L’objectiu principal d’aquesta tesi és dissenyar un programa pilot d’acompanyament a l’esportista on el projecte personal sigui l’eina per afrontar les transicions de la carrera esportiva. En segon terme, una vegada dissenyat, ens proposem identificar la seva utilitat i respostes al ser exposat i treballat pels i les esportistes. El marc on s’ha desenvolupat el programa pilot és el Centre d’Alt Rendiment Esportiu de Sant Cugat del Vallès. El propòsit d’aquest treball es descriure amb la millor precisió possible els diferents aspecte que poden ajudar en el desenvolupament holístic de l’esportista d’Alt Nivell i Alt Rendiment. Amb l’objectiu final de poder assolir una retirada esportiva el més saludable possible. És per aquesta raó que aquesta tesi consta de diferents estudis, amb els que es vol descriure la població del CAR, com a exemple de població d’Alt Nivell i Alt Rendiment, per esports en la seva majoria Olímpics i d’esports individuals. Finalment amb els diferents perfils i peculiaritats justificar l’ús del programa Excel·lència i Transicions (Èxits) per aquest perfil d’esportistes, amb l’objectiu de facilitar o recolzar el desenvolupament holístic durant tota la carrera esportiva, posant especial atenció en les diferents transicions normatives que l’esportista viurà durant la seva carrera esportiva i en els altres aspectes de desenvolupament personal. El disseny aplicat és no experimental, de tipus evolutiu transversal (Montero i León, 2007), es van avaluar grups de diferents edats, en un mateix moment, amb la finalitat de comparar-los i analitzar les seves característiques generals i personals respecte a la seva situació actual en diferents àmbits. Tanmateix, amb l’objecte d’assolir una comprensió més completa dels constructes, aquesta investigació combina una dimensió qualitativa i quantitativa. En la part quantitativa es van utilitzar diferents qüestionaris i entrevistes amb preguntes tancades. La part qualitativa es va fer amb preguntes obertes a les entrevistes i també es va fer servir l’observació i el registre de notes en les diferents sessions de grup programades. Així com amb la intervenció individual que es va realitzar de diferents esportistes, per fer la prova pilot del programa, i que van demanar un acompanyament després dels primers estudis. / El objetivo principal de esta tesis es diseñar un programa piloto de acompañamiento al deportista donde el proyecto personal sea la herramienta para afrontar las transiciones de la carrera deportiva. En segundo término, una vez diseñado, nos proponemos identificar su utilidad y respuestas al ser expuesto y trabajado por los y las deportistas. El marco donde se ha desarrollado el programa piloto es el Centro de Alto Rendimiento Deportivo de Sant Cugat del Vallès. El propósito de este trabajo es describir con la mayor precisión posible los diferentes aspecto que pueden ayudar en el desarrollo holístico del deportista de Alto Nivel y Alto Rendimiento. Con el objetivo final de poder alcanzar una retirada deportiva lo más saludable posible. Es por esta razón que esta tesis consta de diferentes estudios, con los que se quiere describir la población del CAR, como ejemplo de población de Alto Nivel y Alto Rendimiento, para deportes en su mayoría Olímpicos deportes individuales. Finalmente con los diferentes perfiles y peculiaridades justificar el uso del programa Excelencia y Transiciones (Éxitos) para este perfil de deportistas, con el objetivo de facilitar o apoyar el desarrollo holístico durante toda la carrera deportiva, poniendo especial atención en las diferentes transiciones normativas que el deportista vivirá durante su carrera deportiva y en los demás aspectos de desarrollo personal. El diseño aplicado es no experimental, de tipo evolutivo transversal (Montero y León, 2007), se evaluaron grupos de diferentes edades, en un mismo momento, con el fin de compararlos y analizar sus características generales y personales con respecto a la su situación actual en diferentes ámbitos. Sin embargo, con el objeto de lograr una comprensión más completa de los constructos, esta investigación combina una dimensión cualitativa y cuantitativa. En la parte cuantitativa se utilizaron diferentes cuestionarios y entrevistas con preguntas cerradas. La parte cualitativa se hizo con preguntas abiertas a las entrevistas y también se utilizó la observación y el registro de notas en las diferentes sesiones de grupo programadas. Así como con la intervención individual que se realizó de diferentes deportistas, para hacer la prueba piloto del programa, y que pidieron un acompañamiento después de los primeros estudios.

El marco general de la Tesis Doctoral ha sido el proyecto de I+D+i “La Evaluación Participativa de acciones comunitarias como metodología de aprendizaje para el empoderamiento individual y comunitario” (EDU2010-15122). De manera específica se estudia la actuación de los Técnicos Comunitarios que gestionan Planes de Desarrollo Comunitario de Cataluña como facilitadores de procesos de Evaluación Participativa de acciones comunitarias. La investigación se organiza a partir de dos objetivos generales: 1) describir un proceso de Evaluación Participativa de acciones comunitarias en un territorio específico; 2) identificar, describir y analizar las funciones y las estrategias socioeducativas que desarrollan los Técnicos Comunitarios para facilitar procesos de Evaluación Participativa de acciones comunitarias. El análisis teórico de la investigación se organiza en tres bloques temáticos: 1) la acción comunitaria como estrategia socioeducativa; 2) la Evaluación Participativa como estrategia socioeducativa en la acción comunitaria, y 3) los profesionales en el ámbito de la acción comunitaria y la Evaluación Participativa. Como resultado del análisis teórico se presenta una batería de dimensiones y evidencias para la Evaluación Participativa en la Acción Comunitaria (EPAC) que sirva como guía metodológica para aquellos Técnicos Comunitarios que deseen evaluar proyectos y actividades bajo enfoques de evaluación orientados a la participación. El desarrollo empírico de la investigación se desarrolla durante dieciséis meses de trabajo de campo. Se monitoriza el desarrollo de un proceso de Evaluación Participativa de acciones comunitarias en una ciudad del área metropolitana de Barcelona; España. Los resultados de la investigación demuestran que los evaluadores no son los únicos profesionales que facilitan procesos de evaluación orientados a la participación de las personas; y que en el ámbito del trabajo comunitario, los técnicos de las fundaciones y organizaciones sociales juegan un rol y unas funciones que facilitan y complementan la actuación de los evaluadores, como agentes conocedores de la historia y dinámicas de la comunidad en la que trabajan. Se concluye que los Técnicos Comunitarios, como implicados en procesos evaluadores con un perfil no-evaluador, despliegan un conjunto de estrategias socioeducativas de orden (1) organizacional, (2) relacional y (3) técnico que facilita el proceso de Evaluación Participativa, ya que son agentes comunitarios profesionales que apoyan a los evaluadores durante (a) la difusión inicial de la Evaluación Participativa en la comunidad; (b) la negociación de los significados de la evaluación en el Grupo Motor; (c) el seguimiento técnico de la evaluación; (d) el acompañamiento en las dinámicas de evaluación en el Grupo Motor, y (e) la difusión final de los resultados de la Evaluación Participativa al conjunto de la comunidad. / The general framework of Doctoral thesis is the research project “Participatory evaluation as a learning methodology to individual and community empowerment” (EDU2010-15122). In a specific manner, I studied the performance of Community Technicians that manage Community Development Plans as facilitators of Participatory Evaluation of community actions. Research is organized around two general objectives: 1) describe a Participatory Evaluation of community actions in a specific territory; 2) identify, describe and analyze the roles and the socio-educational strategies that apply Community Technicians in order to facilitate Participatory Evaluation of community actions. Theoretical analysis is organized in three thematic sections: 1) community action as socio-educational strategy; 2) Participatory Evaluation as a socio-educational strategy in community action; 3) the profile of technicians in community actions and the profile of evaluators in participatory approaches of evaluation. As a result of my theoretical analysis, I present a battery of indicators to use in Participatory Evaluation of Community Actions (PECA). This battery could be used as a methodological guide for technicians that evaluate projects and activities under the principles of participation-oriented evaluation approaches. Empirical research was developed during 16 months of fieldwork. I was monitoring a Participatory Evaluation of community actions in a city located in the metropolitan area of Barcelona; Spain. Results of research show that evaluators are not the only professionals that provide and facilitate participation-oriented evaluation approaches. In community work staff members of non-for-profit organizations and foundations complemented with their role the work of evaluators. Staff members know the history and the activities in each community where they have been working. My conclusion is that Community Technicians, as stakeholders with no-evaluative profile, spread a set of three kind of socio-educational strategies: 1) organizational; 2) relational; 3) technical that facilitates Participatory Evaluation process. Community Technicians work as community agents that support the functions of evaluators during (a) initial diffusion of Participatory Evaluation in the community; (b) initial negotiation of evaluation with Lead Group of Participatory Evaluation; (c) monitoring evaluation process; (d) help evaluators in evaluation’s dynamics within Lead Group of Participatory Evaluation, and (e) diffusion of Participatory Evaluation’s results in all community.

Els dèficits cognitius constitueixen una característica nuclear en els episodis psicótics de l'espectre esquizofrènic. La present tesi analitza els dèficits cognitius en pacients amb un primer episodi de psicosi de l'espectre esquizofrènic. A la vegada explora variables de personalitat i del neurodesenvolupament que poden influir en el rendimcnt cognitiu d'aquests pacients. Un altre punt que analitza la present investigació és el rendiment cognitiu dels familiars de primer grau (pares i germans) dels pacients que han presentat un primer episodi de psicosi de l'espectre esquizofrènic. Es realitza un estudi longitudinal, als tres anys del primer episodi, en pacients que presenten estabilitat clínica, per tal de valorar si s'observa millora en el rendiment cognitiu. Els resultals de la present investigació mostren un dèficit cognitiu generalitzat en els pacients amb un primer episodi psicòtic de l'espectre esquizofrènic. Es mantenen en el temps els dèficits en atenció, atenció sostinguda i funcions executives; però amb millora del rendiment cognitiu en el retest en memòria verbal. Els familiars de primer grau, pare, mare i germans, presenten un major dèficits cognitiu en atenció, atenció sostinguda i funcions executives; amb un millor rendiment cognitiu en el domini neurocognitiu de la memòria. / Cognitive deficits are a feature role in the spectrum of schizophrenic psychotic episodes.The goal of is thesis is examines the cognitive deficits in patients with a first episode of schizophrenic psychosis spectrum. Al the same time exploring the neurodevelopment and personality variables, that may influence cognitive performance in these patients.Another point is that this research examines the cognitive performance of first-degree relatives (parents and siblings), of patients with a first episode of psychosis in schizophrenic spectrum.Performing a longitudinal study, three years after the first episode, in patients with clinical stability, in order to assess whether observed improvements in cognitive performance.The results of this research show a generalized cognitive deficit in patients with a first psychotic episode schizophrenic spectrum. This impairment is maintained over time. Main deficits are in attention, sustained attention and executive functions; but with improved cognitive performance in verbal memory in the retest.The first-degree relatives, father, mother and brothers, have a higher cognitive impairment in attention, sustained attention and executive functions; with better cognitive performance on memory neurocognitive domain.

La investigació explora les pràctiques educatives en educació social. Tanmateix, transitar per les pràctiques educatives implica obrir-se a un món de gran complexitat. Per aquest motiu, la tesi està estructurada en tres parts que responen als tres eixos principals d'articulació tant del contingut com del procés d'investigació.La primera part "Obertura metodològica" està destinada a presentar el corpus principal que dóna sentit i forma a la tesi des del principi fins al final. El contingut versa entorn els dos grans pilars que han sostingut la recerca: les educadores i l'experiència investigadora.Cada un dels pilars provoca l'exposició més o menys explícita de les decisions metodològiques que he pres en el procés, sigui en el seu inici, sigui un cop iniciat el recorregut investigatiu. La centralitat de la metodologia no exclou la referència als aspectes epistemològics i ontològics de la investigació, ans al contrari. L'obertura metodològica em permet donar a conèixer des d'on, perquè i com investigo; quin sentit dono a la investigació, com l'he viscut i perquè ha pres, o ha anat prenent, la configuració resultant."Al nus de les pràctiques", la segona part, consta de tres capítols en els quals presento i aprofundeixo els tres elements fonamentals que conflueixen en el centre del tema d'investigació: els elements teleològics i axiològics de l'educació social; els sabers que sostenen i circulen en les pràctiques; i les dimensions simbòlica, institucional i formativa de les pràctiques educatives. Els eixos de les pràctiques (sentits i destins de l'ofici de l'educació social, els sabers que sostenen les pràctiques i les pràctiques educatives incardinades en els contextos simbòlics i físics de les institucions) estan articulats tenint en compte les diferents dimensions de cadascun sense deixar de banda les múltiples combinacions que es donen entre ells, posant en evidència els vectors que en tot moment els travessen: el poder, la pràctica de la conversa i la dimensió política i simbòlica.El propòsit de recollir els eixos principals de la investigació articulats al voltant de la conversa en els tres nivells de participació que té en la pràctica professional, els espais de formació inicial i l'experiència d'investigació educativa dóna cos a la tercera part titulada "La investigació transita en l'ofici". És en aquesta part on desenvolupo el que la recerca m'ha evidenciat com a transversal en les tres esferes de l'ofici (pràctica professional, docència universitària i formació inicial), això és, la naturalesa narrativa de l'educació. Les diferents narratives que trobem en les pràctiques educatives són recollides fonamentalment amb la pràctica de la lectura, l'escriptura i l'oralitat; i totes elles reflexionades al voltant de la pràctica de la conversa. L'art de la conversa i la seva dimensió simbòlica (i, per tant, la seva potència educadora) és l'eix de reflexió dels dos capítols finals.La complexitat del tema d'investigació, el caràcter narratiu de la mateixa, la naturalesa de les pràctiques educatives i la relació amb les educadores han obligat la recerca a cercar referents teòrics diversos i eclèctics que col·laboressin tant en la comprensió com en la interpretació de l'experiència -sempre corporeïtzada- educativa. La combinació de diferents perspectives i models metodològics, així com la inclusió com a referents teòrics tant d'autores i autors reconeguts com de persones anònimes amb qui s'ha viscut o es viuen les experiències educatives, fa que conclogui la tesi advertint que la conversa no pot ser imposada com a tècnica de recerca a aplicar sense més ni més, sinó que aquesta ha sorgit al llarg del procés d'investigació pel fet de partir de la convicció que el(s) mètode(s) de recerca ha de ser sensible a la pregunta que convoca la recerca i no al revés.La impossibilitat de dissociar epistemologia, ontologia i metodologia a l'hora de dur a terme investigacions educatives com la que es presenta transcendeix l'esfera de la recerca acadèmica i, per tant, la tesi mostra com en la pràctica educativa de moltes educadores i educadors socials, així com també en la pràctica docent que diversos professors i professores universitàries estenen en els espais de formació inicial de les educadores i mestres hi ha un espai d'agència conscient també del vincle de subjecció en la qual es mouen en el seu quotidià. El fet de sostenir el fil de sentit que cus la dimensió simbòlica de les pràctiques, els sabers professionals exposats -saber acompanyar, saber pensar i saber sostenir- i els diferents elements configuradors dels seus contextos institucionals porta la possibilitat d'emprendre unes altres pràctiques, igualment narratives, a les que anomeno 'pràctiques frontera'.La tesi acaba amb la voluntat de continuar en forma de conversa per a cadascú que la llegeixi, sigui qui sigui, i obrir d'aquesta manera una nova narració que l'estiri més enllà del punt on aquesta investigació ha arribat. / This research explores educational practices in the field of social education, a world whose enormous complexity requires open acknowledgement. With this in mind, the thesis is structured in three parts, each of which corresponds to one of the main axes that articulate both the content and the research process.The first part, "Methodological Overture", presents the main corpus that gives meaning and shape to the thesis from beginning to end. The content revolves around the two great pillars on which the research is based: women educators and the research experience.Each of these pillars requires the presentation, more or less explicitly, of the methodological decisions taken during the research process, whether at the very beginning or at some point further along the research path. The crucial role played by the methodology does not, however, preclude the possibility of referring to the epistemological and ontological aspects of the research; quite the contrary. This methodological openness enables me to make plain from where, why and how I conduct my research; what meaning I place on research, the way I have lived it and why it has taken, or has come to take, the form presented here.The second part, "Educational Practices: the Knotted Core", consists of three chapters which present and explore the key elements that lie at the heart of the research topic: the teleological and axiological aspects of social education; the forms of knowledge that sustain and inform educational practices; and their symbolic, institutional and formative dimensions. The axes that articulate these practices (the meanings and objectives of the craft of social education, the various forms of knowledge that sustain educational practices, and the reification of these practices in the symbolic and physical contexts of the institutions) are explored in terms of both their individual dimensions and their myriad possible combinations, and set against the vectors thatintersect with them: power, the practice of conversation, and the political and symbolic dimensions.The aim of bringing together the main axes of the research through conversation involving the three levels of participation (trainee, practitioner, and researcher), then, in turn, informs the third part, "Inquiry within the Craft". It is here that I make plain what my research has shown me to be transversal to all three spheres of social education (professional practice, university teaching and initial training), that is, the narrative nature of the educational process. The various types of narrative to be found in educational practices, written, read, and spoken, are all present in the practice of conversation. The final two chapters, then, revolve around reflections on the art of conversation and its symbolic dimension, and thus its educational potential.The complexity of the research topic, its narrative character, the nature of educational practices and my relationship with the participating women educators have all led me to search out diverse, and eclectic, theoretical points of reference that, when taken together, have aided my comprehension and interpretation of the (always embodied) educational experience. This combination of different methodological perspectives and models, and the inclusion as theoretical reference points of both well known authors and of people whose names will mean nothing to the reader, but with whom I have lived, or am living, educational experiences, lead me to conclude the thesis with a warning: conversation cannot simply be imposed as a research technique; rather it must be a result that has grown organically out of the research process as a whole, and one only made possible by the initial conviction that the research method(s) applied must be in consonance with the question that inspired the research, and not the other way round.The impossibility of dissociating epistemology, ontology and methodology in research such as that presented here is not limited to the sphere of academic investigation. Thus, this thesis shows that in the practice of many social educators, as well as in the teaching of university lecturers who train teachers and other educators, while they are conscious of the bond of subjection which shapes their everyday realities, there also remains a space of agency. In sustaining the thread of meaning that is spun out of the symbolic dimension of their practice, the professional knowledge they deploy - knowing how to accompany others, knowing how to think and knowing how to sustain that thought - and the different configurative elements of their institutional contexts all bring with them the possibility of developing new forms of practice, equally narrative, which I call 'frontier practices''.The thesis ends with the hope that it will serve to extend this conversation with whoever reads it, and open up the possibility of a new narration that will take it further forward, beyond the point that this research has reached.

L’agenda de nombroses reformes educatives dutes a terme arreu del món, les quals han convergit en el concepte-paraigües de la ‘nova gestió pública’, s’ha articulat al voltant de propostes per adreçar la gestió pública de l’educació cap a models basats en el mercat, com ara els quasi-mercats educatius o l’aliança pública-privada (PPP). Es tracta de propostes que combinen mecanismes de mercat amb sistemes més o menys intensos de control i de regulació pública. Aquestes reformes posen l’èmfasi en la reorganització administrativa del sistema públic d’educació per augmentar-ne l’eficiència, fomentant la participació de les famílies en l’elecció de centre i incentivant la competència entre els centres educatius. L’autoregulació i l’autonomia escolar esdevenen estratègies perquè els centres articulin una oferta diversificada que els permeti trobar una posició en el mercat, gestionin els seus propis recursos i puguin competir amb altres centres escolars, amb l’objectiu últim de respondre d’un mode eficient a les demandes específiques dels estudiants i de les seves famílies. L’autonomia esdevé doncs una peça clau per fomentar un millor encaix entre l’oferta i la demanda educativa. No obstant això, en un sistema en què la gestió dels processos està descentralitzada, es poden generar disfuncions derivades d’interessos divergents i d’una manca de coherència entre els objectius que persegueixen els agents escolars i les funcions delegades pel principal – autoritats educatives i famílies. Enfront de la pressió dels processos d’elecció escolar, els centres poden desviar-se de la seva missió principal quan utilitzen els marges d’autonomia per buscar estratègicament una posició en el mercat. Els centres poden fer un ús de la seva autonomia que els permeti atraure un perfil socialment homogeni d’alumnes, que a la vegada afavoreixi la gestió dels processos pedagògics i organitzatius interns. Aquestes desviacions es poden originar arrel de l’asimetria informativa inherent a la distància entre principal i agència, la qual esdevé un incentiu advers perquè els agents actuïn de forma oportunista amb un mínim risc de ser penalitzats. Un ús dels recursos que no persegueixi la maximització dels aprenentatges, o bé que la persegueixi encara que això suposi adoptar comportaments que vulnerin alguns dels principis distributius dels béns educatius bàsics, pot tenir conseqüències en termes de segregació escolar i, a la vegada, pot suposar una vulneració del principi d’igualtat d’oportunitats educatives. Aquesta investigació parteix d’un marc teòric que defineix l’autonomia escolar com una estratègia d’auto-posicionament en sistemes orientats al mercat que pot derivar en efectes no desitjats en matèria de segregació escolar i d’igualtat de oportunitats educatives. A través d’una anàlisi internacional realitzada amb les cinc edicions de l’estudi PISA de l’OCDE (2000-2012) s’estimen, mitjançant tècniques economètriques, els efectes de diferents dimensions de l’autonomia en la composició social dels centres i en l’eficàcia dels sistemes educatius, en funció de la seva configuració i del seu grau de disfunció. Concretament, es demostra empíricament que 1) els nivells de segregació escolar estan associats a uns majors marges d’autonomia, tant en l’admissió escolar com en la gestió dels processos (personal i oferta); 2) les pràctiques d’agrupació dels estudiants per nivells, les quals ofereixen condicions desiguals d’ensenyament i d’aprenentatge, estan associades amb nivells més alts d’autonomia en matèria pedagògica; aquesta probabilitat augmenta en la mesura que els centres concentren estudiants immigrants o amb un estatus social baix; i 3) les reformes d’autonomia escolar perjudiquen als resultats dels estudiants en països amb sistemes escolars orientats al mercat – competència entre centres i titularitat privada –, mentre que els afavoreix en països amb nivells menors de segregació escolar. / The agenda of numerous educational reforms around the world, which can be brought together under the umbrella concept of the ‘new public management’, has been articulated around proposals to direct public education towards market-based models such as quasi-markets in education or public-private partnerships. Such proposals combine market-based mechanisms with systems which are more or less publicly controlled or regulated. These reforms emphasize the administrative reorganization of the public education system to increase its efficiency, encouraging family participation in the choice of school and fostering competition between schools. As such, autonomy and self-regulation become a strategy for schools to articulate a diversified offer that allows them to position themselves in the market, to manage their own resources, and to compete with other schools, with the ultimate goal of efficiently responding to the specific demands of students and their families. School autonomy thus becomes key in education policy to promote a better fit between the educational offer and demand. However, in a system where school management is decentralised, deviations may arise from divergent interests and lack of consistency between the objectives pursued by the agents and the functions delegated by the principal – education authorities and families. Faced with the pressure of school choice, schools may move away from their primary mission when using the margins of autonomy to find a strategic position in the market. Schools can use these margins to attract a socially homogenous profile of students, which in turn may be seen as a way to facilitate the school internal management and organisation. Such deviations can occur due to the asymmetry of information inherent in the distance between principal and agency, becoming an adverse incentive for agents to act opportunistically with a minimal risk of being penalized. The use of resources which is in detriment to the objective of maximising learning, or that maybe marginally favours it but violates the distributive principles of educational goods, may have consequences in terms of school segregation and, in turn, could be considered a breach of the principle of equal educational opportunities. This research is based on a theoretical framework that defines school autonomy as a strategy of self-positioning in market-oriented systems, which can lead to undesirable effects in terms of school segregation and equal educational opportunities. Through cross-national analyses conducted with the five sequential OECD PISA studies (2000-2012), the effects of different dimensions of autonomy on school composition and the effectiveness of educational systems, depending on the configuration of education systems and the level of dysfunction, are estimated. We demonstrate empirically that: 1) school segregation is associated with greater margins of school autonomy, both in school admission and school management (staff and educational offer); 2) the within-school practice of grouping students by ability, which provides unequal conditions of teaching and learning, is associated with higher levels of autonomy in educational matters. This probability increases to the extent that schools concentrate immigrant students or those with low social status; and 3) school autonomy reforms seem to damage student outcomes in countries with market-oriented systems – competition between schools and private ownership – while favouring performance in countries with lower levels of school segregation.

La tesis analiza la relación ingresos-educación en México a través del cálculo de las tasas de rentabilidad de la educación con base en la información de la Encuesta Nacional de Ingreso-Gasto de los Hogares de 1994 y 1996. Para ello se utilizan diversos métodos (directo, función de ingreso minceriana y "elaborado") y formas funcionales (con años de educación o niveles educativos y controlando o no por horas trabajadas). Los resultados muestran la conveniencia de controlar por horas trabajadas, así como el mejor ajuste del método no restringido "elaborado". Entre los resultados concretos destacan la mayor tasa de rentabilidad de los estudios de preparatoria, y las mayores tasas de rentabilidad de los hombres en los niveles primario y universitario.Dado que la violación del supuesto de exogeneidad de la educación en una función de ingresos produce estimadores Mínimo Cuadrados Ordinarios inconsistentes, otro objetivo de la tesis consiste en presentar un conjunto de procedimientos, basados sobre todo en la aplicación de Variable Instrumentales, para estimar los rendimientos de la educación en México considerando que la escolaridad es endógena. El resultado general es que los rendimientos se incrementan notablemente, lo que puede estar caracterizando el rendimiento de grupos específicos de población con restricciones financieras y rendimiento de la inversión educativa superior a la media. Finalmente, se presenta un amplio conjunto de procedimientos para verificar la hipótesis de señalización en México como determinante de los salarios frente a la teoría del capital humano. La conclusión global es que, no obstante exista en el mercado laboral mexicano cierto nivel de señalización, la teoría del capital humano sigue siendo la base para la explicación de la determinación de los salarios y sus diferencias. / This thesis analyzes the relationship between income and education in Mexico by calculating the rates of return to education. The data used was obtained from the Household Budget Survey of 1994 and 1996. Varios methods (direct, a mincerian income function, and "elaborate" or internal rate of return) and formal functions (using years of education, and controlling or not for working hours) are used. The results show the usefulness of controlling for working hours, and that the best fit is obtained when using the non-restricted "elaborate" method. Some of the most important and specific results are the higher rate of return of high school studies, and the higher rates of return to schooling for men with primary and university studies. Because Ordinary Least Squares estimations of the returns to education may be inconsistent due to the endogeneity of the "schooling" variable, another aim of the thesis consists in use Instrumental Variables methods in order to control by endogeneity bias. The main result is that the group with financial restrictions obtained a very much higher average return of the investment in education than the rest of the groups of the population.Finally, in this thesis a set of procedures is employed to test the signalling hypothesis versus the human capital hypothesis, as the more adequate explanation of wages in Mexico. The general conclusion is that, despite a weak impact of signalling should be considered, the human capital theory explains the lion part of the wage differentials in Mexico.

Esta investigación es la evaluación de la experiencia prosocial de un grupo de diez docentes que accedieron a participar voluntariamente en un programa de optimización prosocial de ocho sesiones desarrollado con docentes de una escuela primaria pública, rural y costera, del estado de Yucatán, México; utilizando la técnica psicopedagógica del taller en el cual se incluyeron ejercicios experienciales como son los laboratorios personales encaminados a adquirir habilidades prosociales. La propuesta se plantea como un recurso que promueve el Desarrollo Humano a través de la conducta prosocial buscando mejorar las relaciones interpersonales y grupales, la comunicación, el servicio, la vida familiar, las labores profesionales y, por consecuencia, el desempeño profesional. Los objetivos planteados son: a) Describir el proceso de construcción de vida prosocial en los profesores de una escuela primaria del sistema público; b) Describir los procesos de desarrollo de las habilidades prosociales durante el Programa; c) Conocer, caracterizar y categorizar los cambios que autoperciben los profesores que participaron en el Programa sobre su práctica educativa. Debido a los propósitos, al diseño y a la aportación de este estudio, se presenta una investigación evaluativa que, ante la necesidad observada de implementar el enfoque humanista en el sistema educativo público mexicano, se diseñó el Programa enfocado a docentes, después se desarrolló el Programa; posteriormente, con la metodología de la Investigación Evaluativa, se recogieron datos apoyándose en el diseño de una matriz, se analizó el proceso y los resultados inmediatos con el fin de aportar insumos en la mejora del programa. Los datos manifiestan posibilidades de crecimiento personal y profesional, fortalecimiento de la autoestima, asertividad, adquisición de habilidades prosociales que potencian sus capacidades para establecer relaciones sociales enriquecedoras que animan y generan ambientes saludables promoviendo, así, el desarrollo humano. / This research is the evaluation of the prosocial experience of a group of ten teachers who agreed to participate voluntarily in a prosocial optimization program developed in eight sessions with teachers from a public, rural and coastal elementary school in the state of Yucatan, Mexico; using the pedagogical and psychological technique of workshop in which included experiential exercises like the personal laboratories aimed at acquiring prosocial skills. The proposal is intended as a resource that promotes human development through prosocial behavior seeking to improve interpersonal and group relationships, communication, service, family life, professional work and therefore, the professional performance. The objectives are: a) Describe the process of construction in prosocial life of the elementary school teachers in the public system; b) Describe the process of development of prosocial skills during the Program; c) Know and characterize and categorize the changes that participating teachers in the program perceive themselves on their educational practice. Because the purpose, design and the contribution of this study, an evaluative research is presented, observed the need to implement the humanistic approach in the Mexican public education system, was designed the Program for teachers, then developed the Program; after with the methodology of evaluation research, data were collected supported of a design matrix, the process and the immediate results were analyzed in order to provide inputs on program improvement. The data demonstrate possibilities for personal and professional growth, strengthening of self-esteem, assertiveness, acquisition of prosocial skills that enhance their ability to establish enriched social relations that encourage and generate healthy environments, promoting, that way, human development.

El objetivo del estudio era explorar y comprender los modelos de mujer con los que sintonizan dos grupos: "Estándar" (población general; estudiado mediante cuestionarios administrados a jóvenes en institutos y universidad), y, "Estudio" (jóvenes autodenominadas anoréxicas/bulímicas; estudiado mediante las imágenes y comentarios que publican en redes sociales online -Facebook-). También se ha recopilado información sobre los modelos femeninos que ofrecen los Mass Media. La interpretación de los resultados ha permitido analizar cómo los modelos de belleza propuestos por los Mass Media se relacionan con la autoimagen ideal de ambos grupos, y cómo afecta a los autodenominados colectivos de anorexia/bulimia. Se infiere que el alcance de estos modelos en la elaboración de imaginarios ideales es común en la población joven, pero, no en la específicamente relacionada con el constructo anorexia/bulimia. El diseño de investigación responde al paradigma cualitativo con enfoque interpretativo, y diseño etnográfico y de Investigación Basada en Imágenes (IBI). / The objective of the study was to explore and to understand woman's models with which tune two groups: "Standard" (general population; studied by questionnaires administered to young people at institutes and university), and, "Study" (self-styled anorexic/bulimic young women; studied by the images and comments that published on social networks online –Facebook-). It has also collected information concerning to female models offered by the Mass Media. The interpretation of the results has allowed us to analyze how the models of beauty proposed by Mass Media relate to the ideal self-image of both groups, and how it affects the self-styled collectives of anorexia/bulimia. It follows that the scope of these models in the elaboration of some imaginary ideals is common in young population, but, not in the specifically related to the construct anorexia/bulimia. The research design responds to the qualitative paradigm with interpretative approach, and ethnographic design and Image Based Research (IBR).

La tesi doctoral presenta dos estudis de cas de dos centres d’educació infantil i primària situats en dues zones diferenciades: el primer, en una zona rural de la província de Terol i, el segon, en un barri d’extraradi de la ciutat de Tarragona. Ambdues escoles estan constituïdes com a Comunitats d’Aprenentatge i apliquen actuacions educatives d’èxit, amb l’objectiu de millorar els seus resultats acadèmics i la cohesió social. En el marc de les societats informacionals, en les quals es requereixen habilitats i competències per a la selecció i el processament de la informació, aquesta tesi recull el desenvolupament que ambdós centres educatius fan de l’ús dialògic de les TIC i la participació de la comunitat amb la finalitat de conèixer quin impacte tenen en la millora dels aprenentatges, en la superació de desigualtats i en la transformació social. La investigació s’ha desenvolupat a través de la metodologia comunicativa d’investigació, un enfocament basat en les contribucions dels autors i autores de major rellevància a la comunitat científica internacional, eliminant el desnivell epistemològic entre les persones investigades i la persona investigadora. S’han desenvolupat un total de 42 tècniques per a la recollida de la informació, recollint la veu dels diversos col•lectius implicats a les escoles: famílies i altres membres de la comunitat, alumnat i professorat. Els resultats de la investigació ens mostren que la conjugació d’una educació de qualitat basada en la participació de la comunitat i l’aprenentatge dialògic, aplicat a través d’actuacions educatives d’èxit, i les Tecnologies de la Informació i la Comunicació esdevé un binomi clau en l’èxit educatiu i per a la superació de desigualtats educatives i socials en zones rurals i zones urbanes d’extraradi, afavorint i procurant la inclusió i la transformació social. / La tesis doctoral presenta dos estudios de caso de dos centros de educación infantil y primaria situados en dos zonas diferenciadas: el primero, en una zona rural de la provincia de Teruel y, el segundo, en un barrio de extrarradio de la ciudad de Tarragona. Ambas escuelas están constituidas como Comunidades de Aprendizaje y aplican actuaciones educativas de éxito, con el objetivo de mejorar sus resultados académicos y la cohesión social. En el marco de las sociedades informacionales, en las que se requieren habilidades y competencias para la selección y el procesamiento de la información, esta tesis recoge el desarrollo que ambos centros educativos hacen del uso de las TIC y la participación de la comunidad con el fin de conocer qué impacto tienen en la mejora de los aprendizaje, en la superación de desigualdades y en la transformación social. La investigación se ha desarrollado a través de la metodología comunicativa de investigación, un enfoque basado en las contribuciones de los autores y autoras de mayor relevancia en la comunidad científica internacional, eliminando el desnivel epistemológico entre las personas investigadas y la persona investigadora. Se han desarrollado un total de 42 técnicas para la recogida de la información, recogiendo la voz de los distintos colectivos implicados en las escuelas: familias y otros miembros de la comunidad, alumnado y profesorado. Los resultados de la investigación nos muestran que la conjugación de una educación de calidad basada en la participación de la comunidad y el aprendizaje dialógico, aplicado a través de actuaciones educativas de éxito, y las Tecnologías de la Información y la Comunicación constituye un binomio clave en el éxito educativo y para la superación de desigualdades educativas y sociales en zonas rurales y zonas urbanas de extrarradio, favoreciendo y promoviendo la transformación social. / The doctoral thesis presents two case studies of two pre-primary and primary school centres situated in two differentiated zones: the first, in a rural zone in the province of Teruel and, the second, in a neighbourhood of the suburban area of Tarragona. Both schools are organised as Learning Communities and apply successful educational actions, with the objective of improving their academic results and social cohesion. In the framework of information societies, in which skills and competencies are required for the selection of processing of information, this thesis compiles data on the development which both educational centres make of the dialogic use of Information and Communication Technologies and the participation of the community with the aim of understanding what impact they have in the improvement of learning, in the overcoming of inequalities and in social transformation. The investigation has developed via the communicative methodology of investigation, a perspective based on the contributions of authors of great reputation in the international scientific community, eliminating the epistemological disparity between the investigated and the investigator. In total, 42 techniques have been developed to gather information, compiling the voice of the various collectives involved in the schools: families and other members of the community, the student body and the teachers. The results of the investigation show us that the confluence of a quality education based on the participation of the community and dialogic learning, applied via successful educational actions, and Information and Communication Technologies become a binary pairing which is key to educational success and the overcoming of educational and social inequalities in rural and suburban zones, favouring and achieving inclusion and social transformation.

Esta investigación, inscrita en la línea del pensamiento del profesor, versa sobre la enseñanza de la lengua escrita y tiene como objetivo comprender la práctica de enseñanza en esta forma del lenguaje por parte de tres educadoras de los primeros grados de la Escuela Básica venezolana.Los principales interrogantes formulados para el estudio son:- ¿Qué dicen las educadoras respecto a la enseñanza y aprendizaje de la lengua escrita?- ¿Cómo enseñan las educadoras a leer y a escribir?- ¿Qué relación existe entre las declaraciones que las educadoras y sus prácticas?Bajo la metodología de investigación cualitativa, se realiza el estudio de caso descriptivo, empleando como instrumentos de recolección de información entrevistas semi-estructuradas, cuestionarios y observaciones de clase. Las informaciones recabadas han sido objeto de análisis para ser representas en mapas de discurso y en cuadros que sintetizan las creencias, concepciones y valoraciones, teorías prácticas y en uso de las educadoras.Finalmente, se aborda el estudio de los grandes enfoques pedagógicos que han influenciado educación venezolana desde la época de La Colonia hasta la actualidad (se ubican cuatro etapas en el proceso de enseñanza de la lengua escrita: la Escuela Tradicional, la Nueva Escuela, el enfoque Conductista y el enfoque Constructivista) y se hace una revisión documental de los estudios del pensamiento del profesor, tales informaciones se contrastan con los resultados de la investigación para alcanzar una comprensión más afinada y obtener las conclusiones del estudio.En cuanto al enfoque de la enseñanza, apuntaremos que el caso de nuestras maestras se repite una tendencia histórica que ha caracterizado la educación de nuestro país desde los inicios de la Nueva Escuela: en el aula tienen vida una o varias tendencias que distan mucho de lo que se supone debe estar imperando, según se pauta desde los movimientos de renovación o desde el Ministerio de Educación: las prácticas de la escuela tradicional y el enfoque conductista son predominantes en la enseñanza de la lengua escrita, y las creencias y valoraciones de las maestras alrededor de la lectura, la escritura, la enseñanza y el aprendizaje, se alejan de lo propuesto en el marco de los conocimientos que se tenían en el momento de la recopilación de la información.Respecto al estudio del pensamiento de los profesores, el hallazgo es que hay un alto nivel de correspondencia entre las creencias y las teorías explícitas y en uso de las educadoras; no ocurre lo mismo en cuanto a lo que podemos denominar como "declaraciones de principios"; en este sentido las educadoras señalan, por ejemplo, que rechazan el método silábico o que asumen una visión constructivista, pero demuestran lo contrario en el mismo discurso y en la práctica.Por otro lado, tenemos que hay una validación de los aprendizajes adquiridos empíricamente por encima de las consideraciones teóricas, puesto que la experiencia que cada educadora tuvo como aprendiz es, de algún modo, replicada en la práctica de enseñanza; en el mismo orden, tenemos la relevancia que dan a las declaraciones de las compañeras para validar el quehacer en el aula; también resalta la no inclusión de referentes teóricos o de aprendizajes adquiridos en la formación profesional básica o permanente.A partir los resultados obtenidos, se propone propiciar un proceso de formación que parta de la reflexión sobre las experiencias como aprendices y, a la luz de las valoraciones y contrastes teóricos y prácticos, "¿desaprender?" o generar formas alternativas de enseñanzas, si éstas fueran necesarias.