Orientador: Silvana A. Schellini / Banca: Oscar Peitl Filho / Banca: Patrícia Mitiko Santello Akaishi / Resumo: A reposição do volume perdido nas cavidades enucleadas e evisceradas é feita há muitos anos. O vidro foi o primeiro material utilizado para este fim, seguido por uma série de outros, sem que nenhum deles possa ser considerado como o material ideal. Mais recentemente, o vidro ou melhor, o biovidro, voltou ao cenário das reconstruções em outras áreas da Medicina, levantando-se a hipótese do uso destes em cavidade anoftálmica. Avaliar experimentalmente a biocompatibilidade de cones de biovidro, biovitrocerâmico I e biovitrocerâmico II em cavidades evisceradas de coelhos. Foram utilizados 51 coelhos albinos, espécie Orictolagus cuniculus, submetidos a cirurgia de evisceração do olho direito, seguida da inclusão de cones na cavidade escleral. Os animais foram divididos em três grupos (G) que diferiram pelo tipo de biomaterial de que eram feitos os cones: cones de biovidro (GA), cones de biovitrocerâmico I (GB) e cones de biovitrocerâmico II (GC). Os animais foram sacrificados em três momentos (M) experimentais: sete (M1), 90 (M2) e 180 (M3) dias após a colocação dos cones na cavidade eviscerada. Os parâmetros avaliados foram: peso no início e ao final do período experimental; exame clínico diário; exames bioquímicos (TGO, TGP, CPK, FA, LDH, Uréia e Creatinina) imediatamente antes do procedimento cirúrgico e nos momentos de sacrifício; avaliação histológica do conteúdo orbitário e exame morfométrico da pseudocápsula e celularidade formada ao redor dos cones nos momentos de sacrifício; estudo tomográfico da órbita 45 dias após a evisceração e colocação dos cones; e microscopia eletrônica de varredura, realizada em seis coelhos no M3. O exame clínico e os exames bioquímicos dos animais mostraram que os animais mantiveram-se saudáveis durante o experimento. Houve boa integração dos cones com os tecidos do hospedeiro em todos os grupos e em todo ... (Resumo completo, clicar acesso eletrônico abaixo) / Abstract: Replacement of lost volume in eviscerated and enucleated cavities has been performed for many years. Glass was the first material for this purpose, followed by a number of others, although none of them could be considered an ideal one. Recently, bioglass made its return at the reconstruction scenery, bringing up the hypothesis of its use in anophthalmic cavity. To evaluate bioglass, bioglassceramic and bioglassceramic II biocompatibility in rabbit's eviscerated cavities. 51 rabbitis were used, species Orictolagus cuniculus, all submitted to right eye evisceration surgery, followed by the inclusion of protheses in the escleral cavity. Those animals were gathered in 3 groups (G), distinguished through the type of material used to manufacture the cones: bioglass (GA), bioglassceramic (GB) and bioglassceramic II (GC). The animals were sacrificed at three distinctive experimental moments (M): 7 (M1), 90 (M2) and 180 (M3) days after the placement of cones in eviscerated cavities. The parameters evaluated were: daily clinical exam; biochemical exam (AST, ALT, CK, AP, HDL, urea and creatinine) before surgery and sacrifice; histological analysis; morphometric evaluation; ocular tomography 45 days after surgery; and scanning electron microscopy evaluation in six rabbits in M3. Clinical and biochemical examination led to the conclusion that the animals stayed healthy during the experiment. There was good cone integration with the host tissue in every group and throughout every experimental moment, having occurred extrusion in none of the animals. Histologically, it was observed pseudocapsule formation around the cones, composed of fibrovascular reaction, neovases, low amount of erythrocyte and inflammatory cells. Morphometric evaluation showed that the inflammatory reaction was higher at M1, getting progressively lower while getting at M3, being the lowest in rabbits which received ... (Complete abstract click access electronic below) / Mestre

The main aim of this thesis was to analyse growth abilities of hybrids (?Nb x ?Kal) in comparison with original parental population. Further were evaluated reproductive properties of parental breeds of rabbits New Zealand White and Californian and their combination (?Nb x ?Kal). Enter data were gathered in total from 27 litters. Obtained data were summarized and statistically treated in MS Excel programme and STATISTICA version 9. To assess the development of live weight, the rabbits were weighed at 7-day intervals from birth until the end of fattening, it is to the age of 126 days. For the analysis of reproductive abilities was in single females litters observed the number of all born offspring, from that the number of live-born and still-born offspring and the number of weaned offspring. Further, the length of gravidity, the length of season and age at weaning, milkiness and total mortality were observed. The assessment of growth and reproductive abilities was made in dependence on sequence of litter and on the observed calendar year. The results showed higher increases in 60th, 90th and 120th days of age hybrid offspring than a breeds pattern book by paternal population requires. The achievement of high weight gains confirms the suitability of using these hybrids for intensive production of quality dietetic rabbit meat. It was also achieved excellent results in milkiness females in the observed breeding. Its average value was 3965 g, which is comparable with milkiness of broiler breeds in large breedings. Total results confirmed the suitability of using Californian rabbit breeds in a maternal position and the New Zealand White in a paternal position to create commercial hybrids intended for fattening. Their hybrid offspring reach better growth ability than original parental population. Results of this study can be specific recommendation especially for small breeders of meat-type rabbits when choosing a suitable combination of breeds for fattening.

Foi estudada a ação de preenchimento e de osteocondução em perfurações em tíbias de coelhos, que receberam a aplicação de um biovidro em pó cuja composição é (teor % m/m): 45,9 SiO2, 23,9 Na2O, 21,6 CaO e 7,54 P2O5. Foram realizadas perfurações nas tuberosidades das tíbias direitas de 24 coelhos, machos, adultos da raça Nova Zelândia, com peso entre 2,6 e 4,0 quilogramas. Foi utilizado sangue do próprio coelho misturado ao vidro para facilitar a colocação do material nas perfurações. Foram realizadas radiografias, microscopia de luz comum, microscopia eletrônica de varredura (MEV) e espectroscopia dispersiva de raios-X buscando revelar a interação do vidro com o osso. A caracterização do material foi realizada por meio das técnicas de análise térmica diferencial, difração de raios-X, MEV e avaliação do potencial de citotoxicidade in vitro do material. Os resultados indicam que o material não sofreu rejeição pelo organismo dos coelhos e que houve formação de osso na região em que foi implantado o material. Foi observada a presença de células ósseas e de tecido osteóide bem irrigados. / In this research were studied both filling and osteoconduction action in rabbit tibiae, which received a powder bioactive glass of de following composition (45,9% SiO2, 23,9% Na2O, 21,6% CaO, 7,54% P2O5, all in wt%). It was carried out in right tibiae tuberosity perfurations of 24 New Zealand white, male, mature rabbits weighing between 2.6 e 4.0 Kg. There was used animal’s autologous blood mixed with bioactive glass to facilitate its placed in tibia. It were observed in tibia tuberosity perfurations findings by means of radiography, light microscopy, SEM and EDS to show bone tissue and bioactive glass interaction. Material characterization was made by chemical composition analysis, SEM, DTA, XRD analysis and evaluation of cytotoxicity potential in vitro. Results indicated that material was biocompatible and acted as a osteoconductive material. Both bone cells and osteid tissue were found with satisfactory blood irrigation.

As células tronco possuem a capacidade de auto renovação ilimitada e de se manterem indiferenciadas durante um período prolongado de tempo, até se diferenciarem em uma linhagem celular específica. Devido as dificuldades encontradas na utilização de células embrionárias por questões éticas, de segurança e histocompatibilidade e a limitada plasticidade das células tronco adultas, as células tronco fetais, derivadas de tecidos extraembrionários, aparecem no cenário terapêutico como uma alternativa promissora. Uma vez que apresentam alta capacidade de proliferação e expansão in vitro, além de sua característica imunogênica, por se encontrarem na interface materno fetal. Por conta destas características, a membrana amniótica surgiu como uma nova e importante fonte de células tronco em diferentes espécies. Neste trabalho, foram utilizados 8 fetos de coelhos para a coleta da membrana amniótica. A membrana foi isolada pela técnica de explante, as amostras foram cultivadas em meio DMEM-HIGH, e posteriormente criopreservadas nas passagens P4 e P8 para realizar os experimentos. Em cultivo, essas células apresentaram aderência a placa, alta capacidade de proliferação e morfologia semelhante à fibroblastos. Na caracterização imunofenotípica, houve expressão de marcadores de citoesqueleto, de células mesenquimais, proliferação, pluripotência e para precursores de células hematopoiéticas, embora não tenha ocorrido a expressão de marcadores de células hematopoiéticas (CD-45) e de células precursoras neuronais. Quando induzidas a diferenciação in vitro, as células amnióticas tiveram capacidade de se diferenciarem nas linhagens osteogênica, adipogênica e condrogênica. Além disso, quando injetadas em camundongos nude, não foi verificada a formação de tumor. Nossos resultados demostram que células de membrana amniótica de coelho podem ser consideradas células tronco mesenquimais com possibilidade de serem utilizadas no futuro na terapia celular / Stem cells are capable of unlimited self renewal and to remain undifferentiated for a prolonged period of time up to differentiate into a specific cell lineage. Due to the difficulties in the use of embryonic cells due ethical reasons, security and histocompatibility, and in the other hands, the limited plasticity of adult stem cells, fetal stem cells, derived from extraembryonic tissues, appear in the therapeutic setting as a promising alternative. They have high capacity of proliferation and in vitro expansion, as well as immunogenic properties, since they are at the maternal-fetal interface. Due to these characteristics, the amniotic membrane has emerged as an important new source of stem cells in different species. In this work, we used 8 fetuses of rabbits to collect amniotic membrane. The membrane was isolated by the explant technique. Samples were cultured in DMEM-HIGH, and cryopreserved in the passages P4 and P8 in order to perform the experiments. In culture, these cells exhibited adhesion to the dishes, high proliferative capacity and fibroblast-like morphology. In immunophenotypic characterization, there was expression of markers related to cell cytoskeleton, mesenchymal stem cells, proliferation, pluripotency, and hematopoietic precursor cells. And there was no expression of hematopoietic cell markers (CD-45) and neuronal precursor cells. When induced to in vitro differentiation, the amniotic cells were able to differentiate in osteogenic, adipogenic and chondrogenic lineages. Furthermore, when injected into nude mice, tumor formation has not been verified. Our results demonstrate that rabbit amniotic membrane cells can be considered mesenchymal stem cells with possibility to be used in the future in cell therapy

A ingestão de dietas com níveis elevados de flúor interfere na mineralização óssea e, conseqüentemente, poderá influenciar nas propriedades mecânicas dos ossos. Este trabalho teve como objetivo estudar e avaliar algumas propriedades mecânicas de fêmures de coelhos submetidos a dietas com diferentes concentrações de flúor, mediante ensaios mecânicos de flexão em três pontos. Foram utilizados os fêmures de 40 coelhos machos, albinos, da raça Nova Zelândia com 1 mês de idade. Durante 40 dias os animais, divididos em 5 grupos, receberam dietas contendo diferentes concentrações de flúor. As propriedades mecânicas da deformação proporcional e resiliência, apresentaram diferença estatisticamente significante. Houve redução nos valores para rigidez, tensão máxima, carga máxima, mas sem diferença estatisticamente significante, para os grupos com maior concentração de flúor. Diante destas considerações e dos achados neste trabalho, fica evidente a necessidade de mais investigações para caracterizar a relação entre o flúor e as propriedades mecânicas. / High levels of fluoride ingestion may interfere with bone mineralization and, therefore, cause modification in the bone mechanical properties. In this investigation we studied the relationship between some mechanical properties of the rabbit femur and different concentration of fluoride in the diets. It was performed the three bending test in forty femurs obtained from New Zealand white rabbits that had been fed with diet with different fluoride concentration during 40 days since they were one month old. The animals were divided into 5 different groups according to the fluoride concentration in diets. The resilience and proportional deformation were higher for the group with the highest fluoride ingestion and there was no difference among the other groups. Rigidity, ultimate load and tension were lower as fluoride concentration increased but with no statistical difference. It was concluded that more investigation is necessary to establish the relationship of the mechanical properties with fluoride intake.

[EN] The general aim of this thesis was to reproductively characterize females from a rabbit line selected for growth rate and to evaluate the effect of different nutritional strategies (ad libitum and restricted), in order to improve the reproductive performance. In chapter 1, the influence of maternal and embryonic genotype on prenatal survival and fetal growth was evaluated and contrasted with a maternal line. Prenatal survival, fetal weight and fetal placenta weight were affected by both embryonic and maternal genotype. Nevertheless, no differences were detected either at transcriptomic level in fetal placenta or in progesterone and IGF-I plasma levels in these females. It may be concluded that in rabbit females from paternal lines both embryonic and maternal genotypes are key factors in the reproductive performance of these females. The aim of chapter 2 was to explore the causes of ovulation failures in these rabbit females. Results showed that non-ovulated females presented lower LH plasma concentration as well as higher body weight and leptin and BOHB plasma levels than ovulated females. Thus, ovulation failures in females from line R could be attributed to decreased LH plasma concentrations in these females which may be related with their higher body weight and leptin levels. The following three chapters were focused on improvement of the reproductive performance of these females through a different nutritional strategy: a feed-to-appetite diet of these females after the rearing period and prior to insemination. The initial hypothesis was that the females are submitted to a restricted nutritional regimen which is not enough to cope with their needs during reproduction, causing long-term disturbances of energy balance which leads to the subsequent reproductive problems. Chapter 3 aimed to determine if a feed-to-appetite nutritional strategy would affect the hypothalamus-hypophysis axis and the quality of the produced oocytes, by transcriptomic analysis. While no differences were found in the microarray analysis of the hypothalamus-hypophysis, small differences were detected in the transcript expression analysis in oocytes of a group of genes selected. MSY2 was found to be downregulated in oocytes from restricted females. As a key regulator of maternal RNA transcription and translation, changes in this essential gene could explain some of the reproductive problems of these females. Whether the differences found at oocyte level were inherent at embryonic level and so involved in the drop of fertility was studied in Chapter 4. Although no significant differences were revealed in ovulation, embryo recovery, and implantation rate, higher fetal and gestational losses were found in restricted females, as well as lower fetal growth. Thus, we concluded that the nutritional strategy employed may have an impact on the oocyte (Chapter 3), but we also demonstrated that these changes were inherited by the embryo, and result in disturbances in gestational losses and fetal growth. The final chapter of this thesis was conducted to determine whether these effects on reproductive and metabolic elements were also evident in females following the common semi-intensive farm production system. Although the results obtained showed small variances in NEFAs and BOHB plasma levels, and also in body weight, no differences were detected in global reproductive performance in terms of fertility, prolificacy and productivity. The results obtained established that although differences are found at oocyte level and inherited by embryo and fetus, no improvements are reached with the proposed nutritional strategy in terms of reproductive performance when females selected for growth rate lead a normal semi-intensive production system. / [ES] El objetivo general fue la caracterización reproductiva de las hembras de una línea de conejo seleccionada por velocidad de crecimiento y el efecto de distintas estrategias nutricionales (ad libitum y restringidas), con la finalidad de mejorar el rendimiento reproductivo. En el capítulo 1 se evaluó la influencia de los genotipos materno y embrionario en la supervivencia prenatal y crecimiento fetal, entre las hembras de esta línea y una línea maternal. La supervivencia prenatal, peso fetal y el peso de la placenta resultaron afectados por los genotipos tanto embrionario como materno, pero no se detectaron diferencias sobre la placenta fetal a nivel del transcriptoma ni en los niveles de progesterona e IGF-I. Por lo tanto, se puede concluir que en éstas tanto el genotipo embrionario como el materno son factores clave en su rendimiento reproductivo. El objetivo del capítulo 2 fue explorar las causas de los fallos reproductivos en estas hembras. Los resultados mostraron que las hembras que no ovularon presentaban menores niveles de LH, un mayor peso corporal y mayor concentración en sangre de leptinas y BOHB, que aquellas que había ovulado. Por ello, los fallos en ovulación detectados en estas hembras podrían estar relacionados con una reducción en los niveles de LH, consecuencia del mayor peso de estas hembras y de los incrementados niveles de leptinas. Los siguientes capítulos se enfocaron a la mejora del rendimiento reproductivo de estas hembras empleando una estrategia nutricional distinta: la ingesta ad libitum de alimento tras el periodo de crianza hasta el momento del comienzo de su vida reproductiva. La hipótesis de partida fue que estas hembras son sometidas a un régimen nutricional restringido que no es suficiente para satisfacer sus necesidades energéticas durante la reproducción, lo que causa alteraciones en su balance energético que se manifestarían en los problemas reproductivos observados. El capítulo 3 trató de determinar a través de un análisis trasncriptómico si la estrategia nutricional planteada afectaría el eje hipotalámico-hipofisario y la calidad de los ovocitos. Aunque no se encontraron diferencias en el análisis de un micrarray realizado sobre el hipotálamo-hipófisis, sí que se detectaron en la expresión génica de los ovocitos. El transcrito MSY2 mostró una menor expresión en los ovocitos de las hembras restringidas. Este gen es un regulador clave en la maduración ovocitaria, por lo tanto, cambios en la expresión de este gen podrían explicar algunos de los problemas reproductivos de estas hembras. En el capítulo 4 se estudió si las diferencias a nivel ovocitario eran heredadas por el embrión pudiendo causar la baja fertilidad de estas hembras. Aunque no se encontraron diferencias en las tasas de ovulación, recuperación embrionaria e implantación, sí que aparecieron diferencias en las pérdidas fetales y gestacionales, así como un menor crecimiento fetal en los embriones procedentes de hembras con restricción alimentaria. Por ello, concluimos que la estrategia nutricional empleada tiene unas consecuencias en el ovocito (Capítulo 3), y demostramos que estos cambios parecen continuar en el embrión, resultando en alteraciones en pérdidas gestacionales y crecimiento fetal. El capítulo final fue desarrollado para evidenciar si los efectos reproductivos y metabólicos observados en los capítulos previos se manifestaban en las hembras que se encuentran en un sistema de producción tradicional en granja. A pesar de que los resultados mostraron variaciones en los niveles circulantes de NEFAs y BOHB y de peso corporal, no se encontraron diferencias en el rendimiento reproductivo global a nivel de fertilidad, prolificidad y productividad. Los resultados obtenidos parecen indicar que a pesar de las diferencias encontradas a nivel ovocitario, embrionario y fetal, con el régimen nutricional propuesto no se logra alcanzar mejoras en la eficiencia reproductivo de las h / [CAT] L'objectiu general va ser la caracterització reproductiva de les femelles d'una línia de conill seleccionada per velocitat de creixement i l'efecte de diferents estratègies nutricionals (ad libitum i restringides), amb la finalitat de millorar el rendiment reproductiu. En el capítol 1 s'avaluà la influència dels genotipus matern i embrionari en la supervivència prenatal i el creixement fetal, entre les femelles d'aquesta línia i les de una altra línia maternal. La supervivència prenatal, el pes fetal i el pes de la placenta resultaren afectats pels genotipus embrionari i matern, però no es detectaren diferències en la placenta fetal a nivell de trascriptoma ni en els nivells de progesterona i IGF-I. Per tant, en les femelles de conill seleccionades per velocitat de creixement, tant el genotipus embrionari com el matern són factors clau en el seu rendiment reproductiu. L'objectiu del capítol 2 va ser explorar les causes de les fallades reproductives en aquestes femelles. Les femelles que no ovularen presentaren menor nivells de LH, major pes corporal i major concentració de leptines i BOHB que aquelles que sí que hi havia ovulat. Per això, les fallades d'ovulació detectades en aquestes femelles podrien estar relacionades amb la reducció en els nivells de LH, com a conseqüència del major pes d'aquestes femelles i dels incrementats nivells de leptines. Els capítols següents s'enfocaren a la millora del rendiment reproductiu d'aquestes femelles mitjançant una estratègia nutricional distinta: la ingesta ad libitum d'aliment després del període de criança i fins al moment de l'inici de la vida reproductiva. La hipòtesi de partida fiu que aquestes femelles són sotmeses a un règim nutricional restringit que no és suficient per a satisfer les seves necessitats energètiques durant la reproducció, la qual cosa provoca alteracions en el balanç energètic que podrien manifestar-se en els problemes reproductius observats. El capítol 3 tractà de determinar mitjançant un anàlisi trasncritòmic si la estratègia nutricional plantejada podria afectar l'eix hipotalàmic-hipofisiari i la qualitat dels ovòcits. Metre que no es detectaren diferències en el anàlisi del microarray realitzat en el hipotàlem-hipòfisi, sí que es detectaren en l'expressió gènica del ovòcits. El transcrit MSY2 mostrà una menor expressió en els ovòcits de les femelles restringides. Aquest gen es un regulador clau en la maduració ovocitària, per aquest motiu, canvis en la seva expressió gen podrien explicar alguns dels problemes reproductius de les femelles. En el capítol 4 s'estudià si aquestes diferències a nivell ovocitari eren heretades per l'embrió i podrien causar la baixa fertilitat d'aquestes femelles. Encara que no se trobaren diferències en les taxes d'ovulació, recuperació embrionària i implantació, sí que es trobaren diferències en les pèrdues fetals i gestacionals, així com un menor creixement fetal en els embrions de les femelles provinents d'un règim alimentari restringit. Per això concloíem que l'estratègia nutricional emprada té conseqüències en el ovòcit (Capítol 3), i demostrarem que aquest canvis pareixen continuar en l'embrió, resultant en alteracions en pèrdues gestacionals i creixement fetal. El capítol final fou desenvolupat per evidenciar si els efectes reproductius i metabòlics observats en els capítols previs eren manifestats en les femelles que es troben en un sistema productiu tradicional de granja. Tot i que el resultats mostraren variacions en els nivells circulants de NEFAs i BOHB i pes corporal, no es trobaren diferències en el rendiment reproductiu global, en termes de fertilitat, prolificitat i productivitat. Els resultats obtinguts pareixen indicar que tot i que les diferències trobades a nivell ovocitari i embrionari amb un efecte significatiu en el desenvolupament i creixement fetal, amb el règim nutricional proposat no s'aconsegueix assolir millores en / Naturil Alfonso, C. (2016). EFFECT OF FEED RESTRICTION IN A RABBIT LINE SELECTED FOR GROWTH RATE ON REPRODUCTIVE PERFORMANCE: OVULATION INDUCTION, OOCYTE QUALITY, EMBRYONARY AND FETAL LOSSES [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/73065 / TESIS

The purpose of this study was to substantiate previous claims that differential growth across the frontonasal suture occurs and if this differential growth pattern is caused by an increased mitotic rate of the nasal bone. Two six week old New Zealand White Rabbits were given calcein 20mg/kg IA, demeclocycline 20mg/kg IA, and BrdU 40mg/kg IA on Days 1, 11, and 14, respectively. The animals were euthanized using Ketamine 31.6mg/kg IM and Pentobarbital 100mg/kg IV. The frontonasal suture was removed from the rabbit and divided into hemisections. The right hemisection was histologically processed using standard calcified methods which were modified and used for smaller bone sections at the Comparative Orthopaedic Research Laboratory, School of Veterinary Medicine, University of Wisconsin. The left hemisection was reserved for BrdU staining at the Central Microscopy Research Facility, University of Iowa. The resultant slides were imaged and photographed using an Olympus BX-40 microscope and measured using ImageJ software (NIH). Means and standard deviations were calculated for interlabel distance and mineral apposition rate (MAR). All frontonasal suture sites demonstrated double fluorochrome labeling. Samples F2-2 and M2-1 demonstrated the predicted differential growth pattern. Samples F2-1 and M2-2 did not. No suture sites demonstrated positive staining for BrdU. Although the sample size was small (n=2), this may demononstrate a trend toward differential growth of the suture. Due to the small sample size, the labeling protocol used in this study provided limited quantitative data. Although two sections did not demonstrate more bone deposition or faster mineral apposition rate of the nasal bone, it is important to consider that these sections were of poorer quality when compared to the other sections. Higher quality sections with clear, measurable margins showed a difference between frontal and nasal bone growth in both morphology and mineral apposition rate.

[ES] Esta tesis aborda la caracterización y posible utilización de la goma de alholva (Trigonella foenum-graecum) (FSG, por sus siglas en inglés) en la nutrición de gazapos durante el período posterior al destete como una alternativa al uso de antimicrobianos, centrándose en el comportamiento de la goma extraída con diferentes niveles de fibra dietaria, tanto in vitro como in vivo. En el primer experimento, a partir de una dieta basal comercial de conejo, se formularon tres dietas experimentales con niveles graduales de inclusión de FSG (0, 0.25, 0.50%) administrados a tres grupos de conejos desde el destete a los 31 días hasta el sacrificio a los 94 días. Se estudió el efecto de las dietas experimentales sobre la digestibilidad fecal en dos edades (38-41 días y 56-59 días), además de los parámetros de fermentación cecal al final del experimento. Por otro lado, a partir de la misma dieta comercial de conejo, se formularon cinco dietas experimentales que contenían 0. 0.125, 0.25, 0.50 y 100% de FSG, que se sometieron a incubación in vitro con inóculo cecal de conejo durante 72 h. Se midieron la producción de gas y las variables de fermentación. La digestibilidad fecal aparente y los parámetros de fermentación cecal no se vieron afectados significativamente por la inclusión in vivo de FSG hasta 0.5%. Sin embargo, los animales alimentados con FSG mostraron valores de pH cecal más bajos. La inclusión gradual en la dieta de FSG aumentó la concentración in vitro de ácidos grasos volátiles (VFA, por sus siglas en inglés), mientras que el FSG puro aumentó la producción asintótica de gas y la tasa máxima de degradación del sustrato y disminuyó el tiempo de incubación en el que se forma la mitad de la cantidad asintótica de gas. La incubación in vitro de FSG puro disminuyó el valor del pH, la concentración de ácido láctico y la concentración de N-NH3, y aumentó la de VFA. En el segundo experimento, el FSG se caracterizó para determinar su composición química, su contenido de galactosa y manosa y su potencial como prebiótico. Se evaluaron tanto FSG puro como niveles graduales (0, 5, 10, 15 y 20 g/kg) incluidos en dietas ricas en fibra soluble (SF, por sus siglas en inglés) de pulpa de remolacha (incluida al 10%) y dietas ricas en fibra insoluble (IF, por sus siglas en ingles) de semilla de uva desengrasada (incluida al 10%). Se sometieron a digestión enzimática con pepsina y pancreatina y luego sus fracciones indigestibles se sometieron a fermentación usando inóculo cecal. Se midieron las fracciones no digestibles después de la digestión enzimática, así como las fracciones no fermentables y las variables de fermentación después del tiempo de incubación (48 h). La FSG se compone principalmente de galactosa y manosa (630 g/kg) en una proporción de 1: 1 y un nivel moderado de proteínas (223 g/kg). El FSG puro se vio poco afectado por la digestión enzimática, ya que solo se disolvieron 145 g/kg. Sin embargo, desapareció casi por completo (984 g/kg) durante el proceso de fermentación. En consecuencia, FSG aumentó la concentración de VFA, disminuyó el valor de pH y la concentración de N-NH3. La inclusión gradual de FSG en las dietas de conejos afectó la digestión de algunos nutrientes, como las fracciones fibrosas, el almidón y las proteínas, además de aumentar la fracción fermentada en la dieta SF, pero sin ningún efecto relevante en el perfil de fermentación. En el tercer experimento, se formularon cuatro dietas de acuerdo con un diseño factorial 2 x 2: una dieta convencional de conejo (C), la misma dieta C suplementada con 10 g / kg de FSG, una dieta de bajo riesgo (LR, por sus siglas en inglés) y la misma dieta LR suplementada con 10 g/kg de FSG. Las dietas C y LR se diferenciaban en el nivel de SF y proteína bruta (CP, por sus siglas en inglés) (104 vs 205 y 156 vs 121 g/kg de SF y CP respectivamente para dietas C y LR). Doscientos dieciséis conejos de la línea LP se alojaron en jaulas individuales, se dividieron aleatoriamente entre los cuatro tratamientos y se les permitió el libre acceso al alimento y al agua. La mortalidad, la morbilidad, el índice de riesgo sanitario (HRi, por sus siglas en inglés), la ingestión diaria de pienso (DFI, por sus siglas en inglés), la ganancia media diaria (ADG, por sus siglas en inglés) y el índice de conversión alimenticia (FCR, por sus siglas en inglés) se controlaron hasta los 63 días de edad. El coeficiente de digestibilidad aparente total del tracto digestivo (CTTAD, por sus siglas en inglés) de los nutrientes se determinó en doce conejos por tratamiento, entre los 49 y 53 días de edad y finalmente se midió el ambiente cecal a los 63 días de edad. La inclusión de FSG en la dieta a 10 g/kg de alimento no afectó al rendimiento durante el cebo ni al CTTAD de los nutrientes, pero aumentó ligeramente la digestibilidad de la fibra neutrodetergente (NDF, por sus siglas en inglés) y la fibra ácido-detergente (ADF, por sus siglas en inglés) en las dietas C. Del mismo modo, los parámetros cecales no se vieron afectados por la inclusión de FSG, excepto la concentración de ácido caproico en las dietas C. Sin embargo, las dietas LR disminuyeron la mortalidad, HRi, DFI, ADG y CTTAD de materia orgánica y CP pero aumentaron FCR y CTTAD de NDF y ADF con respecto a las dietas C. Además, las dietas LR aumentaron la concentración de VFA, la proporción de ácido acético, isobutírico e isovalérico mientras que disminuyeron la materia seca del contenido cecal, NNH3 y la proporción de ácidos butírico, caproico y valérico. En resumen, la FSG responde perfectamente a las dos primeras condiciones para ser un prebiótico, ya que no es digestible por las enzimas gastrointestinales antes del ciego y es altamente fermentado una vez que alcanza el ciego. Parece afectar selectivamente a la microbiota cecal debido a su efecto sobre la concentración de VFA y N-NH3, además de su efecto sobre la proporción de caproico y valérico en dietas convencionales. FSG podría aumentar la viscosidad de la digesta limitando la solubilización de algunos nutrientes como el almidón y la proteína. FSG parece ser más efectivo en dietas comerciales convencionales que en dietas de bajo riesgo. Finalmente, se confirmó que las dietas con alto nivel de SF y bajo de CP podrían ser una buena herramienta contra la enteropatía epizoótica del conejo (ERE, por sus siglas en inglés) en un sistema de producción no medicado, a costa de peores parámetros de crecimiento. / [EN] This thesis tackles the possible characterisation and utilisation of fenugreek (Trigonella foenum-graecum) seed gum (FSG) in the nutrition of young rabbits during the post-weaning period as an alternative to antimicrobials uses. The study was focussed on the behaviour of the extracted gum with different dietary fibre levels, both in vitro and in vivo. In a first trial, starting from a basal commercial rabbit diet, three experimental diets were formulated with gradual levels of inclusion of FSG (0, 0.25, 0.50 %) given to three groups of rabbits starting from weaning at 31 days old to slaughter 94 days old. The effect of the experimental diets was studied on the faecal digestibility of the diet in two ages (38-41 days and 56-59days) and on the caecal fermentation parameters at the end of the experiment. On the other hand, starting from the same commercial rabbit diet five experimental diets were formulated containing 0, 0.125, 0.25, 0.50 and 100% of FSG that were submitted to in vitro incubation with rabbit caecal inoculum during 72h. Gas production and fermentation traits were measured. Apparent faecal digestibility and caecal fermentation parameters were not significantly affected by the in vivo inclusion of FSG up to 0.5%. However, animals fed with FSG showed lower caecal pH values. Gradual dietary inclusion of FSG increased in vitro concentration of volatile fatty acids (VFA), while pure FSG increased the asymptotic gas production and the maximum substrate degradation rate and decreased the time after incubation at which half of the asymptotic amount of gas is formed. In vitro incubation of pure FSG decreased pH value, lactic acid concentration and N-NH3 concentration and increased that of VFA. In a second trial, FSG was characterised determining its chemical composition, galactose and mannose content and prebiotic potential. Pure FSG and gradual levels of FSG (0, 5, 10, 15 and 20 g/kg), included both in diets rich in soluble fibre (SF) from beet pulp (included at 10%) or in diets rich in insoluble fibre (IF) from defatted grape seeds (included at 10 %), were evaluated. They were submitted to enzymatic digestion with pepsin and pancreatin and then their indigestible fractions were submitted to fermentation using caecal inoculum. The indigestible fractions after enzymatic digestion were measured, as well as the nonfermentable fractions and the fermentation traits after incubation time (48 h). FSG was mostly composed of galactose and mannose (630 g/kg) in 1:1 ratio and a moderate protein level (223 g/kg). Pure FSG was weakly affected by enzymatic digestion, only 145 g/kg was dissolved. However, it was almost entirely disappeared (984 g/kg) during the fermentation process. Consequently, FSG increased VFA concentration and decreased both pH value and N-NH3 concentration. Th gradual inclusion of FSG in rabbit’s diets affected some nutrients digestion such as the fibre fractions, starch and protein, besides to increase the fermentation fraction in SF diet but without any relevant effect on the fermentation profile. In a last third trial, four diets were formulated according to 2 x 2 factorial design: a conventional rabbit diet (C), the same C diet supplemented by 10 g/kg of FSG, a low-risk diet (LR), and the same LR diet supplemented by 10 g/kg of FSG. C and LR diets differed in SF and crude protein levels (CP) (104 vs 205 and 156 vs 121 g/kg of SF and CP respectively for C and LR diets). Two hundred and sixteen weaned rabbits (28 days of age) of the LP line were allocated in individual cages and divided randomly between the four treatments and allowed free access to feed and water. Mortality, morbidity, health risk index (HRi), daily feed intake (DFI), average daily gain (ADG) and feed conversion ratio (FCR) were controlled until 63 days of age. Coefficient of total tract apparent digestibility (CTTAD) of nutrients, on twelve rabbits per treatment, was determined from 49 to 53 days of age and finally, caecal environment was measured at 63 days of age. FSG dietary inclusion at 10 g/kg did not affect performance or CTTAD of nutrients but did slightly increased neutral-detergent fibre (NDF) and acid-detergent fibre (ADF) digestibility in C diets. Similarly, caecal parameters were not affected by FSG except caproic acid concentration in C diets. Nevertheless, LR diets decreased mortality, HRi, DFI, ADG and CTTAD of organic matter and CP but increased FCR and CTTAD of NDF and ADF respect to C diets. Moreover, LR diets increased VFA concentration, the proportion of acetic, isobutyric and isovaleric while decreased the dry matter of the caecal content, N-NH3 and the proportion of butyric, caproic and valeric acids. To summarise, FSG perfectly responds to the two first conditions to be prebiotic, being not digestible by gastrointestinal enzymes before the caecum and highly fermented once reached the caecum. It seems to affect selectively caecal microbiota due to its effect on VFA and N-NH3 concentration besides to its effect on caproic and valeric proportions in conventional diets. FSG could increase viscosity of digesta limiting the solubilisation of some nutrients such starch and protein. FSG seems to be more effective in conventional commercial diets than in low-risk diets. Finally, it was confirmed that diets with high SF level and low CP could be a good tool against epizootic rabbit enteropathy (ERE) in a nomedicated breeding system at the cost of impaired growth parameters. / [CA] Aquesta tesi aborda la caracterització i possible utilització de la goma de fenigrec (Trigonella foenum-graecum) (FSG, per les sigles en anglès) en la nutrició del conills durant el període posterior al deslletament com una alternativa a l'ús d'antimicrobians, centrant-se en el comportament de la goma extreta amb diferents nivells de fibra dietària, tant in vitro com in vivo. En el primer experiment, a partir d'una dieta basal comercial de conill, es van formular tres dietes experimentals amb nivells graduals d'inclusió de FSG (0, 0.25, 0.50%) administrats a tres grups de conills des del deslletament als 31 dies fins al sacrifici als 94 dies. Es va estudiar l'efecte de les dietes experimentals sobre la digestibilitat fecal en dues edats (38-41 dies i 56-59 dies), a més dels paràmetres de fermentació cecal a la fi de l'experiment. D'altra banda, a partir de la mateixa dieta comercial de conill, es van formular cinq dietes experimentals que contenien 0. 0.125, 0.25, 0,50 i 100% de FSG, que es van sotmetre a incubació in vitro amb inòcul cecal de conill durant 72 h. Es van mesurar la producció de gas i les variables de fermentació. La digestibilitat fecal aparent i els paràmetres de fermentació cecal no es van veure afectats significativament per la inclusió in vivo de FSG fins a 0.5%. No obstant això, els animals alimentats amb FSG van mostrar valors de pH cecal més baixos. La inclusió gradual en la dieta de FSG va augmentar la concentració in vitro d'àcids grassos volàtils (VFA, per les sigles en anglès), mentre que el FSG pur va augmentar la producció asimptòtica de gas i la taxa màxima de degradació del substrat i va disminuir el temps d'incubació en el qual es forma la meitat de la quantitat asimptòtica de gas. La incubació in vitro d'FSG pur va disminuir el valor del pH, la concentració d'àcid làctic i la concentració de N-NH3, i va augmentar la de VFA. En el segon experiment, el FSG es va caracteritzar per determinar la seva composició química, el seu contingut de galactosa i manosa i el seu potencial com prebiòtic. Es van avaluar tant FSG pur com nivells graduals (0, 5, 10, 15 i 20 g/kg) inclosos en dietes riques en fibra soluble (SF, per les sigles en anglès) de polpa de remolatxa (inclosa al 10%) i dietes riques en fibra insoluble (IF, per les sigles en anglès) de llavor de raïm desgreixada (inclosa al 10%). Es van sotmetre a digestió enzimàtica amb pepsina i pancreatina i després les fraccions indigeribles es van sotmetre a fermentació usant inòcul cecal. Es van mesurar les fraccions no digestibles després de la digestió enzimàtica, així com les fraccions no fermentables i les variables de fermentació després del temps d'incubació (48 h). La FSG es compon principalment de galactosa i manosa (630 g/kg) en una proporció de 1: 1 i un nivell moderat de proteïnes (223 g/kg). El FSG pur es va veure poc afectat per la digestió enzimàtica, ja que només es van dissoldre 145 g/kg. No obstant això, va desaparèixer gairebé del tot (984 g/kg) durant el procés de fermentació. En conseqüència, FSG va augmentar la concentració de VFA, va disminuir el valor de pH i la concentració de N-NH3. La inclusió gradual de FSG en les dietes de conills va afectar la digestió d'alguns nutrients, com les fraccions fibroses, el midó i les proteïnes, a més d'augmentar la fracció fermentada en la dieta SF, però sense cap efecte rellevant en el perfil de fermentació. En el tercer experiment, es van formular quatre dietes d'acord amb un disseny factorial 2 x 2: una dieta convencional de conill (C), la mateixa dieta C suplementada amb 10 g/kg de FSG, una dieta de baix risc (LR, per les sigles en anglès) i la mateixa dieta LR suplementada amb 10 g/kg de FSG. Les dietes C i LR es diferenciaven en el nivell de SF i proteïna bruta (CP, per les sigles en anglès) (104 vs 205 i 156 vs 121 g/kg de SF i CP respectivament per a dietes C i LR). Doscents setze conills de la línia LP es van allotjar en gàbies individuals, es van dividir aleatòriament entre els quatre tractaments i se'ls va permetre el lliure accés a l'aliment i a l'aigua. La mortalitat, la morbiditat, l'índex de risc sanitari (HRi, per les sigles en anglès), la ingestió diària de pinso (DFI, per les sigles en anglès), el guany mitjá diari (ADG, per les sigles en anglès) i l'índex de conversió alimentària (FCR, per les sigles en anglès) es van controlar fins als 63 dies d'edat. El coeficient de digestibilitat aparent total del tracte digestiu (CTTAD, per les sigles en anglès) dels nutrients es va determinar en dotze conills per tractament, entre els 49 i 53 dies d'edat i finalment es va mesurar l'ambient cecal als 63 dies d'edat. La inclusió de FSG en la dieta a 10 g/kg d'aliment no va afectar el rendiment durant l'engreix ni el CTTAD dels nutrients, però va augmentar lleugerament la digestibilitat de la fibra neutre-detergent (NDF, per les sigles en anglès) i la fibra àcid-detergent (ADF, per les sigles en anglès) en les dietes C. De la mateixa manera, els paràmetres cecals no es van veure afectats per la inclusió de FSG, excepte la concentració d'àcid caproic en les dietes C. No obstant això, les dietes LR van disminuir la mortalitat, HRi, DFI, ADG i CTTAD de matèria orgànica i CP però van augmentar FCR i CTTAD de NDF i ADF pel que fa a les dietes C. A més, les dietes LR van augmentar la concentració de VFA, la proporció d'àcid acètic, isobutíric i isovalèric mentre que van disminuir la matèria seca del contingut cecal, N-NH3 i la proporció d'àcids butíric, caproic i valéric. En resum, la FSG respon perfectament a les dues primeres condicions per ser un prebiòtic, ja que no és digestible pels enzims gastrointestinals abans del cec i és altament fermentat un cop que arriba al cec. Sembla afectar selectivament a la microbiota cecal pel seu efecte sobre la concentració de VFA i N-NH3, a més del seu efecte sobre la proporció de caproic i valéric en dietes convencionals. FSG podria augmentar la viscositat de la digesta limitant la solubilització d'alguns nutrients com el midó i la proteïna. FSG sembla ser més efectiu en dietes comercials convencionals que en dietes de baix risc. Finalment, es va confirmar que les dietes amb alt nivell de SF i baix de CP podrien ser una bona eina contra la enteropatia epizoòtica del conill (ERE, per les sigles en anglès) en un sistema de producció no medicat, a costa d'pitjors paràmetres de creixement. / Jihed, Z. (2020). In vitro and in vivo characterization of galactomannanes extracted from fenugreek seeds (Trigonella foenum-graecum) for young rabbit nutrition [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/153714 / TESIS

No description available.

Tesis por compendio / [ES] Las tecnologías de reproducción asistida suponen un cambio drástico en el entorno natural del embrión, al no conseguir imitar las condiciones maternales óptimas, por lo que su aplicación implica consecuencias para el desarrollo del organismo. El objetivo general de esta tesis fue estudiar los efectos a largo plazo y transgeneracionales del estrés provocado durante un procedimiento de transferencia de embriones vitrificados, utilizando el conejo como modelo animal. En el Capítulo I, demostramos que la transferencia de mórulas tempranas o compactas resulta en tasas de supervivencia al parto > 70% en fresco y > 55% tras la vitrificación. La facilidad con la que se pueden realizar estos procedimientos, el elevado número de descendientes que podemos obtener y el corto ciclo de vida del conejo, fomentaron y facilitaron los siguientes estudios. En el Capítulo II, se compararon las diferencias en el desarrollo a corto y largo plazo entre los animales nacidos de embriones transferidos en fresco (FT) o tras su vitrificación (VT), utilizando una población concebida de forma natural (NC) como referencia. Tanto las tasas de supervivencia prenatal, como el rendimiento del crecimiento postnatal, se redujeron significativamente a medida que aumentó la manipulación embrionaria (NC<FT<VT). Además, comparamos el efecto de dos dispositivos de vitrificación, observando que, aunque el cryotop ejerció un efecto positivo sobre la supervivencia fetal, implicó mayores desviaciones fenotípicas (rendimiento de crecimiento y lactancia) postnatalmente que el dispositivo de la ministraw. Sin embargo, todas las progenies fueron sanas y fértiles. Por lo tanto, estos resultados demostraron la gran plasticidad del embrión de mamífero. El objetivo del Capítulo III fue evaluar los efectos del procedimiento de transferencia de embriones vitrificados (VET) en el desarrollo, comparando animales VT y NC. Así, detectamos que los animales VT presentaron alteraciones del peso al nacer y del patrón de crecimiento, viéndose los machos más afectados que las hembras. En la edad adulta, los machos VT presentaron un menor peso corporal, del hígado y del corazón. Un análisis proteómico hepático mostró cambios en relación con la fosforilación oxidativa y el metabolismo de los lípidos y el zinc. Mediante un análisis de sangre, se comprobó que el estado de salud entre los animales VT y NC fue comparable. En el Capítulo IV, se constituyó un modelo de tres generaciones (F1, F2 y F3) para evaluar los efectos transgeneracionales del VET. Los resultados mostraron que los efectos directos (F1) del VET fueron intergeneracionales (F2) y transgeneracionales (F3), ya que las progenies VT mostraron alteraciones en el crecimiento, peso corporal adulto y peso hepático. Un estudio molecular (transcriptómico y metabolómico) del tejido hepático reveló alteraciones en el metabolismo del zinc y los ácidos grasos insaturados a través de las generaciones, correlacionado con el fenotipo VT. No obstante, la fertilidad fue similar entre los machos VT y NC en cada generación, denotando un buen estado de salud. Finalmente, en el Capítulo V, mediante un enfoque comparativo multi-ómico (metabolómico, proteómico y epigenómico) del tejido hepático entre animales F3-VT y F3-NC, se demostró una alteración global de la fisiología molecular en los animales VT, relacionada principalmente con el metabolismo de los lípidos (ácidos grasos poliinsaturados, esteroides, hormonas esteroides...). Además, se detectaron amplios cambios en el epigenoma hepático, demostrando la herencia transgeneracional de los cambios moleculares inducidos por el VET en los embriones de la F1. El estado de salud fue similar entre los animales VT y NC. A lo largo de esta tesis se ha demostrado, por primera vez, que el VET induce una reprogramación embrionaria del desarrollo que persiste hasta la edad adulta y en las generaciones posteriores. Se cree que los mecanismos epigenéticos median esta plasticidad del desarrollo y su herencia transgeneracional, un hecho también avalado por nuestros resultados. Por lo tanto, los diferentes campos que actualmente se nutren de la criopreservación y transferencia de embriones, como la medicina y la producción animal, deberían evaluar cómo estos procedimientos pueden afectar a la eficiencia o la consecución de sus objetivos. / [EN] Assisted reproductive technologies involve the furthest change from the natural environment by failing to mimic optimal maternal conditions, and thereby entail consequences for late development. The general aim of this thesis was to study the long-term and transgenerational effects of the in vitro stressors occurring during a vitrified embryo transfer procedure on the rabbit model. In Chapter I, we prove that transferring early or compact morula leads to rates of survival at birth >70% in fresh and >55% after vitrification. The ease of performing both embryo cryopreservation and embryo transfer procedures, the high numbers of descendants that we are able to obtain and the short life cycle of the rabbit encouraged and facilitated the following studies. Chapter II was designed to compare the short and long-term developmental differences between animals born from fresh-transferred (FT) and vitrified-transferred (VT) embryos, using a naturally conceived (NC) population as control reference. Both prenatal survival rates and growth performance were significantly reduced as embryo manipulation was increased (NC<FT<VT). In addition, we compare the effect of two vitrification devices, noting that although cryotop exerted a positive effect on foetal survival, incurred higher phenotypic (growth and lactation performances) deviations postnatally than the straw device. Then, the choice of vitrification device is not trivial. However, all progenies were healthy and fertile. Therefore, these results demonstrated the high developmental plasticity of the mammalian embryo under different in vitro stressors. The aim of Chapter III was to evaluate the effects of the entire vitrified embryo transfer procedure (VET) on development, detecting that VT animals have modifications of the birth weight and growth pattern, but males were more affected than females. At adulthood, VT males were smaller and showed a significantly lower liver and heart weight than NC males. A comparative proteomic analysis showed changes in relation to oxidative phosphorylation and dysregulations in the zinc and lipid metabolism. However, a blood analysis (haematological and biochemical) revealed that health status was comparable between VT and NC animals. In Chapter IV, a three generation (F1, F2 and F3) model was constituted in order to assess the transgenerational effects of the VET. The results showed that direct (F1) effects of the VET were also intergenerational (F2) and transgenerational (F3), as VT progenies exhibited alterations in the growth velocity, adult body weight and liver weight in each generation. A comparative molecular (transcriptomic and metabolomics) study in the liver tissue unveiled alterations in the zinc and unsaturated fatty acid metabolism across the generations, which can be correlated with the VT phenotype. Nonetheless, similarities in the fertility between VT males and their NC counterparts in each generation denote that VET did not seem to impair the health status in the VT animals. Finally, in Chapter V, a comparative multi-omic (metabolomic, proteomic and epigenomic) approach was performed in the liver tissue between F3-VT and F3-NC animals. Both metabolomic and proteomic analyses showed global alteration in the hepatic metabolism of VT animals, mainly related to lipid metabolism (e.g. polyunsaturated fatty acids, steroids, steroid hormones¿). In addition, broad methylation changes were detected in the hepatic epigenome, involving genes related with lipid metabolism and apoptosis. These data demonstrated the transgenerational inheritance of the changes induced by VET in ancestors' embryos. The healthy status was similar between VT and NC animals. Through this thesis, it has been demonstrated for the first time that VET induces a developmental reprogramming that persists until adulthood and in subsequent generations, incurring long-term consequences for the phenotype and the molecular physiology of the resultant offspring. / [CA] Les tecnologies de reproducció assistida suposen un canvi dràstic en l'entorn natural de l'embrió, al no aconseguir imitar les condicions maternals òptimes, per la qual cosa la seua aplicació implica conseqüències per al desenvolupament de l'organisme. L'objectiu general d'esta tesi va ser estudiar els efectes a llarg termini i transgeneracionals de l'estrés provocat durant un procediment de transferència d'embrions vitrificats, utilitzant el conill com a model animal. En el Capítol I, demostrem que la transferència de mórules primerenques o compactes resulta en taxes de supervivència al part > 70% en fresc i > 55% després de la vitrificació. La facilitat amb què es poden realitzar aquests procediments, l'elevat nombre de descendents que podem obtindre i el curt cicle de vida del conill, van fomentar i van facilitar els següents estudis. En el Capítol II, es van comparar les diferències en el desenvolupament a curt i llarg termini entre els animals nascuts d'embrions transferits en fresc (FT) o després de la seua vitrificació (VT), utilitzant una població concebuda de forma natural (NC) com a referència. Tant les taxes de supervivència prenatal, com el rendiment del creixement postnatal, es van reduir significativament a mesura que va augmentar la manipulació embrionària (NC<FT<VT). A més, es va comparar l'efecte de dos dispositius de vitrificació, observant que, encara que el cryotop va exercir un efecte positiu sobre la supervivència fetal, va implicar majors desviacions fenotípiques (rendiment de creixement i lactància) postnatalment que el dispositiu de la ministraw. No obstant això, totes les progènies van ser sanes i fèrtils. Per tant, estos resultats van demostrar la gran plasticitat de l'embrió de mamífer. L'objectiu del Capítol III va ser avaluar els efectes del procediment de transferència d'embrions vitrificats (VET) en el desenvolupament, comparant animals VT i NC. Així, vam detectar que els animals VT van presentar alteracions del pes al nàixer i del patró de creixement, veient-se els mascles més afectats que les femelles. En l'edat adulta, els mascles VT van presentar un menor pes corporal, del fetge i del cor. Un anàlisi proteòmic hepàtic va mostrar canvis en relació amb la fosforilació oxidativa i el metabolisme dels lípids i el zinc. Per mitjà d'un anàlisi de sang, es va comprovar que l'estat de salut entre els animals VT i NC era comparable. En el Capítol IV, es va constituir un model de tres generacions (F1, F2 i F3) per a avaluar els efectes transgeneracionals del VET. Els resultats van mostrar que els efectes directes (F1) del VET van ser intergeneracionals (F2) i transgeneracionals (F3), ja que les progènies VT van mostrar alteracions en el creixement, pes corporal adult i pes hepàtic. Un estudi molecular (transcriptòmic i metabolòmic) del teixit hepàtic va revelar alteracions en el metabolisme del zinc i els àcids grassos insaturats a través de les generacions, correlacionat amb el fenotip VT. No obstant això, la fertilitat va ser semblant entre els mascles VT i NC en cada generació, denotant un bon estat de salut. Finalment, en el Capítol V, per mitjà d'un enfocament comparatiu multi-òmic (metabolòmic, proteòmic i epigenòmic) del teixit hepàtic entre animals F3-VT i F3-NC, es va demostrar una alteració global de la fisiologia molecular en els animals VT, relacionada principalment amb el metabolisme dels lípids (àcids grassos poliinsaturats, esteroides, hormones esteroides...) . A més, es van detectar amplis canvis en l'epigenoma, demostrant l'herència transgeneracional dels canvis moleculars induïts pel VET en els embrions de la F1. L'estat de salut va ser semblant entre els animals VT i NC. Al llarg d'esta tesi s'ha demostrat, per primera vegada, que el VET indueix una reprogramació embrionària del desenvolupament que persisteix fins a l'edat adulta i en les generacions posteriors. [CA] Les tecnologies de reproducció assistida suposen un canvi dràstic en l'entorn natural de l'embrió, al no aconseguir imitar les condicions maternals òptimes, per la qual cosa la seua aplicació implica conseqüències per al desenvolupament de l'organisme. L'objectiu general d'esta tesi va ser estudiar els efectes a llarg termini i transgeneracionals de l'estrés provocat durant un procediment de transferència d'embrions vitrificats, utilitzant el conill com a model animal. En el Capítol I, demostrem que la transferència de mórules primerenques o compactes resulta en taxes de supervivència al part > 70% en fresc i > 55% després de la vitrificació. La facilitat amb què es poden realitzar aquests procediments, l'elevat nombre de descendents que podem obtindre i el curt cicle de vida del conill, van fomentar i van facilitar els següents estudis. En el Capítol II, es van comparar les diferències en el desenvolupament a curt i llarg termini entre els animals nascuts d'embrions transferits en fresc (FT) o després de la seua vitrificació (VT), utilitzant una població concebuda de forma natural (NC) com a referència. Tant les taxes de supervivència prenatal, com el rendiment del creixement postnatal, es van reduir significativament a mesura que va augmentar la manipulació embrionària (NC<FT<VT). A més, es va comparar l'efecte de dos dispositius de vitrificació, observant que, encara que el cryotop va exercir un efecte positiu sobre la supervivència fetal, va implicar majors desviacions fenotípiques (rendiment de creixement i lactància) postnatalment que el dispositiu de la ministraw. No obstant això, totes les progènies van ser sanes i fèrtils. Per tant, estos resultats van demostrar la gran plasticitat de l'embrió de mamífer. L'objectiu del Capítol III va ser avaluar els efectes del procediment de transferència d'embrions vitrificats (VET) en el desenvolupament, comparant animals VT i NC. Així, vam detectar que els animals VT van presentar alteracions del pes al nàixer i del patró de creixement, veient-se els mascles més afectats que les femelles. En l'edat adulta, els mascles VT van presentar un menor pes corporal, del fetge i del cor. Un anàlisi proteòmic hepàtic va mostrar canvis en relació amb la fosforilació oxidativa i el metabolisme dels lípids i el zinc. Per mitjà d'un anàlisi de sang, es va comprovar que l'estat de salut entre els animals VT i NC era comparable. En el Capítol IV, es va constituir un model de tres generacions (F1, F2 i F3) per a avaluar els efectes transgeneracionals del VET. Els resultats van mostrar que els efectes directes (F1) del VET van ser intergeneracionals (F2) i transgeneracionals (F3), ja que les progènies VT van mostrar alteracions en el creixement, pes corporal adult i pes hepàtic. Un estudi molecular (transcriptòmic i metabolòmic) del teixit hepàtic va revelar alteracions en el metabolisme del zinc i els àcids grassos insaturats a través de les generacions, correlacionat amb el fenotip VT. No obstant això, la fertilitat va ser semblant entre els mascles VT i NC en cada generació, denotant un bon estat de salut. Finalment, en el Capítol V, per mitjà d'un enfocament comparatiu multi-òmic (metabolòmic, proteòmic i epigenòmic) del teixit hepàtic entre animals F3-VT i F3-NC, es va demostrar una alteració global de la fisiologia molecular en els animals VT, relacionada principalment amb el metabolisme dels lípids (àcids grassos poliinsaturats, esteroides, hormones esteroides...) . A més, es van detectar amplis canvis en l'epigenoma, demostrant l'herència transgeneracional dels canvis moleculars induïts pel VET en els embrions de la F1. L'estat de salut va ser semblant entre els animals VT i NC. Al llarg d'esta tesi s'ha demostrat, per primera vegada, que el VET indueix una reprogramació embrionària del desenvolupament que persisteix fins a l'edat adulta i en les generacions posteriors. Es creu que els mecanismes epigenètics medien aquesta plasticitat del desenvolupament i la seua herència transgeneracional, un fet també avalat pels nostres resultats. Per tant, els diferents camps que actualment es nodreixen de la criopreservació i transferència d'embrions, com la medicina i la producció animal, haurien d'avaluar com aquests procediments poden afectar l'eficiència o la consecució dels seus objectius. / García Domínguez, X. (2020). Developmental plasticity and transgenerational reprogramming following vitrified embryo transfer in Oryctolagus cuniculus [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/149562 / TESIS / Compendio