Aquest estudi avalua els efectes de la musicoteràpia en dones amb càncer de mama que reben tractament de quimioteràpia adjuvant sobre simptomatologia d’ansietat, depressió, qualitat de vida i fa una anàlisi qualitativa basada en els informes de les pacients sobre l’experiència musicoterapèutica. Investigació experimental. Es separa en grups consecutius a tractament de quimioteràpia i musicoteràpia (GE) o tractament de quimioteràpia estàndard (GC) a 88 dones diagnosticades amb càncer de mama en diferents estadis que reben quimioteràpia. És un disseny simple de pre-post test (cicles 1,2 i 3) i seguiment (cicle 4). La musicoteràpia consisteix en tres sessions de musicoteràpia individuals, durant el tractament. Els instruments de mesura són: escales HADS (ansietat i depressió) i EORTC QLQ C-30 (qualitat de vida) en els cicles 1 i 4; termòmetre de distrès i pregunta oberta de manera pre-post en els cicles 1,2 i 3. L’anàlisi qualitativa del discurs es realitza mitjançant el programa Atlas.Ti (5.2). Completen les dades 69 pacients. En distrès psicològic (HADS), l’ansietat es redueix significativament en el GE (p<.0001) i baixa en depressió (p=0.2189). El GC es manté estable o augmenta significativament. La qualitat de vida global (EORTC QLQ C-30) millora en el GE (p=0.1960), amb diferència significativa en subescales de rol (p=0.0073), funcionament emocional (p=0.0006) i cognitiu (p=0.0483), mentre que el GC empitjora significativament. En termòmetre del distrès, el GE frega la diferència significativa en quasi tots els cicles en ansietat i l’assoleix en depressió. L’anàlisi del discurs del GE reflecteix benefici de la musicoteràpia en una major relaxació, tranquil•litat i millora de l’estat d’ànim. La musicoteràpia modifica la percepció del temps durant la sessió. Les pacients del GE reporten menys simptomatologia d’ansietat i depressió post sessió. També més capacitat i recursos d’afrontament actiu, capacitat de fer/crear música i gaudir en l’ara i aquí, que les del GC. La musicoteràpia és percebuda com un recurs per a les pacients del GE i es recomana la seva aplicació. Conclusions: Els nostres resultats recolzen l’ús de la musicoteràpia com a eina de suport i tractament complementari durant el tractament amb quimioteràpia. La combinació de metodologia quantitativa i qualitativa complementa i reforça els resultats. / Este estudio evalúa los efectos de la musicoterapia en mujeres con cáncer de mama que reciben tratamiento de quimioterapia adyuvante sobre sintomatología de ansiedad, depresión, calidad de vida y hace un análisis cualitativo basado en los informes de las pacientes sobre la experiencia musicoterapéutica. Investigación experimental. Se separa en grupos consecutivos a tratamiento de quimioterapia y musicoterapia (GE) o tratamiento de quimioterapia estándar (GC) a 88 mujeres diagnosticadas con cáncer de mama en diferentes estadios que reciben quimioterapia. Es un diseño simple de pre-post test (ciclos 1 a 3) y seguimiento (ciclo 4). La musicoterapia consiste en tres sesiones de musicoterapia individuales, durante el tratamiento. Los instrumentos de medida son: escalas HADS (ansiedad y depresión) y EORTC QLQ C-30 (calidad de vida) en los ciclos 1 y 4; termómetro de distrés y pregunta abierta de manera pre-post en los ciclos 1, 2 y 3. El análisis cualitativo del discurso se realiza mediante el programa Atlas.Ti (5.2). Completan los datos 69 pacientes. En distrés psicológico (HADS), la ansiedad se reduce significativamente en el GE (p<.0001) y baja en depresión (p=0.2189). El GC se mantiene estable o aumenta significativamente. La calidad de vida global (EORTC QLQ C-30) mejora en el GE (p=0.1960), con diferencia significativa en subescalas de rol (p=0.0073), funcionamiento emocional (p=0.0006) y cognitivo (p=0.0483), mientras que el GC empeora significativamente. En termómetro de distrés, el GE roza la diferencia significativa en casi todos los ciclos en ansiedad y la consigue en depresión. El análisis del discurso del GE refleja beneficio de la musicoterapia en mayor relajación, tranquilidad y mejora del estado de ánimo. La musicoterapia modifica la percepción del tiempo durante la sesión en el GE. Las pacientes del GE reportan menos sintomatología de ansiedad y depresión post sesión. También más capacidad y recursos de afrontamiento activo, capacidad de hacer/crear música y disfrutar en el aquí y ahora, que las del GC. La musicoterapia es percibida como un recurso para las pacientes del GE y se recomienda su aplicación. Conclusiones: Nuestros resultados apoyan el uso de la musicoterapia como herramienta de apoyo y tratamiento complementario durante el tratamiento con quimioterapia. La combinación de metodología cuantitativa y cualitativa complementa y refuerza los resultados. / This study evaluates the effects of music therapy in women with breast cancer receiving adjuvant chemotherapy treatment on symptomatology of anxiety and depression, quality of life, and qualitative analysis based on the patient’s report of music therapy experience. Experimental research with a simple design of pre-post test (cycles 1,2,3) and follow-up (cycle 4). Groups were consecutively completed to chemotherapy treatment and music therapy (EG) or treatment of standard chemotherapy (CG) to 88 women diagnosed with cancer of breast in different stadiums who receive chemotherapy. It is a simple design of pre-post test (cycles 1 to 3) and follow-up (cycle 4). Music therapy consisted of three individual sessions during the chemotherapy treatment. Symptomatology of anxiety and depression measured with HADS and quality of life with EORTC QLQ C-30, at cycles 1 and 4. Pre-post distress (anxiety and depression) measured with Thermometer of Distress) and an open question at cycles 1, 2 and 3. Qualitative data categorized using Atlas.Ti software. 69 patients completed data collection. Experimental group (EG) decreased significant on anxiety (p <.0001) and low depression level (p=0.2189) measured with HADS, whereas control group (CG) kep stable or increased significant. Global quality of life (EORTC QLQ C-30) improved in the GE (p=0.1960) and obtained significant difference in role (p=0.0073), emotional function (p=0.0006) and cognitive function subscales (p=0.0483), whereas the GC deteriorated significant. With Thermometer of distrés, GE rubed the significant difference in almost all cycles in anxiety and obtained it in depression. The narrative of patients in music therapy group related more relaxation, tranquility and improvement of mood. There’s a different perception on time during the session. They reported also less symptomatology of anxiety and depression post session. Compared with patients of control group, patients of music therapy group tended to have more resources of active confrontation, capacity to enjoy making music and being in present (here and now). They emphasized that music therapy had been a useful resource and recommended his application. Conclusions: Our results support music therapy as a helpful tool and a complementary treatment during chemotherapy. The combination of quantitative and qualitative methodology complements reinforce the results.

L'adenocarcinoma ductal de pàncrees és un càncer molt agressiu que actualment representa la quarta causa de mort per càncer als països occidentals. Les teràpies clàssiques, basades en la resecció quirúrgica, la radioteràpia i el tractament amb quimioteràpics com la gemcitabina, no són efectives en la gran majoria del pacients. En aquests darrers anys s'està estudiant l'aplicació de la teràpia gènica com a teràpia alternativa o adjuvant per al tractament d'aquesta neoplàsia. Una aproximació important és la que es basa en la transferència del gen de la timidina quinasa del virus Herpes simplex tipus 1 (TK) i l'administració de la pro-droga ganciclovir (GCV). Un dels atractius que presenta aquest sistema TK/GCV és que disposa d'un mecanisme amplificador de la mort cel·lular, que va més enllà d'eliminar la cèl·lula tumoral modificada genèticament amb el gen TK i que es coneix com l'efecte adjacent. S'ha proposat, que aquest efecte podria ser degut al trànsit dels metabòlits tòxics del GCV a través dels canals intercel·lulars que formen les unions gap.En aquesta tesi hem realitzat una caracterització de l'expressió de les molécules constitutives de les unions gap, les connexines, en l'adenocarcinoma de pàncrees; i hem estudiat el seu paper en l'eficàcia de dues estratègies terapèutiques basades en l'administració de compostos anàlegs de nucleòsids: el sistema suïcida TK/GCV i el quimioteràpic gemcitabina. S'ha estudiat també la possible contribució de l'E-cadherina, element clau de les unions adherents epitelials, en l'efecte citotòxic d'aquestes teràpies i amb especial èmfasi en el sistema TK/GCV.