[ES] Este trabajo tiene como objetivo investigar los métodos de conservación in situ aplicables a los hallazgos arqueológicos de los loberos-balleneros, los cuales están compuestos por material proveniente del archipiélago Shetland del Sur (Antártida Occidental). Los loberos-balleneros fueron marineros llevados al territorio por compañías de caza de mamíferos marinos en los siglos XVIII y XIX. Esos cazadores habitaban temporalmente en refugios construidos en la Antártida. Las huellas que dejaron se caracterizan por la presencia de materiales muy frágiles, que se conservan debido a las condiciones ambientales particulares del continente antártico. Desde la primera expedición de excavación hecha por el Laboratorio de Estudios Antárticos en Ciencias Humanas de la Universidad Federal de Minas Gerais (Leach), en 2010, un eje de investigación ha estado articulando la metodología de excavación a la conservación in situ. Este eje ha dado paso a este proyecto de investigación doctoral desarrollado en la Universitat Politècnica de València. / [CA] Aquest treball té com a objectiu investigar els mètodes de conservació in situ aplicables a lestroballes arqueològiques dels loberos-balleners, els quals estan compostos per material provinent de l'arxipèlag Shetland de Sud (Antàrtica Occidental). Els loberos-balleners van ser mariners duts al territori per companyies de caça de mamífers marins en els segles XVIII i XIX. Aquests caçadors habitaven temporalment en refugis construïts a l'Antàrtica. Les petjades que van deixar es caracteritzen per la presència de materials molt fràgils, que només es conserven a causa de les condicions ambientals particulars del continent antàrtic. Des de la primera expedició d'excavació feta pel Laboratori d'Estudis Antàrtics en Ciències Humanes de la Universitat Federal de Mines Gerais (Leach), el 2010, un eix d'investigació ha estat articulant la metodologia d'excavació a la conservació in situ. Aquest eix ha donat pas a aquest projecte de recerca doctoral desenvolupat a la Universitat Politècnica de València. / [EN] The proposal aims investigate the methods of the in situ preservation of the whalers' archaeological remains, concerning to the South Shetland Archipelago (Occidental Antarctica). The whalers were sailors taken to the territory by companies hunting of marine mammals of the 18th and 19th centuries. These hunters lived temporarily in shelters made in Antarctica. These traces are characterized by the presence of very fragile materials, that only preserved by the specific environmental conditions provided by the Antarctic context. Since the first excavation expedition made by of the Antarctic Studies Laboratory in Human Sciences of the Federal University of Minas Gerais (Leach) in 2010, an axis of investigation is articulating the methodology excavation with the in situ conservation, which has become this PhD research project, developed together with the Universitat Politècnica de València. / La investigación ha recibido apoyo de la FAPEMIG, Fundação de Amparo à Pesquisa do Estado de Minas Gerais (Proyecto APQ 01366-17), del PROANTAR, Programa Antártico Brasileiro, y se ha llevado a cabo gracias al Programa de Doutorado Pleno no Exterior da Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior‒CAPES (Brasil), por medio del Programa de Doutorado Pleno no Exterior de 2015. / De Alkmim Radicchi, G. (2022). Conservación in situ en el Proyecto Arqueología Antártica. Desafíos bajo el paralelo 60°S [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/182647

Entre 1999 i 2003 es va desenvolupar un projecte Life de restauració a la maresma de La Pletera, afectada per un pla urbanització, i a la llacuna del Ter Vell, amb un elevat grau d'eutròfia (aiguamolls del Baix Ter, NE Península Ibèrica). L'objectiu d'aquesta tesi és establir el funcionament d'ambdós ecosistemes, analitzar-ne la problemàtica ambiental i avaluar els efectes de la restauració. A la maresma de la Pletera, es va analitzar el paper de la hidrologia en la composició i dinàmica dels nutrients i del zooplàncton en cinc llacunes, tres de les quals havien estat creades dins el projecte de restauració com a nous refugis per una espècie de peix amenaçada (Aphanius iberus). La hidrologia es va caracteritzar per un llarg període de confinament sense entrades d'aigua, interromput de manera irregular per inundacions puntuals. La dinàmica del nitrogen inorgànic es va relacionar amb les entrades d'aigua, mentre que la del fòsfor, del nitrogen total i de la matèria orgànica es va relacionar amb els processos d'acumulació i reciclatge intern durant el confinament. El zooplàncton es va analitzar mitjançant la combinació d'aproximacions taxonòmiques i de mides. L'estructura de mides de la comunitat es va veure més afectada per les interaccions tròfiques (depredació i competència) mentre que l'estructura taxonòmica va ser més sensible a factors abiòtics (nutrients). El ràpid creixement de la població A. iberus en les noves llacunes va suggerir que aquestes havien proporcionat l'hàbitat adequat per a l'espècie, almenys a curt termini. Les actuacions de restauració a la llacuna del Ter Vell es van centrar en la millora de la qualitat de l'aigua mitjançant (1) la construcció d'uns aiguamolls per depurar l'aigua d'entrada i (2) el dragat del sediment en diversos punts. Simultàniament a la restauració, però de forma independent, la gestió agrícola de l'aigua va reduir dràsticament el cabal d'entrada d'aigua dolça a la llacuna, provocant un canvi en el règim hídric. Es van analitzar els efectes a curt termini d'aquest canvi sobre la limnologia i el zooplàncton de la llacuna. Abans del canvi, la hidrologia era artificial ja que s'havia prolongat l'entrada d'aigua dolça d'acord amb la demanda agrícola, i per tant la llacuna presentava una elevada taxa de renovació de l'aigua i majors concentracions de nutrients. Després del canvi, la hidrologia va dependre més del clima, es van reduir les entrades d'aigua i es va allargar el període de confinament. La composició y dinàmica dels nutrients va tendir a assemblar-se a l'observada a les llacunes de la maresma, mentre que la comunitat del zooplàncton no ho va fer. L'estat ecològic de la llacuna va millorar després del canvi en el règim hídric. / Between 1999 and 2003, a restoration Life project was developed in La Pletera salt marshes, affected by an urbanisation plan, and in the Ter Vell lagoon, a highly eutrophic lagoon (Baix Ter Wetlands, NE Iberian Peninsula). The aim of this thesis is to establish the natural functioning of both ecosystems, analyze their environmental problematic and also to evaluate the effects of the restoration measures.In La Pletera salt marshes, the role of the hydrological regime in the nutrient and zooplankton composition and dynamics was analysed in five brackish lagoons. Three of them were created in the framework of the restoration project as new refuges for an endangered fish species (A. iberus). The hydrology was determined by a prolonged period of confinement without water inputs, irregularly interrupted by sudden flooding events. While the dynamics of inorganic nitrogen depended on the water inputs variability, dynamics of phosphorus, total nitrogen and organic matter was related more to the cumulative mechanisms and internal recycling during the confinement periods. The zooplankton community structure was analysed by means of the combination of taxon- and size-based approaches. Whereas the community size structure was more affected by trophic interactions (predation and competition), the taxonomic structure appeared to be more sensitive to abiotic factors (nutrients). The fast growth of the size population of A. iberus in the new lagoons suggested that they had provided a suitable refuge for this species, at least in the short-term.Restoration actions in the Ter Vell lagoon were focused on the improvement of the water quality by means of (1) wetlands construction to reduce nutrient inputs and (2) sediment dredging. Simultaneously, but independent of the restoration activities, water management in agriculture drastically reduced the freshwater inflow to the lagoon and, therefore, changed the hydrological regime. The short-term effects of this hydrological change on the limnological characteristics and the zooplankton of the lagoon were analysed. Before the change, the hydrology was artificial since the freshwater flooding period was prolonged due to the high agricultural demand. As a result, the lagoon showed a high water turnover rate and high nutrient concentrations. After the change, hydrology was climate-dependent, with scarce water inputs and prolonged confinement periods. Then, the nutrient composition and dynamics tended to be more similar to those observed in the salt marsh lagoons. However, zooplankton did not tend to resemble to that of the salt marsh lagoons. The ecological status of the Ter Vell lagoon was improved after the hydrological change.

[EN] Gilding with gold produced in thin plates or leaves as a work of art goes back to the earliest civilizations of human history. The specific craft/trade of gilders started developing in the geographical and cultural area of the Levante around Valencia in the fifteenth century. The gilder is in charge of, among other activities, applying very thin gold leaves with a very complex and precise technique on a support primarily of wood and subsequently also plaster. These techniques of gilding and polychrome on gold have meant that a very specific type of expertise has been acquired and achieved with very specific goals since the fifteenth century up to the present date. This research aims to study the different processes in gilding with gold leaf, the techniques and materials used, and the evolution of this profession in occidental culture, focusing on three fundamental pillars: written documentation, practical experience and our own work. There is a great variety of treaties and manuals, both ancient and modern, as well as references in documents and in the latest studies on gilding and polychrome, which can be regarded as very important for different reasons: the information provided, the various perspectives and the specific individual solutions to common approaches. We constantly refer to all this documentation in our study because it enables us to set the basis of the formulated hypotheses or reach the conclusions drawn by other means. The study of an important workshop such as Porta's, which was active throughout the twentieth century, is a key element to understanding this profession and to learn first-hand the techniques and procedures used, as they result from an inheritance received from masters and a careful and thoughtful practice. The experience of this workshop throughout this century, the impressive amount of work carried out, the scrupulous respect for the procedures and working methods, and the artefacts themselves that have been left for posterity, are the irrefutable proof of the importance of the workshop and the information that has been passed down. The craft of gilders has a noteworthy historical development in Valencia with some critical moments that coincide with important periods of social and cultural growth. The heritage preserved in this sense, despite some irretrievable losses, is really diverse. The information that can be extracted from different physical and chemical analyses is valuable and can be contrasted with the acquired facts studied through documentation and practice. The results drawn from thirty samples with optical and electron microscopies, X-ray, infrared spectroscopy, chromatography of gases or voltammetry of micro-particles are also an essential scientific body of knowledge of the works themselves that confirm hypotheses. Finally, the practical execution of five examples from historical samples determines, in a real way, the study and the hypotheses about the different procedures, techniques and materials, the water gilding, as well as the various decorations and polychrome applied. These five samples are presented in a didactic manner to help understand and comprehend the long and complicated traditional work processes with gold leaf. / [ES] Las obras de arte doradas con oro elaborado en finas placas o en hojas se remontan en la historia del hombre a las primeras civilizaciones. En nuestro ámbito geográfico y cultural valenciano, a partir del siglo XV, se desarrolla el oficio de dorador, encargado entre otras actividades de aplicar unas finísimas hojas de oro con una técnica muy compleja y precisa sobre diversos soportes, principalmente de madera, y posteriormente también de yeso. Estas técnicas de dorados y policromías sobre oro tienen una trayectoria concreta y unas finalidades específicas que se han desarrollado desde el siglo XV hasta nuestros días. En la presente investigación nos proponemos estudiar los diferentes procesos de dorado con pan de oro, las técnicas y materiales utilizados, la evolución del oficio en el ámbito occidental, a partir de tres pilares fundamentales, la documentación escrita, la experiencia práctica y las propias obras. Los tratados y manuales, antiguos y modernos, las referencias en diversos documentos y los estudios más actuales sobre dorados y policromías, son abundantes y muy importantes por la información que aportan, por sus diferentes puntos de vista y por las soluciones concretas y particulares a planteamientos comunes. La referencia a toda esta documentación es constante en nuestro estudio para poder fijar las bases y las hipótesis presentadas, o constatar las conclusiones obtenidas por otros caminos. El estudio de un obrador importante como el de los Porta, activo durante todo el siglo XX, es una pieza clave para poder entender este oficio y llegar a conocer de primera mano las técnicas y procedimientos utilizados, que son fruto de una herencia recibida por maestros y una cuidada y atenta praxis. La trayectoria de este taller a lo largo de la centuria, la imponente calidad y cantidad de obras realizadas, el escrupuloso respeto por los métodos y procedimientos de trabajo, y la propia obra que ha dejado para la posteridad, son la corroboración fehaciente de la importancia del obrador y de la valiosa información que hemos recibido. El oficio de dorador tiene en Valencia una trayectoria considerable, con algunos momentos álgidos coincidentes con crecimientos socioculturales importantes. El patrimonio conservado en este sentido, pese a las pérdidas irrecuperables, es realmente grande y variado, y la información que podemos extraer a partir de diferentes análisis físicos y químicos muy preciada para poderla contrastar con la estudiada a partir de la documentación y la práctica. Los resultados obtenidos a partir de treinta muestras con microscopia óptica y electrónica, rayos X, espectroscopia infrarroja, cromatografía de gases, o voltamperometría de micropartículas, son una eficaz información científica de las propias obras para confirmar las teorías propuestas. Finalmente, la realización práctica de cinco ejemplos a partir de muestra históricas, constata de manera real, el estudio y las hipótesis de los diferentes procedimientos, técnicas y materiales del dorado al agua, y las variadas decoraciones y policromías aplicadas. Se trata de cinco muestras que presentamos elaboradas de manera didáctica para poder entender y comprender los largos y complicados procesos tradicionales del trabajo con el pan de oro. / [CA] El daurat amb or elaborat en fines planxes o en fulls com a obra d'art es remunta en la història de l'home a les primeres civilitzacions. Al nostre àmbit geogràfic i cultural valencià, abans del segle XV es desenvolupa l'ofici concret del daurador, encarregat, entre altres activitats, d'aplicar uns finíssims fulls d'or amb una tècnica molt complexa i precisa sobre un suport principalment de fusta, i posteriorment també d'algeps. Aquestes tècniques de daurats i policromies sobre or tenen una trajectòria molt concreta i unes finalitats molt específiques que s'han desenvolupat fins els nostres dies. Ens proposem en la present investigació, estudiar els diferents processos de daurat amb pa d'or, les tècniques i materials emprats, i l'evolució de l'ofici en l'àmbit occidental, a partir principalment de tres pilars fonamentals, la documentació escrita, l'experiència pràctica i les pròpies obres. Els tractats i manuals, tant antics com moderns, així com les referències en distints documents i els estudis més actuals sobre daurats i policromies, són abundants i molt importants per la informació que aporten, pels diferents punts de vista i per les solucions concretes i particulars a plantejaments comuns. La referència a tota aquesta documentació és constant en el nostre estudi per fixar les bases de les hipòtesis presentades o constatar les conclusions extretes per altres camins. L'estudi d'un obrador important com el dels Porta, actiu durant tot el segle XX, és una peça clau per a poder entendre aquest ofici i poder conèixer de primera mà les tècniques i procediments emprats, que són fruit d'una herència rebuda de mestres i d'una acurada i atenta praxi. La trajectòria del taller al llarg de la centúria, la imponent qualitat i quantitat d'obres realitzades, l'escrupolós respecte pels mètodes i procediments de treball, i la pròpia obra que ha deixat per a la posteritat, són la corroboració fefaent de la importància de l'obrador i de la valuosa informació rebuda. L'ofici de daurador té a València una trajectòria considerable, amb alguns moments àlgids coincidents amb creixements socioculturals importants. El patrimoni conservat en aquest sentit, malgrat les pèrdues irrecuperables, és realment gran i variat, i la informació que podem extreure'n a partir de diferents anàlisis físiques i químiques, molt preuada per poder contrastar-la amb l'estudiada a través de la documentació i la pràctica. Els resultats obtinguts a partir de trenta mostres amb la microscòpia òptica i electrònica, raigs X, espectroscòpia infraroja, cromatografia de gasos, o voltamperometria de micropartícules, són una eficaç informació científica i transcendent de les pròpies obres per a confirmar les teories proposades. Finalment, la realització pràctica de cinc exemples a partir de mostres històriques, constata de manera real, l'estudi i les hipòtesis dels diferents procediments, tècniques i materials del daurat a l'aigua, i les variades decoracions i policromies aplicades. Es tracta de cinc mostres que presentem elaborades de manera didàctica per poder entendre i comprendre els llargs i complicats processos tradicionals de treball amb el pa d'or. / Ferragud Adam, XV. (2015). Estudi de les tècniques del daurat i la policromia sobre l'or a l'escola valenciana del segle XV al segle XX. Anàlisi dels materials, tècniques i procediments [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/59400