En esta tesis, realizaré un análisis de tres películas: La clase del director Laurent Cantet, La vida escolar de los directores Mehdi Idir y Grand Corps Malade, y el cortometraje Alondra dirigido por los hermanos Daniel y Diego Vega. Considero que estas permiten reflexionar en torno al fracaso del sistema educativo en su objetivo como institución formativa de futuros ciudadanos. Estos filmes introducen una crítica hacia aquellas prácticas pedagógicas que fallan en reconocer los contextos diferenciados de las y los estudiantes, y tratarlos de manera equitativa. Asimismo, dan cuenta de prácticas deshumanizadas de una escuela absorbida por un aparato burocrático inconexo con las necesidades de los estudiantes. Para abordar este estudio, me enfocaré en la escuela, en el contexto y la falta de coherencia en el sistema educativo, de acuerdo con el orden de las películas elegidas. A partir de teoría crítica de autores como Zygmaunt Bauman, Michel Foucault, Raymond Williams, Judith Butler, entre otros, sostengo que las películas reflejan los antagonismos del sistema educativo que, a pesar de procesos de modernización de los últimos años y del auge de nuevas corrientes pedagógicas y algunos aciertos por parte de las instituciones responsables, conserva ciertas prácticas cuestionables. / This tesis analyses three films: Entre les murs by director Laurent Cantet, La Vie scolaire by directors Mehdi Idir and Grand Corps Malade, and the short film Alondra directed by brothers Daniel and Diego Vega. I argue that these films portray the failure of the educational system as an institution responsible for creating a learning environment for future citizens. These films critique those pedagogical practices that fail to recognise the differentiated contexts of students and to treat them equally. They also reveal the dehumanised practices of a school absorbed by a bureaucratic apparatus that is disconnected from the needs of the students. To approach this study, I will focus on the school, the context and the lack of coherence in the educational system. Based on the critical theory of authors such as Zygmaunt Bauman, Michel Foucault, Raymond Williams, Judith Butler, among others, I argue that the films reflect the antagonisms of the educational system which, despite the modernisation processes of recent years and the rise of new pedagogical currents, reproduce questionable practices.

La situació problemàtica de la qual partim en aquesta tesi és la constatació de l'existència d'unes dinàmiques escolars negatives -expressades amb males notes reiterades- difícils de modificar, que determinats infants inicien i desenvolupen al llarg de la seva escolarització i que els condueix a una situació de fracàs escolar. Les males notes són el senyal que alerta pares i educadors de la presència de problemes escolars en els alumnes i constitueixen la causa explícita que motiva la cerca de solucions. Sovint es busquen solucions fora de l'escola, la qual cosa suggereix que, malgrat els esforços realitzats, l'escola i el sistema educatiu han tingut dificultats per a ajudar els infants a millorar globalment els seus resultats escolars. D'una banda, l'escola troba dificultats per a identificar el mes aviat possible quins infants seran mes susceptibles de desenvolupar unes dinàmiques escolars negatives que els puguin conduir a una situació de fracàs escolar. D'altra banda, també hi ha dificultats per trobar i aplicar estratègies preventives d'intervenció educativa a l'aula, que resultin adequades per a prevenir el desenvolupament de dinàmiques escolars negatives en alguns infants. Partint de la situació problemàtica descrita, la finalitat de la tesi es obtenir informació teòrica , empírica sobre algunes variables que puguin resultar rellevants per a articular, des de l'aula escolar, intervencions educatives destinades a prevenir el desenvolupament de les dinàmiques escolars negatives. Des de la perspectiva de la prevenció, la rellevància de les variables hauria d'establir-se en funció de la seva utilitat per a: A) Identificar des de l'aula escolar situacions de més perill -de més risc- de desenvolupar aquestes dinàmiques negatives i, consegüentment, arribar a la situació de fracàs escolar . Això implica, per tant, que les variables han de permetre la identificació abans que la situació de fracàs escolar es produeixi . B) Intervenir educativament des de l'escola; per tant, cal que siguin variables sobre les quals l'escola pugui incidir. La modificabilitat de les variables ha de permetre que es puguin emprendre accions educatives, des de la mateixa aula escolar. Variables que resultin suficientment importants de cara a disminuir el perill o evitar el desenvolupament de dinàmiques negatives. Es a dir, que la seva modificació contribueixi a evitar que els infants arribin a la situació de fracàs escolar. Per assolir aquesta finalitat es realitzen un segut de passes en funció de les quals s'ha estructurat la tesi en dues parts: Un marc teòric i un estudi de casos. EI Marc teòric té dos objectius: 1. Definir la situació problemàtica. En el capítol primer del marc teòric de la tesi, s'exposen les dimensions d'aquesta situació problemàtica. La revisió bibliogràfica entorn del tema del fracàs escolar ens ajuda a emmarcar la qüestió de les dinàmiques escolars en el fenomen complex del fracàs i l'èxit escolar, i del rendiment. Aquestes aportacions teòriques juntament amb les aportacions de la recerca educativa en relació a l'estabilitat del rendiment al llarg dels cursos són la base per a definir la situació problemàtica. 2. Delimitar, des d'un punt de vista teòric, algunes variables rellevants per a la prevenció del desenvolupament de dinàmiques escolars negatives, conduents a la situació de fracàs escolar. La primera passa per a dur a terme aquesta delimitació teòrica, que es presenta al segon capítol, ha estat revisar les aportacions de les investigacions sobre variables que incideixen en el rendiment escolar, les quals s'han analitzat en funció de la seva rellevància per a la prevenció. Aquesta revisió ha permès constatar un seguit de problemes de caire terminològic, metodològic i sobre la repercussió d'aquesta recerca en la practica educativa que afecten directament la utilitat de les aportacions d'aquestes investigacions de cara a identificar variables rellevants per a la prevenció. De l'anàlisi dels resultats d'aquestes recerques es desprèn que: a) Hi ha moltes variables associades al rendiment escolar, algunes difícilment modificables mitjançant la intervenció educativa escolar. b) EI fet que una variable estigui associada al rendiment no implica que sigui rellevant per a la prevenció c) S'obté poca informació sobre variables que contribueixin a disminuir la probabilitat de fracàs escolar. En base a aquests resultats es constata que cal buscar una perspectiva d'anàlisi de les variables mes adequades a l'enfocament preventiu, perspectiva que ha d'orientar-se a l'estudi del risc de fracàs escolar. La segona passa que es duu a terme per arribar a una delimitació teòrica de les variables rellevants es l'estudi del concepte de risc i d'altres conceptes relacionats: signe de risc, marcador de risc, factor de risc, factor protector, població en risc, infant en situació de risc, així com la revisió d'estudis i recerques que s'han plantejat en aquesta línia. Aquest treball ha permès: a) Clarificar aquests conceptes i aplicar-los en l'àmbit educatiu, en referència al problema del fracàs escolar, estructurant un marc teòric en funció del qual plantejar una anàlisi de les variables associades al rendiment escolar. b) Concretar un model per a l'anàlisi, des de l'aula escolar, de les variables que incideixen en el risc de fracàs escolar. Aquest model, que es situa en la perspectiva de l'aula escolar i que pren en consideració el paper actiu que els estudiants tenen respecte al seu aprenentatge, consta de tres components: unes variables, les seves relacions i la funció que exerceixen en relació al risc de fracàs escolar. La conclusió a la qual s'arriba es que, des d'un punt de vista teòric, una variable serà rellevant per a articular intervencions educatives preventives des de l'escola si constitueix o bé un factor de risc, o be un factor protector o compensador del risc. La delimitació empírica de variables rellevants per a la prevenció del fracàs escolar -que constitueix l'objectiu de la segona part de la tesi- es duu a terme mitjançant un estudi de casos que es deriva del plantejament teòric elaborat. L'objectiu d'aquest estudi es identificar variables que han pogut constituir factors protectors en joves que es troben en situació de risc per circumstàncies sociofamiliars. Se seleccionen tres noies i dos nois que, malgrat trobar-se en situació de risc, han assolit un cert nivell d'èxit escolar. Basant-nos en el model s'ha recollit informació sobre característiques actitudinals dels estudiants, del seu procés d'autoaprenentatge i de l'ambient d'aprenentatge. S'utilitza un disseny qualitatiu d'estudi de casos, utilitzant entrevistes amb profunditat per a recollir informació, la qual s'analitza mitjançant tècniques d'anàlisi de continguts. L'estudi de cada un dels cinc casos i la seva posterior comparació ha permès identificar algunes variables que poden haver constituït factors protectors del risc de fracàs escolar. Entre elles podem citar 1. La consciència de la pròpia situació complexa i desfavorable que han viscut o estan vivint. 2. Tenir un projecte vital a mig o llarg termini, en el qual els estudis són concebuts com a una via per assolir-lo. 3. Ser autoresponsables dels aprenentatges.4. Haver identificat models a seguir en altres persones.Del treball realitzat tant des d'una perspectiva teòrica com empírica i les conclusions a les quals s'ha arribat se'n desprenen implicacions per a la practica educativa, per a la recerca i per a la formació professional dels educadors i educadores socials. Pel que fa a les implicacions per a la practica educativa, es proposa el model com a base per a la identificació de situacions de risc i per al disseny d'intervencions educatives amb l'objectiu de prevenir el fracàs escolar. En aquest sentit, i en funció dels resultats obtinguts a l'estudi de casos, es proposen unes línies d'intervenció preventiva en casos de risc similars als que han estat objecte d'estudi, línies que poden prendre en consideració tant els/les mestres com els educadors/es. Pel que fa a les implicacions per a la investigació educativa, es deriven quatre línies de recerca: investigació sobre factors de risc, investigació sobre factors protectors, investigació sobre el potencial preventiu d'intervencions educatives dissenyades en base a factors de risc i factors protectors, l'investigació sobre com potenciar des de diferents àmbits (escola i vida quotidiana) els fadors protectors. Quant a les implicacions per a la formació professional dels educadors/es socials, els resultats de l'estudi de casos com a possibles aspectes a treballar per part dels educadors/es impliquen un treball en el qual aquests professionals han d'haver rebut formació sobre: 1. La relació educativa com a recurs per a la intervenció educativa professional. 2. La necessitat d'un treball coordinat interdisciplinari com a estratègia de treball professional. 3. EI coneixement de programes coherents i estratègies d'intervenció sobre factors protectors. 4. L'elaboració de programes educatius, de manera que els educadors/es puguin adaptar les intervencions a les necessitats educatives dels subjectes. 5. La intervenció educativa en famílies. / The present dissertation states the necessity of approaching the theme of the school failure and the school success from a preventive perspective. The reason is the confirming that, on one hand, there exists negative school dynamics that certain children show and develop alongside their schooling ¬dynamics hard to modify and expressed by repeated bad marks- and that, on the other, the school is in trouble when it tries to modify these dynamics. The aim of this dissertation is to obtain theoretical and empirical information about some variables that could be outstanding in order to articulate, from the classroom, educative interventions, intending to prevent the development of negative school dynamics. From the point of view of prevention, the significance of variables should be established by means of their usefulness in relation to: A) Identifying, from the classroom, the most dangerous situations- the situations with more risk- that could lead to develop those negative dynamics and, consequently, to the school failure. So, this implies that variables have to facilitate the identification of the school failure before this failure takes place. B) Intervening educatively from the school; so, it is necessary that the school be able to operate with and on theses variables. The modifiable nature of them has to provide elements to take on educative actions from the classroom. C) Decreasing the danger or avoiding the development of negative dynamics. That is to say that their modification could contribute to avoid children reaching the school failure situation. The dissertation contains two parts: a theoretical frame and a case study. The former one deals with the revision of researches already done about variables that influence school profit and it analyze them depending on the significance to the prevention. That revision had allowed us to confirm that there are methodological and terminological problems that have an effect to the usefulness of these researches to identify significant variables to prevention. It is seen the need of looking for a perspective of the analysis of variables more appropriate to the preventive focusing. The study of the concept of risk and some related concepts: sign of risk, risk factor, protective factor, at risk population, child in a risky situation and, also, the revision of studies and researches provide us this perspective. This study has allowed us to make concrete a model for the analysis of variables that concern in the school failure. This model consists of three components: some variables, their relationship with themselves and the role that they play in relation to the risk of school failure. It is reached the conclusion that, from a theoretical point of view, a variable will be outstanding to articulate educative interventions from the school if it is a risk factor or else a protective factor for the risk. The second part of the present dissertation consists of the empirical delimitation of significant variables for preventing school failure and it is done by means of a case study with the aim of indentifying variables that may have been protective factors in young people that are in a risky situation because of the sociofamiliar circumstances. We are based on the model in order to pick up information about five cases. The information has to do with students' attitudinal characteristics, their self-learning process and the learning environment. We used a quality design of case study with interview in depth for picking up information which is analyzed by means of a method of content analysis. The study of each case and the later comparison allow us to identify some variables that may have been protective factors of the risk of school failure. Among them, we enumerate: 1. The conscientiousness of the own situation complex and unfavorable that the teenagers have lived or are living. 2. To have a long-term living project or mid-tern1 project and the schooling is considered as a way to reach this project. 3. To be self-responsible for their own training. 4. To have identified some patterns to follow in other people. From the job done, not only from a theoretical perspective but also form empirical one, and from the conclusion we have reached, it follows implications for educational practice, for educational research and for the training of social educator professionals.

Submitted by Nadir Basilio (nadirsb@uninove.br) on 2018-04-23T19:15:42Z No. of bitstreams: 1 Idalina Rosa Mendes da Rocha Sa.pdf: 1214421 bytes, checksum: 19ab1142a85e87e19c884461f6c472f9 (MD5) / Made available in DSpace on 2018-04-23T19:15:42Z (GMT). No. of bitstreams: 1 Idalina Rosa Mendes da Rocha Sa.pdf: 1214421 bytes, checksum: 19ab1142a85e87e19c884461f6c472f9 (MD5) Previous issue date: 2018-03-27 / School failure, a multifaceted phenomenon, historically built and strongly rooted in the Brazilian educational system has been, over the years, a reason for concern and studies by many researchers in the area. As a result of purely summative and classificatory evaluations, there is much evidence of how severe their consequences can be to the learning process, social and psychological development of the students experiencing it, but these findings have not been enough to make the reproof no longer be considered as pedagogical resource that motivates students to study, to discipline themselves and to learn more. Considering that, the objective of this study was to verify what the high school students of IFPI / Campus Floriano think about the school failure experienced by them, and also to analyze the implications of school failure to the life and educational experiences of a high school student of IFPI (Campus Floriano), from the perspective of the students themselves. It is a bibliographical research complemented by a field research that had two moments of data gathering, the first of which happened next to the Coordination of Academic Control - CCA of IFPI Floriano Campus where data were collected on student school failures between years 2012 and 2016. The second moment was based on reflective interviewing and as participants 15 (fifteen) students who experienced school failure during high school. Data analysis was performed following the content analysis. The results showed how much the students themselves internalize a sense of guilt that the school failure occurred due to their own responsibility, as well as the impacts of the school failure being reflected in the family environment, in the dreams that needed to be put off and in the students' feelings. The family, along with the student, lives the failure and often feels frustrated, disappointed, even feeling like they failed too. Dreams and / or plans are impacted from the perspective that these students feel delayed because of their failure. Feelings of sadness, discouragement, despair, embarrassment, shame, guilt, fear, disappointment and frustration, even insecurity about his own learn ability also thoughts about the possibility of dropout were aroused from the school failure. As a counterpart to all these negative feelings and even acknowledging its existence, students reinforce the idea that failure can be a development factor of resilience in the school environment when they believe that it is not an experience that bad, since it lead them to learn more, become more mature and even seek their overcoming. About the school institution and the evaluative methods that are developed there, the results signal to the fact that the students, in spite of totally assuming their guilt for their failure, think about this based on their own principles of justice and injustice. They do not agree with the summative evaluations and make clear the desire to be evaluated, also, in the qualitative aspects. / La reprobación escolar, fenómeno multifacético, históricamente construido y fuertemente arraigado en lo sistema educacional brasileño he sido, por muchos años, motivo de preocupación y estudios por muchos investigadores del área. Por ser resultado de avaluaciones solamente sumativas y clasificatorias, existen muchas evidencias de cómo son severas y cuáles son sus consecuencias en el proceso de aprendizaje, desarrollo social y psicológico de los alumnos que la vivencian, pero las constataciones non son suficientes para que la reprobación deje de ser considerada como recurso pedagógico que motiva los alumnos a estudiaren, a disciplinaren se y a aprendieren cada vez más. Con esta investigación se he buscado verificar lo que piensan los alumnos de la secundaria de lo Instituto Federal de la provincia de Piauí y de la ciudad de Floriano a respecto de la reprobación escolar por ellos vivida y, por lo demás, analizar que implicaciones la reprobación escolar trae a su vida y a las vivencias educacionales de un alumno de la secundaria de este Instituto en la perspectiva de los propios alumnos. Tratase de una pesquisa bibliográfica que se complementa por una pesquisa de campo que tuve dos momentos de coleta de dados, siendo que lo primero se dio junto a la Coordinación de lo Controle Académico – CCA de lo IFPI Campus Floriano donde fueron recogidos dados numéricos referentes a las reprobaciones de alumnos entre los años 2012 e 2016. El segundo momento hube por instrumento la entrevista reflexiva y como participantes 15 (quince) alumnos que vivenciaran la reprobación durante la Secundaria. La analice de los dados fui realizada de acuerdo con las ideas de la analice de contenido. Los resultados indicaron lo cuanto los propios alumnos internalizan un sentimiento de culpa de que la reprobación escolar ocurre por responsabilidad únicamente suya, así como apuntan impactos de la reprobación que se reflecten en lo ambiente familiar, en los sueños que precisaran ser postergados y en los sentimientos de los alumnos. La familia, juntamente con lo alumno, vive la reprobación y se siente, por veces, frustrada, decepcionada, llegando a sentir se también reprobada. Los sueños y planes son impactados a partir de la perspectiva de que los alumnos se sienten atrasados por conta da reprobación. Sentimiento de tristeza, de desánimo, de desespero, de vergüenza, de culpa, de medo, de decepción y de frustración y de inseguridad a respecto de su capacidad de aprender e el pensamiento sobre la posibilidad de evasión fueron despertados a partir da reprobación. En contrapartida a todos estos sentimientos negativos y mismo reconociendo la existencia de ellos, los alumnos refuerzan la idea de que la reprobación puede ser un factor de desarrollo de la resiliencia en nel ambiente escolar cuando creen que no es una vivencia de todo mala, pues ha hecho con que aprendiesen más y pudieran buscar la superación. A respecto de la institución escolar y sus métodos evaluativos los resultados señalizan para el hecho de que los alumnos, mismo asumiendo por completo su culpa por la reprobación, piensan así teniendo por base sus principios de justicia y injusticia. No están de acuerdo con las avaluaciones sumativas y dejan claro lo deseo de ser avaluados, también por los aspectos cualitativos. / A reprovação escolar, fenômeno multifacetado, historicamente construído e fortemente arraigado no sistema educacional brasileiro tem sido, ao longo dos anos, motivo de preocupação e estudos por muitos pesquisadores da área. Sendo resultado de avaliações puramente somativas e classificatórias, existem muitas evidências do quão severas podem ser suas consequências ao processo de aprendizagem, desenvolvimento social e psicológico dos alunos que a vivenciam, mas essas constatações não têm sido suficientes para que a reprovação deixe de ser considerada enquanto recurso pedagógico que motiva os alunos a estudarem, a se disciplinarem e a aprenderem mais. Diante disso, objetiva-se verificar o que pensam os alunos do Ensino Médio do IFPI/Campus Floriano sobre a reprovação escolar por eles vivenciada e, ainda, analisar que implicações a reprovação escolar traz à vida e às vivências educacionais de um aluno do Ensino Médio do IFPI (Campus Floriano), na perspectiva dos próprios alunos. Trata-se de uma pesquisa bibliográfica complementada por uma pesquisa de campo que teve dois momentos de coleta de dados, sendo que o primeiro se deu junto à Coordenação de Controle Acadêmico – CCA do IFPI Campus Floriano, onde foram coletados dados numéricos referentes às reprovações de alunos entre os anos 2012 e 2016. O segundo momento teve por instrumento a entrevista reflexiva e como participantes 15 (quinze) alunos que vivenciaram a reprovação durante o Ensino Médio. A análise dos dados foi realizada seguindo a análise de conteúdo. Os resultados indicam o quanto os próprios alunos internalizam um sentimento de culpa de que a reprovação escolar aconteceu por responsabilidade unicamente sua, assim como apontam impactos da reprovação sendo refletidos no ambiente familiar, nos sonhos que precisaram ser postergados e nos sentimentos dos alunos. A família, juntamente com o aluno, vive a reprovação e sente-se, por vezes, frustrada, decepcionada, chegando, até mesmo, a sentir-se também reprovada. Os sonhos e/ou planos são impactados a partir da perspectiva de que os alunos se sentem atrasados por conta da reprovação. Sentimento de tristeza, de desânimo, de desespero, de constrangimento, de vergonha, de culpa, de medo, de decepção e de frustração e, ainda, de insegurança acerca da sua própria capacidade de aprender e o pensamento acerca da possibilidade de evasão foram despertados a partir da reprovação. Em contrapartida a todos esses sentimentos negativos e mesmo reconhecendo a existência deles, os alunos reforçam a ideia de que a reprovação pode ser um fator de desenvolvimento da resiliência no ambiente escolar quando acreditam que não é uma vivência de todo ruim, pois fez com que aprendessem mais, amadurecessem, buscassem a superação. Sobre a instituição escolar e os métodos avaliativos que são desenvolvidos, os resultados sinalizam para o fato de os alunos, mesmo assumindo inteiramente sua culpa pela reprovação, pensarem sobre o fenômeno baseando-se nos seus princípios de justiça e injustiça. Não concordam com as avaliações somativas e deixam claro o desejo de serem avaliados, também, nos aspectos qualitativos.