The placement of goods is considered an important aspect to minimize mileage, which reduces costs and the amount of environmentally hazardous emissions. In this case study with a quantitative approach, the aim was to optimize the placement of goods in an intermodal terminal to minimize the distances between its warehouses and the different delivery approaches for current and future operations. For the purpose to be fulfilled and an optimization model to be created, the flow of goods through the terminal needed to be identified and quantified. With the help of the data that emerged via the quantification, calculations of the capacities of the storage spaces could be carried out. The mileage was then calculated by using the business's current goods location to be able to compare with the results of the optimization model. The optimization was done in LINGO where an optimization model was created using linear programming with the assignment to minimize the mileage of the business. The theoretical result showed that using an optimal goods placement for the current situation reduced the mileage by approximately 21 % for the goods that was in the storage areas at the time of the data collection. For the future situation with an expanded terminal, cargo placement and priority orders could be demonstrated using planned volumes for the year 2025. The study states that by using a simple linear programming model, optimal goods placement can be determined in an intermodal terminal to minimize its mileage. / Godsplacering anses vara en betydelsefull aspekt för att minimera körsträckor, vilket minskar kostnaderna och även mängden miljöfarligt utsläpp. I denna fallstudie med kvantitativ ansats var syftet att optimera godsplaceringen i en intermodal terminal för att minimera dess körsträckor mellan lager och de olika utleveranssätten för den nuvarande samt framtida verksamhet. För att syftet ska uppfyllas och en optimeringsmodell kunna skapas behövdes därmed godsens flöde genom terminalen identifieras och kvantifieras. Med hjälp av den data som framkom via kvantifieringen kunde beräkningar av lagringsutrymmenas kapaciteter genomföras. Därefter beräknades körsträckan utav verksamhetens nuvarande godsplacering för att kunna jämföras med optimeringsmodellens resultat. Optimeringen genomfördes i verktyget LINGO där en optimeringsmodell skapades med hjälp av linjärprogrammering och dess mål var att minimera körsträckorna hos verksamheten. Det teoretiska resultatet påvisade att användning av en optimal godsplacering för nuläget minskade körsträckorna med cirka 21 % för den mängd gods som fanns i lagringsutrymmena vid datainsamlingen. För det framtida läget med en utbyggd terminal kunde godsplacering och prioriteringsordningar påvisas med hjälp av planerade volymer för år 2025. Studien konstaterar att med hjälp av en simpel linjärprogrammeringsmodell kan optimal godsplacering bestämmas i en intermodal terminal för att minimera dess körsträckor.

Due to globalisation, transport policies have been changing and adapting to increase the demands and the needs of the market. Sea ports have a major role in the economic system in which they coordinate the transport of large volumes of cargo in long distances with a high level of productivity. The growth of handling cargo has led to increase congestion in roads because roads are the most used method to transport goods between port and its hinterland. This is the reason why many West European ports are working with train terminals as an alternative form of transport. As part of an intermodal case of study, we have focused on train terminal operations at the port of Barcelona, because currently there is not enough capacity, but it is expected to increase within the next ten years. Moreover, because of the limited geographicalarea, it is important to take in consideration the method for managing the logistics within the container terminal in Barcelona. The objective of this study is to develop a model to analyse and evaluate different types of horizontal transport between the yard and the train terminal at the port of Barcelona in order to identify the most suitable transport system. We compare five different transport systems under three scenarios. The results indicate that some horizontal transport systems are more efficient than others.

The analysis carried out in this thesis is made from two different points of view, the qualitative and the quantitative, by using the case study of Malmö intermodal terminal. The first analysis is focused on how the intermodal terminals works and which elements of it interact and how, in order to achieve the purpose of the terminal, and how the Intelligent Video Gate is able to affect in any way to this functioning, mainly in a positive way that allows the better functioning of the terminal.From the quantitative point of view what is carried out is a timing and economic analysis of the Malmö Intermodal Terminal, which is based on the information obtained from the qualitative analysis and from the data provided by the terminal operators that allow to make different simulations to compare the effect of the Intelligent Video Gate implementation in this specific terminal, and that could be extended to similar intermodal terminals located in regions with similar labour conditions and that as the European Union have a huge standardized freight system.Finally, what is stated with the provided data, despite not allowing to make the most complex and representative simulation, is that the aim of the Intelligent Video Gate is reached successfully with a great improvement of the efficiency what allows to ensure with quite certainty that the system implementation is recommended in this kind of terminals.

In today´s society large quantities of goods are shipped both domestic in Sweden as well as across borders. The increasing flow of goods require higher demands on the capacity of the infrastructure and at the same time think and act for a sustainable environment. The overall aim of the study is to highlight development areas for cargo freight by railway. The more specific goals of the study is to identify what enablers that is needed when to establish an intermodal terminal that will handle break-bulk cargo directly from railway, and what barriers that might be. To achieve the aim and goal a qualitative study was conducted with interviews as primal data. Studying the market prerequisites and conducting a competitive intelligence and a benchmark conducted the result. In the result, the interviews and the examined documents has ben compiled, these data has been the basis for the analysis and conclusion. Large parts of the collected data indicated that break bulk cargo handling in intermodal terminals is currently something that is not offered and it is not considered to be economically viable. However, the study also revealed that break bulk cargo handling is a desired service from the business sector as it is regarded as an environmentally friendly mode of transportation, something that the business sector appreciate. To cope with this kind of cargo handling and transportation more research is needed, better cooperation between the private- and the public sector as well as infrastructure changes. / Idag fraktas stora mängder gods både inom Sverige och över landsgränserna. Det ökande godsflödet ställer högre krav på infrastrukturens kapacitet samtidigt som det blir allt viktigare med transporter som är hållbara ur miljösynpunkt. Studiens övergripande syfte är att belysa utvecklingsmöjligheter av godstransport på järnväg. Mer specifika mål för studien är att identifiera vilka förutsättningar som bör finnas vid etablering av kombiterminal med styckegodshantering direkt från räls samt vilka barriärer det finns mot det. För att uppnå undersökningens syfte och mål genomfördes en kvalitativ studie med intervjuer som primärdata. Genom att studera marknadsförutsättningar, genomföra en omvärldsbevakning och en benchmark utformades resultatet. I resultatet har intervjuerna tillsammans med den granskade dokumentationen sammanställts, dessa data har sedan legat som grund till analysen och slutsatsen. Stora delar av insamlade data pekade mot att styckegodshantering på kombiterminal i dagens läge inte är något som erbjuds samt att det inte anses vara ekonomiskt hållbart att hantera styckegods på kombiterminal. Dock visade undersökningen att styckegodshantering på kombiterminal är en önskad tjänst från näringslivet då det anses vara ett miljövänligt transportsätt för gods, något som näringslivet värdesätter. För att klara av denna typ av hantering och transport krävs mer forskning, bättre samarbete mellan den privata och offentliga sektorn samt infrastrukturella förändringar.

Esta dissertação tem por objeto os espaços livres na vida cotidiana, na cidade São Paulo, na passagem da cidade industrial para a cidade contemporânea. Verifica a forma como mudanças econômicas, físicas e socioculturais, percebidas a partir da década de 1960 em escala mundial, repercutiram nos espaços livres e nos modos de vida dos citadinos, levando à mudanças nas relações entre população e espaços livres. Investiga como se deram as mudanças nessas relações nas áreas da Barra Funda e da Vila Pompéia, na cidade de São Paulo. Áreas onde, na década de 1980, foram implantados os edifícios do Terminal Intermodal da Barra Funda e do SESC Fábrica Pompéia. Ambos respondendo à demandas da cidade contemporânea, que interferiram na dinâmica entre população e espaços livres. Estimula pensar sobre o papel dos espaços livres de uso público na organização da cidade contemporânea e na vida cotidiana. / This paper aims at the daily life in free spaces in the city of São Paulo, in the turn of the industrial city to the contemporary one. It verifies how the economic, physical and socio cultural changes were perceived from the 1960s on worldwide, in addition to the manner in which they echoed both in the open spaces and in the living ways of the city dwellers, and how they led to changes the in relationship between people and spaces. It investigates how the changes occurred meanwhile the referred passage in the areas of Barra Funda and Vila Pompeia in the city of São Paulo, by focusing on the spaces, in which, in the 1980s, both buildings, Barra Funda Intermodal Terminal and SESC Fábrica Pompéia, were implanted. These buildings responded to the demands of the contemporary city and interfered in the dynamics between people and spaces. This work leads to thinking about the role of open spaces for public use in the city\'s contemporary and everyday life.

Esta dissertação tem por objeto os espaços livres na vida cotidiana, na cidade São Paulo, na passagem da cidade industrial para a cidade contemporânea. Verifica a forma como mudanças econômicas, físicas e socioculturais, percebidas a partir da década de 1960 em escala mundial, repercutiram nos espaços livres e nos modos de vida dos citadinos, levando à mudanças nas relações entre população e espaços livres. Investiga como se deram as mudanças nessas relações nas áreas da Barra Funda e da Vila Pompéia, na cidade de São Paulo. Áreas onde, na década de 1980, foram implantados os edifícios do Terminal Intermodal da Barra Funda e do SESC Fábrica Pompéia. Ambos respondendo à demandas da cidade contemporânea, que interferiram na dinâmica entre população e espaços livres. Estimula pensar sobre o papel dos espaços livres de uso público na organização da cidade contemporânea e na vida cotidiana. / This paper aims at the daily life in free spaces in the city of São Paulo, in the turn of the industrial city to the contemporary one. It verifies how the economic, physical and socio cultural changes were perceived from the 1960s on worldwide, in addition to the manner in which they echoed both in the open spaces and in the living ways of the city dwellers, and how they led to changes the in relationship between people and spaces. It investigates how the changes occurred meanwhile the referred passage in the areas of Barra Funda and Vila Pompeia in the city of São Paulo, by focusing on the spaces, in which, in the 1980s, both buildings, Barra Funda Intermodal Terminal and SESC Fábrica Pompéia, were implanted. These buildings responded to the demands of the contemporary city and interfered in the dynamics between people and spaces. This work leads to thinking about the role of open spaces for public use in the city\'s contemporary and everyday life.

[EN] Since its birth in the fifties, the maritime container has revolutionised freight international transport providing support to a global production system, marked by the industry offshoring looking for competitive advantages and the configuration of increasingly complex and global supply chains. Within this context, the container has gained a great importance becoming a basic logistic element in supply chains where it plays the role of a transport, production and distribution unit. The success of container is evident if we analyse the evolution of container port traffic, which has been growing at a pace of over 10 % surpassing 600 million TEU of traffic since 2012. The container is, therefore, a key element in global supply chains and container logistics is a field of work and study of enormous interest due to its impact in the efficiency of these supply chains, due to the cost incurred for the operating account of shipping companies and operators (cost which is transferred to the final user and has an impact in the price of the goods being transported), and due to the social and environmental cost associated to the externalities of transport derived from the management of the container fleet. Container logistics has to do with the efficient management of the container fleet, minimising the transport, warehousing and maintenance costs, and maximising the use of the equipment. In container logistics it is possible to categorise, generally, two different categories or levels depending on the geographical scope and the transport modes involved: The international level and the local or regional level. This thesis addresses container logistics at a local or regional level, insofar as in relation to the management of stock, transport and internal movements, trying to react and identify solutions to some of the problems currently facing the port-logistics sector. The research result allows, firstly, knowing in an integral and structured manner the complexity of maritime container logistics. Secondly, specific real problems are identified and addressed for its modelling and analysis that allows for contributing to the improvement of the current logistics system. The following specific problems are addressed: -Modal choice problems for the configuration of internal logistics corridors or chains for maritime container transport. -Problems locating networks of nodal infrastructures facilitating the logistics needs of maritime containers. -Problems related to the movements and management of empty maritime containers. The interest and the academic contribution of this thesis lies as much in the definition and modelling of the specific problems with a significant theoretical discussion, as the empirical application to a real environment and real situations. This has been possible due to the direct contact of the author with the port-logistics sector and the participation in many consultancy and research projects in the cluster of the port of Valencia and also at European and international level. The thesis is outlined as a collection of six scientific articles. The articles have been presented in the thesis in such a way as to follow a logical sequence and not in relation with the chronological order of their publication. / [ES] Desde su aparición en los años 50, el contenedor marítimo ha revoluciona-do el transporte internacional de mercancías dando soporte a un sistema global de producción, marcado por la multilocalización de las industrias en busca de ventajas competitivas y la configuración de cadenas de suministro cada vez más complejas y globales. En este contexto, el contenedor ha adquirido un gran protagonismo convirtiéndose en un elemento logístico básico en las cadenas de suministro en las que actúa como unidad de transporte, producción y distribución. El éxito del contenedor queda puesto de manifiesto al analizar la evolución del tráfico portuario de contenedores, que ha estado creciendo a ritmos superiores al 10 %, superando los 600 millones TEU desde 2012. El contenedor es, por tanto, un elemento clave de las cadenas de suministro globales y la logística del contenedor es un área de estudio y trabajo de enorme interés por el impacto que tiene en la eficiencia de dichas cadenas, por el coste que supone a navieras y operadores en sus cuentas de explotación (coste que se traslada al usuario final y repercute en el precio de las mercancías transportadas) y por el coste social y ambiental asociado a las externalidades del transporte derivadas de esta gestión de la flota de contenedores. La logística del contenedor tiene que ver con la gestión eficiente del parque de contenedores, minimizando los costes de transporte, almacenamiento y mantenimiento, y maximizando la utilización del equipo. En la logística del contenedor se pueden identificar, por lo general, dos categorías o niveles diferenciados en función del ámbito geográfico y de los modos de transporte implicados: El nivel internacional y el nivel local o regional. Este trabajo aborda la logística del contenedor a nivel regional o local, es decir, en lo relativo a la gestión del stock, transporte y movimientos interiores, tratando de dar respuesta y plantear soluciones a algunos de los problemas con los que se encuentra el sector logístico-portuario en la actualidad. El resultado de la investigación permite, en primer lugar, conocer de una forma integral y estructurada la complejidad de la logística del contenedor marítimo. En segundo lugar, se identifican y abordan problemas específicos reales para su modelización y análisis, que permiten contribuir a la mejora del sistema logístico actual. En concreto se abordan los siguientes problemas: -Problemas de elección modal en la configuración de las cadenas o corredores logísticos interiores en el transporte de contenedores marítimos. -Problemas de localización o vertebración de una red de infraestructuras nodales para atender las necesidades logísticas de los contenedores marítimos. -Problemas asociados a los movimientos en vacío y gestión de contenedores marítimos. El interés y contribución académica de este trabajo reside tanto en la definición y modelización de los problemas específicos con una profunda discusión teórica, como en la aplicación empírica a situaciones y entornos reales, cosa que ha sido posible gracias al contacto directo del autor con el sector logístico-portuario y su participación en numerosos proyectos de consulto-ría e investigación tanto en el clúster del Puerto de Valencia como a nivel europeo e internacional. El trabajo se plantea como una colección de seis artículos científicos. El orden en que están situados los artículos en la tesis permite mantener una secuencia lógica construida a posteriori y no según el orden cronológico en el que fueron publicados. / [CAT] Des del seu naixement als anys 50, el contenidor marítim ha revolucionat el transport internacional de mercaderies donant suport a un sistema global de producció, marcat per la multilocalització de les indústries en busca d'avantatges competitives i la configuració de cadenes de subministrament cada vegada més complexes i globals. En aquest context, el contenidor ha adquirit un gran protagonisme convertintse en un element logístic bàsic en les cadenes de subministrament en les quals actua com a unitat de transport, producció i distribució. L'èxit del contenidor s'evidencia en analitzar l'evolució del tràfic portuari de contenidors, que ha estat creixent a ritmes superiors al 10 % superant els 600 milions TEU des de 2012. El contenidor és, per tant, un element clau de les cadenes subministrament globals i la logística del contenidor és un àrea d'estudi i treball d'enorme interès per l'impacte que té en l'eficiència d'aquestes cadenes, pel cost que suposa a navilieres i operadors en els seus comptes d'explotació (cost que es trasllada a l'usuari final i repercuteix en el preu de les mercaderies transportades) i pel cost social i ambiental associat a les externalitats del transport derivades d'aquesta gestió de la flota de contenidors. La logística del contenidor té a veure amb la gestió eficient del parc de contenidors, minimitzant els costos de transport, emmagatzematge i manteniment, i maximitzant la utilització de l'equip. En la logística del contenidor es poden identificar, en general, dues categories o nivells diferenciats en funció de l'àmbit geogràfic i de les modalitats de transport implicats: el nivell internacional i el nivell local o regional. Aquest treball aborda la logística del contenidor a nivell regional o local, és a dir, quant a la gestió de l'estoc, transport i moviments interiors, tractant de donar resposta i plantejar solucions a alguns dels problemes amb els quals es troba el sector logístic-portuari en l'actualitat. El resultat de la recerca permet, en primer lloc, conèixer d'una forma integral i estructurada la complexitat de la logística del contenidor marítim. En segon lloc, s'identifiquen i aborden problemes específics reals per a la seua modelització i anàlisi, que permeten contribuir a la millora del sistema logístic actual. En concret s'aborden els següents problemes: -Problemes d'elecció modal en la configuració de les cadenes o corredors logístics interiors en el transport de contenidors marítims. -Problemes de localització o vertebració d'una xarxa d'infraestructures nodals per a atendre les necessitats logístiques dels contenidors marítims. -Problemes associats als moviments en buit i gestió de contenidors marítims. L'interès i contribució acadèmica d'aquest treball resideix tant en la definició i modelització dels problemes específics amb una profunda discussió teòrica, com en l'aplicació empírica a situacions i entorns reals, cosa que ha sigut possible gràcies al contacte directe de l'autor amb el sector logístic-portuari i la seua participació en nombrosos projectes de consultoria i recerca tant en el clúster del Port de València com a nivell europeu i internacional. El treball es planteja com una col·lecció de sis articles científics. L'ordre en què estan situats els articles en la tesi permet mantenir una seqüència lògica construïda a posteriori i no segons l'ordre cronològic en el qual van ser publicats. / Furió Pruñonosa, S. (2016). Modelos y métodos avanzados para la logística del contenedor. Aplicación al Puerto de Valencia [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/63248 / TESIS