Esta tesis doctoral parte de la creciente preocupación internacional por la mejora de resultados académicos para todo el alumnado. Ante la persistencia de las desigualdades educativas que afectan de forma rotunda a aquellos colectivos más vulnerables, es preciso avanzar en el estudio de aquellas propuestas educativas basadas en evidencias de mejora que puedan ser transferidas a contextos diversos. Con este fin, se ha realizado un estudio del proceso de transferibilidad del proyecto Comunidades de Aprendizaje a centros educativos de seis países latinoamericanos (Brasil, Perú, México, Colombia, Argentina y Chile). La investigación realizada ha respondido al enfoque comunicativo de investigación (Gómez, Puigvert, & Flecha, 2011) que ha permitido realizar un acercamiento sólido y de orientación transformadora a la realidad de la diversidad de actores implicados en el proceso de transferibilidad (personas investigadoras, representantes de las organizaciones educativas, responsables de administraciones, profesorado de los centros educativos participantes, etc.). Para la recogida de la información, se ha llevado a cabo la revisión y análisis de documentación sobre el proceso (registro de material audiovisual, documentación institucional, entre otros), así como entrevistas semiestructuradas y observaciones comunicativas. La investigación ha permitido identificar las distintas acciones llevadas a cabo en el desarrollo del proceso, así como reconstruir cada una de las cinco fases del proceso de transferibilidad: 1) Establecimiento de un Acuerdo para la transferibilidad; 2) Creación de las Redes de Apoyo en cada uno de los países; 3) Formación de Formadores; 4) Primeros Pilotos; 5) Seguimiento de Pilotos y Extensión del Proyecto. Así mismo, fruto del análisis comunicativo, se han podido identificar las principales barreras y posibilidades en el desarrollo del proceso. Los resultados de esta investigación han permitido dar cuenta del prometedor panorama de extensión de Comunidades de Aprendizaje en cada uno de los seis países implicados en el proceso, y permitirán orientar futuros procesos de transferibilidad de las Actuaciones Educativas de Éxito a más centros educativos y territorios. / This thesis is rooted on the increasing international concern about the need for improving the educational outcomes of all students. Given the persistence of educational inequalities dramatically affecting the most vulnerable populations, there is a need to shed more light on the study of those educational proposals aimed to achieve educational success for all students that have provided evidence of being transferable to different contexts. To this end, a study of the process of transferability of Schools as Learning Communities to six Latin American countries (Brazil, Peru, Mexico, Colombia, Argentina and Chile) has been conducted. The research has responded to the communicative methodology (Gómez, Puigvert, & Flecha, 2011), which has allowed a solid and transformative analysis of the reality of the diversity of actors involved in the process of transferability (researchers, representatives of educational organizations, administrators, teachers of the participating schools, etc.). The collection of information has involved the review and analysis of documentation on the process (recording of audiovisual material, institutional documentation, among others) as well as semi-structured interviews and communicative observations. The research conducted has led to the identification of the various actions undertaken in the development of the process, as well as to the reconstruction of the five stages of the transferability process: 1) Establishment of Agreements; 2) Creation of Support networks in each country; 3) Training of Trainers; 4) First Pilots; 5) Monitoring and Outreach actions. Likewise, as a result of the communicative analysis, we have been able to identify the main barriers and opportunities in the development of the process. The results of this research has allowed us to account for the promising perspective of the extension of Schools as Learning Communities in each of the six countries involved in the process, as well as to provide conclusions that will inform future processes of transferability of the Educational Successful Actions to more schools and territories.

La manufactura paperera catalana va excel·lir en determinades zones amb la construcció, majoritàriament al llarg del segle XVIII, de nombrosos i característics molins paperers, edificis on es realitzen totes les fases del procés productiu, amb la divisió de treball i la consegüent distribució d’espais diferenciats, en el que es podria considerar un anticipat procés fabril. L’origen d’aquests molins paperers, el procés constructiu, les característiques de la seva arquitectura i la funció dels seus espais conformen la base prioritària d’aquesta recerca. Com a objecte d’estudi, considerem el molí paperer com un edifici singular, amb unes característiques estructurals, formals i funcionals pròpies que es manifesten, per una banda, externament, i li confereixen uns trets visualment identificables. Per altra part, les mateixes condicions, determinen una distribució ordenada dels espais interiors, ben delimitats i organitzats segons la seva doble funció: productiva, en primer lloc –fer paper, la seva raó de ser- però també residencial. Manufactura i habitatge en una unitat que documentalment es menciona sovint amb el nom de Casa fàbrica de molí paperer, en una clara adequació forma – funció. L’objectiu general de la recerca és recollir, documentar, analitzar i presentar les característiques d’aquest patrimoni i posar en valor el nombre i atributs -quantitat i qualitat- del mateix. Com el subtítol indica, es consideren diversos factors: històrics, constructius, arquitectònics, socials i funcionals, com correspon a aquesta notable manifestació de patrimoni industrial. L’àmbit geogràfic objecte d’estudi es la denominada, en termes paperers, Comarca de Capellades, un dels nuclis catalans més actius. L’etapa cronològica s’estén des de principis del segle XVIII, amb l’inici d’una època de gran activitat constructiva, fins a mitjans del XX, quan bona part dels últims molins paperers van perdent la seva funció i les seves característiques. La tesi es presenta en dos volums. En el primer s’exposa el contingut principal, o tesi pròpiament dita i el segon volum inclou l’apèndix documental i gràfic. El volum 1 s’inicia amb un text previ, amb la presentació i la introducció general de la recerca. El cos del treball s’articula en quatre parts. Els continguts de cada una d’aquestes parts es despleguen en diversos apartats, capítols i punts, seguint els objectius plantejats. A la part I. ESTABLIMENTS PAPERERS. CONTEXT PRODUCTIU I TERRITORIAL, s’analitzen i sistematitzen les característiques d’implantació i els factors favorables per a la formació de nuclis paperers, les pautes històriques i territorials i les bases que conformen la gènesi del molí paperer. La part II. ELS MOLINS PAPERERS. CONSTRUCCIÓ I ANÀLISI ARQUITECTÒNICA I FUNCIONAL, constitueix el nucli del treball. S’analitzen els aspectes constructius i arquitectònics dels edificis paperers: materials, elements, distribució d’espais i funció de cada un. Aquest estudi, individual i comparatiu, fa possible establir una tipologia ben precisa, atenent a factors permanents i a altres de variables, que permeten definir com a iguals i diferents, tots i cada un dels molins paperers, i així es confirma en l’anàlisi arquitectònica i es distingeix en l’estudi monogràfic. Es dedica un capítol específic als oficis de la construcció, documentant l’aportació de mestres d’obres i altres artífexs. Dintre del conjunt funcional s’examinen les marques de fàbrica, de gran valor documental, comunicatiu, comercial i estètic. De la “casa”, com a habitatge situat dintre de la construcció general, s’examinen les condicions i la distribució de les estances, així com situacions pròpies de la vida domèstica. Es constata el vincle casa i fàbrica i la connexió amb l’entorn, amb la formació de característics paisatges paperers. En la part III. ESTUDI MONOGRÀFIC, s’apliquen conceptes estudiats i s’aprofundeix en un estudi individualitzat distribuït en tres apartats: edificis, oratoris –com a integrants d’espais residencials- i inventari, amb una ressenya completa –text i imatge- de tots i cada un dels quaranta-sis molins paperers comarcals. En l’última part, IV. CLOENDA I QÜESTIONS COMPLEMENTÀRIES, s’exposen i confirmen les conclusions generals i es detallen les referències que faciliten la lectura i comprensió del treball, com són: un glossari de termes paperers, un compendi cronològic de la història del paper i les seves manifestacions, la bibliografia completa i l’índex general. El volum 2 inclou l’apèndix documental i l’apèndix gràfic. En el primer, es reprodueix una selecció de textos formada per cent documents, que fonamenten, confirmen i amplien temes i conceptes examinats. Les imatges, per la seva part, exposen , il·lustren i ratifiquen les característiques formals, estructurals i plàstiques del patrimoni arquitectònic i industrial paperer. / The Catalan paper manufacturing excelled in certain areas with the construction, mostly along the eighteenth century, of numerous and characteristic paper mills, where all stages of the production process were done, with the appropriate division of work performed and the resulting separation of differentiated areas, which could be considered an anticipated manufacturing process. As an object of study, we consider the paper mill as a unique building, with its own structural, formal and functional characteristics, that give these buildings their characteristic external appearance, with its visually identifiable features. At the same time, these same conditions determine an orderly distribution of the interior areas, well defined by its dual role: paper production, its raison d'être, but also residential. Manufacturing and housing went hand in hand in this single unit that in literature is often referred to as Paper mill factory house. The overall objective of this research is to collect, document, analyse and present the features of these paper mills and to highlight the large number and significance of this heritage. The geographic area under study is called, in papermaking terms, District of Capellades, one of the regions with the highest activity in this field in Catalonia. The chronological period stretches from the early eighteenth century until the mid-twentieth century, when many of the last paper mills lost their characteristics and function. The thesis is presented in two volumes. In Volume 1 the main content is explained. The distinctive features of the papermaking buildings are analysed, linked and systematized: its origins and location factors, formal and structural characteristics and the organization and function of its spaces. Certain typological categories are established and the creation of productive centers and papermaker landscapes are verified. Within the functional traits, different trademarks are examined, with their notable documental, commercial, communicative and aesthetic values. The monographic part is dedicated to the study of buildings, oratories — as part of domestic spaces — and to the inventory of each and every one of the forty-six paper mills in the county. The final conclusions complete this study. In addition a glossary and a chronological summary of the history of paper are provided. Volume 2 includes the graphic and documentary appendixes, with a wide collection of texts that support and further explain topics and concepts discussed. The included images show and confirm the formal, structural and artistic characteristics of the paper heritage.

El Protàgoras de Plató dramatitza l’aparició i presentació de Sòcrates a la ciutat. El diàleg se situa a l’origen de la narrativa platònica sobre el fenomen socràtic, tot just quan Sòcrates s’hauria iniciat a concórrer la prometedora joventut d’una Atenes que és encara, però no per molt temps, en la seva màxima esplendor. El diàleg s’obre escenificant la compareixença pública de la filosofia, una compareixença que resulta sorprenent i demana de ser aclarida. A l’estrena de la narrativa platònica, la presència política de Sòcrates alerta als seus conciutadans: fa l’aparença de venir d’assetjar Alcibíades. A l’estrena de la narrativa platònica, Sòcrates fa l’aparença d’allò pel qual la ciutat el jutjarà una trentena d’anys més tard: corromp la joventut. D’aquesta manera, el Protàgoras duu a una narració socràtica dirigida als conciutadans atenesos que tot just acaben de topar amb ell, amb la finalitat d’oferir-los una explicació sobre els motius que l’haurien fet venir a aparèixer a la ciutat, i en especial, a concórrer la seva joventut més prometedora. El Protàgoras duu a una narració que vol presentar públicament la filosofia com una certa forma d’educació política, el Protàgoras duu a una narració que vol deslliurar i prevenir a la filosofia les males aparences que genera i fer-li un lloc a la ciutat. El primer amb el que el Protàgoras tracta és, doncs, amb l’aparença pública de la filosofia, així ho indica la seva acció i el contingut de la discussió, però nogensmenys, la seva forma d’exposició, prefigurada en la mateixa obertura del diàleg com una narració socràtica. / Plato’s Protagoras depicts Socrates’ public appearance in the city. The dialogue is set at the very beggining of Plato’s overarching narrative about the socratic phenomenon, just when Socrates would have started to frequent the promising youth of Athens, a city still in its highest splendour. The dialogue opens displaying the public appearance of philosophy, an appearance that happens to be so shocking that demands to be clarified. At the premiere of the platonic narrative, the political presence of Socrates warns his fellow citizens: he appears to come from hounding Alcibiades. At the premiere of the platonic narrative, Socrates have the appearance of corrupting the youth, reason for which the city will prosecute him thirty years later. In this manner the Protagoras gives way to a socratic report adressed to the group of athenian fellow citizens that have just come across him, in order to explain to them the reason why he has now showed up in the city, and very especially the reason why he goes after the most promising youth of Athens. In the Protagoras, Plato places Socrates in need to display a narration that aims to present philosophy as a certain kind of political education. That is, Socrates is dramatically pushed to display a narration that attempts to release and prevent philosophy from the bad appearances that it may produce, replace them for edifying ones, so that philosophy could have a safe and beneficial place in the city. The first thing to deal with in the Protagoras is then the public appearance of philosophy. Not only the action and the content of the speeches point towards it, but also the style of composition of the dialogue, set in the opening as a socratic narration, aim for a public presentation of philosophy.

El presente trabajo busca determinar la relación entre los ejes del lenguaje y la visión como entidades propias y fundantes del saber a través de la obra de Merleau-Ponty. Se trata pues de comprender cómo y en qué medida las dimensiones lingüística y visual del conocer construyen en el hombre un poso de conocimiento, un asiento positivo del saber. A partir del estudio de la evolución del primer al segundo Merleau-Ponty y del anàlisis de algunos de sus conceptos fundamentales tales como: la chair, la relación ser-objeto, la intencionalidad operante, el solapamiento (empiètement), el quiasmo, la libertad, el sentido, la dimensionalidad, etc. trataremos de aclarar cómo en su obra el lenguaje y la visión se desvinculan de la verdad, abriéndose al vacío y a la indeterminación. De ese modo, en el acercamiento al ámbito del lenguaje nos fijaremos en la ruptura que suponen los estudios de nuestro autor respecto a los momentos predialécticos del lenguaje. Un estadio que se alcanza gracias, no únicamente a su célebre rehabilitación de ese fenómeno que es el cuerpo, sino además a la recuperación del silencio, la subdivisión de la palabra y la instauración del sentido como co-naissance que dan lugar a un lenguaje profundamente neutro. Por otro lado, en el tratamiento de la visión revisaremos, además de la superación de ciertos arquetipos visuales, su carácter promiscuo e intersticial que nos conduce a una visibilidad latente y atmosférica, igualmente alejada de la verdad o la literalidad de antaño. Ambas dimensiones, abiertas ahora a la indeterminación, articularán un conocimiento paradójicamente hendido por el vacío y el no-saber / In our study, we are seeking to establish the relationship between the dimensions of language and vision as core entities of human knowledge through Merleau-Ponty’s work. It is about trying to understand how the linguistic and the visual aspects form a ground of human knowledge. Through the study of the evolution of Merleau-Ponty’s principles from his first to his second period and through the analysis of some of his concepts such as the flesh (chair), the relation being-object, operative intentionality, the overlapping (empiètement), the chiasmus, the freedom, the sense, the dimensionality, etc. we will try to shed light on how language and vision dissociate from truth to reopen themselves to emptiness and indetermination. Thus, in our approach to the sphere of language, we will focus on how the work of our thinker helps to undermine the so-called pre-dialectical moments of language. This stage is not only reached by his famous rehabilitation of the phenomenon of the body but also throughout the silence, the subdivision of the word and the establishment of the sense as a co-birth (co-naissance) which gives rise to a profoundly neutral language. One the other hand, while dealing with vision we will review, besides of the overcoming of certain visual archetypes, its promiscuous and interstitial nature that leads us to a latent and atmospheric visibility, equally distant from the truth as from the former literality. Both dimensions, will now open to the indetermination, and articulate a knowledge paradoxically split by emptiness and unknowledge.

Tesi realitzada a l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA) / The Ebro Delta represents the most important wetland area in Catalonia, the second most important in Spain (after Doñana National Park) and one of the most important estuarine zones in Europe. Although relatively recently colonized by human population, it is considered a highly impacted area. The main objective of this PhD thesis was to assess the effects of two important human induced stressors on the fish fauna from Ebro Delta coastal lagoons: artisanal fisheries and water management. Moreover, this study aimed to describe the state of the art of the fish community composition and structure that remained unstudied for over 3 decades. Three specific objectives under the general one were pursued: (i) Study gillnet selectivity and its applicability as a management tool in combination with maturity studies; (ii) construction of a trophic model in order to evaluate the global impact of artisanal fisheries in the ecosystem and (iii) analyze the water management impact derived from the rice cultivation carried out in the area. The set of results obtained in this thesis pointed out that: (i) the artisanal fisheries management for the endangered Atherina boyeri seemed to be inadequate. The approach of combining gear selectivity and maturity studies was useful for the establishment of better management proposals for this species; (ii) the gradual reduction of the current fishing effort as the best strategy to ensure both artisanal fisheries sustainability and conservation of the Ebro Delta coastal lagoons’ fish community and (iii) the water management carried out in the coastal lagoons has caused the inversion of the hydrological cycle, has increased the presence of freshwater species (mostly introduced species) and has altered the fish community composition. / El Delta de l’Ebre representa l’àrea humida més important de Catalunya, la segona àrea més important d’Espanya (després del Parc Nacional de Doñana) i una de les zones estuarines més importants d’Europa. Tot i la seva recent colonització humana, està considerat com una àrea fortament impactada. El principal objectiu de la present tesi doctoral va ser avaluar els efectes de dues de les activitats humanes dutes a terme a les llacunes costaneres del Delta de l’Ebre: les pesqueries artesanals i la gestió de l’aigua. A més a més, aquest estudi ha permès investigar l’actual condició de la comunitat piscícola (tant a nivell de composició com d’estructura), desconeguda durant les últimes dècades. Tres objectius específics sota l’objectiu general van ser assolits: (i) estudiar la selectivitat de malla de les xarxes ganyeres i la seva possible aplicació com a eines de gestió en combinació amb estudis de maduresa sexual; (ii) construcció d’un model tròfic per tal d’avaluar l’impacte global de les pesqueries artesanals en l’ecosistema i (iii) analitzar l’impacte de la gestió de l’aigua derivada del cultiu d’arròs a la zona. El conjunt de resultats obtinguts en aquesta tesi doctoral posen de manifest: (i) la inadequació de l’actual sistema de gestió de les pesqueries artesanals pel que respecta l’espècie vulnerable Atherina boyeri. L’enfocament seguit de combinar els estudis de selectivitat de malla amb els estudis de maduresa sexual varen ser d’utilitat per establir noves mesures de gestió per a l’espècie; (ii) una disminució gradual de l’esforç pesquer com la millor estratègia de gestió, assegurant conjuntament la sostenibilitat de la pesca i la conservació de les llacunes costaneres del Delta de l’Ebre i (iii) l’actual esquema de gestió de l’aigua a les llacunes costaneres ha causat la inversió del cicle hidrològic, ha augmentat la presència d’espècies d’aigua dolça (majoritàriament espècies introduïdes) i ha alterat la composició d’espècies de la comunitat piscícola.

El trabajo analiza cinco diccionarios de reciente publicación representativos del registro del español de México por su carácter sincrónico, por el valor que se les otorga y porque en ellos se manifiesta, en diferentes formas y grados, la teoría lexicográfica actual. Se analizan las estructuras y los sistemas de los diccionarios respecto al registro del español de México y se presentan de forma esquemática los resultados. Para este objetivo, se revisan supuestos teóricos que giran alrededor del registro de voces y acepciones dialectales y que se ven realizados en los diccionarios y se hace un mapa de las palabras del español de México en los diccionarios analizados en cuanto a su cobertura (cuáles y cuántos vocablos) y su tratamiento (cómo se registran). / The thesis analyzes five dictionaries that have been published recently and are considered to be representative of the registration of Mexican Spanish for several reasons: their synchronic feature, the importance they are given and because of the fact that actual lexicographical theory is manifesting in them, in different ways and degrees. We analyze the structures and systems of theses dictionaries on the issue of the registration of Mexican Spanish and we schematically present the results. To this end, we review some theoretical suppositions gravitating around the registration of Mexican Spanish words and dialectal meanings and that are being realized in the dictionaries and we draw up a map of the Mexican Spanish words in the dictionaries analyzed from the point of view of their coverage (which and how many vocables) and their treatment (how they are registered).

Tesi realitzada al Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) / Many nearshore temperate coastal ecosystems are strongly regulated by top-down control. This is particularly true of shallow macrophyte communities, where habitat structuring is heavily dependent on the ability of predators to control populations of herbivorous sea urchins. Released from predation pressure, urchins can quickly transform macroalgal ecosystems to unproductive barrens. While temperate seagrasses are less dramatically affected, top-down processes still play critical roles in mediating trophic interactions and habitat structure. There has been considerable attention paid to understanding the role predator numbers (mostly fish) play in influencing the strength of predator-prey interactions in macrophyte communities. However, several factors apart from abundance can influence these interactions, which have received far less attention. In this thesis, I examine how the structure of the habitat itself can mediate top trophic interactions and how these processes vary with spatial scale. I begin by exploring how predation activity varies in relation to Posidonia oceanica habitat structure. Meadows can vary considerably in their structural attributes, and in the first Chapter I examine how canopy height and the height of the unburied rhizome matte influence predation intensity. My results show that meadow structure (canopy height and unburtied matte height) within habitats play critical roles in determining predation rates in these systems by mediating the availability of benthic refuge for urchins. I carry this work forward in Chapter two by comparing relative rates of predation across a gradient of increasing habitat structure across macrophyte communities (turf habitats, macroalgal habitats, low structured seagrass and high structured seagrass). To make these results generalizable, I compared these predation patterns across three different regional seascapes — the Caribbean, the Mediterranean and Western Australia — each with their own unique guild of fish and benthic predators. Habitat structure clearly regulated predation in all regions, but interestingly, the direction of its influence was highly dependent on the predator guild; regions dominated by visual fish predators showed a negative relationship between predation intensity and habitat structure, whereas where benthic predators (sea stars or molluscs) were common, predation increased with structure. How nearshore habitats are distributed in space (patch configuration, the spatial relationship between patches, aggregation patterns, etc.) can have strong effects on how predators and prey species move between and within habitats and, in Chapter three I examined the influence these landscape mosaic features had on modifying trophic interactions. My results indicate that these mosaics can generate lumpiness in the distribution of trophic function, with cold- and hot-spots of predation dependent on area-perimeter relationships, the presence of rocky substrates or the degree of habitat clumping in space. Overall, my thesis provides critical insights on how the predation function varies across scales in nearshore marine macrophyte communities. Sea urchins are often a keystone herbivore in these systems, and my thesis shows that their control is heavily influenced by the habitat itself. In particular, habitat can: (i) modify the interaction strength as a function of structure, (ii) can change the direction of the interaction depending on the dominant predator guild and (iii) generate hotspots of predation as a function of spatial configuration. My work indicates that predator abundance, while critical, does not reflect the true complexity of predator-prey interactions. Given the importance of predator-urchin dynamics to the functioning of nearshore macrophyte habitats, we need much more understanding of habitat characteristics at fine and large scales to be able to effectively manage these systems and the functions they embody. / En esta tesis se examina cómo la estructura de macrófitos marinos pueden mediar las interacciones tróficas entre depredadores y herbívoros, y cómo estos procesos varían en función de la escala espacial. Se comienza explorando las variaciones de la actividad de depredación en relación a la complejidad estructural de la pradera de Posidonia oceánica. En el primer capítulo se examina cómo la cobertura foliar y el nivel de enterramiento de los rizomas influye en la intensidad de la depredación de erizos. Los resultados demuestran que la estructura de la pradera juega un papel fundamental a la hora de determinar las tasas de depredación de estos sistemas mediante el control de la disponibilidad de refugio para los erizos. En el segundo capítulo se profundiza en algunas de las cuestiones abiertas en el primer capítulo comparando las tasas de depredación en un gradiente de complejidad estructural de diferentes praderas de macrófitos. Para poder generalizar los resultados, se comparan las tendencias encontradas entre tres diferentes bioregiones —Caribe, Mediterráneo occidental y Australia occidental— cada una caracterizada por su propia composición local de depredadores. Los resultados muestran que la estructura del hábitat regula la depredación en todas las regiones estudiadas, pero que la dirección de la influencia depende de la composición local de los depredadores. En regiones dominadas por depredadores pelágicos, es decir peces, se observa una relación negativa entre la intensidad de depredación y la complejidad de la estructura de los hábitats. Por el contrario, en regiones donde dominan los depredadores bentónicos, como gasterópodos, la actividad de depredación aumenta con la complejidad de la estructura del hábitat. La forma en la que los hábitats se distribuyen en el espacio puede tener efectos muy fuertes sobre las interacciones depredador-presa. En el tercer capítulo se examina la influencia de las características del paisaje de una pradera de P. oceánica fragmentada sobre la depredación. Los resultados indican que un paisaje en mosaico puede generar una distribución heterogénea del proceso de depredación determinando “puntos-fríos” y “puntos-calientes” de depredación en función de la complejidad estructural de las manchas, de la presencia de roca como refugio y del grado de agregación de estas características en el espacio. En definitiva esta tesis ofrece un estudio exhaustivo sobre como varía el proceso de depredación en las comunidades de macrófitos a diferentes escalas espaciales. La presente tesis demuestra que la estructura del hábitat es un factor regulador de la depredación de erizos, un componente clave en la cadena trófica de estos ecosistemas.

Tesi realitzada al CREAF-UAB / The Mediterranean Basin is a climate-change hotspot of the world. Predicted reductions in annual precipitation, increases in mean temperature, and increases in the variability and occurrence of extreme droughts and heat waves are likely to affect species abundance and distribution. The existence of sympatric plants with different morphological and phenological strategies raises the question how they will respond to novel climate conditions. There is a strong need to improve the mechanistic understanding of key foliar ecophysiological parameters in response to abiotic stressors on a small scale if we are to predict the carbon budget of plant ecosystems in larger scales. We first reviewed contrasting growth responses to temperature of angio- and gymnosperms in the Iberian Peninsula. Secondly, we studied the seasonal acclimation of different foliar ecophysiological traits in two leaf positions of four Mediterranean tree species in extensive field experiments. We aimed to shed light on the mechanistic understanding of the foliar respiratory and photosynthetic responses to abiotic stress such as drought and temperature. We found contrasting demographic responses in Mediterranean conifer and angiosperm trees. Widespread forest successional advance of angiosperms and negative growth responses of gymnosperms to temperature are currently occurring in the Iberian Peninsula. Trait-based differences in these two groups contribute to explain their different responses to temperature and their different role during successional processes. The acclimation behaviour of photosynthetic and morphological traits to seasonal variable growth conditions was strongly pronounced in all tree species. Photosynthetic machineries were resilient to moderate drought, whereas severe drought induced acclimation of morphological traits, photosynthetic downregulation and leaf abscission. The lack of replenishment of soil-water reserves during the early growing season critically enforced the summer drought. We also observed a notable seasonal acclimation of the thermal optima and of the curvature of temperature responses of photosynthetic assimilation. The photosynthetic system was better acclimated to lower temperatures in winter and to heat stress in the drier and hotter year. Mild winter temperatures provided a period of growth and recovery that resulted in biochemical recovery, new shoot growth, and moderate transpiration across all evergreen species. High radiation and sudden low temperatures had a combinatory negative effect on the photosynthetic apparatus leading to photoinhibitory stress -especially in sunlit leaves. Species-specific acclimation partly offset these overall trends in responses to drought and temperature stress. Quercus ilex L. and to a lesser extent Q. pubescens Wild. showed the highest plasticity in photosynthetic traits whereas Pinus halepensis Mill. was most tolerant across the seasons with the most stable temperature response pattern. Arbutus. unedo L. was the most vulnerable to drought and photoinhibitory stress in winter. A. unedo and Q. pubescens had a less sclerophyllic leaf habit and invested the least in acclimation of the morphological structure being most vulnerable to drought-induced leaf abscission. Shaded leaves showed generally a lower photosynthetic potential, but cushioned negative impacts under stress periods. A long-term rainfall-exclusion experiment in a Q. ilex forest increased the foliar carbon-use efficiency and the plasticity of foliar respiratory and photosynthetic traits, but did not affect the biochemical photosynthetic potential. A favourable growth period was thus exploited more efficiently. Overall, our results indicate that Mediterranean climax-species exhibit a strong acclimatory capacity to warmer and drier conditions, but can be sensitive to extreme drought and extreme temperature stress. The performance of the plants during winter might give important insights in the dynamics of Mediterranean forest communities under novel environmental conditions. Leaf position is an indispensable factor when estimating the canopy carbon balance. Angiosperms and gymnosperms had fundamental different photosynthetic strategies of stress-avoidance versus stress-tolerance, respectively. / El cambio climático aumentará la sequía en la Cuenca Mediterránea y posiblemente afectará a la abundancia y la distribución de especies. Revisamos las respuestas contrastadas del crecimiento a la temperatura de angio- y gimnospermas en la Península Ibérica. Estudiamos la variación de los efectos del estrés térmico y por sequía en rasgos morfológicos, fotosintéticos y de la respiración foliar según la especie y la posición en el dosel. Además, evaluamos el efecto de una sequía crónica sobre la respiración foliar y la fotosíntesis de Quercus ilex L. La maquinaria fotosintética se mostró resiliente frente a la sequía moderada, mientras que la sequía extrema, agravada por las bajas reservas de agua en el suelo, indujo la aclimatación de la morfología foliar, la inhibición de la bioquímica fotosintética y la abscisión foliar. El sistema fotosintético se aclimató mejor a las temperaturas bajas que al estrés por calor. Las temperaturas suaves en invierno derivaron en la recuperación bioquímica, un nuevo crecimiento de los brotes y una transpiración moderada. La elevada radiación y el frío repentino mostraron un efecto combinado negativo, causando estrés fotoinhibitorio. El estrés térmico y por sequía fue más pronunciado en hojas de sol y aminorado en hojas de sombra. Q.ilex y, en menor grado, Q. pubescens Wild. mostraron la plasticidad más elevada de los rasgos fotosintéticos, mientras que Pinus halepensis Mill. fue más tolerante, mostrando la respuesta más estable a la temperatura. Arbutus unedo L. fue la especie más vulnerable a la sequía y al estrés fotoinhibitorio. En respuesta a la sequía crónica, Q. ilex incrementó la eficiencia en el uso del carbono y la plasticidad de los atributos fotosintéticos y de respiración foliar, pero no afectó al potencial fotosintético. En resumen, las especies climácicas mediterráneas se aclimatan frente a condiciones más cálidas y secas, pero pueden ser sensibles ante sequías extremas. El funcionamiento durante el invierno es vital para entender la dinámica de los bosques mediterráneos. La posición de las hojas en la copa es indispensable para estimar el balance de carbono del dosel. Angiospermas y gimnospermas presentan estrategias fotosintéticas contrastadas, de evitación y tolerancia del estrés, respectivamente.

El objetivo inicial de los estudios sobre prehistoria siempre ha sido la observación del comportamiento humano intentando comprender como se adaptaron al medio y evolucionaron hasta la actualidad. Para lograr analizar el comportamiento humano los investigadores nos acercamos desde distintos puntos de vista o desde diferentes análisis del registro.

Aquesta tesi té per objectiu la interpretació dels principals textos de la polèmica de l'ateisme de Fichte des d'un punt de vista estrictament filosòfic. En aquest sentit, segueix la recomanació que fa el propi autor: abans de fer un judici sobre els textos, cal dominar els fonaments de la seva filosofia. En un primer moment s'estudia la gènesi dels principis del sistema filosòfic de Fichte, la Doctrina de la Ciència, des de l'evolució de la filosofia transcendental que Kant introdueix amb les seves tres crítiques, en especial pel que fa a conceptes com ara l'apercepció transcendental, la llibertat, la imaginació productiva, i en general, la seva concepció de l'intel.ligible. Se segueix aquesta evolució a partir de les qüestions obertes en l'immediat debat postkantià, atenent especialment a les aportacions de Reinhold, Maimon i Schulze, així com als textos de Fichte (ressenyes, lliçons, cartes...) que manifesten la gestació del seu sistema com a concepció original de la filosofia transcendental, fins arribar a les obres publicades Sobre el concepte de Doctrina de la Ciència i especialment el Fonament de tota la Doctrina de la Ciència. Amb aquesta primera part del meu treball, s'assoleix una comprensió sobre allò essencial en el projecte fonamentador de Fichte: la deducció de les formes de consciència a partir de la intuïció intel.lectual de la Joïtat en la seva relació amb un No-Jo que se li oposa. En un segon moment, veiem l'aplicació d'aquesta fonamentació en l'àmbit pràctic, el de la llibertat humana. Atenem així, d'una banda, a la deducció de la llei moral des del principi del Jo, en un nou pas per completar les mancances fonamentadores del sistema kantià; d'altra banda, a la necessària inserció de la llibertat de l'agent moral en el sistema intel.ligible de les llibertats dels altres, cosa que permet a Fichte desenvolupar una original teoria de la relació intersubjectiva. En aquest sentit analitzem les obres immediatament posteriors al Fonament de la Doctrina de la Ciència, el Fonament del Dret Natural, i en especial la Doctrina moral i la nova formulació del fonament que representa la Doctrina de la Ciència nova methodo, atès que constitueixen el context sistemàtic de les idees que Fichte manifesta en els textos de la polèmica de l'ateisme. En el tercer capítol, treballo els propis textos de la polèmica, tant pel que fa a l’aclariment de l’ocasió que els origina històricament i les seves conseqüències, com pel que fa a la qüestió central de la comprensió, des de la filosofia transcendental, de les idees allà exposades, amb especial èmfasi en la diferència respecte a les idees de Kant, sobretot pel que fa al concepte intel.ligible del Bé Suprem. Això ens ajuda a comprendre la discussió de Fichte: d’una banda, tot prenent distància amb Forbergi, de l’alta, en la seva constant recerca de la causa de la incomprensió que manifesten els crítics del seu pensament. Afegim a l’anàlisi un text no publicat en l’època, que resulta molt esclaridor respecte al nivell de maduració que té la filosofia de la religió de Fichte que es reflecteix en les obres de la polèmic: les lliçons de metafísica de Fichte sobre l’obra del filòsof Platner. La part final de la tesi investiga el moment culminant de la polèmica, que arriba amb la intervenció del respectat Jacobi en una demolidora carta. Analitzem les diferències dels sistemes dels dos pensadors, així com la reacció de Fichte a la carta. Aquesta reacció serà clau per a l’evolució del pensament fitcheà: quan Fichte respon a l’atac dels seus adversaris (basat en la confusió entre l’ordre intel.ligible de les llibertats i Déu), i a l’atac de Jacobi (que l’acusa de nihilisme, i defensa la creença en detriment de la raó com a base de la comprensió adequada de la realitat), apareixeran els primers canvis que apunten a una revisió de les idees del període de Jena. Trobem prou raons per tant per defensar que aquests eixos temàtics si més no poden comptar-se entre els motius que faran que es desplaci la qüestió de la Doctrina de la Ciència des de la fonamentació de la consciència finita a partir del Jo i les seves activitats vers el món, a un nivell previ d’aclariment de la relació que té la pròpia Doctrina de la Ciència amb l’Absolut, tema de reflexió de les primeres formulacions de la Doctrina de la Ciència a Berlin, que serveixen de base teòrica de la primera exposició pública de la filosofia de la religió de Fichte, l’Exortació a la vida benhaurada. Aquesta transició del sistema de l´època de Jena cap al sistema de l’època de Berlín es comença a apuntar en l’obra La Destinació de l’Home, que és objecte d’anàlisi de la darrera part de la nostra tesi. / This thesis aims to the interpretation of the main texts of the dispute over Fichte's atheism from a strictly philosophical point of view. In this sense, it follows the recommendation made by the author himself: Before making a judgment about the texts, we must master the fundamentals of his philosophy. Firstly the genesis of the early Fichte's philosophical system, the Doctrine of Science, is studied following the evolution of transcendental philosophy that Kant introduced in his three critics, especially attending to concepts such as transcendental apperception, freedom, the productive imagination, and the conception of the intelligible. This evolution starts with the questions discussed in the immediate post-Kantian scenario - especially regarding to the contributions from Reinhold, Maimon and Schulze and to Fichte's own texts (reviews, lessons, letters ...), which show the gestation of his system as an original interpretation of the transcendental philosophy-, and up to the published works On the concept of the Doctrine of Science and especially the Foundation of the whole Doctrine of Science. In this first part of my work it is achieved an understanding of the essence of Fichte's foundational project: the deduction of the forms of consciousness from the intellectual intuition of the self in its relation to a non ego that opposes him. Secondly, we see the application of the foundation to the practical level of human freedom. On the one hand we work through the deduction of moral law from the principle of the self, in an attempt to fill in gaps in the foundations of the Kantian system. On the other hand, we deal with the necessary inclusion of the freedom of the moral agent into the intelligible system of the freedoms of others, which allows Fichte to develop an original theory of the interpersonal relationship. In this sense, we analyze the works published immediately after the Foundation of the whole Doctrine of Science: the Foundation of Natural Right, and especially the Moral Doctrine and the new formulation of the foundations in the Doctrine of the Science nova methodo, since they constitute the systematic background of the ideas exposed in the texts related to the controversy of atheism. In the third chapter, I work over the texts about the controversy, both in terms of the clarification of the historical events that gave rise to them and of their consequences, such as the central question of the understanding, from a transcendental point of view, of the ideas exposed in the texts, with special emphasis on the difference from the Kantian conception, especially in regard to the intelligible concept of the Greater Good. This helps us to understand the standpoint of Fichte: first, as explicitly growing apart from Forberg in the most critical issues, and on the other hand, in his ongoing search for the cause of the misunderstanding of his work which lead his critics to the accusation of atheism. I finally add the analysis of a text which was not published at the time, which is very enlightening about the maturity reached by Fichte’s philosophy of religion in the works of the controversy: Fichte’s lessons on metaphysics, in which Fichte reviews the work of the contemporary philosopher Platner. The final part of the thesis investigates the summit of the controversy, which comes with the intervention of a devastating letter by the respected Jacobi. We analyze the differences in the Systems of both thinkers and work over Fichte's reaction to the letter. This reaction will be the keystone of the evolution of Fichte’s thought when he strikes back his adversaries (their confusion between the intelligible order of freedom and God), and defends himself from the attack of Jacobi (who accused him of nihilism, by stablishing reason in detriment of belief as the basis of the understanding of reality). At this point, the first changes appear which aim to a radical revision on the ideas maintained along the Jena period. We found enough reason therefore to argue that these issues can be regarded as responsable for a shift in the main issue of the Doctrine of Science, deepen from the foundation of the finite consciousness on the principle of the ego and its world-oriented activities to a still previous level of clarification of the relationship that the Doctrine of Science itself has with the Absolute, which is the issue of reflection of the first formulations of the Doctrine of Science in Berlin, theoretical background of the first public exposition of Fichte’s System of the philosophy of religion, the Exhortation to the blessed life. This transition of the system from the period in Jena into the system from the period in Berlin appear in nuce in the book The Destiny of Man, analyzed in the last part of our thesis.