L'objectiu principal d'aquesta tesi fou aprofundir en el coneixement de la relació estrès hídric-estrès oxidatiu. L'estrès oxidatiu és una de les moltes respostes de les plantes al dèficit hídric. Mentre que l'estrès oxidatiu és la conseqüència d'un desequilibri entre les espècies actives de l'oxigen i les espècies antioxidants a favor de les primeres; el dèficit hídric es dóna quan l'absorció d'aigua per les arrels és menor que la pèrdua d'aigua deguda a la transpiració per les fulles. Entre les espècies actives de l'oxigen, el peròxid d'hidrogen està involucrat en: inducció de l'estrès oxidatiu; alleujament de cadenes de transport d'electrons sobrecarregades; mort cel·lular programada; enduriment de parets cel·lulars; formació de xilema i senyalització intra- i inter- cel·lular en les respostes de les plantes a molt tipus d'estrès.Per una altra banda existeix el que s'anomena regulació redox, que inclou l'equilibri entre les espècies actives de l'oxigen i les espècies antioxidants, així com l'equilibri entrte les diferents parelles redox, com són les formades per ascorbat/dehidroascorbat, NAD(P)H/NAD(P)+ i glutatió/diglutatió, entre d'altres. L'equilibri entre aquestes parelles redox influeix sobre la formació i la destrucció de ponts disulfur de gran nombre d'enzims, que al seu torn indueix canvis conformacionals i en regula l'activitat, de manera que la regulació redox és clau en el metaboisme cel·lular vegetal. En primer lloc es va incidir en conèixer en la funció del peròxid d'hidrogen en l'aclimatació al dèficit hídric d'una espècie arbustiva mediterrània resistent a la sequeraAmb aquest objectiu es va estudiar la funció del peròxid d'hidrogen en l'aclimatació al dèficit hídric de Cistus albidus L. en condicions de camp. C. albidus es pot fer servir com a model de planta mediterrània resistent a la sequera, doncs és una planta arbustiva escleròfila, semi-decídua amb una resposta molt característica i fàcil de caracteritzar. Resisteix continguts hídric molt baixos a les seves fulles durant períodes de temps llargs i no presenta exigència davant el tipus de sòl en el que creix. Els resultats obtinguts mostren que el peròxid d'hidrogen va augmentar en resposta al dèficit hídric i que contribueix a l'aclimatació de C. albidus a la sequera d'estiu. En primer lloc, es va comprovar que el peròxid d'hidrogen no provoca estrès oxidatiu, ans al contrari, doncs simultàniament va augmentar la concentració d'ascorbat i va disminuir la de MDA (marcador de peroxidació lipídica). Altres estudis complemetaris demostren que l'augment de peròxid d'hidrogen està involucrat en la formació d'esclerènquima (mort cel·lular programada i engruiximent de la paret); formació d'àcid ascòrbic via àcid abscísic; formació de xilema; i fins i tot podria estar involucrat en la síntesi de metil-jasmonat.En segon lloc, com a mesura directa de la relació estrès hídric estrès oxidatiu es van estudiar els canvis en l'estat redox del citoplasma de les cèl·lules foliars de plantes d'Arabidopsis thaliana transformades amb proteïnes c-roGFP1. Aquestes plantes expressen proteïnes amb fluorescència verda (Green Fluorescent Protein) que són sensibles a l'estat redox del citoplasma on s'expressen, en aquest cas el citoplasma. Els resultats obtinguts mostren que el dèficit hídric gradual incrementa l'estat redox del citoplasma, tot i que aquest canvi no és el primer que experimenten les plantes, doncs el primer paràmetre on es va observar el canvi fou a l'àrea foliar de les plantes estudiades. / The aim of this thesis was deepening into the knowledge of the relationship water stress-oxidative stress. Oxidative stress is one of the many responses of plants to water deficit. Whereas oxidative stress is the consequence of an imbalance between active oxygen species and antioxidant species, favouring the first; water deficit is produced when there is less absorption of water from the roots than the loss of water from the leaves (transpiration). Among active oxygen species, hydrogen peroxide is involved in oxidative stress induction, relieve of overreduced electron transport chains, programmed cell death, cell wall hardening, xylem formation and intra- and inter-cellular signalling.The first aim was to know the function of hydrogen peroxide in the acclimation of a drought-resistant Mediterranean shrub. The chosen plant species was Cistus albidus L. because it can be used as a model of Meditarrean drought-resistant plant. C. albidus is a schlerophyllous shrub, semi deciduous with a characteristic and easy to characterize response. It is able to resist very low water contents and it has no special necessities regarding to soil characteristics.The results obtained show that hydrogen peroxide increased in response to water deficit, and that contributes to the acclimation of C. albidus to summer drought. First of all it was shown that hydrogen did not induce oxidative stress. Complementary studies show that hydrogen peroxide increase is involved in sclerenchyma formation, ABA-induced ascorbate formation, xylem formation, and could even be involved in methyl jasmonate biosynthesis. The second aim, a direct measurement of the relationship water stress oxidative stress, was based on the changes in the redox state of the cytoplasm of the leaf cells of Arabidopsis thaliana plants transformed with c-roGFP1 protein. These plants express proteins with green fluorescence that are sensitive to the redox state of the compartment where they are espressed, in this case the cytoplasm. The results obtained show that gradual water deficit induces an increase in the redox state of the cytoplasm, even though this is not the first change experienced in these plants. Among the parameters studied, the first was the reduction of leaf area.

OBJETIVOS: Determinación del grado de adhesión inmediata de resinas compuestas a esmalte blanqueado y sus características estructurales y morfológicas superficiales con y sin aplicación de sustancias antioxidantes.MATERIALES Y MÉTODOS: Se emplearon 75 molares humanos recientemente extraídos, en diferentes condiciones experimentales; Grupo 1: peróxido de hidrógeno (PH)/ ascorbato de sodio, Grupo 2:PH/ peroxidasa, Grupo 3: PH/catalasa, Grupo 4: PH/agua, Grupo 5:Control, a los cuales se adhirieron bloques estandarizados de composites, para luego, mediante una máquina de pruebas universales, determinar la Fuerza Adhesiva Tensional (FAT) entre los diferentes grupos de estudio. Posteriormente, en las mencionadas muestras se procedió a la visualización de la penetración de los "tags" de resina, previo procedimiento de corte, por medio de Microscopia Confocal (MC) o Electrónica de Barrido (MEB).El estudio estructural y morfológico superficial del esmalte fue efectuado utilizando Espectrometría de fotoelectrones y Microscopia Confocal respectivamente.RESULTADOS:En cuanto a FAT, no existieron diferencias estadísticamente significativas entre los grupos 1, 3 y 5 (p=0,05).Así mismo, Los "tags" de resina compuesta en estos grupos se presentaron uniformes, regulares, estructuralmente completos y bien definidos.A nivel estructural, los grupos sometidos a peróxido de hidrógeno, mostraron algún nivel de afectación leve a nivel de esmalte superficial, comparado al grupo sometido a refresco (Coca Cola®), que afectó el esmalte tanto a nivel superficial, como subsuperficial.CONCLUSIONES: Los agentes blanqueadores de peróxido de hidrógeno son capaces de alterar adversamente los mecanismos de adhesión resina compuesta- esmalte. Por otro lado, las sustancias antioxidantes, pueden ser capaces de revertir este efecto, pudiendo así mismo, proteger al esmalte a nivel morfológico y estructural.PALABRAS CLAVE: Antioxidantes, blanqueamiento dental, peróxido de hidrógeno, sistemas adhesivos, desmineralización, estructura, morfología. / "FUNCTION OF THE ANTIOXIDANTS IN THE INMEDIATE BONDING OF COMPOSITES IN POST- BLEACHED ENAMEL AND THE MICROSTRUCTURAL AND MORPHOLOGICAL CHANGES".PURPOSE:The purpose of this in vitro study was to investigate the effectiveness of the antioxidants used immediately after tooth bleaching on the tensile bond strength of resin restorations. In addition to the studying the morphology of the resin tags in bleached and unbleached enamel and to determine the adverse effects of Hydrogen Peroxide (HP) on enamel, to morphological and microstructure level and the function of certain antioxidants in the reversal of those affects.MATERIAL AND METHOD:Human teeth (n=75) were divided into five groups (1 to 5). Group 1 (n=15)Hydrogen peroxide/ sodium ascorbate). Group 2 (n=15) Hydrogen Peroxide/peroxidase, Group 3 (n=15) Hydrogen Peroxide/ Catalase. Group 4 (n=15) Hydrogen Peroxide/water and Group 5 (n=15)Control. Post- bleaching resin cylinders were located on the surface of the enamel immediately after the respective treatment of each group, and subjected to load testing. After load testing- for the Electron Microscopy Scanning (SEM) and Confocal Laser Scanning Microscope (CLSM) study of the appearance of the resin "tags".By other hand, the microstructure and morphology of enamel was examined under spectrometry and CLSM, respectively.RESULTS: The average values of the tensile bond strength diminished significantly in groups 2 and 4. There was no statistical difference between the groups 1, 3 and 5. differences in the number and the depth of the "tags" occurred within one specimen and groups of specimens. Groups 1, 3 and 5 showed "tags" well defined and structurally intact. With relation to microstructure of enamel, the lowest concentration of C and N was seen in group 2, while in the groups treated with antioxidants maintained the aprismatic surface portion. Groups 2 and 3 showed lower concentrations of Ca and P. Groups 1 and 4 showed regular enamel features and presence, and the aprismatic surface was intact. In Trail 2, the soft drink presented a partial removal of the aprismatic surface and minor concentrations of Ca and P.The groups 1, 3 and 5 demonstrates a uniformity of the aprismatic surface layer under CLSM.CONCLUSIONS:The hydrogen peroxide bleaching agents adversely affect the bond strength of composite to acid etching enamel. The complementary use of antioxidant substances reduced this effect and the adverse affects on the chemical compositions and morphology of the enamel.KEY WORDS: antioxidants, tooth bleaching, hydrogen peroxide, bonding system, demineralization, microstructure, micromorphology.

Volatile Organic Compounds (VOCs) are one of the main groups of odour causing compounds in Waste Water Treatment Plants (WWTP). Adsorption technology is already established, in recent years the interest for the optimization of the costs associated with this technique has grown significantly. In particular, there are different options, from the use of low cost adsorbents, to reducing costs associated with carbon regeneration process. In this thesis, the adsorption of the three VOCs on sewage sludge based adsorbents was studied. It was proved that adsorbents obtained by chemical activation of sewage sludge with alkaline hydroxides are comparable to commercial activated carbons (ACs). Likewise, the adsorption of multicomponent gaseous streams was also studied. Related to the ACs regeneration, it was proposed a regeneration treatment of VOC saturated ACs with H2O2 based on advanced oxidation processes (AOP). The influence of the surface chemistry of ACs in this regeneration process was also studied. / Los compuestos orgánicos volátiles (COVs) son unos de los principales compuestos causantes de olores en las emisiones de EDARs. La adsorción es una técnica ampliamente utilizada para la eliminación de COVs en corrientes gaseosas y en los últimos tiempos ha crecido significativamente el interés para la optimización de los costes relacionados con esta técnica. En esta tesis se estudió el proceso de adsorción tres COVs en adsorbentes preparados a partir de lodos de EDAR, comprobando que adsorbentes obtenidos mediante activación química de lodos de depuradora son comparables a carbones activados comerciales (CAs). También se estudió la adsorción de corrientes multicomponente de COVs. En referencia a la regeneración del carbón activado, se propuso un tratamiento de regeneración con H2O2 de CAs saturados con COVs basado en los procesos avanzados de oxidación. Asimismo se estudió la influencia de la química superficial de los CAs en el proceso de regeneración con H2O2.