Irimia Cervera, J. (2015). Analisis de los Servicios y Aplicaciones LBS. Desarrollo de una plataforma de apoyo para la gestión de procesos y localización de personas [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/48879

[ES] Los polígonos slivers son áreas que aparecen en los bordes de otros polígonos fruto de una digitalización defectuosa o de superposiciones geográficas de capas de información con contornos de polígonos no coincidentes. Los polígonos slivers son un problema en las bases de datos geográficas no solo en la presentación grafica de los mapas sino en los resultados numéricos obtenidos. Las soluciones a los polígonos slivers están en, por una parte, procurar no crearlos con correctas digitalizaciones o bien, por otra parte, eliminarlos una vez estos polígonos se han creado. En muchas ocasiones es difícil evitar la creación de polígonos slivers, especialmente en la superposición geográfica de capas de distintas procedencias o escalas. Por tanto es frecuente que tengamos que intentar eliminar los slivers una vez creados. El problema principal de eliminar slivers una vez creados es poder detectarlos. Los polígonos slivers pueden adoptar formas muy variadas y aunque en la mayoría de ocasiones son polígonos pequeños también pueden ocupar una gran superficie. En esta tesis se analizan y valoran los métodos clásicos de caracterización de polígonos slivers que vienen descritos en la norma ISO 19138. Del mismo modo se plantean y analizan otros posibles métodos para detectar polígonos slivers como los numerosos índices de forma. Finalmente se propone un método alternativo (Máximo Circulo Inscrito) a un polígono como método para detectar polígonos slivers. Se somete este método a diversa cartografía oficial y se valora su mejora con respecto a los demás métodos / Sánchez Marco, M. (2015). Análisis de posibles métodos de detección de polígonos sliver en cartografía vectorial. Propuesta de un método alternativo [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/49559

[EN] Precise Point Positioning (PPP) method involves an absolute positioning technique from a single receiver with GNSS (Global Navigation Satellite Systems). Its theoretical basis consists of solving the position with observations using a single receiver, with clock and orbit state models, among other products. The main advance concerning the current differential technique is that differential or relative positioning uses the double-differences solution that requires, at least, two receivers to get a precise position or a receiver connected to a network of reference stations. However, until recently, and from a practical point of view, a precise absolute positioning with centimeter accuracy with a single GNSS receiver was considered unfeasible. The reason was the difficulty in cancellation of errors and the ambiguity resolution. The main factor that limits Precise Point Positioning (PPP) accuracy is the dependence on external information, which models the error sources, that is to say: the performance of the orbit and clock products, the quality of the observations, and the effects of the un-modeled or un-calibrated error sources. Precise ionospheric corrections and troposphere state models are also essential in order to improve positioning at centimeter level. Furthermore, in real-time PPP precise streams of products and state models are needed, and they must meet certain requirements of latency and continuous availability. In the case study of real-time positioning, the PPP technique is very sensible to gaps and outliers in the reception of the products and fluctuations in the constellation, producing lost of convergence, delay in initialization and a lack of accuracy in the results. Nowadays, this situation is changing, but it needs to evolve even more, because the real-time determination and the performance of the orbital parameters, clock states or other modeled errors of the GNSS satellites and signals, are still in a stage of improvement by the International GNSS Service, by the Analysis Centers and by researches all around the world. Therefore, the objective of this investigation was the study of Precise Point Positioning technique applied to the real-time case study, considering the performance of the available products in several sceneries and environments. The study focused on its application and how to improve limitations in the performance. The main tasks developed are: -A preliminary study of the multi - constellation context, the state of the art of Precise Point Positioning technique and modeling error sources, (chapters 1 and 2). -The review of the emission of the state models into a standard format and the discussion of the limitations in the alternatives in the generation of the models, (chapters 3 and 4). -The analysis of the optimization of this method with the development of new constellations, by means of the test of new products, and multiple simultaneous observations performed, (chapter 6). -To explore the possibilities of real-time recovering of integer ambiguities for PPP and the impact in the performance, providing practical demonstrations with experimental and standardized approaches, (chapter 7). -To study tactics to provide combined products in quasi-real time and real-time latency, (chapter 8), and in a regional or continental frame, with own applied solutions, (chapter 9). -The design and development of processing and analysis tools, (chapter 5), monitoring and distribution of results with the real-time PPP method, (chapter 10), and the study of potential applications, (chapter 11). / [ES] El método Precise Point Positioning, (PPP), consiste en una técnica de posicionamiento absoluto con un solo receptor GNSS (Global Navigation Satellite Systems). Su fundamento teórico se basa en resolver la posición con las observaciones de un único equipo, utilizando correcciones de osciladores y de órbitas de satélites, entre otros modelos. La potencia del método con respecto a la técnica diferencial reside en que el posicionamiento diferencial o relativo utiliza la solución de dobles diferencias que requiere, al menos, dos receptores para obtener una posición precisa o un receptor conectado a una red de estaciones de referencia. Sin embargo hasta hace poco y a efectos prácticos, un posicionamiento absoluto con precisión de centímetros con un solo equipo se ha considerado irrealizable. El motivo reside en la dificultad de la cancelación de errores y de obtener la resolución de ambigüedades enteras. El principal factor que limita, por tanto, el posicionamiento absoluto preciso es la dependencia de productos externos que modelen las fuentes de error, es decir: el rendimiento de los modelos de órbitas y relojes, la calidad de las observaciones, y los errores no modelados o no calibrados. Las correcciones ionosféricas y modelos de estado de la troposfera también son esenciales para alcanzar precisiones a nivel del centímetro. Por otro lado, si se trabaja con la técnica PPP en tiempo real, se necesita productos y modelos de estado recibidos continuamente a través de paquetes de datos por Internet, que deben cumplir con ciertos requisitos de latencia y disponibilidad continua. En el caso de estudio de posicionamiento en tiempo real, la técnica PPP es además muy sensible a las anomalías y las pérdidas en la recepción de los productos, y a las fluctuaciones de la constelación, produciendo pérdidas de convergencia, retrasos en la inicialización, y falta de continuidad y exactitud en los resultados. En este momento esta situación está experimentando grandes cambios, pero necesita evolucionar aún más, ya que la determinación en tiempo real y el rendimiento de los parámetros orbitales, estados de reloj u otros modelos de error de los satélites GNSS y sus señales, se encuentra todavía en fase de mejora por parte del International GNSS Service, por parte de los Centros de Análisis y por parte de investigadores de todo el mundo. Por lo tanto, el objetivo de este trabajo ha sido el estudio de la técnica de posicionamiento Precise Point Positioning enfocada al caso de tiempo real, en base al rendimiento de los productos disponibles en varios escenarios y entornos. El estudio se centró en su aplicación y en la implementación de soluciones para mejorar sus limitaciones. Las principales tareas desarrolladas son: -Un estudio preliminar del entorno multi-constelación, del estado del arte de la técnica Precise Point Positioning, así como de los errores a modelar, (capítulos 1 y 2). -La supervisión de la emisión de modelos en un formato estándar, y la discusión de las limitaciones existentes en las alternativas para su generación, (capítulos 3 y 4). -El análisis de la optimización de este método con el desarrollo de nuevas constelaciones, a través de la evaluación de nuevos productos y sesiones simultáneas de observación, (capítulo 6). -La exploración de las posibilidades de recuperación de la naturaleza entera de las ambigüedades y su repercusión en términos de rendimiento, proporcionando demostraciones reales, con aproximaciones experimentales y estandarizadas, (capítulo 7). -El estudio de las tácticas para proporcionar productos combinados robustos en tiempo quasi-real y real, (capítulo 8), y en un marco regional o continental, (capítulo 9), con soluciones propias aplicadas. -El diseño y desarrollo de herramientas de cálculo y apoyo, (capítulo 5), de monitorización y distribución de resultados procedentes de PPP en tiempo real, (capítulo 10), y el e / [CA] El mètode Precise Point Positioning, (PPP), consisteix en una tècnica de posicionament absolut amb un sol receptor GNSS (Global Navigation Satellite Systems). El seu fonament teòric consisteix a resoldre la posició amb observacions d'un únic equip utilitzant correccions d'oscil¿ladors i d'òrbites de satèl¿lits, entre altres models. La potència del mètode respecte a la tècnica diferencial és que el posicionament diferencial o relatiu utilitza la solució de dobles diferències que requereix, almenys, dos receptors per a obtenir una posició precisa o un receptor connectat a una xarxa d'estacions de referència. No obstant això, fins fa poc i a efectes pràctics, un posicionament absolut amb precisió de centímetres amb un sol equip GNSS s'ha estat considerant irrealitzable. El motiu es troba en la dificultat de la cancel¿lació d'errors i d'obtenir la resolució d'ambigüitats senceres. El principal factor que limita, per tant, el posicionament absolut precís és la dependència de productes externs que modelen les fonts d'error, es a dir: el rendiment dels models d'òrbites i oscil¿ladors, la qualitat de les observacions, i els errors no modelats o no calibrats. Les correccions ionosfèriques i models d'estat de la troposfera també són essencials per a aconseguir precisions a nivell del centímetre amb un equip. D'altra banda, si es treballa amb la tècnica PPP en temps real, es necessita productes i models d'estat rebuts contínuament a través de paquets de dades per Internet, que han de complir amb certs requisits de latència i disponibilitat contínua. En el cas d'estudi de posicionament en temps real, la tècnica PPP és a més molt sensible a les anomalies i les pèrdues en la recepció dels productes, i a les fluctuacions de la constel¿lació, produint pèrdues de convergència, retards en la inicialització i falta de continuïtat i exactitud en els resultats. En aquest moment aquesta situació està experimentant grans canvis, però necessita evolucionar encara més, ja que la determinació en temps real i el rendiment dels paràmetres orbitals, els estats de rellotge o altres models d'error dels satèl¿lits GNSS i els seus senyals, es troben encara en fase de millora per part de l'International GNSS Service, per part dels Centres d'Anàlisi i per part d'investigadors de tot el món. Per tant, l'objectiu d'aquest treball ha consistit en l'estudi de la tècnica Precise Point Positioning enfocat al cas de temps real, fonamentat amb el rendiment dels productes disponibles a diversos escenaris i entorns. L'estudi es va centrar en la seva aplicació i en la implementació de solucions per millorar les limitacions en la seua productivitat. Les principals tasques desenvolupades són: -Un estudi preliminar de l'entorn multi-constel¿lació, l'estat de l'art de la tècnica Precise Point Positioning, així com dels errors a modelar, (capítols 1 i 2). -La supervisió de l'emissió de models amb un format estàndard, i la discussió de les limitacions en les alternatives a la generació de models, (capítols 3 i 4). -Anàlisi de l'optimització d'aquest mètode amb el desenvolupament de noves constel¿lacions, amb l'avaluació de nous productes i múltiples sessions simultànies d'observació, (capítol 6). -L'exploració de les possibilitats de recuperació de la naturalesa sencera de les ambigüitats i la seva repercussió en termes de rendiment, proporcionant demostracions reals, utilitzant aproximacions experimentals i estandarditzades, (capítol 7). -L'estudi de les tàctiques per a proporcionar productes combinats robustos en temps quasi-real i en temps real, (capítol 8), i en un marc regional o continental, amb solucions pròpies aplicades, (capítol 9). -El disseny i desenvolupament d'eines de càlcul i suport (capítol 5), de monitorització i distribució de resultats aplicats al cas de PPP en temps real, (capítol 10), i l'estudi de potencials aplicacions de la tècnica, (capí / Capilla Romá, R. (2015). Aportación al estudio de la capacidad de los modelos conceptuales en posicionamiento absoluto preciso (Precise Point Positioning) para tiempo real a través del análisis del rendimiento de productos y prototipos en un escenario multi-constelación GNSS [Tesis doctoral]. Editorial Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/52814

[EN] The importance of Geographic Information in relation to decision-making and addressing administrative issues, is considered vital by the different bodies managing the territory. Geographic Information Systems are designed to treat this type of information, aimed at solving complex planning and land administration. Because of its versatility, the scope of these systems is very broad and can be used in most activities in which a spatial component involved. Such is the case of those for local administrations, which are, according to the Spanish legal system, the basic units of the division of territory. A properly implemented enterprise GIS would be responsible for providing geographical information to all individuals who are part of that administration, considering all levels: operational, tactical and strategic. Thus, the geo generated could be shared, not only internally, but also with external agencies to the entity, whether belonging to the administration, or public or private companies linked to municipal management. However, although the implementation methodology in a local administration is highly developed, and have implemented many processes, reality shows turbidity. Many projects, ambitious in its design, fail to crystallize and reduced to mere departmental GIS end in a disorderly manner. The reasons given by organizations are mainly based on the awareness of not need some of the advanced possibilities offered by GIS, or the waste produced by their workers, or reducing funding ... But these reasons given by the different agencies that have not achieved success in exploiting GIS Are symptoms or diseases? Is it of subjective references that gives a sick or diseases themselves ?. To heal the patient, it would be more operational focus on the study of causality in the case of an implementation of a GIS in local government, is reflected in determining the factors that influence the success or failure, and indicate which of them They are critical. In this thesis these sensitive factors are determined, their criticality analyzes and possible solution is provided. For this purpose, engulfing the different factors in different groups, including the legal, technological, methodological, organizational and economic are studied. Thus, we analyzed in detail the regulatory and legal framework governing this type of information in relation to local government, shedding light on the obligation of municipalities to collect and disseminate geographic information in the field of their competence, for which should develop infrastructure sharing. The most influential in the successful implementation of the system factors are related to the definition of the data model, considered the backbone of the Geographic Database, since largely determines the interoperability of the system and its universal utility. This research proposes a model valid for the implementation of a focused database to urban areas, taking into account the compatibility with other official topographic databases. Since the needs of collecting information, by the Local Government, encompassing different mappable concepts for the amount of those needs a pilot study has been instrumental in defining the detailed model. The model includes a catalog of events, such as technical specifications, the determination allowing each data producer operate equally in the capture, or convert your data to the proposed model. Quality requirements to be met by geographic database, considering the descriptive quality components according to current international standards are also specified. Finally, and in order to control the quality of the product generated, a statistical sampling mechanisms, for inspection, allow a simplified form, and maintaining statistical rigor, quality assess such proposed. / [ES] La importancia de la Información Geográfica, en relación con la toma de decisiones y tratamiento de las cuestiones administrativas, es considerada vital por los diferentes órganos que gestionan el territorio. Los Sistemas de Información Geográfica están diseñados para tratar este tipo de información, destinada a resolver problemas de planificación y administración territorial. Debido a su versatilidad, el campo de aplicación de estos sistemas es muy amplio, pudiendo utilizarse en la mayoría de actividades en las que intervenga una componente espacial. Tal es el caso de las correspondientes a las Administraciones Locales, que son las unidades básicas de la división del territorio. Un SIG corporativo implantado adecuadamente suministraría información geográfica a todos los individuos que forman parte de esa administración y de esta forma, la geoinformación generada se podría compartir, no sólo de manera interna, sino también con organismos externos a la propia entidad, ya fueran pertenecientes a la administración, o a empresas públicas o privadas vinculadas a la gestión municipal. Sin embargo, aunque la metodología de implantación en una Administración Local está muy desarrollada, y se han puesto en práctica muchos procesos, la realidad presenta cierta turbidez. Numerosos proyectos, ambiciosos en su diseño, no llegan a cristalizar y acaban reducidos a simples SIG departamentales de una manera desordenada. Los motivos esgrimidos por las organizaciones se basan en la concienciación de la no necesidad de algunas de las avanzadas posibilidades que brindan los SIG, o en el rechazo producido por parte de sus trabajadores, o en la reducción de las financiaciones... Pero estos motivos aducidos por los diferentes organismos que no han conseguido el éxito en la explotación del SIG ¿son síntomas o patologías? ¿se trata de referencias subjetivas que da un enfermo o las enfermedades en sí mismas?. Para sanar al paciente, sería más operativo centrarse en el estudio de la causalidad, que en este caso, se plasma en determinar los factores que influyen en el éxito o fracaso, y señalar cuáles de ellos son críticos. En esta tesis doctoral se determinan estos factores sensibles, se analiza su criticidad y se aporta una posible solución, de esta forma, se ha analizado detalladamente el marco normativo y legal en relación con la Administración Local, vertiendo luz sobre la obligación de los municipios de recoger y difundir la información geográfica, para lo cual deben desarrollar infraestructuras de intercambio. Los factores más influyentes en el éxito de la implantación del sistema son los relacionados con la definición del Modelo de Datos, considerado como la espina dorsal de la Base de Datos Geográfica, puesto que condiciona en gran medida la interoperabilidad del sistema y su utilidad universal. Esta investigación propone un modelo de datos válido para la implementación de una base enfocada al ámbito urbano, teniendo en cuenta la compatibilidad con otras bases topográficas oficiales. Puesto que las necesidades de recogida de información, por parte de la Administración Local, engloban diferentes conceptos cartografiables, para realizar el montante de dichas necesidades se detalla un estudio piloto que ha sido clave en la definición del modelo. El Modelo incluye tanto el catálogo de fenómenos, como las especificaciones técnicas pertinentes, cuya determinación permite a cada productor de datos operar de igual modo en la captura, o convertir su información al modelo propuesto. También se especifican los requisitos de calidad que debe cumplir la base de datos geográfica, considerando las componentes descriptoras de la calidad según la normalización vigente a nivel internacional. Para finalizar, y con el objeto de controlar la calidad del producto generado, se proponen unos mecanismos estadísticos de muestreo que, a modo de inspección, permiten de una forma simplificada, y ma / [CA] La importància de la Informació Geogràfica, en relació amb la presa de decisions i tractament de les qüestions administratives, és considerada vital pels diferents òrgans que gestionen el territori. Els Sistemes d'Informació Geogràfica estan dissenyats per a tractar aquest tipus d'informació, destinada a resoldre problemes complexos de planificació i administració territorial. Degut a la seua versatilitat, el camp d'aplicació d'aquests sistemes és molt ample, podent utilitzar-se a la majoria d'activitats en les quals intervinga una component espacial. És el cas de les activitats corresponents a les Administracions Locals, les quals són, segons l'ordenament jurídic espanyol, les unitats bàsiques de la divisió del territori. Un SIG corporatiu implantat adequadament seria l'encarregat de subministrar informació geogràfica a tots els individus que formen part d'eixa administració, d'aquesta forma, la geoinformació generada podria compartir-se, no sols de manera interna, sinó també amb organismes externs a la pròpia entitat, ja fóra pertanyents a l'administració, o a empreses públiques o privades relacionades amb la gestió municipal. Tanmateix, tot i que la metodologia d'implantació en una Administració Local està molt desenvolupada, i s'han posat en pràctica molts projectes, la realitat és una mica tèrbola. Nombrosos projectes, ambiciosos en el seu disseny, no arriben a cristal·litzar i acaben reduïts a mers SIG departamentals d'una manera desordenada. Els motius esgrimits per les organitzacions es basen principalment en la conscienciació de la no necessitat d'algunes de les avançades possibilitats que brinden els SIG, o en el rebuig produït per part dels treballadors, o en la reducció del finançament... Però aquests motius adduïts pels diferents organismes que no han aconseguit l'èxit en l'explotació del SIG, són símptomes o patologies? es tracta de referències subjectives que dóna un malalt o les malalties en sí mateix? Per tal de sanar el pacient, seria més operatiu centrar-se en l'estudi de la causalitat, que en aquest cas, es plasma en determinar els factors que influeixen en l'èxit o fracàs, i assenyalar quins d'ells són crítics. En aquesta tesi doctoral es determinen aquests factors sensibles, s'analitza la seua criticitat i s'aporta una possible solució, d'aquesta forma, s'ha analitzat el marc normatiu i legal que regeix aquest tipus d'informació en relació amb l'Administració Local, vessant llum sobre l'obligació dels municipis de recollir i difondre la informació, per a la qual cosa deuen desenvolupar infraestructures d'intercanvi. Els factors més influents en l'èxit de la implantació del sistema són tots els relacionats amb la definició del Model de Dades, considerat com la columna vertebral de la Base de Dades Geogràfica, donat que és ell qui condiciona en gran mesura la interoperabilitat del sistema y la seua utilitat universal. Aquesta investigació proposa un model de dades vàlid per a l'implementació d'una base enfocada a l'àmbit urbà, tenint en compte la compatibilitat amb altres bases topogràfiques oficials. Donat que les necessitats de recollida d'informació per part de l'Administració Local, inclouen diferents conceptes cartografiables, cal identificar-los adequadament i per a fer-ho es detalla un estudi pilot que ha estat clau en la definició del model. El Model inclou tant el catàleg de fenòmens com les especificacions tècniques pertinents, permetent a cada productor de dades operar d'una mateixa forma en la captura i convertir la informació pròpia al model proposat. També s'especifiquen els requisits de qualitat que déu complir la base de dades geogràfica, considerant les components descriptores de la qualitat segons la normalització vigent a nivell internacional. Per a finalitzar, i amb l'objecte de controlar la qualitat del producte, es proposen mecanismes estadístics de mostreig a mode d'inspecció, els quals permeten / Terol Esparza, E. (2015). Determinación y análisis de los factores críticos en la implantación de un SIG en la administración local [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/55141

En la tesis se presenta la investigación desarrollada sobre el análisis y ajuste de modelos de geoide. La zona elegida para el estudio está comprendida en la Comunidad Valenciana, por lo que se investigarán las posibilidades de análisis y ajuste a las características locales del campo de gravedad de los diferentes modelos de geoide utilizables en la comunidad: modelos globales como el OSU89b, OSU91a, EGM96 o el GPM98, el modelo continental Europeo EGG97 y el modelo regional sobre la Península Ibérica IBERGEO95. Para ello, en primer lugar, se ha realizado una investigación rigurosa sobre las redes de nivelación que atraviesan la Comunidad Valenciana atendiendo a su existencia, estado y precisiones. Así mismo se ha desarrollado una red gravimétrica de tercer orden sobre la Provincia de Valencia, con una nueva metodología de ajuste. A continuación se ha desarrollado un método para la detección de deformaciones locales de geoide utilizando observables GPS/gravedad, se ha procedido al análisis de los modelos mediante puntos GPS/gravedad y GPS/nivelación/gravedad y, posteriormente, se han ajustado los modelos de geoide a puntos GPS/nivelación/gravedad. Finalmente se han transformado los modelos de geoide de alta resolución investigados a geoides con grandes posibilidades prácticas de utilización en la zona de estudio, con valores de error medio de 0.07 m, tanto en valor absoluto como en relativo (considerando distancias máximas de 20-30 Km). / Martín Furones, ÁE. (2001). Análisis y ajuste de modelos de geoide. Observación y cálculo de la red gravimétrica de tercer orden en la Provincia de Valencia [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/56967

[EN] This thesis includes the analysis, results and conclusions of the research performed in the application of the ground penetrating radar to evaluate structural timber using non-destructive methods. The main objective of this thesis is the possible application of the ground penetrating radar as a non destructive technique for improving the current visual classification of structural wood and evaluation of wooden structures to rehabilitate and reduce the discard of new structural timber sawmill. For this purpose have been tested pieces of new wood of Pinus sylvestris L, using a new methodology, which allows to be exported and applied to other species of structural timber. This new methodology is based on the analysis of the spectrum, and not on the search of the image of the defect of wood //wood's defect in the radargrama. This new methodology goes beyond what has been investigated to date regarding the ground penetrating radar and the radargrams images (where it had tried to identify defects of wood visually in the radargama: splits, knots, resin pockets...) by obtaining an image and its interpretation). It is a step forward in the study of the ground penetrating radar, as it have been studied its electromagnetic properties - spectrum of frequency- subsequently to the obtaining of the image. Which was an improvement of wood classification and its diagnosis. Visual classification has been applied to the analysis of the wooden parts, in accordance with the provisions of the standard UNE 56544:2011. Subsequently, the radar has been applied on the surface of the wood, and finally, it has been subjected to an axial flexural strength test. Once implementation of the results was carried out, the spectra of the radargrams have been analyzed, giving rise to a result of reliability and accuracy of 97,05% in the identification of singularities present in the wood by ground penetrating radar. This high percentage obtained allows to confirm the possible application of the ground penetrating radar in evaluation of structural timber as method of non-destructive testing, of complementary and decisive way. The results would allow the reduction of the disposal of the structural timber sawmill and the use of this technique for structural evaluation structures of wood to rehabilitate on-site or in the laboratory. Finally, the possible applications of this technique and future lines of research are proposed. / [ES] En la presente tesis se recoge el análisis, resultados y conclusiones del trabajo de investigación realizado en la aplicación del georradar para evaluar madera estructural por medio de métodos no destructivos. El principal objetivo de esta tesis es la posible aplicación del georradar como técnica no destructiva para mejorar la actual clasificación visual de la madera estructural y mejorar así la evaluación de estructuras de madera a rehabilitar y reducir el descarte de madera estructural nueva en aserradero. Para ello se han ensayado piezas de madera nueva de Pinus sylvestris L, utilizando una metodología novedosa, que permite ser exportada y aplicada a otras especies de madera estructural. Esta nueva metodología se basa en el análisis del espectro, y no en la búsqueda en el radargrama de la imagen del defecto de la madera. Esta nueva metodología va más allá de lo que se ha investigado hasta la fecha respecto al georradar y las imágenes de los radargramas (donde se intentaba identificar de manera visual en el radargama defectos de la madera: nudos, fendas, bolsas de resina¿mediante la obtención de una imagen y su interpretación). Supone un paso adelante en estudios del georradar, pues se han estudiado las propiedades electromagnéticas - espectro de frecuencia- posteriormente a la obtención de la imagen. Lo cual ha supuesto una mejora de la clasificación de la madera y su diagnostico. Para el análisis de las piezas se ha aplicado la clasificación visual conforme a las disposiciones de la norma UNE 56544:2011, posteriormente se ha realizado la lectura de las piezas aplicando el georradar y por último se han sometido a un ensayo de la resistencia a flexión axial. Una vez realizada la puesta en común de los resultados se han analizado los espectros de los radargramas, dando lugar a un resultado de fiabilidad y precisión del 97,05% en la identificación a través del georradar de singularidades presentes en la madera. Este alto porcentaje obtenido permite afirmar la posible aplicación del georradar en evaluación de madera estructural como método de ensayo no destructivo de manera complementaria y determinante. Los resultados obtenidos permitirían la reducción del descarte de la madera estructural en aserradero y la utilización de esta técnica para evaluación estructural en estructuras de madera a rehabilitar in situ o en laboratorio. Finalmente se proponen las posibles aplicaciones de esta técnica y unas futuras líneas de investigación. / [CA] En la present tesi s'arreplega l'anàlisi, resultats i conclusions del treball d'investigació realitzat en l'aplicació del georradar per a avaluar fusta estructural per mitjà de mètodes no destructius. El principal objectiu d'esta tesi és la possible aplicació del georradar com a tècnica no destructiva per a millorar l'actual classificació visual de la fusta estructural i millorar així l'avaluació d'estructures de fusta a rehabilitar i reduir el descart de fusta estructural nova en serradora. Per a això s'han assajat peces de fusta nova de Pinus sylvestris L, utilitzant una metodologia nova, que permet ser exportada i aplicada a altres espècies de fusta estructural. Esta nova metodologia es basa en l'anàlisi de l'espectre, i no en la busca en el radargrama de la imatge del defecte de la fusta. Esta nova metodologia va més enllà del que s'ha investigat fins a la data respecte al georradar i les imatges dels radargrames (on s'intentava identificar de manera visual en el radargama defectes de la fusta: nucs, fendes, bosses de resina¿) per mitjà de l'obtenció d'una imatge i la seua interpretació). Suposa un pas avant en l'estudis del georradar perquè s'han estudiat les propietats electromagnètiques -espectre de freqüència- posteriorment a l'obtenció de la imatge. La qual cosa ha suposat una millora de la classificació de la fusta i el seu diagnosi. Per a l'anàlisi de les peces s'ha aplicat la classificació visual d'acord amb les disposicions de la norma UNE 56544:2011, posteriorment s'ha realitzat la lectura de les peces aplicant el georradar i finalment s'han sotmés a un assaig de la resistència a flexió axial. Una vegada realitzada la posada en comú dels resultats s'han analitzat els espectres dels radargrames, donant lloc a un resultat de fiabilitat i precisió del 97,05% en la identificació a través del georradar de singularitats presents en la fusta. Este alt percentatge obtingut permet afirmar la possible aplicació del georradar en avaluació de fusta estructural com a mètode d'assaig no destructiu de manera complementària i determinant. Els resultats obtinguts permetrien la reducció del descart de la fusta estructural en serradora i la utilització d'esta tècnica per a avaluació estructural en estructures de fusta a rehabilitar in situ o en laboratori. Finalment es proposen les possibles aplicacions d'esta tècnica i unes futures línies d'investigació. / Caballero Arce, C. (2015). Mejora de la caracterización mecánica de la madera estructural mediante el análisis espectral de los registros del georradar [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/59228

[EN] In this thesis it is introduced a method to filter GNSS height time series from vertical displacements derived from load variations in the Earth's surface, obtained from the monthly geopotential coefficients from the GRACE mission. These load variations are originated mainly by the seasonal hydrological variations as it can be confirmed from the hydrological GLDAS model. This filtering method is based on spectral analysis techniques that allow the manipulation of time series in both time and frequency domains. To test this method data from 66 IGS Core Network reference stations have been used. The origin of the GNSS data are the weekly solutions provided by the First Data Reprocessing Campaign carried out by IGS. Monthly level-2 data from GRACE Mission provided by GFZ, with a time-span of more than 11 years, have been used to generate hydrological load and equivalent water thickness monthly time series at every reference station from which GNSS data are available. In addition, soil water content time series have also been created from monthly GLDAS data. With the periodograms of the four time series datasets a signal with frequency close to 1 cycle per year is detected in the GNSS height, load, equivalent water thickness and GLDAS time series. As this signal has the same frequency in the equivalent water thickness and GLDAS time series it is confirmed that its origin is the hydrological cycle. Therefore the variations observed in the GNSS height and load time series can be explained, at least part of it, by these hydrological variations. The spectral filtering technique introduced in this thesis is based on the detection and isolation of the annual signal in the load time series from GRACE data. This process is done in the frequency domain by using the Discrete Fourier Transform (DFT) with the Fast Fourier Transform (FFT) algorithm. Using the linearity property of the DFT, the isolated annual signal from the load time series is subtracted from the DFT of the GNSS height time series in the frequency domain. The new time series in the frequency domain is the GNSS height without the annual signal generated by the hydrological variations in the GNSS reference station area. After testing the spectral filter with times series dataset from 66 reference stations, it is demonstrated that for stations in areas with important hydrological activity the GNSS height time series reduce their WRMS by 18 % on average, with some special cases where WRMS reduction is higher than 25 %. Other parameters like GNSS height vs. GRACE load correlation before and after the filtering process show a reduction of the correlation from 53.9 % to 15.0 % In areas where the hydrological variations are not clearly detected by GNSS and GRACE, like islands, coasts or deserts, there is no WRMS reduction, and other parameters do not show any improvement in the GNSS height time series after the filtering process. / [ES] En esta tesis doctoral se presenta un método de filtrado de series temporales de altura GNSS a partir de los desplazamientos verticales derivados de las variaciones de carga sobre la corteza terrestre obtenidas a partir de los modelos geopotenciales mensuales de la misión GRACE. Estas variaciones de carga vienen provocadas, principalmente, por las variaciones estacionales hidrológicas tal como se comprueba a partir del modelo hidrológico GLDAS. El método de filtrado se basa en el análisis espectral, que permite manipular las series temporales tanto en el dominio del tiempo como de las frecuencias. Para comprobar la validez del método se han utilizado datos de 66 estaciones de referencia pertenecientes al IGS Core Network. Estos datos son las soluciones semanales de coordenadas obtenidas por la 1 a campaña de reprocesado de datos IGS. Por otro lado también se han utilizado datos nivel-2 de la misión GRACE proporcionados por GFZ y que cubren un periodo de tiempo de más de 11 años, para generar la series temporales de carga hidrológica y lámina de agua en cada una de las estaciones de referencia analizadas. Por último también se han utilizado datos mensuales de contenido de agua en superficie generados por GLDAS a partir de los cuales también se han generado series temporales en las estaciones de referencia. Mediante el análisis de los espectros de amplitudes de los cuatro tipos de series temporales se detecta una señal con frecuencia cercana a 1 ciclo por año que se encuentra presente en las series temporales de altura elipsoidal, carga hidrológica GRACE, lámina de agua GRACE y contenido de agua en superficie GLDAS. Como la señal se encuentra presente tanto en las series temporales de lámina de agua y contenido de agua en superficie, se confirma que su origen es el ciclo hidrológico. Por tanto las variaciones observadas en las series temporales de altura elipsoidal y carga hidrológica pueden ser explicadas, al menos en parte, por las variaciones hidrológicas. La técnica de filtrado espectral presentada en esta tesis se basa en la detección y aislado de la señal anual en las series temporales de carga hidrológica. Este proceso se realiza en el dominio de las frecuencias mediante la Transformación Discreta de Fourier (DFT) realizada con los algoritmos de la Transformada Rápida de Fourier (FFT). Gracias a la propiedad de linealidad de las transformadas de Fourier, la señal anual aislada es restada de las series temporales de altura elipsoidal también en el dominio de las frecuencias. La serie temporal resultante es la serie temporal de alturas elipsoidales sin la señal anual de la carga hidrológica. Tras realizar el filtrado espectral con las estaciones de referencia se demuestra que en las estaciones en áreas con una importante actividad hidrológica las series temporales de altura GNSS reducen su error medio cuadrático ponderado (WRMS) un 18 % en promedio, con casos destacables que superan el 25 %. Otros parámetros como la correlación entre altura elipsoidal y carga hidrológica antes y después del filtrado también muestran una importante variación, pasando de un 53.9 % al 15.0 %. En áreas donde las variaciones hidrológicas no son tan claramente observadas por GNSS ni por GRACE, como por ejemplo en islas, zonas costeras o desiertos, no hay reducción de WRMS, ni el resto de parámetros indican mejora en las series temporales de altura elipsoidal tras el filtrado. / [CA] En aquesta tesi doctoral es presenta un mètode de filtrat de sèries temporals d'altura GNSS a partir dels desplaçaments verticals derivats de les variacions de càrrega sobre l'escorça terrestre obtingudes a partir del models mensuals de geopotencial de la missió GRACE. Aquestes variacions estan provocades principalment per les variacions hidrològiques estacionals tal i com es pot comprovar a partir del model hidrològic GLDAS. Aquest mètode es basa en l'anàlisi espectral, que permet manipular les sèries temporals tant en el domini del temps com en el domini de les freqüències. Per a comprovar la validesa del mètode s'han utilitzat dades de 66 estacions de referència pertanyents a l' IGS Core Network. Aquestes dades són les solucions setmanals de coordenades obtingudes per l' 1a campanya de reprocessat de dades IGS. D'altra banda també s'han utilitzat dades nivell-2 de la missió GRACE, proporcionats per GFZ i que cobreixen un període de temps de més d'11 anys, per a generar la sèries temporals de càrrega hidrològica i làmina d'aigua en cadascuna de les estacions de referència analitzades. Finalment també s'han utilitzat dades mensuals de contingut d'aigua en superfície generades per GLDAS, a partir dels quals també s'han generat sèries temporals en les estacions de referència. Mitjançant l'anàlisi dels espectres d'amplitud dels quatre tipus de sèries temporals, es detecta un senyal amb freqüència propera a 1 cicle per any que es troba present en les sèries temporals d'altura el·lipsoïdal, càrrega hidrològica GRACE, làmina d'aigua GRACE i contingut d'aigua en superfície GLDAS. Com el senyal es troba present tant en les sèries temporals de làmina d'aigua i contingut d'aigua en superfície, es confirma que el seu origen és el cicle hidrològic. Per tant les variacions observades en les sèries temporals d'altura el·lipsoïdal i càrrega hidrològica poden ser explicades, si més no en part, per les variacions hidrològiques. La tècnica de filtrat espectral presentada en aquesta tesi es basa en la detecció i aïllament del senyal anual en les sèries temporals de càrrega hidrològica. Aquest procés es fa en el domini de les freqüències mitjançant la Transformació Discreta de Fourier (DFT) feta amb els algorismes de la Transformada Ràpida de Fourier (FFT). Gràcies a la propietat de linealitat de les transformades de Fourier, el senyal anual aïllat és restat de les sèries temporals d'altura el·lipsoïdal, que es troba també en el domini de les freqüències. La sèrie temporal resultant és la sèrie temporal d'altures el·lipsoïdals sense el senyal anual de la càrrega hidrològica. Després de fer el filtrat espectral amb les estacions de referència, es demostra que a les estacions en àrees amb una important activitat hidrològica, les sèries temporals d'altura GNSS redueixen el seu error quadràtic mitjà ponderat (WRMS) un 18 % en mitjana, amb casos destacables que superen el 25 %. Altres paràmetres com la correlació entre l'altura el·lipsoïdal i la càrrega hidrològica abans i després del filtrat també mostren una important variació, passant d'un 53.9 % al 15.0 %. En àrees on les variacions hidrològiques no són tan clarament observades per GNSS ni per GRACE, com per exemple en illes, zones costaneres o deserts, no hi ha reducció de WRMS, ni la resta de paràmetres indiquen una millora en les sèries temporals d'altura el·lipsoïdal després del filtrat. / Ros Valiente, L. (2016). EVALUACIÓN DEL DESPLAZAMIENTO VERTICAL DE ESTACIONES GNSS PRODUCIDO POR LA CARGA HIDROLÓGICA A PARTIR DEL ANALISIS ESPECTRAL Y FILTRADO DE LAS SERIES TEMPORALES GNSS, GRACE Y GLDAS [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/61290

Tesis por compendio / [EN] Information and Communication Technologies (ICT) are presented in the tourism sector as a highly interesting instrument in information, promotion and marketing of products and destinations. Visitors can find in these technologies an important ally due to the ease in obtaining information and communication with the destination. The tourism industry also leverages its informative and marketing potential for its own profit. However, this does not happen in sustainable tourism management and in the tasks linked to the interpretation of the heritage. This thesis is presented as main objective analysis of communicative efficiency of ICT, its contribution to sustainable tourism management and as a way for the interpretation of the heritage in a sample of heritage sites and protected areas in the world. Its structure made by articles and the temporal distance between each one of them has allowed to incorporate the knowledge progressively generated in such a way that the main goal has been addressed in an ascending orther. Thus, each of the articles presents a description of the theoretical framework of the study, arises the methodology and discusses ICTs to respond to the main problem. The research technique that has guided the production of knowledge has been mainly the analysis of content. In short, 120 cases have been analyzed found among websites and social networks of protected areas and heritage sites. The results show that there are success cases that are using strategic communication, either in a planned manner or spontaneously, to facilitate the sustainable tourist management of the heritage. Similarly, other cases in which the communication is underused is evident. This thesis contributes to sustainable tourism development through the creation of a methodological tool, the Communicative Efficiency Questionnaire, which places the strategic communication as a tool of efficient and sustainable tourism management. Future developments of this dissertation lead to the development and improvement of the General Index for Communicative Efficiency applied to the sustainable tourism management as it is already inserted and raises the last content article. This thesis is complex and innovative because it gives strategic communication the establishment of tourist management tool and allows its valuation through a methodological model of measurement which is set as the starting point to begin a line of research that grants communication greater responsibilities beyond the issuance of information and support to the promotion of tourism. These new powers are directed toward obtaining funding for heritage sites and protected areas, the creation of capacities and as a tool to increase the appreciation of tourists and residents in the conservation of these areas among others. / [ES] Las Tecnologías de la Información y las Comunicaciones (TIC) se presentan en el sector turístico como un instrumento altamente interesante en la información, promoción y comercialización de productos y destinos turísticos. El visitante encuentra en estas tecnologías un importante aliado dada la facilidad demostrada en la obtención de información y comunicación con el destino turístico. Asimismo, la industria turística aprovecha sus potencialidades informativas y comercializadoras para la obtención de beneficios. Sin embargo, no sucede igual en la gestión turística sostenible y en las tareas vinculadas a la interpretación del patrimonio. En esta tesis doctoral se plantea como objetivo principal el análisis de la eficiencia comunicativa de las TIC en su contribución a la gestión turística sostenible y como vía para la interpretación del patrimonio en una muestra de sitios patrimoniales y espacios protegidos en el mundo. La estructura de la misma confeccionada por artículos y la distancia temporal entre cada uno de ellos ha permitido incorporar el conocimiento generado progresivamente de forma que se ha abordado el objetivo principal de manera ascendente. Así, en cada uno de los artículos incluidos se presenta una descripción del marco teórico de estudio, se plantea la metodología y se analizan las TIC para dar respuesta al problema principal planteado. La técnica de investigación que ha guiado la producción de conocimiento ha sido principalmente el análisis de contenido. En total se han analizado 120 casos de estudio entre sitios web y redes sociales de los lugares patrimoniales y espacios protegidos. Los resultados muestran que existen casos de éxito que están utilizando la comunicación estratégica, bien de forma planificada o espontáneamente, para la gestión turística sostenible del patrimonio. Igualmente, se evidencian otros casos en los que la comunicación está infrautilizada. Esta tesis aporta su contribución al desarrollo turístico sostenible a través de la creación de una herramienta metodológica, el Cuestionario de Eficiencia Comunicativa, que sitúa a la comunicación estratégica como un instrumento de gestión turística eficiente y sostenible. Futuros desarrollos de esta tesis doctoral conducen al desarrollo y mejora del Índice General para la Eficiencia Comunicativa aplicado a la gestión turística sostenible como ya se introduce y plantea el último artículo contenido. Esta tesis doctoral es compleja e innovadora porque concede a la comunicación estratégica el estamento de instrumento de gestión turística y permite su valoración a través de un modelo metodológico de medición el cual se establece como el punto de partida para iniciar una línea de investigación que conceda a la comunicación responsabilidades superiores más allá de la emisión de información y apoyo a la promoción turística. Estas nuevas atribuciones se dirigen hacia la obtención de financiación para los sitios patrimoniales y protegidos, la creación de capacidades y como herramienta de aumentar el aprecio de turistas y residentes en la conservación de estos espacios entre otras. / [CA] Les TIC es presenten en el sector turístic com un instrument altament interessant en la informació, promoció i comercialització de productes i destinacions turístiques. El visitant troba en aquestes tecnologies un important aliat donada la facilitat demostrada en l'obtenció d'informació i comunicació amb la destinació turística. Així mateix, la indústria turística aprofita les seues potencialitats informatives i comercialitzadores per a l'obtenció de beneficis. No obstant açò, no succeeix igual en la gestió turística sostenible i en les tasques vinculades a la interpretació del patrimoni. En aquesta tesi doctoral es planteja com a objectiu principal l'anàlisi de l'eficiència comunicativa de les TIC en la seua contribució a la gestió turística sostenible i com a via per a la interpretació del patrimoni en una mostra de llocs patrimonials i espais protegits en el món. L'estructura d'aquesta confeccionada per articles i la distància temporal entre cadascun d'ells ha permès incorporar el coneixement generat progressivament de manera que s'ha abordat l'objectiu principal de manera ascendent. Així, en cadascun dels articles inclosos es presenta una descripció del marc teòric d'estudi, es planteja la metodologia i s'analitzen les TIC per a donar resposta al problema principal plantejat. La tècnica de recerca que ha guiat la producció de coneixement ha sigut principalment l'anàlisi de contingut. En total s'han analitzat 120 casos d'estudi entre llocs web i xarxes socials dels llocs patrimonials i espais protegits. Els resultats mostren que existeixen casos d'èxit que estan utilitzant la comunicació estratègica, bé de forma planificada o espontàniament, per a la gestió turística sostenible del patrimoni. Igualment, s'evidencien altres casos en els quals la comunicació està infrautilitzada. Per açò, aquesta tesi aporta la seua contribució al desenvolupament turístic sostenible a través de la creació d'una eina metodològica, el Qüestionari d'Eficiència Comunicativa, que situa la comunicació estratègica com un instrument de gestió turística eficient i sostenible. Futurs desenvolupaments d'aquesta tesi doctoral condueixen al desenvolupament i millora de l'Índex General per a l'Eficiència Comunicativa aplicat a la gestió turística sostenible com ja s'introdueix i planteja l'últim article contingut. Aquesta tesi doctoral és complexa i innovadora perquè concedeix a la comunicació estratègica l'estament d'instrument de gestió turística i permet la seua valoració a través d'un model metodològic de mesura que s'estableix com el punt de partida per a iniciar una línia de recerca que concedisca a la comunicació responsabilitats superiors més enllà de l'emissió d'informació i suport a la promoció turística. Aquestes noves atribucions es dirigeixen cap a l'obtenció de finançament per als llocs patrimonials i protegits, la creació de capacitats i com a eina d'augmentar l'estima de turistes i residents en la conservació d'aquests espais entre altres. / Teruel Serrano, MD. (2016). Análisis de la comunicación estratégica de los sitios patrimoniales y espacios protegidos a través de las tecnologías de la información y las comunicaciones y su relación con la gestión turística sostenible [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/61304 / Compendio

[ES] La exposición a contaminantes atmosféricos causa efectos negativos en la salud de la población, tanto de forma directa en el corto y el largo plazo, como de forma indirecta, a través de su incidencia en el cambio climático. El 92% de la población mundial se enfrenta diariamente a una mala calidad del aire y el 90% de las ciudades del mundo no cuentan con suficientes reglamentaciones para gestionar este tema. El estudio de los contaminantes atmosféricos ha sido abordado desde diversos enfoques, pero han sido pocos los trabajos destinados a la gestión de la calidad del aire con un enfoque metodológico integrador. En base a esto, el objetivo de esta tesis ha sido elaborar una propuesta metodológica para la evaluación y gestión de la calidad del aire desde un enfoque de la ciencia de datos. Este enfoque contribuye en el estudio de la calidad del aire proporcionando una metodología de trabajo estructurada que organiza las etapas del proceso analítico, desde la adquisición de datos de distintas fuentes hasta la producción de información para los usuarios finales. La gestión de la calidad del aire demanda un flujo de trabajo dinámico, donde se priorice la generación de productos y la comunicación de resultados. Teniendo esto como objetivo principal, se elaboró una metodología que facilita la integración de los datos disponibles, sistematiza las preguntas más relevantes, condensa los algoritmos empleados en los análisis descriptivos y predictivos, y permite generar mapas de riesgo contribuyendo a una rápida y mejor toma de decisiones. Para validar esta propuesta, se aplicó la metodología en tres casos de estudio: la Comunidad Autónoma de Valencia (España) que cuenta con una extensa red de monitoreo de la calidad del aire, la Ciudad de Buenos Aires (Argentina) con tres estaciones de monitoreo en su zona central, y la ciudad de La Plata (Argentina) donde no se cuenta con un monitoreo continuo. Al contar con distinta información, se evaluó la versatilidad de la metodología para adaptarse a distintos escenarios. Los resultados mostraron que el enfoque esquemático proporciona orden y flexibilidad en el estudio de la calidad del aire. La utilización de preguntas de investigación simplificó notablemente la selección de algoritmos para el análisis y el abordaje de la interpretación de los resultados. A su vez, permitió diferenciar las preguntas que fueron originarias del estudio de aquellas que surgieron tras el análisis de los datos. Los algoritmos seleccionados resultaron cumplieron con los objetivos propuestos. Como gran limitación para el análisis de la calidad del aire se encontró la falta de mediciones sistemáticas. Si bien las concentraciones de algunos contaminantes se modelaron mediante el uso de variables medidas por teledetección, se precisaron de mediciones de campo para validar las simulaciones. En este sentido, el diálogo efectivo entre la ciencia y la gestión es un asunto prioritario, donde la ciencia debe proporcionar herramientas innovadoras para avanzar en el nivel de conocimiento de la atmósfera e identificar los problemas y soluciones que puedan surgir, pero es necesario dar un marco político que garantice los fondos económicos para su estudio. / [CA] L'exposició a contaminants atmosfèrics causa efectes negatius en la salut de la població, tant de manera directa en el curt i el llarg termini, com de manera indirecta, a través de la seua incidència en el canvi climàtic. El 92% de la població mundial s'enfronta diàriament a una mala qualitat de l'aire i el 90% de les ciutats del món no compten amb suficients reglamentacions per a gestionar aquest tema. L'estudi dels contaminants atmosfèrics ha sigut abordat des de diversos enfocaments, però han sigut pocs els treballs destinats a la gestió de la qualitat de l'aire amb un enfocament metodològic integrador. Sobre la base d'això, l'objectiu d'aquesta tesi ha sigut elaborar una proposta metodològica per a l'avaluació i gestió de la qualitat de l'aire des d'un enfocament de la ciència de dades. Aquest enfocament contribueix en l'estudi de la qualitat de l'aire proporcionant una metodologia de treball estructurada que organitza les etapes del procés analític, des de l'adquisició de dades de diferents fonts fins a la producció d'informació per als usuaris finals. La gestió de la qualitat de l'aire demanda un flux de treball dinàmic, on es prioritze la generació de productes i la comunicació de resultats. Tenint això com a objectiu principal, es va elaborar una metodologia que facilita la integració de les dades disponibles, sistematitza les preguntes més rellevants, condensa els algorismes emprats en les anàlisis descriptives i predictives, i permet generar mapes de risc contribuint a una ràpida i millor presa de decisions. Per a validar aquesta proposta, es va aplicar la metodologia en tres casos d'estudi: la Comunitat Autònoma de València (Espanya) que compta amb una extensa xarxa de monitoratge de la qualitat de l'aire, la Ciutat de Buenos Aires (l'Argentina) amb tres estacions de monitoratge en la seua zona central, i la ciutat de la Plata (l'Argentina) on no es compta amb un monitoratge continu. En comptar amb diferent informació, es va avaluar la versatilitat de la metodologia per a adaptarse a diferents escenaris. Els resultats van mostrar que l'enfocament esquemàtic proporciona ordre i flexibilitat en l'estudi de la qualitat de l'aire. La utilització de preguntes d'investigació va simplificar notablement la selecció d'algorismes per a l'anàlisi i l'abordatge de la interpretació dels resultats. Al seu torn, va permetre diferenciar les preguntes que van ser originàries de l'estudi d'aquelles que van sorgir després de l'anàlisi de les dades. Els algorismes seleccionats van resultar van complir amb els objectius proposats. Com a gran limitació per a l'anàlisi de la qualitat de l'aire es va trobar la falta de mesuraments sistemàtics. Si bé les concentracions d'alguns contaminants es van modelar mitjançant l'ús de variables mesures per teledetecció, es van precisar de mesuraments de camp per a validar les simulacions. En aquest sentit, el diàleg efectiu entre la ciència i la gestió és un assumpte prioritari, on la ciència ha de proporcionar eines innovadores per a avançar en el nivell de coneixement de l'atmosfera i identificar els problemes i solucions que puguen sorgir, però és necessari donar un marc polític que garantisca els fons econòmics per al seu estudi. / [EN] Exposure to atmospheric pollutants causes adverse effects on the health of the population, both directly in the short and long term, and indirectly through their impact on climate change. 92% cent of the world's population faces poor air quality daily, and 90% of the world's cities do not have enough regulations to manage this issue. The study of atmospheric pollutants has been considered from various approaches, but there has been little work on air quality management with an integrative methodological strategy. Therefore, the objective of this thesis was to develop a methodological framework for air quality assessment and management using a data science approach. This strategy contributes to the study of air quality by providing a structured working methodology that organizes the stages of the analytical process, from the acquisition of data coming through different sources until the presentation of information to the end-users. Air quality management demands a dynamic pipeline that privileges the production of outputs and the reporting of results. Keeping this as a main aim, the methodology developed promotes the integration of available data, organizes the most relevant questions, summarizes the algorithms used in descriptive and predictive analysis, and creates risk maps to help make quick and better decisions. To validate this proposal, we evaluated the methodology in three case studies: the Autonomous Community of Valencia (Spain) which has an extense air quality monitoring network, the City of Buenos Aires (Argentina) with three monitoring stations in its central zone, and the city of La Plata (Argentina) where there is no continuous monitoring. Since different information was available, the versatility of the methodology to adapted to different scenarios was assessed. The results showed that the schematic design provides order and flexibility in the investigation of air quality. The use of research questions greatly simplified the selection of algorithms for analysis and the understanding of the results. In turn, it enabled the distinction the original questions from those that emerged after the analysis of the data. The selected algorithms were in accordance to the established goals. A major obstacle to the determination of air quality was the lack of routine monitoring. Whereas the concentrations of some pollutants were modelled using remotely sensed variables, field measurements were required to validate the predictions. In this sense, the effective interchange between science and administration is a priority issue, where science must provide innovative tools to improve the level of knowledge of the atmosphere and to identify the problems and solutions that may arise. However, it is necessary to provide a political support to guarantee the economic funds for research. / Cuando el 11 de diciembre del 2014 se firmó la Resolución Nº 4815 donde me fue otorgada una Beca Interna Doctoral para realizar esta investigación, la República Argentina contaba con un Ministerio de Ciencia y Tecnología y un Ministerio de Ambiente y Desarrollo Sustentable. En el transcurso de esta tesis, ambos ministerios fueron degradados a secretarías, limitando el accionar del Estado Nacional sobre estos asuntos en el territorio argentino. El 10 de diciembre del 2019 se anunció la restitución de las dos carteras a ministerios nacionales y recuperamos la esperanza. / Represa, NS. (2020). Elaboración e implementación de una propuesta metodológica para la evaluación y gestión de la calidad del aire mediante el enfoque de la ciencia de datos [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/144645

[EN] Abstract Global Navigation Satellite Systems (GNSS) have transformed the positioning and navigation techniques, becoming the indispensable today for multiple applications. Satellite navigation is one of the new forms of navigation and has multiple advantages over existing techniques. It can provide information to users in any location, without direct vision and comprehensively worldwide. Therefore, we are witnessing the arrival of a navigation system that, by itself, could give boaters the ability to perform positioning and route planning without the need to resort to another method or additional information. The International Civil Aviation Organization (ICAO) began in early 1990 a series of activities to define "air navigation system of the future", whose base would be the GNSS systems. The potential applicability of these systems is a reality, fulfilling the requirements of many operations navigation: accuracy, integrity, availability and continuity. One example that is already being used for CAT III operations, such as aircraft landing. The signal emitted by satellites undergoes a series of errors in its spread and the operating system to be limited for many applications. Therefore, the real-time positioning requires the use of a differential corrections to improve the performance of GNSS systems. Current differential correction systems can be grouped in local systems or LADGPS (Local Area DGPS), and extensive systems or WADGPS area (Wide Area DGPS). In March 2011 the European Commission declared the 'Safety-of-Life' service of EGNOS suitable for use in civil aviation, which is the WADGPS system used in this research together with the System of Permanent Reference Stations VRS, as system LADGPS. The objective of this thesis is the analysis of the possible integration of EGNOS navigation system with positioning methodology from ground Reference Stations Trimble VRS. It aims to improve the positioning accuracy of the EGNOS system implementing a priori more accurate VRS solution. In short, we seek a proposed methodology of positioning that has the best of both, we call EGNOS / VRS. Having defined the methodology to be used for determining the positioning EGNOS / VRS new performances are analyzed and improved accuracy is verified, allowing use is new methodology for applications with requirements for positioning accuracy, such as in agriculture precision. / [ES] Resumen Los Sistemas Globales de Navegación por Satélite (GNSS) han transformado las técnicas de posicionamiento y navegación, llegando a ser en la actualidad indispensable para múltiples aplicaciones. La navegación por satélite es una de las nuevas formas de navegación y tiene múltiples ventajas sobre las técnicas existentes. Puede proporcionar información a los usuarios en cualquier ubicación, sin necesidad de visión directa y de forma global en todo el planeta. Por tanto, estamos asistiendo a la llegada de un sistema de navegación que, por sí mismo, podría proporcionar a los navegantes la capacidad de realizar el posicionamiento y la planificación de rutas sin la necesidad de recurrir a otro método o información adicionales. La Organización de Aviación Civil Internacional (OACI) inició a principios de 1990 una serie de actividades encaminadas a definir el "sistema de navegación aérea del futuro", cuya base serían los sistemas GNSS. La aplicabilidad potencial de estos sistemas es ya una realidad, cumpliendo los requerimientos de muchas operaciones de navegación: precisión, integridad, disponibilidad y continuidad. Sirva como ejemplo que se está utilizando ya para operaciones de CAT III, como el aterrizaje de aeronaves. La señal que emiten los satélites sufre una serie de errores en su propagación y funcionamiento del sistema que los limitan para muchas aplicaciones. Por ello, el posicionamiento en tiempo real necesita de la utilización de unas correcciones diferenciales que mejoran el rendimiento de los sistemas GNSS. Los sistemas actuales de corrección diferencial los podemos agrupar en sistemas locales o LADGPS (Local Area DGPS), y sistemas de área extensa o WADGPS (Wide Area DGPS). En marzo de 2011 la Comisión Europea declaró el servicio 'Safety-of-Life' de EGNOS apto para su uso en aviación civil, siendo éste el sistema WADGPS utilizado en esta investigación junto con el sistema de Estaciones de Referencia Permanentes por VRS, como sistema LADGPS. El Objetivo de ésta Tesis es el análisis de la posible integración del sistema de navegación EGNOS con la metodología de posicionamiento a partir de Estaciones de Referencia en tierra VRS de Trimble. Se pretende mejorar la precisión de posicionamiento del sistema EGNOS implementando la solución VRS, a priori más precisa. En definitiva, buscamos una propuesta de metodología de posicionamiento que tenga lo mejor de ambas, que llamaremos EGNOS/VRS. Una vez definida la metodología a emplear para la determinación del posicionamiento EGNOS/VRS se analizan los nuevos rendimientos y se verifica la mejora de precisión, lo que permite utilizar está nueva metodología para aplicaciones con más requisitos en exactitud de posicionamiento, como por ejemplo en agricultura de precisión. / [CA] Resum Els Sistemes Globals de Navegació per Satèl¿lit (GNSS) han transformat les tècniques de posicionament i navegació, arribant a ser en l'actualitat indispensable per a múltiples aplicacions. La navegació per satèl¿lit és una de les noves formes de navegació i té múltiples avantatges sobre les tècniques existents. Pot proporcionar informació als usuaris en qualsevol ubicació, sense necessitat de visió directa i de forma global en tot el planeta. Per tant, estem assistint a l'arribada d'un sistema de navegació que, per si mateix, podria proporcionar als navegants la capacitat de realitzar el posicionament i la planificació de rutes sense la necessitat de recórrer a un altre mètode o informació addicionals. L'Organització d'Aviació Civil Internacional (OACI) va iniciar a principis de 1990 una sèrie d'activitats encaminades a definir el "sistema de navegació aèria del futur", la base del qual serien els sistemes GNSS. L'aplicabilitat potencial d'estos sistemes és ja una realitat, complint els requeriments de moltes operacions de navegació: precisió, integritat, disponibilitat i continuïtat. Servisca com a exemple que s'està utilitzant ja per a operacions de CAT III, com l'aterratge d'aeronaus. El senyal que emeten els satèl¿lits patix una sèrie d'errors en la seua propagació i funcionament del sistema que els limiten per a moltes aplicacions. Per això, el posicionament en temps real necessita de la utilització d'unes correccions diferencials que milloren el rendiment dels sistemes GNSS. Els sistemes actuals de correcció diferencial els podem agrupar en sistemes locals o LADGPS (Local Àrea DGPS) , i sistemes d'àrea extensa o WADGPS (Wide Àrea DGPS) . Al març de 2011 la Comissió Europea va declarar el servici 'Safety-of-Life' d'EGNOS apte per al seu ús en aviació civil, sent este el sistema WADGPS utilitzat en esta investigació junt amb el sistema d'Estacions de Referència Permanents per VRS, com a sistema LADGPS. L'Objectiu d'esta Tesi és l'anàlisi de la possible integració del sistema de navegació EGNOS amb la metodologia de posicionament a partir d'Estacions de Referència en terra VRS de Trimble. Es pretén millorar la precisió de posicionament del sistema EGNOS implementant la solució VRS, a priori més precisa. En definitiva, busquem una proposta de metodologia de posicionament que tinga el millor d'ambdós, que cridarem EGNOS/VRS. Una vegada definida la metodologia a emprar per a la determinació del posicionament EGNOS/VRS s'analitzen els nous rendiments i es verifica la millora de precisió, la qual cosa permet utilitzar està nova metodologia per a aplicacions amb més requisits en exactitud de posicionament, com per exemple en agricultura de precisió. / Olivares Belinchon, JL. (2016). Análisis del sistema de navegación por satélite europeo EGNOS para su integración con VRS [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/61981