Magíster en Psicología Clínica Adultos Mención Humanista-Existencial / La población envejecida en el mundo ha aumentado, situación que en Chile se observa tanto a nivel de adultos mayores institucionalizados y no institucionalizados (SENAMA, 2013b). Por otro lado, la evidencia señala que variables como el sentido de vida promueven el bienestar en los adultos mayores (Steger, Shigehiro & Kashdan, 2009). En este marco, la presente investigación tuvo por objetivo caracterizar el sentido de vida de los adultos mayores al interior de una institución desde una perspectiva humanista-existencial. Para ello, se entrevistaron 8 adultos mayores con edades entre los 70 y 99 años, bajo la técnica de relato de vida. Se efectuó un análisis narrativo temático, donde se observaron 3 temáticas en torno al sentido de vida. Los hallazgos permiten inferir que los adultos mayores orientan su vida hacia sí mismos y hacia las demás personas al interior de la institución, situación que les permite tener un sentido de vida cotidiano en el Hogar. Estos resultados permitirán generar intervenciones que promuevan un sentido de vida en adultos mayores que se encuentren ante una frustración existencial

La tesi mostra la presència d'un rerefons simbòlic (el de la figura imaginària de l'home còsmic) en el model contemporani d' “home autorealitzat" que ens ofereix la psicologia filosòfica d'Abraham Maslow (USA, 1908-1970). Òbviament, existeix una certa “descosmització” d'aquest home universal i creador en la psicologia de Maslow, podríem dir que existeix una certa tendència a la secularització i a la psicologització que amaga el profund arrelament de l'home autorealitzat en el món simbòlic que genera les diverses imatges d'home còsmic. Per això mostrem, sota l'entramat conceptual d'una terminologia psicosocial, la presència d'una xarxa d'esquemes, imatges i símbols iaomorfes de la genèrica figura simbòlica de l'home còsmic. Aquesta figuració ens ofereix una imatge molt optimista de l'home i del seu entorn, fent palès que el sentit suprem de la funció simbòlica és l'eufemisme actuant com a “principi-esperança”, l'horitzó-de-sentit, mític, ideal. La “personalitat creadora", de Maslow, s'analitza a la llum de les mateixes línies d'interpretació simbòlica que serveixen per a llegir d'altres figuracions que són precedents històrics del genèric "home còsmic”, mostrant així determinats isomorfismes estructurals. Què podem concloure després del trajecte que hem fet al llarg d'aquest estudi? En primer lloc, que les figuracions d'home còsmic triades com a mostra (Patañjali, Upanishads clàssics, A. Maslow) poden ser analitzades de manera central des d'una perspectiva simbòlica i a la llum de la que hem considerat la seva imatge metafòrica central. Alhora, que totes tres figuracions, tan inqüestionablement diferents i amb semàntiques filosòfiques tan diverses, poden ser llegides des d'un rerefons d'isomorfismes simbòlics que els confereix uns "mínims" comuns I la creença en una suposada naturalesa humana; l'anhel existencial -ràpidament simbolitzat- d'esdevenir una totalitat plena i harmoniosa; i la necessitat, per tal de refermar i aconseguir els dos punts esmentats, d'eufemitzar simbòlicament tot allò que hi ha a l'existència de dolor, limitació, particularitat, contingència. Aquest objectiu simbòlic de les figuracions de l'home còsmic (que no és únic però sí el que a nosaltres ens interessa) pot ésser analitzat, en la seva realització, des d'unes línies simbòliques que hem aportat i utilitzat posant de manifest la seva fertilitat interpretadora: la línia caiguda-exaltació (que és objecte d'eufemització, perquè representa la limitació i la diferència); la línia impuls natural-activitat conscient, que és el fonament de la interiorització com a connexió amb la pròpia natura humana o potencial i que genera el predomini de les imatges del descens i en general del règim nocturn de la imaginació simbòlica; i la línia interiorització-expansió que ens mostra tota la gamma simbòlica de "l'espai de les vivències". Alhora, l'orientació de l'expansió genera l'ús d'imatges i esquemes de la imaginació simbòlica pertanyents a la verticalitat, al caràcter solar i, en general, al règim diürn de la imaginació, confirmant-nos en què el món simbòlic tendeix a relacionar-ho tot en un únic cercle significatiu, i que en això resideix la seva riquesa i la seva limitació: tendeix a la síntesi final i a la visió de conjunt. En definitiva, al llarg del trajecte d'aquesta tesi hem vist com l'home còsmic, en tant que símbol humà per excel.lència, ens posa de manifest els següents punts: 1.- Una reflexió sobre l'àmbit simbòlic, les seves possibilitats, funcions i limitacions. 2.- Queda mostrat l'home còsmic com a projecció simbòlica del nostre anhel d'una totalitat que no som, però a la qual hi tendim. 3.- El simbolisme de l'home còsmic apunta a la transcendència, allò que no es pot nomenar ni "posar damunt la taula". 4.- En aquest món simbòlic es desenvolupa un espai imaginari, unitari i complet, on tot està relacionat i on és possible realitzar allò impossible (la utopia). 5.- Se'ns mostra un catàleg variat de maneres d'eufemitzar, posant de relleu la funció eufèmica com la funció per excel.lència de la imaginació simbòlica. 6.- En tant que horitzó utòpic de sentit, emmarca, impulsa i orienta projectes vitals, individuals o socials, d'autotransformació o/i de canvi social. 7.- Alhora, aquesta utopia és font de tota una diversitat de dissenys axiològics possibles (amb les seves implicacions filosòfiques). 8.- Ens posa de relleu que darrera els horitzons utòpics de sentit alena, no sols l'eufemisme pur, sinó també el "principi esperança". És a dir, si l'home és un "animal simbòlic" vol dir que mai no podrà/voldrà renunciar a l'esperança. 9.- La psicologia filosòfica d'Abraham Maslow és un testimoni contemporani d'aquesta tendència humana cap al valor totalitzador i els horitzons de sentit, així com cap a l'esperança i l'esforç envers la transformació o millora de l'home. Aquesta recerca de l'home autorealitzat, o universal i creatiu, conté i implica mixtificacions i paranys, però també, per què no?, esperances. / The thesis proves the presence of a symbolical background (that of the imaginary figure of the cosmic man) in the contemporary model of the "self-realized man” as shown in the psychological philosophy of Abraham Maslow {USA, 1908-1970).There is undeniably a certain "descosmiczation" of this “universal man” and creator in Maslow's psychology. We could date that there is a tendency towards secularizing and psychologizing that lies behind the symbolical world where the self-realized man is rooted, thus generating the various images of the cosmic man. We hence prove that under the conceptual framework of a psychological terminology, there lies the presence of an actual network of schemes, images and isotope symbols of the generic and symbolical figure of the cosmic man. This figure as such, casts a very optimistic picture of man and his environment, clearly showing that the ultimate meaning of the symbolical function is euphemism, acting as an "auspicious principle", the mythical and ideal perspective of meaningfulness. Maslow's "creative personality" is herein analysed by the light of the very lines of symbolical interpretation used to interpret other earlier figurations, forerunners of the generic "cosmic man”, thus showing certain structural isomorphisms.

L'objectiu d'aquesta tesi doctoral ha estat conèixer l'efecte que pot tenir una intervenció de musicoteràpia en tres dones maltractades, mitjançant tres casos únics (Cas A, B i C), integrats per dues parts cadascun (Estudi 1 i 2). En l'Estudi 1, sobre l'eficàcia de la intervenció en cada cas, s'ha utilitzat el mètode quantitatiu per mesurar les variables autoestima, depressió i assertivitat abans i després del tractament amb qüestionaris estandaritzats (Autoconcepto Forma 5, AF-5, García i Musitu, 2001; Escala de Habilidades Sociales, EHS, Gismero, 2002; i Cuestionario Estructural Tetradimensional para la Depresión, Forma Breve y Escala para el seguimiento CETDE, Alonso-Femández, 1995) i amb fulls de seguiment diaris. En l'Estudi 2, de procés, s'ha utilitzat el mètode qualitatiu de la Grounded Theory (Glaser i Strauss, 1967), amb el qual s'han observat les dimensions sobre el maltractament sorgides de la conversa entre terapeuta i pacient, i la relació entre aquestes dimensions i les tècniques de musicoteràpia utilitzades per a cada cas. També s'ha analitzat el procés portat a terme per les dimensions al llarg del tractament, per a cadascun dels casos. La intervenció la integra un protocol de dotze sessions d'una hora de durada en les quals es va fer ús de diferents tècniques de musicoteràpia. La dona del Cas A, en va rebre 13; la del Cas B, 8 i la del Cas C, tres sessions, després de les quals va retornar al domicili conjugal. Per a l'Estudi 1, els resultats mostren millores en el Cas A, autoestima: 20,24% (qüestionari); 31,11% (full de seguiment); depressió: 41,38% i 10,64%; assertivitat: 11,2% i 21,93%. En el Cas B s'ha observat una millora en la variable depressió: 33,33% (qüestionari, en el seguiment); 3,83% (full de seguiment), però no s'han pogut mesurar els canvis en el post test per a l'autoestima i l'assertivitat. En el Cas C no s'han obtingut mesures en el post test de cap de les tres variables.L'Estudi 2 ha ofert sis dimensions relacionades amb el maltractament, per als tres casos: dimensió corporal, espiritual, metacomunicació relació terapèutica, interpersonal, socio-cultural i emocional/cognitiva i s'ha observat una evolució positiva de les verbalitzacions de les pacients al llarg de las sessions, en els Casos A i B. Per al Cas C s'ha observat cert retrocés en els temestractats, ja que suposa un exemple de retorn al domicili conjugal, després de tres sessions. Quant a les tècniques de musicoteràpia es ressalta, en els tres casos, la relació entre 1'ús de les escenificacions i el sorgiment de la dimensió corporal; 1'ús de la imaginació guiada i el dibuix amb la dimensió espiritual; i l'ús de l'audició amb la dimensió metacomunicació relació terapèutica. Es justifica la tria de les tres variables i l'enfocament de la teràpia en el marc de la Psicologia Humanista i el constructe de la Intel·ligència Emocional i s'exposen les limitacions i els suggeriments de futur d'aquest tipus d'intervenció en el col·lectiu de les dones maltractades. / El objetivo de esta tesis doctoral ha sido conocer el efecto que puede tener una intervención de musicoterapia en tres mujeres maltratadas, mediante tres casos únicos (Caso A, B Y C), integrados por dos partes cada uno (Estudio I y 2). En el Estudio 1, sobre la eficacia de la intervención en cada caso, se ha utilizado el método cuantitativo para medir las variables autoestima, depresión y asertividad antes y después del tratamiento con cuestionarios estandarizados (Autoconcepto Forma 5, AF-5, García y Musitu, 200 1; Escala de Habilidades Sociales, EHS, Gismero, 2002; y Cuestionario Estructural Tetradimensional para la Depresión, Forma Breve y Escala para el seguimiento CET-DE, Alonso-Femández, 1995) y con hojas de seguimiento diarias. En el Estudio 2, de proceso, se ha utilizado el método cualitativo de la Grounded Theory (Glaser y Strauss, 1967), con el que se han observado las dimensiones sobre el maltrato surgidas de la conversación entre terapeuta y paciente, y la relación entre estas dimensiones y las técnicas de musicoterapia utilizadas. También se ha analizado el proceso llevado a cabo por las dimensiones a 10 largo del tratamiento, para cada uno de los casos. La intervención la integra un protocolo de doce sesiones de una hora de duración en las que se utilizaron diferentes técnicas de musicoterapia. La mujer del Caso A, recibió 13 sesiones; la del Caso B, 8 Y la del Caso C, tres, después de las cuales retomó al domicilio conyugal. Para el Estudio 1, los resultados muestran mejoras en el Caso A, autoestima: 20,24% (cuestionario); 31, II% (hoja de seguimiento); depresión: 41,38% y 10,64%; asertividad: 11,2% y 21,93%. En el Caso B se ha observado una mejora en la variable depresión: 33,33% (cuestionario, en el seguimiento); 3,83% (hoja de seguimiento), pero no se han podido medir los cambios en el post test para la autoestima y la asertividad. En el Caso C no se han obtenido medidas en el post test de ninguna de las tres variables. El Estudio 2 ha ofrecido seis dimensiones relacionadas con el maltrato, en los tres casos: dimensión corporal, espiritual, metacomunicación relación terapéutica, interpersonal, socio-cultural y emocional/cognitiva y se ha observado una evolución positiva de las verbalizaciones de las pacientes a 10 largo de las sesiones, en los Casos A y B. Para el Caso C se ha observado cierto retroceso en los temas tratados, ya que supone un ejemplo de retorno al hogar conyugal, después de tres sesiones. En cuanto a las técnicas de musicoterapia se resalta, en los tres casos, la relación entre el uso de las escenificaciones y el surgimiento de la dimensión corporal; el uso de la imaginación guiada y el dibujo con la dimensión espiritual; y el uso de la audición con la dimensión metacomunicación relación terapéutica. Se justifica haber escogido las tres variables y el enfoque de la terapia en el marco de la Psicología Humanista y el constructo de la Inteligencia Emocional y se ofrecen las limitaciones y sugerencias de futuro de este tipo de intervención en el colectivo de las mujeres maltratadas. / The purpose of this doctoral dissertation was to determine the possible effect that a music therapy intervention can have on three battered women, through three case studies (Case A, B, and C). In Study 1, which main purpose was to determine the effect of the intervention for each of the case studies, quantitative methodology was used to measure the variables of self-esteem, depression and assertivity, before and after the treatment through standardized questionnaires (Autoconcepto Forma 5, AF-5, García i Musitu, 2001; Escala de Habilidades Sociales, EHS, Gismero, 2002; and Cuestionario Estructural Tetradimensional para la Depresión, Forma Breve and Escala para el seguimiento CET-DE, Alonso-Fernández, 1995). AIso, observation fonns and diaries were used for daily follow-up. In Study 2, which looked at the process, qualitative methodology was used, specifically the Grounded Theory method (Glaser i Strauss, 1967) which has allowed to observe the dimensions on the maltreatment that carne out from the conversations between therapist-patient, and the relationship between these dimensions and the specific music therapy techniques used. Also, the process followed by de dimensions throughout the treatment, for each of the case studies, was analyzed. The intervention included a total of 12 l-hour sessions in which several music therapy techniques were used. The subject of case study A received a total of 13 sessions; the subject of case study B, 8, and the subject of case study C, 3, after which the subject returned to the intimate partner's home. Results of Study l showed improvements for Case A, self-esteem: 20, 24% (test); 31,11% (observation form); depression: 41,38% and 10,64%; assertivity: 11,2% and 21,93%. For Case B, improvements were observed in the depression variable: 33,33% (test in the follow-up); 3,83% observation form. However, it was not possible to measure changes in the post-test for self-esteem and assertivity. For Case C, no post-test measures were obtained for any of the three variables. Study 2 offered six dimensions related to the maltreatment for the three cases: body, spiritual, metacomunication therapeutic relation, interpersonal, social-cultural and emotional cognitive, and a positive evolution was observed in the patients' verbalizations throughout the sessions, in Cases A and B. In Case C, a certain regression was observed in the aspects treated since it was an example of a return to the intimate partner's home after three sessions. In regards to the music therapy techniques used, it is stressed for the three cases, the relationship between the use of role-playing and the appearance of the body dimension; the use of guided imagery with drawing with the emergence of the spiritual dimension; and the use of music auditions with the dimension of metacomunication therapeutic relation. The choice of the three variables and the focus of the therapy within the Humanistic Psychology paradigm and the construct of Emotional Intelligence is argumented, and the limitations of the study as well as suggestions for future interventions and research studies with this population are stated.