• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 227
  • 174
  • 30
  • 3
  • 1
  • 1
  • 1
  • Tagged with
  • 436
  • 361
  • 355
  • 345
  • 338
  • 338
  • 282
  • 150
  • 119
  • 100
  • 53
  • 41
  • 40
  • 39
  • 34
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
251

L'ensenyament i l'aprenentatge de la participació

Sant Obiols, Edda 15 April 2013 (has links)
Aquesta tesi té com a objectius definir el concepte de participació crítica, identificar i analitzar com s’ensenya i s’aprèn a participar i fer algunes propostes per millorar aquest ensenyament- aprenentatge. A partir de l’estudi del cas “Les Audiències Públiques als nois i les noies de Barcelona” (un programa municipal d’educació per la ciutadania), s’han aplicat els mètodes mixtes per recollir i analitzar dades provinents de 112 alumnes, 6 professors, 3 professors d’universitat i 2 tècnics educatius de l’ajuntament de Barcelona. Les dades es van recollir per mitjà d’entrevistes, qüestionaris i observacions i es van analitzar quantitativa, qualitativa i dialècticament. D’acord amb tots els col·lectius implicats, es pot ensenyar a participar críticament mitjançant la combinació d’activitats d’aprenentatge comunitari amb les discussions a l’aula sobre temes controvertits, especialment aquells vinculats a la política i al poder. Els resultats també indiquen que els programes d’educació per la ciutadania i les finalitats del professorat poden tenir un impacte en l’aprenentatge de participació que realitza l’alumnat / The aims of this dissertation are to identify and analyse the nature of critical participation education and also to make proposals for improving critical participation teaching and learning in Barcelona (Spain). Rather than focusing solely on questions of how electoral participation might be learned, this case study pushes further to also think critically about the meanings, the proposals and the limitations of critical participation education. In this case study, focus on a citizenship educational program placed in Barcelona, data collection was done with a sample composed of 112 students, 6 teachers, 2 educational local political authorities and 3 teachers’ educators by means of interviews, observations and questionnaires. Data analyses were done using mixed methodology based on pre-experimental, qualitative analysis and dialectical inquiry. The results suggest that critical participation can be taught and learned in classrooms through a combination of class discussions about controversial, political and power issues and community-learning activities. They also suggest that teachers’ understandings of educational aims and the design of citizenship programs can have an impact in students.
252

Los profesores de Geografía, la innovación de la enseñanza y su profesionalización: el lugar de los materiales curriculares

Zenobi, Viviana 08 October 2012 (has links)
pendent
253

Relatos digitales en educación

Londoño Monroy, Gloria 21 November 2013 (has links)
Esta tesis doctoral da cuenta de una investigación cualitativa cuyo foco general de interés es los Relatos Digitales –Digital Storytelling– en Educación, concretamente los de carácter amateur, multimedial, multimodal, no interactivo y, sobre todo, personal, cuando son desarrollados por distintos tipos de estudiantes en un marco de Educación Formal. Desde una visión interpretativa y participativa, especialmente, y combinando como métodos la Investigación basada en Diseño y el Estudio de Casos instrumental y múltiple, se identifican y resumen diez (10) propuestas metodológicas existentes para la creación de relatos digitales personales, y se describen y analizan diez (10) intervenciones planificadas y orientadas por la misma investigadora, o con su acompañamiento, desarrolladas en Cataluña (España) entre 2008 y 2012 con diversos tipos de educandos. De esa forma se cumplen los objetivos: el primero, describir y comprender: (a) las características del procedimiento de realización y de los productos resultantes, (b) las condiciones o las limitaciones de la aplicación en el contexto académico, (c) los posibles usos o aplicaciones didácticos, y (d) los beneficios pedagógicos que pueden ofrecer estos relatos, cuando se realizan como proyectos prácticos de aprendizaje; el segundo, diseñar, implementar y perfeccionar, con base en la teoría, las propuestas preexistentes, y lo ocurrido en las mismas prácticas desarrolladas durante la investigación, una metodología o estrategia didáctica que permita orientar su creación, así como sus posibles usos y aplicaciones, en procesos de enseñanza y de aprendizaje centrados en el alumnado. Esto último, por lo menos con aprendices o en contextos formativos similares a los de las prácticas analizadas. La investigación se fundamenta teórica y pedagógicamente en los postulados de las teorías educativas constructivistas y socioculturales, principalmente en lo que tiene relación con el Aprendizaje centrado en el Aprendiz –y con uno de los métodos que lo hacen posible, el Aprendizaje por Proyectos–, el Aprendizaje Situado, el Aprendizaje por la Acción o la Experiencia, y el planteamiento conocido por su nombre original, How People Learn (Cómo aprenden las personas). Asimismo, se fundamenta en el reconocimiento de: los conceptos Relato, Narración e Historia; las funciones, la importancia de los relatos para las personas y, de forma genérica, en la educación; las características comunes y diferenciales de los relatos digitales y analógicos; las particularidades y tipologías de los relatos digitales que están enfocados en las vivencias o en la visión de los autores; los proyectos o casos de aplicación de estos últimos en diversos ámbitos, y sus aportes y limitaciones cuando han sido realizados con propósitos educativos. Por su parte, el trabajo de campo del estudio está compuesto por cinco (5) intervenciones con 53 adolescentes, alumnos de Educación Secundaria Obligatoria (ESO), y por otras cinco (5) con 38 jóvenes y adultos, de licenciatura o máster, o docentes de ESO en proceso de formación –para un total de 91 educandos participantes–. Se describe el prototipo de la estrategia metodológica empleada en cada caso –el último corresponde a la propuesta metodológica que se deriva de la investigación–, se presentan los resultados y se discuten los hallazgos más relevantes, analizando cada práctica por separado, o estableciendo comparaciones entre unidades y subunidades de análisis similares, teniendo en cuenta la imposibilidad de contrastar algunos aspectos por las diferencias en el perfil de los participantes o por las condiciones en las que se desarrolló cada experiencia. El trabajo se realizó bajo la dirección del Dr. José Luis Rodríguez Illera, en el programa Multimèdia Educatiu del Departament de Teoria i Història de l'Educació, de la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona, con el apoyo de varias de sus dependencias: la Agrupació de Recerca en Ciències de l’Educació (ARCE) y su Oficina de Recerca, el Observatori de l’Educació Digital (OED) y el Grup de Recerca Ensenyament i Aprenentatge Virtual (GREAV). Igualmente, con la contribución de la Fundació Bosch i Gimpera, de la Fundació per a la Societat del Coneixement-Citilab, y del IES Esteve Terradas i Illa. Se pretende contribuir al conocimiento de la relación entre narrativa digital y educación y, a la vez, facilitar y potenciar el aprovechamiento en el aula tanto de la expresión, las vivencias y las visiones de las personas que aprenden, como de las posibilidades de multimedialidad y multimodalidad que se potencian con las Tecnologías de Información y Comunicación. / This doctoral thesis presents a qualitative investigation whereby general focus of interest is Digital Storytelling-in Education, more concretely of the amateur type, multimedia, multimodal, non-interactive and especially with personal character, when they are developed by different types of students, in a formal education framework. From an interpretive and participative vision, specially, and combining methods as the Investigation based on Design and the Study of Cases, ten (10) methodological existing proposals for the creation of digital personal stories have been presented, described and analyzed, and ten (10) interventions planned and orientated by the same investigator, or with her accompaniment like diverse types of pupils, in Cataluña (Spain), between 2008 and 2012, to fulfill the proposed aims. The first one, to describe and to understand: (a) the characteristics of the realization procedure and of the resulting products, (b) the conditions or limitations of the application in the academic context, (c) the possible uses or didactical applications and, (d) the pedagogical benefits that those stories may offer when they are carried out as practical learning projects. The second, to design, to implement and to improve, based in the theory, preexisting proposals, and what happened in the same practices that were developed during the investigation, a methodology or a didactical strategy that permits to orientate its creation, and also its possible uses and applications in teaching and learning processes that are focused in the alumni. The latest must be done at least with apprentices or in formative contexts that are similar to the analyzed practices. The investigation is based theoretically and pedagogically in the postulate of the educative theories: constructivists and socio-cultural, especially when they are related with the learning that is focused in the Apprentice - and with one of the methods that makes it possible which is the Learning by Projects, The Situated Learning, the Learning by the Action or the Experience, and the putting into execution known as How People Learn. Therefore, the investigation started from the recognition of the functions, the importance and uses of the stories on the life of the people and generically in the education; from the clarification between the concepts of Story, Narration and History; from the common characteristics and the differences of the digital and analogical stories; from the particularities and typologies of the digital stories that are focused in living experiences or in the vision of the authors; from the projects or cases of application on diverse contours and from the identified contributions and limitations when they have been realized with an educative purposes. Meanwhile, the fieldwork of the study has five (5) interventions with 53 adolescents from Obligatory Secondary Education, and has (5) more with 38 youths and adults from degree or master or teachers in a formative process. The applied methodological strategy prototype is described in each intervention, the results are presented, and the more relevant aspects are discussed analyzing each of the cases separately or establishing comparisons between the units and the sub-units from similar analysis, given the impossibility of contrasting some aspects due to the differences in the participants’ profile and by the conditions that each of the experiences was developed. This work was made under the direction of Dr. José Luis Rodríguez Illera, on the Educational Multimedia Program from the Theory and History Education Department and the Pedagogy Faculty at Barcelona University, with the support of the Association for Research in Education Sciences (ARCE), The Digital Education Observatory (OED), the Research Group Education and Virtual Learning (GREAV), The Bosch i Gimpera Foundation (FBG), Fundació per a la Societat del Coneixement-Citilab, and IES SEP Esteve Terradas i Illa school. The pretention is to contribute to the knowledge relation between digital narrative and education and at the same time to facilitate and to enhance in the classroom the use of the expression as well as living experiences and visions of the people that learn, also the possibilities of multimediality and multimodality that are potentiated with the Information and Communication Technologies. / Aquesta tesi doctoral dóna compte d’una recerca qualitativa, el focus d’interès general de la qual són els Relats Digitals –Digital Storytelling– en Educació, més concretament els de tipus amateur, multimedial, multimodal, no interactius i, sobretot, de caràcter personal, quan són desenvolupats per diferents tipus d'estudiants, en un marc d'Educació Formal. Des d'una visió interpretativa i participativa, especialment, i combinant com a mètodes la Recerca basada en Disseny i l'Estudi de Casos instrumental i múltiple, es presenten, descriuen i analitzen deu (10) propostes metodològiques existents per a la creació de relats digitals personals, i deu (10) intervencions planificades i orientades per la mateixa investigadora, o amb el seu acompanyament, amb diversos tipus d’educands, a Catalunya (Espanya), entre 2008 i 2012, per complir els objectius proposats: el primer, descriure i comprendre: (a) les característiques del procediment de realització i dels productes resultants, (b) les condicions o les limitacions de l'aplicació en el context acadèmic, (c) els possibles usos o aplicacions didàctiques, i (d) els beneficis pedagògics que poden oferir aquests relats, quan es realitzen com a projectes pràctics d'aprenentatge; el segon, dissenyar, implementar i perfeccionar, basant-se en la teoria, les propostes preexistents, i l'ocorregut en les mateixes pràctiques desenvolupades durant la recerca, una metodologia o estratègia didàctica que permeti orientar la seva creació, així com els seus possibles usos i aplicacions, en processos d'ensenyament i d'aprenentatge centrats en l'alumnat. Això últim, almenys amb aprenents o en contextos formatius similars als de les pràctiques analitzades. La recerca es fonamenta teòricament i pedagògica, en els postulats de les teories educatives constructivistes i socioculturals, especialment en allò que té relació amb l'Aprenentatge centrat en l'Aprenent –i amb un dels mètodes que ho fan possible, l'Aprenentatge per Projectes–, l'Aprenentatge Situat, l'Aprenentatge per l'Acció o l'Experiència, i el plantejament conegut pel seu nom original, How People Learn (Com aprenen les persones). Així mateix, parteix del reconeixement de les funcions, la importància i els usos dels relats en la vida de les persones i, de forma genèrica, en l'educació; de l'aclariment entre els conceptes Relat, Narració i Història; de les característiques comunes i diferencials dels relats digitals i analògics; de les particularitats i tipologies dels relats digitals que estan enfocats a les vivències o a la visió dels autors; dels projectes o casos d'aplicació en diversos àmbits, i de les aportacions i limitacions identificades, quan s'han realitzat amb propòsits educatius. Per la seva banda, el treball de camp de l'estudi està compost per cinc (5) intervencions amb 53 adolescents, alumnes d'Educació Secundària Obligatòria (ESO), i per cinc (5) altres amb 38 joves i adults, de llicenciatura o màster, o docents d'ESO en procés de formació–. Es descriu el prototip de l'estratègia metodològica empleada en cadascuna de les intervencions, es presenten els resultats, i es discuteix sobre les troballes més rellevants, analitzant cada cas per separat, o establint comparacions entre unitats i subunitats d'anàlisis similars, tenint en compte la impossibilitat de contrastar alguns aspectes per les diferències en el perfil dels participants o per les condicions en les quals es va desenvolupar cada experiència. Aquest treball es va realitzar sota la direcció del Dr. José Luis Rodríguez Illera, dins el programa Multimèdia Educatiu del Departament de Teoria i Història de l'Educació, de la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona, amb el suport de diverses de les seves dependències: l’Agrupació de Recerca en Ciències de l’Educació (ARCE), l’Observatori de l’Educació Digital (OED) i el Grup de Recerca Ensenyament i Aprenentatge Virtual (GREAV). Igualment, de la Fundació Bosch i Gimpera, de la Fundació per a la Societat del Coneixement-Citilab, i de l'IES SEP Esteve Terradas i Illa de Cornellà de Llobregat (Catalunya). Al document s'ofereixen, en aquest ordre: la introducció, el marc teòric i referencial, el plantejament de la recerca –formulació i justificació del problema–, el marc i el disseny metodològic, el resum de les principals propostes metodològiques existents per a la realització de RDP, la descripció del treball de camp –incloent el perfil dels participants, i l'estratègia didàctica prototip, dissenyada i aplicada en cada cas–, la presentació, l'anàlisi i la discussió de les troballes rellevants, les conclusions –entre les quals s'explica la proposta final– i alguns suggeriments per a futures indagacions, les referències bibliogràfiques, els annexos –materials empleats o derivats de l'estudi– i, finalment, els apèndixs –que pretenen facilitar la lectura i comprensió d'aquest text–. Es pretén contribuir al coneixement de la relació entre narrativa digital i educació i, alhora, facilitar i potenciar l'aprofitament a l'aula tant de l'expressió, les vivències i les visions de les persones que aprenen, així com de les possibilitats de multimedialidad i multimodalitat que es potencien amb les tecnologies de la informació i la comunicació.
254

La Gestión indirecta de las piscinas cubiertas en la administración pública local. Análisis comparativo de la oferta en Cataluña.

Monserrat Revillo, Susana 05 December 2006 (has links)
A la dècada dels setanta assistirem a la majoria dels països europeus a un creixement del sector públic com a conseqüència del desenvolupament de l’Estat de benestar. En els anys vuitanta es començà a qüestionar la dimensió i l’activitat del sector públic, com a conseqüència de la necessitat d’acomodar-se a les profundes transformacions de la societat. Això va dur a redefinir la prestació del conjunt dels serveis públics, entre ells l’activitat física i l’esport. El sistema esportiu espanyol ha evolucionat enormement en els últims anys. Des dels inicis de la transició democràtica espanyola l’esport va passar a ser atès pels poders públics. Després d’una primera fase basada en un fort desplegament d’equipaments esportius públics, es va arribar a la fi de la dècada dels noranta a una preocupació per l’eficàcia i l’eficiència de les organitzacions gestores. S’iniciava el procés de modernització a l’administració pública espanyola. La transformació de l’esport en un producte de consum, la diversificació de les pràctiques esportives, els canvis en els gustos i la evolució de la demanda d’activitat física han tingut un paper primordial en l’expansió d’una de les modalitats de privatització del sector públic: la gestió indirecta de serveis esportius. En el present treball es compara l’oferta (preus i programes) de les piscines cobertes municipals a Catalunya, segons es gestionin de manera directa o indirecta, així com la regulació de l’accés a la pràctica esportiva quan es subcontrata la gestió. S’han utilitzat instruments de recollida i d’anàlisi de dades quantitatives (anàlisi de la publicitat i qüestionari amb tractament estadístic a una mostra de 75 piscines) i qualitatius (anàlisi de contingut de 26 plecs de condicions). Els resultats obtinguts mostren que les piscines de gestió indirecta ofereixen preus significativament més cars i orienten l’oferta a un tipus de públic concret. Es fomenten aquelles modalitats d’accés que generen majors ingressos, entre les quals destaca la figura de l’abonat, les activitats gimnàstiques i els serveis complementaris orientats a la salut. L’oferta de les piscines cobertes municipals reprodueix les desigualtats en quan a edat i a classe social, i la gestió indirecta accentua aquestes diferències. Encara així, existeix una gran dispersió i variabilitat en el grup de piscines gestionades de manera indirecta. També s’observa que els Ajuntaments defineixen vagament les condicions que els adjudicataris han de seguir pel que fa a l’oferta de serveis. Es prioritza la regulació d’aspectes econòmics i d’eficiència del servei abans que l’exigència d’una oferta que atengui a la diversitat de la població. Les conclusions obtingudes poden ajudar a reflexionar als Ajuntaments sobre el paper a desenvolupar en la promoció l’esport quan és un tercer qui gestiona el servei públic; la responsabilitat municipal va més enllà de la titularitat del servei. / En la década de los setenta asistimos en la mayoría de los países europeos a un crecimiento del sector público como consecuencia del desarrollo del Estado de bienestar. En los años ochenta se empieza a cuestionar la dimensión y la actividad del sector público, derivado de una necesidad de acomodarse a las profundas transformaciones de la sociedad. Ello llevó a redefinir la prestación del conjunto de los servicios públicos, entre ellos la actividad física y el deporte. El sistema deportivo español ha evolucionado enormemente en los últimos años. Desde los inicios de la transición democrática española el deporte pasó a ser atendido por los poderes públicos. Tras una primera fase basada en un fuerte despliegue de equipamientos deportivos públicos, se llegó a finales de la década de los noventa a una preocupación por la eficacia y la eficiencia de las organizaciones gestoras. Se iniciaba el proceso de modernización en la Administración pública española. La transformación del deporte en un producto de consumo, la diversificación de las prácticas deportivas, los cambios en los gustos y la evolución de la demanda de actividad física han tenido un papel primordial en la expansión de una de las modalidades de privatización del sector público: la gestión indirecta de servicios deportivos. En el presente trabajo se compara la oferta (precios y programas) de las piscinas cubiertas municipales en Cataluña, según se gestionen de manera directa o indirecta, así como la regulación del acceso a la práctica deportiva cuando se subcontrata la gestión. Para ello, se han utilizado instrumentos de recogida y de análisis de datos cuantitativos (análisis de la publicidad y cuestionario con tratamiento estadístico en una muestra de 75 piscinas) y cualitativos (análisis de contenido de 26 pliegos de condiciones). Los resultados obtenidos muestran que las piscinas de gestión indirecta ofrecen precios significativamente más caros y orientan la oferta a un tipo de público concreto. Se fomentan aquellas modalidades de acceso que generan mayores ingresos, entre las que destaca la figura del abonado, las actividades gimnásticas y los servicios complementarios orientados a la salud. La oferta de las piscinas cubiertas municipales reproduce la desigualdad en cuanto a edad y a clase social, y la gestión indirecta acentúa estas diferencias. Aún así, señalamos que existe una gran dispersión y variabilidad en el grupo de piscinas gestionadas de manera indirecta. También se observa que los Ayuntamientos definen vagamente las condiciones que los adjudicatarios deben seguir con respecto a la oferta de servicios. Se prioriza la regulación de aspectos económicos y de eficiencia del servicio antes que la exigencia de una oferta que atienda a la diversidad de la población. Las conclusiones obtenidas pueden ayudar a reflexionar a los Ayuntamientos sobre el papel a desarrollar en la promoción el deporte cuando es un tercero el que gestiona el servicio público; la responsabilidad municipal va más allá de la titularidad del servicio. / During the 70s, the public sector rose sharply in most European countries as a consequence of the development of the welfare state. During the 80s, due to the significant changes in society, the dimension and activity of the public sector was questioned and the whole public services supplied, such as physical activity and sport, had to be redefined. The Spanish sport system has developed tremendously in recent years. At the beginning of the Spanish democratic transition, public authorities started to take charge of sport. The first stage, based on a large expansion of sport public facilities, led to constant worries about the efficiency and effectiveness of their managing organizations in the late 90s. The Spanish public administration was undergoing a process of modernization. Sport has become a consumer good, sport practices have diversified, taste in relation with it have changed and the demand of the physical activity has evolved. All these factors have played a key role in the spread of the indirect management of sport services, one of the methods of privatization of the public sector. I n this research, we have compared the supply (prices and programmes) of the local indoor swimming pools in Catalonia according to the way they are managed: direct or indirectly, and also the regulation to access the sport practices when management is subcontracted. For these, I have used different instruments of collection and testing of both quantitative data (analysis and surveys of the publicity and questionnaires of 75 swimming pools) and qualitative (analysis of the contents of 26 legal specifications). The results show that the swimming pools managed indirectly are significantly more expensive, and point their supply at a particular target. Moreover, they also boost the modalities of access which generate more revenue: membership, gymnastic activities and complementary health-related services stand out among others. The supply of the municipal indoor swimming pools reproduces the inequality as for age and to social class, and the indirect management accentuates these differences. Even though, we can state there is great dispersion and variability in the group of swimming pools managed indirectly. We have also noticed that local councils hardly define the conditions related to the supply of services for the bidders to be followed. They give priority to the control of economic aspects and the efficiency of the service itself rather than control the fact that supply takes into consideration the diversity of the population. The conclusions reached may help local councils to reflect on the role they should play when promoting sport in the case that a third party manages the public services. The responsibility of the local government is not limited to the holder of the service, but it has to go much further / Aux années soixante-dix on assiste dans la plupart des pays européens à une croissance du secteur public conséquence du développement de l’Etat du bien-être. Vers les années 80 on commence à questionner la dimension et l’activité du secteur public, dérivées du besoin de s’accommoder aux profondes transformations de la société. Cela comporta à redéfinir la prestation de l’ensemble des services publics, parmi lesquels l’activité physique et le sport. Le système sportif espagnol a évolué énormément aux dernières années. Dès le début de la transition démocratique espagnole le sport a passé à être assuré par les pouvoirs publics. Après une première phase basé en un fort déploiement d’équipements sportifs publics, on arrive à la fin de la décade des années quatre-vingt dix à une préoccupation par l’efficacité et l’efficience des démarcheurs. C’est ainsi que le procès de modernisation dans l’administration publique espagnole a commencé. La transformation du sport dans un produit de consommation, la diversification des pratiques sportives, les changements des goûts et l’évolution de la demande d’activité physique a eu un rôle essentiel dans l’expansion d’une des modalités de privatisation du secteur publique: la gestion indirecte des services sportifs. Dans ce travail on compare l’offre (prix et programmes) des piscines couvertes municipales en Catalogne, selon on traite de façon directe ou indirecte, ainsi comme la régulation de l’accès à la pratique sportive quand on sous-traite la gestion. Pour ceci, on a utilisé des instruments de ramassage et d’analyse de donnés quantitatifs (analyse de la publicité et questionnaire avec traitement statistique parmi une montre de 75 piscines) et qualitatifs (analyse du contenu de 26 plies de conditions). Les résultats obtenus nous montrent que les piscines de gestion indirecte offrent des prix significativement plus chers et elles orientent l’offre à un type de public concret. On fomente les modalités d’accès qui génèrent les plus grands revenus, parmi lesquelles on détache la figure de l’abonné, les activités gymnastiques et les services complémentaires orientés a la santé. L’offre des piscines couvertes municipales reproduit l'inégalité quant à l'âge et à la classe sociale, et la gestion indirecte accentue ces différences. Malgré tout, on signale qu’il existe une grande dispersion et variabilité dans le groupe de piscines démarchées de façon indirecte. On observe aussi que les Mairies définissent vaguement les conditions que les adjudicataires doivent suivre par rapport à l’offre de services. On priorise la régulation des aspects économiques et d’efficience du service avant que l’exigence d’une offre qui s’occupe de la diversité de la population. Les conclusions obtenues peuvent aider à réfléchir aux mairies sur le rôle à développer dans la promotion du sport quand c’est un troisième qui traite le service public; la responsabilité municipale va plus loin de la titularisation du service.
255

Ensenyar a escriure per aprendre a la universitat

Pardo Estruch, Marta 16 January 2015 (has links)
En aquesta recerca hem desenvolupat i avaluat una intervenció que es basa en l’ús de l’escriptura com una eina epistèmica que permet aprendre un contingut disciplinar gràcies al guiatge i la revisió col·laborativa del procés de composició. Per aconseguir aquest objectiu general hem dut a terme dos estudis. En l’estudi 1 es va adoptar un disseny quasi experimental amb l’objectiu d’analitzar i comparar les diferències observades entre el grup participant en la intervenció i el grup control en relació a: a) les exigències del text de posicionament, b) la qualitat organitzativa del text i, c) la qualitat final de l’aprenentatge del contingut disciplinar. En l’estudi 2 es va adoptar un disseny interpretatiu-correlacional en el qual vam: a) analitzar l’impacte diferencial dels processos de revisió col·laborativa en l’aprenentatge realitzat i la qualitat final del text; b) establir relacions entre els perfils de revisors i d’escriptors i la qualitat final del text i, c) analitzar el grau de satisfacció amb la intervenció. Els participants en la recerca han estat els estudiants de 3r curs de la Llicenciatura de Psicologia de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i l’Esport de Blanquerna (N=91). La intervenció es va realitzar en el curs 2009-2010 i estava dividida en dos blocs temàtics: característiques del text de posicionament i elaboració i revisió d’un text. En el seu conjunt, els resultats del primer estudi confirmen el potencial epistèmic de l’escriptura i destaquen la revisió col•laborativa com un mitjà útil per aprendre millor a escriure i com a mitjà per aprendre el contingut d’una disciplina. Els resultats del segon estudi mostren diferències alhora de regular el procés de composició, fet que ha permès establir l’existència de perfils, tant d’escriptors com de revisors, que evidencien diferents estratègies de composició i de revisió i, consegüentment, formes diverses d’encarar els processos de composició. A més, s’han identificat un seguit d’indicadors vinculats al rol dels revisors i escriptors que es poden considerar predictors de la qualitat final del text. A partir dels resultats, s‘ofereixen recomanacions per convertir l’escriptura en una eina epistèmica, i propostes per formar, tant el professorat com els estudiants, en l’ús d’aquesta eina i, més específicament, per ajudar-los a fer un ús eficaç de la revisió col·laborativa. / In this research we have developed and evaluated an intervention based on the use of writing as an epistemic tool that enables learning through guidance and collaborative review of the composition process. To achieve this overall objective, we performed two studies. In the first study we adopted a quasi-experimental design in order to analyze and compare the differences between the intervention group and the control group in relation to: a) the requirements of the positioning text, b) organizational quality of the text, and c) the final learning quality of disciplinary content. The second study adopted an interpretative-correlational design in which we: a) analyzed the impact of the different collaborative review processes on the final quality of the text; b)established a relationship between profiles of writers and reviewers and the final quality of the text, and c) analyzed the degree of satisfaction with the intervention. Participants in the research were students of the 3rd year of Psychology, from the Faculty of Psychology, Educational Science and Sport, Blanqucrna (N = 91). The intervention was conducted in 2009-2010 and was divided into two parts: features of the positioning text and composition and review of a text. The results of the first study confirm the epistemic potential of writing and highlight collaborative reviewing as a useful way to learn to write and as a means for learning the content of a discipline. The results of the second study show the differences that exist in the composition process. These differences allow us to establish the existence of profiles of both writers and reviewers, who demonstrate different composition and revision strategies and, consequently, different ways of dealing with the composition process. In addition, we have identified a number of indicators for the roles of reviewers and writers which can be considered predictive of the final quality of the text. From the results, we offer some recommendations for using writing as an epistemic tool, and proposals to train both teachers and students in the use of this tool and, more specifically, to help them to use collaborative reviewing effectively. / En esta investigación hemos desarrollado y evaluado una intervención que se basa en el uso de la escritura como una herramienta epistémica que permite aprender un contenido disciplinar gracias al guiado y la revisión colaborativa del proceso de composición. Para conseguir este objetivo general hemos llevado a cabo dos estudios. En el estudio 1 se adoptó un diseño cuasi experimental con el objetivo de analizar y comparar las diferencias observadas entre el grupo participante en la intervención y el grupo control en relación a: a) las exigencias del texto de posicionamiento, b) la calidad organizativa del texto y, c) la calidad final del aprendizaje del contenido disciplinar. En el estudio 2 se adoptó un diseño interpretativo-correlacional para: a) analizar el impacto diferencial de los procesos de revisión colaborativa en el aprendizaje realizado y la calidad final del texto; b) establecer relaciones entre los perfiles de revisores y de escritores y la calidad final del texto y, c) analizar el grado de satisfacción con la intervención. Los participantes en la investigación han sido los estudiantes de 3r curso de la Licenciatura de Psicología de la Facultad de Psicología, Ciencias de la Educación y el Deporte Blanquerna (N = 91). La intervención se realizó en el curso 2009-2010 y estaba dividida en dos bloques temáticos: características del texto de posicionamiento y elaboración y revisión de un texto. En su conjunto, los resultados del primer estudio confirman el potencial epistémico de la escritura y destacan la revisión colaborativa como un medio útil para aprender mejor a escribir y como un medio para aprender el contenido de una disciplina. Los resultados del segundo estudio muestran diferencias a la hora de regular el proceso de composición, lo que ha permitido establecer la existencia de perfiles, tanto de escritores como de revisores, que evidencian diferentes estrategias de composición y de revisión y, por consiguiente, formas diversas de encarar los procesos de composición. Además, se han identificado una serie de indicadores vinculados al rol de los revisores y escritores que se pueden considerar predictores de la calidad final del texto. A partir de los resultados, se ofrecen recomendaciones para convertir la escritura en una herramienta epistémica, y propuestas para formar, tanto el profesorado como los estudiantes, en el uso de esta herramienta y, más específicamente, para ayudarles a hacer un uso eficaz de la revisión colaborativa.
256

Contribucions pedagògiques de l'escola rural. La inclusió a les aules multigrau: un estudi de cas

Domingo Peñafiel, Laura 01 April 2014 (has links)
Amb el títol “Contribucions pedagògiques inclusives de l’escola rural. Un estudi de cas” aquesta tesi té com a principal objectiu aprofundir en els elements de l’escola rural i de les aules multigrau que poden promoure la inclusió. Concretament té la voluntat d'esbrinar les dimensions que caracteritzen les pràctiques educatives inclusives, així com els elements específics de l'escola rural i de les aultes multigrau. Paral•lelament també pretén explorar, descriure i analitzar el concepte “d’escola rural”, fugint de generalitzacions a partir de l’anàlisi de definicions mitjançant la història conceptual. El procés de recerca s'ha desenvolupat mitjançant un estudi de cas de caire etnogràfic a l'escola rural de Rellinars, des d'un enfocament construccionista. En la tesi doctoral s'exposa des de la fonamentació conceptual i teòrica de referència centrada en la inclusió i l'escola rural, fins al desenvolupament del propi estudi de cas, l'anàlisi així com també les principals conclusions obtingudes. / Titled "Contributions to inclusive pedagogies in rural schools. A case study” this dissertation's main aim is to elaborate on the elements of rural schooling and multi-grade classrooms that can promote inclusion. To this end, it intends to elaborate on the dimensions that characterize inclusive educational practices, as well as the elements that are specific to rural schools and multi-grade classrooms. In addition, it explores, describes and analyses the concept of "rural school", by reviewing the historical use of the term and thereby escaping generalizations. The research was had a social constructionist perspective and took the form of an ethnographic case study carried out in a rural school in Rellinars, Catalonia, Spain. The dissertation opens with a conceptual and theoretical framework for considering inclusion and rural schooling, then introduces the case study, followed by the analysis and a discussion of the main conclusions that were drawn from the research process.
257

Análisis y propuesta de intervención sobre la alineación entre el trabajo por competencias, la estrategia metodológica y el sistema de evaluación (Alineación C*M*E)

Moreno Oliver, Verónica 18 December 2014 (has links)
Este trabajo recoge un estudio de caso basado en el análisis descriptivo de la alineación entre competencias, metodología de enseñanza-aprendizaje y el sistema de evaluación (alineación C*M*E) en educación superior. Concretamente el estudio ha sido llevado tomando como objeto de estudio los grados de Ingeniería Informática, Ingeniería de Sistemas Audiovisuales e Ingeniería Telemática que se ofrecen en la Escuela Superior Politécnica de la Universtat Pompeu Fabra. Los objetivos generales de esta investigación son: a) Conocer prácticas y experiencias relacionadas con la alineación C*M*E planteadas en contextos nacionales e internaciones, b) Analizar y valorar las potencialidades de prácticas relacionadas con la alineación entre las competencias, la estrategia metodológica y el sistema de evaluación en el marco de la Escuela y c) Proponer acciones para la mejora de dicha alineación tanto a nivel de diseño como en el marco aplicativo a partir de las lecciones aprendidas durante el proceso de recopilación y análisis de información. Para el logro de éstos objetivos se diseñaron tres grandes fases que respondían a: en primer lugar, la documentación y revisión bibliográfica, en segundo lugar se desarrolló la fase centrada en el análisis de dispositivos –investigación evaluativa-, y por último, se llevó a cabo una tercera fase de la que se derivan las conclusiones y la propuesta de líneas de trabajo futuro. La primera fase (revisión bibliográfica) está centrada en la construcción y desarrollo del proceso de Bolonia en general y la implantación e impacto de dicho proceso en la Escuela objeto de estudio en particular, poniendo en ambos casos el acento en los elementos clave de este trabajo (C*M*E) y en su alineación. En la segunda fase, se llevo a cabo la tarea de naturaleza más investigativa, es decir, la recopilación de datos e informaciones requeridos mediante los dispositivos previamente diseñados para ello (cuestionario dirigido al profesorado de la Escuela, grupos de discusión para desarrollar con discentes y entrevistas diseñadas para ser llevadas a cabo con cargos especialmente implicados en innovación y calidad de la formación de la Escuela). En el marco de esta segunda fase cabe destacar tanto el análisis triangulado de la percepción de Alineación C*M*E de los agentes implicados en la formación de la Escuela (docentes, discentes y cargos implicados en innovación y calidad de la formación) que permitió contrastar, complementar y verificar aquellos elementos que repetidamente aparecían como fortalezas, debilidades, oportunidades y retos de alineación C*M*E, como la multidimensionalidad del estudio y análisis realizado que aludía al diseño competencial de la formación, a la dimensión aplicativa (metodología) y al sistema de evaluación. La tercera fase de la investigación responde a la reflexión de las fases previas, es decir, a posteriori del análisis, contraste y triangulación de los resultados obtenidos que, tal y como se presenta en el documento, evidencian una serie de elementos que responden a inquietudes y necesidades percibidas por los colectivos participantes en el proceso de formación en torno a la Alineación C*M*E, así como a elementos identificados por estos mismos colectivos como potencialmente facilitadores de dicho proceso de alineación en el contexto de la Escuela (i.e. formación docente, acciones de sensibilización, generación de recursos específicos, etc.). De esta tercera fase se desprende la propuesta de mejora que aglutina una serie de acciones en pro de la alineación y que implica y aplica tanto al diseño de formación (competencias), a la metodología de enseñanza-aprendizaje (metodología) como a la evaluación. Por último, se proponen una serie líneas de trabajo futuro basadas, fundamentalmente, en las conclusiones extraídas del trabajo realizado. / This PhD thesis presents a case study based on the descriptive analysis of the alignment processes between competencies, learning-teaching methodology, and assessment (Alignment C*M*E) in higher education. Specifically, the case study is focused on the degrees of the Polytechnic School at the Universitat Pompeu Fabra (ESUP). The general main objectives of this research are: a) Learn about the practices and experiences related to the C*M*E alignment carried out in both national and international contexts, b) Analyze and evaluate the potential of the experiences related to the C*M*E alignment gathered in the ESUP and, c) Propose measures to improve the alignment process considering not only the practical/application framework, but also the instructional design based on the learned lessons during the processes of collecting and analyzing data. To achieve the objectives defined in this PhD thesis, three different stages have been designed. The first one focused on the state-of- the-art (literature review). The second stage was concentrated on the data collection and analysis. Finally, the third and last stage was formed by the conclusions and future work proposals. In more detail, the literature review was focused on the existing work related to the construction and development of the Bologna process, in general, and on its implementation and impact in the ESUP, taking into special consideration the three key elements of that work and their alignment (competences, teaching-learning methodology, and assessment). The second stage was the one in which the most important research efforts were concentrated, i.e, it is where the design of research instruments for data collection were performed. These instruments consist in a questionnaire for teachers, a focus group with students, and interviews designed to be carried out with coordinators involved in the School’s training innovation and quality. It is important to highlight two characteristics of this stage: firstly, the contrast made with data related to the teachers’ and the students’ perception of C*M*E alignment, which allowed the mapping, verification, and complementation of those elements that commonly appear as strengths, weaknesses, opportunities, and challenges of C*M*E alignment; secondly, the multidimensional perspective of the study and the analysis made, i.e., the instructional design, the teaching-learning methodologies and the assessment system. The findings show several needs and some elements commonly perceived by the different participants (both teachers and students) as C*M*E alignment facilitators (such as training, generation of resources, etc.). Through these findings we arrived at the third stage of the research, which responds to the reflection of the previous phases, completed after the analysis, contrast and mapping of the results. As a final result of the study made, an action proposal centered on the improvement of C*M*E aligning processes at ESUP is presented. These actions involve instructional design, methodology, and assessment. Finally, some future work lines based on the work done are presented.
258

Educació científica en comunitat des d’un enfocament sociocultural L’hort escolar com a entorn d’aprenentatge per incloure les famílies

Amat i Vinyoles, Arnau 12 November 2014 (has links)
La tesi doctoral Educació científica en comunitat des d’un enfocament sociocultural. L’hort escolar com a entorn d’aprenentatge per incloure les famílies té la finalitat de descriure i interpretar el cas d’una petita escola d’infantil i primària, que durant quatre anys va estar desenvolupant un projecte a través de l’hort escolar per tal d’incloure familiars i veïnat. Per aquest motiu l’escola va organitzar unes activitats compartides centrades en fenòmens de l’hort des d’una perspectiva de ciència escolar, en què els familiars guiaven el procés d’aprenentatge de grups heterogenis. Des d’un enfocament sociocultural, la recerca concep l’escola com un punt de trobada de diverses comunitats. S’entén que el projecte compartit de l’hort escolar i l’activitat compartida són entorns d’aprenentatge que generen contextos d’activitat científica escolar. Per interpretar el fenomen d’estudi s’han utilitzat dos constructes teòrics. Per una banda, el constructe de la tensió que serveix per analitzar els canvis produïts en relació a la participació, al compartir coneixement i a la construcció de significat. Per l’altra, la idea de posició serveix per analitzar l’acció de les persones, a través de les responsabilitats que prenen en la interacció. La recerca s’ha dividit en tres preguntes diferents. La primera pregunta fa referència a les visions inicials que tenien familiars i professorat sobre la construcció del projecte compartit de l’hort escolar. S’ha fet un anàlisi del contingut de sis entrevistes: de tres mestres i de tres familiars. Els resultats mostren que mentre tots els actors comparteixen una mateixa finalitat en el projecte compartit, que és educar, hi ha diferents dimensions del projecte que no són compartides. També es mostra com cada actor s’ha de posicionar de manera diferent en la col·laboració. La segona pregunta fa referència a la descripció i a la interpretació de les tensions i posicions que van adoptar els actors de la comunitat, durant la construcció del projecte compartit de l’hort escolar. A través d’una aproximació etnogràfica es va realitzar una observació participant i unes entrevistes durant tota la col·laboració. Els resultats indiquen que les tensions que ha d’afrontar la comunitat no es distribueixen uniformement al llarg de les tres fases del projecte: primer, apareixen tensions relacionades amb la participació, i després tensions relacionades amb l’organització de la comunitat. Les tensions relacionades amb la construcció de significat hi han estat sempre presents. Mentre que els familiars es posicionen com a consultors, els mestres ho fan com a coordinadors, perquè són els que prenen més decisions. La tercera pregunta pretén descriure i interpretar, a través d’un anàlisi del discurs, com els familiars gestionen les tensions que apareixen en una activitat compartida en què s’investigava el millor tipus de sòl per a l’hort escolar. S’ha vist com els familiars són capaços de guiar la construcció de coneixement científic, però mostren algunes dificultats en la construcció d’explicacions. Els resultats mostren com els familiars tenen quatre maneres d’intervenir diferents: un familiar es pot posicionar com a coordinador o com a ajudant. A més a més, dins de cada una de les posicions es poden distingir dos estils d’intervenció: un d’autoritari i un de democràtic. A partir d’aquest resultats, es conclou que si es vol fer educació científica en comunitat és necessari identificar entorns d’aprenentatge que, com l’hort escolar, siguin reconeixibles i rellevants per tots els actors de la comunitat. A més a més, la creació de les activitats compartides, com a confluència de diverses comunitats, genera un conjunt de noves pràctiques híbrides. D’altra banda, fa evident que els familiars, amb l’ajuda corresponent, poden intervenir en l’activitat científica escolar. Finalment, es donen un seguit d’implicacions didàctiques per tal d’incloure els familiars a l’escola. / The main aim of the doctoral thesis Science education in community through a socio-cultural approach. The school food garden as a learning environment to engage families is to describe and to interpret the case of a small primary and kindergarten school, which developed a school food garden project in order to involve families and neighborhood. To achieve that goal, during four years the school organized monthly shared activities focusing on the food garden, from a school science based perspective. Families lead the learning processes of heterogeneous groups within these shared activities. From a socio-cultural approach, this research considers the school as a meeting point of different communities. The food garden shared project and shared activities are understood as learning environments which promote contexts for science learning. In order to analyze the phenomena, two theoretical constructs are used. On the one hand, the theoretical construct of tensions which is useful to analyze the changes related to participation, sharing knowledge and meaning making. On the other hand, the theoretical construct of position is useful to analyze the action of people, through the responsibilities that they take in the interaction. The research faces three different questions. The first question is related to the families and the teachers’ initial visions about the food garden shared project. A content analysis of three teachers’ and three families’ interviews were carried out. The results show that all of them shared the same motivation about the shared project: to educate. A part from that, every community actor should position in a different way in the collaboration. The second question is associated with the tensions and positions that different community actors play in the shared project building. From an ethnographical approach, a participant observation and different interviews were conducted during these four years. The results suggest that the tensions distribution was not uniform along the three phases of the project. Firstly, appeared tensions related to participation, and secondly appeared tensions related to community organization. The tensions related to meaning making were always present in the project. Teachers took a manager position in the collaboration, because they made the most important decisions, and families were positioned as a consultants. The third question aims to the description and interpretation about how parents manage the tensions in a shared activity, in which it was inquired about what was the best soil for the school food garden. The results indicate parents are able to guide the meaning making of students, but they have difficulties to guide the explanations building process. Moreover, the evidence suggest parents participate in the shared activities in four different ways, according to positioning and intervention styles. Parent can take two different positions: manager and helper. But for every position there are two different styles of intervention, an authoritarian style and a democratic style. This case study suggest that in order to promote science education in community is necessary to identify learning environments that are recognizable and relevant for different community actors. In addition, a shared project where different community actors creates new hybrid practices. A part from that, it is shown that families, with an appropriate help, can participate in the scientific education activity. Finally, the case study provides some guidelines to engage families through science education activities.
259

L’avaluació de les competències del psicomotricista en l’àmbit educatiu per millorar el seu desenvolupament professional

Forcadell Drago, Xavier 05 December 2014 (has links)
La disciplina de la psicomotricitat ha augmentat la seva presència dins l’àmbit educatiu, per la seva importància en l’afavoriment del desenvolupament integral de l’infant. La figura del mestre psicomotricista resulta fonamental, però requereix d’una tecnicitat, competències i formació específiques que fan que sigui complexa de portar a la pràctica. Aquest estudi pretén establir les competències que caracteritzen el perfil professional del psicomotricista en l’àmbit educatiu i concretar un sistema per avaluar-les S’ha utilitzat una metodologia qualitativa a partir d’una triangulació entre els mètodes de la Teoria Fonamentada i de la Investigació – Acció. I els resultats s’han obtingut mitjançant un mostreig teòric i estratègic dels destinataris d’aquest estudi, i una triangulació de dades, en les quals s’han fet servir instruments qualitatius i quantitatius. També s’han utilitzat fonts secundàries, com la revisió de literatura i documentació, i l’elaboració d’una bitàcola de camp i d’anàlisi. L’anàlisi de les dades ha seguit les directrius del disseny sistemàtic de la metodologia de la Teoria Fonamentada, la qual ha permès fer un procés de categorització que ha determinat les competències del psicomotricista en l’àmbit educatiu i ha concretat un sistema per avaluar-les amb la finalitat que pugui afavorir el seu desenvolupament professional. En ell es mostren les fases a seguir per implementar-lo, i s’inclou la proposta d’instrument d’avaluació dissenyat i una guia que defineix les diferents competències, categories i indicadors inclosos, per tal de facilitar-ne la seva aplicació. S’ha ressaltat que aquest sistema d’avaluació és obert i flexible, per tal que pugui ajustar-se a les característiques i intencions de la seva utilització. En la part final d’aquest estudi, s’han suggerit unes futures línies d’investigació amb la pretensió de comprovar la validesa de l’aplicació del sistema d’avaluació elaborat. Es proposa la realització d’una investigació sobre la seva utilització per part dels mestres psicomotricistes i es destaca que ja s’ha iniciat una recerca que té per objectiu analitzar quins són els factors clau de les metodologies docents i sistemes d’avaluació per facilitar l’adquisició de competències professionals referides a l’educació psicomotriu en la formació inicial dels mestres. Es conclou, animant als professionals de la psicomotricitat a unir esforços per aconseguir que aquesta professió estigui reconeguda i tingui una major presència en l’àmbit acadèmic i científic. / The psychomotricity discipline has increased its presence in education sphere for its important in the comprehensive development of children. The psychomotrician teacher has got a key role but it requires technicality, competences and specific training which make it complex to implement. This research aims to establish the competences that define the professional profile of the psychomotrician in education sphere and it also defines a system to assess them. A qualitative methodology has been used based on a triangulation between the methods of Grounded Theory and Action Research. And the results have been obtained using a theoretical and strategic sampling of the addressees of this study, and a triangulation of data which has use qualitative and quantitative instruments. Secondary sources have also been used, such as literature review, documentation and the preparation of the field and analysis logbook. The data analysis has followed the guidelines of systematic design of the methodology of the Grounded Theory which has enabled a categorization process which has determined the psychomotrician competences in education sphere and has specified a system to assessment them in order that it may promote his professional development. It shows the steps to follow to implement it (planning, development, verification and meta-evaluation), and it includes the proposal of the assessment instrument designed and a guide which defines all the competences, categories and indicators included, in order to help its implementation. It has been noticed that this assessment system is open and flexible to be adjust to characteristics and intentions of its application. At the end of this research, some future research guidelines have been proposed with the aim of checking the validity of the application of the developed assessment system. A research about its use by psychomotrician teachers has been proposed. And it is highlighted that a research has already started to analyze which are the key factors in teaching methodologies and assessment system to help in the acquisition of professional competences related to psychomotor education in early teacher training. The research ends up encouraging the psychomotricity professionals to join efforts to achieve this professional recognition and have a greater presence in the academic and scientific fields.
260

Examining the barriers to inclusive education for students with special educational needs. A case study of two primary schools in Mainland China

Tan, Qinyi 12 December 2014 (has links)
El propósito del estudio fue explorar las barreras para la inclusión de los alumnos con necesidades educativas especiales en dos escuelas de educación primaria en el contexto sociocultural de China, a través del índice de Inclusión en cinco dimensiones que incluyen las actitudes y valores, la gestión y tamaño del aula, la administración escolar y la colaboración, la formación de profesores y el entorno físico. Con el fin de conocer las necesidades educativas especiales en el proceso de inclusión en las aulas regulares, este estudio intentó aplicar instrumentos como el cuestionario (índice de Inclusión), entrevistas, grupos de discusión y documentos para recoger los datos en las escuelas de educación primaria a través de un estudio de caso. Los datos recogidos provienen de dos escuelas de educación primaria donde maestros, padres, estudiantes y directores de escuela participaron en este estudio. Se encontró que había varios obstáculos en escuelas, especialmente en actitudes, valores y formación de profesores a través de triangulación de los datos. Además, el tamaño de la clase era demasiado grande, y las comunidades locales y las familias participaban poco en las actividades escolares y en el proceso de inclusión. En conclusión, la educación inclusiva es un proceso, China está experimentando la primera etapa, donde debe mejorarse las actitudes y valores, manejo del aula y su tamaño, administración escolar y colaboración, formación de profesores, y entono físico en China. / The purpose of the study was to explore the barriers to inclusion of students with special educational needs in two regular primary schools within the Chinese socio-cultural context through the Index for Inclusion in five dimensions, including attitudes and values, classroom management and class size, school leadership and collaboration, teacher education, and physical environment. In order to meet the special educational needs in the process of inclusion in regular classrooms, it attempted to implement the instruments of questionnaires (Index for Inclusion), interviews, focus group discussions and documents to collect the data in the primary schools through a case study. Data was gathered from two primary schools, and teachers, parents, students and school principle participated in the study. It found that there were several barriers in the schools, especially the attitudes and values, and teacher education through methodological triangulation. Besides, the class size was large, and local communities and families were seldom participated in the school activities in the process of inclusion. In conclusion, inclusive education is a process, China was experiencing the primary stage, attitudes and values, classroom management and class size, school leadership and collaboration, teacher education, and physical environment should be improved in mainland China.

Page generated in 0.0371 seconds