Thesis (Doctoral)--Friedrich-Wilhelms-Universität zu Berlin, 1934.

No description available.

The development of a reliable, and cost-effective in-situ method for characterizing the liquefaction potential of gravelly soils is a considerable challenge for engineers and researchers. The ability to accurately characterize the liquefaction potential of gravelly soils is an important consideration at port facilities and dams for example. The Dynamic Penetration Test (DPT) provides a reliable and cost-effective method for evaluating the liquefaction resistance of gravelly soils. Probabilistic liquefaction triggering curves based on DPT field data have been developed from data collected at 47 sites in China. However, using the DPT-based liquefaction curves for locations outside of the Chengdu plain in China where the data for the triggering curves were gathered may yield unreliable results. To improve the reliability of the DPT-based liquefaction triggering curves additional DPT field data form outside of the Chengdu plain is required. In total seven new non-liquefaction DPT case histories are presented in this report. Two of the case histories are based on DPT field data from Valdez, Alaska. The remaining five case histories were developed from DPT field data from L'Aquila, Italy. When plotted on the liquefaction triggering curves based only on the DPT data obtained in the Chengdu plain three of the seven data points plot in a position that indicates a considerable possibility of liquefaction despite these case histories being from locations where liquefaction did not occur. Roy (2021) developed new DPT-based liquefaction triggering curves with these seven new non-liquefaction case histories, DPT filed data from other sites around the world, and the DPT field data from the Chengdu plain. The three data points from the new case histories presented in this report that had a considerable probability of liquefaction when plotted on the curve developed only with the data from the Chengdu plain had a significantly lower probability of liquefaction when plotted on the new DPT-based liquefaction triggering curves. One of the data points from Valdez, Alaska decreased from a probability of liquefaction of around 50% to a probability of liquefaction of less than 30% when plotted on the new DPT-based liquefaction triggering curves. The reliability of DPT-based liquefaction triggering curves will continue to increase as the amount of available DPT data increases.

Cette thèse vise à explorer la situation dans laquelle des chercheurs en sciences humaines et sociales témoignent en tant qu’experts dans des procédures judiciaires. À partir de l’analyse de cinq procès ayant eu lieu dans des contextes nationaux différents et impliquant des disciplines hétérogènes, elle montre que pour comprendre l’activité de ces experts il est essentiel d’étudier méticuleusement leurs positionnements épistémologiques, c’est-à-dire la manière dont ils emploient des références, concepts et arguments qui relèvent d’une série de débats fondamentaux et de longue durée au sein des sciences sociales. Cette thèse montre que les positionnements épistémologiques des chercheurs en sciences sociales dans des controverses ayant des enjeux pratiques considérables dépendent d’abord des intérêts sociaux auxquels ils prêtent allégeance. Mais les modalités de déploiement des représentations épistémologiques varient aussi selon le type d’implication de l’expert dans le procès, les normes qui encadrent l’expertise judiciaire, les positionnements précédents dans la controverse et les disciplines impliquées. S’inscrivant dans un projet de recherche de sociologie de l’épistémologie, dont il trace les lignes directrices, ce travail souhaite contribuer, ce faisant, à comprendre les raisons qui nous poussent à adopter certains postulats dans la compréhension du monde social et les conséquences pratiques qui en découlent. / This thesis aims to explore the situation in which social scientists testify as expert witnesses in courts of law. Drawing on a study of five trials that took place in different countries and involved various disciplines, it shows that a proper understanding of social scientists’ role in this context requires a careful examination of their epistemological positionings, i.e. how they relied on references, concepts, and arguments which are part of a set of recurring debates on fundamental issues in the social sciences. This thesis shows that how social scientists take a side on these debates in court chiefly depend on the social interest to which they swear allegiance. However, their deployment of epistemological representations also hinges on the type of implication of the expert, the legal norms that regulate their testimony, previous positionings and the discipline of the expert. Taking part to a research project on the sociology of epistemology, this thesis aims to contribute to a better understanding of the reasons that lead us to adopt certain assumptions in the comprehension of social life and the practical consequences they may have.

[EN] The international debate on the environmental crisis, known since the 70's, pushes to review priorities in light of today's time to safeguard the future. In this regard, the problem of waste disposal takes on a great importance, especially from the construction sector. At the same time, it is necessary to revamp the Italian architectural heritage. The research identifies the implementation of regeneration building through the transformation of waste into resources for the area. The study of regulatory laws and best practices in the field of construction make it possible to identify effective ways of reusing components. In addition, the methods, tools, and techniques of demolition are analysed to ensure the uniformity of the merceologic fraction and the integrity of the elements. In the goal to promote the exploitation of the residual performances of materials that derive from selective demolitions, such as wood and steel, methodological and operational processes aimed at maximizing their reuse are further explained. The developed theories have been tested in the territory of L'Aquila, Italy. The city was severely damaged by the earthquake on the 6th of April, 2009. The reconstruction is an opportunity for the regeneration and development of the whole territory; however, it has many logistical, environmental, and economical problems. The restoration of the roads and the preservation of buildings necessitated the construction of safety systems. When reconstruction operations of a building begin, safety systems should be gradually dismantled. At present, end-life scenarios are not programmed, and the materials that constitute the safety systems are temporarily stored or transported to the landfill. The enormous quantity of waste results in economic and environmental damage, along with logistical disruptions. The research defines methodological-operative lines to reuse and recycle the materials that make up the safety systems, identify ways to pursue the optimization and sustainability of the rebuilding process. It has defined a process for the specific reuse in the seismic crater. Two lines of research developed from the data, and they are detailed below. Endogenous reuse: the materials that are derived from the dismantling of safety systems are immediately reused in sites for the construction of temporary buildings, i.e., construction site offices, changing rooms, refectories, toilets, etc. Temporary endogenous reuse is included in the reconstruction project with the matching function of structural or technological adjustment. Endogenous permanent reuse occurs through the improvement for the installations or redefinition of the internal space. Exogenous reuse: the materials that are derived from the dismantling of safety systems, are reused in neighbouring reconstruction sites within a radius of 100 km. The materials can also be used for the construction of temporary structures designed to accommodate the functions related to the community, such as school, offices, residences, etc. Finally, through the use of the prices present in the Region Abruzzo 2014 Price List, and by using the data previously obtained, a spread sheet for the assessment of the economic and environmental gain resulting from the reuse by businesses and public administrations was created. The research was used to define and develop sustainable methods for regeneration building, which also apply to the reconstruction of L'Aquila, to promote local resources and to resolve logistical, economical, and environmental issues related to this process. / [ES] El debate internacional sobre la crisis ambiental, desarrollada desde los años setenta, anima a revisar las prioridades de la época actual para salvaguardar el futuro. En este sentido tiene una gran importancia el problema de la eliminación de residuos, especialmente cuando provienen del sector de la construcción. Paralelamente existe la necesidad de renovar el patrimonio arquitectónico italiano. La investigación identifica las modalidades de ejecución en cuanto a la regeneración de las construcciones a través de la transformación de los residuos en recursos medioambientales o sostenibles. El estudio de las normas y de las buenas prácticas en el campo de la construcción, ha hecho posible determinar modalidades de actuación para la reutilización de componentes. Además, se han analizado los métodos, herramientas y técnicas para la demolición garantizando la uniformidad de los materiales y la integridad de los elementos. Con el objetivo de promover la explotación de las prestaciones residuales de los materiales resultantes de la demolición selectiva, en el caso de la madera y el acero fueron elaborados procesos metodológicos-operativos para la optimización de su reutilización. Las teorías desarrolladas han sido experimentadas en el territorio de L'Aquila (Italia), severamente dañado por el terremoto ocurrido el día 6 de abril de 2009. La reconstrucción es, de hecho, una oportunidad para la regeneración y el desarrollo de todo el territorio, pero en la actualidad tiene muchos problemas de orden logístico, ambiental y económico. La recuperación de la viabilidad y la preservación de los edificios han necesitado operaciones de consolidación de los edificios. Cuando comiencen las operaciones de reconstrucción del edificio, estos sistemas deben ser desmantelados. En la actualidad no han sido programados escenarios contemplen la viabilidad del final del ciclo de vida y los materiales que componen los sistemas de seguridad, por lo tanto, van a confluir en el almacenamiento o el vertedero temporal. Resulta un daño muy importante tanto a nivel económico, como ambiental y logístico. El proyecto de investigación define líneas metodológico-operativas para la reutilización/recuperación de los materiales que componen los sistemas de seguridad de los edificios e identifica maneras de conseguir la optimización y la sostenibilidad del proceso de reconstrucción. Se ha definido un proceso de reutilización específico para el territorio de L'Aquila, desarrollando dos líneas de investigación: reutilización endógena: los materiales provenientes del desmantelamiento de los sistemas de seguridad que son inmediatamente reutilizados dentro de la obra para la edificación de construcciones temporales o servicios, como oficinas, vestuarios, aseos, etc. (reutilización endógena temporal) o se insertan en el proyecto de reconstrucción con función de ajuste/mejoría de las estructuras, de las instalaciones o de los aspectos o la redefinición del espacio interno (reutilización endógena permanente); reutilización exógena: los materiales que derivan del desmantelamiento de los sistemas de seguridad se reutilizan en las obras de reconstrucción vecinas (en un radio de 100 km), o para la construcción de estructuras temporales que albergan las funciones relacionadas con la comunidad (escuelas, oficinas, residencias , etc.). Por último, a través de la utilización de la lista de precios de la Regione Abruzzo 2014 y el uso de los datos obtenidos previamente, ha sido elaborada una hoja de cálculo para evaluar el beneficio ambiental y económico resultante de la reutilización para las empresas y para las administraciones públicas. La investigación ha permitido desarrollar métodos de regeneración de la construcción sostenible, que pueden ser aplicados también a la reconstrucción en curso en la zona de L'Aquila, para promover los recursos locales y al mismo tiempo para resolver los problemas logístic / [CA] El debat internacional sobre la crisi ambiental, desenvolupada des dels anys setanta, anima a revisar les prioritats de l'època actual per salvaguardar el futur. En aquest sentit té una gran importància el problema de l'eliminació de residus, especialment quan provenen del sector de la construcció. Parallelament existeix la necessitat de renovar el patrimoni arquitectònic italià. La investigació identifica les modalitats d'execució quant a la regeneració de les construccions a través de la transformació dels residus en recursos mediambientals o sostenibles. L'estudi de les normes i de les bones pràctiques en el camp de la construcció, ha fet possible determinar modalitats d'actuació per a la reutilització de components. A més, s'han analitzat els mètodes, eines i tècniques per a la demolició garantint la uniformitat dels materials i la integritat dels elements. Amb l'objectiu de promoure l'explotació de les prestacions residuals dels materials resultants de la demolició selectiva, en el cas de la fusta i l'acer van ser elaborats processos metodològics-operatius per a l'optimització de la seva reutilització. Les teories desenvolupades han estat experimentades al territori de L'Aquila (Itàlia), severament danyat pel terratrèmol ocorregut el dia 6 d'abril de 2009. La reconstrucció és, de fet, una oportunitat per a la regeneració i el desenvolupament de tot el territori, però en l'actualitat té molts problemes d'ordre logístic, ambiental i econòmic.. La recuperació de la viabilitat i la preservació dels edificis han necessitat operacions de consolidació dels edificis. Quan comencin les operacions de reconstrucció de l'edifici, aquests sistemes han de ser desmantellats. En l'actualitat no han estat programats escenaris que contemplen la viavilitat de la fi del cicle de vida i els materials que composen els sistemes de seguretat, per tant, van a confluir en l'emmagatzematge o l'abocador temporal. Resulta un dany molt important tant a nivell econòmic, com ambiental i logístic. El projecte de recerca defineix línies metodològic-operatives per a la reutilització/recuperació dels materials que composen els sistemes de seguretat dels edificis i identifica maneres d'aconseguir l'optimització i la sostenibilitat del procés de reconstrucció. S'ha definit un procés de reutilització específic per al territori de L'Aquila, desenvolupant dues línies de recerca: reutilització endogena: els materials provinents del desmantellament dels sistemes de seguretat que són immediatament reutilitzats dins de l'obra per a l'edificació de construccions temporals o serveis, com a oficines, vestuaris, banys, etc. (reutilització endogena temporal) o s'insereixen en el projecte de reconstrucció amb funció d'ajust/millora de les estructures, de les instal·lacions o dels aspectes o la redefinició de l'espai intern (reutilització endogena permanent); reutilització exògena: els materials que deriven del desmantellament dels sistemes de seguretat es reutilitzen en les obres de reconstrucció veïnes (en un radi de 100 km), o per a la construcció d'estructures temporals que alberguen les funcions relacionades amb la comunitat (escoles, oficines, residències, etc.). Finalment, a través de la utilització de la llista de preus de la Regione Abruzzo 2014 i l'ús de les dades obtingudes prèviament, ha estat elaborat un full de càlcul per avaluar el benefici ambiental i econòmic resultant de la reutilització per a les empreses i per a les administracions públiques. La investigació ha permès desenvolupar mètodes de regeneració de la construcció sostenible, que poden ser aplicats també a la reconstrucció en curs a la zona de L'Aquila, per promoure els recursos locals i al mateix temps per resoldre els problemes logístics, econòmics i ambientals relacionats amb aquest procés. / De Gregorio, S. (2016). FROM POST-EARTHQUAKE WASTE TO RESOURCE [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/64872

Depending on their nature and severity, disasters can create large volumes of debris and waste. Waste volumes from a single event can be the equivalent of many times the annual waste generation rate of the affected community. These volumes can overwhelm existing solid waste management facilities and personnel. Mismanagement of disaster waste can affect both the response and long term recovery of a disaster affected area. Previous research into disaster waste management has been either context specific or event specific, making it difficult to transfer lessons from one disaster event to another. The aim of this research is to develop a systems understanding of disaster waste management and in turn develop context- and disaster-transferrable decision-making guidance for emergency and waste managers. To research this complex and multi-disciplinary problem, a multi-hazard, multi-context, multi-case study approach was adopted. The research focussed on five major disaster events: 2011 Christchurch earthquake, 2009 Victorian Bushfires, 2009 Samoan tsunami, 2009 L’Aquila earthquake and 2005 Hurricane Katrina. The first stage of the analysis involved the development of a set of ‘disaster & disaster waste’ impact indicators. The indicators demonstrate a method by which disaster managers, planners and researchers can simplify the very large spectra of possible disaster impacts, into some key decision-drivers which will likely influence post-disaster management requirements. The second stage of the research was to develop a set of criteria to represent the desirable environmental, economic, social and recovery effects of a successful disaster waste management system. These criteria were used to assess the effectiveness of the disaster waste management approaches for the case studies. The third stage of the research was the cross-case analysis. Six main elements of disaster waste management systems were identified and analysed. These were: strategic management, funding mechanisms, operational management, environmental and human health risk management, and legislation and regulation. Within each of these system elements, key decision-making guidance (linked to the ‘disaster & disaster waste’ indicators) and management principles were developed. The ‘disaster & disaster waste’ impact indicators, the effects assessment criteria and management principles have all been developed so that they can be practically applied to disaster waste management planning and response in the future.