Els adolescents que viuen en Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE) formen part d’una població que es troba clarament en situació de desprotecció i risc social greu a causa de les circumstàncies personals i sòciofamiliars per les quals travessen. Les dades referides al desenvolupament acadèmic d’aquests joves són força decebedores, evidenciant un problema de dimensió significativa, ja que la manca d’unes competències bàsiques, i en molt casos, el fet de no haver assolit el títol de l’ESO, els dificultarà la possibilitat de continuar estudiant, l’accés a una ocupació i possiblement l’exercici de la ciutadania activa. A partir de les breus consideracions anteriors, que permeten delimitar el problema d’investigació, establim aquesta recerca amb la finalitat d’analitzar en profunditat el perfil dels adolescents tutelats i residents en CRAE, indagant en els factors (personals, sociofamiliars i educatius) que influeixen en el desenvolupament acadèmic i, a més, prenent com a referència el grau de domini de les seves competències bàsiques. Un cop identificats els factors, la finalitat que se’n deriva fa referència a l’elaboració d’un model d’intervenció socioeducativa per als CRAE que permeti actuar no tan sols sobre l’adolescent, sinó que a més incideixi en l’institut o centre de formació, la família i sobre el mateix centre residencial, per així augmentar el rendiment acadèmic dels adolescents. En conseqüència, s’estableix un marc teòric de referència sobre la base de tres pilars fonamentals reflectits a partir de tres capítols: els Centres Residencials d’Acció Educativa, en què s’analitza el funcionament d’aquests recursos residencials i es profunditza en el perfil i les necessitats dels adolescents atesos. En aquest capítol s’emfatitza també en la intervenció socioeducativa en els CRAE, fent referència als Projectes Educatius Individuals (PEI) i els principis metodològics que se’n deriven. El segon capítol està centrat en els factors condicionants dels processos d’ensenyament-aprenentatge, a partir de la delimitació conceptual del fracàs escolar i des del punt de vista que aquest és un constructe polièdric que es conforma a partir de la interrelació de diferents factors que no fan referència en exclusiva als joves, sinó que, a més, influeixen el sistema sociofamiliar, el centre educatiu i el CRAE on resideixen. El tercer capítol s’emmarca en el paper de les competències en els processos d’ensenyament-aprenentatge. És fonamental posar de rellevància l’abordatge dels processos d’ensenyament sota el paraigua de l’aprenentatge basat en competències per garantir, en la mesura del possible, que aquests joves adquireixen els aprenentatges necessaris per desenvolupar-se de la forma més eficient possible en la seva quotidianitat. En nombroses ocasions, els CRAE tenen l’evidència de les veritables dificultats dels joves per resoldre situacions de la vida quotidiana, posant de manifest una excessiva dependència de l’equip educatiu del centre. Per aquest motiu en aquesta Tesi Doctoral es presenta i fonamenta un model d’ensenyament-aprenentatge basat en la gestió per competències, vinculat al Projecte Educatiu Individual al qual fèiem referència anteriorment. A continuació establim el marc aplicat d’aquesta Tesi Doctoral començant per la seva fonamentació, basada en una metodologia bimodal (utilitza de forma complementària un procediment metodològic quantitatiu i qualitatiu), seguidament es defineixen les variables a estudiar, la població i la mostra, a més de la descripció i fonamentació de la tipologia d’instruments que s’utilitzen: qüestionaris, entrevistes i anàlisi documental. Els resultats obtinguts, a partir de l’anàlisi qualitativa i quantitativa, la utilització d’una estadística descriptiva i inferencial, així com el tractament de dades qualitatives, ens permeten concloure que són nombrosos i diversos els condicionants que incideixen en el desenvolupament acadèmic dels joves tutelats. Les conclusions més significatives fan referència a: • La importància de l’estabilitat de l’estat emocional i relacional. • L’estabilitat familiar. • Les expectatives que els tutors/res i el professorat dipositen en els adolescents són menors que la que mostren els propis joves. • El desenvolupament d’uns hàbits d’estudi facilita un augment del rendiment acadèmic. • La manca de concentració i atenció mostrades en el desenvolupament de les tasques acadèmiques és evident en una part significativa d’adolescents que han participat en la recerca. • La competència Social i ciutadana, Aprendre a aprendre i Autonomia i iniciativa, a més de la dimensió en Resolució de problemes s’erigeixen com a preponderant en relació al grau de domini de les competències bàsiques. • Els joves s’autoperceben amb un domini més elevat de competències bàsiques que el percebut pels seus tutors/res als CRAE i els seus professors/res als instituts o centres de formació. • Els joves mostren unes expectatives més elevades en el nivell d’estudis a assolir que els que manifesten els seus tutors/res als CRAE. • Existeix la necessitat de donar a conèixer als instituts i centres de formació què és un CRAE, quina finalitat té, quins professionals atenen als joves, i quin suport poden oferir en relació a la tasca educativa conjunta. Posteriorment, es planteja un model d’intervenció socioeducativa fonamentat en quatre eixos d’actuació (adolescent, CRAE, família i institut o centre de formació), amb la finalitat d’augmentar el rendiment acadèmic dels joves. Per acabar, s’expliciten les limitacions i les noves línies d’investigació que se’n deriven de la recerca. / The adolescents who live in Welfare Residential Centres (CRAE) are part of a vulnerable population who experience defencelessness and social risk as a consequence of their personal and social/family circumstances. The data related to their academic development are quite disappointing showing a significative problem. The lack of basic competences, and in many cases, to not have achieved the Secondary School Diplome, hinder the possibility to keep studying, the access to an occupation and, probably, even the opportunity to exercise an active citizenship. Base on the previous considerations, which allow us to delimitated our research question, we plan this study with the ultimate purpose to deeply analyze the guarded adolescents in CRAEs, enquiring into the factors (personal, social/family and educative) that influence in their academic progress taking as a reference their basic competences level. Once those factors are identified, the study aims to draw up a socioeducative intervention model to implement within CRAEs, allowing not only a work with the adolescent, but also with school, educational centre, family and the residential centre itself, providing an academic achievement increase. As a consequence, it is offered a theoretical frame based on the three pillars expanded on three chapters. The first one called Child Residential Centres, analyzes the operating mode of those residential placements and goes in depth the profile and needs of the fostered adolescents. In this chapter is also analyzed the educative intervention at CRAEs, specially concerning the Individual Educational Project (PEI) and their methodological principles. The second chapter deals with the conditioning factors of the teaching-learning process, taking as a reference the concept of academic failure and stating that concept as a multidimensional construction based on the interface of different factors which are not only related to the adolescents but also to the family, educative system and the residential centre where they live. The third chapter presents the role of the competences in the teaching-learning process. The important thing is to set out this process as a competence-based learning program, so it is possible to guarantee the needed skills to these teenagers and facilitating their self development in their daily life. It is usual to observe from CRAEs, as a witness, how the adolescents have often troubles to solve quotidian situations making clear the high dependency with the educational team. That is the reason why this PhD study presents and lays the foundation of a teaching-learning model to achieve competencies related to the early named Individual Educational Project (PEI). Set forth below is the framework used for this PhD. Starting with its foundation, based on a bimodal methodology, that means the use of complementary quantitative and qualitative procedures, then variables, population and sample are defined. Description and foundation of instrumental typology are described as well: surveys, interviews and documentary analysis. The results, based on qualitative and quantitative analysis, using a descriptive and inferential statistics, as well as qualitative data processing, allow us to conclude that there are many and various factors that affect the academic development of young mentored youngsters. The most significant conclusions refer to: • The importance of the stability of emotional and relational state. • The family stability. • Tutors/teachers expectations are lower than those showed by youngsters. • Develop study habits facilitates an increase of educational achievement. • Lack of concentration and attention shown in the development of academic work is evident in a significant proportion of adolescents participating in the research. • Social and civic, Learning to learn and Autonomy and initiative competence, as well as the dimension Conflict Resolution set as dominant in relation to the degree of mastery of basic skills. • Young people perceive themselves with a higher mastery of basic skills that perceived by their tutors to CRAE and their teachers at Secondary School or Training Centres. • Young people show higher expectations on their studies level goal that those show by their tutors at CRAE. • There is a need to inform Secondary School and Training Centres what a CRAE is, its purpose, the kind of professionals working there and what CRAEs can offer in relation to a complete educational work. Afterwards, a socio-educational intervention model is presented based on four areas of action: teenagers, CRAE, family and Secondary School or Training Centre, in order to increase the academic achievement of young people. Finally, limitations and new research lines from the research are described.

L’objectiu es categoritzar la qualitat investigadora en Espanya dels professors universitaris en Ciències de l’Esport. La mostra està representada per 1469 professors. El nombre d’articles en Web of Science (WoS) i l’índex H foren utilitzats com a principals indicadors de la qualitat. En tots els índexs bibliomètrics es van observar diferències significatives entre universitats tant en Grau com en Postgrau. Aquestes diferències van estar associades a professors molt concrets que són els responsables de la majoria de les publicacions. Per a totes dues àrees es va evidenciar en els darrers anys un increment exponencial de registres en WoS. Els nostres resultats mostren que la majoria del professorat de EF i de DEC no realitza cap funció investigadora de qualitat, i aquells que la realitzen evidencien índexs bibliomètrics molt deficients. Aquestes dades són clarificadores de la necessitat d’establir mesures que fomentin la qualitat investigadora d’aquestes àrees així com de replantejar les funcions docents i/o investigadores dels professors. Els índex bibliomètrics mostrats per a grups específics (funcionaris amb al menys un sexenni i comissions d’acreditació del professorat funcionari) han de servir de referència per a les diverses agències d’avaluació. / El objetivo es categorizar la calidad investigadora en España de los profesores universitarios en Ciencias del Deporte. La muestra está representada por 1469 profesores. El número de artículos en Web of Science (WoS) y el índice H fueron utilizados como principales indicadores de calidad. . En todos los índices bibliométricos se observaron diferencias significativas entre universidades tanto en Grado como en Posgrado. Estas diferencias estuvieron asociadas a profesores muy concretos que son los responsables de la mayoría de las publicaciones. Para ambas áreas se evidenció en los últimos años un incremento exponencial de registros en WoS. Nuestros resultados muestran que la mayoría del profesorado de EF y de DEC no realiza ninguna función investigadora de calidad, y aquellos que la realizan evidencian índices bibliométricos muy deficientes. Estos datos son clarificadores de la necesidad de establecer medidas que fomenten la calidad investigadora de estas áreas así como de replantear las funciones docentes y/o investigadoras de los profesores. Los índices bibliométricos mostrados para grupos específicos (funcionarios con al menos un sexenio y comisiones de acreditación del profesorado funcionario) deben servir de referencia para las distintas agencias de evaluación. / The aim is to categorize the research quality of Spanish university professors of Sport Sciences. The sample is represented by 1469 teachers. The number of papers on Web of Science (WoS) and the index H were used as the main indicators of quality. In all bibliometric indices significant differences existed between universities both at degree and postgraduate level. These differences were associated with very specific teachers who are responsible for the majority of publications. For both areas an exponential increase in WoS records was achieved during the last few years. Our results show that most teachers of PE and DEC don’t implement any research with quality and the ones who do it, show really poor bibliometric indices. This fact makes clear the need to promote actions that increase the research quality in these areas and also to rethink of functions of researching and teaching of professors. Bibliometric indices shown for specific groups (civil servants with at least a six-year accreditation committees and faculty staff) should serve as a reference for the various rating agencies.

“Els Infants d’Origen Immigrat i l’Escola Infantil a Catalunya” és el títol de la tesi doctoral presentada que deriva d’una investigació iniciada juntament amb el grup de recerca GRADASEL (Grup de Recerca d’Atenció a la Diversitat: Aspectes Socioculturals, Emocionals i Lingüístics”) de la Universitat Autònoma de Barcelona, tot seguint la línia d’investigació de l’antropòleg Nord-americà Joseph Tobin centrada en l’acollida d’alumnat immigrat a l’escola infantil des d’una perspectiva transcultural. Els objectius de la recerca desenvolupada a Catalunya se centren a detectar quina és la percepció que tenen els mestres de l’escola infantil respecte de l’alumnat d’origen immigrat, així com les necessitats que es desprenen del seu discurs. L’enfocament metodològic abordat en la recerca pretén escoltar la veu dels diferents agents implicats en l’acció educativa de l’escola infantil a partir del que Tobin anomena “Video-cued Multivocal Ethnography”. Aquest mètode de fonamentació etnogràfica es basa en l’anàlisi del discurs de grups de discussió (focus groups) a partir dels comentaris i observacions que fan els participants en veure uns vídeos etnogràfics que mostren el que seria un dia habitual a l’escola. D’acord amb els principis metodològics, el vídeo etnogràfic es converteix en una eina protectiva per a estimular la reflexió sobre la pràctica educativa tot provocant que emergeixi un discurs espontani entre els agents educatius que posi de manifest els seus valors personals i educatius. L’anàlisi del discurs ha donat lloc a l’organització dels resultats en quatre blocs: - Aproximació al marc educatiu de l’etapa Infantil: la recerca s’inicia amb l‘anàlisi del context educatiu de l’etapa infantil de manera genèrica, tot entenent que aquest determina el marc en el qual es valora l’educació de l’alumnat d’origen immigrat. De l’anàlisi es desprèn un discurs que posa l’accent sobre la tendència escolaritzadora de l’etapa infantil i un neguit pels continguts d’aprenentatge cognitiu, en especial vers la lectura i l’escriptura. - L’etapa infantil i l’alumnat d’origen immigrat: les percepcions dels mestres mostren com la diversitat cultural es considera part inherent a la diversitat de l’alumnat, ignorant les especificitats derivades del contacte entre cultures o la influència dels valors i estereotips socials en el desenvolupament de la identitat. Tot i que en l’etapa infantil les valoracions són afectuoses vers aquest tipus d’alumnat, la percepció varia en funció de la quantitat acollida. S’evidencia que preval una percepció multicultural de l’educació i no tant intercultural. - La relació Escola – Família: es fa palesa una distància entre l’escola i la família, considerant-se ambdós com a àmbits educatius separats, on la manca de comunicació i de relació genera tensió i exigències mútues, especialment en centres de tendència més escolaritzadora. Aquesta distància s’agreuja en el cas de famílies d’origen immigrat, alimentant o mantenint estereotips quan n’hi ha. Això no obstant, també es constaten iniciatives d’acostament significatives. - Llengua i Aprenentatge: es reconeix la importància de vetllar per una adquisició natural de la llengua vehicular i s’empren mesures diverses i flexibles per a estimular-ne l’aprenentatge en els estadis inicials, però es deixa d’estimular un cop s’adquireix una competència conversacional bàsica. Es constata també una clara preocupació per la llengua catalana, especialment davant l’ús estès del castellà en els entorns socials. Les llengües d’origen dels alumnes no es fan presents a l’escola, desaprofitant el seu potencial educatiu de cara al foment de la competència plurilingüe. / "Children of Immigrant Origins and Early Childhood Education in Catalonia" is the title of the doctoral thesis presented stemming from an investigation initiated together with the GRADASEL research group (Research Group for Attention to Diversity: Socio-cultural, Emotional and Linguistic Aspects") of the Universitat Autònoma de Barcelona, following American anthropologist Joseph Tobin’s research line focusing on the reception of immigrant students in ECE from a cross-cultural perspective. The objectives of the research carried out in Catalonia focus on detecting ECE teacher perceptions regarding children of immigrant origins, as well as the needs that emerge from their discourse. The methodological approach addressed in the research aims to listen to the voices of the ECE teachers throughout Tobin’s ''Video-cued Multivocal Ethnography". Such methodology, of ethnographic foundation, is based on focus group discourse analysis once having viewed school ethnographic videos. In accordance to the methodological principles, the ethnographic video becomes a projective tool stimulating reflection on educational practice bringing spontaneous discourse to the fore regarding personal values and educational expectations. The results of the analysis have been organized in four extensive blocks: - Approach to ECE: the research begins analysing ECE settings in a generic way, understanding that this determines the context in which children of immigrant origin’s education must be considered. The analysis proves a schoolifying tendency and concern over cognitive contents, especially reading and writing. - ECE and children of immigrant origins: teacher discourse shows how cultural diversity is considered as an intrinsic part of children’s diversity, ignoring the specificities arising from culture contact or the influence of social values and stereotypes in identity development. Although evaluations regarding the children are affectionate, perception varies depending on the amount of such children in the school. A multicultural perception prevails over intercultural education. - School and family relationship: distance between school and families becomes evident, considered as being separate educational institutions, where a lack of communication and relationship generates tension and mutual demands, especially in more academical schools. Such distance increases in the case of immigrant origin families, nurturing stereotyped perceptions. However, significant approaching initiatives become evident. - Language and learning: natural acquisition of the school’s vehicular language is enhanced and various flexible measures stimulating learning are applied in the early stages, although forgotten once general conversation skills are achieved. Alongside, concern over the Catalan language is also made evident, especially due to the expansion of the Spanish language in social environments. Children’s languages of origin are not present in school, wasting educational potential towards developing a plurilingual competence.

Esta investigación presenta un estudio que exploró los resultados de la implementación de la Guía Metodológica del Portafolio del Estudiante (GMPE) de las estudiantes de la Licenciatura en Educación Preescolar, con la finalidad de mostrar algunas orientaciones, pautas, directrices y contenidos para conformar el portafolio de dichas estudiantes. Esta guía, conformada por dos pasos, uno dedicado a la práctica –denominado Guía de Actividades de la Práctica Docente (GAPD)- y otro a la reflexión sobre la misma, se utilizó como herramienta didáctica para reflexionar y transformar la práctica docente y para sistematizar la inclusión de dicho ejercicio formativo en el futuro portafolio del estudiante de las estudiantes para maestras de preescolar. Desde la perspectiva de la investigación−acción y los estudios de casos se desarrollaron instrumentos específicos de trabajo frente a los alumnos preescolares (GAPD) y de análisis y evaluación colegiada y concurrente de la práctica frente a los preescolares. Los instrumentos de análisis y evaluación –que conformaron el segundo paso de la GMPE y agruparon la reflexión sobre la práctica en categorías transversales a ellos- registraron una capacidad comparativa y funciones complementarias para fomentar la reflexión y la transformación de la práctica docente. Mientras los instrumentos dependientes de un cuestionario permitieron una mayor atención a la GMPE en cuanto a su diseño, pertinencia, ventajas y desventajas, los instrumentos no dependientes del cuestionario (Grupo de discusión y Diario de prácticas) ofrecieron pocos datos al respecto, pero focalizaron su atención en el proceso de enseñanza-aprendizaje, la autoevaluación del docente y la eficacia de la evaluación. Este juego de datos entre la forma y los contenidos de la GMPE y de la práctica docente en un sentido más general y conceptual, permitió enriquecer el análisis y obtener datos más completos en su triangulación. Los resultados sugieren que la GMPE es un instrumento pertinente para la formación inicial de las estudiantes normalistas porque articula y da actualidad a la formación inicial desde el modelo curricular y desde el planteamiento educativo en el cual las estudiantes normalistas están inscritas. / The aim of this research was to explore the results of implementing the Student’s Portfolio Methodological Guide (GMPE, in Spanish) of Preschool Education student’s. This guide is a source for collecting orientations, directives, lines and contents for grasping the Preschool Education student’s portfolio. The GMPE has two steps. The first, named as Teaching Performance Guide (GAPD, in Spanish), is dedicated to coach Preschool Education students. The second step is dedicated to think over and improve teaching performance. As a didactical source, the GMPE was used for including in a systemic way the teaching performance into the Preschool Education student’s portfolio. Based on action research and case studies approaches, it was developed some facing-children working tools (GAPD) and others for a post-collegiate and merged analyzing and evaluation of teaching performance. The set of these post-collegiate tools –which was the second step of the GMPE- was drawn up a set of transverse categories. These tools were elaborated in a way that they were able to offer comparative and complementary abilities for thinking up and improving the teaching performance. The results showed that whilst the post-collegiate tools based on a questionnaire were strong able to collect information about the design, relevance, advantages and disadvantages of the GMPE, the collegiate tools not related to the questionnaire (Discussion group and Performance daybook) collected the most of the data about the learning- teaching process, teachers self-evaluation and the evaluation efficiency. The contrast between the data about the contents of the GMPE and the teaching performance in a more conceptual sense enriched the analysis and was an opportunity for getting more elaborated data by crossing them. The results suggested that the GMPE is a relevant tool for undergraduate Preschool Education students because this tool organizes and give currency and support to them by coaching these students on the curricular approach of their undergraduate program.

El presente estudio convierte en investigación una motivación personal y profesional de la autora que, desde su formación inicial de Historia del Arte y sus primeras experiencias profesionales en educación en museos de arte, ha reconocido la carencia de elementos de descodificación e interpretación didáctica del arte en el discurso museográfico, en la mayoría de los museos de arte en el contexto español orientado a un público general. Esta carencia también ha sido puesta de manifiesta por ciertos especialistas del área de la museografía y la didáctica en los últimos años (Prats, 2004; Santacana, 2006; Asensio y Pol, 2008; Fontal, 2010; Urtasun, 2013). Por ello, la siguiente investigación constituye un estudio exploratorio que propone la implementación de una nueva estrategia interpretativa de los museos de arte desde la perspectiva de la museografía didáctica. La fundamentación teórica de esta estrategia interpretativa bebe fundamentalmente de los estudios de percepción del arte derivados de la Psicología cognitiva que surgen a partir de los años sesenta del siglo XX, en los que las emociones que genera el arte y los aspectos subjetivos de su contemplación comienzan a considerarse el camino válido para una nueva manera de comprender el arte (Goodman, 1968; Gardner, 1982; Parsons, 1987; Gombrich, 1990; Csikszentmihalhy y Robinson, 1990). Por lo tanto, esta investigación quiere ser una trasposición didáctica de estas teorías e investigaciones al espacio de educación informal que constituyen los museos, orientada al público general de los mismos. De esta manera, la investigación se ha estructurado desde la museología y museografía, el arte y la educación. Además, fruto de la influencia actual de la tecnología digital en la sociedad y también en los museos (Castells, 2001; Cameron & Kenderdine, 2007; Parry, 2010), los medios empleados para la implementación de esta nueva estrategia interpretativa han sido recursos de tecnología digital móvil, como son un blog, códigos QR y el uso de Smartphones y Tablets. Así, el mensaje y los medio empleados están vinculados a los principios del Mobile learning, como modalidad o teoría del aprendizaje (Geddes, 2004; Keegan, 2005; Sharples y Vavoula, 2007) Para abordar los objetivos de la investigación y las hipótesis de trabajo el estudio utiliza un espacio museístico dedicado al arte, que en este caso ha sido el Museu Deu de El Vendrell, diseñando una investigación en tres fases. En la primera, se ha analizado una muestra de 52 aplicaciones móviles de museos de arte a nivel internacional para evaluar el carácter didáctico de estos, desde el punto de vista de la interpretación subjetiva del arte que apareja de este tipo de recursos como los más representativos del uso de la tecnología móvil en los museos. La segunda fase ha consistido en el diseño e implementación de un recurso didáctico bajo los parámetros comentados anteriormente. Para abordar esta fase se llevaron a cabo tres acciones sucesivas, la primera es la realización de entrevistas semiestructuradas a diversos usuarios del Museu Deu para determinar las categorías conceptuales que generan placer y no placer ante la contemplación del arte sobre obras concretas del museo, la segunda ha sido el análisis en profundidad de las obras del museo que se formaran parte del recurso didáctico; y la tercera acción ha sido propiamente la implementación del recurso didáctico. Finalmente, la última fase de la investigación es la validación de este recurso interpretativo, para la cual se diseñaron cuestionarios de satisfacción, aplicados a una muestra de 208 individuos y analizados a través de ANOVAS para determinar si la satisfacción en cuanto al uso de un recurso basado en la interpretación subjetiva del arte es mayor que la del mismo recurso basado en la interpretación objetiva del mismo, en la que además intervienen variables como el nivel de conocimientos sobre arte y el nivel de usabilidad de tecnologías móviles. / The lack of interpretation and engagement elements in the exhibition discourse addressed to general public in the majority of Art museums of the Spanish area, which affected somewhat my preliminary education in art history and my first professional experiences in Art Museums Education, however represented a distinctly personal and professional motivation and developed the aims of this dissertation. This shortage of engagement elements has also stated by some specialists in Museum Studies and Museums Education in recent years (Prats, 2004; Santacana, 2006; Asensio & Pol, 2008; Fontal, 2010; Urtasun, 2013). Therefore, the following research is an exploratory study that proposes the implementation of a new interpretive strategy for visitor engagement in Art Museums. The theoretical framework of this interpretative strategy comes from the studies of Cognitive Psychology about Art perception arising from the sixties of the twentieth century, in which the emotions that art provokes and the subjective aspects of its viewing begin to be considered a valid way for the understanding of art (Goodman, 1968), (Gardner, 1982; Parsons, 1987; Gombrich, 1990; Csikszentmihalhy & Robinson, 1990). Accordingly, this thesis suggests turning these theories and investigations about Art perception into an engagement strategy aimed to the general public of Art museums. Therefore, the dissertation has been structured across three disciplines: Museum Studies, Art and Education. Also, as a consequence of the current influence of digital technology on society and also in museums (Castells, 2001; Cameron & Kenderdine, 2007; Parry, 2010), the media for this new interpretative strategy consisted of Mobile Media, such as a blog, QR codes and the use of Smartphones and Tablets. Consequently, the message and the media used have linked the principles of Mobile learning as a theory of learning (Geddes, 2004; Keegan, 2005; Sharples & Vavoula, 2007). Besides, in order to accomplish the research objectives and hypothesis an Art Museum was needed as a case-study that is the Museu Deu in Tarragona. From the methodological point of view the research has been drawn into three phases. In the first phase, a sample of 52 mobile apps of Art Museums have been analysed to determinate the engagement impact according to the subjective interpretation of the art, because these resources are one of the most representative resource the use of mobile technology in museums. The second phase was the design and the implementation of an engagement resource within the parameters discussed above. Three successive actions are needed to develop this phase. Firstly, semi-structured interviews of Museum Deu visitors with different profiles have been done to determine the conceptual categories that generate pleasure and not pleasure in the viewing of some work of art of Museu Deu. Secondly, in-depth analysis of the artworks of the museum that were part of the engagement resource has been carried out. Finally, the third action was the implementation of the engagement resource. The last phase of the research was the assessment of the engagement resource, for which satisfaction surveys have been designed. Therefore, according to the results of the surveys, with a sample of 208 individuals, that were analysed through ANOVA it could not be showed whether the satisfaction of the use of an engagement resource based on art subjective interpretation is higher than the same resource based on formal and academy art interpretation, in which also involved variables such as the level of knowledge about art and the level of usability of mobile technologies.

En aquesta tesi s’identifiquen i s’examinen les qualitats del professorat de música des d’una perspectiva holística que inclou tant aspectes tècnics de la professió com altres atributs de caire més personal. Aquesta visió integradora de les qualitats docents s’ha abordat per mitjà de la complementarietat d’un enfocament educatiu basat en competències i una orientació humanística. La fonamentació teòrica tracta dues temàtiques que han estat essencials al llarg del desenvolupament d’aquesta investigació: per una banda, es revisen qüestions específiques associades amb el professorat de música de primària i secundària aportades per diferents autors i en diversos contextos i, per l’atra, s’hi tracten aspectes relacionats amb el concepte de qualitat docent i amb els enfocaments utilitzats per descriure aquest terme. La primera part d’aquesta fonamentació, per tant, presenta les problemàtiques i els reptes més rellevants que afecten a aquests professionals en relació amb el seu grau de preparació musical i didàctico-pedagògica. En segon lloc, s’exposa la visió de qualitat docent adoptada i s’examinen les contribucions que els enfocaments basat en competències i humanístic han aportat al propòsit d’aquest estudi. Les aportacions fonamentals d’aquesta tesi estan exposades en tres publicacions diferents. En el primer article s’identifiquen les competències professionals que una mostra àmplia dels docents de música de primària i secundària de Catalunya consideren necessàries per al desenvolupament satisfactori de la seva pràctica professional. Per la seva banda, el segon i el tercer articles estan focalitzats en la dimensió subjectiva dels docents i en les qualitats personals inherents a les pràctiques professionals de l’autora i de quatre docents de música de secundària –dos de Catalunya (Estat Espanyol) i dos de Queensland (Austràlia). Aquesta investigació utilitza un model mixt de recerca. En els diferents articles s’apliquen diferents mètodes i tècniques de recollida de dades i d’anàlisi, en funció dels objectius a assolir. En el primer article s’exposa com l’ús de qüestionaris i de l’anàlisi quantitativa de dades van permetre explorar les opinions del professorat de música en relació amb diferents aspectes de les esmentades competències. En el segon i el tercer articles s’explica com les entrevistes semiestructurades, la co-construcció de textos narratius i l’anàlisi narrativa d’esdeveniments crítics van fer possible examinar diversos aspectes relacionats amb les experiències professionals de les autores i dels quatre docents de música participants. Els resultats dels tres articles són interrelacionats, proporcionant així una millor i més aprofundida comprensió del concepte de qualitat docent que ha sustentat el treball de recerca. Les aportacions més rellevants d’aquesta tesi tenen a veure amb la concreció de les qualitats del professorat de música des d’una perspectiva holística a través de la complementarietat dels enfocaments per competències i humanístic. També s’emfatitza en el paper fonamental que juga el desenvolupament professional dels docents per a l’exercici eficaç de la seva professió i es formulen propostes per a la millora de la seva formació i pràctiques professionals. / This dissertation identifies and examines the qualities of music teachers from a holistic perspective which includes both technical and personal aspects. This comprehensive view of the qualities of teachers has been approached by combining a competence-based approach with a humanistic orientation. The theoretical framework deals with two themes which have been essential for the development of this research: particular issues associated with primary and secondary music teachers provided by different authors in different contexts, and aspects related to the concept of teacher quality including the approaches used to describe this term. The first part of this framework therefore presents the most relevant tensions and challenges which affect these professionals in relation to their degree of preparation in the fields of Music and Pedagogy/Music Didactics. Secondly, the view of teacher quality adopted in this study is presented and the contributions of the competence-based and humanisitic approaches to the purpose of this study are examined. The main contributions of this dissertation are presented in three different publications. In the first article the competences that a large sample of Catalan primary and secondary school music teachers perceive as necessary to develop their professional practice to a satisfactory degree are identified. The second and third articles are focused on teachers’ subjective dimensions and on some of the personal qualities inherent in the professional practices of the author in conjunction with four secondary music teachers – two from Catalonia (Spain) and two from Queensland (Australia). This investigation uses a mixed methods research model. Various quantitative and qualitative methods and techniques for data collection and analysis are applied in the different articles, depending on their objectives. The first article shows how the use of questionnaires and quantitative data analysis allowed an exploration of music teachers’ opinions regarding competences. The second and third articles explain how semi-structured interviews, co-construction of narrative texts and narrative analysis of critical events made it possible to examine various issues related to the author and the four participating music teachers’ professional experiences. The results from the three articles are interrelated, which provides a complex and nuanced understanding of the concept of teacher quality which was the aim of this research. The most relevant contribution of this dissertation is its identification of the qualities of music teachers from a holistic perspective through the complementarity of competence-based and humanistic approaches. Through this investigation the essential role of teacher professional development in contributing to teacher quality is emphasised and proposals for the improvement of music teacher training and professional activity are suggested.

El objetivo principal de esta investigación ha consistido en integrar la enseñanza de la pronunciación en la práctica de la lengua oral. Tras un análisis de materiales de ELE y de planes curriculares, se comprueba que no existen propuestas de integración de la pronunciación en la enseñanza comunicativa de la lengua. Teniendo en cuenta estos resultados se elabora un sílabo de pronunciación en relación con la lengua oral y las competencias comunicativas y a partir de éste, se presenta una propuesta didáctica de pronunciación y lengua oral basada en el enfoque por tareas.

L'objectiu d'aquesta investigació és aprofundir en les motivacions que impulsen els alumnes a triar estudis d'Educació, tenint en compte una teoria de la motivació que serveixi com a marc conceptual clar i complet . Per a això, en l' estudi de l'estat de la qüestió es fa una revisió de les investigacions realitzades sobre els motius per a l'elecció d'estudis d'Educació en l'àmbit nacional i internacional, així com la revisió de la teoria de la motivació en l'àmbit educatiu. Com a conclusió a aquesta anàlisi, es proposa la necessitat de redefinir el concepte de motivació incorporant la teoria antropològica de la motivació desenvolupada per Pérez López que introdueix les motivacions transcendents -anomenades també prosocials o altruistes -en l'àmbit educatiu . La segona part de la investigació consisteix en l'adaptació d'una escala de mesura de la motivació (Factors Influencing Teaching choice scale -coneguda com FIT-choice scale-) que recull els elements claus de la motivació de Pérez López, així com les variables que apareixen en els estudis realitzats sobre els motius d'elecció d'estudis d'Educació. Posteriorment, es recull i analitza els resultats de la investigació empírica realitzada amb aquesta escala en diverses facultats d'Educació de la Comunitat de Madrid. Es finalitza amb una comparativa dels resultats obtinguts en la mostra amb els obtinguts en altres països. / El objetivo de esta investigación es profundizar en las motivaciones que impulsan a los alumnos a elegir estudios de Educación, teniendo en cuenta una teoría de la motivación que sirva como marco conceptual claro y completo. Para ello, en el estudio del estado de la cuestión se hace una revisión de las investigaciones realizadas sobre los motivos para la elección de estudios de Educación en el ámbito nacional e internacional, así como la revisión de la teoría de la motivación en el ámbito educativo. Como conclusión a este análisis, se propone la necesidad de redefinir el concepto de motivación incorporando la teoría antropológica de la motivación desarrollada por Pérez López que introduce las motivaciones trascendentes–llamadas también prosociales o altruistas- en el ámbito educativo. La segunda parte de la investigación consiste en la adaptación de una escala de medición de la motivación (Factors Influencing Teaching choice scale–conocida como FIT-choice scale-) que recoge los elementos claves de la motivación de Pérez López, así como las variables que aparecen en los estudios realizados sobre los motivos de elección de estudios de Educación. Posteriormente, se recoge y analiza los resultados de la investigación empírica realizada con esta escala en varias facultades de Educación de la Comunidad de Madrid. Se finaliza con una comparativa de los resultados obtenidos en la muestra con los obtenidos en otros países.

Se parte de una investigación evaluativa y tiene la intención de valorar el programa de tutoría implementado en septiembre del 2011. El cual tiene como propósito facilitar los procesos de adaptación, desarrollo personal, académico y personal, así como coadyuvar a la formación integral del alumno. Lo anterior bajo los criterios que designa la Coordinación General de las Universidades Tecnológicas, quien es la máxima autoridad para el subsistema, y define que el actor principal en el ámbito de la tutoría, en la modalidad intensiva del Técnico Superior Universitario, es el Profesor de Tiempo Completo. El cual guía al alumno durante su estancia en la universidad, de igual manera esta orientación incluye canalizar a los estudiantes a los diferentes departamentos de servicios de la institución para que sea tratado de una manera profesional, dependiendo de la su problemática u obstáculo que se enfrenta en su proceso formativo, con el propósito de lograr la permeancia de los estudiantes dentro de la universidad. Sin embargo cabe destacar que en este espacio de encuentro entre tutores y alumnos se promueve la confianza, empatía, diálogo, respeto, motivación, elementos trasversales en toda acción tutorial, y que constituyen el deber ser del tutor y que están explícitos en las competencias específicas que marca el manual de tutoría, pero imposibles de atrapar desde un enfoque cuantitativo. Se acude a la interpretación y experiencia del propio investigador, a la disponibilidad de los tutores y tutorados seleccionados y al momento de transición de los alumnos, para que den mayor claridad para comprender cuáles son los principales rasgos que caracterizan las prácticas, en las tres etapas de su proceso formativo: al comenzar la universidad, a mitad de carrera y al finalizarla. Conocer el tipo de problemas, carencias y condiciones más comunes que se enfrenta el tutor al realizar esta función, para dar propuestas para la mejora del programa de tutoría, así como a las condiciones para realizar la acción tutorial. / It parts from an evaluative research and it intends to evaluate the mentoring program implemented in September 2011. This aims to ease the proceedings of adaptation, personal growth, academic and self, as to contribute to the integral development of the student. That, under the criteria that the General Coordination of Technological Universities assign, which is the highest authority for the subsystem, and it defines the main player in the field of mentoring, in the labour-intensive mode of High Education Technical Colleges, is the full time Professor. Which guides the student while its college period, just as this approach includes channeling the students to the different departments of the institution to be treated in a professional manner, depending on their issue or obstacle he/she is facing in the learning procedure, in order to achieve the permanence of the students within the university . However it is noteworthy to highlight that in this meeting space between tutors and students it is promoted the trust , empathy, dialogue, respect , motivation, transverse tutorial elements throughout every action , which constitute the duty of being the tutor and which are explicit in specific competitive skills marked on the tutorial manual , but impossible to grasp from a quantitative approach. Therefore we turn to the interpretation and the experience of the researcher itself, to the availability of the tutors and tutees selected, and when the transition of the students, to give greater clarity to understand what are the main features that characterize the practices that are conducted by the tutors of the Technological University of Chihuahua, in the three stages of its learning process: when starting of college, mid-career term and afterwards college has come to an end. As knowing the kind of issues, shortcomings and common conditions faced by the tutor while performing this function. Based on the final results suggestions for improving the mentoring program are seeked, as well as conditions for the tutor to accomplish his tutorial action.

Ante un escenario social marcado por un extendido relativismo y altos niveles de hedonismo y consumismo, con una tendencia generalizada a sobrevalorar situaciones que ofrecen básicamente distracción y deleite, la propuesta de trabajo que se presenta diseña un programa articulado y operativo entre familia y escuela - en la primera infancia (2 años) - para desarrollar la regulación y el orden: aspectos de la virtud de la templanza. Para educar en hábitos y más si se trata de hacerlo en edades tempranas, se deben articular de forma coherente y unitaria la familia y la escuela. Actualmente el marco legal propicia la integración familia-escuela. Tanto padres como profesores deben educar, aunque de forma distinta, teniendo en cuenta un objetivo común: la formación integral de las generaciones jóvenes; a los padres les obliga el derecho natural y a los profesores el deber profesional. Se podrá lograr la formación integral que propone la ley educativa, si se armonizan los objetivos de la familia y la institución docente La educación en la regulación y el orden se plantea como recurso para la prevención de comportamientos distorsionadores de la personalidad y problemas que acucian seriamente nuestra sociedad actual: muchos de ellos no son nuevos, pero tal vez aparecen con más virulencia y frecuencia que en otras épocas: violencia, excesos, adicciones. La violencia en todas sus versiones y ámbitos: en la familia, en la escuela, en la calle; los excesos en la bebida, problemas alimentarios, excesos de velocidad en las carreteras; las adicciones a sustancias estupefacientes, a las pantallas, al culto al cuerpo. La prevención de estos comportamientos debería ser un tema a considerar en la educación, y por tanto en la familia y en la escuela, sin dejar de lado los otros agentes sociales. La auténtica prevención es la que se anticipa al problema, la prevención es proactiva, no reactiva. Por tanto, y ante la conveniencia de intervenir preventivamente desde los primeros años del ser humano, se ha diseñado, implementado y evaluado un programa articulado y operativo entre la familia y la escuela, a través de unas acciones que estén impregnadas de moderación.