Mes de la fotografía 2020, un evento correspondiente a la Carrera de Comunicación y Fotografía, que reúne a especialistas en la fotografía desde nacionales a internacionales. Este 2020, nuestro formato será online, contando con diferentes actividades como exposiciones fotográficas, fotografía documental, publicitaria, investigación fotográfica, entre otros. / Claudia Alva Linares (Lima, Perú 1977) es reportera gráfica peruana con experiencia en medios de comunicación escritos nacionales e internacionales, en empresas, instituciones, universidades y más. Trabajó en el Diario Expreso, La República, en la revista Etiqueta Negra, Revista y Canal Plus Tv. También ha publicado trabajos fotográficos en el diario El Mundo, El País, Le Mondé Magazine,Granta, The Guardian Uk, Folha de Sao Paulo, Revista Effileé, Maximum Rock and Roll y más. Ha participado en la Trienal de Chile 2009 y en la exposición colectiva Bazarte 2013 de la Fundación Euroidiomas, en la exposición “Un hombre no viola” de Demus, en la exposición colectiva “Jardín Siniestro” del 2018 en el Centro Euroidiomas, etc.

Informe de Seminario para optar al grado de Licenciado en Historia / Los objetivos que busca cumplir el trabajo aquí presentado son: identificar el discurso visual de Ercilla sobre el trabajo infantil entre 1952 y 1997; comparar las publicaciones de los años analizados para detectar diferentes énfasis; y examinar si dicho discurso se condice con los cambios en las formas de concebir y valorar la infancia y el trabajo infantil en Chile durante la época estudiada. Elegí la revista Ercilla debido a que, al ser una revista de actualidad, trataba los principales temas que ocupaban la contingencia noticiosa nacional, por lo que da la idea de la importancia que la prensa escrita y conservadora daba al Trabajo Infantil dentro de estos tópicos, e indirectamente la valoración o no valoración de la infancia en la sociedad chilena. Es por esto que en este trabajo de investigación busco comprobar, a modo de hipótesis, que el discurso visual de la revista Ercilla cambió a la par con las nuevas concepciones de la infancia y del trabajo infantil, lo cual fue visualizándose en las fotografías publicadas durante la segunda mitad del siglo XX. Al ser estas una representación de dicho discurso, mostraron como fue endureciendo la postura internacional y gubernamental sobre la infancia trabajadora, mediante decretos y tratados internacionales, que son, finalmente, la encarnación de las nuevas sensibilidades con respecto a la infancia y su valoración.

Esta investigación se realizó con el objetivo de analizar el tratamiento periodístico de las portadas del diario El Comercio, durante los gobiernos de Martín Vizcarra, Manuel Merino y Francisco Sagasti, octubre – noviembre 2020. Como objetivos específicos, se buscó explicar la clasificación de los titulares presentados en las portadas, así como también, el determinar las características de las fotografías y evidenciar las características de la estructura del diseño de las portadas de dicho diario. Para ello, mediante un enfoque hermenéutico, se aplicó una ficha de observación a 24 portadas de acuerdo a las extensiones a analizar en las portadas del diario El Comercio durante los tres gobiernos desde octubre a noviembre en 2020. Como resultados, se obtuvo que la mayoría de portadas del diario analizado, emplearon titulares informativos y en menor medida los apelativos, se destacaron más las fotografías narrativas y en planos generales, y en casi su totalidad, se demostró que la estructura del diseño de la portada ya viene predeterminada por mismo diario.

ARTS GRÀFIQUES I COSMOVISIÓ La primera conclusió que es desprèn d’aquest estudi és també la central: explica com les arts gràfiques generen les formes i els continguts d’una nova cosmovisió, tant en l’imaginari col•lectiu com en les arts. Aquesta cosmovisió es va modificant durant tot el segle XIX per l’accentuació de diversos factors tècnics, com ara el registre de la imatge, el procediment de copiat i els canals de difusió; també es va modificant pel seu caràcter generalista, divulgatiu, laic i global; i, per últim, es transforma per la internacionalització i la distribució indiscriminada que donen pas a un fenomen sense precedents: l’accessibilitat. Durant el transcurs del segle XIX, la segona revolució gràfica fa d’aglutinador, al voltant de la tipografia, de les incorporacions tècniques al món de la imatge. Primer, amb la xilografia, la litografia i els processos fotogràfics. Després, les connexions entre les tècniques, amb els nous procediments producte dels descobriments tècnics i científics, faran créixer la identitat gràfica fins a la tercera revolució, la de la dècada de 1880 a 1890, amb la presència de la fotografia impresa. La transferència icònica a la identitat cultural occidental serà conseqüència de la internacionalització d’aquesta imatge tecnològica. Els resultats gràfics són productes diversos, objectivables i quantificables, però sobretot formen un conjunt de solucions que ha penetrat en tots els nuclis de la societat en un procés imparable durant tot el segle XIX. Per la disparitat de formes –cartells, embolcalls, diaris, paper moneda, publicitat, llibres, naips...– i de continguts –icònics, textuals, lúdics...–, per la quantitat d’elements humans que hi participen –tècnics, artistes, escriptors i una pluralitat de personatges d’àmbits culturals i productius diversos, des dels fonedors fins als periodistes, des dels enquadernadors al dibuixants–, són els productes gràfics, des del segle XIX, un referent comú en un temps i espai determinats. Són el paradigma d’allò comú que és dóna en tot el món occidental. Per dir-ho d’alguna manera, no trobarem una forma més internacional i més comuna que la tipogràfica –n’és un exemple una Times–, ni tampoc un llenguatge més comú –pensem en les narracions gràfiques d’un Willem Bush– o una tècnica més comuna –la xilografia, posem per cas. Aquest canvi de paràmetres, de concepció de l’individu i del seu entorn, tant en la imatge com en l’imaginari, es dóna en el procés de canvi entre l’artesania gràfica i la indústria, en el període que anomenarem de la manufactura, i resta com a document en les revistes d’aquesta època anomenades genèricament il•lustracions. La cosmovisió, la nova concepció del món que deixa enrera l’antic règim visual i que va gestant-se en l’època de la Il•lustració francesa i del seu referent icònic, l’Enciclopèdia, obre el camí a nous espectacles i espectadors, a noves lectures i lectors, a una nova ciutadania; és en definitiva, la gran convulsió de les arts i la proclamació de la mort de l’antic sistema, el de les arts acadèmiques. Així, en l’imaginari col•lectiu tindrem la presència de l’espectador, activa, però indirecta, com a consumidor. El pensament liberal havia dut l’art, en totes les seves expressions, a ser un producte de mercat, subjecte al gust de l’usuari, a l’èxit o al fracàs. El ciutadà serà, doncs, jutge de la bondat del producte, fent-lo rendible econòmicament, per exemple. Aquest individu amb capacitat de decisió però amb forma de consumidor fa la seva entrada triomfal en el món de l’art, en el món que serà moda, gust o tendència. Aquesta entrada i l’entrada d’altres actors, com el galerista, el col•leccionista, el crític, el pensador de la bellesa, l’esteta, el productor, l’inversor, etc., aniran conformant el nou sistema de les arts, en què, òbviament, l’art haurà mort com a producte del sistema de l’antic règim. De tal manera aquesta transformació de l’art –no la seva pràctica o el seus ideals intrínsecs– serà pública, que tothom podrà gaudir, gratuïtament, de l’espectacle convuls de la seva presència. Tothom podrà ser espectador i usuari de la revolució perpètua que anomenem avantguardes, que anomenem moda, que anomenem gust. / Knowledge of the relationships established in the decade from 1880 to 1890 between the art, photography and printing is in the background of the study. For this reason there was a need for defining parameters of the evolution over more than five centuries of printing. The establishment of five periods, l'artesanal, manufacturing and industrial-, the advent of graphic design, with the breakdown of the family plot and the finding of the current collapse, will represent a conceptually ordering a disorder of persistent name historical treatment of the graphic arts. At the same time had to sequence alignment between printing and photography in the period since the advent of lithography to the emergence of photogravure. The parameters of art were treated promptly, since the establishment of a chronology and history were known and with literature data. This evolution had graphics give it the relevant technological, machinery, printing, paper industry, etc.. Once the timing was necessary in order periods, and the territories defined by the cultural, technical and social that allowed me to recover the initial study. This object of study was a weekly magazine published in Barcelona between 1880 and 1890, Illustration of Luis Tasso and Serra. It was necessary to distinguish a woodcut of a lithograph, a photo-mechanically engineered a de facto organic, such as those published Joarizti and Mariezcurrena in the weekly study, had to find out the differences between a gillotage and a woodcut, which meant when had a blueprint or a silk-screen, as were the parents, the types of graphical output, the features of the technique, a metallic timber, to be called "TROPHIES" or stereotypies. The decade of the publication had a clear disadvantage in the field of historiography: it belonged to the Modernist full time, very elaborate, cultivated and preserved compared with other times. The time chosen, the decade of the publication of the magazine publishing Tasso, was labeled then-twenty-five years into the various approaches and research-of eclectic historicism of territory, without too much to say. He drew a poor country without good artists, subject to European rhythms, and that these were late and wrong. The claim of aestheticism, or the English "Aesthetic Movement" - in Catalonia as a precursor of Modernism, initiated by Alexandre Cirici Pellicer, allowed a review of the subject of that despised eclecticism. The recovery of the centenary of the Universal Exhibition of 1888 and some more art historians engaged in the study of the fragments bypassed or forgotten by the major historiographical trends favored a thickening of the literature on time.

Entre los años 1980 y 2000, el Perú vivió el peor conflicto armado interno de su historia republicana. Al pie del Apu Razuhuillca, ocho periodistas y su guía fueron asesinados un 26 de enero de 1983 a manos de comuneros; sin embargo, poco se sabe de los 135 campesinos de Uchuraccay asesinados en los meses y años siguientes por parte de Sendero Luminoso y las Fuerzas Armadas. Franz Krajnik propone, con este ensayo fotográfico documental, explorar el dolor de la ausencia en Uchuraccay desde una visión personal y sincera. El autor presenta una mirada en la que no es posible separar el dolor de que invade a los habitantes de este lugar; sin embargo, este ambiente se ha dotado de un nuevo significado en la vida cotidiana. Existe una sensación de trabajo, lucha y amor entre los pobladores que impulsa el desarrollo de su comunidad. Hoy, la comunidad de Uchuraccay se levanta de entre las cenizas para contarnos cómo se convive con el dolor a través del tiempo.