851 |
Engineering principles for synthetic biology : from concept to practiceCarbonell Ballestero, Max, 1988- 13 June 2016 (has links)
Synthetic Biology is a relatively new and multi-faceted interdisciplinary emergent field of research that combines biology with technology in novel and exciting ways. One of its main branches aims to see living systems engineered in a rational and straightforward bottom-up approach, like in other engineering disciplines. The inherent complex nature of living systems turns them into a difficult and challenging substrate where to apply common engineering principles such as standardization, abstraction and modularity. Efforts to overcome these limitations and adapt such principles for working upon living systems have been devoted, though yet with relative success. The aim of this Thesis is to critically explore what is Synthetic Biology and how far it is from a veritable engineering discipline. In this Thesis, we first present a review that thoroughly explores and discusses this scenario. Then, we present two works that shall contribute to this ambitious and hard goal. First, within the context of standardization, we address the need for better genetic parts characterization by providing an example of a biologically grounded framework inspired by classical enzymology theory. Second, and in relation with the principle of
modularity, we provide a theoretical framework, in this case inspired by the Ohm’s law of electric theory, that describes the unintended coupling of the coexisting genetic loads within a given host cell due to sharing a limited common pool of machinery and resources. Together, both works contribute, on one hand, to increase our understanding of the organizing principles of living systems, and on the other hand, to improve how engineering principles are applied to synthetic circuit design. Finally, these works emphasize the need to find better experimentally backed-up theoretical frameworks or models that should allow us to jump from the current time-consuming, trial-error and ad hoc Synthetic Biology to a well-established engineering discipline as fruitful and efficient with the living systems realm as other engineering disciplines are. / La Biologia Sintètica és un camp de recerca emergent relativament nou i multi-facètic que combina la biologia amb la tecnologia de formes innovadores i emocionants. Una de les seves principals branques té com a objectiu aconseguir ingenieritzar els sistemes vius des d’abaix de manera racional i senzilla, tal com passa en altres tipus d’enginyeria. La naturalesa inherentment complexa dels éssers vius els converteix en un substrat difícil sobre el qual aplicar principis d’enginyeria com l’abstracció, l’estandardització i la modularitat. S’han dedicat esforços per superar aquestes limitacions i adaptar aquests principis perquè funcionin sobre sistemes vius, tot i que encara que amb un èxit relatiu. L’objectiu d’aquesta tesi és explorar críticament què és la Biologia Sintètica i quan lluny està de ser una veritable enginyeria. En aquesta tesi, primer presentem un article de revisió que explora i discuteix a fons aquest escenari. Després presentem dos treballs que han de contribuir a aquest ambiciós i difícil objectiu. En primer lloc, en el context de l’estandardització, adrecem la necessitat d’una millor caracterització de les parts genètiques oferint un exemple de marc teòric amb fonaments biològics que esta inspirat en teoria enzimològica clàssica. En segon lloc, i relacionat amb el principi de modularitat, oferim un marc teòric, aquest cop inspirat en la llei de Ohm de la teoria elèctrica, que descriu l’aparellament no intencionat de les carregues genètiques coexistents dins d’una cèl.lula hoste qualssevol degut al fet de compartir un conjunt comú limitat de recursos i maquinària cel•lular. Ambdós treballs contribueixen, per un cantó, a incrementar el nostre coneixement sobre els principis d’organització dels éssers vius, i per l’altre, a millorar com s’apliquen els principis d’enginyeria pel disseny de circuits sintètics. Finalment, aquests treballs emfatitzen la necessitat de trobar millors marcs teòrics o models recolzats experimentalment que haurien de permetre’ns fer un salt des de l’actual Biologia Sintètica ad hoc, farregosa i basada en assaig-error, a un tipus d’enginyeria ben establerta que pugui ser tan profitosa i eficient en el reialme dels éssers vius com ho són les altres enginyeries.
|
852 |
Integrated Management of Bromus diandrus in dry land cereal fields under no-tillGarcía, Addy Laura 26 April 2013 (has links)
Es van dur a terme diferents assajos amb la finalitat d'establir un programa de maneig integrat de Bromus diandrus en cereals d'hivern en sembra directa. Es va desenvolupar un model d'emergència en funció de graus hidrotèrmics i va ser validat i aplicat amb èxit en diferents escenaris. El maneig més òptim d'aquesta espècie es va obtenir combinant una rotació ordi – blat, un retard en la data de sembra (meitat de novembre) i l'aplicació d'un herbicida selectiu en blat. Després de tres anys es va obtenir la pràctica reducció de la població. La població de B. diandrus va mostrar una fitness denso-dependent en la majoria de paràmetres vegetatius i reproductors i una clara disrupció quan l'aplicació de l'herbicida. A llarg termini (22 anys) la sembra directa permet una major reducció de la densitat i de l'emergència acumulada d'aquesta espècie, que sistemes de laboreo reduït com chisel o subsolador. / Se llevaron a cabo distintos ensayos con el fin de establecer un programa de manejo integrado de B. diandrus en cereales de invierno en siembra directa. Se desarrolló un modelo de emergencia en base a grados hidrotérmicos y fue validado y aplicado con éxito en diferentes escenarios. El manejo más óptimo de esta especie se obtuvo combinando una rotación cebada – trigo, un retraso en la fecha de siembra (mitad de noviembre) y la aplicación de un herbicida antigramíneo selectivo en trigo. Tras tres años se obtuvo la práctica reducción de la población. La población de B. diandrus mostró una fitness densodependiente en la mayoría de parámetros vegetativos y reproductores y una clara disrupción cuando la aplicación del herbicida. A largo plazo (22 años) la siembra directa permite una mayor reducción de la densidad y de la emergencia acumulada de esta especie, que sistemas de laboreo reducido como chisel o subsolador. / The trials were carried out in order to establish an integrated management program for Bromus diandrus in winter cereals under no-tillage. A model emergence based on hydrothermal degrees was developed, validated and successfully applied in different scenarios. The most optimal management of this species was obtained by barley – wheat rotation, delayed sowing date (mid-November) and a selective herbicide application in wheat. After three years of this management a population decline was obtained. B. diandrus populations showed density-dependent fitness in vegetative and reproductive parameters and a clear disruption when herbicide was applied. A long term (22 years) the no-tillage allows a greater reduction of B. diandrus density and cumulative emergence compared with reduced tillage systems as chisel plow or subsoiler.
|
853 |
Seed predators and weed seed predation for weed control in winter cerealsBaraibar Padró, Bàrbara 27 May 2011 (has links)
La depredació de llavors pot causar pèrdues significatives de llavors de males herbes en
sistemes agrícoles i, per tant, pot contribuir al control de les arvenses. Actualment, el
coneixement existent sobre la identitat i la contribució relativa dels diferents
depredadors de llavors, i dels factors que limiten aquesta depredació és escàs. Aquest
estudi té com a objectiu contribuir a augmentar aquest coneixement pel cas específic del
cereals d’hivern a les zones semi-àrides del nord-est espanyol. Tradicionalment, aquesta
zona ha estat de secà i caracteritzada per un intens treball del sòl. Però, amb el temps,
una superfície creixent d’aquesta zona ha anat transformant-se al regadiu; i a la restant
zona de secà, la sembra directa ha anat creixent en superfície. Per aquest motiu, es va
estudiar l’impacte d’aquestes dues transformacions en la depredació de llavors de males
herbes. L’estudi ha mostrat que en les àrees de secà, les formigues recol·lectores de
l’espècie Messor barbarus estan contribuint d’una manera substancial al control de
males herbes al emportar-se grans quantitats de llavors de males herbes durant els
mesos de primavera i estiu. El conreu del sòl a l’estiu va fer decréixer les taxes de
depredació i va provocar l’enterrament de la majoria de les llavors que es trobaven a la
superfície del sòl, impedint, d’aquesta manera, la continuació de la depredació.
Igualment, el conreu del sòl també va fer disminuir la densitat de nius de formigues als
camps conreats en comparació amb els camps de sembra directa. L’expansió de l’àrea
en sembra directa hauria de donar lloc a unes taxes elevades de control natural de les
males herbes en una àmplia zona. Per contra, el reg per inundació va eliminar
completament les formigues recol·lectores i va portar casi a la completa pèrdua d’aquest
servei de l’ecosistema. Encara que caràbids i ratolins eren presents als marges dels
cultius, les taxes de depredació a l’interior dels camps van ser extremadament baixes.
Les causes d’aquesta falta de depredació encara no són conegudes i haurien de ser
estudiades en el futur.
Les densitats de nius de formigues recol·lectores varien enormement entre
camps i, per tant, s’espera que les taxes de depredació variïn en conseqüència. Les
causes d’aquesta variabilitat no van poder ser identificades. La densitat de nius de M.
barbarus no es van poder correlacionar amb les característiques del sòl més comunes,
amb paràmetres topogràfics ni amb practiques de maneig, excepte amb el nombre
d’anys des de l’adopció de la sembra directa. La densitat de nius de M. barbarus va ser
màxima després de 11 – 12 anys de sembra directa. A part d’això, no es van poder
formular recomanacions per incrementar les densitats de nius en aquelles zones en les
que són baixes.
L’èxit de la depredació de llavors de males herbes com a servei de l’ecosistema
també depèn de l’habilitat dels depredadors de respondre d’una manera directament
denso-dependent a densitats creixents de llavors. La resposta a diferents densitats de
llavors per part de ratolins granívors va ser investigada en camps de blat del nord-est
d’Alemanya. Els ratolins van respondre a densitats creixents de llavors d’una forma
directament denso-dependent i per tant, s’espera que puguin ser capaços de controlar
d’una manera efectiva els rodals de males herbes. Les respostes a densitats creixents de
llavors per part de ratolins i formigues recol·lectores en les condicions del nord-est de
l’estat espanyol estan essent investigades actualment.
Es possible que les formigues recol·lectores puguin, ocasionalment, destruir
llavors de cultiu. Tanmateix, les pèrdues de rendiment causades per M. barbarus van ser
negligibles en la majoria dels casos (0.4% del rendiment) i poden ser explicades per la
densitat de nius, la mida d’aquests i el nombre d’anys que el camp porta en sembra
directa. Ocasionalment, es van registrar pèrdues de rendiment més altes (9.2% del
rendiment). Les causes d’aquestes pèrdues han d’esser estudiades en detall en el futur.
Aquest estudi exemplifica la fortalesa i la vulnerabilitat d’un servei del
ecosistema. A les zones de secà del nord-est espanyol, s’estan donant, d’una forma
natural, altes taxes altes de depredació de llavors de males herbes que contribueixen
substancialment al control d’aquestes herbes. Tanmateix, aquest servei es pot perdre
fàcilment tal com il·lustren l’absència de depredació de llavors en les àrees regades a
manta i la resposta de les formigues recol·lectores a un excessiu treball del sòl. Les
densitats de nius de formigues recol·lectores existents podrien ser preservades limitant
el nivell de pertorbació del sòl. En regions semi-àrides, on la producció de cereals és
marginalment rendible degut a l’escassetat d’aigua, la preservació del control natural de
les males herbes dut a terme per les formigues recol·lectores és necessària per preservar
la sostenibilitat del sistema / La depredación de semillas puede causar pérdidas significativas de semillas de malas
hierbas en sistemas agrícolas y, por lo tanto, puede contribuir al control de dichas
hierbas. Actualmente, el conocimiento existente acerca de la identidad y contribución
relativa de los depredadores de semillas, y de los factores que limitan esta depredación
es escaso. Este estudio tiene como objetivo contribuir a incrementar dicho conocimiento
para el caso específico de los cereales de invierno en las zonas semi-áridas del noreste
español. Tradicionalmente, esta zona ha sido de secano y caracterizada por un intenso
laboreo del suelo. Sin embargo, la superficie de regadío ha ido incrementándose en la
zona y, en la zona de secano restante, la siembra directa también ha ido en aumento. Por
este motivo, se estudió el impacto de estas dos transformaciones en la depredación de
semillas de malas hierbas. El estudio ha mostrado que, en las zonas de secano, las
hormigas granívoras de la especie Messor barbarus están contribuyendo de una forma
sustancial al control de malas hierbas, al llevarse grandes cantidades de semillas de
malas hierbas durante los meses de primavera i verano. El laboreo del suelo en verano
redujo las tasas de depredación de semillas y provocó el enterramiento de la mayoría de
las semillas presentes en la superficie del suelo, lo que impidió, en gran medida, la
continuación de la depredación. De la misma forma, el laboreo del suelo también
disminuyó la densidad de nidos de hormigas en los campos cultivados en comparación
con los campos de siembra directa. La expansión del área en siembra directa debería dar
lugar a tasas elevadas de control natural de malas hierbas en una amplia zona.
Contrariamente, el riego por inundación eliminó por completo a las hormigas granívoras
y llevó a la casi completa desaparición de este servicio del ecosistema. Aún cuando
carábidos y pequeños roedores estaban presentes en los márgenes de los cultivos, las
tasas de depredación en el interior de los campos fueron extremadamente bajas. Las
causas de esta falta de depredación son aún desconocidas y deberían ser estudiadas en el
futuro.
Las densidades de nidos de hormigas granívoras varían enormemente entre
campos y, por lo tanto, se espera que las tasas de depredación también varíen en
consecuencia. Las causas de dicha variabilidad no pudieron ser identificadas. Las
densidades de nidos de M. barbarus no se pudieron correlacionar con las características
del suelo más comunes, con parámetros topográficos ni con las prácticas de manejo del
cultivo, exceptuando en número de años desde la adopción de la siembra directa. Las
densidades de nidos de M. barbarus fueron máximas después de 11-12 años de siembra
directa. A parte de esto, no se pudieron formular recomendaciones para incrementar las
densidades de nidos en aquellas zonas en las que son bajas.
El éxito de la depredación de semillas de malas hierbas como servicio del
ecosistema depende también de la habilidad de los depredadores para responder de una
forma directamente denso-dependiente a densidades crecientes de semillas. La respuesta
a diferentes densidades de semillas por parte de roedores granívoros fue investigada en
campos de trigo del noreste de Alemania. Los roedores respondieron a densidades
crecientes de semillas de una forma directamente denso-dependiente, por lo que se
espera que puedan ser capaces de controlar de una forma efectiva, los rodales de malas
hierbas. Las respuestas a densidades crecientes de semillas por parte de roedores y
hormigas granívoras en condiciones del noreste español están siendo investigadas en la
actualidad.
Es posible que las hormigas granívoras puedan, ocasionalmente, destruir
semillas de cultivo. Sin embargo, las pérdidas de rendimiento causadas por M. barbarus
fueron insignificantes en la mayoría de casos (0.4% del rendimiento) y pueden ser
explicadas por la densidad de nidos, su tamaño y el número de años de siembra directa
del campo. Ocasionalmente, se registraron pérdidas de rendimiento más elevadas (9.2%
del rendimiento). Las causas de estas pérdidas deben ser estudiadas en más detalle en el
futuro.
Este estudio ejemplifica la fortaleza y la vulnerabilidad de un servicio del
ecosistema. En las zonas de secano del noreste español se están dando, de forma natural,
altas tasas de depredación de semillas de malas hierbas, que están contribuyendo
sustancialmente al control de las malas hierbas. Sin embargo, este servicio puede
perderse fácilmente tal como muestran la ausencia de depredación de semillas en las
áreas regadas a manta y la respuesta de las hormigas granívoras a un excesivo laboreo
del suelo. Las densidades de nidos de hormigas existentes podrían ser preservadas
limitando el grado de perturbación del suelo. En regiones semi-áridas, donde la
producción de cereales es marginalmente rentable debido a la escasez de agua, el
mantenimiento del control natural de las malas hierbas por parte de las hormigas
granívoras se hace necesario para preservar la sostenibilidad del sistema. / Seed predation can cause significant losses of weed seeds in agricultural systems and
can, thus, contribute to weed control. Knowledge on the identity and relative
contribution to weed control by various seed predators, and on factors limiting seed
predation is currently lacking. This study aimed at casting light on these aspects for the
specific case of winter cereal fields in semi-arid north-eastern Spain. This area is
traditionally managed without irrigation and with tillage. However, an ever increasing
proportion of the arable land is being irrigated and the remainder of the rain fed land is
managed without tillage. The impact of tillage and irrigation on weed seed predators
and seed removal rates were, therefore, studied. The study showed that in the rain-fed
area, Messor barbarus harvester ants are contributing substantially to weed control by
removing large quantities of weed seeds during spring and summer. Tillage during
summer decreased predation rates and buried most of the weed seeds located on the soil
surface, thus preventing further seed removal. Tillage also decreased the number of
harvester ant nests compared to no-till fields. The expansion of the area that is managed
with minimum and no-till should result in high natural weed control level over a large
area. In contrast, inundative irrigation completely eliminated harvester ants, and led to
the almost complete loss of this ecosystem service. Although carabid beetles and
rodents were present in the field edges, predation rates in the field interior were
extremely low. Causes for the lack of seed predation are still unknown and should be
further investigated.
Densities of harvester ant nests varied enormously between fields; concomitant
weed seed predation rates are expected to vary accordingly. Causes for this variability
could not be identified. Harvester ant nest density did not correlate with the most
common soil characteristics, topographic variables or crop and management practices,
with the exception of the number of years of no-till. Harvester ant density was highest
after 11-12 years of no-till. Other than that, no recommendations could be formulated to
increase nest densities in those areas were they are low.
Success of weed seed predation as an ecosystem service also depends on the
ability of predators to respond in a direct density dependent way to increasing seed
densities. The density dependent response of granivorous rodents to seed patches with
varying density was investigated in winter cereal fields of north-eastern Germany.
Rodents responded in a direct density dependent way to increasing seed densities and
are, therefore, expected to effectively control weed patches. The density dependent
response by harvester ants and granivorous rodents in cereal fields in NE Spain are
currently being investigated.
It is feasible that harvester ants occasionally destroy crop seeds and cause crop
damage. Yield loss caused by M. barbarus was, however, negligible (0.4 % of yield),
and was explained by nest density, nest size and number of years without tillage. Based
on these results, damage caused by harvester ants was more than offset by the benefits
with regard to weed control. However, occasional higher yield losses (max. 9.2%) were
recorded and the conditions leading to higher losses should be investigated further.
This study exemplifies both the strength and vulnerability of an ecosystem
service. High weed seed predation by harvester ants is occurring naturally in rain-fed
cereals in north-eastern Spain and contributes substantially to weed control. However,
this service can easily be lost as illustrated by the absence of seed predation in the flood
irrigated areas and the response of harvester ants to excessive tillage. Existing densities
of harvester ant nests could be preserved by limiting the level of soil disturbance. In
semi-arid regions, cereal production is marginally cost effective due to limited water
availability and, therefore, preserving natural weed control by harvester ants is needed
in order to preserve the sustainability of the system.
|
854 |
Towards a gauge polyvalent numerical relativity code: numerical methods, boundary conditions and di erent formulationsBona Casas, Carles 08 April 2011 (has links)
La present tesi doctoral versa sobre la resolucio numèrica de les equacions d'Einstein de la Teoria de la Relativitat. Es presenta: una nova familia de mètodes computacionals amb variació total acotada i d'implementació eficient que permet resoldre equacions diferencials amb derivades parcials de tipus hiperbòlic; un codi que implementa aquests mètodes juntament amb el formalisme Z4 per a aconseguir resoldre per primera vegada un colapse gravitacional en 3 dimensions simulant l'interior del forat negre amb un camp escalar i fent us de coordenades normals sense que l'eleccio de coordenades normals sigui tanmateix un requisit per al funcionament del codi; unes condicions de contorn que preserven les lligadures d'energia i moment provades fins i tot en situacions de camp fort i en 3 dimensions; una formulació lagrangiana dels formalismes de les equacions d'Einstein que s'empren habitualment dins el camp de la Relativitat Numèrica i una formulació conforme de les equacions Z4 que permet la simulacio del col·lapse gravitacional amb unes dades inicials de tipus punxada (de l'anglès puncture).
|
855 |
El recurso a Heráclito en la obra de Friedrich NietzscheGenovés Company, Raúl 09 October 2015 (has links)
Tras comprobar en investigaciones preliminares relacionadas con el Trabajo de Final de Máster la ausencia de un estudio crítico completo y ordenado sobre el recurso a Heráclito en la obra de Friedrich Nietzsche, se evidenció la necesidad de desarrollar una investigación exhaustiva al respecto. La presente tesis doctoral atiende esta necesidad y contribuye en el campo de los estudios nietzscheanos con la aportación de un trabajo crítico en el que se presentan y analizan siguiendo el orden cronológico en que fueron escritos, todos los pasajes de las obras y los textos para las lecciones y conferencias impartidas por el autor que contienen alusiones a Heráclito. Cada uno de estos pasajes se ha contextualizado y comentado detalladamente, revisando las fuentes bibliográficas relacionadas y contrastándolo con las aportaciones más relevantes de la tradición interpretativa, tanto de los estudios nietzscheanos como de los heraclíteos, y aportando después nuestras propias consideraciones sobre el sentido del recurso en cada caso. Los comentarios de los diversos pasajes se complementan con el análisis de las alusiones a Heráclito contenidas en apuntes y fragmentos póstumos. También se revisan algunas cuestiones derivadas de la exploración, que suelen generar bastante confusión y a las que se ha dedicado un apartado específico que contribuye a mejorar su comprensión.
Por último, en un documento anexo a la tesis doctoral se presenta la relación completa y cronológicamente ordenada de todas las citas, facilitando así una consulta rápida de los pasajes en cuestión, a la vez que una visión de conjunto del proceso de las citas a lo largo de toda la obra del autor, junto con la posibilidad de contrastar de manera directa las alusiones realizadas en las anotaciones de los póstumos, y en las obras y otros textos, en un mismo periodo cronológico.
La presente investigación ofrece así un estudio completo, sistemático y cronológicamente ordenado del recurso a Heráclito en el conjunto de la obra del autor, con indicaciones precisas sobre el interés, sentido y contexto de cada una de las citas, que permite comprobar el alcance real de la cuestión a partir de la evidencia de los propios textos, ante la frecuente tendencia a utilizar las citas de manera aislada, superficial o incluso supeditada a determinados intereses interpretativos. / After checking in preliminary investigations, related to my Master Thesis, the absence of a full and orderly critical study on the use of Heraclitus in the work of Friedrich Nietzsche, we realized the need to develop a thorough investigation on the matter.
This PhD thesis serves this need and contributes in the field of Nietzschean studies with a critical work that is presented and analysed according to the chronological order in which all the passages of the works and texts, for the lessons and lectures given by the author, containing allusions to Heraclitus, were written. Each of these passages has been contextualized and commented on in detail, reviewing related bibliographic sources and contrasting it with the most relevant contributions of the interpretive tradition, both for the Nietzschean studies and for those of Heraclitus, and then providing our own considerations on the meaning of the resource in each case.
The comments of the various passages are complemented by the analysis of the allusions to Heraclitus contained in notes and posthumous fragments. In a document attached to the doctoral thesis I present a complete and chronologically ranked list of all the citations, thus facilitating a quick reference of the passages in question, as well as an overview of the processing of citations throughout the work of the author, along with the possibility to compare directly the allusions made in the annotations of the posthumous, and in the works and other texts, in a same chronological period.
This research offers a full, systematic and chronologically ordered study on the reference to Heraclitus in all the work of the author, with precise indications on interest, meaning, and context of each one of the citations, allowing to show the real scope of the question from the evidence of the texts, in contrast with the frequent tendency to use citations in an isolated and superficial manner, or even subject to certain interpretive interests.
I am also attaching an annex that addresses some issues arising from my exploration, which tend to create confusion, and to which a somewhat more detailed attention has been paid, helping to improve its understanding. / Dopo aver constatato negli studi preliminari relativi al Lavoro Finale di Master Fondamenti per un studio sull’influenza di Eraclito in Nietzsche l’assenza di uno studio critico completo e ordinato sui riferimenti ad Eraclito nell’opera di Nietzsche, si evidenziò la necessità di sviluppare un’investigazione esaustiva al riguardo. La presente tesi di dottorato soddisfa questa necessità e contribuisce nel campo degli studi nietzscheani con un lavoro critico nel quale si presentano e analizzano seguendo l’ordine cronologico in cui furono scritti, tutti i passi delle opere e i testi per le lezioni e conferenze tenute dall’autore che contengono allusioni a Eraclito. Ciascuno di questi passi è stato contestualizzato e commentato dettagliatamente, controllando le relative fonti bibliografiche ed è stato confrontato con i contributi più rilevanti della tradizione interpretativa, tanto degli studiosi nietzscheani come di quelli eraclitei. I commenti dei diversi passi si completano anche con l’analisi delle allusioni a Eraclito contenuti in appunti e frammenti postumi, e con le nostre considerazioni sul significato del riferimento, in ogni singolo caso. Sono trattate anche alcune questioni derivate dall’analisi, che solitamente generano abbastanza confusione, e alle quali si è dedicata un’attenzione un po’ più dettagliata che contribuisce a migliorarne la comprensione.
In un documento annesso alla tesi di dottorato si presenta la relazione completa e cronologicamente ordinata di tutte le citazioni, facilitando così una consultazione rapida dei passi in questione, contemporaneamente ad una visione della totalità del processo di citazioni nell’arco di tutta l’opera dell’autore, insieme alla possibilità di confrontare in modo diretto le allusioni ad Eraclito nelle annotazioni dei frammenti postumi e nelle opere e in altri testi in uno stesso periodo cronologico.
Il presente studio offre così un’analisi completa, sistematica e cronologicamente ordinata dei riferimenti a Eraclito nella totalità dell’opera di Nietzsche, con indicazioni precise sull’interesse, sul significato e sul contesto di ciascuna delle citazioni che permette così di confrontare l’importanza della questione a partire dall’evidenza dei testi stessi, di fronte alla frequente tendenza ad utilizzare le citazioni in maniera isolata, superficiale o perfino subordinata a particolari interessi interpretativi.
|
856 |
El recurso a Heráclito en la obra de Friedrich NietzscheGenovés Company, Raúl 19 November 2015 (has links)
Tras comprobar en investigaciones preliminares relacionadas con el Trabajo de Final de Máster la ausencia de un estudio crítico completo y ordenado sobre el recurso a Heráclito en la obra de Friedrich Nietzsche, se evidenció la necesidad de desarrollar una investigación exhaustiva al respecto. La presente tesis doctoral atiende esta necesidad y contribuye en el campo de los estudios nietzscheanos con la aportación de un trabajo crítico en el que se presentan y analizan siguiendo el orden cronológico en que fueron escritos, todos los pasajes de las obras y los textos para las lecciones y conferencias impartidas por el autor que contienen alusiones a Heráclito. Cada uno de estos pasajes se ha contextualizado y comentado detalladamente, revisando las fuentes bibliográficas relacionadas y contrastándolo con las aportaciones más relevantes de la tradición interpretativa, tanto de los estudios nietzscheanos como de los heraclíteos, y aportando después nuestras propias consideraciones sobre el sentido del recurso en cada caso. Los comentarios de los diversos pasajes se complementan con el análisis de las alusiones a Heráclito contenidas en apuntes y fragmentos póstumos. También se revisan algunas cuestiones derivadas de la exploración, que suelen generar bastante confusión y a las que se ha dedicado un apartado específico que contribuye a mejorar su comprensión.
Por último, en un documento anexo a la tesis doctoral se presenta la relación completa y cronológicamente ordenada de todas las citas, facilitando así una consulta rápida de los pasajes en cuestión, a la vez que una visión de conjunto del proceso de las citas a lo largo de toda la obra del autor, junto con la posibilidad de contrastar de manera directa las alusiones realizadas en las anotaciones de los póstumos, y en las obras y otros textos, en un mismo periodo cronológico.
La presente investigación ofrece así un estudio completo, sistemático y cronológicamente ordenado del recurso a Heráclito en el conjunto de la obra del autor, con indicaciones precisas sobre el interés, sentido y contexto de cada una de las citas, que permite comprobar el alcance real de la cuestión a partir de la evidencia de los propios textos, ante la frecuente tendencia a utilizar las citas de manera aislada, superficial o incluso supeditada a determinados intereses interpretativos. / After checking in preliminary investigations, related to my Master Thesis, the absence of a full and orderly critical study on the use of Heraclitus in the work of Friedrich Nietzsche, we realized the need to develop a thorough investigation on the matter.
This PhD thesis serves this need and contributes in the field of Nietzschean studies with a critical work that is presented and analysed according to the chronological order in which all the passages of the works and texts, for the lessons and lectures given by the author, containing allusions to Heraclitus, were written. Each of these passages has been contextualized and commented on in detail, reviewing related bibliographic sources and contrasting it with the most relevant contributions of the interpretive tradition, both for the Nietzschean studies and for those of Heraclitus, and then providing our own considerations on the meaning of the resource in each case.
The comments of the various passages are complemented by the analysis of the allusions to Heraclitus contained in notes and posthumous fragments. In a document attached to the doctoral thesis I present a complete and chronologically ranked list of all the citations, thus facilitating a quick reference of the passages in question, as well as an overview of the processing of citations throughout the work of the author, along with the possibility to compare directly the allusions made in the annotations of the posthumous, and in the works and other texts, in a same chronological period.
This research offers a full, systematic and chronologically ordered study on the reference to Heraclitus in all the work of the author, with precise indications on interest, meaning, and context of each one of the citations, allowing to show the real scope of the question from the evidence of the texts, in contrast with the frequent tendency to use citations in an isolated and superficial manner, or even subject to certain interpretive interests.
I am also attaching an annex that addresses some issues arising from my exploration, which tend to create confusion, and to which a somewhat more detailed attention has been paid, helping to improve its understanding. / Dopo aver constatato negli studi preliminari relativi al Lavoro Finale di Master Fondamenti per un studio sull’influenza di Eraclito in Nietzsche l’assenza di uno studio critico completo e ordinato sui riferimenti ad Eraclito nell’opera di Nietzsche, si evidenziò la necessità di sviluppare un’investigazione esaustiva al riguardo. La presente tesi di dottorato soddisfa questa necessità e contribuisce nel campo degli studi nietzscheani con un lavoro critico nel quale si presentano e analizzano seguendo l’ordine cronologico in cui furono scritti, tutti i passi delle opere e i testi per le lezioni e conferenze tenute dall’autore che contengono allusioni a Eraclito. Ciascuno di questi passi è stato contestualizzato e commentato dettagliatamente, controllando le relative fonti bibliografiche ed è stato confrontato con i contributi più rilevanti della tradizione interpretativa, tanto degli studiosi nietzscheani come di quelli eraclitei. I commenti dei diversi passi si completano anche con l’analisi delle allusioni a Eraclito contenuti in appunti e frammenti postumi, e con le nostre considerazioni sul significato del riferimento, in ogni singolo caso. Sono trattate anche alcune questioni derivate dall’analisi, che solitamente generano abbastanza confusione, e alle quali si è dedicata un’attenzione un po’ più dettagliata che contribuisce a migliorarne la comprensione.
In un documento annesso alla tesi di dottorato si presenta la relazione completa e cronologicamente ordinata di tutte le citazioni, facilitando così una consultazione rapida dei passi in questione, contemporaneamente ad una visione della totalità del processo di citazioni nell’arco di tutta l’opera dell’autore, insieme alla possibilità di confrontare in modo diretto le allusioni ad Eraclito nelle annotazioni dei frammenti postumi e nelle opere e in altri testi in uno stesso periodo cronologico.
Il presente studio offre così un’analisi completa, sistematica e cronologicamente ordinata dei riferimenti a Eraclito nella totalità dell’opera di Nietzsche, con indicazioni precise sull’interesse, sul significato e sul contesto di ciascuna delle citazioni che permette così di confrontare l’importanza della questione a partire dall’evidenza dei testi stessi, di fronte alla frequente tendenza ad utilizzare le citazioni in maniera isolata, superficiale o perfino subordinata a particolari interessi interpretativi.
|
857 |
Teknik i förskolan : Hur arbetar pedagoger med teknik i förskolan?Broström, Marie January 2016 (has links)
No description available.
|
858 |
Treatment of Far-Off Objects in Moran's I TestGumprecht, Daniela January 2007 (has links) (PDF)
Spatial dependency is commonly measured and tested with Moran's I statistic. The question to be answered is, whether far-off objects affect this statistic and influence the test. Far-off objects are observations that are far apart from all other objects in the dataset, i.e. they do not have spatial links to other design points. In the paper different possibilities of treating such objects are discussed, and their influence on Moran's I and the corresponding spatial autocorrelation test is analysed. (author's abstract) / Series: Research Report Series / Department of Statistics and Mathematics
|
859 |
Studies on enzymes involved in the biosynthesis of pterin cofactorsBaker, Stephen John January 1997 (has links)
No description available.
|
860 |
Utveckling av teknik i förskolan, hinder och möjligheterGjertz, Diana January 2013 (has links)
Syftet med denna studie är att ta reda på om inspirerande material, som exempelvis tekniklådor med tillhörande handledningar, kan inspirera och motivera pedagoger i förskolan att medvetet och regelbundet undervisa i ämnet teknik samt att påvisa hur betydelsefullt det är att pedagoger besitter relevanta kunskaper inom ämnet teknik. Metoderna som användes i studien var två enkäter samt tester av tekniklådor med tillhörande handledningar. Ett par slutsatser som framkommer i studien är att flertalet pedagoger anser att det saknas inspirerande material i form av exempelvis tekniklådor med tillhörande handledningar, förbrukningsmaterial och böcker etc. Dessutom lider pedagogerna i allmänhet delvis brist på tillfredställande kunskaper inom ämnet teknik som i denna studie tyder på minskad motivation att ge teknikundervisningen tillräckligt utrymme i verksamheten.
|
Page generated in 0.0356 seconds