music therapy. This work is framed into the action research paradigm with two case studies. This methodology allowed to systematically research and deeply know the type of behavior the children presented during the session of EMI. In order to work with videos and transcription efficiently, all the data analysis was analyzed using the software Transana. Additionally, notes were taken so as to register observation done in the classroom. The study is placed in a qualitative paradigm; however, data were collected in a quantitative to facilitate the data analysis of scales and observation guides created by the investigator. The data analysis was carried out in different levels, using complementary sources of information that allowed different points of view of the reality being studied. First of all, a general view of all the interventions was done, and in a second instance a thorough development, description, and analysis. Finally, relevant data from both cases of study were identified and categorized. The conclusion of this investigation evidence that self-regulating behavior were presented, mainly in the music therapy sessions (individually and in group) when the activity which was developed presented a strong rhythmic sense. Therefore, it is possible to conclude that the rhythmic element is positively connected to the learning of self –regulating processes, helping students to organize their emotions, behavior and verbal participation. A second result of this investigation is related to the positive evolution in terms of behavior and attitude in the children studied in the whole class context, especially in one of them. All of the above, highlights the need to go in depth into the use of music, in particularly rhythm, as a beneficial agent for self-regulation in children presenting symptomatology of ADHD.

La recerca elaborada pertany a l’àmbit de la didàctica de les matemàtiques, en concret a l’aprenentatge de la trigonometria a l’ensenyament obligatori i al batxillerat. L’objectiu general d’aquesta investigació és realitzar una diagnosi en diferents moments del procés d’aprenentatge de la trigonometria que ens aporti informació per tal de millorar aquest procés a l’ensenyamet obligatori, al batxillerat i en el pas de 4t d’ESO a Batxillerat. Per aconseguir aquest objectiu, s’han formulat els següents objectius específics: caracteritzar els errors i les dificultats de tipus conceptual, procedimental i competencial, de resolució de problemes, que presenten els alumnes abans i després del procés d’ensenyament-aprenentatge de la trigonometria a 4t d’ESO i a 1r de Batxillerat científic i tecnològic, analitzar els errors i les dificultats en l’aprenentatge de la trigonometria en el pas de la secundària obligatòria al batxillerat, i conèixer els obstacles que es presenten en la resolució de problemes de trigonometria en aquests cursos. La tesi utilitza una metodologia mixta, amb l’ús de dades quantitatives i qualitatives. Les dades s’han obtingut a partir de quatre qüestionaris que han permès analitzar el procés d’aprenentatge de la trigonometria abans i després de treballar el tema a 4t d’ESO i a 1r de Batxillerat de Ciències i Tecnologia, de dos centres, un de públic i un de concertat. La mostra consta de 165 alumnes als quals s’ha seguit durant aquests dos cursos. S’han analitzat els errors que cometen els alumnes i s’ha fet una interpretació de les possibles causes. Completen el corpus de dades principal, constituït pels quatre qüestionaris esmentats, entrevistes realitzades amb cadascun dels professors que han impartit les classes de trigonometria, per tal de conèixer les diferències entre les matemàtiques que imparteixen en els dos nivells i l’enfocament de la trigonometria. L’anàlisi d’encerts i errors ens ha permès veure les diferències entre els resultats obtinguts en els qüestionaris. Per això, s’ha fet la comparativa entre la prova inicial i la prova final de 4t d’ESO, la prova final de 4t d’ESO i la inicial de 1r de batxillerat i la prova inicial i la final de 1r de batxillerat. Aquestes anàlisis ens permeten treure conclusions sobre el coneixement de la trigonometria que tenen els alumnes a 4t d’ESO, a 1r de Batxillerat i què passa en el pas de 4t d’ESO a 1r de Batxillerat (transició). Els resultats de la investigació constaten que la major part dels errors comesos pels alumnes a 4t d’ESO i a 1r de Batxillerat i les dificultats que presenten en treballar el tema de trigonometria són conseqüència de no tenir assimilats els coneixements previs necessaris pel treball d’aquesta unitat: aspectes de mesura, geometria, càlcul i àlgebra. Alguns errors són deguts al fet que l’alumnat interioritza només els càlculs, memoritza situacions i no té assimilats els conceptes matemàtics involucrats. Hem constatat que alguns dels errors s’han convertit en un obstacle: a nivell de geometria i trigonometria (semblança, teorema de Pitàgores, raons i fórmules trigonomètriques), a nivell de càlcul i àlgebra (càlculs numèrics amb i sense calculadora, simplificació d’expressions, resolució d’equacions) i a nivell de resolució de problemes (elaboració de l’esquema en els problemes de trigonometria). Finalment es presenten una sèrie de recomanacions que caldria tenir en compte abans d’iniciar el tema de trigonometria (respecte a la temporització, seqüència organitzativa, disseny del tema, tipologia d’activitats i recursos), durant la impartició (relacionats amb la gestió de l’aula i amb l’adaptació de continguts a les necessitats de l’alumnat) i després de treballar el tema (respecte a l’avaluació). / The research belongs to the field of Maths teaching, specifically to the learning of trigonometry at E.S.O. and Bachillerato. The main objective of this investigation is to make a diagnosis at different moments of the learning process of trigonometry to obtain information to improve the aforementioned process in the compulsory education (E.S.O.), Bachillerato and the transition from E.S.O. to Bachillerato. In order to achieve this objective, the following specific objectives have been formulated: typify the errors and difficulties in concepts, procedures and competences, problem solving which students encounter before and after the teaching-learning process of trigonometry in 4º E.S.O. and 1º de Bachillerato, analyse the errors and difficulties in the learning of trigonometry in the transition from E.S.O. to Bachillerato and identify the obstacles regarding trigonometry problem solving in these courses. The thesis employs a mixed methodology with the usage of quantitative and qualitative data. The data have been obtained from four questionnaires which have allowed to analyse the trigonometry learning process before and after the topic has been dealt with in 4º E.S.O. and 1º de Bachillerato in two schools: a public school and a state school. The sample consists of 165 students who have been monitored for two years. The errors made by the students have been analysed and an interpretation of the possible reasons has been made. This interpretation completes the main corpus data, constituted by the four questionnaires mentioned before, interviews made to the teachers teaching the trigonometry lessons so as to know the differences between the Maths taught in the two levels and the approach on trigonometry. This analysis of successes and errors has allowed us to indentify the differences between the results obtained in the questionnaires. Therefore, a comparative between the initial and the final tests has been made in 4º E.S.O. and 1º Bachillerato. This analysis allows us to draw conclusions about the knowledge of trigonometry had by E.S.O. and Bachillerato students and what happens in the transition from 4º E.S.O. to Bachillerato. The results obtained in the investigation confirm that most of the errors made by the students at 4º ESO and Bachillerato and the difficulties presented when working with the trigonometry topic are a consequence of not having assimilated the previous knowledge needed to deal successfully with this unit: measurement aspects, geometry, calculus and algebra. Some mistakes are due to the fact that students only interiorise the calculations, memorise situations and do not assimilate the mathematical concepts involved. It has been confirmed that some of the mistakes have become an obstacle at geometry and trigonometry (similarity, Pythagorean theorem, ratios and trygonometric formulas), at calculus and algebra (numerical calculations with and without calculator, simplification of mathematical expressions, equation solving) and at problem solving (diagram elaboration in the trigonometry problems). Finally, a series of recommendations that should be taken into account before initiating the trigonometry topic, (regarding timing, organizational sequence, topic building, typology of activities and resources), during its teaching (regarding classroom management and adaptation of the contents to the students’ necessities) and after dealing with it (regarding evaluation) is presented.

Este trabajo estudia las concepciones y prácticas de docentes y discentes sobre evaluación formativa (o evaluación para el aprendizaje) en interpretación de conferencias desde un prisma cualitativo, a partir de la recogida directa de información en tres posgrados de Cataluña, Portugal y Canarias durante el curso 2010/2011. La teoría repasa la evaluación en el ámbito de la educación y en la enseñanza aprendizaje de la interpretación: la evaluación educativa a lo largo del tiempo y los paradigmas vigentes sobre el aprendizaje —el conductismo, el cognitivismo y la teoría sociocultural o constructivista, el aprendizaje como mediación e interacción y conceptos clave (aprendizaje significativo, Zona de Desarrollo Próximo, concepción dialógica del aprendizaje y autorregulación)—, la clasificación de los distintos tipos de evaluación y la definición de evaluación para el aprendizaje; la didáctica de la interpretación a lo largo del tiempo, la evaluación en la didáctica de la interpretación y el objeto de evaluación en la didáctica de la interpretación de conferencias, la evaluación formativa para su aprendizaje y conceptos clave (metacognición y deliberate practice), los instrumentos de evaluación, el feedback y la participación en ella por parte de los alumnos. El análisis de la información recogida —fuentes primarias (entrevista individual o grupo focal con profesores y alumnos sobre sus prácticas y opiniones) y secundarias (observación de clases realizada por la investigadora)— se expone con las citas correspondientes por tipo de instrumento utilizado, organizada en los bloques temáticos surgidos de las categorías de análisis de las fuentes primarias. El análisis focalizado de las clases presenta transcripciones de fragmentos significativos de evaluación en el aula, acompañados del análisis del contenido según el propósito y desarrollo de las evaluaciones, la recepción y participación de los alumnos en ellas y el abordaje de la evaluación de la interpretación como proceso o producto en la selección de criterios. Los resultados ofrecen la visión separada de profesorado y alumnado sobre la evaluación para el aprendizaje —a partir de la triangulación del análisis de la información de las entrevistas o grupos focales y los cuestionarios de cada colectivo—, así como los criterios de evaluación en el aula para profesores y alumnos —a partir del contraste de los datos cuantitativos de los cuestionarios de ambos grupos— y el punto de vista de la investigadora —resultado de su impresión de la observación presencial y visionado posterior de las grabaciones y del análisis focalizado de las clases. Las conclusiones —que ponen en común la visión de docentes, discentes e investigadora al hilo de las preguntas de investigación—, revelan el gran peso de la evaluación en el aula de interpretación de conferencias y su utilidad para dotar de referencias a los alumnos y fomentar su metacognición, autorregulación y autonomía, durante el curso y como base para su futuro profesional. Para que esta ayude al aprendizaje, docentes y discentes coinciden en que debe ser clara, concisa y exigente por un lado —que no cree falsas expectativas— pero que, al mismo tiempo, les transmita confianza en su capacidad para superar las dificultades, y desdeñan aquella que se limita a validar una prestación o enumerar errores sin valorar su importancia para la interpretación o para el alumno en particular, la que se centra únicamente en la forma o producto de la interpretación, o la destructiva que puede impedir la asimilación del feedback y el progreso del aprendizaje. Además, destacan la dificultad de evaluar y se echa en falta una mayor clarificación y coherencia en el objeto de evaluación. Por último, como desventaja, la omnipresencia de la evaluación puede suponer una distracción que aleje a los alumnos de la práctica auténtica y su función comunicadora. / This dissertation focuses on trainers and trainees’ practices and views on assessment for learning in conference interpreter training. It uses a qualitative approach based on data collected in three postgraduate courses in Catalonia, Portugal and the Canary islands during the academic year 2010-2011. It reviews literature on educational assessment and assessment in interpreter education, including the evolution of educational assessment over time and prevailing paradigms on learning —behaviourism, cognitivism and sociocultural or constructivist theories, learning as mediation and interaction and other key concepts (meaningful learning, Zone of Proximal Development, dialogic view on learning and self-regulation)—, as well as types of assessment and definition of assessment for learning; interpreter education over time, conference interpreting assessment construct, formative assessment and assessment for learning , key concepts such as metacognition and deliberate practice, interpreting assessment tools, feedback, and students’ involvement in conference interpreting assessment. Primary sources consist of individual interviews with trainers and focus groups with trainees, as well as questionnaires for both groups; qualitative content analysis of this information is presented with quotes by query tool. Secondary sources consist in class observation, and include transcripts of meaningful pieces of classroom assessment, analysed in terms of content, purpose and development, feedback reception, students’ involvement and process-vs.-product-oriented approach on criteria selection. Findings account separately for trainees’ and trainers’ view on assessment, as a result from the triangulation of information analysis on trainers’ interviews and questionnaires on the one hand, and trainees’ focus groups and questionnaires on the other. Furthermore, they include results from the statistical contrasting of quantitative data on criteria obtained through questionnaires by trainees and trainers, as well the as researcher’s view on assessment practices in the classroom —resulting from class observation, class recordings reviewing and focused analysis of assessment transcripts. Conclusions discuss trainees’, trainers’ and researcher’s views by answering research questions. They show that assessment plays a very important role in the conference interpreting classroom, due to its usefulness for benchmarking, fostering metacognition, self-regulation and autonomy, both during the course and as a basis for the student’s career. For assessment to be useful for learning, both trainers and trainees agree on the fact that such assessment must be clear, accurate and demanding on the one hand, so that false expectations are not raised, but at the same time it must be able to convey the confidence on the trainee's ability to overcome obstacles.. They refuse assessment as mere validation or mistake list, without considering its relevance in the performance or for the particular trainee, or feedback focused only on the form of a performance, interpretation as a product or destructive feedback, since this prevents feedback to be integrated and hinders learning progress. Furthermore, the difficulty of assessment is highlighted and more clarification and consistency on assessment construct is missed. Last, the constant presence of assessment may distract students from real practice of interpreting and the role of communication in such process.