No description available.

Burnout als centres públics de secundària de les Illes Balears, és una tesi que es fonamenta en una investigació desenvolupada durant més de cinc anys, la qual intenta determinar la prevalença de l'estrès crònic laboral (burnout) en els professors i professores que imparteixen classe als centres públics de secundària de les Illes Balears, com a mitja per analitzar no només l'estat de salut del nostre professorat, sinó també, per determinar com es troba el nostre model organitzatiu escolar i si aquest fomenta un model d'escola saludable i positiu, el qual té en compte els riscos psicosocials, els quals afecten cada vegada més al rendiment dels nostres professors mitjançant l'aparició de problemes físics i psicològics. / Burnout en los centros públicos de secundaria de las Illes Balears, es una tesis que se fundamenta en una investigación desarrollada durante más de cinco años, que intenta determinar la prevalencia del estrés crónico laboral (burnout) en los profesores y profesoras que imparten clase en los centros públicos de secundaria de las Iles Balears, como medio para analizar no sólo el estado de salud de nuestro profesorado, sino también, para determinar cómo se encuentra nuestro modelo organizativo escolar y si éste fomenta un modelo de escuela saludable y positivo, el cual tiene en cuenta los riesgos psicosociales, que afectan cada vez más al rendimiento de nuestros profesores mediante la aparición de problemas físicos y psicológicos..

El present treball es pot definir com a panoràmic, i s'hi ha volgut estudiar la manera en què es consolidava la reforma educativa liberal-burgesa a l'Estat espanyol (1833-1857), en la gradual construcció del sistema polític constitucional, amb dues etapes diferenciades- de 1813 a 1845 i de 1845 a 1857.S'ha volgut analitzar el tipus de propostes, plantejaments i idees que sorgiren en la dinàmica político-educativa, als inicis del que podem definir com a monarquia liberal-burgesa dels borbons.S'ha contextualitzat l'época tenint present una xarxa d'esdeveniments, circumstàncies, canvis i transformacions, que ens han ajudat a comprendre la complexitat de les aportacions educatives del moment.Hem de tenir present que aquesta fou una època de grans conflictes històrics a l'Estat espanyol, i la incidència d'aquests en la construcció del sistema educatiu liberal-moderat s'havia de deixar notar.Es pretenia aclarir com eren rebudes les idees que s'oficialitzaven a diferents indrets de l'Estat espanyol on es concretava l'esperit reformista liberal. Aquests indrets han estat, a la nostra investigació, fonamentalment, Madrid, Barcelona i Mallorca, que reaccionaren de manera diferent davant les propostes reformistes.Els temes tractats s'han englobat en tres nivells: social, de teoria de l'educació i del sistema escolar. Les conclusions del treball són:- Es pretenia impulsar la construcció de l'aparell ideològic i administratiu de la instrucció primària (escoles normals)- S'organitzava la vida col·lectiva segons la concepció d'estat nació. Incidència en la política educativa.- S'introduïren models educatius de l'Europa mes «avançada»- S'avançava en el procés d'uniformització i centralització. El triomf del moderantisme liberal va possibilitar la consolidació de la dualitat escola estatal-escola privada, i la lluita pel control de l'educació estava servida. - Es pretenia generalitzar la instrucció primària com a educació popular i s'estructuren els diversos nivells educatius. - L'estructuració uniformista de l'Estat necessitava una política de llengua i cultura úniques. Castellanització a l'escola. - Un gran nombre d'autors varen fer les seves propostes educatives. Montesino, Lista, Quinto, Carderera, Avendaño. Balmes, Sagra, Gil de Zárate, Monturiol, etc.- Es va produir la proliferació de publicacions periòdiques, generals, infantils, i professionals, que actuaren com a eines de mentalització i ideologització.- Els llibres de text relacionats amb la instrucció primària abraçaven des de la religió, les ciències naturals o les matemàtiques fins a la Pedagogia, que fou introduïda a través de les escoles normals, i tingueren una certa proliferació, encara que fossin poc originals.- Literats amb mentalitat moralista o crítica, de divers signe, com Larra, Ayguals, Aribau, Fernán Caballero, etc. col. laboraren en la ideologització de diverses capes de població.- No es va consolidar el procés de secularització- S'introduïren temes educatius com el d'educació integral.Però es constata que en realitat el procés d'escolarització és lent i envoltat d'inmobilisme.

L'objecte d'aquesta tesi és l'estudi dels manuals per a l'ensenyament de l'assignatura Valencià: Llengua i Literatura en BUP, ESO i Batxillerat al País Valencià en el període comprés entre la creació d'aquesta disciplina escolar el 1983 i el desenvolupament curricular de la LOE (2007-2008). El corpus objecte d'estudi està compost per 175 manuals; 19 materials curriculars impresos per a l'ensenyament de la literatura; 40 manuals i guies didàctiques de Reforma experimental i 12 materials impresos de suport a la docència editats per la Conselleria d'Educació entre 1985 i 1997. El treball està dividit en tres grans capítols. El primer delimita les principals línies d'estudi de la manualística i situa en elles els manuals de llengua i literatura catalana. En el segon i més extens es fa un recorregut per la història de la disciplina seguint el desplegament curricular que ha tingut lloc en el període estudiat i la manera com els llibres de text han anat concretant els continguts prescrits. En el tercer capítol s'analitzen els principis metodològics de la didàctica de la literatura que es mostren en els manuals i que s'han obtingut a partir d'una fitxa d'arreplega de dades: cànon d'autors, obres i gèneres; activitats de comprensió lectora, comentari de text, taller literari i treball per projectes; criteris per a la programació de continguts literaris i lingüístics.

La manera com s'han tractat jurídicament els principis d'igualtat i llibertat educativa en el segle XIX ens mostra aquells espais on Església i Estat, conservadors i revolucionaris, s'enfrontaren pel control de la joventut i de l'educació com aquell element del que se'n fa dependre el progrés de la societat. En aquest context, i a l'empara de la política educativa liberal del sexenni revolucionari, sorgeix i viu durant els quatre cursos que van de 1870 a 1874 una universitat, la qual, alhora que reclamava ser l'hereva dels estudis universitaris gironins clausurats per Felip V, pretenia fer-se un lloc en el complex mapa universitari i ideològic català i espanyol. Amb aquesta recerca veurem si efectivament es va poder instituir una universitat lluny dels cànons de l'ortodòxia científica i acadèmica marcats per l'Església i l'Estat en l'època isabelina, si van cobrir-se les necessitats educatives reals de la Girona del darrer terç del segle XIX i mantenir-se les prescripcions i exigències de l'ensenyament superior. / Throughout the nineteenth century, the way in which the principles of equality and freedom of education were regulated by Spanish law shows us those areas where church and state, conservatives and revolutionaries, faced off for the control of youth; it also shows us how education was crucial to the future of society for the men who lived in these ages. In this context, and under the revolutionary educational policy of liberal sexennium, a university was born and lived for four years from 1870 to 1874, the Universitat Lliure de Girona (The Girona Open University). This University claimed to be the heir to the ancient university closed down by the king Felipe V, and it tried to find its place in the complex ideological Catalan and Spanish map in the sexennium. Along this research we'll see whether or not it was possible to establish a university far from the canons of scientific and academic orthodoxy settled in the precedent Elizabethan ages. After this reading we should be able to determine whether or not Universitat Lliure de Girona could meet the educational needs in Girona of the last third of the nineteenth century, while maintaining the requirements and demands of higher education.

Esta tesis doctoral postula que el programa de las asignaturas, es un indicador de cómo es la docencia universitaria directa del profesor e el aula, por su función preparatoria y reflexiva de la tarea docente. Se han recogido diferentes modelos de confección de programas docentes, confeccionando una guía de los elementos que debe contener un buen programa universitario. Esta guía ha sido evaluada y contrastada tanto por expertos, profesores y alumnos. También se ha realizado una evaluación del instrumento confeccionado utilizando procedimientos cuantitativos y cualitativos de análisis. Se ha llegado a la conclusión de que el programa si bien no es un elemento predictor de la buena docencia si que lo es de la mala docencia.