Esta investigación tiene como objetivos determinar la relación del régimen de vida del escolar y algunos factores incidentes con su rendimiento académico y ofrecer a los centros objeto de esta investigación, una propuesta de intervención educativa centrada en programa, con base en los resultados obtenidos en esta investigación.En Nicaragua no existe actualmente una normativa (pauta u regulación) que oriente a padres/madres de familia y maestros, hacia el aprovechamiento racional del tiempo para realización eficaz de las diversas actividades tanto en la escuela como en el hogar. Sin embargo, éstas deben organizarse en dependencia del desarrollo por el que transita el escolar. Muchos aspectos de la vida humana están determinados por ciclos(día, semana, mes, año etc.), los que a su vez están influenciados por factores internos y externos que en la práctica inter-actúan y se confunden. Tomando en cuenta lo expuesto anteriormente, se puede afirmar que el conjunto de actividades que los escolares tienen que cumplir no debe organizarse durante el día fuera de las posibilidades reales de los estudiantes. La regularidad es una característica biológica inherente de todo ser vivo en relación directa con el ambiente en que se desarrolla, y en la medida en que hacemos coincidir los ritmos biológicos con los ritmos sociales se garantiza la salud. y mayor productividad.Este tipo de investigación tiene una orientación empírico analítico, modalidad ex- post -facto y una orientación cualitativa para profundizar en algunos factores relacionados. Los instrumentos utilizados fueron cuestionario, guías de la entrevista, hoja de análisis de los documentos, y hoja de codificación las tablas de codificación. La encuesta fue validada a través de la prueba de jueces y pilotaje. La muestra fue obtenida al azar estando constituida por 428 alumnos de los sextos grado del turno matutino del sector oriental de Managua para el aspecto cuantitativo y; 8 escolares, 8 padres de familias y 4 maestros para la parte cualitativa.Como conclusiones encontramos: que el 52 % de los escolares estudia y hace tareas escolares en casa entre 15 a menos de 90 minutos por día; se caracterizó el tipo de ayuda en casa y recreación que realizan; hay tendencia que a mayor edad de la que corresponde, a la norma establecida por el Ministerio de Educación para el grado académico que le corresponde obtienen menor rendimiento académico; se obtuvieron algunas características del régimen de vida del escolar que incidieron en el éxito del rendimiento académico y no así con las normas de tiempo de algunas actividades (sueño, estudio - tarea escolar y deporte) Asimismo no se confirmó una relación directa entre las normas de tiempo establecidas para algunas de las actividades con el rendimiento académico; éste resultado se deriva del sesgo que hay en las notas promedio asignadas por los profesores. Evidencia de ello es el hecho que en el test de conocimiento elaborado por el MED exista un 96% de reprobados y en las notas promedio, un 96 % de aprobados. / This research has a main objetive to determine the relationship between scholar's life regime and other important facts on school Achievement, in order to give to the sample of to schools an effective proposal of intervention, enphazaning on the programs in accordance with the results gotten on this research.In Nicaragua there aren't regulations for schools to councel the families of students about regime of life towards a rational use time for au effective balance between school activities and home duties.However these activities should be related to their personal characteristics. Many aspects on human life are determined by cycles ( day, week, year ) influenced by, in and out facts, that interact and get mixed.Taking into comideration what is been said. It is possible to assure that all the dayly activities done by the students should be those that they are really able to-do. Regular development of human cycles is an own characteristic and the meeting between biological and social rithms approach. This Kind of research is empiriech and anlyticol, with an expotfacto modality, and also a qualitative focus, going in depth on facts relationship.The measurement instruments and techniques were: questionnaires, guides of interviews, sheet analytics of documents, and codding sheet. The surwey was validated through the test of judgets and pilotage.The quaxlisc sample of this study was obteined by random, constituted by 428 students of eastern Managua; and also 8 students, 8 parents and 4 shool teachers for the cualitative sample.As conclusins we found that 52 % sedrool children do their homework between 15 to go minutes; they also cooperate on some duties that vary a lot and werw typified, and entertaiment. There is tendeney to show o lowes sehool achievement by students of chronological age higher than the reguired by stake rules. It also have gotten soome life regime indicatrs positinely related with accademicol achierement but theresn-t relatienship of it with tirno e rules of sleeping, study, sports because there are evolution bias, shown in the differences between teacher-s results and the Mini of education base knonledge test.

La tesi comença amb una descripció del context inicial i una detecció de necessitats. A partir d'aquestes es realitza una anàlisi de models, estratègies i experiències, tant des de la vessant teòrica com pràctica, com a pas previ en el procés de construcció d'un model d'intervenció per a la millora de la convivència a l'escola. Aquesta es fa al voltat de cinc grans eixos: La recerca en l'acció, el canvi d'actituds, la intervenció per programes, l'ensenyament-aprenentatge multimèdia, altres recerques i programes sobre la convivència a l'escola.A partir de l'aproximació als models presentats, es descriuen les característiques del programa d'intervenció, centrat en la millora de les relacions de convivència entre l'alumnat i caracteritzat per un disseny progressiu que comença amb activitats de reflexió molt guiades (hipertextos, contes i presentacions interactives) i condueix a activitats d'anàlisis i reflexió més complexes, on es fa necessari l'ús de la capacitat de diàleg per part l'alumnat (debats, anàlisis de vídeos i pel·lícules, treballs en comú i resolució de situacions problemàtiques).Un cop presentat el programa d'intervenció, es procedeix a descriure el procés d'aplicació d'aquest, detallant les seves fases i presentant els resultats obtinguts en relació als objectius proposats. L'anàlisi i interpretació dels resultats reflecteix un augment dels nivells de convivència als grups experimental i una davallada d'aquests als grups control. Les conclusions finals a les que s'arriba en aquesta tesi evidencien d'una banda la necessitat de treballar de manera preventiva i sistemàtica la millora de les relacions de convivència entre l'alumnat i d'altra, la validesa dels materials dissenyats i aplicats com a eina útil entre l'alumnat al qual anava adreçat el programa d'intervenció. / The thesis begins with a description of the initial context and a detection of needs. On this basis, an analysis is undertaken of models, strategies and experiences from both a theoretical and practical point of view. This analysis is the first step in the process of building an intervention model for improving relationships in schools. It is built around five major axes: research-action, attitude change, intervention with programs, multimedia teaching-learning and other research projects and programs on improving relationships in schools.After approaching the models presented, the characteristics of the intervention program are described. The intervention program focuses on improving relationships between pupils and has a progressive design beginning with guided reflection activities hypertexts, stories and multimedia presentations and leading to more complex analysis and reflection activities where the pupils need to use their communicative skills debates, video and film analysis, group projects and conflict resolution situations .The introduction to the intervention model is followed by a description of its application process: the application process phases are explained in detail and the results obtained are assessed in relation the set objectives. The analysis and interpretation of the results reflect an improvement of relationships in the experimental groups and an impairment of relationships in the control groups. The final conclusions of this thesis show, on the one hand, the need to work to improve relationships between pupils in a preventive and systematic way and, on the other hand, the validity of the materials designed and applied as a useful tool for the target pupils of this intervention program.

La present tesi és un treball d'investigació realitzat a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona amb l'objectiu general de: Dissenyar, aplicar i avaluar un PAT universitari amb suport tecnològic a la URV. L'enfocament metodològic de la investigació s'orienta vers un paradigma qualitatiu interpretatiu, perquè es pretén comprendre, aprofundir i reflexionar vers l'objecte d'estudi i crític, perquè es promou la reflexió i millora, al mateix temps que s'intervé per produir canvis. S'utilitza la metodologia investigació - acció perquè ens permet estudiar sobre la pròpia pràctica. Quant al tipus de dades amb què es treballa, s'extreu i s'analitza dades mixtes, ja que s'obtenen dades quantitatives i qualitatives. Com a part de les conclusions més destacades, i fruit dels resultats obtinguts, es concreten els factors i instruments necessaris per a la implantació del PAT a la URV. També es plantegen estratègies rellevants per a la integració del PAT en suport tecnològic a la URV. / This thesis has been developed at the Rovira Virgili University of Tarragona. Its aim is to design, practice and assess an Advisor Formal Program supported by information and communication technology.The methodological approach focuses on the qualitative and interpretative paradigm in order to understand, analyse and reflect on the object of study, encouraging reflexion and improvement and endorsing changes.The action-research methodology has been used because it allows us to analyse practice itself. Mixed data have been extracted and analysed for the research as to obtain quantitative and qualitative data.As part of the most important conclusions and based on the obtained results, the necessary factors and instruments have been defined for the implementation of the Advisor Formal Program at the Rovira Virgili University. In addition, several strategies have been developed to promote the integration of the AFP in technological support at the Rovira Virgili University.

Aquest treball és un estudi exploratori que vol esbrinar les transformacions, en termes d'insight, elaboració i tolerància a la frustració, que es produeixen en un grup d'educadores d'escoles bressol en participar, dins del seu programa de formació per l'obtenció de la titulació d'educadores, en un seminari de grup de sensibilització, seminari tipus-Balint o en un grup de formació tipus-Lliçó.

La aceleración de los cambios que debe enfrentar el mundo social contemporáneo, ha llevado a replantearse el rol de las escuelas y a promover la implementación de currículos cada vez más abiertos como sustento del quehacer educativo. A partir de los desafíos que estos plantean para el mundo de la enseñanza, se ha ido socializando la necesidad de profundizar en la discusión sobre temáticas relacionadas no sólo con lo que está ocurriendo en nuestras escuelas e institutos, sino también con lo que ocurre en nuestras universidades a la hora de formar a los maestros y profesores encargados de llevar a la práctica propuestas de enseñanza construidas a partir de este tipo de currículos. La presente investigación se centra en el proceso de formación inicial de profesores de secundaria desde el ámbito de la didáctica de las ciencias sociales. Planteada como un estudio de caso, se comparan dos programas de formación de la Universidad Autónoma: CAP (Certificación de Aptitud Pedagógica) y el CCP (Curso de Cualificación Pedagógica). El primero, vigente desde la promulgación de la Ley General de Educación, el año 1970, se encuentra en sus últimos años de aplicación. El segundo, vigente de manera experimental en algunas instituciones universitarias y con previsión de ser impartido por todas las universidades españolas a partir del curso 2002-2003, responde a las exigencias de la Ley Orgánica General del Sistema Educativo del 3 de octubre de 1990 (LOGSE). Desde los cursos de Didáctica de las Ciencias Sociales de ambos programas se analizaron tres aspectos:* las ideas previas de los alumnos que ingresan a un programa de formación * las características y alcances del proceso de formación y de la relación teoría - práctica contemplada en ellos* la reflexión sobre el proceso de formación desarrollada por los alumnos que participaron en ambos programas. A partir de un diseño cualitativo de investigación se constituyeron grupos de seguimiento con los que se trabajó durante todas las instancias de formación contempladas en ambos programas. El seguimiento se ha centrado en el análisis de instrumentos escritos diseñados desde la investigación, de trabajos realizados por los alumnos en el contexto de los cursos de didáctica, de observaciones de clases en la universidad y en los centros de prácticas, y de entrevistas personales a los estudiantes de profesor, a los tutores de los institutos y a los alumnos de secundaria de los cursos en los que se realizaron prácticas. Ideas previas, proceso de formación inicial y reflexión de lo aprendido, han sido los ejes del análisis y comparación de ambos programas.La formación de profesores como tema de investigación ha ido adquiriendo importancia en los últimos años. Ya no es suficiente centrar nuestros esfuerzos en averiguar como aprenden los alumnos o a través de qué mecanismos enseñan los maestros y profesores sus materias; la diversidad socio - cultural en el interior de toda comunidad educativa y la velocidad de los cambios en la comunidad social nos ha llevado a preguntarnos, desde hace ya varias décadas, por la calidad de la formación inicial y continuada del profesorado y de sus proyecciones de actuación en la realidad educativa. Avanzar en la búsqueda de respuestas a esta interrogante ha sido la motivación inicial de esta tesis. / The acceleration of the changes that the contemporary social world has to confront, has been replanted in the role of schools and to promote the performance of a more open curriculum as a maintenance of educational work. In the world of teaching, the challenges outlined by this curriculum have been in creasing the need to deepen in the discussions about subjects related, not only with what's happening in our schools and institutes, but also what's happening in our universities regarding the educational formation of our professors and teachers in charge of leading the learning process based on curriculum.The current research focuses on the initial formative process of secondary educators within the didactical Social Sciences. The research, proposed as a case study, compares two formation programs of the Universidad Autónoma: CAP (Certificación de Aptitud Pedagógica) and the CCP (Curso de Cualificación Pedagógica). The first one, in force since General Education Law from 1970 promulgation, is in its last years of use. The second one, in force as experimental way in some universities and with foresight to be imparted by all of the Spanish universities from 2002-03 courses, answers to the demands of the General Organic Law of the Educative System of October 3, 1990.Three aspects were analyzed from the courses of both Didactical of Social Sciences programs:-The former ideas of the students that enter to a formation program.-The characteristics and significances of the formative process and the relation theory-practice contemplate in them.-The reflect on the formation process developed by the students participating in both programs.From a qualitative design of research, chase groups have been established to work with during all of the formation instances looked at in both programs. The chase has been focused in analyzing written documents designed from the research, tasks carried out by students about didactic courses, observing classes and in practice centers, personal interviews to teachers students, institute protectors and high school students of courses in which practices took place. Former ideas, initial formation process and reflection about what has been learned, has been the axis of the analysis and comparison of both programs.The formation of teachers as a research subject has been acquiring significance the last few years. It's not enough anymore to focus our efforts to find out how students learn or which ways teachers and professors teach their subjects; the inner social-cultural diversity of every educative community and the fast changes in the social community have made us ask for many decades about the quality of the initial and prolonged formation of the professorship and its projections of proceedings in the educative reality. Moving forward in the search of answers to this question has been the initial motivation of this thesis.

Aquesta investigació concilia la innovació curricular, la investigació educativa i la formació del professorat de Ciències Socials de secundària. És una mostra d'una línia de treball que pretén generar un canvi, innovar, en les pràctiques educatives d'aula per tal d'adaptar l'ensenyament i l'aprenentatge de les Ciències Socials a les necessitats dels nous contextos. Pretén donar resposta a preguntes com: quina és la millor manera de treballar a l'aula per aconseguir un bon aprenentatge en Ciències Socials? Com pot el professorat de Ciències Socials fer bones pràctiques? Com es pot formar un professor o una professora de secundària "sentint" que es forma? Com pot, el professorat, fer seu el bagatge teòric d'una innovació?La investigació ha estat possible gràcies a la col·laboració de Diàleg 9, un equip de 9 persones d'especialitats diferents en el camp de les Ciències Socials, que treballant a l'ESO i el Batxillerat van acceptar de bon grat fer innovació curricular a les seves aules. Per tal d'assumir el marc teòric de la línia d'investigació que sobre conceptes socials clau han fet Benejam, Batllori o Casas es va dissenyar un curs de formació i ha estat la seva col·laboració i cooperació quotidianes que han permès fer la investigació mentre tots hi apreníem a fer "bones pràctiques" educatives.La tesi consta de dues parts. En la primera es fa descripció de tot el procés per tal que el lector pugui situar-se en el context de la investigació; s'hi justifica la recerca, al·ludint especialment a raons que es sustenten en la voluntat, tant de la investigadora com de l'equip que és investigat, per ensenyar la comprensió i el compromís des del desig de treballar en col·laboració. En aquesta primera part també s'hi exposa i justifica la metodologia emprada i finalment s'hi exposen les bases teòriques, per una banda aquelles que donen sentit a la innovació curricular i per l'altra aquelles sobre les quals es fonamenta la pròpia investigació.La segona part té dos grans capítols; en el primer (el núm. 6 de la tesi) s'hi exposa i justifica la innovació curricular a l'entorn de dos conceptes socials clau _conflicte i poder_, d'unes habilitats cognitivolingüístiques concretes (definir, narrar, descriure, explicar, justificar i argumentar), d'unes habilitats socials i d'unes estratègies d'ensenyament i aprenentatge, entre les quals destaca el treball en equip i el debat. També s'exposa, explica i justifica el projecte de formació, que es va elaborar per tal d'assumir el marc teòric de la innovació, es fa descripció de tot el succeït i s'analitzen i interpreten els resultats de la seva implementació. En el segon capítol d'aquesta segona part (capítol 7 de la tesi) es fa descripció de la intervenció didàctica, concretant els cursos, l'alumnat, el context concret de cada unitat didàctica, etc. Finalment s'analitzen i interpreten els resultats de la intervenció didàctica.S'ha procedit a elaborar la recerca a través d'una metodologia qualitativa perquè s'ha pretès fer investigació educativa no pas partint de la racionalitat tècnica o instrumental sinó d'una racionalitat humana que fa ús de la raó sensible, aquella que permet tenir present el que en la modernitat se n'ha dit raó però que també contempla el sentiment i l'emoció. D'altra banda, tenint present que l'objecte de la investigació era captar i reconstruir el significats de processos, comportaments i accions que es desenvolupen en un entorn social concret, l'escola, l'aula, calia mantenir una orientació concreta i holística, per tal d'evitar parcel·lar en excés la realitat. En la sistematització de la informació s'ha utilitzat un procediment més inductiu que deductiu perquè la reconstrucció del que s'ha esdevingut en el camp objecte d'estudi i en el temps que ha durat la recerca no ha estat de fàcil anàlisi i sí de difícil teorització. En tot moment s'ha maldat per mantenir el rigor i l'objectivitat de la recerca, tasca gens fàcil perquè la doble condició de companya de feina i d'investigadora ha obligat a aplicar una triangulació múltiple, temporal, de subjectes i de mètodes. Finalment, per encarar la innovació i la investigació sense deixar d'actuar com a docent, ha estat molt útil l'ús de mètodes d'investigació-acció (Carr, Elliott, Kemmis, Stenhouse) que permeten conciliar teoria i pràctica.De les conclusions de la investigació se'n desprèn un model de formació permanent diferent als que s'han dissenyat fins ara i es demostra que el model ajuda el professorat de Secundària a fer "bones pràctiques", perquè li permet assumir amb facilitat el nous referents teòrics de la innovació, al mateix temps que s'assegura un bon aprenentatge per part de l'alumnat. El model proposat suposa per fer néixer la necessitat i la voluntat de formar-se d'aquells que es formen. La demanda, nascuda en el si del col·lectiu de docents que es vol formar, elimina resistències internes, crea clima d'equip, suposa satisfacció personal, predisposa a la innovació, facilita posseir un projecte curricular compartit i adaptat a l'entorn, millora del clima relacional i permet convertir el lloc de treball en un lloc d'aprenentatge i de professionalització. / This research conciliates curriculum innovation, educational research and Secondary teacher training in Social Sciences. It examines a working line which pretends to generate a change, innovate, in the educational methods in the classroom in order to adapt the Social Science teaching and learning process to the needs of the new contexts. Its aim is to answer questions such as: what is the best way to work in the classroom in order to achieve a good learning process in Social Sciences? How can the Social Science teaching staff obtain 'good practices'? How can a secondary teacher be trained 'feeling' that is being trained? How can the teaching staff assume the theoretical knowledge of an innovation?The research has been carried out thanks to the collaboration of Diàleg 9, a team of 9 people from different specialities within the Social Sciences area, working in ESO (Secondary Education) and Batxillerat (General Certificate of Education), who accepted with pleasure to innovate in their classrooms. In order to assume the theoretical framework of the research line based on key social concepts studied by Benejam, Batllori or Casas, a training course was created and their every day cooperation made the research possible while we all learned to implement 'good educational practices'.The thesis consists of two parts. The first part describes the whole process for the reader to be situated in the research context. The research is justified, mentioning reasons based on the wish, both of the researcher and the team which is studied, to show the comprehension and the compromise from the desire of working in cooperation. In the first part the methodology used is also exposed and justified and finally theoretical bases are examined: on the one hand, the ones that are used in the curriculum innovation and on the other hand, those on which the research process is based.The second part is composed of two big chapters: in the first chapter (Thesis, chapter 6) the curriculum innovation is expounded and justified grounded on 2 social key concepts (conflict and power), on specific cognitive linguistics skills (definition, narration, description, explanation, justification and argumentation), on social skills and on teaching and learning strategies, among which teamwork and debate stand out. The formation project, which was elaborated to assume the theoretical framework of innovation, is also presented, explained and justified, and there is a description of all the steps and the implementation outcomes are analysed and interpreted. The second chapter of the second part (Thesis, chapter 7) traces the didactic intervention, specifying the courses, the pupils, the context of every didactic unit, etc. Finally, the results of the didactic unit are analysed and interpreted.The research has been conducted following a qualitative methodology as the purpose was an educational research based not on a technical or instrumental rationality but a human rationality which uses the 'sensitive rationality', taking into account what in modern times is called 'rationality' but also containing 'feeling' and 'emotion'. Yet, assuming that the objective of the research was to grasp and rebuild the meaning of processes, behaviour and actions which take place in a particular social climate: the school, the classroom; a particular and holistic approach was needed, so as not to divide the reality to excess. As for the systematisation of the information, an inductive process rather than deductive has been used due to the difficulty in the analysis of what has arisen from the subject of study and the duration of the research, which has been difficult to theorize.The rigorousness and the objectivity have always been a major goal of the research, which has not been easy due to the double condition of colleague and researcher, so it has required a multiple triangulation, in time, subjects and methods. Finally, in order to lead the innovation and the research without acting as a teacher, the research-action methods (Carr, Elliott, Kemmis, Stenhouse) which conciliate theory and practice have been very useful.A new model of permanent training can be deduced from the conclusions of the research and it is different from those created so far and it demonstrates that helps the Secondary teaching staff to implement 'good practices', as it easily assumes new theoretical innovation guides, and it also guarantees a good learning process for the pupils.The proposed model fosters the need and wish for training by those who are being trained. The demand, originated within the teaching staff who wants to be trained, eliminates internal opposition, creates team work, entails personal satisfaction, encourages innovation, provides a shared and adapted curriculum project to the environment, improves the relational atmosphere and converts the working place into a learning and professional place.

Aquesta investigació és qualitativa, basada en estudis de cas i en l'observació de la pràctica. És una investigació crítica, vol canviar la realitat de la formació inicial per ensenyar el temps històric.Es fa una proposta d'estructura conceptual del temps històric, amb les aportacions de la filosofia, les ciències socials i en especial la història. Aquesta proposta s'utilitza per indagar en les representacions dels estudiants de mestre sobre el temps històric. Trenta i tres estudiants van contestar un qüestionari sobre el temps històric i es van seleccionar 9 estudiants que es van distribuir en tres grups. Es van establir tres tipologies d'estudiants: a) "pensador crític i constructor del futur"; b) "observador indiferent i descriptor del present"; c) "pensador determinista i enlluernat pel futur".Els estudiants van elaborar seqüències didàctiques relacionades amb el temps històric, les van portar a la pràctica i van fer una valoració crítica. Es van fer entrevistes als estudiants i als mestres tutors. L'investigador va observar dues sessions de la pràctica de cada estudiant.Les conclusions indiquen que els estudiants amb bones representacions del temps històric no sempre fan una bona pràctica. Al contrari també indiquen que una bona pràctica pot fer modificar unes representacions pobres.Un suggeriment final és aprofundir en la proposta conceptual del temps per la deconstrucció i la reconstrucció del temps en els estudiants. / This research is qualitative. It is based on case studies and on the observation of the practice. It is a critical investigation, it wants to change the reality of the initial preparation to teach the historical time.It makes a proposal of conceptual structure of the historical time, with the help of the philosophy, history and the social sciences contributions. This proposal is used to investigate in the representations of teacher's students about the historical time.Thirty three students answered a questionnaire about the historical time. Nine students were selected and distributed in three groups. We have defined three groups of students: a) "a critical thinker and the builder of the future"; b) "an indifferent observer and a describer of the present"; c) "a deterministic thinker and an admirer of the future".These students elaborated didactic sequences related with the historical time. They made the practice and they carried out a critical valuation. The researcher interviewed the students and the teachers. He observed each student's two practical sessions.The conclusions indicate that the students with good representations of the historical time don't always make a good practice. On the contrary a good practice can modify some poor representations of the historical time.A final suggestion is to deepen in the conceptual proposal of the time. It is necessary the deconstruction and the reconstruction of the historical time's concept.

Aquesta investigació té com a finalitat esbrinar què es considera patrimoni cultural a l'ensenyament i què i com s'ensenya. I per esbrinar-ho s'ha construït un model conceptual del patrimoni cultural per a l'ensenyament a través d'una proposta de transposició didàctica. Aquest model ha permès fer l'anàlisi i la valoració del seu tractament en els currículums, en els manuals i en d'altres materials. A partir d'aquest model conceptual, s'ha caracteritzat el tractament educatiu del patrimoni cultural a l'ESO a través de: - esbrinar, analitzar i valorar el tractament del patrimoni en els currículums de Catalunya i Espanya i d'altres països del nostre entorn cultural destacant les finalitats del seu ensenyament i la concreció dels objectius i de continguts d'aprenentatge, - analitzar les aportacions de manuals i de materials elaborats per museus, - analitzar i valorar l'opinió del professorat i d'experts sobre el valor educatiu del patrimoni cultural, i - observar, descriure i interpretar tres situacions educatives relacionades amb el procés d'ensenyament-aprenentatge del patrimoni cultural. Les hipòtesis d'aquesta recerca són les següents: - Existeix un gran interès per l'ensenyament del patrimoni cultural però, en canvi, no sembla que s'hagi fet un esforç massa gran de conceptualització i de transposició didàctica a partir de les noves aportacions, ni per part del professorat ni de les administracions educatives, i - Hi ha un gran interès per difondre i fer accessible el patrimoni cultural al públic escolar, com demostra l'augment de l'oferta de serveis i d'activitats educatives però, en canvi, no sembla que s'hagi fet l'esforç d'incorporar les aportacions que es fan des de la didàctica de les ciències socials. A nivell metodològic, aquesta recerca s'ha plantejat com una investigació qualitativa que s'interessa fonamentalment per la comprensió i la interpretació de la realitat. Descriu i analitza la situació de l'ensenyament del patrimoni comparant la realitat amb un model teòric construït per guiar la recerca i donar sentit als seus resultats. La informació s'ha organitzat i interpretat en funció del model teòric establert prèviament, però també s'han considerat aquells aspectes no previstos que han aparegut durant l'obtenció d'informació i que s'han considerat significatius. Els instruments utilitzats per l'obtenció d'informació són: l'anàlisi del contingut -dels programes, dels manuals i d'altres materials didàctics, de treballs de l'alumnat-; els qüestionaris, les entrevistes -a experts i a professors-; i l'observació no participativa de tres seqüències corresponents a tres professors diferents. I finalment, es presenten les conclusions a partir dels objectius i dels supòsits plantejats al principi de la investigació, amb la intenció d'aportar millores a l'ús i al valor educatiu del patrimoni cultural en l'ensenyament obligatori. Tenint en compte totes les anàlisis i valoracions fetes a la llum del model conceptual, es considera que el patrimoni cultural és un constructe que inclou tots aquells elements materials o immaterials que cada grup (col·lectiu, comunitat, poble o societat) reconeix, selecciona, adopta voluntàriament com a llegat del seu passat. És el seu equipatge cultural en el present.El patrimoni cultural en l'ensenyament hauria de configurar-se com l'herència que es transmet a les generacions futures perquè puguin gaudir-ne i aprendre d'ell, perquè puguin utilitzar-lo en la comprensió dels arrels històrics del seu present, i tinguin elements de decisió per al futur. L'ensenyament del patrimoni cultural pot ajudar a crear consciència història en els joves, ja que el seu aprenentatge els permetrà comprendre millor el passat que els envolta, valorar la historicitat del present, i participar conscientment en la construcció del seu futur personal i social. Per això, des de la didàctica de les ciències socials s'hauria de potenciar l'ensenyament i l'aprenentatge de les ciències socials mitjançant el patrimoni cultural, perquè pot facilitar la implicació i el compromís de la ciutadania per actuar de manera crítica, democràtica i responsable en consonància en els seus valors, principis i necessitats. / Esta investigación tiene como finalidad averiguar qué se considera patrimonio cultural en la enseñanza y qué y cómo se enseña. Y para averiguarlo se ha construido una modelo conceptual del patrimonio cultural para la enseñanza a través de una propuesta de transposición didáctica. Este modelo ha permitido hacer el análisis y la valoración de su tratamiento en los currículos en los manuales y en otros materiales. A partir de este modelo conceptual, se ha caracterizado el tratamiento educativo del patrimonio cultural en la ESO a través de: - Averiguar, analizar y valorar el tratamiento del patrimonio en los currículos de Cataluña y España y de otros países de nuestro entorno cultural, destacando las finalidades de su enseñanza y la concreción de los objetivos y de los contenidos de aprendizaje, - Analizar las aportaciones de los libros de texto, manuales y de materiales elaborados por museos, - Analizar y valorar la opinión del profesorado y de expertos sobre el valor educativos del patrimonio cultural, - Observar, describir e interpretar tres situaciones educativas relacionadas con el proceso de enseñanza-aprendizaje del patrimonio cultural. Las hipótesis de esta investigación son las siguientes: - Existe un gran interés por la enseñanza del patrimonio cultural pero, en cambio, no parece que se haga un verdadero esfuerzo de conceptualización y de transposición didáctica a partir de las nuevas aportaciones, ni por parte del profesorado ni de las administraciones educativas, y - Hay un gran interés por difundir, divulgar y hacer accesible el patrimonio cultural al público escolar, como se demuestra con el aumento de la oferta de servicios y de actividades educativas pero, en cambio no parece que se haga un verdadero esfuerzo para incorporar las aportaciones que se hacen desde la didáctica de las ciencias sociales. A nivel metodológico, esta investigación se ha planteado como una investigación cualitativa que se interesa fundamentalmente por la comprensión y la interpretación de la realidad. Describe y analiza la situación de la enseñanza del patrimonio comparando la realidad con un modelo teórico construido para guiar la investigación y dar sentido a los resultados. La información se ha organizado e interpretado en función del modelo teórico establecido previamente, pero también se han considerado aquellos aspectos no previstos que han aparecido durante la obtención de información y que se han considerado significativos. Los instrumentos utilizados para la obtención de información son: el análisis del contenidos -de los currículos, de los manuales o libros de texto y otros materiales didácticos, de los trabajos del alumnado-; los cuestionarios, las entrevistas -a expertos y a profesorado-; y la observación no participativa de tres secuencias correspondientes a tres profesores diferentes. Y finalmente, se presentan las conclusiones a partir de los objetivos y de los supuestos planteados al principio de la investigación, con la intención de aportar mejoras al uso y al valor educativo del patrimonio cultural en la educación obligatoria. Teniendo en cuenta todos estos análisis y valoraciones realizada a partir del modelo conceptual, se considera que el patrimonio cultural es un constructo que incluye todos aquellos elementos materiales o inmateriales, que cada grupo (colectivo, comunidad, pueblo o sociedad) reconoce, selecciona, adopta voluntariamente como legado de su pasado. Es su equipaje cultural en el presente. El patrimonio cultural en la enseñanza debería de configurarse como la herencia que se transmite a las generaciones futuras para que puedan disfrutar y aprender de él, para que puedan utilizarlo en la comprensión de las raíces históricas de su presente, y tengan elementos de decisión para el futuro. La enseñanza del patrimonio cultural puede ayudar a crear conciencia histórica en los jóvenes, ya que su aprendizaje les permitirá comprender mejor el pasado que los rodea, valorar la historicidad del presente, y participar concientemente en la construcción de su futuro personal y social. Por eso, desde la didáctica de las ciencias sociales se debería potenciar la enseñanza y el aprendizaje de las ciencias sociales mediante el patrimonio cultural, porque puede facilitar la implicación y el compromiso de la ciudadanía para actuar de manera crítica, democrática y responsable en consonancia con sus valores, principios y necesidades. / This research has got as its main aim to find out what is considered by cultural heritage within the educative context and how it is taught and what is taught under this term. In order to study these three features of what is called cultural heritage, it has been built a conceptual model of cultural heritage in accordance with the educative context by means of a proposal of didactic transposition. This model has been essential for the analysis and evaluation of its treatment within the curricula, manuals and other didactic materials. By the use of the conceptual model, the educative treatment of cultural heritage in ESO (secondary education, but compulsory) has been characterised in terms of: - To find out, analyse and value the treatment of cultural heritage within the curricula in Catalonia and the rest of Spain, as well as other countries which are closer to our cultural surrounding, highlighting their educative aims as well as how concrete learning objectives and contents are. - To analyse the contributions of manuals and other didactic materials created by museums. - To analyse and value teachers and other experts' opinions on the educative value of cultural heritage, and - To observe, describe and interpret three educative situations related to the teaching and learning process of cultural heritage. The hypotheses of this research are the following: - The educative context has an interest on cultural heritage but, on the other hand, it seems that it has scarcely been an effort of conceptualising and of didactic transposition based on new and innovative contributions on behalf of teachers and educative administrations, and, - Spreading and making cultural heritage accessible to the schooling public has been focus of interest and attention, as it is shown by the increase of offers based on educative services and activities, nevertheless, there has been a scarce effort of including the contributions from Social Sciences Didactics.. On a methodological level, this research has been designed as a qualitative whose interest relies mainly on understanding and interpreting reality. It describes and analyses the teaching situation of cultural heritage in comparison with a theoretical model built in order to guide the recherchÎ and give meaning to its results. The data has been organised and interpreted according to the theoretical model previously established, but also other unexpected or unplanned aspects which have been appearing throughout the data collection have been considered if relevant and meaningful. The data collection instruments are: content analysis -programmes, manuals and other didactic material and students' works and assignments-; questionnaires, interviews -to teachers and other experts-; and non-participative observation of three sequences corresponding to the three different teachers. And finally, the conclusions are presented on the base of the aforementioned objectives and hypothesis of the research; with the intention of contribute to the improvement of educative use and value of cultural heritage in compulsory secondary education. According to all analyses and valuations in the light of the conceptual model, it is considered that cultural heritage is a construct of each group (collective, community, people or society) which implies all the material and non-material elements which is recognised, selected, voluntary adopted as legacy of their past. It is the cultural baggage in the present.Cultural heritage in education should be configured as the heritage which is passed to future generations because they could enjoy it and learn from it, because they could use it in order to understand the historical origins and stems of their present in a better way, as well as to be able to make decisions for their future. Teaching cultural heritage can help to create historical conscience for the youth, since its learning will help them to understand their past better, to value historicity of their present, and to participate consciously in the construction of their personal and social future. This is the reason why from Social Sciences Didactics the teaching and learning of these sciences by means of cultural heritage should be fostered, since it could facilitate the implication and engagement of the citizens in order to act in a critical, democratic and responsible manner in accordance with their values, principals and needs.

No description available.

La formación –inicial y continua- del profesorado de historia es fundamental para comprender lo que sucede en los salones de clase cuando se enseña y se aprende historia. Este tesis se ubica en este campo de la formación y pone el énfasis en el desarrollo de la conciencia histórica, es decir en la capacidad de los futuros y de los jóvenes docentes de entender la historicidad el presente y de proyectarla hacia el futuro. La relación pasado, presente y futuro es una de las principales finalidades de la enseñanza de la historia y, en consecuencia, ha de serlo de su formación. Existe poca investigación sobre la formación del profesorado de historia en las Universidades argentinas y en los Institutos Terciarios de Formación del Profesorado y la que existe no es muy optimista. Esta investigación pretende aportar luz sobre los conocimientos del profesorado en formación en línea con las investigaciones que se realizan en GREDICS, grupo de investigación de la UAB, y en otros países, en particular del mundo anglosajón. Los objetivos de esta investigación son los siguientes: -Explorar los tipos de conciencia histórica que expresan de manera implícita y explícita los estudiantes avanzados y graduados del profesorado de historia de la Universidad Nacional del Litoral y, en segundo lugar, describir algunos de los factores que explicarían su construcción. -Analizar e interpretar distintas producciones -propuestas didácticas elaboradas especialmente para la instancias de aplicación previstas por la carrera, reflexiones autocríticas y narraciones sobre la profesión en el primer año de egresados- a los efectos de conocer cómo es influida la conciencia histórica por las prácticas concretas. -A partir de la identificación de recurrencias y singularidades, coincidencias y contradicciones en el caso analizado, elaborar una síntesis provisoria que muestre la complejidad de la construcción de la conciencia histórica en este contexto particular y los interrogantes que deja en relación con la formación. -Realizar propuestas de mejoramiento para la formación inicial, en particular la didáctica específica, y eventualmente proponer acciones institucionales de colaboración entre universidad y otras instituciones educativas del medio. Esta investigación se ha desarrollado metodológicamente como estudio de caso. Se han realizado encuestas, cuestionarios y entrevistas a un grupo de estudiantes y jóvenes docentes y se han analizado relatos y documentos varios para alcanzar los objetivos previstos. / Training - initial and professional development - history teachers is fundamental to understanding what happens in the classroom when it is taught and learned history. This thesis is place in the field of teachers’ education and emphasizes the development of historical consciousness, e.g. on the ability of the future and young teachers to understand the historicity present and project it into the future. The relationship between past, present and future is one of the main goals of teaching history and, consequently, must be present in teachers’ education. There is little research on the initial training education of history teachers in the Argentinean context. This research seeks to apply some of the previous knowledge and methods used by GREDICS, the UAB research group, and others research in other countries, to the Argentinean case. The objectives of this research are the following: -Explore the types of historical consciousness that expressed implicitly and explicitly, the advanced students and graduates of the faculty of history of the Universidad Nacional del Litoral and, secondly, to describe some of the factors that explain its construction. - Analyze and interpret various productions – teaching materials, self-critical reflections and narrations about teaching profession- with regards to identify the development of historical consciousness in teaching practices. - Elaborate a teaching proposal to teach historical consciousness to future history teachers. - Suggest some proposals to improve initial training education in History Education and to propose some collaboration actions with secondary schools. The research has followed the case study method. Survey, questionnaires and interviews have been performed with a group of students and young teachers as well as several documents and narration have been analyzed.