No description available.

Tesis por compendio / [ES] Phytophthora es uno de los géneros fitopatógenos más relevantes y agresivos en la agricultura y silvicultura. Muestreos realizados en la última década han revelado una gran cantidad de interacciones entre especies de Phytophthora y plantas, desconocidas con anterioridad. La introducción de nuevos patógenos de suelo, como Phytophthora en los bosques de Fagaceae, modifica la comunidad microbiana presente en la rizosfera, con importantes consecuencias ambientales y económicas. El género Quercus es uno de los géneros de Fagaceae más extendidos en Europa, y Quercus ilex es la especie dominante en España. El vínculo entre la dispersión de Phytophthora en los ecosistemas naturales y las actividades del ser humano, ha sido previamente estudiado. Numerosos muestreos en viveros y espacios públicos, mostraron la presencia de gran diversidad de especies de Phytophthora que podían suponer una amenaza para la producción y los ecosistemas naturales. En este contexto, se realizó un muestreo de viveros ornamentales y forestales en cuatro comunidades autónomas españolas, centrándose en los posibles síntomas asociados a Phytophthora en diferentes hospedantes e incluyendo muestras de agua de los viveros. Los resultados mostraron 17 filotipos de Phytophthora que afectan a 22 especies vegetales incluidas en 19 géneros. Algunas de estas interacciones se citaron por primera vez en España. Entre los patógenos de suelo aislados en los viveros, se identificó una gran cantidad de formas asexuales tipo Cylindrocarpon en las raíces de hospedantes leñosos. Se caracterizó una colección de aislados mediante estudios morfológicos y moleculares. Se identificaron 12 especies pertenecientes a los géneros Cylindrodendrum, Dactylonectria e Ilyonectria en hospedantes pertenecientes a 15 géneros y otras cuatro nuevas especies se describieron. El estudio demostró la prevalencia de este grupo fúngico asociado con plántulas de diversos hospedantes que muestran síntomas de decaimiento en viveros forestales. Se evaluó la susceptibilidad de Q. ilex a la inoculación con ocho especies de Phytophthora obtenidas de muestreos en viveros. Las especies más agresivas fueron Phytophthora cinnamomi, Phytophthora cryptogea, Phytophthora gonapodyides, Phytophthora plurivora y Phytophthora psychrophila, seguidas de Phytophthora megasperma, mientras que Phytophthora quercina y Phytophthora nicotianae fueron las especies menos agresivas. Los resultados obtenidos en el ensayo de patogenicidad confirmaron que todas las especies de Phytophthora evaluadas podrían representar una amenaza para los encinares. En este contexto, se realizó un estudio para verificar la presencia y / o detección de especies de Phytophthora en dos áreas de España (dehesas del sudoeste y bosque del noreste) utilizando diferentes métodos de aislamiento y detección. El aislamiento directo y el método de trampeo vegetal en muestras obtenidas a partir de encinas con y sin decaimiento, identificaron Phytophthora cambivora, P. cinnamomi, P. gonapodyides, P. megasperma y Phytophthora pseudocryptogea en las dehesas, mientras que, en el bosque del noreste, no se aisló Phytophthora spp. Los análisis estadísticos indicaron que no había una relación significativa entre la frecuencia de aislamiento de las especies de Phytophthora y la expresión de los síntomas de la enfermedad en las encinas de las dehesas. Además, P. quercina se detectó con mayor frecuencia que P. cinnamomi en las dos áreas estudiadas utilizando sondas TaqMan de PCR a tiempo real. Se evaluaron seis masas de Q. ilex ubicadas en tres comunidades autónomas de España mediante “Next Generation Sequencing” (NGS) para tener un mayor conocimiento sobre la diversidad de Phytophthora spp. en los bosques de encinas. Se detectaron 37 filotipos de Phytophthora pertenecientes a los clados 1 al 12, excepto los clados 4, 5 y 11, lo que demuestra una gran diversidad de Phytophthora en los encinares estudiados. Los filotipos más abundantes fueron P. quercina, P. psychrophila, P. cinnamomi y P. plurivora. / [EN] Phytophthora is one of the most relevant and aggressive plant pathogenic genus in agriculture and forestry. Due to the increasing environmental threat of invasive plant pathogens, monitoring new areas in the last decade has revealed a large number of new Phytophthora species-plant host interactions. The introduction of soilborne pathogens, such as Phytophthora in Fagaceae forests modifies the microbial community present in the rhizosphere with relevant environmental and economic consequences. The genus Quercus is one of the most extended Fagaceae genera in Europe, and Q. ilex is the dominant tree in Spain. The link between Phytophthora dispersion in natural ecosystems and human derived activities has been previously studied. Numerous sampling in nurseries and public spaces revealed a great diversity of Phytophthora species that compromised production and threated natural ecosystems. In this context, sampling ornamental and forest nurseries in four Spanish regions was carried out focusing on possible symptoms associated to Phytophthora on different hosts and including water samples from the nurseries. The results showed 17 Phytophthora phylotypes affecting 22 plant species included in 19 plant genera and some of them reported for the first time in Spain. Among the soilborne pathogens isolated in the nurseries, a large number of Cylindrocarpon-like asexual morphs were identified from the roots of woody hosts. A collection of Cylindrocarpon-like isolates recovered from Spanish nurseries was characterised by morphological and molecular studies. Twelve species belonging to the genera Cylindrodendrum, Dactylonectria and Ilyonectria were identified from damaged roots of 15 different host genera and other four species were newly described. The study demonstrated the prevalence of this fungal group associated with seedlings of diverse hosts showing decline symptoms in forest nurseries in Spain. The susceptibility of Quercus ilex to the inoculation with eight Phytophthora species obtained from nurseries was evaluated. The most aggressive species were Phytophthora cinnamomi, Phytophthora cryptogea, Phytophthora gonapodyides, Phytophthora plurivora and Phytophthora psychrophila followed by Phytophthora megasperma, while Phytophthora quercina and Phytophthora nicotianae were the least aggressive species. Results obtained in the pathogenicity test confirmed that all Phytophthora species tested could represent a threat to holm oak ecosystems. In this context, a study to verify the presence and/or detection of Phytophthora species was conducted in two holm oak areas of Spain (southwestern dehesas and northeastern woodland) using different isolation and detection methods. Direct isolation and baiting methods in declining and non-declining holm oak trees revealed Phytophthora cambivora, P. cinnamomi, P. gonapodyides, P. megasperma, and Phytophthora pseudocryptogea in the dehesas, while in the northeastern woodland, no Phytophthora spp. were recovered. Statistical analyses indicated that there was not a significant relationship between the Phytophthora spp. isolation frequency and the disease expression of the holm oak stands in the dehesas. Phytophthora quercina and P. cinnamomi TaqMan real-time PCR probes showed that P. quercina was detected in a higher frequency than P. cinnamomi in both studied areas. A better understanding of the Phytophthora spp. diversity in holm oak forests was assessed using Next Generation Sequencing (NGS) in six Q. ilex stands located in three regions in Spain. Thirty-seven Phytophthora phylotypes belonging to clades 1 to 12, except for clades 4, 5 and 11, were detected in this study, demonstrating a high diversity of Phytophthora species in holm oak Spanish forests. The most abundant phylotypes were P. quercina, P. psychrophila, P. cinnamomi and P. plurivora. In summary, this Thesis demonstrated a high diversity of Phytophthora and Cylindrocarpon-like species in Spanish nurseries, reporting new pathogen-plant host in / [CA] Phytophthora és un dels gèneres fitopatògens més rellevants i agressius en l'agricultura i la silvicultura. Mostrejos realitzats en l'última dècada han revelat una gran quantitat d'interaccions desconegudes fins ara entre espècies de Phytophthora i plantes. La introducció de nous patògens del sòl, com Phytophthora en els boscos de Fagaceae, modifica la comunitat microbiana present en la rizosfera, amb importants conseqüències ambientals i econòmiques. El gènere Quercus és un dels gèneres de Fagaceae més estesos a Europa, i Quercus ilex és l'espècie dominant a Espanya. El vincle entre la dispersió de Phytophthora en els ecosistemes naturals i les activitats de l'ésser humà, ja ha sigut estudiat prèviament. Nombrosos mostrejos en vivers i espais públics, van mostrar la presència d'una gran diversitat d'espècies de Phytophthora que podien suposar una amenaça per a la producció i els ecosistemes naturals. En aquest context, es va realitzar un mostreig de vivers ornamentals i forestals en quatre comunitats autònomes espanyoles, centrant-se en els possibles símptomes associats a Phytophthora en diferents hostes i incloent mostres d'aigua dels vivers. Els resultats van mostrar 17 filotipus de Phytophthora que afecten 22 espècies vegetals incloses en 19 gèneres. Algunes d'aquestes 'interaccions es van citar per primera vegada a Espanya. Entre els patògens del sòl aïllats en els vivers, es va identificar una gran quantitat de formes asexuals tipus Cylindrocarpon en les arrels de plantes llenyoses. Es va caracteritzar una col·lecció d'aïllats mitjançant estudis morfològics i moleculars. Es van identificar 12 espècies pertanyents als gèneres Cylindrodendrum, Dactylonectria i Ilyonectria en hostes pertanyents a 15 gèneres i altres quatre noves espècies es van descriure. L'estudi va demostrar la prevalença d'aquest grup fúngic associat amb plàntules de diversos hostes que mostren símptomes de decaïment en vivers forestals espanyols. Es va avaluar la susceptibilitat de Q. ilex a la inoculació amb huit espècies de Phytophthora obtingudes de mostrejos en vivers. Les espècies més agressives van ser Phytophthora cinnamomi, Phytophthora cryptogea, Phytophthora gonapodyides, Phytophthora plurivora i Phytophthora psychrophila, seguides de Phytophthora megasperma, mentre que Phytophthora quercina i Phytophthora nicotianae van ser les espècies menys agressives. Els resultats obtinguts en l'assaig de patogenicitat van confirmar que totes les espècies de Phytophthora avaluades podrien representar una amenaça per als ecosistemes d'alzines. En aquest context, es va realitzar un estudi per a verificar la presència i / o detecció d'espècies de Phytophthora en dues àrees d'Espanya (deveses del sud-oest i bosc del nord-est) utilitzant diferents mètodes d'aïllament i detecció. L'aïllament directe i el mètode de parany vegetal en mostres obtingudes a partir d'alzines, amb i sense decaïment, van identificar Phytophthora cambivora, P. cinnamomi, P. gonapodyides, P. megasperma i Phytophthora pseudocryptogea en les deveses, mentre que, en el bosc del nord-est, no es va aïllar Phytophthora spp. Les anàlisis estadístiques van indicar que no hi havia una relació significativa entre la freqüència d'aïllament de les espècies de Phytophthora i l'expressió dels símptomes de la malaltia en les alzines en les deveses. A més, P. quercina es va detectar amb major freqüència que P. cinnamomi en les dues àrees estudiades utilitzant sondes TaqMan de PCR a temps real. Es van avaluar sis masses de Q. ilex situades en tres comunitats autònomes d'Espanya mitjançant "Next Generation Sequencing" (NGS) per a tindre un major coneixement sobre la diversitat de Phytophthora spp. en els boscos d'alzines. Es van detectar 37 filotipus de Phytophthora pertanyents als clades 1 al 12, excepte els clades 4, 5 i 11, la qual cosa demostra una gran diversitat d'espècies de Phytophthora en els alzinars estudiats. Els filotipus més abundants van ser P. quercina, P. psychrophila, P. cinnamomi i P. plurivora. / Mora Sala, B. (2020). Detection and identification of Phytophthora spp. in woody plant nurseries and holm oak forests [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/153808 / TESIS / Compendio

Lors de ce travail de thèse nous avons adopté une approche fonctionnelle de la dynamique forestière méditerranéenne. L'objectif principal est de comprendre comment les réponses fonctionnelles à la disponibilité de la lumière et aux interactions biotiques vont conditionner la régénération des trois principales espèces impliquées dans cette dynamique : Pinus halepensis, Quercus ilex, Quercus pubescens. Une première expérimentation en pots a été menée en conditions contrôlées afin de déterminer progressivement : les différences de stratégies d'acclimations à l'ombre du pin d'Alep et du chêne pubescent, les compromis fonctionnels et les limites ontogéniques et nutritionnelles de ces stratégies, et l'impact de l'allélopathie et de la compétition sur cette réponse à l'ombre. Une expérimentation de terrain a ensuite permis de créer un gradient d'éclaircie dans une pinède de pin d'Alep, pour comprendre les principaux effets positifs et négatifs de la canopée sur les facteurs abiotiques et le développement du chêne pubescent et du chêne vert à différentes échelles de temps. Les résultats obtenus montrent que le pin d'Alep présente une stratégie d'évitement de l'ombre par une forte réponse plastique qui implique des compromis fonctionnels, des coûts nutritionnels élevés, et un temps d'expression limité. Cette stratégie présente un désavantage dans le cas d'une régénération sous canopée. A l'inverse, le chêne pubescent montre une stratégie plus conservatrice grâce à une réponse plastique à l'ombre limitée, mais une forte sensibilité aux interactions plantes-plantes. En conditions naturelles, le chêne pubescent et le chêne vert en régénération présentent des réponses différentes au gradient d'éclaircie de la canopée, le chêne pubescent montrant cette fois ci une moins forte tolérance à l'ombre. Cette thèse permet de mettre en évidence les liens entre limites fonctionnelles de la plasticité phénotypique, tolérance à l'ombre, et réussite d'installation sous couvert forestier. / During this work we studied the Mediterranean forest dynamic through a functional approach. Our main goal consisted to know how functional responses to light availability and biotic interactions determine the regeneration of three main species involved in this dynamic : Pinus halepensis, Quercus ilex and Quercus pubescens.A nursery experiment was set up to determine specific shade acclimatation strategies of the Aleppo pine and the Downy oak, functional tradeoffs and nutritional and ontogenetic limits of these stratgies, and the competitive and allélopathic impact on the shade induced response.Then a field experiment was set up to make a light gradient in an Aleppo pins pinewood in order to know the main positive and negative canopy effects on abiotic factors and oak seedlings development at different scales of time. Results showed that Aleppo pine exhibits a shade avoiding strategy through a strong plastic response involving functional tradeoffs, high nutritional costs, and time-limited expression. This strategy is considered as maladaptive in case of regeneration under unovercome forest canopy. Reversly, the downy oak shows a more conservative strategy through a limited plastic response to shade but a strong vulnerability to plant-plant interactions. In field conditions, Quercus pubescens and Quercus ilex seedlings showed different responses to the canopy cover, with a fewer shade tolerance in Quercus pubescens. This work help to highlight relationships between functional limits of phenotypic plasticity, shade tolerance, and regenerative success in Aleppo pine understory.

Fondé sur le double constat de l'abandon des activités proto-industrielles des garrigues boisées et de l'introduction, quelque quarante années plus tard, de Quercus ilex L. en milieu urbain, ce travail de recherche révèle, grâce à l'analyse des politiques de gestion du patrimoine arboré de Montpellier (France), Firenze (Italie) et Valencia (Espagne), les dynamiques territoriales impliquées par l'évolution statutaire des arbres, et du chêne vert en particulier. Les nouvelles fonctions ornementales et culturelles qui sont attribuées à cette espèce, désormais argument et instrument du développement durable, s'associent, jusqu'à parfois les masquer, aux fonctions originelles, nourricières et forestières. Si l'arbre, révélateur des mutations territoriales successives, s'impose comme l'un des marqueurs privilégiés des paysages méditerranéens, le chêne vert s'inscrit quant à lui comme un élément moteur de nouvelles territorialités de la Méditerranée nord-occidentale.

L'objectiu general d'aquest treball fou aprofundir en el coneixement dels sistemes de fotoprotecció en fulles de Quercus ilex. Per assegurar l'homogenitat i conservació del material vegetal durant el seu magatzematge i transport fins al moment de l'anàlisi de compostos fotoprotectors, s'ha estandarditzat un protocol consistent en la liofilització de les mostres vegetals amb la prèvia addició de 2-butilamino etanol. Es va comprovar que aquest protocol evita la degradació de les molècules implicades en la fotoprotecció i ha permès disposar de material vegetal sec i homogeni per a poder treballar amb espectroscòpia de reflectància al vermell proper (NIRS).La quantificació de compostos fotoprotectors i antioxidants és costosa en temps i diners. Per a aconseguir-ne una avaluació ràpida i àgil es construí una base de dades (BD) correlacionant, a cadascuna de les mostres de fulles de Q. ilex liofilitzades, les anàlisi bioquímiques de cada molècula amb els seus espectres del NIRS. S'establiren les equacions de cal·libració predictives per la quantificació dels pigments cloroplàstics (clorofil·les a i b, neoxantina, violaxantina, zeaxantina, anteraxantina, α- i ß-carotè, luteïna i luteïna epòxid (Lx)) i compostos antioxidants (α-, (β+γ)-tocoferol, ascorbat i fenols totals) mitjançant l'algoritme per regressió de mínims quadrats parcials. Les equacions de cal·libració de clorofil·les a i b, feofitina, β-carotè, neoxantina, luteina, fenols totals i α-tocoferol foren cal·librades acuradament mentre que les de la Lx i l'α-carotè mostraren resultats de cal·libració no tan bons degut a les baixes concentracions. Aquesta BD permet, per primera vegada, amb una sola lectura NIRS, la predicció de les concentracions de molècules amb caràcter fotoprotector o antioxidant emprades amb més freqüència en estudis ecofisiològics. Se n'ha demostrat la fiabilitat mitjançant un estudi de bosc caracteritzant fulles d'alzines adultes i de rebrots després de tala durant les dues estacions més estressants (estiu i hivern). També s'aplicà la nova BD NIRS per caracteritzar les respostes fotosintètiques i antioxidants de fulles d'alzines i dels seus rebrots originats sota diferents concentracions de CO2: ambiental (350 µL·L-1) (RA) i elevada (750 µL·L-1) (RE). En aquest estudi es demostrà que els RE compensaren la baixa fotosíntesi amb una major participació dels cicles de les xantofil·les (major Z/VAZ) i de la luteina epòxid (menor Lx), els quals són responsables de la dissipació tèrmica de l'excés d'energia d'excitació. Els RE mostraren també un major contingut en ascorbat (el qual es considera responsable de la major part de l'activitat antioxidant a Q. ilex) i un menor contingut en el compostots lipofílics (clorofil·les, carotenoids i tocoferols). Quan es someteren ambdos tipus de rebrots a estrès tèrmic (per alta temperatura), els RE mostraren una major resistència a l'estrès per altes temperatures.Els dos últims objectius d'aquest treball aprofundeixen en el paper de les poliamines en la fotoprotecció de les fulles d'alzina en condicions naturals i en condicions d'irradiància controlada, així com en la funció de les transglutaminases vegetals com a lligands de les poliamines a membranes. Primer trobàrem una disminució de les poliamines lliures (i en especial la putrescina) en augmentar la disponibilitat lluminosa (PPFD), atribuible a una necessitat superior de lligar poliamines als tilacoides per ajudar a la fotoprotecció de l'aparell fotosintètic en front a la situació d'estrès. Posteriorment, observàrem una tendència diürna on els valors més alts de la putrescina lligada a proteïnes i de l'activitat transglutaminasa correspongueren sempre al màxim d'intensitat lumínica i dosi de llum rebuda per les fulles. Aquests dos treballs indiquen la participació de les poliamines, i especialment la putrescina, en la fotoprotecció de l'aparell fotosintètic. En concret, l'activitat transglutaminasa, la quantitat de putrescina lligada i l'índex putrescina/espermidina lligades són uns clars indicadors de la magnitud d'estrès per excés de llum de la planta. / SUMMARY:"PHOTOPROTECTION SYSTEMS IN Quercus ilex L. AND THE APPLICATION OF THE NIRS (NEAR-INFRARED REFLECTANCE SPECTROSCOPY) AS AN ECOPHYSIOLOGICAL TOOL TO DETECT OXIDATIVE STRESS" TEXT:The present work goes deeper into our knowledge of photoprotection systems acting in Quercus ilex leaves.To ensure homogeneus plant material and its conservation during storage and transport until analysis avoiding the degradation of the molecules implied in photoprotection we standardized the conditions during freeze-drying to obtain dry material with an unaltered biochemical composition.Quantifying photoprotective and antioxidant compounds is laborious and expensive. A Q. ilex leaves database using Near Infrared Reflectance Spectroscopy (NIRS-database) and chemical analyses was built. Predictive calibration equations for concentration of chloroplast pigments (chlorophylls a and b, phaeophytin, neoxanthin, violaxanthin, zeaxanthin, antheraxanthin, alpha- and β-carotene, lutein and lutein epoxide) and antioxidants (alpha-, (β+γ)-tocopherol, ascorbate and total phenolics) were established using partial least squares regression algorithm. This is the first time that NIRS is used to characterize pigment composition in plants. NIRS constitutes a valid tool to characterize photoprotection compounds with only one single measurement allowing time and money saving.The NIRS-database feasibility was demonstrated by the characterization of adult holm oak leaves and resprouts after clear cut in their natural environment during the two stressing seasons.The new NIRS-database was applied to characterize the antioxidant compounds responses in holm oak resprouts under ambiental (350 µL·L-1; RA) and elevated (750 µL·L-1; RE) CO2 conditions and high temperature stress (HTS). RE showed higher resistance to HTS showing little response in their antioxidant composition. At the contrary, RA showed a significant increase in lipophilic compounds. Therefore, the higher antioxidant protection and higher temperature tolerance of RE would mitigate the effect of photosynthesis acclimation during the regeneration of Q. ilex plants.Two studies went deeper to the role of polyamines in holm oak photoprotection in its natural habitat or under controlled-irradiance conditions and plant's transglutaminases function binding polyamines to membrane proteins in the protection against high light stress. The obtained results support the hypothesis that the relationship between polamines, and specially putrescine, concentration (free and protein-bound) and transglutaminase activity is modulated by light intensity in Q. ilex leaves and that polamines are involved in the photoprotection of the photosynthetic apparatus.

La presencia de ozono a nivel de la troposfera constituye uno de los problemas de contaminación más significativos en las grandes ciudades en el mundo. La formación de ozono troposférico es provocada principalmente, por las reacciones fotoquímicas entre los óxidos de nitrógeno y los compuestos orgánicos volátiles (COV). Se sabe que la contribución de los COV ya sea por fuentes antropogénicas como por fuentes biogénicas (naturales) son de igual importancia. Para conocer el papel que desempañan las emisiones biogénicas en la formación de ozono troposférico, es necesario cuantificar tanto los niveles de emisión antropogénicos y biogénicos. Hasta la fecha han sido muy pocos los intentos por cuantificar las emisiones biogénicas en el área mediterránea, que es reconocida como una de las fuentes principales de ozono troposférico en Europa. Por lo cual una de las principales limitaciones al momento de realizar un inventario de emisiones para Europa y específicamente para España, era no contar con factores de emisión propios de la vegetación de la zona. Dentro del grupo de los COV biogénicos emitidos por la vegetación terrestre los monoterponos (C10Hx) constituyen una fracción considerable.Con el presente trabajo de Tesis se ha pretendido determinar en forma experimental los flujos de emisión de los monoterpenos en tres especies típicas de la vegetación mediterránea: Pinus pinea, Pinus halepensis y Quercus ilex. Asimismo caracterizar las emisiones con respecto a las variables ambientales (Temperatura y PAR) que las controlan.Dicho objetivo se ha logrado mediante la aplicación de una metodología experimental y analítica de campo y laboratorio, basada en la descrita en la literatura y adaptada a nuestras condiciones, para lo cual ha sido necesario un proceso de validación. Las mediciones en campo se han realizado tanto en forma diaria y a lo largo de un ciclo anual. Con lo cual fue posible estudiar el comportamiento de la emisión diaria para las tres especies durante períodos cortos de tiempo ("short term"), así como cubrir un ciclo anual completo para el Quercus ilex y el Pinus pinea.Los factores de emisión obtenidos están dentro del rango de los reportados previamente para estas especies en la literatura. / The presence of tropospheric ozone constitutes one of the major problems of air pollution in the big cities of the world. Tropospheric ozone formation is controlled by photochemical reactions of NOX and the volatile organic compounds (VOC). It is known that VOC from biogenic sources as well as VOC of anthropogenic origin are of equal importance. Understanding the role that biogenic emission plays in the tropospheric ozone formation implies to quantify both biogenic and anthropogenic emission fluxes. Up to date there have been few attempts at quantifying the biogenic emission fluxes from the Mediterranean area, which is now recognized as one of the major sources of tropospheric ozone in Europe. An important limitation to build an emission inventory for Europe and specifically for Spain, has been the unavailability of specific emission factors for the Mediterranean's vegetation. Monoterpenes (C10HX) represent a significant fraction of the biogenic VOC emitted by the terrestrial vegetation.In the present Thesis the monoterpene emission fluxes from three typical Mediterranean tree species ( Pinus pinea, Pinus halepensis and Quercus ilex) have been experimentally determined.Likewise, monoterpene's emission has been characterized with regard to the environmental variables that control it.The above mentioned objectives have been achieved by the application of an experimental and analytical methodology, based on the literature and adapted to local conditions, for which a validation procedure has been carried out. Field measurements were made periodically (weekly or monthly). It has thus been possible to study the emission pattern of the species during the daily ("short term") and annual ("long term") cycles for Pinus pinea and Quercus ilex. The standard monoterpene's emission factors obtained were in the range of those previously reported in the literature.