This project aims to define what metadesign is and can be as a design discipline and a craft at the bachelor's level. It explores concepts like society, systems, and holistic sustainability. It aims to answer questions regarding who has been given, and whom should have been given, agency in decision-making at different societal levels. What types of artifacts, practices, and interventions could or should be used to challenge the conventional implementation of these decision-making structures?

The purpose of this research study is to focus on the idolization and pitfalls of sustainable entrepreneurship, the study aims to highlight the challenges, gaps, and key barriers that hinder sustainable entrepreneurship in start-ups and small enterprises (SSEs). Examine the idolization of sustainable entrepreneurship and its potential implications on entrepreneurial decision-making and risk perception. METHODOLOGY: The thesis is based on a mixed research method centred around Drivhuset Borås collected data over the span of 7,5 years, whereas the last two years includes evaluations on sustainable entrepreneurship. The collected data is collected from the company’s operating reports between the year 2016 and 2022, as well as from their in-house material, such as lecture material. Since the operating report for 2023 still is in progress the researcher was able to get access to the collected statistics for January to April 2023. FINDINGS: This study provides examples of the impact key barriers and challenges faced by the start-ups and small enterprises have for effect. It has become obvious that, even though organisations such as Drivhuset Borås aim to educate and counsel individuals, the barriers and challenges are a persisting problem. There is a significant amount of research on business sustainability, which covers topics connected to the social, economic and environmental aspects of sustainability.

In the project "moving between futures" I explored through an interactive design exhibition and a performative event on the streets how design can be used to encourage and to reflect on ones own wishes and fears regarding the future in relation to the climate crisis which we are living and facing. Part of the exploration process were a story gathering workshop and engagement with activists. This is a project about you, me, us. About the total sum of being alive, feeling alive and breathing in reality. It is about a deep unconscious knowledge that we never learned to process and act upon. It is about listening first and taking action later, together. About understanding that we are alive at the same time, at the edge of no return. It is about the stories we tell each other when we dream and the ones we tell each other when we wake up screaming from a nightmare - the inbetween and the million, trillion directions we can decide to take from here. This project is about the climate disaster we are facing and how we need to find agency within ourselves together. We can still move between these futures.

Tesis por compendio / [ES] La sostenibilidad es un concepto que se está haciendo extensible a cada vez más ámbitos de nuestra sociedad, estando muy presente en la esfera empresarial a través de la denominada sostenibilidad corporativa. Sin embargo, la capacidad de determinar qué prácticas sostenibles aplicar para poder generar el mayor rendimiento para las compañías todavía se antoja complicado. Esto es debido a que intervienen diferentes variables, como, por ejemplo, el tipo de sector en el que operen las organizaciones y el nivel de desarrollo de prácticas sostenibles aplicadas por los competidores. Es por ello, que, el propósito de esta tesis consiste en el desarrollo de las primeras fases de una teoría que permita a los responsables de las compañías conocer qué tipo de prácticas sostenibles aplicar en función de su organización interna y su posición competitiva. Para ello, inicialmente de desarrolló un análisis de la literatura para identificar las metodologías creadas para ayudar a las organizaciones a integrar la sostenibilidad en su modelo de negocio. Además, se valoró el nivel de aceptación y de uso de dichas metodologías por parte de consultores y directivos de compañías. Posteriormente, se llevó a cabo un detallado estudio del estado del arte sobre la sostenibilidad corporativa que identificó cinco líneas de investigación que se están produciendo actualmente. Estas cinco líneas fueron clasificadas en cinco conceptos que han permitido conocer diferentes tipos de prácticas sostenibles aplicadas por las empresas y, además, contribuyó al desarrollo del protocolo de estudio de casos. El primer concepto es la 'sostenibilidad holística', el cual engloba toda la literatura relativa a cómo la sostenibilidad se debe gestionar desde un punto de vista global incorporándola en la estrategia de la organización. El segundo concepto se denomina 'metodologías sostenibles', concepto que trata de las diferentes metodologías o modelos desarrollados por académicos para ayudar a los responsables de las compañías a determinar qué prácticas ambientales aplicar. El tercer concepto trata de los 'modelos de negocio sostenibles', es decir, las características de aquellas compañías que deciden situar la sostenibilidad en el centro de su negocio y de su propuesta de valor. El cuarto concepto, denominado 'operaciones sostenibles' recoge todas las actividades que se circunscriben a un área concreta de la compañía para reducir el impacto ambiental (p.e. aplicación de tecnología que permita el consumo de energía renovable). Y, finalmente, el quinto concepto, titulado 'innovación orientada a la sostenibilidad', este último concepto abarca el campo de análisis sobre cómo la interacción entre diferentes prácticas en una misma empresa mejoran su rendimiento. El protocolo de estudio de casos se empleó para analizar a una serie de empresas conocidas por la aplicación de prácticas sostenibles, de manera que, usando dicho protocolo se pudo determinar qué tipo de prácticas sostenibles implantadas por estas empresas han sido capaces de generarles un incremento de su rendimiento. Los resultados obtenidos permiten clasificar a las compañías en cinco fases en función de nivel de integración de la sostenibilidad que han desarrollado. Estas fases pasan por el aprovechamiento del cumplimiento legal como una oportunidad, pasando por el desarrollo de una cadena de valor eco-innovadora hasta convertirse en modelos de negocio sostenibles. Para facilitar que la sostenibilidad se convierta en un factor transversal a toda la compañía se requiere de un sistema de gestión ambiental (SGA). De manera que, este tipo de sistemas protocoliza la sostenibilidad incorporándola en los diferentes procesos de toma de decisiones. Finalmente, esta tesis ofrece una serie de prácticas sostenibles que pueden ser desarrolladas por las compañías en función de la fase de integración de la sostenibilidad en la que se encuentren y en la estrategia que siga la compañía. / [CA] La sostenibilitat és un concepte que s'està estenent cada vegada a més àmbits de la nostra societat, estant molt present en l'esfera empresarial mitjançant de la denominada sostenibilitat corporativa. No obstant, la capacitat de determinar quines pràctiques sostenibles s'han d'aplicar per poder generar el major rendiment per a les companyies encara és una qüestió complicada. Això es degut a que intervenen diferents variables, com, per exemple, el tipus de sector en el que operen les organitzacions i el nivell de desenvolupament de pràctiques sostenibles aplicades pels competidors. Per tant, el propòsit d'esta tesi consisteix en el desenvolupament de les primeres fases d'una teoria que puga permetre als responsables de les companyies conèixer quin tipus de pràctiques sostenibles aplicar en funció de la seua organització interna i la seua posició competitiva. Per aconseguir-ho, inicialment es va desenvolupar un anàlisi de la literatura per identificar les metodologies creades per ajudar a les organitzacions a integrar la sostenibilitat en el seu model de negoci. A més, es va valorar el nivell d'acceptació i d'ús d'estes metodologies per part de consultors i directius de companyies. Posteriorment, es va portar a terme un detallat estudi de l'art sobre la sostenibilitat corporativa que va identificar zinc línies de recerca que s'estan produint en l'actualitat. Estes zinc línies van ser classificades en zinc conceptes que han permès conèixer diferents tipus de pràctiques sostenibles aplicades per les empreses i, a més, van contribuir al desenvolupament del protocol d'estudi de casos. El primer concepte és la 'sostenibilitat holística', el qual engloba tota la literatura relativa a com la sostenibilitat s'ha de gestionar des d'un punt de vista global incorporant-la en la estratègia de la organització. El segon concepte es denomina 'metodologies sostenibles', concepte que tracta de les diferents metodologies o models desenvolupats per acadèmics per ajudar als responsables de les companyies a determinar quines pràctiques ambientals aplicar. El tercer concepte tracta dels 'models de negoci sostenibles', és a dir, les característiques d'aquelles companyies que decideixen situar la sostenibilitat en el centre del seu negoci i de la seua proposta de valor. El quart concepte, denominat, 'operacions sostenibles' recull totes les activitats que es circumscriuen a un àrea concreta de la companyia per reduir l'impacte ambiental (p.e. l'aplicació de tecnologia que permet el consum d'energia renovable). I, finalment, el quint concepte, titulat 'innovació orientada a la sostenibilitat', este últim concepte abasta el camp d'anàlisi sobre com la interacció entre diferents pràctiques en una mateixa empresa milloren el seu rendiment. El protocol d'estudi de casos es va emprar per analitzar una sèrie d'empreses conegudes per l'aplicació de pràctiques sostenibles, de manera que, usant el protocol es va determinar quin tipus de pràctiques sostenibles implantades per estes empreses han sigut capaces de fer que generen un increment del seu rendiment. El resultats obtinguts permeten classificar a les companyies en zinc fases en funció del nivell d'integració de la sostenibilitat que han desenvolupat. Estes fases passen per l'aprofitament del compliment legal com una oportunitat, passant pel desenvolupament d'una cadena de valor eco-innovadora fins convertir-se en models de negoci sostenibles. Per facilitar que la sostenibilitat es converteixi en un factor transversal a tota la companyia, es requereix d'un sistema de gestió ambiental (SGA). De manera que, este tipus de sistemes protocol·litzen la sostenibilitat incorporant-la en els diferents processos de presa de decisions. Finalment, esta tesi ofereix una sèries de pràctiques sostenibles que poden ser desenvolupades per les companyies en funció de la fase d'integració de la sostenibilitat en la que es troben i en la estratègia que segueix la companyia. / [EN] Sustainability is a concept that is being extended to more and more areas of our society, being very present in the business sphere through the so-called corporate sustainability. However, the ability to determine which sustainable practices to apply in order to generate the best returns for companies is still challenging. This is due to the fact that different variables intervene, such as, for example, the type of sector in which organizations operate and the level of development of sustainable practices applied by competitors. That is why, the purpose of this thesis consists in the development of the first phases of a theory that allows company managers to know what type of sustainable practices to apply based on their internal organization and their competitive position. To do this, an analysis of the literature was initially developed to identify the methodologies that have been created to help organizations to integrate sustainability into their business model. In addition, the level of acceptance and use of said methodologies by consultants and company executives was analysed. Subsequently, a detailed study of the state of the art on corporate sustainability was carried out, which identified five lines of research that are currently being deployed. These five lines were classified into five concepts that have allowed us to know different types of sustainable practices applied by companies. In addition, these concepts has contributed to the development of the case study protocol. The first concept is 'holistic sustainability', which encompasses all the literature on how sustainability should be managed from a global point of view, incorporating it into the organization's strategy. The second concept is called 'sustainable methodologies', a concept that deals with the different methodologies or models developed by academics to help company managers determine which environmental practices to apply. The third concept deals with 'sustainable business models', that is, the characteristics of those companies that decide to place sustainability at the center of their business and their value proposition. The fourth concept, called 'sustainable operations', includes all the activities that are limited to a specific area of the company to reduce the environmental impact (e.g. application of technology that allows the consumption of renewable energy). And, finally, the fifth concept, entitled 'innovation oriented to sustainability', covers the field of analysis on how the interaction between different practices in the same company improves its performance. The case study protocol was used to analyze a series of companies known for the application of sustainable practices. Using this protocol, it was possible to determine what type of sustainable practices implemented by these companies have been able to generate an increase in their performance. The results obtained allow companies to be classified into five phases according to the level of integration of sustainability they have developed. These phases go through the use of legal compliance as an opportunity, through the development of an eco-innovative value chain to become sustainable business models. In order to make sustainability a cross-cutting factor throughout the company, an environmental management system (EMS) is required. Thus, this type of system protocolizes sustainability by incorporating it into the different decision-making processes, from the hiring of suppliers to the recruitment processes. Finally, this thesis offers a series of sustainable practices that can be developed by companies depending on the phase of integration of sustainability in which they are, and on the strategy followed by the company. / The authors would like to thank the Ministry of Science and Innovation for its financial support through the research Project (PID2019-105497GB-100) / Sánchez Planelles, J. (2022). Measuring the Success of New Business Models with an Environmental Perspective: from the Circular Economy to Servitisation [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/181474 / TESIS / Compendio

Growing ecological challenges [1][2][3] can be addressed by the media industry through proactive engagement with holistic sustainability transformation that covers all activities within their value-chain. With at least 60% of vertebrate species already lost [1] and 40% of insect species at risk of the same [2], the time for business-as-usual has past [4][5][6][49]. In order to mitigate negative, and accelerate positive, impacts on global biodiversity integrity, media companies need to look beyond direct impacts, carbon, and segmented actions to a more holistic understanding and approach of sustainability transformation. This study focused specifically on the Nordic region (Sweden, Norway, Denmark, Finland) and the largest incumbent companies within that region (Schibsted, MTG, Bonnier, Egmont and Sanoma) [7][8], to find what actions and pathway are necessary to protect both people and planet [10]. Through understanding the drivers of biodiversity loss, as well as the proposed sustainability transformation roadmaps from the research community, and by quantitatively analyzing how these five companies understand and prioritize sustainability, this study developed a visual Pathway Lens consisting of Seven Focus Areas (SFAs) to enable media companies to look holistically at their activities and value-chain. The SFAs need to be approached holistically, similar to the 17 SDGs (Agenda 2030) [4]. Since incumbent Nordic media companies are not currently looking at impacts on biodiversity integrity, nor focusing on a holistic approach to sustainability, the SFAs of the Pathway Lens are a tool to better understand their unique opportunity to accelerate sustainable lifestyles through their content, marketplaces, products and events, which in turn address impacts on biodiversity integrity. The media industry also shares in the collective opportunity to accelerate sustainable value-chains through prioritizing self-transcendence values, resources, responsible operations, circular business models, iterative stakeholder engagement, and external partnerships. Since the drivers of biodiversity loss are complex and interconnected [3], protecting both people and planet requires complex and interconnected solutions. / Växande ekologiska utmaningar [1][2][3] kan adresseras av medieindustrin genom proaktivt engagemang i holistisk hållbarhetstransformation som täcker alla aktiviteter i värdekedjan. Då minst 60% av arterna bland ryggradsdjur redan har försvunnit [1] och 40% av insektsarterna riskerar att försvinna [2], har tiden för konventionellt företagande (business-as-usual) passerat [4][5][6][49]. För att minska negativa effekter, och accelerera positiva effekter, vad gäller den biologisk mångfaldens integritet, måste företagen se bortom direkta effekter, koldioxidutsläpp, och isolerade åtgärder för en mer holistisk förståelse av och ett mer holistiskt angreppssätt vad gäller hållbarhetstransformation. Denna studie har fokuserat specifikt på Norden (Sverige, Norge, Danmark, Finland) och de största etablerade företagen inom denna region (Schibsted, MTG, Bonnier, Egmont och Sanoma) [7][8], för att ta reda på vilka åtgärder som behövs för att skydda både människor och planeten [10]. Genom att förstå drivkrafterna bakom förlusten av biologisk mångfald, såväl som de föreslagna färdplanerna för hållbarhetstransformation ifrån forskarsamfundet, och genom att kvantitativt analysera hur dessa fem företag förstår och prioriterar hållbarhet, har denna studie utvecklat en visuell lins [Pathway Lens] bestående av sju fokusområden (Seven Focus Areas, SFAs), för att möjliggöra för medieföretag att titta holistiskt på deras aktiviteter och värdekedja. De sju fokusområdena (SFAs) för hållbarhetstransformation måste hanteras holistiskt, likt FN:s 17 globala mål för hållbar utveckling (Agenda 2030) [4]. Eftersom etablerade nordiska medieföretag i dagsläget inte tittar på påverkan på den biologiska mångfaldens integritet, och inte heller fokuserar på ett holistiskt angreppssätt vad gäller hållbarhet, är de sju fokusområdena [SFAs] av den visuella linsen [Pathway Lens] ett verktyg för att bättre förstå deras unika möjlighet att accelerera hållbara livsstilar genom deras innehåll, marknadsplatser, samt produkter och events, vilka i sin tur adresserar påverkan på den biologiska mångfaldens integritet. Medieindustrin delar också den kollektiva möjligheten att accelerera hållbara värdekedjor genom att prioritera värderingar som transcenderar jaget (self-transcendence), resurser, ansvarsfulla verksamheter, cirkulära affärsmodeller, iterativt intressentengagemang, och externa partnerskap. Eftersom drivkrafterna bakom förlust av biologisk mångfald är komplexa och sammankopplade [3], krävs komplexa och sammankopplade lösningar för att skydda både människor och planeten.