La traducció i la interpretació en contextos altament regulats i especialitzats, com ara els hospitals i els tribunals de justícia dels Estats Units, requereixen la transferència de conceptes de L1 a L2 de la manera més consistent, eficient i eficaç. Els traductors i intèrprets que treballen en aquests àmbits pels hispanoparlants dels Estats Units es troben amb una comunitat integrada per persones de tots els països hispanoparlants del món, un grup divers amb una sèrie de diferències lingüístiques i culturals. Aquest problema s’agreuja pel caràcter especialitzat del llenguatge típic dels sistemes de salut i legals, els quals poden ser nous pels membres que formen part d’aquesta comunitat i de vegades també diferents dels sistemes dels seus propis països. El lèxic utilitzat per desenvolupar-se en aquests entorns l’aprenen generalment en el context del país on viuen, els Estats Units, i això afecta a la manera en la que es comuniquen en espanyol. Algunes de les solucions que els hispans dels Estats Units adopten en aquestes circumstàncies inclouen canvis de codi, préstecs lèxics i creacions híbrides que són més pràctiques per al seu funcionament en el nou paradigma, creant una forma singular del espanyol. Aquest estudi examina els reptes als que s’enfronten els traductors i professionals mèdics i legals durant el procés intercomunicatiu que es produeix en aquests àmbits i a l’entorn lingüístic i cultural als quals es desenvolupen. L’estudi explora igualment les decisions que prenen per a les seves traduccions, així com la motivació que les impulsa. Els resultats suggereixen que els traductors i intèrprets, especialment aquells amb més experiència professional, negocien entre la forma i la funció de les seves traduccions, amb la finalitat de satisfer les exigències comunicatives de la seva professió. / La traducción y la interpretación en contextos altamente regulados y especializados, como son los hospitales y los tribunales de justicia de los Estados Unidos, requiere la transferencia de conceptos de L1 a L2 de la forma más consistente, eficiente y efectiva. Los traductores e intérpretes que trabajan en estos ámbitos para los hispanohablantes de los Estados Unidos se encuentran con una comunidad integrada por personas de todos los países hispanohablantes del mundo, un grupo diverso con una serie de diferencias lingüísticas y culturales. Este problema se halla agravado por la índole especializada del lenguaje típico de los sistemas sanitario/médico y legal, los cuales pueden ser nuevos para los miembros que forman parte de esta comunidad y a veces también diferentes de los sistemas de sus propios países. El léxico utilizado para desenvolverse en estos entornos lo aprenden generalmente en el contexto del país donde viven, los Estados Unidos, y ello afecta a la forma en la que se comunican en español. Algunas de las soluciones que los hispanos de los Estados Unidos adoptan en estas circunstancias incluyen cambios de código, préstamos léxicos y creaciones híbridas que son más prácticos para su funcionamiento en el nuevo paradigma y que crean una forma singular del español. Este estudio examina los desafíos a los que se enfrentan los traductores e intérpretes profesionales médicos y legales durante el proceso intercomunicativo que tiene lugar en esos ámbitos y en el entorno lingüístico y cultural en el que se desenvuelven. El estudio explora igualmente las decisiones que los mismos toman para sus traducciones, así como las motivaciones que las impulsan. Los resultados sugieren que los traductores e intérpretes, especialmente aquéllos con más experiencia profesional, negocian entre la forma y la función de sus traducciones a fin de satisfacer los cometidos de su profesión. / Translating and interpreting in the highly regulated and specialized hospitals and courts of the United States require transferring concepts from L1 to L2 in the most consistent, efficient and effective manner. The English and Spanish translators and interpreters who work in these contexts for Spanish speakers in the United States are challenged by a target audience that includes individuals from every Spanish speaking country in the world, a diverse group of people with a number of linguistic and cultural differences. These challenges are compounded by the specialized language discourse inherent to health and legal systems that are new to the members of the target audience and often very different from the systems of their countries. The lexicon they use when navigating these new systems is generally learned in the context of the host country, and it has an impact on how they communicate in Spanish. Some of the language solutions that US Hispanics adopt in these circumstances include code-switching, lexical borrowing and hybrid creations that are functionally more practical in the new paradigm and that result in unique forms of Spanish. This study examines the challenges that professional medical and legal translators and interpreters face in the intercommunicative process of this environment. It also explores the translation decisions they make and their motivating factors. The results suggest that translators and interpreters, especially the ones with greater professional experience, negotiate between form and function, in order to fulfill the communicative demands of their profession.

La presente investigación doctoral concierne a la aplicación de la tecnología en el ámbito educativo, dentro del marco de la sociedad de la información. En concreto, se realiza un análisis en profundidad de la implementación del portafolio digital discente, como una metodología de evaluación en el ámbito de la Educación Superior como alternativa a la tradicional evaluación de los aprendizajes; en particular, cuando una amplia diversidad de habiIidades debe ser evaluada en un periodo de tiempo. El estado del arte se ha abordado de forma multidisciplinar (i.e., Pedagogía, Psicología y Tecnología) y posicionado desde una perspectiva constructivista, en el que se ha elaborado: primero, el marco teórico del Aprendizaje Virtual; segundo, la innovación eval uativa del use del ePortfolio en la evaluación. La parte empírica de esta investigación se ha articulado a través de un estudio de caso múltiple basado en portafolios digitales discentes diseñados en dos universidades públicas españolas: la Universidad de Barcelona (i.e., los primeros prototipos basados en Moodle) y la Universidad Autónoma de Barcelona (i.e., un prototipo de una plataforma institucional propia denominada Autónoma Interactiva). Los resultados obtenidos reflejan el proceso de aprendizaje del alumnado universitario a partir del segundo mes de implementación, mediante la introducción del ePortfolio, que ha permitido la evaluación centrada en el estudiante de asignaturas de carácter instrumental (i.e., multimedia educativo, investigación sobre medios en educación, metodología del trabajo científico, practicum), con una estrategia semipresencial y soporte tecnológico según los estándares requeridos por el marco del Espacio Europeo de Educación Superior. En conclusión, la innovación del ePortfolio como metodología evaluativa ha resultado ser una en sumo grado motivadora para los estudiantes, lo que ha contribuido a mantener su implicación en este tipo de asignaturas y ha promovido la autonomía de los aprendices con el apoyo de un proceso evaluativo, tanto formativo como sumativo, a través de una innovación educativa con soporte tecnológico. / The research reported in this doctoral thesis concerns the application of technology in the field of education, within the broader framework of the information society. Specifically, an in-depth analysis is conducted of digital learning portfolios and their use in higher education as an alternative to traditional assessment methodologies, particularly when a range of diverse skills must be assessed over a period of time. The state of art encompasses both multidisciplinary (i.e., Pedagogy, Psychology and Technology) and constructivist approaches, which for the purposes of this thesis are classified as follows: first, the theoretical framework of virtual learning; second, the innovative use of ePortfolios in assessment. The empirical part of this research is organized in the form of a multiple case study based on digital learning portfolios designed at two of the main Spanish public universities: the University of Barcelona (i.e., the first prototypes of Moodie-based) and the Autonomous University of Barcelona (i.e., another institutional platforms-based, namely Interactive Autonomous). The results of the case study reflect the undergraduate learning process from second month of implementation, following the introduction of the ePortfolio, which facilitates student-centred assessment for instrumental courses (i.e., educational multimedia, research methods in educative media, scientific work methodology, practicum) with a technology-based blended learning strategy, conforming to the standards required within the European Higher Education Area. In conclusion, the introduction of the ePortfolio assessment methodology has proved highly motivating for university students, helping to maintain the engagement with their courses, and promoting a more autonomous learning experience supported by an innovative technology-based formative and summative assessment platform.

El nostre treball, que està inserit dins del projecte del Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae (GMLC), compartit per la Universitat de Barcelona i el Consell Superior d'Investigacions Científiques, ha consistit a elaborar un estudi etimològic del lèxic d'origen germànic que apareix en el llatí medieval de Catalunya. Concretament, s'han estudiat els termes d'origen germànic (gòtic i fràncic) que van penetrar com a substrat en el llatí altmedieval de Catalunya, des de l'antiguitat tardana fins al tombant del segle XII. Els termes germànics suara esmentats, que es troben inclosos en textos diplomàtics, han estat identificats i extrets del corpus documental del GMLC i, després, han estat fixats i distribuïts per lemes, als quals se'ls ha assignat un significat. Al seu torn, els lemes han estat agrupats per famílies lèxiques, en articles encapçalats, per raons metodològiques, per una arrel comuna protogermànica. Els articles que constitueixen el nostre treball presenten l'estructura següent: en primer lloc, s'ofereixen els testimonis documentals (l'exemple més antic de cada forma i variant) de cada lema, tot adjudicant-li un significat; en segon lloc, es consignen les formes romàniques més properes, amb les quals es troben emparentats el lema o lemes llatins estudiats; en tercer lloc, es fa l'estudi etimològic del lema o lemes en qüestió, analitzant fonamentalment els canvis fonètics i morfològics que els ètims germànics patiren per convertir-se en les formes que trobem documentades (llatines o ja directament romàniques); així mateix, es fa una referència succinta a l'ètim germànic en el seu context protogermànic i, al seu torn, a l'ètim protogermànic en el seu context indoeuropeu. Finalment, es recullen, d'una banda, les referències bibliogràfiques generals i, d'una altra banda, les referències bibliogràfiques concretes, corresponents a les notes alfabètiques. Així mateix, l'estudi lingüístic d'aquest lèxic d'origen germànic, que, a més a més, mostra sovint la primera aparició dels mots del romanç preliterari ja parlat en el territori de la Catalunya actual, també ens permet conèixer i comprendre les característiques socials i culturals de l'època. / Our work forming part of the Project Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae (GMLC), shared by the University of Barcelona and the Higher Council for Scientific Research, consists in carrying out an etymological study on the lexicon of Germanic origin that appears in Medieval Latin of Catalonia. In particular, we have studied the terms of Germanic origin (Gothic and Franconian) that penetrated as a substrate into the early Medieval Latin of Catalonia from Late Antiquity till the end of the twelfth century. The above mentioned German terms which are included in diplomatic texts have been identified and extracted from the documentary corpus of GMLC, then fixed and distributed into lemmata, each of which has been assigned a meaning. In turn, the lemmata have been grouped in lexical families and in articles headed due to methodological reasons by a common Proto-Germanic root. The articles presented in our work have the following structure: first, we offer the documentary evidence (the oldest example of every form and variety) of each lemma, while attributing it a specific meaning; second, we indicate the closest Romanic forms related with the studied Latin lemma or lemmata; third, we carry out an etymological study of the respective lemma or lemmata analysing primarily phonetic and morphological changes suffered by Germanic etymons before becoming the forms encountered in the documentation (Latin or directly Romanic); moreover, we make a brief reference to the Germanic Etymon in Proto-Germanic context and, in turn, to the Proto-Germanic Etymon in Indo-European context; finally, we include, on one hand, general bibliographical references and, on the other hand, precise bibliographical references in regard to the alphabetical notes. Likewise, the linguistic study on the lexicon of Germanic origin in addition to revealing the first appearance of some words of the preliterate Romance, which was already spoken throughout the current territory of Catalonia, also enables us to learn and understand social and cultural characteristics of that period.

The Gran Sabana (GS, Northern South America) is a humid savanna region (treeless savanna intermingled with forest patches) with a long history of vegetation changes under fire disturbances. A number of hypotheses seek to explain the importance of environmental factors (e.g., climate, fire) in the origin and maintenance of the GS savannas. In order to fully comprehend the ontogeny of the GS, this thesis was aimed at conducting a detailed palaeoecological evaluation of vegetation dynamics and ecological processes (e.g. feedbacks, resilience) from the Late Glacial to the present, analysing two sedimentary archives (Lacustrine: Lake Encantada, peat bog: Fidencio). Currently, the GS savannas are being highly threatened due to excessively frequent fires. In addition, forest patches are being replaced by grassland. Therefore, in order to achieve ecosystem sustainability, this investigation was also aimed at forecasting potential vegetation responses and suggesting some guidelines for the savannas management. To accomplish the objectives, the palaeoecological assessment was based on palynological analysis and multiproxy approach (e.g., geochemical proxies, ecological indices) where possible. Lake Encantada's basin is currently dominated by grassland with morichales (Mauritia flexuosa palm stands). The results suggest that the multifactorial interplay between fire regime, diversity, grasses availability, moisture and rates of recovery (RR) could have caused the vegetation changes during the Holocene and also contributed to the degree of resilience of plant communities. Forest patches were resilient to fire during specific time intervals. The vegetation changes suggest the following general trend: expansion of forest patches between -8700 and 6400 cal yr BP, probably driven by the interplay between fires, high RRs and diversity. Despite wetter climate from 5400 cal yr BP, the savanna expanded under higher fire occurrence, which was potentially related to human land-use practices. The modern grassland with morichales established around 1700 cal yr BP, coinciding with drier conditions. The interplay between fire and erosion could have promoted forests instability, and thereby playing a part in the savanna expansion since middle Holocene. Drier climate and high availability of grasses probably reinforced this interplay. vegetation of forest-savanna mosaic was replaced suddenly by grassland around 12,100 cal yr BP. This vegetation shift seems to be the origin of grassland in Fidencio and occurred during a period characterised by marked climate changes (Late Glacial). The origin of open vegetation may have been caused by the synergistic action between rapid warming at the end of the Younger Dryas (YD), drier climate, fire (natural and/or anthropogenic), decreased diversity and grasses availability. The aforementioned synergism could have played a role in reducing resilience of the Late Glacial forests. Considering the future scenario of abrupt warming and higher occurrence of fires for South America, the significant expansion of grasses at the YD-Holocene transition suggests that savanna vegetation in the GS might expand in the future, similarly to what was observed historically. In both localities, the vegetation changes from forest areas to savanna appear to have been irreversible on the timescales studied. The positive feedback between fire and herbs has accentuated the savannisation processes, which were associated with loss of diversity. The valuable information obtained in this thesis could help to better understand the ecology of savanna, particularly that of moist savannas. / La Gran Sabana (GS, Norte de Sur América) es una región de sabana húmeda con una larga historia de cambios de vegetación bajo perturbaciones de fuego. En esta tesis se realizó una evaluación detallada de la dinámica de la vegetación y de los procesos ecológicos de la GS desde el Tardiglaciar hasta el presente, basada en el análisis palinológico de dos archivos sedimentarios. En la cuenca de la Laguna Encantada, los resultados sugieren que la interacción multifactorial entre el régimen de fuegos, diversidad, erosión, disponibilidad de pastos, humedad y tasas de recuperación podría haber causado los cambios de vegetación durante los últimos 8700 años. La vegetación fue resiliente al fuego durante períodos específicos, en una escala centenal. La sabanización comenzó en la cuenca aproximadamente hace 5400 años, la cual se ha acentuado en los últimos dos mil años, dando lugar a la vegetación actual (pastizales con bosque de galería monoespecíficos de Mauritia flexuosa). En la localidad Fidencio, el reemplazo de densos parches de bosque por pastizales en el Tardiglaciar (sabanización), al parecer fue causado por la sinergia entre el rápido calentamiento del Dryas Reciente (Younger Dryas, YD), clima seco, fuego, disminución de diversidad y disponibilidad de pastos. Este sinergismo podría haber erosionado la resiliencia de los bosques del Tardiglaciar. Este cambio de vegetación (origen de los pastizales) en la transición YD¬Holoceno podría considerarse como un análogo del pasado del entorno ambiental actual de la GS. Esto sugiere que la vegetación de sabana podría expandirse en el futuro en la GS, de forma similar a la que ocurrió históricamente. En ambas localidades, los cambios de vegetación de áreas forestales a sabana parecen haber sido irreversible en las escalas de tiempo estudiadas. La retroalimentación positiva entre el fuego y los pastos acentuó los procesos de sabanización en ambas localidades, los cuales estuvieron asociados con pérdida de diversidad.

L’objectiu general d’aquesta tesi és identificar les condicions que faciliten una atenció integral al desenvolupament intel·lectual i socioemocional dels infants en les pràctiques educatives dels docents. Aquesta recerca s’emmarca en el context dels EUA, concretament en escoles charter a Califòrnia. La primera part de recerca està centrada en conceptualitzar la tensió existent en atendre les necessitats integrals dels infants i joves, al mateix temps que es dóna resposta a les demandes de rendició de comptes establertes pels governs federal i estatal dels EUA. Aquesta primera part, corresponent al marc teòric, es construeix a partir de la fonamentació dels següents elements: • Principis del desenvolupament socioemocional en educació: les emocions i el cervell emocional; la intel·ligència emocional i els principis de l’aprenentatge socioemocional. • Construcció del pensament pedagògic del docent sota tres perspectives: cognitiva, interpretativa i crítica. • Elements que condicionen la reconstrucció del pensament pedagògic: a nivell individual, organitzatiu i social. L’aproximació metodològica al problema d’investigació constitueix la segona part de la recerca. El desplegament empíric es fa a través d’una opció metodològica qualitativa i participativa: la recerca-acció, que permet la participació activa dels docents en el procés de recerca, la introducció de millores en les pràctiques educatives i l’observació i reflexió dels canvis que en resulten. A partir del cicle de recerca-acció de Lewin (1946), es fa una proposta on els docents: 1. Identifiquen la situació problemàtica 2. Formulen un pla d’acció 3. Implementen el pla d’acció 4. Reflexionen i avaluen el pla A partir de la identificació de necessitats, els docents elaboren un pla d’acció centrat en la implementació d’estàndards d’aprenentatge socioemocional en totes les aules de l’escola charter. Durant la implementació d’aquest pla, els docents observen i reflexionen sobre com es desenvolupa la seva pràctica educativa, així com la influència d’aquest treball en l’alumnat. Al llarg dels cicles de recerca-acció es fan servir diferents tècniques de recollida d’informació, tals com els grups de discussió, entrevistes semi-estructurades, diari de la investigadora i diari dels docents. Atesa la naturalesa cíclica de la recerca-acció, l’anàlisi de les dades recollides té lloc en totes les fases de la recerca-acció i es duu a terme fent servir un procés d’anàlisi de contingut qualitatiu. Les conclusions, de naturalesa conceptual i pràctica, més destacades són les següents: • La distància entre les creences i les accions dels docents, pel que fa a l’atenció integral del desenvolupament intel·lectual i socioemocional dels infants, es redueix a través de la implementació continuada de l’aprenentatge socioemocional en centres educatius. • El compromís dels docents per integrar el desenvolupament socioemocional de l’alumnat en les pràctiques educatives augmenta quan l’ASE s’implementa de forma continuada al centre educatiu. • El treball de les competències socioemocionals dels propis docents és important en la implementació de l’aprenentatge socioemocional amb l’alumnat. • L’existència d’un projecte acordat entre docents i administració afavoreix la introducció de canvis en les pràctiques educatives. Al mateix temps, aquest treball s’ha de fer des d’una mirada sistèmica, és a dir tenint en compte les famílies i els contextos educatius fora de l’escola. • La implementació de l’ASE promou una vida social dins l’aula centrada en l’autogestió de les relacions socials per part de l’alumnat. • Les dificultats que comporta la implementació de l’aprenentatge socioemocional s’han d’adreçar tant des de la planificació general de l’escola com des dels esforços individuals. • La integració de l’aprenentatge socioemocional en les pràctiques educatives s’hauria de desenvolupar a través d’espais de col·laboració i desenvolupament professional per als docents. • El centre educatiu ha de crear estructures de suport de l’aprenentatge socioemocional que permetin als docents planificar de forma conjunta. / The main goal of this research is to identify the conditions that facilitate teachers attending to both the cognitive and social emotional development of children through their educational practices. This research takes place in the US, specifically in charter schools in California. The first part of this research is focused on conceptualizing the tension between addressing the integral needs of children and youth, while responding to federal and state accountability demands in the US. This first part, the theoretical framework, establishes the foundation through the following elements: • Social emotional development principles in education: emotions and the emotional brain; emotional intelligence and social emotional learning. • Theories of teachers’ thinking under 3 perspectives: cognitive, interpretative and critical. • Elements that condition the reconstruction of teachers’ pedagogical thinking: individual, organizational and social level. The methodological approach to the research problem is the second part of this research. The empirical development is done through a qualitative and participatory methodological option: action-research; which allows for active participation of teachers in the research process, the introduction of improvements in teaching practices and the observation and reflection of the changes that develop as a consequence. Through Lewin’s cycles of action-research (1946), a proposal is made where teachers: 1. Identify the problematic situation 2. Design an action plan 3. Execute the action plan 4. Reflect and evaluate the plan After identifying needs, teachers design an action plan focused on implementing standards of social emotional learning in all classes at the charter school. During implementation of this plan, teachers observe and reflect on how their practice develops, as well as the influence of this work on their students. During the cycles of action-research several techniques are used to gather information, such as focus groups, semi-structured interviews, researcher diary and teacher diary. Considering the cyclical nature of the action-research, the analysis of data is done during all the phases of the action-research using qualitative content analysis. The main conclusions, conceptual and practical, are the following: • The distance between teacher beliefs and their actions, with regards to the cognitive and social emotional development of children, is reduced through a continuous implementation of social emotional learning in schools. • Teacher commitment to integrate social emotional development of children in their educational practices increases when social emotional learning is implemented continuously in schools. • It is important to address teachers’ own social and emotional competencies when implementing social emotional learning with students. • The existence of a project agreed between teachers and administrators promotes the introduction of changes in the educational practices. At the same time, this work has to be done from a systemic perspective, therefore incorporating families and other educational contexts outside the school. • Implementation of social emotional learning promotes self-regulated social relationships by students. • The difficulties that come with implementing social emotional learning should be addressed from the school general planning as well as from individual efforts. • Social emotional learning should be developed by providing teachers with opportunities for collaboration and professional development. • The school needs to create support structures for social emotional learning implementation to allow for teachers to plan together.

Tesi realitzada al Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) / The annual dynamics of three different ammonia-oxidizing archaea (AOA) ecotypes (amoA gene) and of the SAGMCG-1 (Nitrosotalea-like aquatic Thaumarchaeota) group (16S rRNA gene) were studied by newly designed specific primers and quantitative PCR analysis in a deep oligotrophic high mountain lake (Lake Redon, Limnological Observatory of the Pyrenees, Spain). We observed segregated distributions of the main AOA populations, peaking separately in time and space, and under different ammonia concentrations and irradiance conditions. Strong positive correlation in gene abundances was found along the annual survey between 16S rRNA SAGMCG-1 and one of the amoA ecotypes, suggesting the potential for ammonia oxidation in the freshwater SAGMCG-1 clade. We also observed dominance of Nitrosotalea-like ecotypes over Nitrosopumilus-like (MG 1.1a), and not the same annual dynamics for the two thaumarchaeotal clades. The fine scale segregation in space and time of the different AOA ecotypes indicated the presence of phylogenetically close but ecologically segregated AOA species specifically adapted to specific environmental conditions. It remains to be elucidated what would be such environmental drivers. Subsequently quantitative environmental distribution of two widely distributed uncultured freshwater Euryarchaeota with unknown functional role, was explored by newly designed qPCR primers targeting the 16S rRNA gene of clades MEG (Miscellaneous Euryarchaeota Group containing the groups pMC2A384 and VALII/Eury4) and DSEG (Deep-Sea Euryarchaeotal Groups, targeting the cluster named VALIII containing the DHVE-3/DSEG, BC07-2A-27/DSEG-3, and DSEG-2 groups), respectively. The summer surface plankton of 28 lakes was analyzed and one additional dimictic deep lake, Lake Redon, was temporally and vertically surveyed covering seasonal limnological variability. A trophic range between 0.2 and 5.2 μg/L Chl a, and pH span from 3.8 to 9.5 was explored at altitudes between 632 and 2590 m above sea level. The primers showed to be highly selective with c. 85% coverage and 100% specificity. Only pH significantly explained the changes observed in gene abundances and environment. In Lake Redon, DSEG bloomed in deep stratified waters both in summer and early spring, and MEG at intermediate depths during the ice-cover period. Overall, MEG and DSEG showed a differential ecological distribution although correlational analyses indicated lack of coupling of both euryarchaeota with phytoplankton (chlorophyll a). However, an intriguing positive and significant relationship was found between DSEG and putative ammonia oxidizing Thaumarchaeota. The ribosomal-RNA (rRNA) approach to microbial evolution and ecology has become an integral part of environmental microbiology. Based on the conservation of rRNA, oligonucleotide probes can be designed with specificities that range from the species level to the level of phyla or even domains. When these probes are labelled with the enzyme horseradish peroxidase (HRP), they can be used to identify single microbial cells directly by fluorescence in situ hybridization. Based on comparative analyses of 16S rRNA sequences we have located sites specific for the SAGMCG-1 group of Thaumarchaeota, including the species Nitrosotalea devanaterra. Oligonucleotides complementary to these signature regions were evaluated as potential nucleic acid probes for the differentiation of SAGMCG-1 lineage. Hybridization conditions were optimized by the addition of increasing formamide concentrations to the hybridization buffer. The fluorescence intensity was enhanced and the effects on the cell visualization were improved by design of two adjacent helpers for the probe. CARD-FISH hybridization using N. devanaterra demonstrated high probe specificity in vitro, and whole cell hybridization with fluorescent probe derivatives allowed the identification and quantification in selected soil samples of individual microbial cells in situ. The probes will be useful for determinative studies and for the in situ monitoring of population distribution and dynamics in microbial communities closely related to the N biogeochemical cycling. / Los microorganismos del Dominio Archaea son un componente común del plancton que ha pasado, mayoritariamente desapercibido para la Limnología durante mucho tiempo. Sólo tras la aplicación de técnicas moleculares en ecología microbiana se ha descubierto su enorme riqueza biológica y abundancia tanto en ambientes acuáticos como terrestres, más allá del grupo de las archaea metanógenas. Estudios recientes han demostrado que los hábitats de agua dulce tienen la mayor diversidad filogenética y representan entornos prometedores para el descubrimiento de nuevos linajes de Archaea. Uno de los ambientes que constituyen una fuente inexplorada de riqueza de nuevos filotipos de Archaea son los lagos alpinos, donde diferencias llamativas en la composición filogenética y abundancia de las arqueas se han reportado recientemente. Esto hace que los sistemas lacustres sean un modelo útil para comprender los factores ecológicos y la influencia de la heterogeneidad del hábitat sobre la composición de microorganismos Archaea, y para vincular los rasgos ecológicos y metabólicos de las arqueas con el funcionamiento del ecosistema. Esta tesis tiene como objetivo combinar microbiología ambiental, técnicas moleculares y aproximaciones bioinformáticas para progresar en el conocimiento de la distribución ecológica y ecofisiología de filotipos representativos de las arqueas de agua dulce superando la limitación de su baja cultivabilidad. Para este propósito, se diseñaron y optimizaron cebadores específicos para el gen SAGMGC-1 16S rRNA y los diferentes ecotipos de archaea oxidadoras de amonio, AOA (gen amoA), y se cuantifico mediante qPCR las distribuciones espacio-temporales a lo largo de una exploración anual en un lago profundo de alta montaña, donde las deposiciones atmosféricas son la principal fuente de nitrógeno reactivo. Adicionalmente se exploraron las diferencias espacio-temporales en el plancton superficial de un gran conjunto de lagos con gradientes ambientales marcados, mediante el diseño y optimización de cebadores específicos para el gen 16S rRNA de los grupos de euryarchaeota MEG y DSEG. Por último, se construyo una base de datos genética detallada del gen ribosómico 16S rRNA de Archaea utilizando SILVA y nuestros propios datos genéticos generados a partir de trabajos anteriores, a partir de esto se diseño y optimizo la sonda específica de CARDFISH para el grupo taumarchaeota SAGMGC-1, combinando aproximaciones in silico, in vitro e in situ. Posteriormente se cuantificó selectivamente dicha población a lo largo de un gradiente ambiental.

Aquatic systems are under pressure from multiple stressors that affect the structure, the functioning, and the health of species, communities and ecosystems. One of the main human pressures affecting the Earth’s ecosystems is chemical pollution. Large-scale chemical production has led to the release of these compounds from agricultural, industrial, and municipal waste, into riverine, transitional, and marine waters. These pollutants can cause harmful effects on aquatic species and communities, in turn causing severe negative impacts on the structure and functioning of ecosystems, and the goods and services they provide. Chemical pollution is not only one of the most important threats to aquatic systems, it is also a complex threat due to the diversity of compounds present in these systems and the dynamics and interaction of these compounds with physical (water, sediment) and biological (amphibian, fish, invertebrate, algae) compartments. Furthermore, aquatic pollution is of special concern in Mediterranean basins, which suffer high flow variability and receive significant contaminant inputs from diffuse and point sources. Future scenarios predict that these basins will be increasingly affected by both the scarcity of water, enhanced by climate change, and high pollution. Apart from well-known pollutants, called priority substances, many studies have revealed the widespread occurrence of low level concentrations of organic micropollutants, also known as emerging contaminants (ECs), and awareness is growing with regard to the importance of mixtures of several contaminants, priority and emerging, as found in the more polluted water bodies of Europe. Different tools can be used in order to link the chemical and ecological quality of aquatic ecosystems: ecological methods (Chapter 3, 4 and 5), biomarkers of field-exposed organisms (Chapter 4 and 6), or in vitro and in vivo bioassays (Chapter 4, 5, 6 and 7). By combining these different tools, this thesis provides evidence of the effects of chemical stressors (emerging and priority pollutants) on invertebrate communities in four threatened Mediterranean rivers of the Iberian Peninsula: the Ebro, the Llobregat, the Júcar and the Guadalquivir. The ecotoxicological effects have been detected at community level, but also at the population and individual levels. It has been found that contaminants in water and also contaminants accumulated in surficial sediments affect community structure (richness and abundance). It has also been seen these contaminants affect the reproductive capacity (number of eggs), the development, the feeding, growth and the activity of antioxidative enzymes (catalase) of diferent species. The general picture obtained shows that priority and emerging pollutants represent a serious toxicity risk for invertebrates in these basins, and that the main specific drivers of this risk are pesticides, alkylphenols, and metals. Additionally, the thesis is completed with a laboratory experiment where the direct and indirect effects of two specific contaminants in the detritivorous Gammarus pulex have been tested. Research based on field studies and laboratory toxicity tests, combining experimental assays with natural community studies, is essential to understand the effects of stressors at different scales and to prevent future degradation of aquatic ecosystems. This thesis integrates observational and experimental approaches of diferent environmental disciplines (environmental chemistry, ecotoxicology and ecology) to elucidate the effects of pollution. The combination of experimental tests to study natural communities can help to understand the effects of disturbances at different scales and prevent the degradation of aquatic ecosystems and improve its management. / Els sistemes aquàtics estan subjectes a la pressió de múltiples pertorbacions que afecten l'estructura i el funcionament de les comunitats i ecosistemes. Una de les principals pressions antropogèniques que afecten als ecosistemes aquàtics és la contaminació. La producció química a gran escala ha donat lloc a l'alliberament de substàncies d’origen agrícola, industrial i urbà als sistemes fluvials. Aquesta contaminació és una amenaça complexa i múltiple, degut a la diversitat de compostos presents i a la dinàmica i interacció d'aquests amb els compartiments físics (aigua, sediments) i biològics (organismes). A les conques fluvials mediterrànies, on la variabilitat hidrològica és important, aquesta contaminació és motiu d'especial preocupació especialment en el període d’estiatge, quan disminueix la capacitat de dilució dels rius. A més dels contaminants prioritaris legislats, molts estudis han posat de manifest la presència generalitzada de microcontaminants, també anomenats contaminants emergents. Aquesta tesi proporciona evidència dels efectes dels contaminants emergents i prioritaris en les comunitats d'invertebrats en quatre conques mediterrànies de la Península Ibèrica: l'Ebre, el Llobregat, el Xúquer i el Guadalquivir, emprant mètodes ecològics, biomarcadors, i bioassaigs in vitro i in vivo. Els efectes ecotoxicològics s’han detectat a nivell de comunitat, de població i d’individu, i s’ha vist que tant els contaminants presents a l’aigua com els acumulats en els sediments superficials afecten l’estructura de la comunitat (riquesa específica i abundàncies). També s’ha vist que la contaminació afecta la capacitat de reproducció (nombre d’ous), el desenvolupament, l’alimentació, el creixement i l’activitat d’enzims antioxidatius (catalasa). En concret, els principals responsables de l’alt risc ecotoxicològic identificats han estat els plaguicides, els alquilfenols industrials, i els metalls. Addicionalment, la tesi es completa amb un experiment de laboratori on es testen els efectes directes i indirectes de dos contaminants concrets en el detritívor Gammarus pulex. Aquesta tesi integra aproximacions observacionals i experimentals de múltiples disciplines ambientals (química ambiental, ecotoxicologia i ecologia) per dilucidar els efectes dels diferents contaminants. La combinació dels assajos experimentals amb estudis de les comunitats naturals permet comprendre millor els efectes de les pertorbacions a diferents escales i prevenir la degradació dels ecosistemes aquàtics, així com millorar la seva gestió.

Aquesta tesi és un estudi analític i descriptiu sobre els llibres de text digitals (LTD) utilitzats en l’educació obligatòria del sistema educatiu català. La recerca s’estructura en dues vies de treball: a) La primera és una anàlisi del tractament que es fa de les competències bàsiques en les activitats presents en els LTD. b) I la segona és una anàlisi de l’ús dels recursos multimèdia tant en els continguts com en les activitats d’aquests LTD. La mostra final definitiva correspon a 112 LTD, 106 per a l’educació secundaria obligatòria (ESO) i 6 per a l’educació primària (EP), amb un total de 6.154 activitats, repartides en 6.020 per als estudis d’ESO i 134 per als d’EP. Tenint en compte les dues vies d’anàlisi, tant els resultats referents al tractament competencial com en l’ús dels recursos multimèdia, considerem que els LTD no responen satisfactòriament a l’enfocament competencial dels currículums oficials ni a les potencialitats tecnològiques actuals. / Esta tesis es un estudio analítico y descriptivo sobre los libros de texto digitales (LTD) utilizados en la educación obligatoria del sistema educativo catalán. La investigación se estructura en dos vías de trabajo: a) La primera es un análisis del tratamiento que se realiza de las competencias básicas en las actividades presentes en los LTD. b) Y la segunda es una análisis del uso de los recursos multimedia tanto en los contenidos como en las actividades de estos LTD. La muestra final definitiva corresponde a 112 LTD, 106 pertenecientes a la etapa de educación secundaria obligatoria (ESO) y 6 a la de educación primaria (EP), con un total de 6.154 actividades, distribuidas en 6.020 para los estudios de ESO y 134 para los de EP. Teniendo en cuenta las dos vías de análisis, tanto los resultados referentes al tratamiento competencial como en el uso de los recursos multimedia, consideramos que los LTD no responden satisfactoriamente al enfoque competencial de los currículums oficiales ni a las potencialidades tecnológicas actuales. / This thesis is a descriptive analytical study of the e-textbooks used in compulsory education under the Catalan education system. The research is structured into two clearly differentiated lines of work: a) First, a competency analysis was performed to establish how basic competencies were handled in the activities found in the e-textbooks. b) Second, an analysis was performed of the use of multimedia resources in both the content and the activities of these e-textbooks. The final sample included 112 e-textbooks, 106 for compulsory secondary education and 6 for primary education, with a total of 6,154 activities (6,020 for compulsory secondary education studies and 134 primary education studies). Regarding the results for the analysis of competency handling in the activities, it could be said that the e-textbooks analysed did not satisfactorily respond to the competency focus set by the official curricula of either of the two educational stages. Regarding the frequency of use of the various multimedia elements, it could generally be said that the results obtained indicate a classic use of multimedia resources.

Aquesta tesi té com a finalitat última aprofundir en l'observació, identificació i anàlisi de la influència educativa en situacions d'interacció social en el context de les assemblees de classe, com a gènere discursiu de parla pública col•lectiva plurigestionada i com a pràctica educativa escolar per a la construcció de la personalitat moral individual i de grup. Més concretament, els objectius específics són: (i) Identificar, descriure i analitzar la seqüència d'activitat conjunta (SAC) que els i les participants construeixen a les assemblees de classe, per tal de delimitar les formes d'organització de l'activitat conjunta construïdes a partir de les seves actuacions; detectar els patrons d'actuacions que defineixen les formes d'organització; i identificar les funcions educatives, l'articulació i l'evolució que tenen aquestes formes d'organització. (ii) Analitzar els enunciats de les actuacions dels segments d'interactivitat per identificar-hi formulacions normatives vinculades a les seves funcions educatives i a les dimensions de gestió de l'estructura de participació social i de la tasca i de gestió del contingut, determinar en quines categories temàtiques es poden classificar les formulacions normatives i establir relacions amb els temes morals de referència que les orienten. (iii) Identificar i analitzar quins són els mecanismes de construcció progressiva de sistemes de significats compartits que s'observen en la manera com es presenten les formulacions normatives i en la manera com s'impulsen a través de les estructures conversacionals on aquestes apareixen. (iv) Identificar indicadors de les característiques educatives globals de la seqüència d'activitat conjunta que ens acostin al coneixement de la cultura moral de les assemblees analitzades. El posicionament teòric i metodològic de referència engloba els marcs conceptuals de la concepció de la construcció de la personalitat moral, de la concepció constructivista de l'ensenyament i l'aprenentatge i els estudis del llenguatge que conceben el discurs integrat en l'activitat social i que estan orientats al desenvolupament de la competència comunicativa en els diversos contextos on es desenvolupa l'activitat social. Des d'aquests posicionaments integrats, l'estudi es concreta en l'anàlisi de la influència educativa en un curs escolar d'assemblees de classe. Es tracta d'una aproximació metodològica a l'estudi de casos, que segueix un model d'anàlisi de la interactivitat entre els i les participants, per identificar, en dos nivells d'anàlisi com construeixen la seva activitat conjunta. D'acord amb els objectius específics, el primer nivell pretén identificar els segments d'interactivitat. El segon nivell d'anàlisi cerca examinar els mecanismes semiòtics del discurs dels i de les participants, per saber com es construeixen progressivament sistemes de significats compartits sobre les formulacions normatives dels enunciats del discurs i mitjançant quines estructures conversacionals es presenten i s'impulsen. Els resultats mostren la pertinença del model d'anàlisi emprat a la tesi. En el primer nivell d'anàlisi, avalen l'interès d'analitzar les formes d'organització de l'activitat conjunta, mitjançant la identificació dels patrons d'actuacions articulades dels i de les participants. El resultat han estat onze segments d'interactivitat, articulats de forma complexa, que desenvolupen les funcions d'organització, deliberació i regulació. Dins del segon nivell d'anàlisi, hem identificat un gran nombre de normes que hem classificat en: regulació de la gestió de la participació social i la tasca i de la gestió del contingut. Com a resultat hem identificat un nombre molt similar de normes adreçades a cada una d'aquestes dues gestions en què s'organitza l'activitat conjunta. L'anàlisi del contingut temàtic de les normes ens ha permès obtenir el conjunt de les categories morals, que, relacionat amb els temes morals universals, ens ha proporcionat el mapa de l'orientació moral de la SAC. Per finalitzar, l'anàlisi de les estructures conversacionals que presenten i impulsen les normes ens ha donat com a resultat que les més freqüents són les que presenten les normes amb arguments i explicacions per afavorir la seva comprensió, sense imposar-les. En conclusió, a les assemblees analitzades, les formes d'organització, la gestió de la participació social i la tasca i el contingut són objecte d'aprenentatge, fins i tot sense una planificació prèvia al respecte. Quant al discurs normatiu, la seva orientació pretén ajudar l'alumnat a regular la conducta i a fomentar la presa de consciència. / The ultimate aim of the thesis is to identify, analyze and assess the extent of educational influence on social interaction in class assemblies, as a discursive genre of collective public speaking and as an educational practice contributing to the construction of the moral personality in the school environment. The specific objectives are: (i) To identify, describe and analyze the joint activity sequence (JAS) that participants construct in the assemblies, with a view to defining the forms of organization of the joint activity; to detect patterns of actions, and to identify the educational functions of these; (ii) To analyze the discourse of the participants in order to identify the presence therein of normative formulations in the management of social participation and of the task, and in the management of content, to determine thematic categories of these normative formulations, and to establish relationships with the key moral issues; (iii) To identify mechanisms of progressive construction of systems of shared meanings in how the normative formulations are presented and promoted by way of the conversational structures in which they appear; and (iv) To identify the overall educational characteristics of the JAS as an approach to understanding the moral culture of the assemblies analyzed. The theoretical and methodological positions embrace the concept of the construction of the moral personality, the constructivist conception of teaching and learning, and studies of language for the development of communicative competence in social activity. On the basis of these integrated positions the study focuses on the analysis of educational influence in a school year of class assemblies. This is a case-study methodology, in which the analysis of the interaction between the participants is conducted on two levels. The first sets out to identify the forms of organization of the joint activity or the segments of interactivity. The second examines the semiotic mechanisms of the participants' discourse by way of the normative formulations of the utterances and conversational structures in which they appear. The results are, first, the identification of eleven segments of interactivity, articulated in a complex manner, which perform the functions of organization, deliberation and regulation; the identification of the large number of rules governing not only the social participation but also the task and the content. After analyzing the thematic content of the norm, we arrived at the set of moral categories of the JAS, which, in relation to universal moral questions, provided us with a map of the moral orientation of the JAS. Finally, the analysis of conversational structures has shown that the most frequently employed are those that present the norms with explanations and arguments to facilitate their comprehension, without imposing them. We conclude this summary with the assertion that, in the class assemblies analyzed, the forms of organization, the management of social participation and the task and the content are all the subject of learning, despite there having been no prior planning to this end, and that the norms analyzed are intended to help students regulate their behavior and enhance their awareness.

La defensa d'un conreu contra plagues, malalties, males herbes o fisiopaties deu emmarcar-se en el conjunt de tots els factors que incideixen en el conreu, de tal manera que ja no sols la protecció integrada és un concepte assumit en tots els programes de protecció vegetal sinó que ja s'obre camí en la pràctica agrícola el concepte de producció integrada (EL TITI, 1995), que deuen ser tinguts en compte no solament tots els mètodes possibles de control de l'agent causal de danys, sinó també tots els aspectes que intervenen en la consecució del producte final.Es defineix com sistema agrícola de conreu al conjunt de clima, sòl, factors biòtics i tecnologia aplicats a un conreu (RAMOS i CEÑA, 1992), pel que una mateixa espècie vegetal està sotmesa a diferents sistemes de conreu segons el clima que es desenvolupi, el tipus de sòl que es conreï o la tecnologia que s'empri; per aquest motiu en diferents comarques es poden donar sistemes diferents de conducció del conreu, la qual cosa pot conduir a l'adopció de distints sistemes de control per a resoldre el problema d'una mateixa plaga, malaltia o dolenta herba en un mateix conreu.És des d'aquest punt de vista globalitzador que s'elabora el present estudi sobre una de les principals dolentes herbes dels cereals d'hivern, adoptant els criteris que es deriven dels anteriors conceptes. / La defensa de un cultivo contra plagas, enfermedades, malas hierbas o fisiopatías debe enmarcarse en el conjunto de todos los factores que inciden en el cultivo, de tal manera que ya no sólo la protección integrada es un concepto asumido en todos los programas de protección vegetal sino que ya se abre camino en la práctica agrícola el concepto de producción integrada (EL TITI, 1995), en que deben ser tenidos en cuenta no solamente todos los métodos posibles de control del agente causal de daños, sino también todos los aspectos que intervienen en la consecución del producto final.Se define como sistema agrícola de cultivo al conjunto de clima, suelo, factores bióticos y tecnología aplicados a un cultivo (RAMOS y CEÑA, 1992), por lo que una misma especie vegetal está sometida a diferentes sistemas de cultivo según el clima en que se desarrolle, el tipo de suelo en que se cultive o la tecnología que se emplee; por este motivo en diferentes comarcas se pueden dar sistemas diferentes de conducción del cultivo, lo cual puede conducir a la adopción de distintos sistemas de control para resolver el problema de una misma plaga, enfermedad o mala hierba en un mismo cultivo.Es desde este punto de vista globalizador que se elabora el presente estudio sobre una de las principales malas hierbas de los cereales de invierno, adoptando los criterios que se derivan de los anteriores conceptos.