En este estudio bibliográfico exploratorio se analizan las reformulaciones de los cuentos de hadas en formato de álbum ilustrado a fin de valorar si éstas le brindan a los niños la posibilidad de incorporar y aprender formas narrativas básicas, inscribirse en un colectivo y en la cultura; todas ellas funciones formativas que tradicionalmente se le han atribuido a los cuentos populares. La premisa de la investigación es que el legado que se trasmite a los niños a través de los cuentos de hadas puede estar pasando de ser universal (un material transhistórico que transmite motivos literarios e imágenes arquetipales esenciales) a estarse alineando cada vez más con la conciencia global (marcada por la fragmentación, lo híbrido, la inmediatez, la estandarización de las expresiones culturales, etc.). A través del análisis de una muestra representativa de 130 álbumes publicados entre el 2000 y 2010 seleccionados a partir de la colección de la Fundación Germán Sánchez Ruipérez –reconocida institución española de fomento de la lectura y el libro infantil– se busca establecer cuáles son los mecanismos de actualización que se emplean en estos relatos para ajustarse a las exigencias del mercado de hoy y para encajar en los discursos de la postmodernidad y las dinámicas de la globalización. Los álbumes, por su naturaleza multimodal, su condición de mercancía cultural y su creciente relevancia en la formación literaria de los niños, ofrecen claves para indagar en el tema, ya que implican formas y recursos específicos de apropiación de los relatos tradicionales y de las versiones audiovisuales. El análisis revela que aunque la mayoría de los libros siguen el legado de la tradición oral en cuanto que la estructura, los personajes y las relaciones espaciotemporales se mantienen bastante estándar, también las obras dialogan con el cine, los diferentes elementos de la cultura pop, otros libros ilustrados, obras para niños en general, la crítica literaria, etc. A este respecto, el análisis de las relaciones intertextuales tiene un rol fundamental en este estudio. Se ha detectado que algunos de los mecanismos más frecuentes utilizados por los creadores a la hora de actualizar las historias son el perspectivismo, las formas alternas de focalización, las alteraciones en el cronotopo, la parodia, la alusión a otros artefactos culturales, la metaficción, entre otros. Buscando expresar las interrelaciones entre los temas convencionales y las estrategias de actualización, el análisis se ha organizado temáticamente según cuatro ejes: transformaciones en los marcos espaciotemporales, transformaciones en los temas y los argumentos, transformaciones en los personajes y las caracterizaciones, y cambios en los nuevos usos del humor. Las conclusiones acerca de qué ofrecen los cuentos de hadas ilustrados y qué exigen de sus lectores se recogen al final del trabajo. / This exploratory bibliographic study analyses the reformulations of fairy tales in contemporary picturebooks in order to assess if they allow children to incorporate and learn basic narrative forms, inherit collective images that have cultural meaning and that are important for socialisation –all functions that have been traditionally linked to folk tales. The premise of this work is that the legacy that is passed on to children through fairy tales may be becoming less universal (as in transhistoric material that conveys essential archetype images) and increasingly more aligned with the global consciousness (as in materials marked by fragmentation, hybridity, immediacy, standardisation of cultural expressions, etc.). A sample of 130 picturebooks published between 2000 and 2010 selected from the book collection of the Fundación Germán Sánchez Ruipérez’ –the renown Spanish reading promotion institution specialized in children’s literature– is analysed to establish which are the mechanisms used to make folktale-material meet the demands of today's market, and how fairy tales reshape because of the influence of postmodern artistic discourses and the dynamics of globalization. Picturebooks’ multimodal nature, their cultural commodity status and their growing importance in children’s literary education make these books ideal to explore specific forms and means of appropriation of traditional and audiovisual stories. The analysis reveals that though the majority of the books follow the legacy of the oral tradition (structure, character and spatiotemporal remain almost the same), they also dialogue with film, different elements of pop culture, other picturebooks, children’s books in general, literary criticism, etc. In this regard, analysing intertextual relationships is core to this study. Some of the most frequent mechanisms that are used by the creators to update the stories are: perspectivism, alternative ways of focalisation, alterations in the chronotope, parody and allusion to other cultural artefacts, metafiction, among others. Seeking to express the interrelations between conventional themes and updating strategies, the analysis has been organised thematically: spatial-temporal changes, transformations in the plot, changes in characters and characterisations, and transformation in the uses of the humour. Conclusions about what contemporary fairy-tale picturebooks offer and demand from their readers are presented in the end.

Estudio sobre el papel de la banca medieval en el reino de Mallorca en la Baja Edad Media, principalmente en el siglo XIV, y su necesidad para actividad mercantil. La sociedad necesita del crédito, todo el mundo vive de alguna manera endeudado, desde el rey al más modesto artesano. La primera figura es la del cambista, que se desarrollará hacia la del banquero, persona que dirige una casa de banca y se dedica a operaciones mercantiles de banca, tales como giros, cuentas corrientes, préstamos, depósitos, etc. En el reino de Mallorca encontramos dos tipos de banca, la privada, dividida a su vez en banca asegurada y no asegurada, y la pública, con la creación de dos bancas, la taula del señor rey y la taula de la Universitat, posiblemente los bancos públicos más antiguos de la Europa medieval. Que culminara con la creación de la taula de canvis de 1401.

En esta tesis estudiamos el papel de las matemáticas en la circulación y asimilación de la mecánica cuántica en España en el período 1925-1955. A finales de 1925 se desarrolló en el centro europeo, de la mano de científicos como Max Born, Werner Heisenberg, Pascual Jordan, Erwin Schrödinger o Paul Dirac, la disciplina física que hoy conocemos como Mecánica Cuántica. Nuestro trabajo se basa en el análisis e interpretación de un conjunto de textos que recogen las aportaciones más significativas de autores españoles. Los documentos utilizados comprenden discursos, textos universitarios, artículos académicos y otros escritos de interés cultural. Hemos utilizado como herramienta de análisis la forma en que las matemáticas incidieron en el proceso de propagación de la nueva mecánica. Nuestro estudio muestra que los científicos españoles acumularon tensiones a favor y en contra de la utilización de las matemáticas como vehículo explicativo de la nueva teoría cuántica. Esas tensiones parecieron diluirse tras la Guerra Civil Española con un incremento del uso de las nuevas técnicas matemáticas, aunque el proceso no siguió el ritmo de la ciencia internacional. / In this dissertation we look into the role of mathematics in the process of circulation and assimilation of quantum mechanics in Spain from 1925 to 1955. By the end of the year 1925, the discipline nowadays known as quantum mechanics was developed at the European centre by scientists such as Max Born, Werner Heisenberg Pascual Jordan, Erwin Schrödinger or Paul Dirac. Our work is based on the analysis and interpretation of a collection of writings that gather the more significant contributions of Spanish authors. The analysed documents include conferences, university textbooks, academic papers and other writings of cultural scope. Our tool of analysis has been the role of mathematics in the dissemination process of the new mechanics. We show that the use of mathematics as a transmission vehicle of the new quantum theory suffered some strain between favourable and adverse positions. This strain seemed to moderate after the Spanish Civil War with an increasing use of the new mathematical tools, but the process did not catch up with the progression of the international science.

Aquesta tesi doctoral analitza les característiques i el context que van envoltar la publicació dels dos llibres de text d'història natural que elaborà un dels personatges més significatius de la ciència barcelonesa de la primera meitat del segle XIX: les Lecciones de historia natural d'Agustí Yàñez i Girona en el Col·legi de Farmàcia de Sant Victorià de Barcelona. Aquestes dues obres van ser escrites en un marge temporal de vint-i-cinc anys, la primera el 1820 i la segona el 1844/1845.Primer de tot, el treball estudia com a través dels llibres de text es poden obtenir valuoses informacions sobre diferents aspectes de la ciència d'una època. En el cas concret de les obres de Yàñez, s'examina la seva estructura, les circumstàncies que les van generar, la seva repercussió i els autors consultats per la seva elaboració. També es tracta en profunditat la incorporació per part de l'autor de recursos didàctics en l'explicació dels temes relacionats amb l'experimentació, així com el paper de les il·lustracions en aquesta mena d'obres dedicades a principiants.A continuació, s'analitzen les grans tendències que marcaren la història natural de l'Europa de la primera meitat del segle XIX, sempre des de l'òptica barcelonesa. Per aconseguir aquest objectiu, s'han revisat una bona part de les memòries sobre història natural presentades a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona en aquella època. A més a més, s'ha estudiat exhaustivament el contingut de les Lecciones en cadascuna de les seves dues edicions. En aquest contingut no hi va influir només el context conceptual, sinó també el context educatiu: el tipus de públic i estudis als quals anaven dedicats els llibres de text. Aquesta anàlisi, i també la de les altres obres de Yàñez, ha permès veure diferències significatives entre allò que contenia un llibre de text dirigit a estudiants de la llicenciatura de farmàcia i les idees científiques del seu autor, molt properes en alguns casos a l'òrbita lamarckista. El treball també ofereix una visió panoràmica de la figura de l'autor i de la institució en la que es van utilitzar fonamentalment els seus manuals. També es repassen els estudis que sobre matèries relacionades amb la història natural s'impartiren en aquella època a institucions com la Junta de Comerç, amb les seves escoles de química i botànica, la Reial Acadèmia de Ciències i Arts, amb les seves càtedres de zoologia i geologia, i la Universitat de Barcelona en les seves diferents facultats.Per l'elaboració del treball, s'han consultat nombroses fonts manuscrites, fonamentalment relacionades amb el Col·legi de Farmàcia i l'Acadèmia de Ciències: llibres de matrícules, de llicenciatures, d'exàmens, de batxillerats, de conferències dominicals, d'actes i acords, inventaris, etc. Això ha permès obtenir suficient informació per concretar com Yàñez impartia l'assignatura d'història natural en la seva càtedra d'història natural del Col·legi de Farmàcia: des de l'acte docent, teòric i pràctic, a l'elaboració dels exàmens i les qualificacions obtingudes pels alumnes. També s'examina el tipus d'alumnat: nombre, edat i procedència. L'estudi dels inventaris ha possibilitat el seguiment de l'evolució del gabinet d'història natural, així com de la biblioteca del Col·legi de Farmàcia. Un altre aspecte estudiat ha estat com es va produir la creació i evolució del museu d'història natural de l'Acadèmia de Ciències de Barcelona.Per últim, el treball incideix en l'aspecte divulgador de l'obra de Yàñez. No solament en la seva tasca docent, sinó també en altres actuacions com el seu desig d'obrir al públic les institucions científiques, o en tota la seva obra escrita, amb obres dedicades a la meteorologia o a l'elogi fúnebre d'altres acadèmics. / The Lecciones de Historia Natural (Natural History Lessons) by Agustí Yàñez were published in Barcelona in two different versions, the first one in 1820 and the second one in 1844/1845. This present work analyses the main features of these textbooks, the context that made their publication possible and the way they were used in Barcelona's Pharmacy School of San Victoriano and other academic institutions in the first half of 19th century.First of all, it has been demonstrated that textbooks give valuable knowledge of different aspects of the science of an epoch. As regards Yàñez' textbooks, structure, circumstances that led their generation, repercussion and different sources and dependences have been examined. It has also been studied how Yàñez used didactical recourses in the explanation of those topics that were related to experimentation, and how he understood the function of illustrations in textbooks aimed at beginners.On the other hand, this work analyses the great tendencies in the European natural history of the 19th century, according to Barcelona's naturalists. In order to reach this goal, a large number of lectures about natural history presented to the Academy of Sciences of Barcelona have been looked through. Moreover, the whole contents of both Lecciones have been exhaustively studied. The contents of both versions were not only influenced by the conceptual context, but also by the educational one: the pupils who read the book and the kind of studies they were attending. The analysis of both textbooks and other Yàñez' works shows significant differences between those contents aimed at pupils of a pharmacy school and the real scientific ideas of his author, sometimes very close to those of Lamarck.This work also offers a panoramic vision of Lecciones' author, a very renowned personality during the first half of the 19th century in Barcelona, and of the educational institution in which his textbooks were used. Other institutions that taught natural history in Barcelona those days have been studied: Botany and Chemistry schools in the Commerce Council, zoological and geological chairs in the Academy of Sciences, and different faculties at the University of Barcelona.A great number of manuscript sources have been examined, basically those connected with the Pharmacy School and the Academy of Sciences: register books, degrees and examinations books, dominical lectures books, inventories, etc. With all this information, it has been possible to make it clear how Yàñez taught natural history in his chair of the Pharmacy School: theoretical and practical teaching, preparation of examinations, qualifications obtained by his pupils, etc. The characteristics of these pupils have also been examined: number, age and origin. The revision of inventories has allowed us to know the evolution of the Pharmacy's School library and its room of natural history. It has also been examined the process of creation and evolution of the Museum of Natural History of the Academy of Sciences of Barcelona.Finally, this work emphasizes Yàñez' popularisation of natural history, not only in his teaching task, but also in his efforts to open scientific institutions to wider audiences, in his works on meteorology, or in his eulogies to deceased members of the Academy of Sciences.

Les Juntes de Reformes Socials neixen amb la llei de 13 de març de 1900 sobre condicions de treball de dones i nens. Estaven integrades per sis patrons i sis obrers, dos vocals nats –el rector i el metge- i presidides per l’Alcalde. Les seves atribucions eren “inspeccionar todo centro de trabajo; cuidar de que tengan condiciones de salubridad é higiene; formar las estadísticas del trabajo; procurar el establecimiento de Jurados mixtos de patronos y de obreros; entender en las reclamaciones que unos y otros sometieren á su deliberación, y velar por el cumplimiento de esta ley”. Cercaven esdevenir un dels principals elements de consens entre el capital i el treball, amb l’ objectiu de desactivar la conflictivitat laboral. Tingueren àmplies competències i foren imprescindibles en l’aplicació de la incipient legislació laboral, actuant com a terminals de l’Institut de Reformes Socials. Al seu si participaren, de forma generalitzada, les organitzacions patronals i obreres més significatives de les localitats, les quals enviaren els seus principals representants, mostra de l’interès d’ambdues classes de no deixar els afers laborals en mans d’actors de tercera fila. Foren els organismes pioners de l’arrencada d’un marc de relacions laborals no reeixit que, per sobre de totes les dificultats amb què toparen, sobresurt la incapacitat, la ineptitud, la falta real de voluntat política d’un Estat massa presoner de les seves pròpies pors envers un moviment obrer emergent, al qual veien més com un perill imminent, que amenaçava amb imposar la revolució social, que no pas com un actor social amb drets propis i inalienables. Quan l’Estat intenta posar en marxa un sistema de relacions laborals que incorpori obrers i patrons a un projecte reformista, que porti socialment a un nou marc de relacions laborals en el món del treball, ho fa mogut més per la por a la revolució social que per convicció real. De resultes d’això, la introducció de les reformes socials es caracteritzaren per la seva tebiesa, per la demora, pel caràcter defensiu i per la seva incapacitat a l’hora de fer-les complir. Això deixava lliure el camí a que fossin els patrons i els obrers, els únics protagonistes en la resolució dels conflictes laborals. A inicis de segle XX, obrers i patrons estaven fortament organitzats per a la defensa dels seus interessos. La irrupció de les Juntes de Reformes els atià encara més en aquesta direcció, ja que ambdues classes perseguien el control del món laboral. N’hi hagueren, entre elles, períodes de calma i consens; altres més tensos i altres d’oberta confrontació. Les actituds de bel·ligerància foren en ascens, sobretot després de 1916, amb l’encariment de les subsistències per l’acaparament, producte de la Primera Guerra Mundial. En aquest context, un sistema legal de relacions laborals desdibuixat, poc perfilat, poc coherent, poc consensuat, que deixava que fossin les victòries obreres o patronals les que dictessin les lleis laborals abunda en la cultura d’imposar al contrari la voluntat pròpia. Des de 1916 fins 1923, l’Estat es continuà caracteritzant per l’elaboració de tot un seguit de lleis fetes a corre-cuita i a la defensiva, deixant el camí obert a l’enfrontament, a la confrontació com a via de solució de la conflictivitat laboral. En aquest sentit, amb la seva incapacitat d’absorbir les demandes, amb la seva ineptitud a l’hora d’establir aquell sistema de relacions laborals, i amb la seva falta real de voluntat política s’enduu una bona part de la responsabilitat històrica de l’etapa de violència social entre obrers i patrons coneguda com a pistolerisme, la qual abocà en la Dictadura de Primo de Rivera justificada, paradoxalment,, com a necessària per acabar amb la violència social. / Boards of Social Reforms are born with the law of 13 March 1900 on working conditions of women and children. Consisted of six workers and six employers, two ex officio members, the rector and the doctor, and chaired by the Mayor. His powers were: “inspeccionar todo centro de trabajo; cuidar de que tengan condiciones de salubridad é higiene; formar las estadísticas del trabajo; procurar el establecimiento de Jurados mixtos de patronos y de obreros; entender en las reclamaciones que unos y otros sometieren á su deliberación, y velar por el cumplimiento de esta ley”. They searched to become one of the main elements of consensus between capital and work, with the aim of disabling the work conflict. They had extensive powers and were essential in the implementation of the emerging working law, serving as a terminal of the Institute of Social Reforms. In its womb, in general, participated employers organizations and workers of the most important towns, which sent their main representatives, showings the interest of both classes of not leaving the work affairs in the hands of third parties row. The organisms were pioneers of the boot of a framework of relations that is not successful, that above all the difficulties which clashed with, stands the disability, the ineptitude, lack of real political of a state too prisoner of their own fears against an emerging working class movement, which looked more like as an imminent danger, which threatened to impose the social revolution, than as a social actor with their own inalienable rights. When the state tries to implement a system of relations that includes workers and employers in a reformist project, which sets a new framework of social relations in the working world, it is driven more by fear of social revolution than by real conviction. As a result, the indifference, the delay, the defensive character and its inability to enforce the law characterize the introduction of social reforms. This left the way open to employers and workers to be the only players in the resolution of working disputes. In the early twentieth century, workers and employers were strongly organized to defend their interests. The emergence of the Boards of Social Reforms pushed further in this direction, because both classes searched the control of the working world. Between them, there were periods of calm and consensus, others tenser and other of open confrontation. The attitudes of belligerence were rising, especially after 1916, with the increase of the price of livelihoods, because of the hoarding in the First World War. In this context, a blurred, not profiling, inconsistent, partly agreed system of industrial relations, that was leaving the victories of workers or employers to dictate working laws, abound in the culture of imposing against the own will. From 1916 to 1923, the State continued been characterized by the development of a series of laws made in haste and on the defensive, leaving the way open to the confrontation, the confrontation as a solution of work conflict. In this sense, the inability to absorb the demands with their ineptitude when it comes to establishing that system of work relations, and their lack of real political will had much of the historical responsibility the stage of social violence between workers and employers known as the Gunmen, which poured into the dictatorship of Primo de Rivera justified, paradoxically, a need to end social violence.

A mitjan segle XIV, es va potenciar l’explotació minera de l’argent al comtat de les Muntanyes de Prades i baronia d’Entença. Aquest domini comtal, creat l’any 1324, conformava un conjunt territorial i senyorial indivisible sota la regència d’un únic senyor. En aquest marc ampli, l’explotació del metall noble es va desenvolupar especialment al voltant de la ciutat que exercia la capitalitat administrativa del domini: Falset (el Priorat, Catalunya). De fet, hi va haver un boom de l’explotació d’argent en una zona de llarga tradició minera en la producció, sobretot, de plom. Precisament, l’explotació de la galena i el plom s’estenia i havia estat important des d’antic al territori que abraça l’àrea del Molar–Bellmunt–Falset. El responsable que es focalitzessin els esforços en l’explotació de l’argent en aquesta zona a mitjan segle XIV va ser, sens dubte, el segon comte de Prades: l’infant Pere d’Aragó, fill del monarca Jaume II d’Aragó i Blanca d’Anjou. El qual, de fet, va ser comte de les Muntanyes de Prades des del 1342 fins al 1358. Així doncs, en la present tesi doctoral, es treballen diversos aspectes relacionats amb l’activitat minera i metal·lúrgica de l’argent que es va desenvolupar a Falset mentre va ser comte de Prades l’infant Pere. De fet, el tema s’aborda de forma exhaustiva i des d’una perspectiva àmplia. Ara bé, per centrar el treball, s’analitzen tres àmbits temàtics bàsics: la regulació normativa de l’explotació de l’argent, la gestió i organització estructural de l’activitat i, finalment, la producció de les mines. Així, essencialment a partir de la transcripció i l’anàlisi acurat de documentació conservada a l’Arxiu Ducal de Medinaceli a Catalunya, s’articulen els diferents apartats. Els quals van desgranant cadascun dels temes tractats. / A mediados del siglo XIV, se potenció la explotación minera de la plata en el Condado de las Montañas de Prades y Baronía de Entenza. Este dominio condal, creado en 1324, conformaba un conjunto territorial y señorial indivisible bajo la regencia de un único señor. En este marco amplio, la explotación del metal noble tuvo lugar especialmente en el área de influencia de la ciudad que ejercía la capitalidad administrativa del dominio: Falset (el Priorat, Cataluña). De hecho, hubo un boom de la explotación de plata en una zona de larga tradición minera en la producción, sobretodo, de plomo. Precisamente, la explotación de la galena y el plomo se desarrollaba y había sido importante desde antaño en el territorio que abarca el área del Molar–Bellmunt–Falset. El responsable de que se focalizaran los esfuerzos en la explotación de la plata en esta zona a mediados del XIV fue, sin duda, el segundo conde de Prades: el infante Pedro de Aragón, hijo del monarca Jaime II de Aragón y Blanca de Anjou. Éste, en realidad, fue conde de las Montañas de Prades desde 1342 hasta 1358. Por lo tanto, en la presente tesis doctoral, se trabajan diversos aspectos relacionados con la actividad minera y metalúrgica de la plata que se desarrolló en Falset mientras fue conde de Prades el infante Pedro. De hecho, el tema se aborda de forma exhaustiva y desde una perspectiva amplia. Aún así, para centrar el trabajo, se analizan tres ámbitos temáticos básicos: la regulación normativa de la explotación de la plata, la gestión y organización estructural de la actividad y, finalmente, la producción de las minas. De este modo, esencialmente a partir de la transcripción y el análisis detallado de la documentación conservada en el Archivo Ducal de Medinaceli en Cataluña, se articulan los diferentes apartados. Los cuales van desgranando cada uno de los temas tratados. / In the mid 14th century, silver mining exploitation was boosted and strengthened in the County of Prades Mountains and Barony of Entença. This dominion, which was created in 1324, was a territorially and lordly indivisible ensemble under the rule of only one lord. In this broad frame, the noble metal exploitation was specially developed in the zone of influence of Falset (Priorat, Catalonia). This city was the administrative capital of the wide dominion. In fact, there was a boom in silver exploitation in an area where lead production, above all, had been developed for a long time. Precisely, galena and lead exploitation had been important in the area made up of Molar–Bellmunt–Falset territory, where this activity had been present since Prehistory. Without a doubt, the second count of Prades was the main responsible for focusing all the efforts in silver exploitation in this area in the mid 14th century. He is usually called Infante Peter of Aragon, because he was King James II of Aragon and Blanca of Anjou’s son. In fact, this infante was count of Prades Mountains from 1342 to 1358. Therefore, the present doctoral thesis deals with several aspects related to silver mining and metallurgy which were developed in Falset while Infante Peter was count of Prades. Actually, this subject is covered in a thorough way and from a broad perspective. Nevertheless, three main issues are analysed in order to focus attention on this subject: silver exploitation ordinances, administration and structural organization of the activity and, finally, mines production. In this way, the different book sections are primarily organised using the information obtained by transcribing and studying documents from Medinaceli’s Ducal Archive in Catalonia.

L’any 1960, quan es començaren a evidenciar els primers símptomes del boom turístic, s’inicià un procés de modernització social on el visitant estranger hi jugà un paper essencial. Amb la seva arribada, nous estils musicals com el pop, el rock o el soul serviren per connectar ambdues societats –la turística i la local– i produir un canvi de mentalitat entre la població mallorquina, amb els joves com a grans protagonistes. Aquest canvi no només afectà als seus gusts musicals, sinó també altres aspectes (estètica, llenguatge, gestió del temps lliure, etc) al mateix temps que, al seu voltant, s’estructurava una indústria local dedicada a l’oci nocturn que, entre els anys seixanta i setanta, convertiria a Mallorca en un dels nuclis musicals més importants de tot l’Estat espanyol.

A través de la prensa ibicenca de los años republicanos advertimos una sociedad en pleno proceso de transformación, aunque continuase siendo una comunidad conservadora muy influenciada por la Iglesia, en la cual pervivía un caciquismo clientelista consentido y de base política. En ella encontramos, junto a las débiles organizaciones políticas de izquierdas o el camaleónico Partido Liberal-Disidente/ Partido Republicano de Centro, formaciones dinásticas derechistas como el Partido Liberal Regionalista Ibicenco, cuyo líder se convirtió interesadamente al regionalismo tras haber roto con la dirección provincial y nacional del Partido Liberal. Tal adscripción regionalista, no asumida enteramente por los votantes, fue una de las causas que comportaron el descalabro electoral de sus candidatos en todas las convocatorias de 1931 y, con ello, la disolución de la formación y el nacimiento del Partido Social Agrario-CEDA y, posteriormente, del Partit Regionalista d’Eivissa.

Esta tesis trata de las formas de representación histórica en la Francia contemporánea, que aborda a través de dos hilos conductores: la elaboración de los conceptos de memo-ria, historia y revolución, y el vínculo entre el contenido y la forma en la escritura de la historia. El trabajo se despliega en dos partes: una dedicada al siglo veinte y otra al siglo diecinueve. La primera se centra en el giro historiográfico de los años setenta. A través de las figuras de Michel Foucault, Paul Veyne y François Furet examina esa transformación y su posterior influencia en la historiografía. La segunda, a su vez, se ampara en las obras sobre la revolución francesa de Alphonse Aulard, Hippolyte Taine y Edgar Quinet para evaluar el papel que desempeñan en ellas la historia, la memoria y la revolución, y para analizar la formación y profesionalización de la disciplina moderna de la historia. El objetivo global es subrayar la importancia de la poética de la historia e iluminar el potencial heurístico de la historiografía decimonónica para la reflexión teórica sobre la disciplina. / This thesis is focused on the forms of historical representation in modern France, which it examines following two main threads: the elaboration of the concepts of memory, history and revolution, and the relation between the content and the form in history wri-ting. The work is divided in two parts. The first one is dedicated to the twentieth centu-ry, and the second one is focused on the nineteenth century. The former one deals with the historiographical turn of the seventies. Through the figures of Michel Foucault, Paul Veyne and François Furet, the significance of this transformation and its later influence on historiography is examined. In the latter, and following the works of Alphonse Au-lard, Hyppolite Taine and Edgar Quinet on the French revolution, the role played on them by history, memory and revolution is assessed, and the formation and the profes-sionalization of the modern history discipline is analysed. The overall purpose is to un-derline the importance of the poetics of history and to lighten the heuristic value of nineteenth-century historiography to the theoretical reflection on history.

El Llibre dels Fets és un document que conté una selecció dels fets de la vida del rei En Jaume I, el Conqueridor. Aquest rei, un dels reis més estudiats de la Corona d’Aragó, regnà més de seixanta anys (1214-1276), un dels regnats més llargs de tota la Península Ibèrica. Durant aquests anys, el rei, completament immers en la Reconquesta, conquerí diversos territoris. Aquestes conquestes afavoriren l’expansió territorial de la Corona d’Aragó cap al sud i també cap al Mediterrani. Durant el seu regnat, tingueren lloc altres fets, com ara els seus matrimonis amb Elionor de Castella i després amb Violant d’Aragó, la guerra pel comtat d’Urgell, les revoltes sarraïnes, el tractat de Corbeil, l’intent de croada a l’Ultramar, la seva participació al Concili de Lió i altres episodis narrats en el Llibre dels Fets. Compost al final del regnat del rei En Jaume I, el Llibre dels Fets ens ha arribat en diferents còpies que constitueixen la seva tradició textual. En aquesta tesi doctoral ens proposem d’analitzar els objectes de la tradició textual del Llibre dels Fets del rei En Jaume I, compostos entre els anys 1343 i 1557, amb l’objectiu de trobar el significat històric d’aquests textos, és a dir, el motiu pel qual foren compostos. Els objectes analitzats són els següents: ms. 1 de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona; ms. 1734 de la Biblioteca de Catalunya; ms. Y-III-5 de la Real Biblioteca del Monasterio de San Lorenzo de El Escorial; ms. II-475 de la Biblioteca del Palacio Real de Madrid; ms. 10121 de la Biblioteca Nacional de España; ms. 9-4769 de la Biblioteca de la Real Academia de la Historia de Madrid i l’edició R-15398 de la Biblioteca Nacional de España. Hem utilitzat com a referents teòrics els estudis de Hayden White, Gabrielle M. Spiegel i Roger Chartier, els quals hem fet servit per a teoritzar la composició dels textos i comprendre’ls com a fenòmens històrics singulars compostos en un temps determinat. Cadascun d’aquests autors ha tingut la seva importància en la construcció d’una referència teòrica i la seva posterior aplicació en aquest estudi. Dels estudis de White hem pres la idea central de la formació del text, el que ell anomena text historiogràfic; dels estudis de Spiegel hem utilitzat la referència al context històric en què aquest text neix i que influeix en la seva composició; i dels estudis de Chartier hem considerat la representació que aquest objecte final conté, subratllant les diverses formes per les quals s’accedeix al significat d’aquesta representació. La utilització d’un aparat metodològic interdisciplinari ha facilitat la singularització dels objectes de la tradició textual del Llibre dels Fets, no solament a partir del context en què foren compostos, sinó també en comparació entre si. En individualitzar-los a partir de les seves dades, els objectes de la tradició textual del Llibre dels Fets són considerats elements únics que formaven part d’un moment concret de la història de la Corona d’Aragó, sempre fent referència a la vida del rei En Jaume I i sempre representant una interpretació de la seva auctoritas. Així doncs, en la utilització d’aquest aparat metodològic hem fet servir les perspectives de la crítica textual, de la paleografia, de la codicologia, de la filologia, de la diacronia, dels estudis genealògics, de l’epigrafia i de la història de l’art. En aquest treball cerquem el que anomenem el significat històric de la tradició textual del Llibre dels Fets, és a dir, el motiu pel qual aquests textos foren compostos en diferents contextos i condicions de la història de la Corona d’Aragó. Per tant, utilitzem les referències teòriques esmentades a dalt i ens servim d’un aparat metodològic interdisciplinari amb l’objectiu de singularitzar cada objecte de la tradició textual del Llibre dels Fets i trobar el seu significat històric. Un cop individualitzat, singularitzat i comprés dins del context de composició, l’objecte presenta característiques particulars que ens indiquen el motiu pel qual fou compost. El resultat d’aquest estudi ha estat la caracterització de cadascun dels textos. Aquesta caracterització ens ha ajudat a apropar-nos als seus probables motius de composició i així al seu significat històric. Aquesta anàlisi detallada ens ha ajudat a veure aquests objectes com a personatges actius i passius en els contextos en què foren compostos, és a dir, que tenien una presència en els contextos en què foren compostos i que foren formulats dins d’aquests contextos. A més, l’anàlisi de les seves característiques de composició ha estat crucial per a determinar el context de composició i també el seu significat històric. Formulats en contextos posteriors a la mort del principal personatge de la narració, els textos de la tradició textual del Llibre dels Fets representen instants de tornada al passat en què els seus patrocinadors i actores rescataren la memòria d’un dels reis més importants de la nissaga dels comtes de Barcelona i reis d’Aragó amb la intenció d’utilitzar-la en el context en què es trobaven. / The Book of Deeds is a document that contains a selection of the deeds of the life of King James I, the Conqueror. This king, who is among the most studied ones of the Crown of Aragon, ruled for more than sixty years (1214-1276) which is one of the longest reigns of the Iberian Peninsula. During these years, the king, who participated in the Reconquest, conquered several territories. These conquests favoured the territorial expansion of the Crown of Aragon towards the south and the Mediterranean Sea. During this reign, other events took place, such as the marriage with Eleanor of Castile, and afterwards with Violant of Aragon, the war in the county of Urgell, the Saracen’s revolts, the Treaty of Corbeil, the attempt of the Crusade of Ultramar, the Council of Lyons, and other episodes gathered in the Book of Deeds. Composed at the end of King James I’s reign, the Book of Deeds has come down to us in different copies, which form its textual tradition. In this doctoral thesis, we analyse the objects of the textual tradition of the Book of Deeds between 1343 and 1557, in order to discover the historical meaning of these texts, that is, the motives of their composition. These objects are: ms. 1 of the Biblioteca de la Universitat de Barcelona; ms. 1734 of the Biblioteca de Catalunya; ms. Y-III-5 of the Real Biblioteca del Monasterio de San Lorenzo de El Escorial; ms. II-475 of the Biblioteca del Palacio Real de Madrid; ms. 10121 of the Biblioteca Nacional de España; ms. 9-4769 of the Biblioteca de la Real Academia de la Historia de Madrid, and the edition R-15398 of the Biblioteca Nacional de España. As theoretical references, we use the studies by Hayden White, Gabrielle M. Spiegel, and Roger Chartier, in order to reflect on the composition of the texts and to understand them as singular historical phenomena composed at a specific moment of time. Each of these authors had their importance during the formulation of our theoretical framework and its application in this study. From White’s studies we take the central idea of the formation of the text, what he calls the historiographical text; from Spiegel’s studies we use the idea of a historical context in which the text appears and which shapes its composition; and from Chartier’s studies we use the idea of the representation which this final object realizes, emphasizing the several ways in which we can understand the meaning of this representation. The use of an interdisciplinary methodological apparatus allows us to distinguish each object of the textual tradition of the Book of Deeds, not only with regard to the context in which it was composed, but also with a view to the other objects of the tradition. Describing each of these objects by means of its particular characteristics, we can consider them unique objects that made part of a specific context of the history of the Crown of Aragon which refers to the life of King James I and which represents an interpretation of his auctoritas. Thus, in our methodological apparatus we use textual criticism, paleography, codicology, philology, the diachronic method, genealogical studies, epigraphy and history of art. In this study, we seek the historical meaning of the textual tradition of the Book of Deeds, that is, the motives why these texts were composed at different moments in time and under different conditions throughout the history of the Crown of Aragon. Therefore, we use the theoretical references mentioned before along with an interdisciplinary methodological approach, which shall allow us to single out each and every object of the textual tradition of the Book of Deeds and discover its historical meaning. Once the objects are singled out and understood in their peculiar context of composition, they reveal particular characteristics that account for the motives of their composition. The result of this process is the specific characterization of each of the texts. This helps us to approach the probable reasons concerning their composition and thus their historical meaning. A detailed analysis allows us to see these objects as both active and passive characters in the context in which they were composed, that is, they had an active presence in the contexts in which they were the objects of composition. Thus, the analysis of the characteristics of composition is important in order to establish the context of the texts’ composition and their historical meaning. Copied and written down after the dead of the protagonist of the narrative, the texts of the textual tradition of the Book of Deeds represent moments of return to the past, when their sponsors and actores wished to recover the memory of one of the most important kings of the lineage of the counts of Barcelona and kings of Aragon with the intention to use it in their historical context.