La sintasa d’àcids grassos (FASN), enzim que realitza la síntesi de novo dels àcids grassos, es sobreexpressa en alguns càncers, sobretot en càncer de mama, i s’associa a un mal pronòstic. La seva regulació està relacionada amb la via de senyalització d’HER2, receptor cel.lular de membrana que pertany a la família dels receptors de creixement epidèrmic (HER), tot i que encara es desconeixen els mecanismes moleculars d’aquesta relació. El coneixement de la implicació del paper del metabolisme dels àcids grassos en la iniciació i la progressió del càncer de mama i el desenvolupament d’inhibidors farmacològics de l’activitat de FASN té un gran interès científico-mèdic. L’ús clínic d’inhibidors de FASN, com la cerulenina o el C75, presenten una baixa estabilitat i efectes col.laterals com l’anorèxia i la pèrdua de pes, ja que activen la Carnitina Palmitoil Transferasa 1 (CPT1), enzim regulador de la β-oxidació dels àcids grassos. Anteriorment el nostre grup va demostrar que el (-)-3-galat d’epigalocatequina (EGCG), un polifenol present en el té verd, inhibeix FASN, té efectes antitumorals i és més selectiu que la cerulenina i el C75 perquè no afecta la CPT1, i en conseqüència no produeix pèrdua de pes in vivo. L’ús terapèutic de l’EGCG com agent antitumoral es veu limitat per l’elevat valor de la IC50 (~ 150 >M) i també per la inestabilitat en condicions fisiològiques. En base a aquests resultats, en aquest treball es presenta el disseny d’una família de compostos polifenòlics relacionats estructuralment amb l’EGCG per millorar-ne la seva activitat antitumoral, la biodistribució i l’estabilitat. In vitro s’ha realitzat l’avaluació de l’activitat biològica i molecular d’aquests compostos per tal de valorar-ne l’especificitat, la capacitat inhibidora específica de FASN i l’activitat citotòxica en diferents models de càncer de mama. S’ha determinat que el compost G28UCM presenta una inhibició de l’activitat de FASN d’un 90% i una elevada citotoxicitat en cèl.lules de càncer de mama (IC50= 30 >M). Per altra banda, s’han analitzat les interaccions cel.lulars i moleculars del composta G28UCM en combinació amb les teràpies anti-HER existents (trastuzumab, lapatinib, erlotinib i cetuximab) en un model cel.lular de càncer de mama FASN/HER2 positiu. El G28UCM mostra un clar sinergisme farmacològic amb els fàrmacs anti-HER, trastuzumab, lapatinib i erlotinib, a diferència de l’EGCG que tant sols mostra additivisme amb el trastuzumab. A més al laboratori s’han desenvolupat models cel.lulars de càncer de mama resistents als fàrmacs anti-HER2, trastuzumab i lapatinib, i s’ha avaluat si el G28UCM té activitat antitumoral en aquests models cel.lulars. Els resultats obtinguts ens mostren que el G28UCM segueix mostrant activitat citotòxica amb les cèl.lules resistents als fàrmacs anti-HER2. In vivo, primer es va desenvolupar el millor model murí de carcinoma de mama FASN i HER2+ utilitzant els compostos inhibidors de FASN de referència EGCG i C75. Un cop establert el model animal es va caracteritzar l’activitat antitumoral i el perfil de toxicitat del compost seleccionat G28UCM. Es va obtenir una inhibició del creixement tumoral en un terç dels ratolins tractats amb el G28UCM, els quals no varen mostrar cap tipus de toxicitat (renal, hepàtica, cardíaca) ni pèrdua de pes. Aquests resultats proporcionen el fonament pel desenvolupament preclínic del G28UCM, ja sigui sol o en combinació amb les teràpies anti-HER existents en els tumors de mama que sobreexpressen HER2 i els que han progressat al tractament. / Fatty Acid Synthase (FASN), an enzyme responsible for the de novo synthesis of fatty acids is overly manifested in certain types of cancer, especially in breast cancer, and it is associated with a poor diagnosis. Its regulation is associated with the signalling of HER2, a cellular receptor belonging to the human epidermal growth receptors family. However, the molecular mechanisms associated with this relationship are not well understood. FASN inhibitors, such as cerulenin or C75, offers low levels of stability and present side effects, like anorexia and weight loss, since they activate Carnitina Palmitoil Transferasa 1 (CPT1), a regulator enzyme of fatty acids’ β-oxidation. Previously our research group has proven that epigallocatechin 3-gallate (EGCG), a polyphenol present in green tea, inhibits FASN, has anti-tumoral effects and since it does not affect CPT1, is more selective than both cerulenin and C75. The therapeutic use of EGCG as an anti-tumoral agent is limited by its high IC50 value, as well as by its instability in physiological conditions. Following these results, a family of polyphenol compounds structurally related to EGCG has been designed with the goal of enhancing its anti-tumoral activity, its biodistribution and its stability. In vitro, we evaluated the biological and molecular activity of these compounds to assessing their specificity, their FASN-specific inhibiting capacity and their cytotoxic activity in different models of breast cancer. G28UCM shows a 90% inhibition of FASN activity and a high cytotoxicity levels in breast cancer cells (IC50= 30 9M). Also, G28UCM were analyzed in combination with already existing anti-HER therapies (trastuzumab, lapatinib, erlotinib, and cetuximab) in a cellular model of FASN/HER2- positive breast cancer. G28UCM shows synergysm with trastuzumab, lapatinib, and erlotinib, as opposed to EGCG, which only shows additivism with trastuzumab. Further, we also developed cellular models of breast cancer, which were resistant to trastuzumab, and lapatinib, and assessed whether G28UCM presents anti-tumoral activity in said cellular models. G28UCM presents cytotoxic activity with anti-HER2 drug resistant cells. In vivo, the tumoral activity and the toxicity profile of G28UCM were characterized in the murine model of FASN and HER2+ breast carcinoma. The results showed an inhibition of tumor growth in mice treated with a third G28UCM and any toxicity or weight loss. In summary, our findings provide the basis for the pre-clinical development of G28UCM.

Objetivos 1. Analizar las pruebas complementarias realizadas, y su evolución a lo largo del tiempo. 2. Analizar los resultados en el tratamiento quirúrgico y de las terapias adyuvantes en el sarcoma sinovial, así como su evolución a lo largo del tiempo. 3. Esclarecer factores pronósticos dependientes del propio paciente, así como de la terapéutica aplicada. 4. En base a los resultados establecer un algoritmo de tratamiento y seguimiento en los pacientes diagnosticados de sarcoma sinovial. Metodología Se realizó un estudio retrospectivo que incluía a los pacientes que con el diagnóstico de Sarcoma Sinovial fueron tratados y seguidos desde enero del año 1983 hasta diciembre del año 2012 en el Hospital Clínico Universitario Virgen de la Arrixaca (HCUVA). Se establecieron los siguientes criterios de inclusión: • Diagnóstico de sarcoma sinovial por el Servicio de Anatomía Patológica y tratados en el HCUVA. • Historia clínica completa y disponible para su uso y análisis. • Seguimiento mínimo de 12 meses. Todas las Historias Clínicas de los pacientes fueron revisadas recogiendo sobre ellos un total de 104 “ítems”, que recogían datos en cuanto a la epidemiología, la exploración física, las pruebas complementarias para el diagnóstico local y de extensión, los tiempos diagnósticos y terapéuticos, el diagnóstico anatomopatológico, las distintas técnicas quirúrgicas realizadas, las terapias adyuvantes usadas, las complicaciones, el estadiaje, su evolución clínica, las recidivas y o metástasis, la valoración funcional, así como datos sobre supervivencia y seguimiento. Se realizó un estudio descriptivo, un análisis de factores de riesgo, así como de la supervivencia. El análisis se llevó a cabo con el programa SPSS v.18.0. Conclusiones En base a los resultados obtenidos establecemos: • Los cursos de formación continuada en patología tumoral, dirigidos a los médicos de Atención Primaria son de gran importancia para optimizar los tiempos diagnóstico-terapéuticos. • Se debe sospechar el diagnóstico de sarcoma sinovial ante tumoraciones de partes blandas localizadas periarticularmente que presenten calcificaciones, independientemente de la edad. • A pesar de no mostrar un patrón característico en la RM, ésta es actualmente la prueba de referencia. • La biopsia ecoguiada debe ser un proceso estandarizado que concluya el periodo diagnóstico, antes de plantear las distintas posibilidades terapéuticas. • Los principales factores pronósticos del tratamiento del Sarcoma sinovial son la obtención de márgenes libres mediante la cirugía, así como el tamaño tumoral. • El uso de la radioterapia debe personalizarse según los factores de riesgo y lo resultados quirúrgicos. • La indicación de la administración de quimioterapia en el sarcoma sinovial continúa siendo controvertida, precisando la realización de estudios multicéntricos con fin de esclarecer los subgrupos que se pudieran beneficiar. / Items 1. Analyze the complementary tests, and its evolution over time. 2. Analyze the results in the surgical treatment and adjuvant therapies in synovial sarcoma treatment and its evolution over time. 3. Clarify prognostic factors dependent on the patient and the therapy applied. 4. Based on the results establish a treatment algorithm and monitoring patients diagnosed with synovial sarcoma. Methodology A retrospective study involving patients with a diagnosis of synovial sarcoma was conducted were treated and followed from January 1983 to December 2012 in the University Hospital Virgen de la Arrixaca (HCUVA). The following inclusion criteria were established: • Diagnosis of synovial sarcoma by the Department of Pathology and treated at the HCUVA. • Complete and available medical records for its use and analysis. • Monitoring at least 12 months. All medical records of patients were reviewed picking on them a total of 104 "items" which collected data regarding the epidemiology, physical examination, complementary tests for local diagnosis and extension, diagnostic and therapeutic times, pathological diagnosis, the various surgical techniques performed, adjuvant therapies used, complications, staging, its clinical course, recurrences and /or metastasis, functional assessment, and thus, data on survival and monitoring. A descriptive study, an analysis of risk factors and survival was performed. The analysis was conducted using SPSS v.18.0 program. Conclusions Based on the results we conclude: • The continued training courses in tumor pathology, aimed at Primary health care doctors are of great importance to optimize the diagnostic and therapeutic times. • Suspect diagnosis of synovial sarcoma tumors to soft tissue calcifications located nearby articular submit, regardless of age. • Despite not show a characteristic pattern on RM, this is currently the reference test. • The ultrasound-guided biopsy should be a standardized process to conclude the diagnosis period, before considering the different therapeutic possibilities. • The main prognostic factors for treatment of synovial sarcoma are the obtaining free margins through surgery, and thereby tumor size. • The use of radiation therapy should be individualized according to the risk factors and surgical outcomes. • The indication for chemotherapy administration in synovial sarcoma remains controversial, requiring conducting multicenter studies to clarify the subgroups that might benefit.

Introducción. Los linfomas son la segunda neoplasia en frecuencia, que afecta a los pacientes infectados por el virus de la inmunodeficiencia humana (VIH). Desde la aparición del tratamiento antirretroviral de gran actividad (TARGA) el pronóstico de los pacientes infectados por el VIH ha cambiado, y se ha observado una disminución en la incidencia de infecciones oportunistas y algunas neoplasias. El uso generalizado del TARGA ha determinado que los factores pronósticos de los pacientes con linfomas asociados a la infección por el VIH estén más relacionados con el linfoma que con la infección por el virus.Hipótesis.Al iniciar la Tesis Doctoral se plantearon las siguientes hipótesis:- Los índices pronósticos internacionales de los pacientes con linfoma no hodgkiniano (LNH) y linfoma de Hodgkin (LH), que no presentan inmunodepresión, pueden ser aplicables a los pacientes con linfomas asociados a la infección por el VIH.- El TARGA puede modificar las características clinicobiológicas de los linfomas asociados a la infección por el VIH, ya que los pacientes reciben un tratamiento encaminado a restaurar la inmunidad.- El TARGA puede mejorar la respuesta a la quimioterapia y la supervivencia de los pacientes con linfomas asociados a la infección por el VIH.- El posible efecto beneficioso del TARGA sobre la respuesta al tratamiento y la supervivencia de los pacientes con linfoma puede quedar restringido a los pacientes que respondan al citado tratamiento. Objetivos.- Estudiar el efecto del TARGA en las características clinicobiológicas de los LNH y LH asociados a la infección por el VIH.- Estudiar la influencia del TARGA en el la respuesta al tratamiento y la supervivencia de los pacientes con LNH y LH asociados a la infección por el VIH. - Estudia la aplicabilidad de los índices pronósticos internacionales para LNH y LH a los pacientes con infección por el VIH.Material, métodos y resultados.Se basan en la descripción de 6 trabajos y un anexo, publicados en revistas de alto impacto.Conclusiones.LNH asociados a la infección por el VIH.- En la época del TARGA, los LNH asociados a la infección por el VIH se diagnostican en pacientes con una edad más avanzada, en un porcentaje más elevado de mujeres y con cifras de linfocitos CD4 más altas, que en la época pre-TARGA.- El TARGA es un factor pronóstico independiente para la obtención de la respuesta completa (RC), la supervivencia global (SG) y la supervivencia libre de enfermedad (SLE). En los pacientes con LNH asociado a la infección por el VIH tratados con CHOP.- Los pacientes con LNH asociado a la infección por el VIH que reciben TARGA y CHOP y que presentan una respuesta virológica, tienen una probabilidad de SG mayor.LH asociado a la infección por el VIH.- En la era del TARGA, los pacientes con LH asociado a la infección por el VIH tienen crierios de sida avanzado en una menor proporción de casos. En ellos se observa un aumento de la incidencia de la variedad esclerosis nodular y una disminución de la depleción linfocítica con respecto a los del período pre-TARGA.- En los pacientes con LH asociado a la infección por el VIH, el TARGA es un factor pronóstico independiente que se asocia a una mejor respuesta a la quimioterapia y a una probabilidad de supervivencia mayor.- El Índice Pronóstico Internacional para LH avanzado es útil para establecer el pronóstico de los pacientes con LH asociado a la infección por el VIH. / Lymphomas in patients infected with the human immunodeficiency virus. Influence of highly active antiretroviral therapy on the clinical-biological characteristics, response to treatment and survival.Introduction.Lymphomas are the second most frequent neoplasm that affects patients infected with the human immunodeficiency virus (HIV). Since the appearence of highly active antiretroviral therapy (HAART), the prognosis of patients infected with HIV has chaanged, and a decrease in the incidence of opportunistic infections and some neoplasms has been observed. The widespread use of HAART has caused the prognostic factors of patients with HIV-associated lymphomas to be more related with lymphoma rather than the virus infection.Hypothesis.At the begining of the Disertation, the following hypotheses were planned:- The international prognostic score systems for patients with non-Hodgkins lymphoma (NHL) and Hodgkin's lymphoma (HL) without immunosuppression, can be applicable to patients with HIV-related lymphomas.- HAART may modify the clinical-biological characteristics of HIV-related lymphomas, since patients receive a treatment to restore the immune system..- HAART may improve the response to chemotherapy and survival of patients with HIV-related lymphomas.- The possible beneficial effect of HAART on the response to treatment and surveillance of patients with lymphoma might be restricted to patients who respond to that treatment.Objectives.- To study the effect of HAART on the clinical-biological characteristics of HIV-related NHL and HL.- To study the influence of HAART on the prognosis of patients with HIV-related NHL and HL.- To study the applicability of the international score systems for NHL and HL in patients with HIV infection.Material, methods and results.These sections are presented in 6 papers and one annex, published in international journalsConclusions.HIV-related NHL.- In the HAART era, HIV-related NHL are diagnosed in older patients, in a higher proportion of women, and with lower CD4 positive lymphocytes than in the pre-HAART era.- HAART is an independent prognostic factor for the complete remission (CR) attainment, the overall survival (OS) and disease free survival (DFS) in patients with HIV-related NHL treated with CHOP.- Patients with HIV-related NHL receiving HAART and CHOP, with a virological response, have a higher OS probability.HIV-related HL.- In the HAART era patients with HIV-related HL have advanced AIDS in a lesser proportion of cases. Among them, there are a higher proportion of nodular esclerosis variety and a lower one of lymphocyte depletion, with respect to the pre-HAART period.- In patients with HIV-related HL, HAART is an independent prognostic factor associated with a better CR to chemotherapy and with a higher survival probability.- The International prognostic Index for advanced HL is useful to establish the prognosis in patients with HIV-related HL.

RSK4 presenta una sèrie de diferències respecte a la resta de proteïnes de la família d’RSKs que el converteixen en un potencial gen supressor tumoral. RSK4 és una quinasa que es troba expressada i activa en situacions clíniques i fisiològiques específiques, com el desenvolupament embrionari, la parada del cicle cel·lular dependent de p53 i situacions de deprivació de sèrum. S’ha proposat que RSK4 és un inhibidor de la via de RAS-MAPKs i s´ha descrit que juga un important paper en el control de la invasió de carcinoma de mama. A més a més, al 2004 es va descriure que la inhibició d’RSK4 impedeix l’aturada del cicle cel·lular dependent de p53. L’aturada del cicle cel·lular permanent o senescència, s’ha descrit com una barrera a la transformació cel·lular ja que evita la proliferació de cèl·lules que han estat sotmeses a diferents tipus d’estrès potencialment cancerígens. La senescència està regulada principalment per les vies de p53 i p16/RB. En aquest treball s’han obtingut resultats que donen suport al paper d’RSK4 com a gen regulador de la senescència. La sobreexpressió d’RSK4 a models cel·lulars normals i de carcinoma de còlon induïa un fenotip característic de senescència independentment de l’estat de p53 i de p16. Durant aquest estudi es va avaluar l’expressió d’RSK4 en tumors humans i es va observar per primera vegada que un alt percentatge de tumors renals i de còlon, així com de lesions benignes de còlon pateixen la inhibició de l’expressió d’aquest gen, suggerint que la inhibició d’RSK4 es produeix en fases inicials de la transformació tumoral. Per avaluar si la pèrdua d’RSK4 pot contribuir a la tumorigènesi es van realitzar diferents experiments in vitro fent servir RNAs d’interferència contra RSK4 i es va observar que la pèrdua d’expressió d’RSK4 representa per a la cèl·lula un avantatge proliferatiu que fa que aquestes cèl·lules siguin insensibles a senyals inductors de senescència, com l’activació d’oncogens o tractaments inductors de dany en el DNA. La pèrdua dels mecanismes reguladors de la senescència és un dels requeriments bàsics inicials en la transformació cel·lular. Els resultats obtinguts utilitzant RNAs d’interferència contra RB i p21 demostren per primera vegada que RSK4 pot participar en la via de senyalització que activaria RB a través de p21. Tot i que encara no s’ha establert el mecanisme exacte d’aquesta activació aquest estudi indica que és independent de p53 i de p16. L’existència de vies de senyalització que permetin l’activació d’RB, independentment de l’estatus de p53 i de p16, suposa una doble barrera de seguretat enfront de la transformació tumoral. / RSK4 presents several differences compared to other members of the RSKs family proteins making it a potential tumor suppressor gene. RSK4 is a kinase that is expressed and active in clinical and physiological specific situations, such as embryonic development, p53-dependent cell cycle arrest and serum deprivation situations. It has been proposed that RSK4 is an inhibitor of the RAS-MAPKs pathway and it has been described that plays an important role in controlling invasion of human breast carcinoma. In addition, in 2004 was described that RSK4 inhibition prevents p53-dependent cell cycle arrest. The permanent cell cycle arrest or senescence has been described as a barrier to cellular transformation as it avoids the proliferation of cells that have been subjected to different types of stress potentially carcinogenic. Senescence is regulated mainly by p16/RB and p53 pathways. In this work we obtained results that support the role of RSK4 as a gene regulating senescence. RSK4 overexpression in normal cell models and in colon carcinoma cell models induced a phenotype characteristic of senescence regardless of p53 and p16 status. During this study, RSK4 expression was evaluated in human tumors and was observed for the first time that a high percentage of renal and colon tumors, as well as benign colon lesions have this gene downregulated, suggesting that RSK4 inhibition occurs in early stages of tumor transformation. To assess whether RSK4 loss may contribute to tumorigenesis many in vitro experiments were performed using interferecence RNAs againts RSK4 and showed that loss of RSK4 expression confers cells a proliferative advantage that makes these cells insensitive to signals of senescence induction, such as oncogene activation or treatments inducers of DNA damage. Loss of senescence regulator mechanism is one of the inicial requirements for cellular transformation. The results obtained using RNA interference against RB and p21 demonstrate for the first time that RSK4 can participate in the signaling pathway that activates RB through p21. Although not yet established the exact mechanism of this activation this study suggests that is independent of p53 and p16. The existence of signaling pathways that allow RB activation, regardless of the status of p53 and p16, is a double security barrier against tumor transformation.

Nombroses malalties presenten alteracions en el procés de traducció de proteïnes; això ha fet que en els darrers anys incrementi la recerca sobre els mecanismes que regulen l’expressió gènica dels organismes a nivell traduccional. Donat que el procés de traducció és elevadament costós des del punt de vista energètic, les cèl·lules mantenen molt regulat el pas d’iniciació de la síntesi de proteïnes. 4E-BP1 és una proteïna que juga una paper important en la regulació de la síntesi proteïca. Mitjançant la unió al factor d’iniciació eIF4E, impedeix la formació del complex eIF4F inhibint així la síntesi de proteïnes. La unió de 4E-BP1 a l’eIF4E es regula per fosforilació, quan 4E-BP1 és hiperfosforilat allibera el factor d’iniciació eIF4E i es pot donar la traducció de proteïnes. Són molts els estudis fets sobre 4E-BP1 i en els darrers anys se l’ha relacionat amb diversos tipus de càncer, on s’ha vist que es troba sobreexpressat, sobretot en la seva forma fosforilada. En aquest estudi es va estudiar una sèrie de 96 tumors de mama on es va veure que nivells elevats de proteïna total de 4E-BP1 i la seva forma fosforilada, p-4E-BP1, es troben associats amb el grau de malignitat del tumor en càncer de mama. A més a més, la ràtio de p-4E-BP1:4E-BP1 total correlacionava significativament amb la presència de metàstasi en els nòduls limfàtics. També es va estudiar in vitro, els efectes bioquímics, moleculars i biològics de la sobreexpressió de 4E-BP1, així com d’una forma mutant de 4E-BP1 que no es pot fosforilar. Amb aquests resultats es va constatar que la sobreexpressió d’aquesta proteïna provocava una parada del creixement cel·lular, almenys en alguns tipus cel·lulars. Aquests resultats també es van confirmar en experiments in vivo on es va veure que la sobreexpressió de 4E-BP1 suprimia la tumorogènesi. Finalment, per mitjà de l’estudi de noves quinases candidates a fosforilar 4E-BP1 es va veure que 4E-BP1 es pot regular a través de diverses vies de senyalització cel·lular. Amb aquests resultats proposem que p4E-BP1 podria ser un factor clau candidat per establir el pronòstic en càncer de mama. A més a més, la regulació de la síntesi proteica, a través de la inhibició de la fosforilació de 4E-BP1, podria evitar la proliferació de les cèl·lules tumorals, almenys en alguns tipus cel·lulars. Proposem 4E-BP1 com a factor clau on convergeixen les principals vies de senyalització que es troben alterades en càncer i podria ser considerada com a possible proteïna diana en futures teràpies contra el càncer. / Many diseases have some alterations in the process of protein translation; related to this, there is presently a notable interest in the mechanisms that regulate gene expression at translational level. Because protein synthesis consumes a high proportion of cellular energy, it is clear that overall protein synthesis must be subject to a tight control to match the requirements of the cell. 4E-BP1 is a protein that plays an important role in regulating protein synthesis. By binding to the initiation factor eIF4E, prevents the formation of the eIF4F complex inhibiting protein synthesis. The binding of 4E-BP1 to eIF4E is regulated by phosphorylation, when 4E-BP1 is hyperphosphorylated releases the initiation factor eIF4E and the initiation complex formation is possible allowing the translation of the proteins. There are a lot of studies on 4E-BP1 and it has been linked to several types of cancer, where 4E-BP1 was overexpressed, mainly in its phosphorylated form. In this study, we studied a series of 96 breast tumors and we found that elevated levels of total 4E-BP1 protein and its phosphorylated form, p-4E-BP1, were associated with the grade of tumor malignancy in breast cancer. In addition, the ratio of p-4E-BP1: total 4E-BP1 correlated significantly with the presence of metastasis in lymph nodes. We also studied in vitro the biochemical, molecular and biological effects of the overexpression of 4E-BP1, as well as the overexpression of a mutant of 4E-BP1 unable to phosphorylate. These results showed that overexpression of this protein caused a cell growth decrease, at least in some cell types. These results were also confirmed in in vivo experiments, where it was found that the overexpression of 4E-BP1 suppressed the tumorigenicity. Finally, 48 kinases were examined to see whether they are involved in 4E-BP1 phosphorylation and stability. The screening study was based on analysis of 4E-BP1 status after inhibition of these kinases in a breast carcinoma cell line. These findings provide evidence that 4E-BP1 can be regulated and stabilized by multiple kinases implicated in several cell signaling pathways: PDK1, SRC, PRKCB1, PAK2, p38β, PRKCA and CaMKKB (affecting 4E-BP1 phosphorylation) and LRRK2, RAF-1, p38γ, GSK3β, AMPKα, PRKACA and PRKACB (affecting total 4E-BP1 stability). Overall, the results suggest that p-4E-BP1 may be a candidate for establishing the prognosis in breast cancer. In addition, regulation of protein synthesis through inhibition of phosphorylation of 4E-BP1, could prevent the proliferation of tumor cells, at least in some cell types. We propose that 4E-BP1 could be a key factor where converge different cell signaling pathways that are altered in cancer and could be considered as a potential protein target for future therapies against cancer.

Introducción La colonización bacteriana del pulmón es relevante en la progresión y pronóstico de la Fibrosis quística (FQ). El cribado neonatal y la obtención seriada de muestras orofaríngeas para cultivo microbiológico nos ofrece la posibilidad de observar la cronología de la colonización bacteriana de la vía aérea en estos pacientes. Esto hace necesario conocer la flora orofaríngea de los niños no afectos de Fibrosis quística (NOFQ). Objetivos 1) Conocer la cronología de la colonización bacteriana de la vía aérea en pacientes con FQ de 0 a 4 años de edad. 2) Compararla con una población sujetos NOFQ de las mismas edades. 3) Evaluar la afectación de la función pulmonar y la tomografía computarizada pulmonar de los niños con FQ con colonización bacteriana persistente por Pseudomonas aeruginosa o Staphylococcus aureus. Métodos Estudio observacional, prospectivo y longitudinal. Pacientes FQ: Niños diagnosticados de FQ por cribado neonatal, desde octubre de 1999 hasta febrero 2005 y seguidos hasta los cuatro años de edad. Las muestras para cultivo microbiológico se obtuvieron mensualmente y siempre que el paciente presentaba una exacerbación respiratoria Sujetos NOFQ: Niños de 0-4 años que precisaron cirugía menor programada. Las muestras orofaríngeas fueron tomadas durante la inducción anestésica. El estudio del grupo control es transversal. No se obtuvieron muestras mensuales por aspectos éticos. Las muestras se tomaron mediante la técnica de aspirado orofaríngeo (AOF). Se obtuvo consentimiento informado previo. Resultados Se incluyeron 18 pacientes afectos de fibrosis quística (76% niños), obtuvimos de estos 877 muestras de AOF para cultivo (mediana de 12,2 muestras/paciente/año) y se hicieron 438 aislamientos bacterianos. Se obtuvieron 104 muestras para cultivo de los sujetos NOFQ (1 por cada sujeto NOFQ incluido) y se realizaron 36 aislamientos bacterianos. Se aíslan microorganismos potencialmente patógenos en ambos grupos desde el primer mes de vida. La prevalencia de aislamientos bacterianos los primeros meses de vida es elevada y similar en pacientes FQ y sujetos NOFQ. Esta disminuye al aumentar la edad de los niños, pero el descenso es mayor en los sujetos NOFQ (p<0.05). Los microorganismos aislados con mayor frecuencia pertenecen a las misma especies en ambos grupos (p>0.05), pero se observan diferencias en su cronología. En los pacientes FQ predomina la colonización por enterobacterias (Enterobacter spp., E. coli, Klebsiella spp.) los dos primeros años y por S. aureus a partir de los 36 meses de vida. En los sujetos NOFQ, sólo predominan enterobacterias el primer año de vida. En la vía aérea superior de los sujetos NOFQ se aíslan, también, los dos patógenos típicamente asociados a FQ, S. aureus y P. aeruginosa. El 83% de los pacientes FQ presentaron colonización por P. aeruginosa antes de los 3 años de vida, pero en ningún caso ha sido causa de colonización persistente. Se aisló S. aureus en el 72,2% de pacientes antes de los 2 años de vida. Hemos observado que la edad de colonización de S. aureus (mediana de 5 meses) precede a la de colonización por P. aeruginosa (mediana de 12 meses). La función pulmonar de todos los pacientes FQ fue normal. La colonización bacteriana persistente de la vía aérea por S. aureus no ha empeorado su función respiratoria ni su puntuación de TCAR, respecto a los que no la presentan. Conclusiones La colonización bacteriana de la vía aérea de los pacientes FQ y sujetos NOFQ se produce precozmente por las misma especies bacterianas. La cronología de los aislamientos difiere en ambos grupos al aumentar la edad de los niños. La colonización por S. aureus y P. aeruginosa no puede considerarse aisladamente sugestivo de FQ. / Introduction Pulmonary infection is the most common cause of morbidity and mortality in Cystic Fibrosis (CF). The newborn screening program and the routine oropharyngeal cultures allowed identifying the timing of bacterial colonization. Elucidate bacterial colonization in healthy children (HC) could be necessary. Aims 1) Identify the timing at which CF patients up to four year old acquire bacterial colonization. 2) Elucidate bacterial colonization in healthy infants of the same age. 3) Evaluate the lung function and the lung computerized tomography deterioration in CF patients who are persistently colonized by P. aeruginosa or S. aureus. Methods Observational, prospective and longitudinal study. CF Patients: infant with newly diagnosed cystic fibrosis disease diagnosed by neonatal screening, from October 1999 to February 2005 and followed until the age of four year. Specimens were taken monthly and every time the infant or children developed respiratory tract infection. HI: children under 4 years old, without respiratory pathology, that need minor surgery. Specimens were taken during anaesthesia induction. It was carried out a cross-sectional study for HC. Specimens were taken applying the oropharyngeal suction (OPS) technique. A signed consent was obtained previously. Results Eighteen CF patients were recruited (76% males), 877 OPS specimens were taken (12,2 specimens/patient/year) and 438 bacterial microorganisms were isolated. We took 104 OPS specimens from 104 HC (78,6% males) and 36 microorganisms were isolated. Microorganisms were isolated from both, the CF patients and the HC upper airway since, the first month of life. The prevalence of bacteria isolated during the first three months of life was high and similar at both groups, and was decreasing with age. This decrease was more important at HI than at CF patients (p< 0.05) The most frequently isolated microorganisms were the same species at both groups and no statistically significant differences were found. Nevertheless, the chronology would be different between CF patients and HC. Enterobacterias (Enterobacter spp., E. coli, Klebsiella spp.) were the most frequent bacteria isolated during the first and the second year of life in CF patients and S. aureus was the most prevalent since the fourth year of life. In HC, enterobacterias were the most frequently isolated bacteria only during the first year. We were able to detect S. aureus y P. aeruginosa from the upper airway of HC. At least one P. aeruginosa isolated was detected in 83,3% of CF patients at some time during the study, but we did not detect any persistent colonization by this microorganism. At least one S. aureus isolated was detected in 72,2% of CF patients before 24 months of life. We observed that the acquisition of S. aureus colonization (median 5 months) occurred before the P. aeruginosa colonization (median 12 months). Lung function of all the CF patients was normal. The persistent upper airway S. aureus colonization did not affect lung function neither TCAR punctuation. Conclusions The presence of microorganism in upper airway culture from CF patients and HC begins very early. The chronology of bacterial prevalence differs between CF patients and HC. The presence of PA in an upper airway culture should not be considerered patognomonic for CF.

Elisidepsin es un nuevo depsipéptido sintético resultante del programa de investigación interna de PharmaMar para la obtención de productos sintéticos derivados de compuestos naturales de origen marino. Elisidepsin es un fármaco antiproliferativo que presenta actividad contra un amplio conjunto de tipos de tumores, entre ellos él de mama. El presente trabajo de investigación se centra en el estudio y caracterización de mecanismos de sensibilidad y resistencia a elisidepsin y en factores predictivos de respuesta al fármaco en un modelo “in vitro” con diversas líneas celulares tumorales. En éste hemos visto que este compuesto tiene una alta actividad citotóxica frente a diferentes líneas celulares, y aunque todavía se desconoce su mecanismo de acción, hemos visto que hay evidencias que relacionan la sensibilidad de esta sustancia con las vías de señalización dependientes de los receptores HER. Tras su tratamiento hemos observado una bajada de la expresión de los niveles de los receptores epidermoides, en especial de HER3 y con él una disminución de la actividad de las vías de supervivencia celular por AKT. La hipótesis de trabajo establecida fue que el receptor HER3 actúa como mediador de la señalización en respuesta al fármaco elisidepsin. Con la finalidad de evaluar esta relación, hemos visto que cuando se modula la expresión de HER3 en diferentes líneas celulares se modifica la sensibilidad de éstas frente el tratamiento de elisidepsin, haciéndolas más resistentes cuando disminuimos los niveles de expresión de HER3 mediante short hairpin específicos y más sensibles cuando se sobreexpresa dicho receptor. Todo esto apunta a un papel importante de este receptor en la mediación de la respuesta a éste fármaco. Además, con la generación de un mutante de HER3 sin dominio tirosina quinasa y tras la realización de diferentes ensayos de viabilidad celular y “cross-linking” se encontró una interacción del receptor HER3 en su porción intracitoplasmática con elisidepsin. Por otro lado, el estudio del receptor HER3 en tumores humanos es todavía muy preliminar, con un escaso número de publicaciones. Debido a que observamos una mayor respuesta de líneas tumorales de mama expresando HER3, continuamos el proyecto analizando con más detalle los niveles de este receptor en una amplia serie de carcinomas de mama pertenecientes a nuestro banco de tumores del Hospital Vall d’Hebron. La evaluación del HER3 en la serie clínica llevó a resultados interesantes, correlacionando la expresión del HER3 con los niveles de receptores estrogénicos, abriendo asimismo una nueva vía fisiopatológica para entender los mecanismos de sensibilidad y resistencia a fármacos antiestrógenos. Finalmente, tras constatar la asociación de la respuesta celular con la expresión de HER3, se planteó una posible asociación también de los niveles de HER3 con otros parámetros importantes en la carcinogénesis de cáncer de mama, como son los receptores hormonales y el estudio molecular de la posible interrelación de las vías bioquímicas relacionadas con la expresión del factor epidérmico HER3 y de los receptores estrogénicos. Para ello se hicieron estudios “in vitro” en el modelo celular MCF7 con el fármaco antiestrogénico (fulvestrant) donde se observó un incremento de los niveles de HER3 tras su administración y la implicación de este receptor en una mayor resistencia al tratamiento de fulvestrant. / Elisidepsin is a new synthetic depsipeptide, resultant from the PharmaMar Development Program to obtain synthetic products of marine origin-derived compounds. Elisidespin is a drug with antiproliferative activity against a wide range of tumors, including breast. The present research work focuses on the study and characterization of mechanisms of sensitivity and resistance to elisidepsin, and predictive factors of the drug response in an "in vitro" model of a broad panel of tumor cell lines. In this, we have seen that this compound has high cytotoxic activity in different cell lines, and although its mechanism of action is still unknown, we have seen evidence that relate the sensitivity of this chemical with signaling pathways dependent on HER receptors. After treatment we observed a decrease of the expression levels of the epidermal receptors, especially HER3 and with it a decreased activity of cell survival pathways by AKT. The working hypothesis is that HER3 receptor mediates signaling in response to elisidepsin. In order to assess this relationship, we saw that when HER3 expression is modulated in different cell lines their sensitivity to elisidepsin treatment is modified, making them more resistant when we down-regulated HER3 expression levels with a HER3-specific short hairpin and more sensitive when the receptor is overexpressed. All this points to an important role of HER3 receptor in mediating the response to this drug. Moreover, after the generation of a HER3 mutant tyrosine kinase free and cell viability and "cross-linking" assays a binding with HER3 receptor intracytoplasmic domain and elisidepsin was found. On the other hand, the study of HER3 receptor in human tumors is still not fully characterized, with a small number of publications. Since we saw a higher response of breast tumor cell lines expressing HER3, we decided to continue the project analyzing in more detail the levels of HER3 in a wide range of breast carcinoma samples from our database of Hospital Vall d'Hebron. The evaluation of HER3 in the clinical series led to interesting results, correlating the expression of HER3 with estrogen receptor levels, opening at the same time a new window for understanding the pathophysiological mechanisms of drug sensitivity and resistance to antiestrogen treatments. Finally, after confirming the association of the cellular response to elisidepsin with the expression of HER3, a possible association of HER3 levels with other important parameters in breast cancer carcinogenesis, such as hormone receptors, and the molecular study of the possible interrelationship of the biochemical pathways related to the expression of HER3 epidermal factor and estrogen receptors were also raised. For this, studies "in vitro" in a MCF-7 cellular model were made with an antiestrogen drug (fulvestrant), which showed an increase of HER3 expression levels after its administration and the involvement of this receptor in an increased resistance to fulvestrant treatment.

Històricament, la ECM (matriu extra cel·lular) ha estat considerada com un lloc inanimat amb una funció per a les cèl·lules purament estructural. Més endavant, diversos experiments varen revelar que és un escenari dinàmic amb importants implicacions en processos fisiològics i patològics, entre ells el desenvolupament embrionari i la progressió tumoral, respectivament. Junt amb altres components, les proteases tenen un paper essencial en aquestes activitats i són dianes importants en el desenvolupament de noves teràpies. Una de les fites en l'estudi de les proteases és el descobriment de parells/substrats específics. Durant aquesta tasca es poden dur a terme diverses tècniques, que cobreixen des de les aproximacions bioquímiques a les animals. ADAMTS1 (A Disintegrin And Metalloprotease with ThromboSpondin motifs - 1) representa un membre de la família ADAMTS de proteases extra cel·lulars. En aquest treball descrivim la seva interacció amb el Tissue Factor Pathway Inhibitor-2 (TFPI-2), un inhibidor putatiu de serín proteases. Aquesta molècula té un paper important en el control homeostàtic de l'activitat proteolítica en la ECM, i està també implicada en el fenomen del VM (mimetisme vasculogènic). A més, aquesta interacció implica el tall de l'inhibidor en la regió C-terminal de l'inhibidor produït per ADAMTS1. Aquesta regió està carregada positivament i està implicada amb la interacció amb components de la ECM carregats negativament, com són els proteoglicans heparan sulfatats. Així, el tall promou una deslocalització de l'inhibidor en el compartiment extra cel·lular. Aquest resultat va ser confirmat en sistemes cel·lulars i xenografts. Com hem mencionat abans, el TFPI-2 està implicat en el VM. Aquest fenotip tumoral implica que les cèl·lules tumorals formen pseudo-xarxes vasculars riques en components de la ECM que poden transportar plasma i eritròcits. Aquest fenotip representa un mecanisme novedós de vascularització tumoral independent de l'angiogenesis per ramificació. La presència de ADAMTS1 i del TFPI-2 va ser confirmada en models cel·lulars VM+ que inclouen cèl·lules de sarcoma de Ewing i de melanoma. A més, es va poder demostrar en aquests models el tall C-terminal del TFPI-2. La confirmació de la importància d'ambdues molècules va ser demostrada en un model de fibrosarcoma que manca de la seva expressió basal i que no presenta VM, però que aquest és clarament induït en un assaig de xenograft d'una manera dependent d'ADAMTS1. Es va estudiar l'expressió de vàries molècules implicades en el VM, i en concordància amb altres models es va observar la seva sobre expressió, com és el cas de la cadherina específica d'endoteli, implicada en les interaccions homotípiques entre cèl·lules endotelials. Malgrat que les cèl·lules parentals de fibrosarcoma manquen de l'expressió de la VE-cadherin aquesta molècula es troba sobre expressada en els xenografts que expressen ADAMTS1. Un estudi més detallat mostra que les cèl·lules de fibrosarcoma comparteixen un perfil genètic molt similar al de les cèl·lules endotelials. El VM és considerat un paradigma de la plasticitat tumoral. Per aquesta raó també es va examinar l'expressió del marcador de cèl·lula mare CD-133. Entre diferents cèl·lules tumorals les cèl·lules parentals de fibrosarcoma mostren l'expressió més elevada del CD-133, però interesantment els xenografts que tenen un fenotip positiu per VM disminueixen la seva expressió. Hipotetitzam que la disminució de la capacitat "stem" dels xenograts positius per VM és deguda a una disminució en la plasticitat, motivada per la diferenció cap a un fenotip més endotelial. En conseqüència d'aquest treball, es veu necessari un estudi en profunditat dels mecanismes implicats en el VM, ja que representen un mecanisme alternatiu a l'angiogènesi tumoral amb conseqüències importants en la generació de resistència a la teràpia antiangiogènica. / Historically the extracellular matrix (ECM) has been perceived as an inanimate place with a mere cell structural function. Later on, multiple experiments unravelled that it is a dynamic scenario with important implications in physiological and pathological processes, such as embryonic development and tumor progression, respectively. Along with other constituents, proteases have a prominent role in the remodelling of the ECM and they represent an important target for the development of new therapies. A main goal in the study of proteases is the discovery of specific partners/substrates. Several techniques can be pursued to discern those specific substrates, including biochemical to animal approaches. ADAMTS1 (A Disintegrin And Metalloprotease with ThromboSpondin motifs - 1) represents a member of the ADAMTS family of extracellular proteases. In this work we describe its interaction with Tissue Factor Pathway Inhibitor-2 (TFPI-2), a putative serine protease inhibitor. TFPI-2 has a prominent role in the homeostatic control of proteolytical activity in the ECM, and is also implicated in the vasculogenic mimicry (VM) phenomenon. Moreover, this interaction implicates a direct cleavage event in the C-terminal fragment of the inhibitor by ADAMTS1, region positively charged and relevant for the anchorage of TFPI-2 to negatively charged ECM components such as heparan sulfate proteoglycans. Thus, the cleavage event promotes a delocalization of the inhibitor from the ECM compartment. This result was confirmed in cellular and tumor systems. As mentioned, TFPI-2 was found to be involved in VM. This phenotype implicates that tumor cells produce pseudo-vascular networks rich in ECM components, only lined by tumor cells and capable to transport plasma and erythrocytes. This phenotype represents a new mechanism of tumor vascularization independent of sprouting angiogenesis. The presence of both ADAMTS1 and TFPI-2 was confirmed in VM+ cell models, including Ewing sarcoma and melanoma cells. Indeed, the C-terminal cleavage event of TFPI-2 was demonstrated in these models. We further confirmed the importance of these molecules in a fibrosarcoma cell model that did not undergo VM when they are absent, at basal conditions, but it was clearly induced in xenograft assays in an ADAMTS1-dependent manner. We studied the expression of several molecules implicated in VM and, accordingly to other models, we observed its up-regulation, as the endothelial-specific VE-Cadherin implicated in homotypic interaction between endothelial cells. Although parental fibrosarcoma cells lack VE-cadherin expression, this molecule appears overexpressed in xenografts that harbour ADAMTS1. A more detailed analysis showed that these fibrosarcoma cells share a gene signature similar to endothelial cells. VM is being studied as a paradigm of tumor plasticity. For that reason we also examined the expression of the stemness marker CD-133. Parental fibrosarcoma cells showed the highest expression among various tumor cells, but intriguingly, xenografts showing a VM positive phenotype presented a reduced CD133 expression. We hypothesized that the decrease in the stemness capacity showed by VM positive xenografts is linked to the diminution in plasticity when cells starts an endothelial commitment. According to these results, a more detailed study of the mechanism that underlies VM is needed, as it represents an alternative to tumoral angiogenesis, with important consequences in the generation of resistance to antiangiogenic therapy.

OBJETIVOS: Validación e investigación aplicada de una fórmula terapéutica que, cumpliendo las exigencias de la ESPGHAN, tenga como ingredientes claves de acción funcional un elevado contenido en AGPI-CL, DHA y AA, así como una elevada hidrolización de la proteína de la leche de vaca, en la prevención terciaria de la enfermedad. METODOS: La hipoalergenicidad se determinó a partir del análisis de proteína inmunoreactiva (ELISA Test); la distribución de pesos moleculares por cromatografía líquida de alta resolución con columnas de exclusión por tamaño (Shodex KW 802.5) y detector de diodo array y prueba de anafilaxia sistémica con cobayas. La valoración nutricional se determinó mediante el método ‘AOAC 960.48, de eficiencia proteica. Además, se identificaron péptidos bioactivos en la fórmula tras ser sometida a una digestión in vitro mediante cromatografía líquida de alta resolución en fase reversa (RP-HPLC), conectado a un detector de masas, cuadrupolo de trampa iónica, Bruker Dalotnik GmbH, Bremene, Germany. Finalmente la tolerancia y valoración nutricional de la fórmula se determinó mediante la realización de un ensayo clínico abierto, multicéntrico, nacional con lactantes con alergia a la proteína de la leche de vaca (APLV); la tolerancia de la fórmula se estableció mediante la prueba de provocación con la fórmula y con el registro de síntomas durante los 3 meses de seguimiento. La valoración nutricional se lleva a cabo mediante medidas antropométricas (peso, talla y perímetro craneal) y parámetros bioquímicos. Para conocer el estatus de AGPI-CL en los lactantes con APLV tras el tratamiento, se determinó su contenido en la membrana de los eritrocitos, mediante cromatografía de gases Hewlett-Packard 5890A (USA), con una columna capilar SUPELCO PHASE SPTN2330 F.S. de 60 metros de longitud y 0.32 mm de diámetro interno, impregnada con 0.20 μm de espesor de la fase estacionaria biscianopropilfenil polisiloxano y detector de ionización de llama. Con el fin de conocer su posible efecto modulador se determinaron citocinas en plasma mediante detección simultánea de multianalitos utilizando Kits de ensayo MILLIplex y la Tecnología xMAP de Luminex; el sistema completo incluyó el Luminex 200, la plataforma XY para placas, y el sistema de suministro de fluido Luminex SD, software IS y PC. Luminex® Corporation. Todos los cálculos estadísticos se llevaron a cabo usando el programa estadístico SPSS 18.0 para Windows. Valores de p<0.05 se consideraron significativos. RESULTADOS: Desde un punto de vista nutricional, los hidrolizados utilizados en la nueva fórmula terapéutica mostraron un valor biológico superior al 70% y una proporción de eficiencia en proteína mayor a 2.5. Además en el ensayo clínico las puntuaciones Z en peso, talla y perímetro craneal fueron óptimas de acuerdo a las tablas de crecimiento de la WHO. En cuanto a la alergenicidad, la fórmula mostró un contenido reducido en proteína inmunoreactiva y una distribución de pesos moleculares < 3000 Da. La prueba de anafilaxia sistémica en cobayas apoyaron los resultados anteriores y la tolerancia de la fórmula fue de un 97.7% de los lactantes con APLV del estudio. El contenido en DHA y AA en la membrana de los eritrocitos tras los 3 meses de tratamiento tendió al aumento, situándose en niveles similares a los observados en niños amamantados. Desde un punto de vista inmunológico, la citocina IL-8 y el contenido en eosinófilos disminuyeron significativamente tras los tres meses de tratamiento (IL-8: 33.78±22.58 vs 5.66±1.40 pg/ml, U de Mann Whitney U p=0.03; eosinófilos: 1457,54 ±2570,21 vs 417,39 ±402,98 cel/mm3). IL-10 citocina inmunomoduladora tendió al aumento. Se detectaron numerosos péptidos bioactivos, entre ellos uno con un posible papel inmunomdulador. / OBJETIVES: Nutritional and antigenic validation of a new therapeutic formula for the nutritional treatment of infant with cow’s milk protein allergy (CMPA) and the role of long chain polyunsaturated fatty acids (LC-PUFAs) in the third prevention of the disease and tolerance. METHODS: Hypoallergenicity was determined by analysis such as immunoreactive protein detected by ELISA test; molecular weight distribution by means of high performance liquid chromatography (HPLC) with size exclusion column (Shodex KW 802.5) and diode array detector; Active Systemic Anaphylaxis (ASA) assay in guinea pigs. Nutritional assessment was performed by AOAC 960.48, Protein Efficacy Ratio. Rat Bioassay. Indeed bioactive peptides were identified in therapeutic formula after in vitro gastrointestinal digestion, using a HPLC connected with mass spectrophotometer detector – ion trap, Bruker Dalotnik GmbH, Bremene, Germany. Finally safety, tolerance and nutritional assessment were established in an opened, multicentre, national clinical trial in infants with CMPA. Safety was established by oral challenge test; tolerance by adverse events and new episodes of allergy register for 3 months of treatments and nutritional aspects by anthropometric and biochemical parameters measured before and after 3 months of nutritional treatment. LCPUFAs status in infants before and after and the nutritional treatment with this new therapeutic formula was established by detection of these fatty acids in red blood cell membrane, using a gas chromatography HP 5890A (USA), SUPELCO PHASE SPTN2330 F.S. 60 m x 0.32 mm ID, 0.20 μm phase film, coupled with flame ionization detector. With the aim to know immunomodulatory effect, Plasma levels of IL-8, IFN-γ, IL-4, IL-10, IL-13, TGF-β and IL-17A were measured by immunoassay, with a MILLIplexTM kit using the Luminex 200 system based in the xMap technology. Differences between before and after nutritional treatment were assessed by a non-parametric U Mann Whitney test. Significance was defined as p<0,05. RESULTS: From the nutritional point of view, hydrolysates and therapeutic formula showed a biological value higher than 70% and protein efficiency ratio higher than 2.5. Indeed weight, height and head circumference z-score in the clinical trial were adequated according to WHO growth tables and biochemical parameters were also right. From allergenicity point of view, hydrolysates and therapeutic formula showed very little amount of immunoreactive protein and molecular weight distribution lower than 3000 Da. ASA assay supported the previous results and the therapeutic formula was safety and tolerated by 97.7% of infants with CMPA. Levels of LC-PUFAs (DHA and AA) in red blood cells tended to increase after 3 months of nutritional treatment and levels were closed to amounts found in breast fed infants. From immunological point of view, IL-8 and eosinophils levels in plasma significantly decrease after 3 months of treatment (IL-8: 33.78±22.58 vs 5.66±1.40 pg/ml, U de Mann Whitney U p=0.03; eosinophils: 1457,54 ±2570,21 vs 417,39 ±402,98 cell/mm3). IL-10, immunomodulatory cytokines, tended to increase and several bioactive peptides, molecular weight < 1000 Da, were identified, one of them with immunomodulatory effect.

Les malalties cardiovasculars són considerades una de les primeres causes de mortalitat en l'àmbit mundial, sent de vital rellevància clarificar els mecanismes fisiopatològics que intervenen per tal d'obtenir noves estratègies d'investigació enfocades a la prevenció d'aquestes malalties. Una de les múltiples línies d'investigació està centrada en l'estudi de components de la dieta que continguin polifenols amb una possible acció cardioprotectora que minvaria el desenvolupament de l'arteriosclerosi. La present Tesi Doctoral està enfocada en el possible efecte cardioprotector dels polifenols de la dieta com a prevenció primària de l'arteriosclerosi a través del mecanisme de modulació de la resposta inflamatòria. Concretament, es pretén conèixer els possibles efectes beneficiosos del vi negre, vi blanc, cava i cacau sobre els marcadors d'inflamació implicats en la fase inicial de la formació de la placa d'ateroma. L'arteriosclerosi és una malaltia inflamatòria de baixa intensitat, la present Tesi Doctoral té com a objectiu estudiar la capacitat dels compostos polifenòlics procedents de la dieta en la modulació dels mecanismes inflamatoris implicats en la formació de la placa d'ateroma. Amb aquesta finalitat, s'han seleccionat individus sans amb baix risc vascular per sotmetre'ls a una intervenció amb productes naturals que contenen polifenols (vi negre, vi blanc, cava o solubles de cacau) per veure el seu efecte en els biomarcadors inflamatoris predictius d'arteriosclerosi en els quals la dieta i exercici estan controlats. Aquesta Tesi Doctoral aporta evidència científica sobre els mecanismes cel·lulars i moleculars a través dels quals el consum moderat de begudes alcohòliques i d'altres aliments amb polifenols poden exercir un efecte protector contra l'arteriosclerosi en retardar o evitar la formació de la placa d'ateroma. Les dades donen credibilitat als resultats dels estudis epidemiològics previs i, a més, afegeixen informació sobre els mecanismes específics mitjançant els quals els polifenols exerceixen efectes beneficiosos per a la salut. Tot i que, en la present Tesi Doctoral s'han demostrat aquests efectes beneficiosos del consum moderat d'alcohol, hem de recordar que aquest és tòxic quan es pren en quantitats elevades i que pot induir dependència en un percentatge no despreciable d'individus. Per tant, considerem que NO es pot aconsellar beure alcohol a les persones que siguin abstemis pel risc de que alguna d'elles caigui en la situació de dependència o consumeixin alcohol en excés. No obstant això, els bevedors moderats d'alcohol se'ls ha d'aconsellar que continuïn aquest hàbit però sense superar la dosis considerada saludable (fins a 30-40g d'alcohol/dia en homes i 10-20g d'alcohol/dia en dones), sempre i quan no hi hagin contraindicacions mèdiques.