archives@tulane.edu / During his tenure, Viceroy Francisco de Toledo implemented the administrative reform of Spain’s South American territories (1569-1581). In the restructuring process, Toledo carried out a series of inspection tours that gathered historical “evidence” of the Inca’s tyranny. As a consequence, canonical texts about the history of Peru were written, depicting the myths and rituals of the Incas from a Toledan perspective, which remain influential today. Nevertheless, La Relación de las fábulas y ritos de los Incas (c. 1575), by the Spanish priest Cristóbal de Molina, departs from standard portrayals of the Incas. This thesis documents the ways in which Molina’s work interprets Inca sacred history as compatible with Christian religion. My dissertation, las fábulas y los ritos de los Incas: un estudio comparado sobre la religión andina en el texto de Cristóbal de Molina y otras crónicas peruanas. consists of four chapters. The first chapter is a survey of sixteenth-century Peruvian historiography and the place of Molina’s work in relation to other Inca histories of the time. The second chapter analyses Molina’s depiction of Incan oral histories in contrast with contemporary Spanish accounts. The third chapter examines Molina’s representation of Inca ceremonies and rituals, and their implications for the Christian indoctrination of indigenous peoples. The fourth chapter explores the prominence of female religious specialists, priestesses, and deities in Molina’s rendering of pre-Hispanic cult worship. / 1 / Liliana McGuffin-Naranjo

La presente tesis de investigación consiste en el estudio del territorio de Los Baños del Inca ubicado en la ciudad de Cajamarca, degradado por la desterritorialización provocado por una serie de construcciones que atenta contra la identidad del territorio. De modo que, el presente trabajo propone recuperar la identidad territorial a través de un proyecto arquitectónico de nuevos baños termales como posible respuesta a la necesidad del territorio y con el diseño poner en valor los patrones identitarios. Por consiguiente, la metodología de la tesis de investigación se estructura en tres partes: La primera desarrolla el diagnóstico de las causas en la pérdida de la identidad del territorio, para ello se expone el marco conceptual sobre visiones contemporáneas del patrimonio y el reconocimiento de los patrones identitarios; la segunda, se exploran los patrones identitarios así como, los resultados del diagnóstico y el reconocimiento de los valores; y la tercer, concluye en una propuesta de arquitectura de nuevos baños termales con la elaboración de planos de arquitectura, planos de especialidades estructuras, sanitarias, eléctricas, y 3D.

This thesis aims to study the Capacocha, which is an Inca ritual where children were offered to their gods in the sacred places called Huacas (places of origin) and offered artefacts together with the children links to the Inca's sacred symbol, the Chakana, which in turn it is the life philosophy of the Inca culture. This thesis uses this philosophy to understand the phenomenon and the elements that define Huacas and the Capacocha ritual. Furthermore, a hermeneutic approach with phenomenology and phenomenology of landscape theory is applied to understand the symbolism and meaning from the Inca's cultural perspective. For this thesis, three specific case studies are analysed: the children from Llullaillaco, Chuscha and Cerro El Plomo, all situated at high altitudes (5200 - 6739 m) in the Andes. These selected places by the Incas were Huacas. The analysis is built on a comprehensive study of the cultural value and the symbolic meaning of the Capacocha ritual in relation to the Huacas and the Incas' perspective (Chakana) since previous studies concerning the Capacocha ritual, and Huacas did not consider the Chakana philosophy in their interpretations. The aim is to narrow the gap in understanding the Inca worldview to contribute with academic knowledge and understanding of the phenomenon that defines Huacas and the Capacocha ritual from the Incas' perspective. The study shows that the Incas had a holistic perspective where everything is entangled through time and space, and this demonstrates that the children were not just offered to the Inca gods. Instead, the children lived among the gods because they became gods through the Capacocha ritual, a transformation process. / Denna uppsats syftar till att studera Inkaritualen Capacocha, där barn offrades tillsammans med andra offergåvor till sina gudar på de heliga platserna som kallas Huacas (ursprungsplatser) och barnen och offergåvorna hänger samman med Inkafolkets heliga symbol, Chakana, som är inkakulturens livsfilosofi. Denna studie använder denna filosofi för att förstå fenomenet och de element som definierar Huacas och Capacocha-ritualen. Vidare tillämpas ett hermeneutiskt förhållningssätt med fenomenologi och fenomenologi inom landskapsteorin för att förstå symboliken och innebörden ur inkafolkets kulturella perspektiv. I denna uppsats analyseras tre specifika fallstudier: barnen från Llullaillaco, Chuscha och Cerro El Plomo och alla är belägna på hög höjd (5200 - 6739 m) i Anderna. Dessa utvalda platser av inkafolket var Huacas. Analysen bygger på en omfattande studie av det kulturella värdet och den symboliska innebörden av Capacocha-ritualen i relation till Huacas och inka perspektivet (Chakana) sedan tidigare studier angående Capacocha-ritualen, och Huacas beaktade inte Chakana-filosofin i sina tolkningar. Syftet är att minska klyftan i förståelsen av inkavärldsbilden för att bidra med akademisk kunskap och förståelse för det fenomen som definierar Huacas och Capacocharitualen ur inkafolkets perspektiv. Studien visar att inkafolket hade ett holistiskt perspektiv där allt är sammanflätat i tid och rum, och detta visar att barnen inte bara offrades till inkagudarna. Istället levde barnen bland gudarna eftersom de själva blev gudar genom Capacocharitualen, som står för en förvandlingsprocess. / Esta tesis tiene como objetivo estudiar el ritual de Capacocha, el cual es un ritual inca donde se ofrecían niños junto con artefactos a sus dioses en los lugares sagrados llamados Huacas (lugares de origen), los cuales estaban vinculados al símbolo sagrado de los Incas, el Chakana, que en a su vez es la filosofía de vida de la cultura Inca. Esta tesis utiliza esta filosofía para comprender el fenómeno y los elementos que definen a las Huacas y el ritual de la Capacocha, aplicando un enfoque hermenéutico con la fenomenología y la fenomenología de la teoría del paisaje para comprender el simbolismo y el significado desde la perspectiva cultural de los incas. Para esta tesis se analizan tres casos de estudio específicos: los niños de Llullaillaco, Chuscha y Cerro El Plomo, todos ellos situados a gran altura (5200 - 6739 m). Estos lugares seleccionados por los Incas fueron las Huacas. El análisis se construye a partir de un estudio integral del valor cultural y el significado simbólico del ritual Capacocha en relación con las Huacas y la perspectiva de los Incas (Chakana). El estudio derivó debido a que estudios previos sobre el ritual Capacocha, y Huacas no consideraron la filosofía Chakana durante sus interpretaciones, lo cual dejó una brecha de entendimiento del ritual y los lugares, ya que el Chakana está conectado al ritual y los lugares, misma que es una filosofía de vida que rige mucho la perspectiva de los Incas. Al ignorar esta filosofía, muchas de las interpretaciones de los estudios previos son incompletas o sesgadas debido a la influencia de la perspectiva occidental. Por ello, el objetivo de mi tesis es acortar la brecha en la comprensión de la cultura Inca y para contribuir con el conocimiento académico y la comprensión del fenómeno que define a Huacas y el ritual Capacocha desde una perspectiva más cercana a su origen, los Incas y el Chakana.   Como resultado, el estudio demostró que los incas tenían una perspectiva holística donde todo se entrelaza a través del tiempo y el espacio, y demostrando que los niños no solo eran ofrecidos a los dioses incas. En cambio, los niños vivieron entre los dioses porque se convirtieron en dioses a través del ritual Capacocha, un proceso de transformación influenciado por la filosofía del Chakana. El resultado, también mostró que la filosofía del Chakana influenció todo el proceso, y que para los Incas, no hubo sacrificios; ellos dieron ofrendas a sus dioses. Y que en realidad, desde su perspectiva, los niños no murieron, sino que tomaron otra forma de vida para formar parte de un vínculo a través de los mundos de los Incas.

An initiative to standardize the nomenclature in Sweden started in 2016 along with the creation of the local database Medical Information Quality Archive (MIQA) and a national radiotherapy register on Information Network for CAncercare (INCA). A problem of identifying the clinical tumor volume (CTV) structures and prescribed dose arose when the consecutive number, which is added to the CTV-name, was made inconsistently in MIQA and INCA. Deep neural networks (DNN) were promising tools to solve the multi-label classification task of the CTV to enable automatic labeling in the database. Prostate cancer patients that often have more than one type of organ in the same CTV structure were chosen for proof of concept. The DNN used supervised training in a 2D fashion where the radiation therapy (RT) structures along with the CT image were fed, slice by slice, to AlexNet and VGGNet to label the CTV structures in the local database system MIQA and INCA. The study also includes three methods to classify a final label for the CTV structure since the model makes the predictions on each slice. The three methods were maximum method by taking the maximum prediction for each class, minimum method by taking the minimum prediction for each class and occurrence method. The occurrence method chooses the maximum prediction if the network has predicted the class over 0.5 at least two times and the minimum prediction if not. The DNN and volume classification methods performed well where the maximum and occurrence method performed the best and can be used to interpret RT volumes in MIQA and INCA for prostate cancer patients. This novel study gives promising results for the future development of deep neural networks classifying RT structures for more than one type of cancer patient. / Ett initiativ för att standardisera nomenklaturen i Sverige startade 2016 tillsammans med skapandet av den lokala databasen Medical Information Quality Archive (MIQA) och ett nationellt radioterapikvalitetsregister på plattformen Information Network for CAncercare (INCA). Ett problem med att identifiera kliniska tumörvolymstrukturer (CTV-strukturer) och ordinerad dos uppstod när de på varandra följande siffrorna, som adderas till CTV-namnet för att skilja de olika CTV:erna från varandra, gjordes inkonsekvent i MIQA och INCA. Djupa neurala nätverk (DNN) är lovande verktyg för att lösa klassificeringen av CTV för att möjliggöra automatisk annotering för multippla etiketter i databasen. Prostatacancerpatienter vars radioterapistrukturer (RT-strukturer) ofta innehåller fler än ett organ användes därför för att bevisa konceptet för fleretikettsklassificering. DNN:et använde övervakad inlärning av 2D-bilder där RT-strukturerna tillsammans med CT-bilderna matades in, snitt för snitt, till AlexNet och VGGNet för att namnge CTV-strukturerna i det lokala databassystemet MIQA och sedan i INCA. Studien inkluderar även tre metoder för en slutlig strukturetikett eftersom modellen gör sina förutsägelser på varje snitt. Metoderna var maximum där den högsta förutsägelsen noteras för varje klass, minimum där den lägsta förutsägelsen noteras för varje klass och förekomst där den högsta förutsägelsen noteras om klassen har fått minst två förutsägelser över 0.5 annars noteras den lägsta förutsägelsen. DNN:en och volymetikettmetoderna gav bra resultat där maximum- och förekomstmetoden gav bäst resultat och kan användas för att tolka RT-volymer i MIQA och INCA för prostatacancerpatienter. Denna nya studie ger lovande resultat för framtida utveckling av djupa neurala nätverk som klassificerar strukturer från mer än en typ av cancerpatient.

[EN] In recent years, have increased interest by studying plants species and fruit with nutritional and medicinal properties. The Andean and Amazonian region of Peru is where there are many sources of natural antioxidants. Several methods for the determination of antioxidant compounds including chromatographic or spectrophotometric and other techniques. Although these techniques have disadvantages. Also many analyzes focus in identifying of the compounds generated this capacity and not on the resulting ability. In recent times, it has been proposed the development of electronic sensors called language as a tool to determine the antioxidant activity of plants and fruits. In this thesis has set itself the objective of developing the electronic tongue voltammetric technique for the determination of the total antioxidant activity of plants extracts green tea, aliso, chincilcoma, pachasalvia and inca muña and camu camu and fruits tumbo, goldenberry and kiwifruit. For this purpose has been used a device developed at the University Politecnica Valencia based on pulse voltammetry using as electrodes of noble metal work (Ir, Rh, Pt and Au) and base metals (Ag, Co, Cu and Ni ), applying a pattern of generic pulses between -850 and 950 mV with a pulse width of 20 ms. The results have been able to generate mathematical models predictive of antioxidant activity expressed as Trolox equivalents, of all tested plants. However only have been able generate models for the prediction of fruits camu camu and tumbo is expressed as ascorbic acid equivalents. / [ES] En estos últimos años ha aumentado el interés por descubrir y difundir especies de plantas y variedades de frutas con propiedades nutricionales y medicinales, siendo la región andina y amazónica del Perú un área en la que existen muchas de estas, las cuales, entre otros, son fuentes de antioxidantes naturales. Existen diversos métodos para la determinación de compuestos antioxidantes, siendo los más comunes las técnicas cromatográficas o espectrofotométricas, entre otras. Sin embargo, estas técnicas emplean tratamientos costosos con procedimientos complejos, personal cualificado y normalmente no son adecuados para análisis in situ. Además muchas de ellas centran el análisis en la determinación de uno de los compuestos que generan dicha capacidad y no sobre la propia capacidad resultante. En los últimos tiempos se ha propuesto el desarrollo de sensores llamados lengua electrónica como una herramienta para determinar capacidad antioxidante de plantas y frutas. Así en la presente tesis doctoral se ha planteado el objetivo de desarrollar la técnica de lengua electrónica voltamétrica para la determinación de la capacidad antioxidante de los extractos de las plantas té, aliso, chincilcoma, pachasalvia e inca muña y las frutas camu camu, tumbo, aguaymanto y kiwi. Para ello se ha utilizado un equipo desarrollado en la propia Universidad Politécnica de Valencia basado en la voltametría de pulsos que utiliza como electrodos de trabajo metales nobles (Ir, Rh, Pt y Au) y metales no nobles (Ag, Co, Cu y Ni), aplicando un patrón de pulsos genérico comprendido entre -850 y 950 mV con una amplitud de pulso de 20 ms. Los resultados obtenidos han sido capaces de generar modelos matemáticos de predicción de la capacidad antioxidante, expresada como equivalentes de trolox, de todas las plantas evaluadas. En cambio solo se han podido generar modelos para la predicción de las frutas camu camu y tumbo expresándose esta como equivalentes de ácido ascórbico. / [CA] Durant a questos últims anys ha augmentat l'interès per descobrir i difondre espècies de plantes i varietats de fruites amb propietats nutricionals i medicinals, sent la regió andina i amazònica del Perú una àrea en la que hi ha moltes d'aquestes, les quals, entre d'altres, són fonts d'antioxidants naturals. Hi ha diversos mètodes per a la determinació de compostos antioxidants, sent els més comuns les tècniques cromatogràfiques o espectrofotomètriques, entre d'altres. No obstant això, aquestes tècniques fan servir tractaments costos amb procediments complexos, personal qualificat i normalment no són adequats per a anàlisi in situ. A més, moltes d'elles centren l'anàlisi en la determinació d'un dels compostos que generen aquesta capacitat i no sobre la pròpia capacitat resultant. En els últims temps s'ha proposat el desenvolupament de sensors anomenats llengua electrònica com una eina per determinar capacitat antioxidant de plantes i fruites. En aquest sentit, en la present tesi doctoral s'ha plantejat l'objectiu de desenvolupar la tècnica de llengua electrònica voltamétrica per a la determinació de la capacitat antioxidant total dels extractes de les plantes té, aliso, chincilcoma, pachasalvia i inca muña i les fruites camu camu, tumbo , aguaymanto i kiwi. Per a tal fi s'ha utilitzat un equip desenvolupat en la pròpia Universitat Politècnica de València basat en la voltametria de polsos que utilitza com elèctrodes de treball metalls nobles (Ir, Rh, Pt i Au) i metalls no nobles (Ag, Co, Cu i Ni ), aplicant un patró de polsos genèric comprès entre -850 i 950 mV amb una amplitud de pols de 20 ms. Els resultats obtinguts han estat capaços de generar models matemàtics de predicció de la capacitat antioxidant, expressada com a equivalents trolox, de totes les plantes avaluades. En canvi només han pogut generar models per a la predicció de les fruites camu camu i tumbo expressant aquesta com a equivalents àcid ascòrbic. / Baldeon Chamorro, E. (2015). Desarrollo de la técnica de lengua electrónica voltamétrica para la determinación de la capacidad antioxidante total de extractos de plantas y frutas peruanas [Tesis doctoral]. Editorial Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/54116

Comprendre les présupposés qui fondent les rapports au monde des individus selon leur appartenance civilisationnelle nécessite des outils et une méthode permettant de répondre à trois questions principales. D’abord, comment aborder le rapport que des individus et leurs collectivités entretiennent avec le monde et avec l’Autre selon leur propre système d’interprétations et d’explications de ces réalités? Ensuite, comment penser la diversité des collectivités humaines qui établissent de tels rapports? Finalement, comment aborder les dimensions collectives à travers les discours limités d’individus? Deux outils m’ont permis de prendre du recul face à ma subjectivité et d’accéder à un certain niveau de réalité et de validité quant aux faits rapportés et aux résultats atteints. Dans un premier temps, le réseau notionnel articulant les conceptions du monde (Ikenga-Metuh, 1987) comme phénomènes de civilisations (Mauss, 1929) accessibles par l’analyse des représentations sociales (Jodelet, 1997) permet de définir et d’étudier l’interface entre l’individuel et le collectif. Dans un deuxième temps, l’opérationnalisation de la recherche permet de cerner le XVIe siècle comme moment de rencontre propice à l’étude des civilisations andines et occidentales à travers les représentations du Soi espagnol et de l’Autre inca du chroniqueur Pedro Sarmiento de Gamboa. Finalement, la méthode d’analyse de discours (Sabourin, 2009) lève le voile sur une grammaire sociale polarisante entre le Soi et l’Autre, laquelle traverse les trois univers de sens (religieux, intellectuel et politique) observés dans le discours de Sarmiento. La mise à jour des positions théologiques, intellectuelles et politiques de l’auteur ouvre à son tour sur les récits et discours collectifs propres aux civilisations occidentales et andines de son époque, et permet un questionnement nouveau : cette polarisation est-elle unique à la localisation sociale de Sarmiento ou constitue-t-elle un phénomène civilisationnel proprement occidental ? / Understanding the assumptions underlying the relationships between individuals and the world according to their civilizational affiliation requires tools and a method to address three main questions. First, how to approach the relationship individuals and their collectivities maintain with the world and with the Other according to their own set of interpretations and meanings of these realities? Second, how to envision the diversity of human collectivities which establish such relations? Finally, how to approach the collective dimensions through limited individual discourse? Two tools enabled me to distance myself from my own subjectiveness and to attain a certain degree of reality and validity as to the stated facts and the achieved results. First, the notional network linking worldviews (Ikenga-Metuh, 1987) as a civilizational phenomenon (Mauss, 1929) accessible through the analysis of social representations (Jodelet, 1997), enables the identification of an interface which can be studied between the individual and the collective. Secondly, research operationalization makes it possible to identify the sixteenth century as a significant crossroad for the study of Western and Andean civilizations through Pedro Sarmiento de Gamboa’s representations of the Spanish Self and the Inca Other. Finally, discourse analysis (Sabourin, 2009) unveils a polarizing social grammar between the Self and the Other which involves the three realms of meaning (religious, intellectual and political) observed in Sarmiento’s discourse. The author’s theological, intellectual and political positions thus revealed lead, in turn, to the collective stories and discourses which prevailed in Western and Andean civilizations at the time, and invites a further question: Is this polarization unique to Sarmiento’s social location or does it constitute a truly Western civilizational phenomenon?

Qu’elle soit envisagée comme un mythe ou une histoire véridique, l’épopée des Incas excite la curiosité de l’Occident depuis le XVIe siècle. Le Tahuantinsuyu, qui s’étendait, du nord au sud, des montagnes colombiennes, aux côtes de l’actuel Chili, est aujourd’hui considéré comme le plus grand, le plus prestigieux et le plus abouti des systèmes sociaux qu’ait connus le Pérou. Ainsi, la société inca possède le caractère terrible de l’exotisme, et celui plus rassurant de la cohérence et de l’organisation « à l’occidentale ». Mais, conquérir n’est pas gouverner, en particulier sur un territoire aussi vaste. Alors, comment les Incas occupaient-t-ils leur territoire ? Avaient-ils un modèle d’occupation ou n’étaient-ils que de simples conquérants ? Cette étude propose d’analyser et d’interroger les modalités d’occupation de l’espace chez les Incas, dans le cadre particulier de la côte sud du Pérou. Elle adopte deux approches. La première vise à recenser, localiser et cartographier l’ensemble des sites archéologiques de l’Horizon tardif. Ce corpus constitue une base de données pour comparer les caractéristiques de chaque établissement, et recomposer la réalité physique du monde inca. La seconde prend pour principe que la compréhension du territoire du Tahuantinsuyu n’est accessible qu’en adoptant le point de vue des Incas. En réhabilitant leur parole, disponible dans les documents espagnols, il est possible de comprendre quels sont les grands concepts symboliques qui fondent l’organisation de l’espace, et à partir desquels a été construit tout un modèle socio-territorial. Cette plongée dans les profondeurs de l’histoire préhispanique permet de révéler, dans des cas concrets, une partie de ce que fut véritablement le territoire inca. / Whether considered as a myth or a truthful story, the epic of the Incas arouse curiosity in the occidental world since the sixteenth century. The Tawantinsuyu, which stretched from the Colombian mountains to the coast of Chile, is today considered as the largest, the most prestigious and the most successful social systems that Peru has never had. Thus, the Inca society has the terrible characteristic of exoticism, and the more reassuring appearance of coherence and "western" organization. But conquering is not governing, especially in such a vast territory. So how did the Incas occupy their territory? Did they have a model of occupation, or were they merely conquerors? This study proposes to analyze and interrogate the modes of occupation of space in the Incas, in the particular setting of the southern coast of Peru. It adopts two approaches. The first aims to identify, locate and map all the archaeological remains of the Late Horizon. This corpus constitutes a database to compare the characteristics of each site, to recompose the physical reality of the Inca world. The second takes for principle that the understanding of the Tawantinsuyu territory is only accessible by adopting the Inca point of view. By rehabilitating their word, available in Spanish documents, it is possible to understand what are the symbolic fundamentals concepts that underlying the organization of space, from which an entire socio-territorial model was constructed. This plunge into the depths of pre-Hispanic history reveals, in concrete cases, part of what really was the Inca territory.

Comprendre les présupposés qui fondent les rapports au monde des individus selon leur appartenance civilisationnelle nécessite des outils et une méthode permettant de répondre à trois questions principales. D’abord, comment aborder le rapport que des individus et leurs collectivités entretiennent avec le monde et avec l’Autre selon leur propre système d’interprétations et d’explications de ces réalités? Ensuite, comment penser la diversité des collectivités humaines qui établissent de tels rapports? Finalement, comment aborder les dimensions collectives à travers les discours limités d’individus? Deux outils m’ont permis de prendre du recul face à ma subjectivité et d’accéder à un certain niveau de réalité et de validité quant aux faits rapportés et aux résultats atteints. Dans un premier temps, le réseau notionnel articulant les conceptions du monde (Ikenga-Metuh, 1987) comme phénomènes de civilisations (Mauss, 1929) accessibles par l’analyse des représentations sociales (Jodelet, 1997) permet de définir et d’étudier l’interface entre l’individuel et le collectif. Dans un deuxième temps, l’opérationnalisation de la recherche permet de cerner le XVIe siècle comme moment de rencontre propice à l’étude des civilisations andines et occidentales à travers les représentations du Soi espagnol et de l’Autre inca du chroniqueur Pedro Sarmiento de Gamboa. Finalement, la méthode d’analyse de discours (Sabourin, 2009) lève le voile sur une grammaire sociale polarisante entre le Soi et l’Autre, laquelle traverse les trois univers de sens (religieux, intellectuel et politique) observés dans le discours de Sarmiento. La mise à jour des positions théologiques, intellectuelles et politiques de l’auteur ouvre à son tour sur les récits et discours collectifs propres aux civilisations occidentales et andines de son époque, et permet un questionnement nouveau : cette polarisation est-elle unique à la localisation sociale de Sarmiento ou constitue-t-elle un phénomène civilisationnel proprement occidental ? / Understanding the assumptions underlying the relationships between individuals and the world according to their civilizational affiliation requires tools and a method to address three main questions. First, how to approach the relationship individuals and their collectivities maintain with the world and with the Other according to their own set of interpretations and meanings of these realities? Second, how to envision the diversity of human collectivities which establish such relations? Finally, how to approach the collective dimensions through limited individual discourse? Two tools enabled me to distance myself from my own subjectiveness and to attain a certain degree of reality and validity as to the stated facts and the achieved results. First, the notional network linking worldviews (Ikenga-Metuh, 1987) as a civilizational phenomenon (Mauss, 1929) accessible through the analysis of social representations (Jodelet, 1997), enables the identification of an interface which can be studied between the individual and the collective. Secondly, research operationalization makes it possible to identify the sixteenth century as a significant crossroad for the study of Western and Andean civilizations through Pedro Sarmiento de Gamboa’s representations of the Spanish Self and the Inca Other. Finally, discourse analysis (Sabourin, 2009) unveils a polarizing social grammar between the Self and the Other which involves the three realms of meaning (religious, intellectual and political) observed in Sarmiento’s discourse. The author’s theological, intellectual and political positions thus revealed lead, in turn, to the collective stories and discourses which prevailed in Western and Andean civilizations at the time, and invites a further question: Is this polarization unique to Sarmiento’s social location or does it constitute a truly Western civilizational phenomenon?

Armatambo and the Inka Dominion in Lima ValleyArmatambo is one of the far major sites in the sorroundings of Lima wich suffered from severe destruction due to urban expansion. Therefore it is archaeologically poorly known, mostly through notes published by travellers from the nineteenth century and from early historical sources. The latter documents mention that Armatambo was an important urban center in the central coast during Inca times and reached the category of hunu. In fact, due to recent record made by the authors in the San Pedro Huaca, one of the monumental buildings at Armatambo, complemented early interpretations and showed intense Inca ocupation. Great changes ocurred in the Ichma architecture showing new architectural forms and use of space, as well as changes in funerary pattern and new ceramic forms. / Armatambo es uno de los pocos sitios de gran extensión del área de Lima que en las dos últimas décadas ha sufrido mayores modificaciones debido al crecimiento de la ciudad y del que arqueológicamente es poco lo que se sabe. El conocimiento sobre este centro urbano ha estado mayoritariamente restringido a las notas de viajeros del siglo XIX y a las fuentes históricas. Estas últimas mencionan que Armatambo constituyó un centro urbano muy importante en el esquema organizativo de la costa central durante la época inca y que llegó a alcanzar la categoría de hunu. De hecho, recientes investigaciones de los autores en la Huaca San Pedro —uno de los edificios de Armatambo— han podido complementar la información obtenida en temporadas anteriores y han evidenciado la intensa ocupación incaica en el sitio. Esta se manifiesta en los grandes cambios que se dan en la arquitectura ichma, en las nuevas formas de organización y uso del espacio, así como en la aparición de cambios en el patrón funerario y la incorporación de nuevas formas cerámicas.

No description available.